2010, Llinatges pegolins dels segles XVI i XVII (b) - Aldea Global

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII
(B)
Josep Vicens Pascual
Es continua ací la llista de llinatges treta dels Quinque libri dels segles del
Renaixement i del Barroc.
L’any passat van aparèixer els cognoms que començaven per la lletra A, enguany
es relacionen els que comencen per la lletra B.
A efectes d’evitar malentesos cal aclarir que, per una banda per ser més fidel a la
grafia original dels textos on s’ha pouat tota la informació, s’ha optat per no posar
l’accentuació gràfica dels llinatges ja que en l’escriptura d’aleshores no existien les
titlles que ara usem per marcar les síl·labes tòniques de les paraules. El lector haurà
d’interpretar, com ho feien en els segles anteriors al XX, quina és la síl·laba accentuada.
I per una altra banda també manifestar que els llinatges són designats amb la forma més
usada als registres, encara que a voltes segons les normes actuals no siga la més
correcta.
Baça: El porta una dona, probablement d’origen mallorquí, que bateja un fill el
1613.
Balaguer: Cognom que porta el mossèn fra Cristofor Balaguer regent de la
rectoria de Beniarrés que certifica l’any 1617 l’absència d’impediments per a una boda
que es realitza a Pego.
Balles: Possiblement d’origen francès, es tracta d’un mercader que ve de Castelló
del Duc 1 (Vall d’Albaida) per casar-se el 1656 amb Elisabet Anna Rigo, una dona
d’origen mallorquí que viu a la vila de Pego.
Ballester: Cognom que porten vuit persones, el pare d’un batejat el 1610, és
probable que vinga de Mallorca. Un altre home que és padrí d’una batejada l’any
següent. I en tercer lloc una dona, Caterina Anna Ballester, casada amb Pere Ribes, que
inscriu quatre fills batejats a la parròquia de 1646 a 1652.
Baño: Pertany a una dona que es casa a Pego amb un xic de nom Juan Garonya
Quinyones natural d’Aranda de Duero del Regne de Castella i que el 1613 viu a Pego,
possiblement ella ve de Xàbia.
Banyuls (variants ortogràfiques Banuls, Bañuls, Bañulls, Bañjuls): Cognom prou
nombrós, d’un centenar de persones en el període estudiat i de les quals el tenen com a
primer seixanta-quatre i la resta de segon.
De persones amb aquest llinatge destacades per alguna raó trobem a:
Francesc Joan Banyuls, amo d’una criada de nom Maria Negra, que bateja dues
filles els anys 1584 i 1586, el qual és majoral de l’hospital el 1549 i 1550 i després el
1583 administrador de l’esmentada entitat 2 . Amb el nom de Francesc Banyuls apareixen
anotacions referents a un clavari de l’Hospital de Pego 3 de 1551 a 1557. Un francès es
mor en casa de Francesc Banyuls però al segle següent. De 1638 a 1642 consta a l’arxiu
parroquial un Francesc Banyuls que és notari.
1 “Conegut també com Castelló de Rugat i Castelló de les Gerres.”
2 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p. 116 i 117
3 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p. 33, 115 i 116

Hi ha un primer Pere Banyuls casat amb Elisabet Ferrando el 1586 amb tres fills i
que és administrador de l’Hospital de Pego el 1590 4 , aquest Pere Banyuls sembla que
moriria abans del 1619 ja que la dona, padrina d’un bateig d’aquell any apareix com a
viuda.
Un altre Pere Banyuls, segurament fill de l’anterior Pere, casat amb Magdalena
Pasqual (filla de Jaume Pasqual, senyor de Negrals i natural d’Oliva), apareix de
compare en un bateig d’un esclau seu i al qual li assignen el cognom de l’amo. També
va ser majordom de l’Hospital els anys 1639, 1654 i 1657 5 . En algunes inscripcions se
l’anomena com a Ciutada, finalment va ser soterrat el 1665.
Però encara hi ha un fill seu conegut com a Pere Banyuls menor compare d’un
bateig el 1646, el qual es casarà amb Felicia Bataller i batejarà una filla el 1658.
I finalment hi ha unes amonestacions d’un altre Pere Banyuls, llaurador, originari
de Xàbia on es casarà el 1627 i segurament hi viurà encara que l’any 1639 apareix com
a marmessor del seu cunyat que porta el mateix nom que el sogre que ja havia faltat.
