projecte balena blanca - Castellnou Edicions

PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació ........................................................................................................................................................................................ 6
2. Principis educatius i didàctics ............................................................................................................................................ 7
3. El Cicle Mitjà .................................................................................................................................................................................... 8
4. Materials per a l’àrea de coneixement del medi social i cultural. Cicle Mitjà ................... 10
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural .............. 11
6. Orientacions per a l’avaluació ........................................................................................................................................ 14
7. Orientacions per atendre la diversitat ................................................................................................................... 15
8. Els eixos transversals ............................................................................................................................................................... 16
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ..................................................................... 17
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària ........................
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’Àrea de Coneixement del medi
20
social i cultural ............................................................................................................................................................................... 22
3. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural per al Cicle Mitjà ...
4. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement del medi social i cultural
24
per al Cicle Mitjà ........................................................................................................................................................................... 26
PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Coneixement del medi social i cultural de 3r ...........................................................
2. Programacions, propostes de treball i suggeriments,
32
fitxes d’activitats complementàries, i solucionari .......................................................................................... 34
AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial ............................................................................................................................................................................. 144
2. Avaluació contínua i formativa ....................................................................................................................................... 148
3. Avaluació sumativa i final....................................................................................................................................................... 164
4. Solucionari ........................................................................................................................................................................................... 167
uia DidàccticcaaÍNDEX

PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació
2. Principis educatius i didàctics
3. El Cicle Mitjà
4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi social
i cultural
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement
del medi social i cultural
6. Orientacions per a l’avaluació
7. Orientacions per atendre la diversitat
8. Els eixos transversals
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)

G u i a DD i dd à c t ii c a
6
1. PRESENTACIÓ
Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per
a l’Educació Primària dins el marc curricular del Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix
l’ordenació curricular de l’Educació Primària (DOGC núm. 1593, de 13-5-1992).
Aquest projecte incorpora també les orientacions del programa «Educació 2000-2004»
del Departament d’Ensenyament.
El projecte editorial Balena blanca és el resultat del treball conjunt de professionals de l’ensenyament
i de l’edició de llibres de text. L’objectiu d’aquest intercanvi de coneixements
i experiències ha estat l’elaboració d’un projecte educatiu que té en compte les necessitats
formatives, tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, de l’alumnat, que haurà
d’exercir la ciutadania al començament del segle XXI.
La nostra proposta pretén ser completa, amb la publicació de tots els cursos i de totes les
àrees (Català, Castellà, Matemàtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del medi
social i cultural, Música, Plàstica i Religió), llevat de Llengua estrangera; funcional (mida
DIN A4 amb forma de fitxa per als llibres del Cicle Inicial; format 21,5 x 28,5 per als llibres
dels Cicles Mitjà i Superior); flexible, per poder atendre les necessitats de cada centre
(s’adapta tant a un context urbà com a un context rural) i per tenir en compte la diversitat
d’alumnat; i actual, perquè incorpora els nous avenços científics i, sobretot, les TIC (tecnologies
de la informació i la comunicació) mitjançant propostes concretes i coordinades.
El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:
balena: suma d’elements del saber i de la vida; guia i protectora; intel·ligència i força; continent
i contingut; espai comú per a la natura, la ciència i la societat.
blanca: absència i suma de colors; principi i final; símbol d’afirmació, de responsabilitat
assumida; concentració i aprenentatge.

2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS
El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per àrees, i horitzontalment, primer
per cicles i després per cursos. Aquesta doble coordinació afecta tant els continguts com la
presència dels eixos transversals i la seqüenciació de les TIC.
D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament, us presentem uns
materials que tenen com a objectiu prioritari que tot l’alumnat escolaritzat en cada un dels
cicles d’aquesta etapa educativa assoleixi les competències bàsiques pròpies de cada àrea
en acabar el cicle. Entenem com a competències bàsiques tots els coneixements i habilitats
que permeten a la persona fer un ús funcional dels seus aprenentatges. Dit d’una altra manera,
pensem que no serveix de gaire saber coses si després no se saben aplicar en situacions
concretes de la vida real i, a més, d’una forma responsable.
La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, procediments
i actituds, i considera l’alumnat un agent actiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge,
amb l’objectiu que domini l’entorn més proper per tal d’anar cap a entorns més
llunyans. I també creiem que en la societat actual és del tot necessari plantejar activitats que
exercitin l’esforç personal, la constància, la memorització, el gust pels treballs ben
fets, ben presentats i ben acabats.
Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currículum no tan sols
apareixen en activitats concretes; de fet, hem pretès que formessin part de tot el contingut
escrit i d’imatges del projecte, perquè pensem que hom s’impregna de valors i d’actituds
amb la pràctica i l’experiència de cada dia.
Hem plantejat l’atenció a la diversitat de manera que els docents tinguessin les eines que els
permetessin triar el material de reforç i d’ampliació en funció de les necessitats de l’alumnat
de cada curs.
La incorporació de les TIC a la pràctica diària de l’aula és una necessitat actual per part de tots
els centres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la pràctica
docent els recursos que ofereixen la informàtica i les comunicacions com una eina
més per presentar textos, treballs, buscar informació, enviar documents, crear petits arxius,
fer càlculs i gràfics, visitar museus virtualment o escriure música.
PROJECTE BALENA BLANCA
7

G u i a DD i dd à c t ii c a
8
3. EL CICLE MITJÀ
Aquest cicle de l’Educació Primària arrenca de la tasca realitzada en el Cicle Inicial. Els objectius,
els continguts, les activitats i les metodologies de cada àrea són, doncs, una continuació
dels que s’han treballat en el Cicle Inicial, alhora que es projecten envers el que pretenem
aconseguir en el Cicle Superior. És el cicle central de tot el procés, el que dóna continuïtat
a una feina ja iniciada i apunta els elements que definiran desenvolupaments futurs.
Cal aprofitar el creixement maduratiu i social de l’alumnat en aquest cicle per potenciar
estratègies d’ensenyament-aprenentatge amb les quals els nens i les nenes puguin progressar
en el seu desenvolupament personal i social.
En aquest cicle, educar és sinònim de fer créixer força en coneixements i molt en habilitats,
en capacitats socials i humanes, i en autonomia i criteris personals.
Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?
Els temes de Coneixement del medi natural i Coneixement del medi social i cultural ens han
servit per organitzar la distribució dels continguts de Llengua catalana i Matemàtiques. El català
i el castellà es treballen amb el mateix nivell d’exigència, i es comença el treball sistemàtic dels
trets diferencials –fonètics, gràfics, lèxics–, que s’acaba en finalitzar l’Educació Secundària
Obligatòria. Els aspectes lingüístics comuns a les dues llengües –comprensió i expressió oral
i comprensió i expressió escrita– es reforcen mútuament, procurant sempre de no solapar-se.
Aquest projecte lingüístic coordinat s’inicia a 1r de l’Educació Primària i s’acaba a 4t de l’Educació
Secundària Obligatòria.
Les àrees artístiques –Música i Plàstica–, com també Religió, s’organitzen de manera autònoma,
amb propostes concretes per seguir el pas del temps i les seves celebracions.
Quines metodologies i didàctiques utilitzem?
Es tornen a reprendre les metodologies iniciades en el Cicle Inicial: l’alumnat ha de ser subjecte
actiu en el seu procés d’aprenentatge, ha d’aprendre de forma amena i alhora sistemàtica,
i ha de partir de l’entorn més proper per comprendre entorns més llunyans.
Les metodologies que utilitzem han de sistematitzar els processos mentals bàsics i treballar-los
de forma progressiva. Cal tenir en compte que, en aquests processos d’ensenyament-aprenentatge,
els resultats s’aconsegueixen després de treballar en la mateixa línia molt de temps.

En el Cicle Mitjà comencem a treballar les metodologies més específiques de cada àrea, les
quals detallem a bastament en l’apartat «Didàctica i metodologies de l’àrea».
Com treballem els eixos transversals?
En aquest cicle també es treballen els eixos transversals implícitament, al llarg de tot el curs
i totes les àrees, i explícitament, en les àrees de Llengua i de Coneixement del medi –natural,
social i cultural. I no es desenvolupen solament en els textos, sinó que també les imatges
tracten aquests mateixos valors.
La transmissió de valors és contínua i es du a terme de moltes maneres; per tant, hem procurat
tenir molta cura de tot el que publiquem, perquè finalment els valors que comuniquen
els nostres llibres siguin coherents i apareguin d’una manera cíclica i adequada a l’edat.
Com atenem la diversitat?
L’atenció a la diversitat de l’alumnat es du a terme a través d’unes activitats específiques
i diferents de les del llibre de l’alumnat, que hem recollit en un quadern d’activitats complementàries
(QUAC) o, en aquest cas, en la mateixa guia didàctica.
Com hem introduït les TIC?
L’objectiu és que, en acabar el cicle, tots els nois i les noies siguin capaços d’expressar-se per
escrit en català i castellà, d’una manera clara i ordenada, tant a mà com amb l’ordinador.
També hauran de saber buscar informació, crear arxius, comunicar-se, enviar-se documents,
i, fins i tot, iniciar-se en la representació gràfica i el càlcul per mitjà de les TIC.
PROJECTE BALENA BLANCA
9

G u i a DD i dd à c t ii c a
10
4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI
SOCIAL I CULTURAL. CICLE MITJÀ
Per a l’alumne/a:
Per al professor/a:
✓ Una guia didàctica, organitzada en tres apartats:
Projecte Balena blanca, Projecte curricular
i Programació d’aula –que inclou,
per a cada unitat, la programació, les propostes
de treball i suggeriments, les activitats de consolidació,
de reforç i d’ampliació que es poden fotocopiar,
el solucionari de les activitats del llibre
de l’alumnat, la bibliografia i altres recursos per
treballar les seqüències d’ensenyament-aprenentatge.
✓ Un CD amb la guia didàctica.
✓ Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):
• que permet portar el control de tutoria (fitxa
de l’alumnat, horaris, entrevistes…);
• que permet registrar el resultat dels controls
trimestre a trimestre.

5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DE
CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL
Introducció
En l’àrea de Coneixement del medi social i cultural s’ha de tenir en compte tot un ventall
de coneixements i experiències prèvies que l’infant ha après en situacions diverses fora de
l’aula i que aporta a classe. Molt sovint, aquests coneixements previs són diferents per a cada
un dels nens i nenes, perquè han viscut situacions diferents i perquè, moltes vegades, aquests
coneixements són poc estructurats i contrastats. Una de les nostres funcions és organitzar
aquesta informació prèvia i obrir nous camins de preguntes per resoldre.
Així doncs, els coneixements previs en l’àrea de Coneixement del medi social i cultural són
una eina molt important i és feina nostra saber situar-los per poder vertebrar la nova informació
a partir d’aquests.
Les unitats s’organitzen en quatre blocs temàtics:
1. Referits al coneixement de l’entorn geogràfic.
2. Referits al coneixement de l’entorn social: medi polític i cultural.
3. Referits al coneixement del medi econòmic i social.
4. Referits al coneixement del medi històric.
En el Cicle Inicial, els temes es refereixen al medi natural i al medi social i cultural.
Estructura de les unitats
1. Introducció i avaluació dels coneixements previs
Les dues primeres pàgines de cada unitat serveixen per introduir el tema per mitjà d’una
fotografia i d’un qüestionari inicial (Què en saps?), que permeten al mestre o a la mestra
valorar els coneixements previs de l’alumnat sobre aquest tema. El diàleg amb els companys
i les companyes pot generar noves preguntes. De ben segur que sortiran temes que no eren
en l’esquema inicial i que obriran un camí motivador per començar a treballar la unitat.
En la mateixa pàgina, en l’apartat «Aprendràs» se sintetitza els continguts que es treballaran
en cada unitat.
PROJECTE BALENA BLANCA
11

G u i a DD i dd à c t ii c a
12
2. Exposició dels continguts de les unitats
Des del Cicle Inicial, els continguts i els procediments són treballats cada vegada d’una manera
més abstracta.Així, en el Cicle Inicial es treballen continguts del seu entorn proper i van augmentant
en abstracció fins a arribar al Cicle Superior.
Tanmateix, en tots els cicles s’utilitza la mateixa didàctica, per bé que adaptada a cada edat,
amb l’objectiu de construir esquemes mentals ordenats amb una informació precisa i adaptada
a la seva capacitat i de despertar interès per conèixer noves informacions.
Són reptes importants per a aquesta etapa aconseguir que l’alumnat aprengui a explicar el
que sap, a memoritzar dades, fets, vocabulari i noms que li proporcionin una base cultural
a partir de la qual pugui organitzar els aprenentatges posteriors.
Intentem treballar els continguts de manera cíclica, és a dir, retornar a temes ja treballats
en altres cursos, augmentant-ne la dificultat i el nivell d’abstracció progressivament.
3. Activitats
Paral·lelament, es proposen diverses activitats al llarg de tota la unitat que serveixin a l’alumnat
per ordenar i esquematitzar els seus coneixements.Al final de la unitat hi ha un apartat
per ampliar alguna de las informacions treballades en la unitat: «Per saber-ne més», i, en
l’apartat «Pensa-hi una mica», s’hi presenten algunes activitats globals a tall de conclusió.
4. Educació dels valors
En l’apartat «Nosaltes i l’entorn» s’introdueixen alguns temes per treballar actituds relacionades
amb els valors. Així, es parla de com cal comportar-se al bosc, com es pot protegir el
camp i el mar, el reciclatge, l’estalvi d’aigua, etc.
5. Mapa conceptual
Al final de cada unitat s’inclou un mapa conceptual dels continguts treballats en aquesta unitat
i que serveix de resum. És l’apartat «Fes memòria!».

