El llapis - Vedruna Berga

REVISTA
juny 2010

L’escoLa Vedruna Berga
guanya eL premi
Fem Cultura amb els Colors
Amb motiu del 25è aniversari de la Federació
Catalana d’Associacions i Clubs
UNESCO (FCACU), es va convocar la
primera edició del Premi Fem Cultura
amb els Colors de la UNESCO. L’ objectiu
d’aquesta iniciativa és fer més visibles
les accions que la societat civil està
duent a terme en l’ àmbit dels Països
Catalans.
L’escola Vedruna Berga, associada a la
Xarxa d’ Escoles UNESCO, va presentar
un treball que consistia en un diccionari
visual i multilingüe elaborat pels nens
i nenes de primària. Cada classe va treballar
un bloc de vocabulari bàsic sobre
un àmbit concret: animals, fruites, cos,
roba,parts de la casa,...
L’objectiu és donar a conèixer les diferents
llengües parlades pels alumnes
del centre: català, castellà, romanès,
anglès, mandarí, polonès, hindi,...
La iniciativa d’aquest treball va sorgir
arrel que l’any 2008 va ser l’any Internacional
de la Llengua Materna i el fet
que la nostra escola hi ha gran diversitat
cultural i lingüística.
El dissabte dia 6 de març va tenir lloc a
la Garriga, la lectura de l’acte i el lliurament
del premi que va consistir amb un
diploma i una obra d’un artista català.
La nostra escola va ser la guanyadora.
Volem donar les gràcies a tots els alumnes
i famílies de l’escola pel seu esforç
i col·laboració en l’elaboració del diccionari.
2
de la UNESCO

índex
3 editorial
4 llar d’infants LACTANTS
6 llar d’infants P1
8 llar d’infants P2
10 educació infantil P3
12 educació infantil P4
14 educació infantil P5
16 educació primària 1r
18 educació primària 2n
20 educació primària 3r
22 educació primària 4t
24 educació primària 5è
26 educació primària 6è
28 pastoral escolar
30 projectes
Edita
ESCOLA VEDRUNA-BERGA
ediToriaL
L’educació, la millor inversió.
Massa sovint es busca la inversió que més rendiments poden
donar en un curt espai de temps, sense escrúpols i sense
pensar en les conseqüències posteriors: és l’especulació.
Aquesta forma de fer i d’obrar és la que ens ha portat al
context de crisi que ara es pateix a tots els nivells.
Un una situació de crisi profunda les primeres persones
que la pateixen són les que tenen professions i formacions
poc qualificades, ja que ocupen llocs de treball que reben
en primera instància les anades i vingudes del mercat de
treball. Aquesta situació i el fet de centrar el creixement
econòmic en un sol sector (la construcció en aquest cas),
propicien una dificultat afegida per a reconvertir els llocs
de treball a altres sectors (que ara no existeixen) i podrien
haver absorbit la pèrdua d’ocupació.
Si volem invertir amb quelcom sòlid i amb futur, hem
d’invertir en educació. Cal però que, com a pares, siguem
conscients que difícilment n’ obtindrem rendiments en un
termini curt. La nostra inversió la gaudiran els nostres fills
i filles molt més endavant. Quan ells siguin protagonistes
de la seva vida, de la seva societat.
Una educació sòlida en el marc d’una bona qualificació
professional no va deslligat de cada persona (nen/a) avanci
per aquell camí que s’atingui més a les seves capacitats,
preferències, gustos, ... és a dir, disposar d’una formació
consistent no es contrari a ser feliç. La felicitat s’assoleix
quan es gaudeix de les eines suficients per a donar resposta
a les exigències de l’entorn i saber-se refer situacions de
frustració que segur que es produeixen el llarg de la vida.
La inversió en educació, ja sigui a nivell de país com a nivell
familiar, és la millor aposta de futur i per a combatre la crisi
actual.
Però amb tot, acabem un nou curs i els estudiants es mereixen
un temps de descans. Us desitgem unes bones vacances.
Escola Vedruna-Berga
3

llar d’infants LACTANTS
La panera dels tresors és un joc d'exploració adequat per a infants entre 6 i 10/12 mesos. Consisteix
en oferir una panera als infants, la qual conté diferents tipus d'objectes de diferents materials.
Aquests objectes pretenen desenvolupar els sentits dels infants i la descoberta. Cal tenir en
compte que els objectes que es troben dins de la panera no són joguines sinó materials naturals
i objectes de la vida diària . Aquest joc desenvolupa la coordinació oculo-manual.
El propòsit és, proporcionar-los la gamma més àmplia que sigui possible d’experiències sensorials.
4
la panera
dels tresors
desenvolupa els sentits
• Vista: percepció del color de l'objecte, les
dimensions, la brillantor, la forma, la lluminositat...
• Oïda: percussió, fricció, cruixint o l'absència
de so
• Olfacte: la diversitat d’olors
• Tacte: la forma del objecte, la textura, la
temperatura, el pes...
afavoreix
A nivell individual tenir una gran capacitat
de concentració, utilització de les mans i
implicació de tot els cos, capacitat d'escollir
entre objectes, capacitat d'exploració d'una
gamma molt variada, aprendre sol i per
ell mateix sense dependre d'algun adult,
l'estructuració del pensament, actuar al seu
propi ritme, el plaer de la sorpresa.
A nivell grupal Afavoreix un ambient propici
per la concentració i l'acció, Neixen les
primeres comunicacions amb altres iguals:
mirades, sons preverbals,. facilita l’interès
dels nadons, dels uns pels altres i pels seus
objectes.