Jaume Banyuls és notari i tenim notícies seues des de l’any 1578 fins el 1598.
Miquel Banyuls, casat amb Ursula Ferrando, amb sis fills, apareix als registres de
1586 a 1614, i el 1594 és clavari de la confraria de la Sang 6 i el 1603 apareix a l’arxiu
municipal 7 com a justícia de la vila de Pego Nos Miquel Bañuls, justicia de la vila de
Pego.
Hi ha un altre Miquel Banyuls que li va passar un cas sorprenent: no va poder
enllestir la cerimònia del seu primer casament l’any 1604 perquè la dona es va morir
moments abans de la benedicció nupcial, però es va poder casar en un altre intent, setze
anys després.
Tomàs Banyuls que apareix en una seixantena d’inscripcions entre 1586 i 1635, es
va casar el 1599 amb Angela Ciscar, va tenir un fill i va morir el 1635. Consta com a
amo de 3 cristians nous.
Joan Banyuls és padrí d’una criatura batejada el 1634 i se l’adjectiva com a
Ciutada, i també apareix dos anys després com a amo d’un criat.
Barbastre: És el llinatge d’una dona que fa de padrina el 1611 en el bateig d’un
fill de Pere Joan Mir, obrer de l’església nova de primeries del segle XVII, és forastera i
possiblement originària del poble de l’obrer o de la seua muller.
4 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p. 117
5 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p. 118 i 119
6 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p. 124
7 “Llibre de Justícia de Pego.” 1603

Barber: Pertany a un testimoni de la boda de l’any 1614 del notari Joan Antoni
Vives fill del també notari Joan Vives amb Esperança Sanchis.
Barbera: És el d’una dona que es casa el 1573 amb un llaurador de Gandia, però
ni d’ella ni de son pare tenim més notícies.
Hi ha un altre individu amb aquest cognom, fuster d’ofici el 1586 8 .
Barselo (potser una variant de Barcelo): D’un home mallorqui que fa de padrí en
un bateig de 1652 en què tots els participants són originaris de ses illes.
Barcher (variant Barchet, segurament és una grafia variant de Verger): És d’un
home que va ser marit anterior d’una dona d’Algemesí, Esperança Coll, que es casa a
Pego el 1594.
I apareix una altra dona també amb aquest llinatge que bateja una filla el 1597.
Barco: Pertany a Pere Barco i a la seua filla, Maria, el pare és ministre i hospitaler
els anys 1654, 1656 i 1658 9 i la filla apareix com a padrina d’un bateig el 1658.
Barreros: El porta Àngela Barreros, que apareix amb el seu nom i cognom quan
fa de padrina en 1602 i 1604, va ser la primera dona de Jeroni Ximeno de professió
cirurgià natural de Villanueva de Huerva 10 (Campo de Cariñena), a la diòcesi de
Saragossa, el qual va exercir de batlle 11 de Pego en els primers anys del segle XVII.
Bataller: Primerament una dona, Anna Bataller, casada amb Pere Ciscar que
bateja dos fills, el 1585 i el 1588, després es torna a casar amb Vicent Ahuir, fuster, i
del matrimoni dels quals naix un xiquet batejat el 1595.
Després Bertomeu Bataller natural de la Pobla que actua de padrí en un bateig de
1659.
I la darrera persona amb aquest nom de família és Felícia Bataller, muller de Pere
Banyuls, mare d’una xiqueta batejada el 1658 i padrina d’un altre bateig el mateix any.
Bay (variants Baya, Bai): Cognom d’origen morisc, en aquest període el porten
setze individus com a primer i cinc de segon, el primer referenciat és Pere Bai, que es
casa el 1626, i a partir d’aquesta boda es formarà una gran corrua de descendents ja que
tindran cinc fills i una filla i aquests continuaran formant famílies nombroses cosa que
serà base perquè el cognom arribe als nostres dies. L’any següent hi ha una boda d’una
xica, Tomasa Bai, que tindrà quatre fills amb el seu marit Francesc Alentado.
Belsa: El 1581 es casa Pere Belsa fill de la vila d’Ador amb una pegolina i no
apareix cap informació més sobre ells.