6. Altres recursos
És molt important que el docent relacioni cada tema amb elements visuals perquè l’alumnat
pugui connectar millor els diversos coneixements. Per això, en l’apartat «Suggeriments»
us convidem a utilitzar mapes, plànols, atles, diapositives, documentals, webs, etc.
L’observació ha de ser present en la vida del grup, de manera que, a l’aula, s’hi trobin materials
quotidians que els permetin analitzar i conèixer els elements del món social. També
caldrà tenir en compte que, fora de l’escola, l’alumnat s’enfrontarà a moltes situacions i informacions
que caldrà incorporar com a ensenyament a l’aula.
També us proposem alguna sortida de treball relacionada amb el tema que es tracti a classe
i que els serveixi per recollir informació per ordenar-la després a l’aula. Per exemple, es
poden visitar museus, algun taller o alguna fàbrica, etc.
En la guia, també hi trobareu activitats complementàries, que us podran ajudar a reforçar
o a ampliar el tema, segons com s’hagi desenvolupat el temari.
També us oferim una avaluació final per a cadascuna de les unitats i dels trimestres, que
us pot servir per controlar el grau d’assoliment dels objectius plantejats. Tot i això, proposem
que l’avaluació sigui contínua; per això, serà important prendre nota de cada un dels
objectius plantejats assolits.
PROJECTE BALENA BLANCA
13

G u i a DD i dd à c t ii c a
14
6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ
L’avaluació és una anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet al docent
comprovar (i, si escau, modificar) si la planificació de l’acció educativa és coherent amb els
objectius proposats i adequada a les necessitats i les característiques de l’alumnat.
Es troba plenament integrada en el procés educatiu i en forma part. És un instrument essencial
que ha d’afavorir positivament la millora de tot el procés. Perquè compleixi les seves funcions,
s’ha de preveure què, com i quan cal avaluar.
Per això, Castellnou Edicions ofereix una sèrie de recursos pràctics per avaluar el procés
d’aprenentatge de cadascun dels infants del grup classe.
Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA
Castellnou Edicions incorpora una proposta didàctica per avaluar la competència curricular,
anomenada «Fem memòria», que ajuda a determinar el que és capaç de fer l’alumnat en
relació amb els objectius i els continguts de les àrees del currículum. El mestre o la mestra
pot utilitzar-la com l’inici d’una estratègia didàctica o per establir el punt de partida de
cadascun dels infants i determinar-ne la base per planificar el procés educatiu.
Avaluació contínua i formativa: QUÈ HEM APRÈS?
L’avaluació formativa és la que es desenvolupa durant el procés educatiu i té com a finalitat
proporcionar a l’alumnat l’ajut pedagògic més adequat a les necessitats de cada moment.
Castellnou Edicions ofereix una proposta d’avaluació fotocopiable per a cada unitat i un quadern
(QUAS) per afavorir el seguiment de cadascun dels nens i de les nenes.
Avaluació sumativa: QUÈ EN SABEM?
L’avaluació sumativa, és a dir, la que es fa al final del procés, permet determinar si s’han assolit
o no, i fins a quin punt, els objectius educatius. Oferim tres propostes, diferenciades pel
títol «Què en sabem?», per dur a terme l’avaluació de cadascun dels trimestres.

7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT
És un fet inherent a la condició humana l’existència de diferències individuals a l’hora d’aprendre.
Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar, social
i cultural més o menys enriquidor; en les preferències a l’hora d’aprendre uns continguts i no
uns altres; en la dedicació, l’esforç o l’atenció que posen en les tasques per aprendre; en les
expectatives i les motivacions davant d’un nou tema; en la rapidesa per transferir el que s’ha
après d’una àrea a una altra, o en la quantitat de repeticions necessàries per consolidar o retenir
un aprenentatge.
Per tant, el fet que l’alumnat no sigui homogeni quant a l’aprenentatge fa difícil la tasca
d’ensenyar i obliga els docents a ser creatius, a desenvolupar estratègies i mètodes diversos,
i a permetre ritmes i nivells de consecució diferents dins dels mateixos objectius generals
d’ensenyament.
És per aquest motiu, i per ajudar el professorat a resoldre situacions quotidianes i habituals
a l’aula, que Castellnou Edicions ofereix unes propostes d’activitats diferenciades per atendre
la diversitat de l’alumnat dins l’aula.
1. Activitats de consolidació
S’adrecen a tot el grup classe, per consolidar i treballar els objectius didàctics i els continguts
de la unitat.
2. Activitats de reforç
Es dirigeixen a l’alumnat que té dificultats en l’aprenentatge, per ajudar-lo a assolir les competències
bàsiques amb activitats més pautades, que contenen més exemples, que treballen
amb una metodologia més pròxima i concreta, etc.
3. Activitats d’ampliació
Es dirigeixen a l’alumnat que té més facilitat per resoldre les qüestions escolars, que acaba
abans les tasques i que pot aprofundir en el coneixement dels continguts del llibre.
PROJECTE BALENA BLANCA
15

G u i a DD i dd à c t ii c a
16
8. ELS EIXOS TRANSVERSALS
Actualment, els continguts transversals són objecte d’una forta demanda social: la societat
demana que el món escolar defensi un projecte vàlid de societat i d’educació, i hi doni resposta.
Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com
per exemple el consum, l’educació per a la salut, l’educació viària, les tecnologies de la informació,
la diversitat intercultural o la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, entre d’altres,
formin part del currículum per aconseguir que l’alumnat sigui capaç de desenvolupar-los
en diferents àmbits de la vida, perquè en un futur pugui integrar-se com a membre actiu,
autònom i crític d’una cultura i en una societat determinada.
Els eixos transversals són processos actius permanents i preventius que pretenen informar
i formar l’alumnat. Són temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud davant
la vida. Els trobarem presents en els mitjans d’informació social i caldrà tractar-los en l’educació,
per poder pal·liar-ne els possibles efectes negatius. Aquests eixos tenen un tractament
explícit en els continguts i en els objectius i els trobarem d’una manera implícita en les diferents
àrees.
Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les àrees i els dóna un tractament
interdisciplinari: s’incorporen en les unitats de programació al llarg de l’etapa i en
cadascuna de les àrees.

9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
I LA COMUNICACIÓ)
La societat actual ha incorporat pràcticament en tots els àmbits l’ús de les noves tecnologies
de la informació i de la comunicació: les TIC. L’escola no en pot quedar al marge.
Molts centres educatius ja tenen un pla estratègic que inclou una planificació de l’ús de les
noves tecnologies per part de l’alumnat. Altres centres ho voldrien i potser els falta temps
per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tècnics. Però de segur que tots pensen
que l’alumnat actual ha d’acabar l’escolarització obligatòria coneixent el maneig del programari
bàsic com a usuari.
Amb la finalitat de facilitar al màxim la incorporació de les TIC a la pràctica docent de cada
dia, sigui quina sigui la situació en què es troba el centre, Castellnou Edicions ha programat
unes activitats complementàries, que podríem anomenar bàsiques i obligatòries de cada àrea
per a cada curs, que proporcionen unes propostes concretes, fàcils i atractives per treballar
utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals.
Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels
primers cursos de l’Educació Primària fins a l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria,
d’una manera concreta i fàcil: en l’àrea de Llengua, l’alumnat farà servir un processador
de textos, com el Microsoft Word, per produir textos, enviar missatges, comprovar l’ortografia…;
en l’àrea de Matemàtiques comprovarà exercicis de càlcul, farà taules i gràfics; en
l’àrea de Coneixement del medi buscarà informació per mitjà d’Internet, incorporarà imatges
als seus textos…; en l’àrea de Música farà servir el programa Músic per compondre
música amb l’ordinador.
Pensem sincerament que les Activitats TIC que trobareu en l’apèndix del llibre de l’alumnat
i en el web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i ampliar
els coneixements adquirits.
Podeu trobar més informació al nostre web www.castellnouedicions.com.
PROJECTE BALENA BLANCA
17

PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle
de l’Educació Primària
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea
de Coneixement del medi social i cultural
3. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi
social i cultural per al Cicle Mitjà
4. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement
del medi social i cultural per al Cicle Mitjà

GG u i a D i d à c t i cc aa
20
1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA I OBJECTIUS
PER CICLE DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Objectius generals
de l’etapa
1. Conèixer i acceptar la pròpia identitat,
les seves possibilitats afectives i de
relació,i progressar en l’autonomia i la
iniciativa personals.
2. Conèixer el propi cos i les seves
possibilitats motrius i progressar en
l’adopció d’hàbits de salut i d’higiene
personal.
3. Mostrar-se participatiu i solidari
d’una manera responsable, i respectar
els valors morals, socials i ètics
propis d’altri, per exercitar-se en els
principis bàsics de la convivència i
d’estima per la pau.
4. Resoldre situacions o necessitats
de la vida quotidiana mitjançant
processos d’identificació, planificació,
realització i verificació d’activitats
al seu abast.
5. Conèixer i utilitzar correctament i
apropiadament la llengua catalana i,
si escau, l’aranesa, tant oralment
com per escrit, emprant-la normalment
com a llengua vehicular i d’aprenentatge.
6. Conèixer la llengua castellana en
els àmbits oral i escrit de manera
que pugui utilitzar-se apropiadament
com a font d’informació i vehicle
d’expressió.
7. Comprendre i expressar en llengua
estrangera missatges senzills dintre
d’un context.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Descobrir i construir la pròpia
identitat, i reconèixer les similituds i
les diferències respecte dels altres.
2. Conèixer les possibilitats afectives i
de relació amb els grups socials
més propers.
3. Desenvolupar-se de manera autònoma
en situacions properes i conegudes.
1. Conèixer el propi cos, l’esquema
corporal i les seves possibilitats
sensorials i de moviment.
2. Descobrir la necessitat d’adoptar
hàbits per a la cura i la higiene del
propi cos.
3. Descobrir el gust per les activitats
físiques col·lectives.
1. Mostrar-se participatiu i solidari en
l’entorn social més proper.
2. Descobrir la importància dels principis
bàsics de la convivència i de la
pau.
1. Resoldre situacions quotidianes a
partir de l’observació, la identificació
i l’experimentació d’activitats.
1. Conèixer i utilitzar la llengua catalana
per comunicar missatges senzills,
orals i escrits, de fets i experiències
de la vida quotidiana.
1. Iniciar-se en l’aprenentatge de la
llengua castellana per comunicar-se
oralment i per escrit en missatges
senzills referits a aspectes de l’entorn
més pròxim.
1. Iniciar-se en la comprensió i l’expressió
en llengua estrangera de
formes i vocabulari referits a entorns
propers.
1. Reconèixer la pròpia identitat i acceptar
normes referides a la pròpia
persona.
2. Relacionar-se amb grups de convivència
més amplis, adaptar-se a
noves situacions i establir relacions
d’amistat i de companyonia.
3. Desenvolupar estratègies personals
que afavoreixin la pròpia iniciativa.
1. Dominar l’esquema corporal i esforçar-se
per millorar la velocitat, el
ritme, la flexibilitat i la coordinació.
2. Tenir cura del propi cos i adoptar
hàbits d’higiene i d’organització
personal.
3. Gaudir de les activitats físiques i
esportives (individuals i de grup).
1. Adoptar actituds participatives i solidàries
amb grups socials coneguts
i amb el suport de l’adult.
2. Adequar la pròpia conducta a les
normes de convivència: educació,
respecte i tolerància.
1. Resoldre situacions de la vida quotidiana
a partir de la identificació, la
planificació i la realització d’activitats.
2. Reforçar l’aprenentatge de procediments
per explorar i investigar.
1. Expressar d’una manera correcta
en llengua catalana, oralment i per
escrit, missatges de dificultat creixent.
2. Començar a organitzar la informació
elaborant treballs i informes
senzills.
1. Conèixer la llengua castellana en
els àmbits oral i escrit per utilitzarla
com a vehicle d’expressió i de
relació personal i social.
1. Progressar en la comprensió i l’expressió
en llengua estrangera de
formes i vocabulari d’entorns més
amplis.
1. Valorar la pròpia persona a partir
de la descoberta i la prova de les
pròpies possibilitats, amb el desig
de superar les dificultats.
2. Relacionar-se amb els diferents
grups de convivència de manera
respectuosa i tolerant, acceptant la
diversitat d’interessos i d’opinions.
3. Prendre decisions.
1. Entendre el funcionament global del
cos humà i superar les dificultats en
el moviment.
2. Mantenir unes normes de salut i higiene
correctes i també d’organització
personal.
3. Realitzar alguna activitat física
o esportiva de forma regular.
1. Ser participatiu i solidari en els diferents
àmbits de relació i participació
social.
2. Ser educat i respectuós amb un
mateix i amb els altres, i tolerant
amb les diferències.
1. Resoldre situacions a partir de la
identificació, la planificació i la verificació.
2. Adquirir estratègies per explorar,
representar, explicar i preveure
alguns problemes o situacions reals.
1. Comprendre i expressar missatges
orals i escrits en llengua catalana en
contextos diferents.
2. Ser capaç de planificar, organitzar,
elaborar i produir informes i treballs.
1. Conèixer la llengua castellana en els
àmbits oral i escrit com a vehicle
d’expressió i com a font d’informació.
1. Comprendre i expressar en llengua
estrangera missatges senzills dins
d’un context.