els materials
• Objectes de materials
naturals: pilotes de llana,
pinzells, pinta de
fusta, raspall de dents .
• Objectes naturals: carbasses
seques, closques
de coco, taps de suro…
• Objectes metàl·lics: culleres
de diferents grandàries,
joc de claus, flamera,
estri per batre els
ous…
• Objectes de fusta: cubs
i daus, anelles de cortina
culleres o espàtules, mà
de morter.
• Objectes de pell, roba:
nina de drap , anelles de
cafetera, cremallera.
• Objectes de paper i
cartró: capsetes de cartró,
tubs de cartró…
La paNEra
dELS trESOrS
éS UN jOC
d’ExpLOraCió
llar d’infants LACTANTS
NO SóN jOgUiNES SiNó
matEriaLS NatUraLS i ObjECtES dE La vida diària
5

6
llar d’infants P1
el joc dins
les nostres
aules
A la classe dels Ossets P-1 el joc és l’eix
fonamental la qual basem i centrem la
nostra tasca educativa.
El joc permet a l’infant entrar en contacte
amb el món que l’envolta.
Respon a la necessitat de nens i nenes de
mirar, tocar, tafanejar, experimentar, descobrir,
expressar,comunicar, somiar... afavorint
els moments d’alegre divertiment
i facilitant l’exercici de les diverses habilitats
i capacitats de l’Infant.
el joc heurístic
per als més petits.
És una activitat que aprofita les accions espontànies
dels petits i les potencia. Contribueix a estructurar
el pensament, el llenguatge, la relació personal
i les accions dels infants.
Té dues fases:
• Durant la primera, exploren el material i combinen
uns objectes amb els altres. Els infants actuen
lliurement amb el material; cadascú al seu ritme ,
exploren i fan combinacions molt diverses: Ficartreure,
omplir- buidar, obrir- tancar, arrengleraragrupar,
tapar- destapar , estirar, prémer, comparar,
girar...
• La segona fase, orientats per l’adult i de manera
organitzada, recullen el material.
Hi ha de tres tipus de material: els objectes, els
contenidors i les bosses.
objectes
naturals (petxines, branquetes, pedres, pinyes, esponges,...),
cadenes, mànegues, agulles d’estendre
roba, bigudins, anelles de cortina, cintes, taps,
taps de suro, claus, capsetes, “rul·los”...
contenidors
Són cilindres durs, foradats per les dues bases o
per una sola, pots de metall sense tapa, etc...
L’objectiu dels contenidors és servir de receptacle
a un objecte o més, facilitar tot tipus d’activitats
amb el material de joc i afavorir les conseqüents
experiències d’exploració.
bosses
Són de roba, aprox. de 50 x 50 cm. Cal una bossa
per a cada tipus d’objectes. Tenen un objectiu
doble: conservar el material del joc ben classificat
quan no s’utilitza i permetre la recollida dels objectes
durant l’activitat de joc.

el joc simbòlic
per als més grans
És el joc en el qual l’infant imita accions
de la vida quotidiana del món
dels adults.
Aquest és un aprenentatge que ajuda
a l’infant a conèixer-se ell a si mateix,a
interpretar , integrar, transformar i expressar
la realitat que l’envolta.
Fonamenta a l’infant a desenvolupar
la imaginació i la creativitat, aprendre
a expressar sentiments, desenvolupar
la intel·ligència emocional i aprendre
a situar-se i exercir diferents rols.
Dins l’aula tenim racons específics per
jugar el joc simbòlic: el joc de racons.
racó de la
perruqueria
pintes, raspalls, colònies, cremes...
• Observar i explorar els objectes i materials
que es troben al seu abast a nivell
perceptiu i sensorial.
racó de la caseta
amb les nines, cuinetes,cotxets,
telèfon...
• Desenvolupar habilitats motrius complexes:
bressolar, despullar ,donar menjar
utilitzant els estris,rentar nines...
racó del taller
cotxes, cargols, claus..
• Posar en coordinació els dits i les
mans aplicant més o menys força en
accions com picar, cargolar, descargolar,
encaixar...
llar d’infants P1
jUgar éS UNa NECESSitat,UN
impULS primàri i gratUït qUE
ENS EmpENy dES dE bEN pEtitS a
dESCObrir, CONèixEr, dOmiNar
i EStimar EL móN i La vida.
7

