26.04.2013 Views

apunts 15 - IES Guillem Cifre de Colonya

apunts 15 - IES Guillem Cifre de Colonya

apunts 15 - IES Guillem Cifre de Colonya

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Biotecnologia en la ciència forense<br />

Els exàmens forenses segueixen el principi que pot haver-hi una transferència d'evidències entre el<br />

criminal i l'escena <strong>de</strong>l crim. La comesa <strong>de</strong>l biòleg forense se centra en l'anàlisi <strong>de</strong> mostres tals com a<br />

sang, saliva i pèls, trobats en casos <strong>de</strong> mort, violació i altres tipus d'agressions.<br />

Perfilat <strong>de</strong> l’ADN o i<strong>de</strong>ntificació <strong>de</strong> la petjada genètica (fingerprinting)<br />

La tècnica <strong>de</strong>l perfilat d'ADN o prova <strong>de</strong> l'ADN permet <strong>de</strong>tectar la «petjada genètica» d'una persona<br />

amb un grau <strong>de</strong> certesa <strong>de</strong>l 99,96 %, impossible d'aconseguir amb les tècniques anteriors. També<br />

s'aplica en la i<strong>de</strong>ntificació <strong>de</strong> restes <strong>de</strong> persones <strong>de</strong>saparegu<strong>de</strong>s, en persones amb <strong>de</strong>manda <strong>de</strong><br />

paternitat, etc.<br />

En 1986, va començar el <strong>de</strong>senvolupament d'aquesta tècnica, gràcies a Alec Jeffreys, inicialment va<br />

<strong>de</strong>nominar petja<strong>de</strong>s d'ADN. En el seu article <strong>de</strong>scrivia region ADN no codificants <strong>de</strong>nomina<strong>de</strong>s<br />

minisatèlits o VNTR (el nomve <strong>de</strong> la repetició en tan<strong>de</strong>m) que consisteixen en moltes repeticions <strong>de</strong><br />

petita seqüència. EI nombre exacte <strong>de</strong> les repeticions varia en mesura en cada individu; pel que, les<br />

longituds <strong>de</strong>ls minisatélites diferents en persones diferents.<br />

El genoma haploi<strong>de</strong> humà conté<br />

uns tres mil milions <strong>de</strong> parells <strong>de</strong><br />

bases (3 • 10 9 pb).<br />

Aproximadament el 10 % codifica<br />

proteïnes, i en les regions no<br />

codificants es troben els<br />

minisatèlits.<br />

El mèto<strong>de</strong> que s'empra<br />

actualment es <strong>de</strong>nomina <strong>de</strong><br />

locus únic (SLP) per la seua<br />

simplicitat i major sensibilitat, en<br />

el qual s'utilitzen vàries son<strong>de</strong>s<br />

(oligonucleótidos marcats<br />

radioactivament) en sèrie, <strong>de</strong><br />

manera que cada sonda <strong>de</strong>tecta<br />

un sol minisatèlit.<br />

És molt similar a un anàlisis<br />

Southern blot i pot emprar-se<br />

amb diversos materials biològics,<br />

tals com a sang (s'usen els<br />

leucòcits com a font d'ADN),<br />

semen (els espermatozoi<strong>de</strong>s),<br />

saliva <strong>de</strong>ixada en un cigarret<br />

(cèl·lules epitelials <strong>de</strong> la mucosa<br />

bucal), pèls (cèl·lules <strong>de</strong> les<br />

arrels, <strong>de</strong>l pèl) etc.<br />

<strong>IES</strong> <strong>Guillem</strong> <strong>Cifre</strong> <strong>de</strong> <strong>Colonya</strong>. BIOLOGIA BATXILLERAT 2. Professor: Tomeu Vilanova<br />

21

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!