Objectius generals
de l’etapa
8. Comprendre el medi físic i natural i els
principals mecanismes que el regeixen a
partir de l’observació rigorosa de fets i
fenòmens senzills, i la importància que
la seva conservació i millora té per a la
humanitat.
9. Conèixer els trets fonamentals de
Catalunya en els seus aspectes naturals,
socials, culturals i històrics, com a medi
definidor de la identitat nacional i personal,
i progressar en el sentiment de
pertinença al país.
10. Mostrar actituds de respecte, conservació
i ús correcte dels recursos materials,
tècnics i naturals.
11. Utilitzar els conceptes i les relacions
matemàtics elementals i dominar les
operacions bàsiques per tal de representar
i interpretar l’espai, les situacions
i les experiències, mitjançant el llenguatge
matemàtic.
12. Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió
verbal, corporal, visual, plàstic i
musical, i desenvolupar la sensibilitat estètica,
la creativitat i la capacitat per gaudir
de les manifestacions artístiques.
13. Conèixer el patrimoni cultural i gaudirne,
participar en la seva conservació i
respectar la diversitat lingüística i cultural
dels pobles i de les persones.
14. Aplicar els coneixements adquirits per
resoldre d’una manera creativa problemes
diversos amb els recursos apropiats
coneguts.
15. Aplicar, individualment i en equip, metodologies
de treball intel·lectual, inclosa
la utilització dels recursos de les tecnologies
de la informació, que estimulin
l’aprenentatge i la creativitat i permetin
reduir tasques rutinàries.
1. Iniciar-se en la comprensió del medi físic
i natural més proper i familiar.
2. Observar, directament i indirectament,
els fets i els fenòmens senzills que es
manifesten en l’entorn més proper.
3. Contribuir a la conservació del medi
natural físic més proper.
1. Iniciar-se en el coneixement dels trets
fonamentals de Catalunya i dels seus
aspectes naturals, socials i culturals més
propers.
2. Gaudir de les manifestacions socials del
barri i participar-hi, i descobrir el sentiment
de pertinença a una comunitat.
1. Respectar el material comú de l’escola,
de la família i de l’entorn més proper.
1. Conèixer i entendre els conceptes i les
relacions matemàtics elementals.
2. Dominar les operacions bàsiques, sumar
i restar, i iniciar-se en la multiplicació.
3. Situar-se en l’espai.
1. Fer produccions artístiques senzilles.
2. Descobrir la importància de desenvolupar
la sensibilitat estètica i creativa, i la
capacitat per gaudir de les pròpies manifestacions
artístiques.
1. Descobrir i reconèixer el patrimoni cultural
del barri, la ciutat i el poble.
2. Conservar el patrimoni cultural més
proper.
3. Demostrar interès per conèixer cultures
d’altres pobles.
1. Comprendre les relacions entre el medi
físic i natural de la localitat i de la comarca.
2. Aplicar l’observació rigorosa i sistemàtica
de la realitat amb tècniques i instruments
més precisos.
3. Diferenciar actuacions de millora i deteriorament
del medi ambient i prendre posició
a favor d’actituds per conservar-lo.
1. Conèixer els elements del medi natural,
social i cultural de la comunitat autònoma
de Catalunya.
2. Participar en les manifestacions culturals
de la Comunitat i valorar la
importància de sentir-se membre d’un
territori.
1. Valorar i progressar en el respecte i la
conservació dels recursos materials, tècnics
i naturals de Catalunya.
1. Dominar els conceptes i les relacions
matemàtics elementals.
2. Dominar totes les operacions bàsiques.
3. Iniciar-se en la utilització del llenguatge
matemàtic per representar i interpretar
l’espai, situacions i experiències.
1. Desenvolupar la capacitat de fer produccions
artístiques i ampliar el repertori
de recursos d’expressió.
2. Valorar la sensibilitat estètica i creativa i
la capacitat de gaudir de les pròpies
manifestacions artístiques i d’altri.
1. Identificar i valorar el patrimoni cultural
de la localitat i de la comarca.
2. Ser conscient de la importància que té
conservar el patrimoni cultural de Catalunya.
3. Respectar les persones del grup social
més proper amb una cultura diferent de
la pròpia.
PROJECTE CURRICULAR
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Aplicar estratègies bàsiques per resoldre
dificultats de la vida quotidiana i demanar
ajuda a un adult en cas de necessitat.
1. Aplicar metodologies de treball intel·lectual
senzilles, d’una manera molt pautada
i guiada.
2. Iniciar-se en l’ús de les TIC i descobrir
algunes de les seves possibilitats.
1. Aplicar correctament estratègies sistemàtiques
per resoldre problemes, utilitzant
tècniques i procediments coneguts.
1. Aplicar metodologies de treball intel·lectual
més complexes, seguint pautes i
orientacions generals.
2. Usar l’ordinador a l’aula i a casa per cercar,
desar, tractar i presentar la informació.
1. Comprendre globalment les relacions
entre el medi físic i el natural.
2. Observar i utilitzar instruments de
mesura per comprendre i interpretar
fenòmens físics.
3. Representar gràficament els fets i els
fenòmens observats del medi.
4. Participar d’una manera activa en la
conservació del medi físic i natural.
1. Conèixer els elements del medi natural,
social i cultural catalans com a medi definidor
de la identitat nacional i personal.
2. Aprofundir en el sentiment de pertinença
i estimació a Catalunya d’una
manera activa i participativa.
1. Participar d’una manera activa en la conservació
dels recursos materials, tècnics i
naturals de Catalunya i de la humanitat.
1. Aplicar els conceptes i les relacions
matemàtics elementals.
2. Dominar i saber explicar les operacions
matemàtiques elementals.
3. Expressar-se amb llenguatge matemàtic
per representar i interpretar l’espai,
situacions i experiències.
1. Comunicar-se mitjançant produccions
artístiques, utilitzant recursos d’expressió
verbal, corporal, visual, plàstic i
musical.
2. Gaudir de les pròpies manifestacions
artístiques i d’altri.
1. Diferenciar el patrimoni cultural de
Catalunya del patrimoni cultural de l’Estat
espanyol i d’Europa.
2. Conservar el patrimoni cultural català.
3. Respectar les persones amb cultures
diferents de la pròpia.
1. Crear i aplicar estratègies personalitzades
per resoldre dificultats i problemes
que es plantegen diàriament.
1. Aplicar metodologies personals de treball
intel·lectual.
2. Utilitzar l’ordinador d’una manera responsable
a casa i a l’aula per cercar, arxivar,
tractar, presentar i explicar la informació
obtinguda.
21

GG u i a D i d à c t i cc aa
22
2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE DE L’ÀREA
DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL
Objectius generals
de l’àrea
1. Saber utilitzar diverses
fonts d’informació directa
i indirecta per adquirir la
informació que l’interessa
processant-la, interpretant-la
i expressant-ne els
resultats mitjançant diversos
llenguatges, utilitzant
instruments i recursos
tecnològics apropiats.
2. Formular-se preguntes i
fer prediccions per arribar
a conclusions o generalitzacions
a partir de temes
pròxims coneguts i
concrets.
3. Orientar-se en l’espai a
partir del cos, d’altres
punts referencials de l’entorn
i de codis usuals de
representació. Reconèixer
i expressar l’espai fent ús
de diferents suports i tècniques.
4. Emprar, per referir-se al
temps personal i al cronològic,
aquelles nocions
comunament utilitzades
per mesurar-lo i entendre
correctament els instruments
amb què es representa
la cronologia.
Demostrar haver-se iniciat
en la comprensió del
temps històric i d’algunes
característiques de les
grans etapes de la història
de la humanitat.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Saber utilitzar fonts d’informació
directa i indirecta
per adquirir la informació
que interessa.
1. Preguntar-se pels fets de
la vida quotidiana i buscar
solucions als problemes.
1. Utilitzar adequadament
les nocions espacials per
situar-se, descriure, localitzar
i relacionar objectes
i persones, indicar direccions
i desplaçar-se per
l’espai.
1. Comprendre i utilitzar adequadament
les nocions
bàsiques del temps per
situar-hi fets de la vida
quotidiana.
2. Mesurar el pas del temps
utilitzant el rellotge.
1. Obtenir informació sobre
fets o fenòmens delimitats
a partir de la utilització de
fonts directes i indirectes.
2. Comparar, contrastar i
classificar les informacions
rebudes a partir de l’observació.
3. Interpretar, expressar i representar
les dades utilitzant
tècniques senzilles
d’expressió, representació
i codificació.
1. Plantejar prediccions referides
a fets observables
i coneguts.
2. Descriure i comparar objectes,
fenòmens, fets o situacions.
1. Orientar-se en l’espai
i indicar direccions a partir
del propi cos, de la
posició del sol i dels
punts cardinals.
2. Iniciar-se en la realització i
la interpretació de representacions
gràfiques de
l’espai.
1. A partir de l’experiència
personal, situar en el
temps les nocions temporals
de passat, present i
futur.
2. Iniciar-se en la comprensió
del temps històric.
3. Utilitzar diversos instruments
per mesurar el
temps.
1. Cercar informació i aplicar
tècniques d’analisi per
contrastar les dades obtingudes
a través de diverses
fonts.
2. Elaborar i utilitzar estratègies
personals i convencionals
per interpretar, expressar
i representar fets,
conceptes i processos del
medi sociocultural.
3. Emprar tècniques i aparells
senzills per obtenir informacions
procedents de
l’entorn social i físic, i utilitzar
els instruments i recursos
de la tecnologia.
1. Formular hipòtesis de
fets verificables.
2. Seleccionar la informació
sobre un fet i formular
les hipòtesis explicatives.
1. Utilitzar les nocions espacials
per interpretar representacionscartogràfiques
amb la finalitat de
localitzar, descriure i relacionar
elements en l’espai;
indicar direccions i
desplaçar-se per espais
desconeguts prenent com
a referència els punts
cardinals.
2. Realitzar, interpretar i manejar
representacions gràfiques
de l’espai a gran
escala, tenint en compte
els signes convencionals
i l’escala gràfica.
1. Entendre la metodologia
i el funcionament dels
instruments amb què es
representa la cronologia.
2. Comprendre el temps
històric i les diverses etapes
cronològiques.
3. Conèixer i entendre
les característiques de les
grans etapes de la humanitat.

Objectius generals
de l’àrea
5. Tenir un coneixement de
si mateix en interacció
amb l’entorn. Emetre
judicis crítics i constructius
davant diferents situacions
i problemes, tant
de l’entorn més pròxim
com d’altres de més allunyats
en l’espai o en el
temps.
6. Aplicar el vocabulari
específic adquirit amb la
finalitat de descriure i
d’analitzar aspectes de
l’entorn social i físic i de
les seves relacions, referents
tant a la realitat
pròxima coneguda com a
altres situacions allunyades.
7. Reconèixer i explicar esdeveniments,
llocs, símbols,
monuments, personatges,
institucions del
passat i del present, definidors
de la geografia,
de la història de Catalunya
i de la seva realitat
social, territorial i nacional,
que li permetin progressar
en el sentiment
de pertinença al país.
8. Reconèixer, valorar i complir
les normes socials
relacionades amb el respecte
a si mateix, a les
altres persones i a aquelles
que regulen les relacions
i la convivència
entre la diversitat de
grups que configuren la
pròpia comunitat.
9. Respectar els valors
morals, socials i ètics propis
d’altri a partir de
l’exercici dels drets i dels
deures democràtics en
les seves actuacions convivencials.
10. Valorar el medi ambient a
partir dels coneixements
adquirits, considerant-lo
en les seves dimensions
naturals, historicoartístiques
i estètiques.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Tenir un coneixement de
si mateix en interacció
amb l’entorn.
1. Aplicar el vocabulari específic
a situacions molt
quotidianes.
1. Reconèixer i explicar esdeveniments,
personatges
de la geografia i la història
d’objectes o institucions
molt properes.
1. Reconèixer, valorar i complir
les normes socials relacionades
amb el respecte
a si mateix i a les
persones del seu entorn
proper.
1. Respectar els valors
morals, socials i ètics del
seu entorn més proper.
1. Valorar el medi ambient
més proper.
1. Ampliar el seu coneixement
amb interacció
amb l’entorn.
2. Emetre judicis senzills i
constructius davant diferents
situacions i problemes
de l’entorn més
pròxim.
1. Aplicar el vocabulari específic
per descriure i analitzar
l’entorn social i
físic referent a la realitat
pròxima coneguda.
1. Reconèixer i explicar esdeveniments,
llocs, símbols,
monuments, personatges
i institucions del
passat i del present, definidors
de la història de
Catalunya.
1. Reconèixer, valorar i complir
les normes socials
relacionades amb el respecte
a si mateix i a les
altres persones.
1. Respectar els valors morals,
socials i ètics escollits
democràticament entre
tots els que formen la
seva comunitat.
1. Valorar el medi ambient a
partir dels coneixements
adquirits, considerant-lo
en les seves dimensions
naturals, historicoartístiques
i estètiques.
1. Aprofundir el seu coneixement
amb interacció
amb l’entorn.
2. Emetre judicis crítics i
constructius davant diferents
situacions i problemes,
tant de l’entorn més
pròxim com d’altres
més allunyats en l’espai o
en el temps.
1. Aplicar el vocabulari
específic i saber descriure
situacions socials i físiques
d’entorns no propers,
allunyats en el
temps i en l’espai.
1. Reconèixer i explicar
esdeveniments, llocs, símbols,
monuments, personatges,
institucions del
passat i del present, definidors
de la geografia, la
història de Catalunya i de
la seva realitat social,
territorial i nacional, que li
permetin progressar en
el sentiment de pertinença
al país.
1. Reconèixer, valorar i complir
les normes socials
relacionades amb el respecte
a si mateix i a les
altres persones i també
aquelles que regulen les
relacions i la convivència
entre la diversitat de grups
que configuren la seva
comunitat.
1. Respectar els valors morals,
socials i ètics propis
d’altri en les seves actuacions
convivencials, a partir
de l’exercici dels drets
i els deures democràtics.
1. Valorar el medi ambient
a partir dels coneixements
adquirits, considerant-lo
en les seves
dimensions naturals, historicoartístiques
i estètiques.
PROJECTE CURRICULAR
23