Beltran: El 1621 es casa Antoni Beltran i consta, en el bateig d’un fill, que ve del
lloc de Culla (Alt Maestrat) 12 , curiosament apareixen dos registres (un de juliol i l’altre de
l’agost del 1621) de la seua boda amb Rafela Cambrils que sembla ser natural d’Oliva,
batejaran amb joia vuit fills, però també els donarà tristor el soterrament de tres que
moren albats.
Un any després de la boda d’Antoni Beltran apareix a Pego Anna Beltran, podria
ser germana de l’anterior, que fa de comare en un bateig.
Dos anys passats hi ha un Joan Beltran que té el càrrec d’hospitaler i que també
podria estar emparentat amb els dos anteriors 13 .
8 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p. 129
9 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p. 127
10 Població veïna de Fuendetodo on passats els anys naixeria el cèlebre pintor Goya.
11 ‘1. Oficial encarregat d'administrar justícia a una vila o ciutat en nom del rei o del senyor feudal; cast.
baile. 2. Governador d'un castell; cast. baile. 3. modernament, President de l'Ajuntament que du el
règim d'un municipi; cast. alcalde. (Diccionari català-­‐valencià-­‐balear)’.
12 Al registre diu que Antoni Beltran és nat. de Culla Regne de Cataluña.
13 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p. 127.

Benamer: (variant Amer) N’apareix una persona amb aquest cognom al Llibre de
Bens de 1488, de nom Abraïm.
Beneyto: Hi ha un bateig, amb dades incompletes, d’aquest nom de família el
1581 i ja no torna a eixir més en els segles XVI i XVII.
Benet: És el cognom que porta Beatriu Benet nada a Dénia, domiciliada a Pego i
que es casa el 1604 amb Bernat Cassorla natural d’Alluillar 14 , que també viu a la vila, els
quals bategen una filla el mateix any.
Bengeme (variants Bencheme, Benchema, Benjema, Bonjeme, Geme, Gene,
Cheme): Cognom d’origen morisc, que porten dues dones l’una, natural de Benumeia,
viu a Pego i es casa el 1625, després tindrà set fills amb el seu marit Francesc Maimo
Paiet morisc natural de Benimeli. I l’altra, Jerònima Geme, natural d’Alcalà, va ser
batejada el 1610 i estava de criada en la casa de Jeroni Ciscar, el 1631 es casa amb la
seua parella, Lluis Emmes natural d’Orba i que també fa de criat a Pego a la casa de
Miquel Escriva, tindran cinc fills.
Ber: Segurament d’origen morisc, el porta una dona que es casa el 1582 amb
Miquel Mestre.
Berenguer: Primerament Josepa Berenguer, casada amb Pere Santonja, que
apareix en tres registres com a padrina dels batejats, el matrimoni va tenir quatre fills i
el seu home consta que agafà dos cristians nous el 1610, Jaume i Miquel.
Després hi ha el Reverend Thomas Berenguer vicari que va ser de Pego dos anys
(de novembre del 1631 a novembre de 1633).
Berlanga: El porta Anna Berlanga que va ser mare de Josepa Joana Francesca i
muller de Miquel de les Peres el 1629.
Bernabeu (variant gràfica Bernabeua): La primera persona que porta aquest
llinatge és Caterina Bernabeu casada amb Francesc Banyuls i registrada sis vegades
com a padrina de 1615 a 1642, no consta que tinga cap descendent batejat.
Una altra persona és Clara Bernabeu natural de Xixona que es va casar amb el
pegolí Vicent Gonzalez Ferrando abans de 1621 i bategen deu fills, la pobresa familiar
és esmentada quan mor als catorze anys una de les filles.
Encara hi ha una altra Clara Bernabeu de Cendra que potser siga l’anterior però en
posar de Cendra fa pensar que hi hauria una altra persona amb el mateix nom i cognom.
El 1631 se soterra un albat fill de Bernabeu espardenyer que podria ser Tomàs
Bernabeu, ja que és l’únic home que porta el cognom en aquests anys.
El 1632 i 1634 apareixen dos batejos, el pare dels quals és Tomàs Bernabeu, casat
amb Joana Anna Aliaga (o Diago).
Bernat: És el llinatge que porta el padrí d’un bateig de 1610 sobre el qual no
tenim més referències
I també el porta la mare de Vicenta Company que es casa el 1637 amb Miquel
Català Oltra.
