Camina al meu costat

More documents

Recommendations

Info

Formes de veure la vida, que res tenen a veure amb el construir preguntes, activar el pensament, desbloquejar les capacitats perceptives de cadascú i, fins i tot, en mobilitzar les intensitats innates afectives. Formes de veure la vida, que res tenen a veure amb els cements d'un espai d’ interrogació que desnaturalitze el que som i el que hem après. Un espai de interrogació que desfonamente, deslitimiditze i violente la imatge tancada de la raó, la norma i la ciència. Formes que, lluny de fer impossible que res ens passe, permetin pensar l'educació d'una altra manera. Un altra manera que aculli l'exploració i, l'experimentació com un punt de partida d'una acció educativa que, unida al discurs col·lectiu, ens permeti mostrar la nostra identitat personal i aparèixer en el món tal com som. Per què tota acció, res té de predeterminada, ni d’ esperada, en ella mateixa no habita cap mitjà per a arribar a cap fi anhelat. En ella mateixa, anide la revelació d’eixe sí interior que, transforma i, trastoca allò que esdevé deixant florir lo genuí i lo autèntic. Així mateix, com hem assenyalat unes línies abans , l'acció humana no és possible des de l'aïllament, perquè ha de permetre transmitir als altres, la nostra manera d'ésser i, el sentit de la nostra actuació. Deixar-nos revelar-nos davant la pluralitat amb la mateixa sinceritat que pertoca un gest, una acció o una paraula, pròpia de la nostra història i, del moment que es doni. L’acció, va íntimament unida a natalitat, a la sortida a l'exterior, a l’obertura, a la possibilitat de portar a terme una acció, un coneixement nou ~ 12 ~
no previsible. AL temps, permet trencar amb la continuïtat del nostre relat per a esdevenir algo nou que ens estranya i, ens permet sortir del límit del propi saber. Del límit del nostre sí mateix, per explorar espais aliens que puguin ser narrats i transmesos des d'una interpel·lació i alteritat immunes a tota legitimació. Així és amiga meua, cap ésser està acabat ni es pot sobreposar-se a un altre i, potser la veritable tasca de tot educador social, és anar més enllà de nosaltres mateixos, de transmetre els nostres coneixements a tot aquell nouvingut. Acompanyar-lo en el seu creixement i enriquir-nos d’ell, fins a tal punt que les seves narracions i, els seus discursos ens permetin ser tocats i experimentar el que ja som , però d'una altra manera. ~ 13 ~
Page 1 and 2: ~ 1 ~ No caminis davant meu; pot se
Page 3 and 4: D’una banda ens topem amb aquells
Page 5 and 6: ~ 5 ~ “si no lo sientes, nunca lo
Page 7 and 8: ~ 7 ~ “No tiene demasiado sentido
Page 9 and 10: Siempre he pensado que los abusos s
Page 11: ~ 11 ~ Existen formas de vivir o ve
Page 15 and 16: Tota institució és en sí mateixa
Page 17 and 18: cas la seva presència, en els mate
Page 19 and 20: El món dels marginats és un món
Page 21 and 22: “El develar el lugar que ocupan l
Page 23 and 24: “Es necesario pues, para que se e
Page 25 and 26: Finalment, dir com a recapitulació
Page 27 and 28: moments, amb aquelles mil i una an
Page 29 and 30: Ara que ho penso, el que feia que l
Page 31 and 32: “Cada dia sabem més i entenem me
Page 33 and 34: “PER QUÈ TINC VEU PERÒ NO LA TI
Page 35 and 36: política que podien dur a terme el
Page 37 and 38: però em rebentava que tan les meve
Page 39 and 40: manera o d’altra m’acompanyen i
Page 41 and 42: estat present; els problemes de la
Page 43 and 44: é, ningú podrà tenir l’autorit
Page 45 and 46: ~ 45 ~ Sabe esperar, aguarda que la
Page 47 and 48: “sólo ella supo siempre que ning
Page 49 and 50: Les ferramentes utilitzades per a f
Page 51: ~ 51 ~

Camina al meu costat

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?