GG u i a D i d à c t i cc aa
24
3. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI
SOCIAL I CULTURAL PER AL CICLE MITJÀ
PROCEDIMENTS
1. Reconeixement de símbols, grafismes i logotips que
representin llocs o serveis. Invenció de símbols
que representin objectes o llocs.
2. Realització i interpretació de plànols i mapes senzills.
L’aproximació a l’escala.
3. Identificació d’objectes i d’espais segons diferents punts
de vista.
4. Articulació i combinació de diferents unitats temporals
viscudes o percebudes. Ús d’instruments per a la mesura
del temps.
5. Reconstrucció de la història de la pròpia persona, família,
barri, a partir de documents i evidències.
6. Identificació de la causa o de les causes de successos
de la vida quotidiana.
7. Utilització de fonts senzilles d’informació directa
i indirecta: observació, consulta de documents, testimonis
de persones, observació i consulta de fotografies,
visualització de reportatges, consulta de plànols i de
mapes.
8. Plantejament de preguntes i de problemes sobre
fenòmens fàcilment verificables.
9. Processament de les informacions i comparació
d’aquestes amb la pròpia experiència.
10. Utilització de tècniques senzilles per a la representació
gràfica de la informació: diagrames de barres, fitxes.
11. Expressió de conclusions mitjançant textos escrits,
dibuixos, murals i simulacions.
12. Ús de tècniques d’observació, descripció i anàlisi per
expressar fets, situacions i informacions.
ACTITUDA,VALORS I NORMES
1. Acceptació de les normes referides a la pròpia higiene,
prevenció de malalties i d’accidents, responsabilitat
i voluntat en el treball.
2. Manifestació d’iniciativa personal.
3. Manifestació de la pròpia personalitat.
4. Respecte i defensa de les normes de convivència: a casa,
al barri, a l’escola, al carrer…
5. Valoració de l’amistat. Consciència de les diferències
personals.
6. Consciència de les obligacions de cadascú vers les altres
persones.
7. Valoració de les tasques encaminades a la promoció
del benestar.
8. Identificació amb les diverses col·lectivitats a les quals
es pertany.
9. Interès per conèixer i solucionar els problemes del medi
ambient.
10. Valoració del patrimoni historicoartístic.
11. Interès i esforç en la realització del treball sobre
la realitat que ens envolta.
12. Interès per obtenir informacions precises.

FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
EL MEDI FÍSIC, CONCEPTES I SISTEMES HUMANS
1. Identificació d’alguns elements que componen un sistema natural: clima, relleu, hidrografia, vegetació.
2. Identificació d’alguns dels diferents elements que componen un sistema humà: l’hàbitat, xarxes de comunicació, activitats
econòmiques.
3. Els paisatges humanitzats: rurals, industrials i urbans.
3. La transformació dels paisatges a través del temps i de la història.
4. La localitat i la comarca.
EL MEDI ECONÒMIC I SOCIAL
5. L’organització de la vida social.Tipus d’organitzacions socials.
6. El treball com a activitat econòmica. La producció.
7. El comerç i el consum.
8. Els mitjans de transport. Els sistemes de transport per carretera, tren, vaixell i avió.
10. Els mitjans de comunicació. Sistemes i serveis interpersonals. Els mitjans de comunicació de masses.
11. Activitats econòmiques de la localitat i de la comarca.
EL MEDI POLÍTIC I CULTURAL
12. Catalunya com a comunitat nacional, l’Estat espanyol com a comunitat estatal, la UE com a comunitat supraestatal.
13. Manifestacions de cultura popular i festives característiques de Catalunya.
14. L’ajuntament, El govern del municipi.
15. Principals serveis públics del municipi
16. Els trets fonamentals de l’organització política de Catalunya i de l’Estat espanyol.
EL MEDI HISTÒRIC
17. Els oficis artesanals i les feines tradicionals de Catalunya.
18. Llegendes, poemes i cançons sobre diferents fets de la història de Catalunya.
19. Els paisatges com a testimoni del passat.
20. Trets bàsics de la història de la localitat i de la comarca.
PROJECTE CURRICULAR
25

GG u i a D i d à c t i cc aa
26
4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT
DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL PER AL CICLE MITJÀ
PROCEDIMENTS
Interpretació i representació de l’espai
1. Reconèixer diferents símbols, grafies i logotips emprats en l’entorn.
2. Identificar senyals de trànsit i cartells indicadors, preferentment els indicadors de distàncies i de poblacions.
3. Dissenyar símbols per representar objectes o llocs.
4. Utilitzar els conceptes de dreta i esquerra per indicar direccions i/o posicions.
5. Indicar direccions a partir de la posició del Sol (llevant-ponent).
6. Iniciar-se en el coneixement dels punts cardinals i començar a usar-los. Iniciar-se en l’ús de la brúixola.
7. Identificar objectes representats des de punts de vista no usuals.
8. Dibuixar un mateix objecte des de diferents punts de vista.
9. Dibuixar i identificar un pla general, ressaltant-ne un pla mitjà i, alhora, d’aquest últim, un primer pla.
10. Comparar fotografies i dibuixos iguals reproduïts a diferents mides.
11. Comparar mapes i plànols de diferents escales, constatar les parts incloses dels uns en els altres.
12. Comparar un plànol o un mapa a gran escala amb el territori que representa.
13. Comparar una fotografia aèria obliqua amb un reconeixement directe del territori reflectit.
14. Visualitzar i analitzar diferents tipus de plànols i mapes, assajant de localitzar diferents punts (edificis, pobles, etc.)
i indicant relacions de proximitat i de llunyania.
15. Identificar la silueta característica de Catalunya i de la pròpia comarca.
16. Traçar itineraris sobre plànols a gran escala de la localitat o del barri.
17. Resseguir el contorn de diferents objectes tridimensionals i representar-los per la seva silueta.
18. Confeccionar plànols a gran escala d’una cambra, pis o aula, situant-hi els diferents elements de l’interior.
19. Utilitzar la cinta mètrica per mesurar els espais.
20. Confeccionar maquetes amb diferents objectes, organitzar racionalment l’espai evocat i representar el relleu amb
diferents materials.
21. Dibuixar un paisatge o un espai determinat. Analitzar els diferents tipus d’elements representats a fi de destriar-ne els
més significatius.
Consciència temporal i temps històric
1. Situar determinades accions en el passat, el present o el futur.
2. Redactar situacions amb orientació temporal de passat, present o futur.
3. Localitzar algun anacronisme a partir d’il·lustracions.
4. Classificar i ordenar conjunts de dibuixos o de fotografies sobre l’evolució d’un producte, d’un objecte, d’un artefacte,
etc.
5. Analitzar el cicle evolutiu d’un producte agrícola o el procés de transformació o de fabricació d’un objecte i temporitzar-ne
les diferents fases.
6. Classificar i ordenar imatges referents a diferents èpoques històriques.
7. Utilitzar correctament les unitats temporals. Saber la successió dels mesos i de les estacions.
8. Representar diferents unitats de temps. Emprar línies de temps temporalitzades per estudiar determinats fenòmens.
Situar fets qualitatius damunt les línies de temps.
9. Llegir el rellotge i saber dir l’hora usant la terminologia catalana dels quarts.
10. Emprar artefactes antics de mesura del temps: rellotges de sorra, espelmes, rellotges de sol.
11. Redactar fets de la pròpia vida i ordenar-los.
12. Utilitzar l’espai per representar gràficament la vida d’una persona, fent referència a les activitats més importants que
va desenvolupar.
13. Confeccionar un arbre genealògic de la família indicant-hi les dates de naixement i de defunció dels membres.
14. Realitzar un estudi sobre la història de la pròpia persona i de la família aportant documents.

15. Observar restes materials d’altres temps (ceràmica, monedes, edificis) a fi d’aproximar antiguitat i funció.
16. Identificar causes i efectes referents a successos coneguts o observables en il·lustracions.
17. Imaginar les condicions de vida en altres moments de la història (sense electricitat, sense cotxes, etc.).
Informació, comprensió i aplicació
1. Seleccionar les fonts d’informació primàries adequades per tal d’obtenir la informació sol·licitada.
2. Observar directament determinats indrets, prenent-ne anotacions, mesures i croquis.
3. Emprar qüestionaris d’observació quan es realitzi una observació directa.
4. Observar i consultar diferents tipus de documents i establir-ne les característiques principals.
5. Preguntar a persones a fi d’obtenir determinades informacions. Seleccionar la informació principal obtinguda.
6. Consultar llibres de divulgació i de difusió a fi d’obtenir-ne informacions.
7. Usar diccionaris i enciclopèdies a fi de recollir-ne informació.
8. Consultar plànols, mapes i diferents documents iconogràfics, a fi d’extreure’n informació.
9. Veure algun noticiari televisiu a fi de conèixer els principals tipus de notícies que divulguen.
10. Aportar espontàniament documents o materials que puguin ajudar a treballar un tema.
11. Usar jocs o programes informàtics que ens aproximin a la geografia o a la història.
12. Formular hipòtesis a partir de fets i situacions sobre temes en els quals tinguin experiència.
13. Establir generalitzacions a partir de l’experiència i de les conclusions assolides després de contrastar la informació.
14. Descriure i analitzar diferents objectes, fenòmens, fets o situacions.
15. Comparar objectes, fenòmens o situacions a fi de formular-ne generalitzacions.
16. Iniciar-se en l’ús dels diagrames de barres per quantificar fenòmens observables o coneguts.
17. Elaborar i classificar fitxes a fi d’organitzar documentació sobre un tema determinat.
18. Expressar les conclusions d’un treball o els resultats d’una recerca mitjançant diferents tècniques (dossiers monogràfics,
escrits, dibuixos, plànols, murals, simulacions, etc.).
19. Ampliar el vocabulari referent a termes i a conceptes relacionats amb la geografia i la història.
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
El medi físic, paisatges i sistemes humans
1. Reconèixer diferents tipus de manifestacions del relleu: muntanyes, turons, cingles, planes, valls…
2. Distingir els components d’una conca fluvial: riu, naixement, curs alt, curs mitjà, curs baix, desembocadura, delta, estuari,
aiguabarreig, afluent, etc.
3. Indicar els diferents components del clima: règim de temperatures, règim de pluges.
4. Identificar els diferents components que incideixen en la configuració d’un bosc i en altres formacions vegetals. Indicar
les més característiques de l’àrea mediterrània: alzinar, pinedes, màquia, bosc de ribera.
5. Descobrir elements de relació entre els diferents components d’un sistema natural.
6. Analitzar les característiques d’un paisatge natural.
7. Reconèixer diferents models d’hàbitat en funció del clima, de les activitats econòmiques, dels materials de la zona, els
costums, etc.
8. Indicar diferents tipus d’agrupacions d’habitatges: casa rural aïllada, poble, ciutat.
9. Classificar diferents mitjans de transport i saber de quina manera impacten en el paisatge (camins, carreteres,
autopistes, vies de tren…).
10. Analitzar les activitats econòmiques: agricultura, ramaderia, mineria, indústria, serveis, i reconèixer-ne l’impacte
en el paisatge.
11. Saber que tota societat humana produeix residus que impacten en el paisatge: contaminació, pol·lució, abocadors.
Prendre consciència del problema que suposa eliminar-los, tractar-los o reciclar-los.
12. Distingir les característiques principals de diferents tipus de paisatges humanitzats: rurals, industrials i urbans.
13. Reconèixer que el paisatge és dinàmic segons les intervencions que hi han efectuat les persones. Identificar alguns
elements històrics en un paisatge.
14. Reconèixer alguns dels paisatges més representatius de la comarca o de l’entorn proper.
15. Assenyalar les diferents funcions, els serveis, els elements i la morfologia bàsica d’una ciutat.
PROJECTE CURRICULAR
27

GG u i a D i d à c t i cc aa
28
16. Descriure les característiques principals de la pròpia ciutat o de la ciutat més propera a la localitat.
17. Indicar com s’articulen els pobles i les ciutats de la comarca.
El medi econòmic i social
1. Reconèixer la necessitat de viure en grup per cobrir totes les necessitats.
2. Distingir entre les necessitats que es poden cobrir individualment i les que requereixen un grup.
3. Descriure i identificar diferents conflictes que genera la convivència.
4. Descriure diferents tipus de treball productiu i de serveis. Saber que el salari correspon al pagament del treball.
5. Descriure les característiques del treball domèstic.
6. Distingir les fases d’un procés de producció.
7. Saber que l’empresa és una de les entitats bàsiques en el procés productiu. Saber que hi ha empreses de moltes menes
i dimensions.
8. Descobrir diferents tipus de treball en el propi barri o localitat.
9. Saber que les relacions laborals poden generar conflicte.
10. Distingir entre diferents tipus de comerç (a l’engròs, al detall, botigues, grans magatzems, àrees comercials, etc.).
11. Identificar les fases del procés de compravenda.
12. Conèixer la moneda i el paper moneda i reconèixer el valor de canvi de les monedes petites.
13. Saber que els productes adquirits poden tenir diferents procedències.
14. Distingir entre diferents qualitats i marques d’un producte.
15. Indicar els tipus i les funcions del transport. Distingir les característiques dels mitjans de transport de l’entorn immediat.
16. Usar mitjans de comunicació interpersonals: escriure cartes, telefonar, Internet.
17. Memoritzar adreces i números de telèfon.
18. Iniciar-se en les noves tecnologies de comunicació de masses respecte als processos econòmics: publicitat, etc.
19. Indicar les activitats econòmiques de l’entorn.
El medi polític i cultural
1. Reconèixer-se pertanyent a la comunitat nacional catalana, com a ciutadà de l’Estat espanyol, d’Europa i de la humanitat.
2. Reconèixer la senyera com a bandera nacional i símbol de Catalunya. Saber que Els segadors és l’himne de Catalunya.
3. Identificar la llengua catalana com un dels principals trets d’identitat dels ciutadans de Catalunya.
4. Reconèixer els símbols representatius de l’Estat espanyol i de diferents entitats supraestatals (UE, ONU…).
Conèixer les banderes de diferents països i nacions.
5. Situar diferents tipus de festes populars o manifestacions culturals típiques de diversos indrets de Catalunya.
6. Identificar diferents elements que participen en la majoria de les festes populars: diables, dracs, àligues, gegants,
capgrossos, etc.
7. Distingir alguna dansa tradicional de la comarca.
8. Participar activament en les festes organitzades a l’escola.
9. Reconèixer que les societats humanes s’organitzen en diferents nivells polítics.
10. Descriure la mecànica d’un procés electoral i que la democràcia és la base de la nostra organització política.
11. Indicar el funcionament del govern municipal i com s’escull mitjançant eleccions democràtiques directes.
12. Identificar els diferents serveis públics municipals i supramunicipals.
El medi històric
1. Assenyalar les característiques del treball artesanal i les diferències amb l’industrial.
2. Identificar alguns oficis tradicionals a Catalunya.
3. Indicar els oficis que hi havia en temps passats: boters, carreters, mirallers, etc. Conèixer-ne els estris, les eines i els
productes i saber que eren de producció artesana.
4. Buscar el nom d’antics oficis en els barris vells de la localitat.
5. Descriure l’elaboració tradicional des de la matèria primera fins a l’obtenció del producte elaborat.
6. Constatar que continua existint la demanda de productes artesans de qualitat.
7. Memoritzar refranys, cançons i frases fetes sobre el món del treball i dels oficis.
8. Explicar diverses llegendes sobre l’origen de l’escut de Catalunya i sobre els orígens nacionals. Diferenciar la llegenda
de la història.