8
llar d’infants P2
el meu
hort
Els alumnes de les classes de
P2 han treballat durant el mes
d’abril i maig el projecte:
El meu hort
El nostre objectiu principal és
transmetre un gran ventall de valors
a través de les vivències personals
i introduir aprenentatges.
A continuació exposem
l’experiència del projecte :
El meu hort
Dilluns
Un dia de finals d’abril vaig arribar a l’escola, tot va
començar com sempre, però no!!
La mestra ens va explicar que avui sortiríem a fora a
muntar un hort. Abans, però, ens va preguntar si sabíem
què era un hort i els meus companys i jo van contestar:
• Un lloc on creix la tomaca.
• On podem trobar cargols.
• El meu avi en té un.
• i moltes altres coses més...
A poc a poc, vam anar fent un tren per a sortir, la
sorpresa va ser quan la mestra ens va dir que havíem
d’agafar les eines per anar a l’hort (les regadores, les
pales, la terra...)
Un cop vam arribar a lloc ens van donar la terra, la pala
i som-hi a muntar l’hort de l’escola.
Vam estar molta estona omplint les torretes de terra, i
sense adonar-nos-en va passar el matí.
Les mestres ens van fer una fila i cap a classe a esmorzar,
mentre esmorzàvem ens van explicar que
l’endemà plantaríem tot el que havíem portat (enciams,
tomàquets, pebrots, albergínies, cols...
Dimarts
Només arribar a l’escola li he demanat a la mestra quan
anirem a plantar? Jo insistia, no em podia esperar més
i continuava insistint una vegada i un altre! Estava nerviosa...
de cop i volta la mestra va agafar les eines i jo
vaig saltar d’alegria, per fi havia arribar el moment!!!
Vam sortir cap al pati estàvem esperant que les mestres
ens diguessin que ja podíem començar, ens vam anar
posant en grup i ens van anar cridant un a un perquè
tots poguéssim plantar, no podia parar de moure’m
fins que va arribar el meu moment, jo vaig plantar els
enciams!!! Els meus amics van plantar tomàquets, albergínies,
cols i fins i tot va haver-hi un que va plantar
maduixeres, ostres que divertit!!
De cop i volta va començar a caure les primeres gotes
i ens vam escapar corrents cap a la classe, ooooohhhh
no vam poder regar!!!

llar d’infants P2
Dimecres
En arribar a l’escola amb el planter
de tomàquets i preparat amb
la meva regadora, vaig preguntar,
avui podrem anar a regar?
Quan tots ja estàvem a l’escola vam
sortir cap a l’hort, jo vaig plantar
la meva tomaquera!! i alguns dels
meus companys van acabar de
plantar tot el que quedava.
Les mestres van començar a repartir
les regadores per a poder regar,
com que jo ja havia plantat, els
companys que no havien plantat
van regar i l’endemà ho faríem al
revés així entre tots ho farem.
Durant dies i dies la nostra rutina
diària va ser sortir a l’hort, a regar,
observar, netejar i fins i tot un dia
vam trobar cargols que es volien
menjar els nostres enciams, les
mestres els van agafar i se’ls van
emportar. On deuen ser ara els
cargols?
Dies més tard....
Després d’uns dies de festa, quan
vam tornar a l’escola vam observar
que tot el que hi havia al nostre
hort havia crescut. Què en farem
de tot això..? , les mestres ens van
preguntar: voleu fer una amanida?
I vam, contestar sí!!! Així que vam
anar cap al menjador a fer de cuiners
i cuineres i entre tots ens va
quedar una amanida boníssima!!!
vOLEm dEdiCar aqUESt artiCLE a tOtS ELS NENS i NENES qUE
aqUESt aNy HaN COmpartit amb NOSatrES aqUESta ExpErièN-
Cia! mOLtES gràCiES!
9

educació infantil P3
10
patim, patam,
patum
L’any passat es va iniciar a P3 un treball d’aula
en centres d’interès lligats a les capacitats
bàsiques que cal desenvolupar a l’etapa.
Metodologia que s’ha fet extensiva a tot el
cicle d’educació infantil.
Un d’aquests centres d’interès, i de fet, un
dels que desperta més motivació i emoció és
la PATUM.
Aquest centre d’interès es programa en relació
a la celebració de la festa de la nostra
ciutat, és per això que l’hem treballat al final
del tercer trimestre. D’aquesta manera
és més enriquidor poder relacionar els aprenentatges
de l’aula amb les vivències i la realitat
de l’exterior.
La presentació del tema comença amb la visita
al museu de la patum, sortida que no
vàrem poder fer aquest any per impediment
del mal temps.
Aquest centre d’interès té un protagonista
central que presenta, guia i avalua el treball
realitzat, és el FUET. El fuet, amb la seva metxa
sempre a punt d’encendre, ens presenta
el centre d’interès de la Patum, ens convida
a fer sortides, balls, fitxes i converses. És el

