apunts 15 - IES Guillem Cifre de Colonya

Localització de seqüències d’ADN. Hibridació.
El mètode més emprat per localitzar una seqüència específica d’ADN consisteix en la hibridació de l’ADN, que
es basa en el fet que dues molècules d’àcids nucleics de cadena senzilla, amb seqüències complementàries de
nucleòtids, formen un híbrid de doble cadena.
Per localitzar una seqüència específica d’ADN per hibridació, es construeixen molècules d’ADN o ARN amb una
seqüència de bases complementàries de la seqüència del gen que volem localitzar i es marquen de manera
fluorescent o radiactiva. Aquestes molècules s’utilitzen com a sondes que hibridaran de manera selectiva amb
les seqüències d’ADN que cercam.
Síntesi de molècules d’ADN recombinant
Per a obtenir una molècula d’ADN recombinant a partir d’ADN
d’organismes diferents, es tracten els ADN dels dos organismes
amb la mateixa endonucleasa de restricció. D’aquesta manera,
s’obtenen fragments d’ADN amb extrems cohesius
complementaris que es poden associar entre sí.
Una vegada associats, els fragments d’ADN s’uneixen per mitjà
de l’enzim ADN ligasa
Producció de còpies d’ADN. Reacció en cadena de la polimerasa (PCR)
Per a l’estudi de l’estructura de l’ADN se’n necessiten grans quantitats. En l’actualitat és possible clonar
ADN sense necessitat de cel.lules vives.
El 1983 Kary Mullis va desenvolupar una nova tècnica anomenada reacció en cadena de la
polimerasa (PCR) que permet amplificar un fragment d’ADN milers de milions de vegades, en unes
quantes hores, en un tub d’assaig i amb un mecanisme que és bàsicament el mateix que l’utilitzat per les
cèl.lules en el procés de replicació.
Aquesta tècnica es fonamenta amb l’ús de l’ADN polimerasa per replicar molècules monocatenàries
d’ADN a les quals s’han unit petits fragments d’ADN monocatenari, anomenats encebadors, que tenen
seqüències complementàries dels dos extrems de la regió que volem amplificar. Aquests encebadors
serveixen perquè l’ADN polimerasa iniciï la replicació en els punts de l’ADN que ens interessen.
Per poder dur a terme la PCR es necessiten els components següents:
- El fragment d’ADN que es vol amplificar.
- Els encebadors, amb seqüències complementàries de
cada un dels extrems 3’ del fragment d’ADN que es vol
amplificar.
- Un enzim ADN polimerasa resistent al calor, que
s’aïlla de bacteris que viuen en ambients sotmesos a
altes temperatures, entre 60 i 80 ºC (per exemple en
fonts termals), com ara l’espècie Thermus aquaticus
- Els quatre tipus de desoxirribonucleòtids trifosfat i
altres cofactors de l’ADN polimerasa (ions monovalents i
divalents) en un amortidor adequat.
IES Guillem Cifre de Colonya. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova
3