9. Memoritzar cançons tradicionals i poemes que evoquin la història de Catalunya: Romanç d’en Serrallonga,
L’hostal de la Peira, Cançó del lladre, etc.
10. Localitzar en el paisatge testimonis que parlin de temps passats: plaques, targetes d’escala, dates de construcció,
mobiliari urbà, etc.
11. Comparar edificis de diferents èpoques.
12. Descriure les funcions dels edificis antics.
13. Comparar fotografies d’un mateix indret fetes en èpoques diferents i constatar-hi els canvis i l’evolució.
14. Indicar alguns trets (fets, personatges, llocs…) de la història de la localitat o de la comarca.
ACTITUDS,VALORS I NORMES
Construcció de la pròpia identitat
1. Tenir cura de la higiene del propi cos.
2. Prevenir accidents contra el propi cos.
3. Preocupar-se de la correcció de l’aspecte físic per respecte a si mateix i als altres.
4. Tenir cura de la correcció de les formes en adreçar-se a altres persones.
5. Saludar les persones conegudes o desconegudes quan la situació ho requereixi.
6. Desenvolupar estratègies personals per sortir amb iniciativa, dels problemes i de les situacions quotidianes.
Educació cívica
1. Comportar-se correctament a l’hora de menjar a taula.
2. Comportar-se correctament a l’escola, al carrer, a casa, etc., evitant fer sorolls i moviments que puguin molestar als
altres.
3. Respectar les normes en el joc i en el treball.
4. Mantenir actituds de solidaritat amb els companys i les companyes en el que sigui just.
5. Ser conscient i assumir responsabilitats i compromisos.
6. Actuar, en cas de conflicte, amb fermesa si les pròpies conviccions són justes, però també amb tolerància i respecte.
7. Valorar el món del treball sempre que estigui ben fet, tenint en compte la creativitat.
Defensa de la identitat, del medi ambient i del patrimoni
1. Reconèixer-se com a membre de distintes col·lectivitats.
2. Reconèixer-se com a català o catalana, és a dir, membre d’una determinada comunitat nacional, en aquest cas,
Catalunya.
3. Reconèixer-se com a membre de la humanitat.
4. Mostrar solidaritat amb el planeta.
5. Respectar els entorns socials i naturals amb comportaments cívics.
6. Mantenir comportaments encaminats a la conservació d’un ambient net i estètic.
7. Copsar l’estètica del patrimoni historicoartístic: monuments, pintures, etc.
8. Apreciar els museus i els monuments de la localitat i de la comarca.
Actituds personals en el treball
1. Acabar les feines amb correcció.
2. Acceptar les dificultats personals en la realització dels treballs.
3. Practicar les normes de presentació dels treballs proposats.
4. Mantenir en bon estat el material col·lectiu.
5. Mostrar interès per la recerca d’informació.
PROJECTE CURRICULAR
29

PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts del Coneixement del medi social i cultural
de tercer d’Educació Primària
2. Programacions, propostes de treball i suggeriments,
fitxes d’activitats complementàries i solucionari

1. CONTINGUTS DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL
DE TERCER D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
32
Unitat 1 Viure en un poble
Interpretació
i representació de l’espai
• Visualització i anàlisi de mapes de Catalunya
• Interpretació de símbols utilitzats en els
mapes
• Invenció de nous símbols per a mapes
• Concepte d’escala aplicat a un mapa
Unitat 2 Les feines del camp i de la mar
Consciència temporal
i temps històric
• Anàlisi del cicle evolutiu de la producció
agrícola
• Evolució de les condicions de treball del
pagès
Unitat 3 Viure en una ciutat
Interpretació
i representació de l’espai
• Les vies públiques: tipus i elements
• Identificació i reconeixement de diversos
tipus de senyals de circulació
Unitat 4 L’Ajuntament
El medi físic, paisatges
i sistemes humans
• Estalvi d’aigua
Unitat 5 El comerç
El medi físic, paisatges
i sistemes humans
• Estalvi d’envasos
Unitat 6 Artesania i indústria
Consciència temporal
i temps històric
• Evolució de les màquines
El medi físic, paisatges
i sistemes humans
• Diversitat de nuclis de població en funció
del nombre d’habitants: el poble i la ciutat
• Tipus de pobles en funció de la situació, el
clima i l’activitat econòmica: de muntanya,
de plana i de costa
El medi físic, paisatges
i sistemes humans
• Anàlisi de l’agricultura: tipus de conreus
• Anàlisi de la ramaderia: tipus de bestiar
i aviram
• Anàlisi de la pesca: tipus de pesca
El medi físic, paisatges
i sistemes humans
• La ciutat: tipus de barris
• Anàlisi de les funcions, dels serveis i dels
equipaments d’una ciutat
• Avantatges i inconvenients de la ciutat
• Reciclatge de deixalles
El medi econòmic i social
• Els equipaments municipals i els impostos
El medi econòmic i social
• Característiques dels diversos tipus de comerços
• El mercat i la fira: tipus i característiques
• Noves maneres de comerciar: Internet i els
bancs de temps
• Diners en efectiu, targetes i talons
El medi físic, paisatges
i sistemes humans
• El treball industrial
• Tipus d’indústria
• Funcioment de la indústria i ubicació
• El procés industrial del pa
• Seguretat en el treball
El medi econòmic i social
• El senderisme: manera de gaudir de la natura
• Protecció del bosc
El medi econòmic i social
• Protecció del camp i de la mar
El medi històric
• Fundació de les ciutats i dels pobles
El medi polític i cultural
• L’Ajuntament: organització política
• Identificació de les funcions de l’Ajuntament
i dels seus membres
• Mecànica del procés electoral
• Les regidories i els serveis municipals
• Ús i funcionament d’una biblioteca pública
El medi històric
• Construcció de joguines amb material reciclat
El medi històric
• El treball artesà
• Noms de carrers relacionats amb oficis
antics
• Procés de producció artesà del pa

Unitat 7 Vivim en societat
El medi físic, paisatges
i sistemes humans
• Estalvi d’energia
Unitat 8 Els mitjans de transport
El medi econòmic i social
• Els mitjans de transport: tipus i funcions
• Transport per terra, mar i aire
• Característiques dels mitjans de transport
de l’entorn immediat
• Els transports públics urbans
• Els transports públics interurbans
Unitat 9 Ens comuniquem
El medi econòmic i social
• Identificació dels diversos sistemes i serveis
de comunicació interpersonal: telèfon,
correu, fax, telègraf, SMS i correu electrònic
• Sistemes i serveis de comunicació de masses:
ràdio, televisió, premsa i Internet
Unitat 10 La nostra terra
Interpretació
i representació de l’espai
• Situació geogràfica de Catalunya dins el
continent europeu
• Identificació de la silueta de les províncies
i les comarques catalanes
Unitat 11 El pas del temps
Interpretació
i representació de l’espai
• Lectura dels punts cardinals a partir de la
posició del sol
• Iniciació en l’ús de la brúixola
• Aprenentatge de la terminologia catalana
per dir les hores
Unitat 12 Festes i tradicions
El medi físic, paisatges
i sistemes humans
• La festa major: elements del programa
d’actes
• Celebracions particulars d’algunes festes
majors
El medi econòmic i social
• Necessitat de viure en grup per cobrir
totes les necessitats
• Diferents tipus d’organització social: la família,
l’escola, el barri o el poble
• Descripció i identificació de conflictes
generats per la convivència
El medi polític i cultural
• Comportament en els transports públics
El medi polític i cultural
• Llenguatge per a invidents i per a sords
El medi polític i cultural
• Identificació de la comunitat nacional:
Catalunya; estatal: Estat espanyol i supraestatal:
Comunitat Europea
• Símbols d’identitat catalana: llengua, bandera,
himne, dansa i vestit tradicional
• Personatges catalans il·lustres
Consciència temporal
i temps històric
• Mesura del temps: hores, mesos i anys
• Ús i tipus de rellotges
• Ús del calendari. Anys de traspàs
• Història personal: àlbum de fotos
• Història familiar: arbre genealògic
• Canvi en l’aspecte de les persones: moda
El medi polític i cultural
• Identificació d’elements que participen en
la majoria de festes populars: diables, castells,
cercaviles, etc.
• Components religiosos de les festes
• Festes de tot l’any (data fixa i variable)
• Història i vocabulari casteller
El medi polític i cultural
• Coneixement d’ONG i entitats que fan treballs
solidaris
El medi històric
• Evolució dels mitjans de transport
El medi històric
• Història d’Internet
El medi històric
• Llegenda sobre l’origen de la senyera
• Refranys, poemes i cançons tradicionals
El medi històric
• Transformació del paisatge a través del
temps i de l’acció humana
• Paisatge amb elements del passat
• Anàlisi d’edificis d’èpoques diferents
• Aproximació a l’antiguitat mitjançant objectes
d’un museu històric
El medi històric
• Escenificacions d’oficis en vies d’extinció:
els raiers
• Poemes, llegendes i cançons sobre festes
populars
33

G u i a D i dd à c t ii c a
34
2. PROGRAMACIONS, PROPOSTES DE TREBALL
I SUGGERIMENTS, FITXES D’ACTIVITATS
COMPLEMENTÀRIES I SOLUCIONARI
1 Conèixer els diversos tipus de poblacions: els
pobles i les ciutats.
2 Distingir els diversos tipus de pobles i
conèixer-ne les característiques. (CB)
3 Reconèixer símbols del seu entorn quotidià.
(CB)
4 Comparar una fotografia aèria amb un mapa.
(CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Reconeixement del que
representen llocs o serveis.
Invenció de símbols que
representin objectes o llocs i
interpretació dels proposats.
• Identificació d’objectes i d’espais
segons diferents punts de
vista.
• Aproximació a l’escala. Identificació
de primer pla, pla mitjà
i pla general. Comparació de
plànols i de mapes d’escales
diferents.
• Realització i interpretació de
plànols. Representació d’objectes
tridimensionals en un
pla.
UNITAT 1. VIURE EN UN POBLE
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Visualització i anàlisi de
mapes de Catalunya.
• Reconeixement de determinats
elements d’un paisatge
a partir de l’observació
de fotografies i dibuixos.
• Observació i consulta de
fotografies, dibuixos i material
iconogràfic en general.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• Diversitat de nuclis de població
en funció del nombre
d’habitants.
• Tipus de pobles en funció de
la situació, el clima i l’activitat
econòmica.
5 Indicar els tipus d’agrupacions d’habitatges:
casa rural aïllada, poble, ciutat… (CB)
6 Descriure les característiques del seu poble.
7 Mostrar-se solidari i respectuós amb la
natura. (CB)
8 Mantenir una actitud correcta envers la
conservació de boscos i d’espais verds. (CB)
Actituds, valors i normes
• Demostració d’iniciativa personal.
• Respecte de les normes de
convivència: comportament
al bosc.
• Identificació amb les diverses
col·lectivitats a les quals es
pertany: família, escola, barri,
poble, comarca, nació, humanitat.
• Interès per conèixer i solucionar
els problemes del
medi ambient
• Aproximació als valors estètics
dels elements del patrimoni
més representatius
que tenen a l’abast.
Transversals
• Educació de la diversitat intercultural: coneixement de les diferents formes de vida en un poble
i en una ciutat.
• Educació mediambiental: conscienciació per evitar accidents que provoquin un incendi al bosc.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 Els pobles que coneixem: 1 i 2 . . . . . . . 11
2 Tipus de pobles: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . 13
3 El mapa: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
4 Nosaltres i l’entorn: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . 17
5 Pensa-hi una mica!: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . 18
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . . . 9
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 4 setmanes.
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Interpretem un mapa
• Activitats de reforç
Fitxa 2: Els diferents tipus de poble
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 1
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 1, 2, 3, 4
35