nostre punt de referència al llarg del treball
i cada alumne se n’elabora un de propi. Els
primers dies ens explica què és la festa, on es
celebra, la seva organització,... ho fa a través
de vídeos, pàgines web,... I ens proposa
treballar cada dia una comparsa diferent.
D’aquesta manera el treball diàri del centre
queda estructurat de la següent manera:
- El Fuet ens presenta la comparsa que treballarem
i ens escriu el nom a la pissarra (posem
especial interès en els sons i les grafies
de les lletres): Tabal, Maça, Guita, Àliga, Gegant,
Nan i Ple.
- Ens facilita un espai de conversa per poder
aportar tot allò que sabem o volem saber de
la comparsa.
- Amb projecció gran, mirem per internet el
ball de la comparsa treballada, els elements
que la configuren (a la web del museu de
patum) i la seva música.
- Ballem la dansa de la comparsa treballada
amb els elements corresponents que els
nens i nenes han portat de casa (maces, guites,
tabals,...)
- Tornem a l’aula, i el Fuet ens presenta el
treball escrit que hem de realitzar. Normalment
es tracta d’escriure el nom de la comparsa,
pintar-la, i treballar algun contingut
en relació a la comparsa (gran-petit, números,...)
- Finalment, el Fuet és l’encarregat d’avaluar
el treball escrit. Darrera de les fitxes hi ha
imprès un fuet sense boca. D’aquesta manera
quan els nens acaben la fitxa, el Fuet els
dibuixa un somriure si és correcte, una cara
dubtosa si hi ha alguna incorrecció i una
cara trista si alguna cosa del treball no l’hi
ha agradat. Alguns dies està més generós
que altres.
educació infantil P3
En algunes de les comparses hem fet treballs
o activitats complementàries. Per exemple,
quan treballàvem els plens vàrem aprofitar
per fer la contratapa de l’àlbum d’una forma
molt divertida. Posàvem tres bales sucades
amb pintura (amb els colors del foc: groc, taronja,
vermell) i fent-les ballar al ritme de
la música dins d’una safata, dibuixàvem un
salt de plens a la nit (sobre cartolina negra).
[foto amb la safata] La contraportada es
complementa amb una fotografia dels nens
i nenes vestits amb la roba de patum: bata
de guitaires, barret i mocador.
També vàrem ampliar el treball de la maça
fent-ne una construcció pròpia amb material
de rebuig (caixetes de formatgets).
D’aquesta manera tots els nens i nenes poden
gaudir d’una maça de patum, i saltar a
places i carrers.
El centre d’interès finalitza amb una ballada
de patum al pati de l’escola juntament amb
altres cursos del centre, mentre s’espera
impacientment sentir repicar el Tabal de la
plaça i que comença LA PATUM DE BERGA.
[Això no vol dir que el dilluns quan tornem
a l’escola haguem pogut deixar aquest tema
finalitzat, ja que segurament no perdrà interès
fins a nova Patum]
11

educació infantil P4
12
els oficis
sortida a la granja
la torre
Un dia vam començar una conversa sobre els
oficis , per veure què en sabiem:
- De què treballa el pare? i la mare?
- Per què treballen?
- Quins altres oficis coneixeu?
- Coneixeu els estris i materials que
fan servir alguns oficis?
Després d’una llarga conversa entre tots vam
fer una llista de tot el que va anar sortint.
Llavors les mestres ens van explicar que els
artesans eren persones que antigament feien
objectes (sabates, mobles, ceràmiques, vestits,
llibres…)amb les mans, però ara normalment
es fan amb fàbriques, en màquines. També
ens van explicar que els oficis es poden fer
a l’aire lliure, d’altres als tallers, als obradors,
als hospitals, al carrer…
A partir d’aquí vam poder aprofundir en alguns
oficis i concloure aquest centre d’interès
amb una sortida a la granja “LA TORRE” on
vam poder veure tot el procés de l’elaboració
de productes que surten de la llet.
Ja estem
apunt per
esmorzar!!
!
M’està
llepant tota
la mà!!!!que
divertit
I amb aquesta
màquina
munyen les
vaques...
Si que en fan de
productes
aquests de LA
TORRE
mmm...que
bona la
llet!!!

Anem a veure
d’on treuen el
menjar per a
les vaques
Quina gana!! Ja és
hora de carregar
les piles dinant.
Com li donem
el menjar?
Les vaques es poden rescar
l’esquena amb aixó groc!!
Amb aquesta
màquina tan gran
tallen el menjar
per les vaques
Que divertit
és anar a
damunt d’un
carretó!!!!
La llet de les
vaques la porten
a la botiga amb
aquest camió.
educació infantil P4
És molt
fácil!!!!!
acostant-li a la
boca
Bullint la llet i
tirant-hi unes
coses, ens va
sortir el
mató!!!!!!!!!!
13

educació infantil P5
centre d’interès
14
la primavera
Al llarg d’aquest curs hem estat treballant amb
centres d’interès, això ens permet aprendre
segons els nostres interessos i motivacions. I
conèixer la nostra realitat més immediata.
Cadascun dels infants col·laboren portant objectes,
fotos, dibuixos, joguines i llibres sobre
el tema que estem treballant, aquests ens són
molt útils per anar aprenent moltes més coses.
Un dels últims que hem treballat és la primavera,
en aquest hem conegut algunes flors i
alguns arbres així com les principals característiques
de cadascun d’ells.
Per tal de poder-los conèixer en “directe”
vam fer una sortida a la floristeria, allà ens va
explicar quines eren cadascunes de les flors i
quines atencions necessitaven , quan s’havien
de regar, on vivien ( interior, exterior)... També
ens va explicar com havíem de trasplantar
una flor. I algunes curiositats sobre aquestes.
Un altre dia tota l’educació infantil vam anar
al parc del LLedò, per tal de veure els canvis
que es produeixen a la natura en aquesta estació,
comencen a sortir les flors,els brots dels
arbres i les plantes, no fa gaire fred, fa un
bon sol... (Aquesta sortida l’hem feta a totes
les estacions, per a poder apreciar millor les
diferències entre unes i altres.)
A la classe també tenim una flor, l’hem trasplantat
i cada setmana tenim uns encarregats
que l’han de regar i tenir-ne cura.
A més dins d’aquest centre d’interès també
treballem Sant Jordi, ja que s’escau en aquestes
dates. Expliquem la llegenda, pintem
Sant Jordi, una rosa i fem un Drac i un llibret
d’endevinalles.