Bernia: El porta una dona casada amb un Cendra que apareix els anys 1655 i
1657 en tres inscripcions com a padrina de la criatura que es bateja.
Bertomeu (variant arcaica Berthomeu): Cognom nombrós, el porten trenta-sis
persones, de les quals vint-i-quatre de primer i la resta de segon. A la llista de 1479
només apareix com a nom propi de veïns però no com a llinatge. La primera persona
que el porta com a cognom és un testimoni natural d’Oliva en una boda del 1573.
Sembla que hi ha dues persones amb el mateix nom de Vicent Bertomeu, una que
es casa el 1574 amb Margarida Ciscar i l’altra que es casa el 1620 amb Caterina Gasco i
després apareix un soterrament de Vicent Bertomeu que probablement pertany al segon.
14 Podria ser El Villar (comarca dels Serrans).

Del primer matrimoni esmentat naix Joan Bertomeu Ciscar que es casa el 1613 amb
Lleonarda Urrios, matrimoni que bateja nou fills, encara que els quatre últims moren
albats.
Francina Bertomeu, casada durant la segona part del segle XVII amb Jaume
Cendra, és mare de tres fills.
Després el 1610 es casa Carmona Vicent Bertomeu amb Margarida Arcis i
batejaran quatre fills.
I finalment el 1659 es casa una xica de Teulada que porta el cognom Bertomeu de
segon, amb un pegolí.
Beusa (variant gràfica Bausa): La família pegolina Beusa Segarra es crea amb les
esposalles de 1615 entre Joan Beusa Font natural de la ciutat de Mallorca i Elisabet
Segarra Galceran originària del Nord del Regne de València concretament de Catí prop
de Morella, després batejaran una filla el 1616 i dos fills els anys 1619 i 1621
Bexir: Cognom que porta la mare d’un cristià nou, Francesc Ferrer Bexir,
originari de la Vall d’Alcalà que es casa el 1627 a Pego amb una altra persona d’origen
morisc, Maria Potayres Poch i que inscriuran dotze fills.
Bilches (Variant gràfica Vilches): Llinatge d’un frare que té llicència del Doctor
Joan Almunia rector de Pego per exercir les funcions parroquials i que apareix en dos
registres del 1659.
Bisquert (Variant gràfica Bisquer/t i Bisquerda): Bertomeu Bisquert és el vicari
de la parròquia de l’any 1582, encara que ja l’any 1571 i 1573 el trobem com a
testimoni en dues noces i sabem que durant el curs 1571-1572 va cobrar 7 lliures per 7
mesos de donar classe de gramàtica 15 .
Apareix també amb aquest llinatge una dona, Joana, que es casa el 1573 i podria
ser familiar del capellà anterior.
Bistaro: És un cognom dels primers registres i no hi apareix cap dada més,
pertany a una dona que el 1534 fa de padrina d’un bateig.
Blanquer (variant femenina Blanquera): Només en un registre i el porta la dona
de Jaume Rovira l’any 1615.
Blasco: Hi ha tres homes i una dona que el porten, el primer home és Jaume
Blasco, un obrer de vila de l’any 1583.
Després apareix Llaudomia Blasco que podría ser familiar de l’anterior casada
amb Jaume Sastre bateja cinc criatures de 1588 a 1600.
15 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, ‘Tríptic pegolí 1-­‐Apunts per a un inventari artístic de Pego, 2-­‐Espigolant
efemèrides, 3-­‐dos documents per a la història’, Festes Pego, 1979.

El segon home que porta aquest llinatge és vicari de la parroquial d’Oliva segons
consta en responsives de l’any 1654 i 1657.
I finalment Pere Blasco és ministre hospitaler de l’Hospital de Pego 16 els anys
1659 i 1660.
Blaya (Segurament variant de Blay): Cognom que porten dues dones, la primera
és Ursula Blaya casada amb Joan Ochoa ans del 1605 i que vídua es torna a casar el
1610 amb el mallorquí Antoni Femenia que vivia a la vall d’Ebo, apareix de padrina en
dos batejos l’un del mateix any i mes i l’altre, dos anys després.
La segona és Joana Blaya, primerament casada amb Gabriel Terrassa, també
apareix amb els cognoms Llobeta i Font del 1621 a 1640, després d’enviudar es casa el
1623 amb el denier Cosme Audi.