G u i a D i dd à c t ii c a
36
Pàgines 8 i 9
Realització de l’activitat
Feu-los observar la fotografia. Què hi veuen? Això és un poble o una ciutat? Deixeu que els nens i les
nenes parlin i que diguin tot el que hi veuen. Després, caldrà que ho ordeneu.
Dirigiu una mica les preguntes:
• Hi ha església?
• Hi ha moltes cases?
• Estan juntes o aïllades?
• Hi ha carreteres?
• I camins?
La secció «Què en saps?» permet fer una avaluació inicial, us pot ajudar a centrar el tema i, sobretot,
us pot servir com a element de motivació de l’alumnat envers el que volem treballar.
Suggeriments
Feu-los buscar fotografies de pobles en revistes i postals i que les portin a classe. Aquestes fotografies
es poden enganxar en la llibreta o aprofitar-les per fer un mural de classe.
Feu-los fer la maqueta d’un poble amb edificis dibuixats en cartolina i retallats; després els hauran
d’enganxar amb pestanyes fetes també de paper o de cartó, perquè s’aguantin.
Podeu ensenyar-los fotografies de diferents tipus de pobles: de plana, de muntanya i de costa, i comentarne
les diferències.
Presenteu-los una transparència o un mural d’un mapa amb la llegenda corresponent i expliqueu d’on
és i per a què serveix la llegenda.
Pàgina 10
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Realització de l’activitat
A partir de les fotografies, els nens i les nenes hauran de diferenciar els nuclis de població grans dels petits
i distingir, així, les ciutats dels pobles.
Suggeriments
Primer feu-los fer l’activitat sols i, després, comenteu-la conjuntament en veu alta.
Entre tots, feu una llista de pobles i de ciutats que coneguin, i classifiqueu-los segons les seves característiques
(poble/ciutat; poble de muntanya, de plana o de costa, etc.).
Feu-los preparar una fitxa per omplir a casa amb les dades dels pobles de Catalunya que coneguin. Hi
poden incloure dades com les següents:
nom del poble
tipus de poble
comarca a la qual pertany
ciutat gran que té més a prop

Pàgina 11
Realització de l’activitat
Feu-los observar les fotografies i comenteu-les. Feu-los adonar de les diferències de paisatge i de la localització
de cada tipus de poble.
Després, analitzeu en veu alta el vocabulari que hi apareix: agricultura, ramaderia, pesca, costa, plaça major,
etc., amb l’objectiu que l’alumnat el vagi assimilant i s’asseguri una comprensió correcta del que llegeix.
S’han de resoldre les activitats.Tingueu en compte que, en la primera, la descripció donarà pistes sobre
el tipus de poble de què es tracta.
Suggeriments
Feu-los dibuixar en la llibreta el poble en què els agradaria viure.
Pàgines 12 i 13
Realització de les activitats
Comenteu les característiques de cada tipus de poble i, també, llegiu els requadres «Sabies que…»
que aporten anècdotes o comentaris sobre el tema tractat.
Analitzeu el vocabulari, perquè entenguin el que llegeixen: aïllats, habitants, feines relacionades amb l’aprofitament
del bosc, desnivells, turisme rural, xarxa de transports, indústria, riera, desembocar,etc.
Per resoldre les activitats, hauran de tenir en compte les característiques de les cases de cada tipus de
poble.
Suggeriments
Amb el llibre tancat, repetiu desordenadament les característiques dels pobles de plana, de costa i de
muntanya perquè l’alumnat les classifiqui.
Feu-los dibuixar un carrer amb cases d’un poble i que diguin si és de costa, de plana o de muntanya.
Pàgina 14
Realització de l’activitat
Feu-los mirar atentament la fotografia i el mapa perquè n’observin els detalls. Després, pregunteu-los
com es representen en el mapa les muntanyes, les carreteres, els nuclis de població, etc.
Comenteu-los molt per sobre què és l’escala, ja que és un concepte difícil d’entendre per
a infants de tercer.
Suggeriments
Feu-los identificar en el mapa els diversos símbols, colors i figures que hi surten.
Podeu passar-los una fotocòpia del mapa però sense alguns dels símbols perquè els nens
i les nenes els comparin amb els del llibre i hi dibuixin o escriguin el que hi falta.
Feu-los dibuixar en la llibreta símbols que poden sortir en el mapa. Serà convenient que primer els
dibuixeu vosaltres a la pissarra.
Amb un regle, mesureu distàncies en el mapa de la classe i comenteu quina és, aproximadament, la
distància real.
37

G u i a D i dd à c t ii c a
38
Pàgina 15
Realització de l’activitat
Llegiu l’apartat «Recorda» tots junts.
Comenteu primer el mapa: d’on és, què hi veuen, què volen dir les paraules començades en majúscula,
les línies de color, quin mar és, a quina part de Catalunya correspon, etc.
Feu-los fer la primera activitat per grups.
Suggeriments
A més de les activitats proposades, a partir del mapa podeu demanar-los el nom de cinc poblacions
que tinguin el símbol de nucli urbà.
Aleshores, feu-los preguntes per saber quines d’aquestes poblacions toquen la costa, quins rius hi ha,
etc.
Podeu mesurar la distància entre dues poblacions; després, passeu-ho a quilòmetres.
Pàgina 16
Realització de l’activitat
En aquest apartat, «Per saber-ne més», es presenta un tema per ampliar el que s’ha treballat en la unitat.
Llegiu-los el text en veu alta. D’aquesta manera, llegit com un conte, li donareu l’entonació adequada,
que servirà com a model de lectura per a l’alumnat.
Si cal, després deixeu-los un temps perquè cadascú llegeixi la lectura en veu baixa.
Suggeriments
A partir de la lectura, plantegeu-los les preguntes següents:
• Què és el més important del que hem llegit?
• Què és el que podem fer?
• I el que no hem de fer mai?
Comenteu en veu alta experiències viscudes en sortides i excursions, tant de l’escola com de cap de
setmana o a l’estiu.
Pàgina 17
Realització de l’activitat
Llegiu el text en veu alta. Recordeu-los alguns casos d’incendis que hagin succeït a prop de la vostre
població.Totes aquestes situacions suposen un perill per al bosc. Feu-los observar els dibuixos i que
expliquin quines actituds poden provocar un incendi en cada cas. Si no ho esbrinen, doneu-los pistes
per ajudar-los.
Suggeriments
Feu-los fer un rètol per evitar els incendis al bosc. També podeu organitzar una visita a un parc de
bombers perquè us expliquin com es poden evitar els incendis i que entenguin perquè cal protegir
el bosc.

Pàgina 18
Realització de l’activitat
Les activitats que es proposen en aquest apartat, «Pensa-hi una mica!», serveixen de resum i de conclusió
del que han treballat. En cap cas no es tracta d’una activitat d’avaluació final.
Suggeriments
Aquestes activitats es poden fer oralment entre tots. Si cal, feu-los buscar la informació en les pàgines
anteriors del llibre.
Pàgina 19
Realització de l’activitat
Aquest és el mapa conceptual de la unitat, tot i que es pot simplificar.Tingueu en compte que s’ha
d’explicar molt bé, ja que és el primer que l’alumnat troba a tercer de Primària. Expliqueu-los que serveix
per aclarir les idees a l’hora d’estudiar un tema i, alhora, de resum.
Suggeriments
El mapa conceptual serveix per estudiar, i creiem que no l’haurien de copiar en la llibreta.
Si de cas, repartiu fotocòpies d’un mapa conceptual igual però amb alguns dels espais buits, perquè
els omplin.
39

C
fitxa 1
Unitat 1
1. Observa aquest mapa i contesta:
a) Quins pics es veuen en aquest mapa? Ordena’ls de més alt a menys:
b) Quina ermita hi ha?
Interpretem un mapa
Nom: Data:
població catedral, santuari, ermita castell pic parador
c) Escriu el nom de sis pobles que hi apareguin.
d) Hi ha cap pantà? Escriu-ne el nom.
e) Com es diu el parador que hi ha?

R
fitxa 2
Unitat 1
Els diferents tipus de poble
Nom: Data:
1. Fixa’t en aquests mapes. Esbrina si la població indicada és de muntanya, de plana o de
costa i descriu com deuen ser les cases en cada cas:
Juneda és un poble
de .
Les cases són
Gisclareny és un poble
de .
Les cases són
Cambrils de Mar és un
poble de .
Les cases són

G u i a D i dd à c t ii c a
42
Pàg. 9
• La diferència entre un poble i una ciutat és, en principi, la dimensió. A la ciutat hi ha més cases
que al poble i s’hi concentra més població. A més, a la ciutat s’hi solen centralitzar més comerços,
recursos, serveis, etc.
• No tots els pobles són iguals: n’hi ha de més grans i de més petits.També es diferencien pel lloc
on són. Els de muntanya són diferents dels de la costa o dels de la plana (vegeu foto).
• Un mapa serveix per representar gràficament un espai geogràfic.
• El senderisme és un esport que consisteix a seguir els camins antics i els senders que hi ha traçats
enmig de la natura.
Pàg. 11
1 i 2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 13
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2. a) de plana;
b) de muntanya;
c) de costa.
Pàg. 15
1. • Far, poble o ciutat, monestir o església.
• Per exemple, Castell de Quermançó, Ciutadella: ; puig Rom, el Pení:
• Palau-saverdera i Pau.
• Pobles de costa: qualsevol del costat del mar, com Roses, Cadaqués, el Port de la Selva.
Pobles de muntanya (considerant el puig més alt el de Verdera): Palau-Saverdera, Pau…
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 17
1. l: llençar cigarretes o llumins encesos des de la finestra del cotxe;
2: fer barbacoes o foc al bosc;
3: llençar vidre al bosc;
4: llançar coets o focs artificials;
5: els fils elèctrics;
6: no mantenir el bosc net de branques.
2. Es podria evitar si no es fessin cap d’aquestes actuacions.
Pàg. 18
1. a) de muntanya;
b) de plana;
c) de costa.
SOLUCIONARI

2. • Estan situats als vessants de muntanyes o valls. (muntanya)
• La major part de la població es dedica al turisme (restaurants, hotels, càmpings, esports
nàutics…). (costa)
• Les cases tenen les teulades molt inclinades perquè la neu hi llisqui. (muntanya)
• Les cases solen tenir terrat. (costa)
• Bona part de la població treballa al camp o a les indústries del voltant. (plana)
• Tenen una bona xarxa de transport terrestre. (plana)
43

u i a D i d d à c t i i c a
44 G
UNITAT 2. LES FEINES DEL CAMP I DE LA MAR
1 Classificar els productes segons si són de
conreu de secà o de regadiu.
2 Ordenar el procés de producció agrícola i
veure com ha evolucionat. (CB)
3 Analitzar l’agricultura, la ramaderia i la pesca
com a activitats econòmiques. (CB)
4 Relacionar productes amb l’animal que els
proporciona.
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Anàlisi del cicle evolutiu de la
producció agrícola.
• Anàlisi de l’agricultura: tipus
de conreus.
• Anàlisi de la ramaderia i
classificació del bestiar i de
l’aviram.
• Relació entre productes i
l’animal del qual provenen.
• Anàlisi de la pesca: tipus de
pesca.
• Processament de les informacions
i comparar-les amb la
pròpia experiència empírica a
fi de treure’n conclusions més
generals.
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
• Ús de tècniques senzilles per
representar la informació gràficament
i emmagatzemar-la.
• Iniciació en I’elaboració de
fitxes.
• Expressió de conclusions,
resultats o recerques mitjançant
escrits i dibuixos.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• Les relacions entre els
sistemes humans i els sistemes
naturals.
• Els paisatges humanitzats:
rurals, industrials i urbans.
• Els humans com a elements
transformadors del paisatge.
5 Descriure les característiques del treball
productiu agrícola, ramader i pesquer. (CB)
6 Ampliar el vocabulari referit a l’agricultura, la
ramaderia i la pesca.
7 Classificar les espècies de peixos segons el
lloc on es pesquen.
8 Mantenir comportaments adequats per
protegir el medi ambient. (CB)
Actituds, valors i normes
• Demostració d’iniciativa personal.
• Valoració de l’amistat i de la
companyonia.
• Consciència de l’existència
d’obligacions personals envers
els altres.
• Interès per conèixer i solucionar
els problemes del
medi ambient.
• Estimació de la natura i
evitació de tota mena d’accions
personals i quotidianes
que puguin degradar-la.
• Interès per obtenir informacions
precises.
Transversals
• Educació mediambiental: valoració d’actituds i d’accions que permetin protegir la natura de les
agressions de l’ésser humà.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 L’agricultura: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . . . . . 23
2 La ramaderia: d’1 a 3 . . . . . . . . . . . . . . . 25
3 La pesca: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
4 Per saber-ne més: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . 28
5 Nosaltres i l’entorn: 1 . . . . . . . . . . . . . . . 29
6 Pensa-hi una mica!: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . 30
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . . 21
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: La pesca
• Activitats de reforç
Fitxa 2: La ramaderia
• Activitats d’ampliació
Fitxa 3: L’agricultura: productes de l’hort
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 3 setmanes.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 2
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 1, 2, 3, 4
45

G u i a D i dd à c t ii c a
46
Pàgines 20 i 21
Realització de l’activitat
Feu-los observar la fotografia i plantegeu-los les preguntes següents:
• Què hi veieu?
• És un poble o una ciutat?
• És una zona plana o muntanyosa?
• Què és aquest vehicle?
• Per a què serveix?
Aprofiteu les preguntes de l’apartat «Què en saps?» per situar el tema.
Suggeriments
Feu-los buscar fotografies de vehicles o d’eines del camp perquè les enganxin en un mural o en la llibreta.També
els podeu proposar de fer algun dibuix relacionat amb el tema.
Proposeu-los de mirar per sobre les pàgines de la unitat per esbrinar on es responen les preguntes
de l’avaluació inicial o per veure què aprendran.
Pàgina 22
Realització de l’activitat
En el primer paràgraf s’estableix la diferència entre els productes silvestres i els conreats. Llegiu-lo en
veu alta i comenteu-los tot el vocabulari nou, sobretot el que fa referència als tipus de regadiu, que
segurament els és més nou.
Suggeriments
Feu-los buscar fotos de productes silvestres i de productes conreats i que classifiquin els productes
conreats segons que siguin de secà o de regadiu.
Pàgina 23
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina es presenten les diverses feines que ha de fer el pagès al llarg de l’any. Feu-los observar
les fotos i les explicacions i assegureu-vos que entenen tot el vocabulari nou.
Després de llegir l’apartat «Recorda», que facin les activitats.
Suggeriments
Podeu interpretar a classe les diferents feines de la pagesia: repartiu-los paperets amb les diferents feines,
i, aleshores, han de sortir un a un i representar l’activitat que els ha tocat. Els companys i les companyes
hauran de descobrir de quina feina es tracta i agrupar-les en l’ordre corresponent.
També els podeu proposar de cantar i ballar la dansa El ball de la civada.