La florista ens va explicar quines eren cadascunes
de les flors i quines atencions necessitaven
també ens va explicar com
havíem de trasplantar una flor
educació infantil P5
15

educació primària 1r
recicLar i
crear
Els nens/es de primer hem fet el taller de les Tres R:
16
reduir, reuTiLiTzar i recicLar
Ens han mostrat una manera d’aprofitar un Bric per a convertir-lo en moneder i ho hem aconseguit.
Ens ha quedat molt bonic!
Volem contribuir a fer un món més sostenible i ecològic.

Si voleu fer-ne un, us ensenyem els passos.
Material que necessitareu:
• Un envàs bric buit
• Un tira de velcro
• Tisores
• Grapadora
2. Aplanar-lo i tallar els
dos extrems.
1. Aixecar les puntes del bric.
7. Ja està!
educació primària 1r
3. Doblar els plecs ja existents i després doblar
els laterals endins.
4. Tallar la part del
davant i deixar la del
darrere aixecada. 5. Doblar el Bric pel mig.
6. Posar unes tires de velcro i grapar l’interior
per a fer departaments.
Si es vol pintar o decorar cal fer-ho abans de començar.
17

educació primària 2n
La Verema
El mes d’ octubre, els alumnes de Cicle Inicial, vam anar a fer la verema a la casa de Can Ribas
de Montbui a Bigues i Riells ( Vallès Oriental).
Vam participar en tot el procés que es duu a terme per veremar:
- collir raïm de la vinya,
- xafar-lo amb els peus (com es feia antigament) per obtenir el most,
- guardar el suc del raïm en recipients perquè fermenti i es converteixi en vi.
Per fer totes aquestes activitats els alumnes es van repartir en grups.
Un cop a l’escola, els alumnes de 2n, vam fer un projecte del tema, l’englobàrem dins les festes
de la tardor i el vam treballar des de diferents àrees: medi, català i plàstica.
El vam dividir en diferents parts:
- Saber què és veremar.
- Veure les feines i les fases de la
planta al llarg de les estacions
de l’any.
- Conèixer les parts de la
planta i la seva funció.
18
- Saber els passos que s’han de fer
després de collir el raïm: desrapar,
xafar i premsar.

- Tradició oral: embarbussaments, endevinalles i refranys.
- Receptes de cuina amb raïm.
Endevina, endevineta
de grans blancs o de grans negres,
és el fruit de la tardor.
Que bevem en el porró.
És ..................................
De la terra sóc nascut,
amb mi l’home es fa valent.
A voltes dono salut,
a voltes mato la gent.
És ...........................................
educació primària 2n
19

educació primària 3r
eLs aLumnes de Tercer
s’han conVerTiT en experTs
Els alumnes de 3r s’han convertit en uns grans
artistes. Després de diverses sessions de medi
treballant el relleu de muntanya buscant i
analitzant informació obtinguda de diferents
fonts (llibre de text, Internet, converses en
grups de treball, vídeos ... ) han arribat al final
del camí: CONSTRUIR LES SEVES PROPIES
MAQUETES DEL RELLEU DE MUNTANYA.
Aquesta activitat està immersa en la unitat
de programació del relleu de muntanya, desenvolupada
dins l’àrea de medi. La unitat
s’inicia amb la presentació del tema a partir
d’una power-point, que sintetitza tot el treball
a realitzar i tots els aprenentatges que
s’han d’adquirir. Seguidament, i en sessions
20
“Maquetistes”
posteriors, els alumnes van poder veure un
vídeo dels pobles de muntanya i de les seves
principals característiques. D’aquesta manera
anaven recollint els diferents aprenentatges
que havien d’adquirir (població de muntanya,
sectors de treball, relacions socials,...).
També es van realitzar sessions d’exposició
per part del tutor i elaboració d’activitats diverses.
Finalment, els alumnes van poder disposar
d’unes sessions de recerca d’informació
per descobrir elements concrets del relleu de
muntanya de Catalunya (serralades, comarques,
pobles, mapes,...). La síntesi d’aquesta
unitat de programació acabava amb la realització,
de forma individual, d’una maqueta
del relleu de muntanya.
Es pretenia aprofitar l’activitat com a base de
motivació després d’haver realitzat un treball
de recerca envers una sèrie de continguts relacionats
amb el relleu de muntanya.
A l’hora de realitzar la construcció els alumnes
tenien “carta blanca” per poder dissenyar
i construir la maqueta segons les seves
preferències, així podien despertar la seva
originalitat i creativitat individual. La part
més interessant va ser anar col•locant tots
els elements que configuren i caracteritzen el
relleu buscant el lloc adequat i connectantlos
entre ells, així un mateix va autoconstruir
el seu propi coneixement. És molt interessant
poder observar com els alumnes passen
d’un contingut conceptual a un contingut
procedimental, o sigui, passen d’un esquema

