Dossier de premsa FITAG 2012 - festival Internacional de Teatre ...

ESCENARI DEL PATI DE LES MAGNÒLIES
FRANJA MOSTRA INTERNACIONAL
Dimecres, 29 d’agost, a les 22 h
AVELLINO, ITÀLIA
Grup: Baal Teatro
Espectacle: Le disgrazie di Flavio
Gènere: Commedia dell’arte
Sinopsi
Le disgrazie di Flavio té el seu origen en un vell canovaccio escrit per Flaminio Scala. És
un espectacle que es podria presentar a les places o als patis, i també al teatre, i que es
basa en la història d’amor clàssica de la commedia dell’arte italiana: Isabella, una jove
vídua, estima Flavio, el fill de Pantalone Scacciapreviti, i ell també l’estima, però
Arlecchino, que s’ha vist immers en algunes “batalles”, inicia una trama de malentesos i
diu a la jove Flaminia que Flavio l’estima, i llavors convenç Flavio que Isabella ja l’ha
deixat d’estimar. Entre disfresses i bromes, i després de moltes vicissituds, finalment la
trama es resol.
Breu història del grup
Teatre Baal és un laboratori de teatre intercultural que va néixer l’any 2005. S’ha establert
com a grup de recerca teatral. El seu primer espectacle, Café Safiya, era fruit d’una
investigació sobre les danses ètniques del sud d’Itàlia i de l’Àfrica Occidental, mentre que
per al guió del drama es van inspirar en The Waste Land (‘la terra perduda’) i en The Four
Quartets (‘els quatre quartets’), de T. S. Eliot, com també en les obres de Bernard-Marie
Koltés. La companyia està formada per Dania Caroli i Gatta Luca. El 2008, el grup va
treballar en Skene, un projecte sobre la commedia dell’arte italiana, en què va participar
una mestra de la tradicional commedia dell’arte, Claudia Contin, i Francesca della Monica
com a assessora de tècnica vocal. D’aquest projecte, en va sorgir la primera versió de Le
disgrazie di Flavio, un guió obert, com el de l’antic canovaccio, que s’ha integrat en les
històries locals que la companyia es va trobar durant la seva gira. La investigació de Baal
Teatre està orientada a crear un teatre "d’encreuament", en què ni les matrius ni les arrels
ja no són detectables, amb el qual tots els espectadors de cada país es podrien
identificar. L’objectiu d’aquest procés és crear una nova forma de comunicació que va
més enllà dels límits d’una audiència multicultural i global, i parlar amb un públic no
regionalitzat o identificat, amb un espectador que accepta el repte d’un viatge cultural. Un
espectador, finalment, que és capaç de respondre a aquest nou univers de signes i de
processar-lo.