Pàgines 24 i 25
Realització de l’activitat
Llegiu el text i comenteu els diversos tipus de bestiar i els productes que es poden obtenir de cadascun.
A partir de les fotografies, feu-los entendre el concepte de bestiar estabulat i no estabulat.
Després de llegir l’apartat «Recorda», que facin les activitats.
Suggeriments
Abans de llegir el text, feu una llista de tots els animals de granja que coneixen.
Feu-los dibuixar els diferents animals en cartolines i que, després, els classifiquin.
També podeu proposar-los de fer un esquema en la llibreta dels diferents tipus d’animals.
Convideu-los a inventar-se un conte conjuntament en què surtin els diferents tipus d’animals que han
vist. Després escriviu-lo a la pissarra.
Proposeu als nens i a les nenes que portin etiquetes de productes d’origen animal en què es diu de
quin animal provenen, i, a partir d’això, feu un mural amb els animals i els productes que n’obtenim.
Pàgines 26 i 27
Realització de l’activitat
En aquestes dues pàgines es presenta la pesca, una de les activitats econòmiques primàries. Intenteu
que els quedi clar els diversos tipus de pesca i, si cal, expliqueu-los i insistiu en el vocabulari que han
vist.
Llegiu l’apartat «Sabies que…» i feu-los observar les fotografies per esbrinar a quina es refereix.
Feu-los llegir l’apartat «Recorda» i, després, que facin les activitats.
Suggeriments
Proposeu-los que un nen o una nena expliqui en veu alta el que heu llegit. D’aquesta manera, treballeu
la comprensió lectora. Com que és el primer trimestre, es pot comentar paràgraf per paràgraf
i fer-ne un esquema molt senzill a la pissarra.
Amb una llibreta amb ordre alfabètic, confeccioneu un Diccionari de Coneixement del medi social i cultural,
en el qual cada setmana un alumne diferent serà l’encarregat d’escriure les paraules del vocabulari
que hagin après i el significat corresponent.
Pàgina 28
Realització de l’activitat
En aquest apartat, «Per saber-ne més», es presenta un tema per ampliar el que s’ha treballat en la unitat.
En concret, parlem de l’evolució de les eines per treballar el camp.
Feu una introducció per comentar com influeix el pas del temps en les diferents activitats i després,
llegiu una a una l’explicació de cada vinyeta.
Proposeu-los de fer en la llibreta l’activitat proposada i intenteu que utilitzin força la imaginació. És
important insistir en la presentació, fins i tot d’un dibuix, tot repartint l’espai d’una manera adequada
i donant pautes per fer un treball polit.
47

G u i a D i dd à c t ii c a
48
Suggeriments
Feu una fotocòpia ampliada d’aquestes activitats, desordeneu-les i demaneu a l’alumnat que les ordeni
en el temps.
Amb les mateixes vinyetes, feu-los fer una auca que resumeixi el que succeeix en cada època.
Pàgina 29
Realització de l’activitat
En aquest apartat, «Nosaltres i l’entorn» es treballen valors i actituds relacionats amb la protecció del
medi ambient.
Llegiu el text en veu alta i amb entonació mentre l’alumnat segueix la lectura en el seu llibre.
Després de llegir el text, els nens i les nenes hauran de fer l’activitat proposada.També els podeu proposar
de comentar-les a casa i portar noves propostes per col·laborar en la protecció del camp i de
la mar.
Suggeriments
Feu-los fer un mural sobre el que perjudica el camp i la mar. Es poden buscar fotografies o fer dibuixos
per il·lustrar-lo.
Pàgina 30
Realització de l’activitat
Les activitats que es proposen en aquest apartat, «Pensa-hi una mica!», serveixen per repassar d’una
manera més lúdica el que han treballat al llarg de la unitat. Si cal, proposeu-los fer-les en petits grups.
Suggeriments
Comenteu-los en veu alta alguna altra recepta senzilla i analitzeu tots junts l’origen dels productes que
feu servir.
Pàgina 31
Realització de l’activitat
El mapa conceptual els serveix de resum i també per aclarir-los les idees a l’hora d’estudiar. Si cal,
comenteu-lo.
Suggeriments
Podeu fer un mapa conceptual com aquest amb cartolina i veta adherent per enganxar perquè els
nens i les nenes el pugin muntar ordenadament.

C
fitxa 1
Unitat 2
La pesca
Nom: Data:
1. Relaciona cada tipus de peix amb el tipus de pesca que s’utilitza per pescar-los:
sardina carpa
truita rap
salmó pop
2. Què són les piscifactories?
pesca de costa
pesca d’altura
pesca fluvial

R
fitxa 2
Unitat 2
La ramaderia
Nom: Data:
1. Escriu el nom del tipus de bestiar al qual pertany cada animal: bestiar oví, bestiar boví,
bestiar porcí, aviram, bestiar cabrú.
1 2 3
4 5
2. Escriu el productes que obtenim de cada animal:

A
fitxa 3
Unitat 2
L’agricultura: productes de l’hort
Nom: Data:
1. Les hortalisses són un conreu de regadiu. D’algunes d’aquestes plantes ens mengem
l’arrel, d’altres les fulles i d’altres els fruits. Fixa’t en aquestes fotos i digues el nom de
cada hortalissa i què n’aprofitem en cada cas.
se n’aprofiten: se n’aprofiten: se n’aprofiten:
se n’aprofiten: se n’aprofiten: se n’aprofiten:
se n’aprofiten: se n’aprofiten: se n’aprofiten:

G u i a D i dd à c t ii c a
52
Pàg. 21
• Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Com a exemple, de secà: blat,
civada, ordi, vinya, olivera, ametller, etc. i, de regadiu: arbres fruiters, verdures, etc.
• Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Com a exemple: ovelles; bous,
vaques i vedells; porcs i garrins; cabres, bocs i cabrits; aviram.
• Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Com a exemple: sardines, pops,
llobarros, lluços, raps, escopinyes, cloïsses, musclos, etc.
Pàg. 23
1. El de secà no necessita gaire aigua i només es rega quan plou. El de regadiu s’ha de regar
molt sovint i rep aigua canalitzada des de pous o rius.
2.
3. El pagès adoba la terra, la llaura, la sembra, la rega, la fumiga i en recol·lecta els productes
cultivats.
Pàg. 25
1. Les sabates i el cinturó, de la pell dels animals, generalment del bestiar boví o del cabrú;
la llet i el formatge, del bestiar boví (vaques), oví i cabrú; la llana, del bestiar oví; els embotits,
del bestiar porcí; els ous, de l’aviram (les gallines), i la carn, de l’aviram i de la resta de
bestiar.
2. Vaca: sabates, cinturó, llet, formatge i carn; cabra: llet i formatge; gallina: ous i carn; ovella:
llana, llet, formatge i carn; porc: embotit i carn.
3. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. En principi, pot ser de vaca,
d’ovella o de cabra.
Pàg. 27
1. Pesca de costa (sardina, llobarro i pop); pesca d’altura (tonyina, lluç i rap); pesca fluvial
(truita i carpa).
2. Els vaixells que treballen a alta mar passen molt temps fora, i per evitar que el peix es faci
malbé, el congelen tan bon punt l’han pescat, de manera que així conserva totes les seves
propietats, com si fos fresc.
Pàg. 28
secà
blat, oliva, raïm
SOLUCIONARI
regadiu
poma, pera, enciam,
tomàquet, albergínia
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Com a exemples:
• Potser les feines del camp es controlaran directament des d’ordinadors, utilitzant el mínim de
terra possible per treure el màxim de rendiment.
• Però també pot ser que, amb el temps, per bé que amb l’ajut de la tècnica, es revaloritzi
la vida al camp i es retorni a les feines més artesanals.

Pàg. 29
1. • Es vol evitar usar pesticides tòxics en l’agricultura, malgastar l’aigua de regadiu, talar arbres
de manera descontrolada, abocar residus a l’aigua, pescar peixos massa petits i la pesca
indiscriminada.
Pàg. 30
1.
• A casa podem col·laborar en la protecció del camp i del mar de diverses maneres: comprant
productes sense envasar o envasats amb material reciclable. Si no, en envasos com
més ecològics millor.
P I A V I R A M
O R S C A B R U
R A M I C O T A
C T V L A V O R
I O U B T I S E
2. Procedència dels ingredients
agricultura ramaderia pesca
Ingredients regadiu secà boví cabrú porcí oví avícola marítima fluvial
anxoves
formatge tendre
olives negres
pa
✗
✗
✗
✗
53

G u i a D i dd à c t ii c a
54
1 Identificar els diferents tipus de barris. (CB)
2 Comparar les distàncies en un plànol. (CB)
3 Localitzar en un plànol els diferents barris
estudiats. (CB)
4 Descriure el propi barri d’una manera
ordenada.
5 Relacionar fotografies amb els diferents tipus
de barris estudiats.
6 Analitzar els avantatges i els inconvenients de
viure en una ciutat.
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Identificació i reconeixement
de diversos tipus de senyals
de circulació.
• Identificació d’objectes i d’espais
segons diferents punts
de vista.
• Anàlisi de les funcions, els serveis
i els equipaments d’una
ciutat.
• Utilització de les fonts més
senzilles d’informació directa.
• Consulta de plànols i de
mapes.
• Observació i consulta de
fotografies, dibuixos i material
iconogràfic en general.
• Ús de tècniques senzilles per
representar la informació
gràficament i emmagatzemar-la.
• Classificació de deixalles segons
que siguin reciclables o
no.
UNITAT 3. VIURE EN UNA CIUTAT
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
7 Identificar i reconèixer diversos senyals de
circulació.
8 Redactar les diferències entre un poble i una
ciutat. (CB)
9 Conèixer la morfologia i els serveis d’una
ciutat. (CB)
10 Respectar el mobiliari urbà. (CB)
11 Prendre consciència que la societat humana
produeix residus. (CB)
12 Valorar la importància del tractament de
residus.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• Elements que componen un
sistema humà (iniciació): l’hàbitat.
• Els paisatges de la comarca
o de I’entorn proper.
• Les vies públiques: tipus i elements.
• Components i funcions de la
ciutat. Particularitats del paisatge
urbà com a paisatge
altament humanitzat.
• Articulació de la ciutat amb
la comarca o el país.
• Fundació de les ciutats i dels
pobles.
• Reciclatge de deixalles.
Actituds, valors i normes
• Respecte i defensa de les
normes de convivència: a
casa, al barri, a l’escola, al
carrer, etc.
• Consciència de l’existència
d’obligacions personals envers
els altres.
• Valoració de les tasques
encaminades a la promoció
del benestar.
• Identificació amb les diverses
col·lectivitats a les quals
es pertany: família, escola,
barri, poble, comarca, nació,
humanitat.
• Interès per conèixer i solucionar
els problemes del
medi ambient.
• Aproximació als valors
estètics dels elements del
patrimoni més representatius
que tenen a l’abast.
• Interès per obtenir informacions
precises.

Transversals
• Educació viària: conèixer el significat d’alguns senyals de circulació i respectar els que ens afecten
per poder circular i desplaçar-nos amb seguretat.
• Educació mediambiental: valoració del reciclatge de deixalles per tal de protegir l’entorn i estalviar
energia.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 La ciutat: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
2 Els serveis i equipaments: 1 i 2 . . . . . . . 37
3 Les vies públiques: 1 . . . . . . . . . . . . . . . 39
4 Per saber-ne més: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . 40
5 Pensa-hi una mica!: d’1 a 3 . . . . . . . . . . 42
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . . 33
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: La ciutat i el poble
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Els senyals de circulació
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 4 setmanes.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 3
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 1, 2, 3, 4
55

G u i a D i dd à c t ii c a
56
Pàgines 32 i 33
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Realització de l’activitat
Feu-los observar la fotografia i que expliquin en veu alta les diferències que hi veuen amb les fotografies
dels pobles que hem vist fins ara.
Després hauran de contestar les preguntes de l’avaluació inicial: «Què en saps?» i comentar-les entre
tots.Tingueu en compte que la primera pregunta és una mica complicada i caldrà que l’expliqueu.
Comenteu en veu alta les altres preguntes.
Suggeriments
Aquesta fotografia és de la ciutat de Barcelona. Proposeu-los de buscar altres fotos de Barcelona
o d’altres ciutats en revistes i diaris.
Proposeu-los de fer una llista amb els noms de les ciutats més grans de Catalunya.
Pregunteu-los si els agrada viure a la ciutat, o, si viuen en un poble, si els agradarian, i que n’expliquin
les raons.
Proposeu-los un repte a partir del que es diu en l’apartat «Aprendràs»: saber quins serveis ens ofereix
una ciutat, els avantatges i els inconvenients que té viure-hi i conèixer com es reciclen les deixalles.
Feu-los fer una ullada a tota la unitat per tenir una idea del que s’hi treballarà.
Pàgina 34
Realització de l’activitat
Els nens i les nenes hauran de llegir el primer paràgraf en veu baixa. Després, feu-los-el llegir en veu
alta i formuleu-los les preguntes següents o altres de similars:
• Què és una ciutat?
• Com solen ser les cases?
• Quins serveis hi ha?
• Per a què serveixen els transports públics?
A continuació, feu-los llegir la informació que hi ha sobre els diferents tipus de barris. Això s’haurà
d’explicar força.
Suggeriments
Proposeu-los de marcar, en un mapa de la població ampliat, els diversos sectors o barris.També podeu
proposar-los de localitzar on viuen i posar-hi un gomet.
Per explicar els barris, pot ser interessant portar fotos de diversos barris de la vostra ciutat o de la
que tingueu més a prop.
També podeu organitzar una visita a la ciutat per veure in situ les característiques de cada barri.
Pàgina 35
Realització de l’activitat
Comenteu-los les característiques d’aquest mapa en veu alta perquè s’adonin dels elements que destaquen
més, com ara el riu, els parcs, les places, etc.