mental a una representació en
tres dimensions. Això ofereix a
l’alumne un visió real i significativa
del seu aprenentatge.
El resultat global va ser espectacular.
Cada maqueta tenia
un disseny que la feia diferent
de totes les altres. Els materials
emprats per a la construcció
varen ser molts diversos i enginyosos
oferint vida pròpia i
personal a cada elaboració.
Dins el context educatiu és
molt important tenir en compte
que l’activitat té un caràcter
interdisciplinari, ja que
relaciona diferents àrees curriculars
(medi, plàstica, matemàtiques,...),
i manté una base
intencionada a desenvolupar
les competències bàsiques pròpies
de l’etapa. En aquest cas
es treballa de forma intencionada
la competència artística i
el coneixement i la interacció
amb el món físic, entre d’altres
(iniciativa personal, autonomia...)
Com a docents valorem el
treball per la seva motivació,
creativitat i el seu enfocament
didàctic i globalitzador, que
permet a l’alumne construir
uns esquemes mentals propis
i significatius permetent-li
veure el relleu de muntanya
com a un element cabdal del
paisatge de la nostra terra.
educació primària 3r
21

educació primària 4t
coneixenT
La comarca deL BerguedÀ
excursiÓ a casTeLLar de n’hug i a Les mines de cercs
Enguany tots els alumnes de quart de Primària de l’escola Vedruna de Berga
hem anat d’excursió a Castellar de N’Hug i a les Mines de Cercs. Aquesta sortida
tenia com a objectiu conèixer una mica més a fons la nostra comarca, ja
que formava part d’un treball que s’havia de realitzar per a l’assignatura de
medi.
L’autocar ens va parar de bon matí en un planell per esmorzar i des del qual
vam poder gaudir d’unes impressionants vistes alhora que fèiem la primera
activitat: reconèixer el relleu del Pedraforca, Ensija, El Tossal del Rus i Puigllançada
amb l’ajuda d’unes imatges recollides al dossier.
Un cop vam haver esmorzat, ens vam dirigir al bell mig del poble de Castellar
de N’Hug, on vam veure un audiovisual que mostrava alguns dels principals
punts d’interès d’aquest territori, les més important dels quals són les
Fonts del Llobregat i que més tard vam poder anar a observar directament. En
aquest indret, situat a 1.300 metres d’altitud, és on hi ha el naixement del riu
Llobregat i per on hi brollen les fonts entre la roca calcària i la vegetació, sota
els cingles del poble. Es tracta de surgències d’aigües subterrànies alimentades
per les pluges i la neu.
Després de veure aquest muntatge, vam poder gaudir en grup d’un recorregut
pel poble a fi d’observar-ne les seves característiques amb l’ajuda d’un
qüestionari que s’havia de completar a partir de la informació que ens pro-
22

porcionaven els seus habitants. Així, per exemple, l’església romànica conserva
l’emblemàtic campanar, una torres de quatre pisos amb una portalada que
data del segle XII, tot i ser transformada a l’època neoclàssica.
A la tarda vam anar a visitar les Mines de Cercs, on hi ha la colònia minera de
Sant Corneli, construïda a mil metres d’altitud per l’enginyer de mines José
Enrique de Olano. En aquest indret vam poder aprendre noves qüestions sobre
la riquesa del nostre entorn comarcal: al Berguedà hi ha hagut una important
explotació minera a l’entorn de primeres matèries, com ara el carbó, més concretament
un tipus de carbó anomenat lignit i el qual ha estat intensament
explotat al llarg de l’activitat minera catalana.
Uns guies ens van explicar com era la vida dels miners: durant els anys quaranta
els treballadors vivien amb alguns dels membres de la seva família i altres
companys de feina en pisos que escassament assolien els 40 metres quadrats
d’espai, a banda d’observar les precàries condicions de cadascuna de les estances.
Durant uns vint minuts, ens vam dirigir cap a una sala d’audiovisuals on, mitjançant
imatges d’arxiu de la mina, ens van explicar els seus 140 anys d’història.
La visita també va incloure un recorregut per l’interior de la galeria de Sant
Romà, un túnel miner que ens va permetre conèixer com era la feina al seu interior
des de finals del segle XIX fins els últims anys del segle XX. Tota aquesta
informació ens va ajudar a entendre com era la duresa de la vida dels miners:
els despreniments, l’impacte auditiu provocat per les màquines, l’accés a petits
forats per part de nens que feien de miners i la manca total de lluminositat
van esdevenir alguns dels motius pels quals molts treballadors van perdre la
vida en el seu interior. Tot aquest itinerari es va fer a través d’un tren miner
restaurat, juntament amb la il·lustrativa explicació dels monitors.
educació primària 4t
23