Bodi: Primerament Antoni Bodi casat amb Esperança Cendra que bateja en casa i
per necessitat una xiqueta, exorcitzada pel rector el 1643, el pare apareix a les
inscripcions de Pego des de 1639 fins el 1651 com a compare de batejos i testimoni de
bodes. Una filla seua, de nom Joana Josepa Montserrat Gregoria, sembla que als tretze
anys es case amb Joaquim Sastre
En segon lloc Jeroni Bodi, segurament emparentat amb l’anterior i casat amb
Maria Anna Rovira, té set fills (cinc xiques i dos xics) dels quals un morirà albat i una
altra va ser batejada per necessitat en casa, apareix de 1640 a 1664.
En tercer lloc Margarida Bodi natural de la vila de Planes (El Comtat) que consta
com la mare de la dona que es casa a Pego el 1640 amb el mallorquí Mateu Mallol.
I finalment una altra dona Anna Maria Josepa Bodi d’Almenara (La Plana Baixa)
es casa amb Pedro Martinez l’any 1649.
Bolaix: És el llinatge d’un pastor d’Ebo, segurament morisc, que paga una lliura
per pasturar amb cent cabres pel terme de Pego l’any 1578 17 .
Bonaventura: Baltasar Bonaventura, d’origen morisc que estava de criat en casa
de Cristòfor Miralles el 1636, apareix entre 1633 i 1646 com a pare de quatre batejos
(tres xiques i un xic) i d’un albat soterrat.
Bonet: Miquel Bonet consta que va ser batlle de Pego els anys 1596, 1597 i 1598
i durant aquests anys actuà de padrí de batejos i testimoni de boda i va ser pare d’un
xiqueta batejada el 1597 i d’un xiquet el 1599, va estar casat amb Anna Muntanyana.
Bononat: Caterina Bononat Pastor, sabem que es casa el 1659 i és soterrada el
1665 al vas dels Torres i no fa testament perquè no té de què.
Borau: Hi ha tres famílies que porten aquest llinatge: La primera formada per
Jaume Borau que es casa el 1576 amb Maria Anna Muñoz i els anys següents (1578-
1591) batejaran sis fills.
La segona, un altre Jaume Borau es casa el 1623 amb Vicenta Alzina (o Audi) de
Dénia, de qui va tenir dos fills que van morir albats.
Un darrer Jaume Borau (fill del primer, encara que el nom de la mare és
Esperança) és amonestat a la parròquia pel mes de novembre de 1625 per casar-se a
Simat de la Valldigna, on residia, amb Maria Pagès del qual ja no tenim notícies.
Boronat: (variant, Boronada) hi ha dues dones amb aquest llinatge, la primera,
Esperança Boronat, viu a Pego i és natural de Beniarbeig, es casa el 1639 i només
apareix en les inscripcions d’aquest any, això pot donar a entendre que viurà després al
seu poble. Anna Gil, que és la mare d’Esperança Boronat, es casarà amb el seu consogre
(pare del marit d’Esperança Boronat) dues setmanes després que es va casar ella.
16 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p. 127
17 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, “Pego molt nostrat, apunts per a la seua història,” Festes Pego, 1980

Borras: Fra Borras és el mossèn de Cocentaina, autor del retaule de Sant Sebastià
pel qual cobrarà quaranta lliures l’any 1567 i també del de Sant Joan, el qual s’ordena
que es puge a l’ermita de Sant Joan el 1591 18 .
L’any 1662 és batejada una xiqueta, la mare de la qual i la comare, del lloc de
l’Alqueria de la Comtessa, porten el cognom de Borras.
Borrell: Pertany al sastre Antoni Borrell natural del lloc de Villar del Comtat de
Saboia i principat de Niça que paradoxalment pel mes de març de 1615 bateja una filla
seua i de Damiana Colom i després, pel mes de novembre, s’hi casa.
Borrull: El porta Guillem Borrull pare d’una xiqueta batejada el 1613.
També és el llinatge de dos capellans, el primer de nom Bertomeu apareix com a
rector de Favara des del 1620 al 1625, el segon és el mossèn Agusti Borrull que sabem
que és soterrat el 1626.