educació primària 5è
TreBaLL
cooperaTiu
Els alumnes de cicle superior de l’escola, cada divendres,
hem fet treball cooperatiu sobre el Paraguai.
Ens hem barrejat tots els alumnes de 5è i 6è i ens hem
repartit en 4 classes i en 22 grups de treball.
Dins el treball cooperatiu hem après moltes coses, a
treballar en equip, a fer recerca d’informació, hem
treballat la llengua catalana i castellana i hem fet un
intercanvi amb alumnes d’una escola del Paraguai...
Per fer aquest treball cooperatiu ens hem organitzat
de la següent manera: Cada membre del grup tenia
una feina diferent, coordinar, fer de secretari, portaveu,...
així entre tots ens hem ajudat i hem col·laborat
en totes les tasques.
El treball de recerca d’informació del Paraguai ha estat
força complicat, ens vam repartir els temes que
ens interessaven més dins de cada classe, on cada
grup feia un tema diferent, la societat, la cultura, la
història, els esport i lleure i la fauna.
Amb tota aquesta informació vam fer un llibre per la
classe.
També hem fet un treball molt important de llengua
tan catalana com castellana, ja que la major part
d’informació la trobàvem en castellà. Per tant hem
après, a traduir textos, a fer resums, hem treballat
l’ortografia, la gramàtica, la puntuació, hem fet i refet
textos...
Per últim dins de tot aquest treball hem tingut la sort
de conèixer-nos més bé entre nosaltres i també de fer
nous amics al Paraguai.
Amb ells hem fet un intercanvi de cartes i dibuixos,
estem pendents de fer una videoconferència.
En general doncs, fent aquest treball hem passat moments
difícils i altres de molt engrescadors. De ben
segur que ara coneixem molt millor el Paraguai i hem
viscut una experiència molt enriquidora.
24
hem feT
un TreBaLL
moLT
imporTanT
de LLengua
Tan
caTaLana
com
casTeLLana

hem TinguT La sorT
de conèixer-nos més Bé
enTre nosaLTres i
TamBé de fer nous amics
aL paraguai
educació primària 5è
25

educació primària 6è
26
eQuips cienTífics
Dins de l’àrea de coneixement del medi natural i social, enguany, amb
els alumnes de 6è de primària hem iniciat l’experiència que hem anomenat:
“EQUIPS CIENTÍFICS”.
L’experiència va sorgir dels propis alumnes que, des de principi de curs,
demanaven fer experiments que puguessin ser atractius, interessants i, a
més, útils per entendre els diferents continguts de la matèria.
Cada classe es va organitzar en grups de dos o tres alumnes i es van
posar a la recerca d’informació sobre quins experiments podien portar
a la pràctica. Els materials consultats han sigut diversos: pàgines web,
llibres, revistes...
Cada grup ha triat un o dos experiments que s’han anat portant a terme
a la classe. Ha estat fonamental la planificació de cada experiment,
doncs els alumnes havien d’explicar a la resta de la classe què és el que
s’anava a portar a terme, quin material utilitzaven i donar una breu explicació
del per què del resultat de l’experiment.
Des del començament la motivació i l’interès mostrat pels alumnes ha estat
immillorable. No ha passat cap setmana que un grup o altre no hagi
presentat una activitat a desenvolupar. Hem fet flotar ous, hem aixafat
una llauna amb un canvi sobtat de temperatura, hem experimentar amb
el so, la llum i la calor,.... En definitiva, hem viscut i fet nostres tot un
seguit d’experiències que ens han enriquit i ens han fet viure amb il·lusió
el món de l’aprendre.
Aquest treball, també, ens ha permès treballar en equip. Hem hagut de
posar-nos d’acord i coordinar-nos per tal de planificar la recerca, buscar
el material i executar l’experiment. No sempre ha sigut fàcil doncs, en
algunes ocasions, hi havia diferents propostes i s’havia de triar la que
més ens agradava.
El nivell d’autonomia, la iniciativa i el grau de responsabilitat que els
alumnes han mostrat per portar a terme aquesta tasca ha estat valorada
molt positivament. Aquest fet ens anima a donar continuïtat a l’experiència.
En paraules dels mateixos alumnes: “Aquest treball ens ha entusiasmat
a tots, ja que ha sigut una manera divertida d’aprendre i de posar
en pràctica alguns aspectes dels temes estudiats”.

pastoral escolar
educació primària 6è
27

pastoral escolar
28
Recordem aquest curs:
Objectiu de curs: Enguany, fent força en el valor de la constància,
la tenacitat i la responsabilitat en el treball com a actituds formadores
del caràcter, en:
a) L’àmbit personal, destinat a l’auto reflexió i la interiorització
de cadascú/na. Amb el lema:
“Si sóc constant, puc!”
b) L’àmbit de grup, destinat a conèixer i compartir experiències
de grup que ens facin constatar la força de treballar junt/es i
units/des.
advent – Nadal
tot fent camí cap a Betlem
• ens varem fixar en el text de la cançó EL RABADÀ, i veiem quines
dificultats ha de vèncer el rabadà, en què s’ha d’esforçar, per
aprendre’n...
• I amb Josep i Maria, els Àngels, els Pastors i els Reis varem celebrar
el Naixement de Jesús.
quaresma – pasqua
Varem fer activitats que afavorissin “la conversió del cor”, com:
• actitud que ens ajuda a ser més acollidors/es
• l’esforç que ens cal per estar oberts/es als altres
• acceptació de la riquesa de la nostra diversitat per a poder gaudir
de les aportacions de tots i totes.
Solidaritat A més de la col·laboració, per Nadal, amb Caritas
de Berga, enguany hem organitzat dues campanyes:
• “Un euro per Haití”
• “Un esmorzar solidari a favor d’Haití”

Santa joaquima de vedruna
Activitats durant la setmana per a conèixer més Joaquima:
- Mural al passadís pintat per nens i nenes amb molta il·lusió.
- Quadernet on hem escrit fets de la seva vida.
- Hem llegit el llibre fet per unes alumnes de Terrassa: “Petita història
d’una gran dona”.
- Hem vist i comentat el Power de Santa Joaquima.
- Joc “Si t’encerto t’endevino”: concurs entre grups i classes
- “Oca de Santa Joaquima”
- Cançons de Santa Joaquima que hem aprés i/o repassat
- Divendres, 21 de maig, vigilia de Santa Joaquima:
- Ofrena floral: cadascú/na i tot el Cicle hem felicitat Joaquima!
pastoral escolar
- Eucaristia: ben preparada amb pregàries, ofrenes i cançons, ha estat una acció de gràcies a Déu
per haver-nos donat Joaquima
- Esmorzar amb xocolata desfeta i coca
- Curses atlètiques, Gimcana, Esports: Com ens hem divertit!
- Play-Back: Quin treball de coordinació en cada grup i que bonic veure companys i companyes,
pares i mares, avis i àvies, mestres, exalumnes... Tothom gaudint d’una feina ben feta!
- Dissabte a la tarda, Festa Familiar de l’AMPA: Gimcana sobre l’univers, Inflables, Animaci dels
“Sapastres”, Sopar ... Pluja! Però, fou més forta la convivència i el compartir que el ploure!
Podem estar contents i contentes de tot l’esforç i la constància que ens han permès aprendre i
créixer junts i juntes, donar i rebre tantes coses!
I davant les dificultats -que sempre n’hi ha- seguim demanat a Santa Joaquima que ens ensenyi
a fer allò que hem de fer més per amor que per força!
29

projectes
DeNiP
Com cada any, a finals de gener, a l’escola hem
celebrat el DENIP ( Dia Escolar de la No-Violència
i la Pau). Durant tota la setmana s’han
fet diferents activitats per treballar i reflexionar
sobre el tema de la pau. Igual que el curs
passat totes aquestes activitats s’han fet conjuntament
amb l’escola de secundària La Salle.
Els alumnes 4t d’ESO, repartits per grups,
van preparar una activitat d’una hora de durada
per a cada una de les classes d’Educació
Infantil i Primària. Aquestes activitats van ser
diverses i totes relacionades amb la Pau: explicar
un conte, fer una obra de teatre, fer un
mural, jocs,...
El divendres 29 de gener vam fer l’ acte de
cloenda a la Plaça de St Pere. Es va llegir un
manifest sobre la pau per part dels alumnes i
l’alcade de Berga va dirigir unes paraules.
Després els alumnes de les dues escoles van
formar un mosaic en forma de colom, simbolitzant
la pau, mentre sonava el Cant dels
Ocells de Pau Casals.
30
escoLa
VerDa
Aquest és el segon curs que ens
preparem per poder tenir el distintiu
d’Escola Verda. L’equip de
projectes de l’escola, ha continuat
fent el curs de formació i
ara està preparant tota la documentació
per presentar-la.
Al llarg del curs hem fet vàries
actuacions: concurs obert a tots
els alumnes de primària per buscar
la mascota de l’escola verda,
assemblees per cicles per tal de
que els nens i nenes aportessin
ideees de com tenir el patis nets,
un decàleg de bones pràctiques
ambientals,...

proJecTe
a La
nosTra
escoLa
MeNGeM
Fruita
Enguany hem participat en el projecte
“A la nostra escola mengem
fruita”, és una iniciativa de la Unió
Europea que han coordinat els Departaments
d’Agricultura, Alimentació
i Acció Rural, Saut i Educació
de la Generalitat de Catalunya. Els
objectius són: oferir fruita gratuïta
en els esmorzars, incrementar el
consum de fuites i verdures i conscienciar
sobre els seus beneficis,
veure en la fruita una alternativa
excel·lent al consum d’altres aliments
amb menys qualitat nutricional.
Una setmana al mes, cada dia per
esmorzar, tots els alumnes des de
P3 fins a 6è de primària han menjat
fruita. Ha pogut menjar gran varietat
de fruita: pomes, maduixes,
albercocs, taronges, peres, kiwis,
platans,...
projectes
31

nevada març 2010