Borso: Cognom que porta Antoni Borso que es casa el 1584 amb Jeronima Garcia
que era viuda
Bort: (variants, Borda, de la Borda) Majoritàriament assignat als individus els
pares dels quals són desconeguts, també se’ls anomena a voltes amb les variants
següents algunes d’elles eufemístiques: secret/a, fill/a de la mare de Déu, fill/a de
Nostra Senyora, fill/a de la Gloriosa Verge Maria, fill/a de pares desconeguts o no
coneguts, fill/a de Sant Pere, fill/a de pares dels quals no es té notícia, pares incògnits i
bastard/a.
D’entre les quaranta-quatre persones que porten aquest cognom en aquest període
(de 1533 a 1659) destaquen:
Una xiqueta batejada el 31 de gener de 1627 que va estar abandonada a la porta de
la vila amb informació adjacent dins un cabasset on es deia que la criatura ja estava
batejada i només li faltaven les uncions de l’església.
Josep Bort és una persona que apareix entre 1654 i 1678 i que va ser el darrer any
jutge comptador de la confraria de la Verge Maria 19 .
Mossèn Bort és prevere de Gandia que apareix el 1600 com a padrí d’un batejat
pegolí.
I finalment es destaca Joana Anna de la Borda, una dona que va ser mare de sis
fills, a voltes se l’anomena amb el nom de Joana Anna, de Maria Àngela o de Joana
Àngela i també amb el cognom de Laborda, La Borda o Calvo i que estava casada amb
Marc Torres, i pel que sembla tindria un nivell social elevat.
Bosc (variant, Bosch): Llinatge que apareix el 1650 quan es casa Jordi Bosc,
natural d’Andratx i que en aquell moment habitava a la vila de Pego, amb Anna Reus.
Dos anys després apareix un altre Bosc, de nom Melcior, que és padrí de dos
batejos.
18
MARTÍNEZ RONDAN, Josep, “Tríptic pegolí 1-­‐Apunts per a un inventari artístic de Pego, 2-­‐Espigolant
efemèrides, 3-­‐dos documents per a la història,” Festes Pego, 1979
19
MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), pàg. 35.

Bosca (variant, Boscana): El 1595 hi ha una comare Boscana que segurament
seria parenta del testimoni de boda de l’any 1596 amb el cognom Bosca.
Botella: Llinatge que porta una viuda, potser de Gata, que es casa amb Jaume
Rafel també vidu el 1645 i vuit anys després és padrina d’un bateig d’una xiqueta.
Bravo (variant femenina Brava): Cognom que porten tres dones d’aquella època,
la primera és la mare d’un batejat el 1622.
La segona és una dona ermitana de Sant Nicolau de Gandia que és soterrada a
Pego el 1628.
I la tercera també és una dona que bateja un fill el 1652.
Bru: Llinatge d’un home llaurador i vidu d’Oliva que es casa amb una donzella
pegolina el 1626 i segurament viuran a la població veïna ja que no apareixen en cap
inscripció més.
Brull: Cognom de dues famílies, la primera el porta Jeronima una dona que va
batejar tres fills: un albat soterrat el 1641 i dues filles batejades respectivament els anys
1642 i 1645.
L’altra família amb aquest cognom apareix quan es casen a Pego Josepa Brull de
Gandia amb Joan Vidal natural del raval d’Oliva l’any 1660.
Burgi (variant Borgi): Cognom d’origen morisc, el portador del qual va ser una de
les persones que es van quedar després de l’expulsió dels moriscos el 1609, amb ella
s’exemplifica una pràctica que seria comuna aleshores, un xiquet menut és adoptat com
a criat per una família benestant i a voltes se l’anomena amb el cognom de l’amo i a
voltes amb l’original dels seus pares. Així el 1610 va ser batejat Miquel, fill de cristians
nous, que va agarrar com a criat la viuda de Francesc Torres, després apareix en uns
batejos, ara com a pare i se l’esmenta Miquel Burgi (casat amb Margarida Malep,
Malop o Gaspar) i en un altre bateig d’un fill seu, el 1653, se l’anomena Miquel Torres,
cognom que pertanyia a la família on havia servit durant tota la seua vida. En total va
batejar sis fills (2 xics i 4 xiques) de 1648 a 1659.
Busot (variant Buçot): És el cognom d’Antoni Busot que es va casar el 1611,
encara que tres dies abans de la boda va agarrar com a criat un nen morisc de 7 anys, era
notari i apareix en inscripcions de 1610 a 1615 curiosament en les que intervenen altres
notaris de la població, va batejar un fill el 1612.