Quan estiguin una mica familiaritzats amb el mapa, doneu-los indicacions per localitzar el nom dels
diversos barris de Girona i que els puguin escriure en la llibreta.
Suggeriments
Abans de comentar el plànol de la ciutat de Girona, cal situar-la en un mapa de Catalunya.
Per fer més fàcil aquesta activitat, podeu fer una fotocòpia ampliada del mapa i dividir-la en sectors
marcant l’eix vertical amb nombres i l’eix horitzontal amb lletres. D’aquesta manera, podreu orientar
una mica més l’alumnat a l’hora de localitzar els diversos barris.
Després de situar els diversos barris, podeu demanar-los que busquin les places o un carrer determinat.
Pàgina 36
Realització de l’activitat
Després de llegir el text, comenteu-los un per un tots els serveis i els equipaments que hi ha en les
poblacions, sigui un poble o una ciutat.
Suggeriments
Abans de llegir el text, pregunteu-los quins tipus d’establiments i de transports públics coneixen i confeccioneu-ne
una llista a la pissarra.
Feu-los dir exemples concrets per a cadascun dels equipaments del vostre poble o ciutat.
A partir del dibuix, comenteu entre tots quins d’aquests serveis arriben fins a les cases i de quina
manera ho fan.
Pàgina 37
Realització de l’activitat
Els nens i les nenes hauran de llegir el text en veu baixa i després en veu alta. A continuació, hauran
de subratllar els avantatges i els inconvenients de viure en una ciutat per poder realitzar l’activitat 1.
Per fer l’activitat 2, caldrà donar-los pautes com ara: «A mi m’agradaria viure a […] que és […]
i […]. Les cases són […], el paisatge […].»
Suggeriments
Després de fer l’activitat 2, poseu en comú el que seria la població ideal de cadascú i poseu-vos d’acord
amb com seria.
Amb aquesta activitat, els nens i les nenes aprenen a extreure informació, a ordenar-la, a respectar el
torn de paraula i a mirar de no repetir el que han dit els companys i les companyes.
Pàgina 38
Realització de l’activitat
Feu-los observar les fotografies perquè entenguin millor la diferència entre els diversos tipus de vies
públiques.
Aleshores, feu-los llegir en veu alta l’apartat «Recorda», en què es resumeix la informació d’aquesta
pàgina.
Suggeriments
Feu-los llegir en veu baixa els tres tipus de vies públiques perquè després tres voluntaris o voluntàries
n’expliquin les diferències.
57

G u i a D i dd à c t ii c a
58
Feu-los observar els diversos components: la calçada, els carrils i els carrils bici –si n’hi ha–, les voreres,
els senyals (pas zebra, semàfors, stop, etc.). Després, feu-los localitzar els diversos elements del
mobiliari urbà que apareixen en el dibuix i que en facin una llista.
Porteu un póster en què es vegi un carrer amb vianants, una plaça, les voreres, etc., perquè l’alumnat
hi enganxi rètols ja preparats que indiquin els diversos elements que hi ha.
Pàgina 39
Realització de l’activitat
Llegiu el primer paràgraf i, després, analitzeu un per un els diversos senyals de circulació proposats.
Per facilitar-los l’activitat, podeu proposar-los d’organitzar la informació en forma de fitxa.
Suggeriments
Organitzeu una visita de la guàrdia urbana a l’escola. Acostumen a ser xerrades molt interessants i impressionants
per a l’alumnat.
Podeu utilitzar làmines amb senyals de circulació per reconèixer-ne els més freqüents.
També podeu preparar un joc de preguntes i de respostes amb els diversos senyals de circulació perquè
en memoritzin el significat.
Proposeu-los de fer un mural amb els diferents tipus de senyals o podeu confeccionar senyals per a l’ús
correcte de la classe i dels banys (tot explicant clarament el significat de cadascun).
Pàgina 40
Realització de l’activitat
Llegiu aquest text vosaltres mateixos per tal que l’alumnat copsi el model d’entonació que cal tenir
a l’hora de llegir.
Les dues activitats que es proposen han de ser dirigides pel mestre o per la mestra.
Suggeriments
Feu-los buscar fotografies o dibuixos de restes romanes que hi hagi a la vostra població o als encontorns.També
podeu portar-los un mapa de Catalunya amb el nom de les ciutats romanes més importants.
Llegiu un fragment del còmic d’Astèrix i, a partir d’això, comenteu-los per què hi ha restes romanes
a Catalunya.
Pàgina 41
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina es treballen els valors relacionats amb la natura i la conservació del medi ambient.
En aquest cas, presentem una manera per evitar generar tants residus: el reciclatge.
És important treballar ja des de ben petits les actituds que afavoriran un medi ambient més saludable,
ja que això repercutirà en una millor qualitat de vida.
Anirà bé que els nens i les nenes llegeixin el text en silenci i que, després, resolgueu els dubtes que
puguin tenir.
Suggeriments
Pot ser il·lustratiu portar envasos de diversos tipus perquè els nens i les nenes es facin una idea més
completa del que es pot reciclar i del que no.

Confeccioneu una llista amb els diversos tipus d’envasos que utilitzen a casa i que especifiquin si
a casa reciclen o no. En cas negatiu, proposeu-los de fer l’experiència durant una setmana i que després
expliquin com ha anat (per exemple, els podeu demanar que comptin quants envasos de plàstic
han usat durant la setmana).
Proposeu-los de construir envasos de reciclatge dins l’aula per recollir les deixalles d’una manera
selectiva.
Feu-los fer un mural amb la llista de deixalles que es poden reciclar –i el contenidor on cal dipositarles–
i les que no.
Pàgina 42
Realització de l’activitat
Les activitats d’aquest apartat serveixen per repassar la feina feta, no com a avaluació.
Després d’haver donat unes pautes prèvies que orientin l’alumnat, feu-los fer la primera activitat oralment
abans de fer el dibuix que es demana.
La segona activitat té diverses possibilitats. Analitzeu quins itineraris són els més curts, per què els
carrers canvien de nom, etc.
Per facilitar-los la tercera activitat, doneu-los el nom dels envasos que han de buscar.
Suggeriments
Els dibuixos de l’activitat 1 es poden penjar a l’aula.
Feu-los dibuixar un plànol dels carrers del voltant de l’escola, amb el seu nom i que hi assenyalin els
parcs, els passos de vianants i els edificis més representatius.
Després de trobar els envasos de la sopa de lletres, feu-los dir altres exemples d’elements reciclables
i en quin contenidor s’han de llençar.
Pàgina 43
Realització de l’activitat
Expliqueu-los el mapa conceptual en veu alta.Això els servirà per repassar el que han estudiat en aquesta
unitat.
Suggeriments
Feu-los tapar amb la mà una part del mapa conceptual i que l’intentin completar sense mirar el llibre.
59

C
fitxa 1
Unitat 3
1. Digues els avantatges i els inconvenients que creus que té el fet de viure en una ciutat
o en un poble:
2. Què és?
a) un carrer:
b) una avinguda:
c) una plaça:
Viure en una ciutat.Viure en un poble
Nom: Data:
c
i
u
t
a
t
p
o
b
l
e
avantatges
inconvenients

A
fitxa 2
Unitat 3
1. Escriu què indica cada senyal:
Els senyals de circulació
Nom: Data:
perill informació prohibició obligació
2. a) Quines precaucions has de prendre si vas a peu per la ciutat?
b) Quines precaucions has de prendre si vas en bicicleta per la ciutat?
3. Dibuixa tres senyals verticals que hagis vist pel carrer a la carretera, informa’t de què
signifiquen i escriu-ho a sota de cada senyal.

G u i a D i dd à c t ii c a
62
Pàg. 33
• Els primers nuclis d’habitants organitzats que es van establir en un territori. En el nostre cas, ibers,
grecs, romans, àrabs i, més modernament, ciutadans de l’antiga Corona catalanoaragonesa.
• Per organitzar el trànsit dels vehicles i de les persones. Així s’eviten accidents.
• Barri antic, comercial, residencial, etc.
Pàg. 35
1. Barri del Mercadal, barri Vell, barri Torre Gironella, barri Carme-Vista Alegre, Grup Sant
Daniel.
L’Ajuntament és al barri Vell.
El carrer del Taquígraf Martí és al barri Carme-Vista Alegre.
Pàg. 37
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Com a exemple:
La ciutat té més serveis, com ara museus, sales d’exposicions, cinemes, escoles, hospitals,
transports, comerços.També hi ha més possibilitats de trobar feina i més diversificada.
Els inconvenients de la ciutat són el trànsit, la contaminació acústica i atmosfèrica, la manca
d’espais naturals, etc.
Els pobles tenen com a avantatges la tranquil·litat i tenir la natura més a l’abast, per tant, una
atmosfera més saludable i poc contaminada.
Els inconvenients són que no tenen tants serveis com a la ciutat i que hi ha menys feina
i, generalment, menys tipus de feina.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 39
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 40
1. Barcelona, Barcino;
Tarragona,Tàrraco;
Girona, Gerunda;
Lleida, Ilerda.
SOLUCIONARI
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 42
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2. Carrer de les Formigues, carrer Doble, avinguda dels Ocells fins a la plaça de l’Ajuntament.
També és vàlid, encara que sigui un itinerari més llarg: carrer Oliveres, carrer Fonoll, carrer
dels Castanyers, avinguda dels Ocells i plaça de l’Ajuntament.
3.
T O S I T R N C A
A M P O L L A E S
F I G G L E T L E
S R O U L R L D O
Z E S R A B R I C
U P U T U O M A O
P A B I N S L R P
E P D Q A L F I A
• ampolla: si és de vidre s’ha de llençar al contenidor verd, i, si és de plàstic, al groc.
• copa: al contenidor verd.
• llauna: al contenidor groc.
• paper: al contenidor blau.
• sobre: al contenidor blau.
• diari: al contenidor blau.
• suro: al contenidor blau.
• bric: al contenidor groc.
• got: al contenidor verd.
63

G u i a D i dd à c t ii c a
64
UNITAT 4. L’AJUNTAMENT
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1 Investigar els diversos càrrecs que formen
l’equip de govern de l’Ajuntament. (CB)
2 Relacionar les funcions dels empleats
municipals amb el servei públic corresponent.
3 Identificar les funcions de les persones que
constitueixen l’Ajuntament de la localitat.
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Utilització de les fonts més
senzilles d’informació directa:
consulta de llibres de divulgació
i difusió, de plànols i
de mapes.
• Observació i consulta de
fotografies, dibuixos i material
iconogràfic en general.
• Plantejament de preguntes i
problemes. Formulació d’hipòtesis
molt senzilles i fàcilment
verificables.
• Ús de tècniques senzilles
per representar la informació
gràficament i emmagatzemar-la.
• Iniciació en la confecció d’un
arxiu propi o col·lectiu i en
I’elaboració de fitxes.
• Expressió de conclusions,
resultats o recerques mitjançant
dossiers monogràfics,
escrits i dibuixos, murals, simulacions,
dramatitzacions i
debats.
CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• L’organització de la vida
social: l’ajuntament i les seves
funcions.
• Les persones com a éssers
socials.
• La necessitat de viure en
grup per cobrir les necessitats.
• La importància de l’anomenada
societat civil.
• Diferents tipus d’organitzacions
socials. Elecció dels
representants.
• Les regidories i els serveis
municipals.
• Els impostos municipals.
Actituds, valors i normes
• Acceptació de normes referides
a la pròpia higiene, la
prevenció de malalties i accidents,
l’alimentació, les activitats
físiques i l’esport.
• Responsabilitat i voluntat en
el treball.
4 Conèixer els equipaments municipals i com
els paga el ciutadà.
5 Prendre consciència de la importància
d’estalviar aigua en les activitats d’higiene
diàries. (CB)
6 Valorar la importància de totes les feines per
a la bona convivència. (CB)
• Respecte i defensa de les
normes de convivència: a
casa, al barri, a l’escola, al
carrer, etc.
• Valoració de l’amistat i de la
companyonia.
• Consciència de l’existència
d’obligacions personals envers
els altres.
• Valoració de les tasques encaminades
a la promoció del
benestar.
• Aproximació als valors estètics
dels elements del patrimoni
més representatius
que tenen a l’abast.
• Expressió del desig de fer les
feines ben fetes.
• Respecte i compliment de
les normes per a l’elaboració
i la presentació de
treballs.
• Interès per obtenir informacions
precises.
Transversals
• Educació mediambiental: conscienciació que cal promoure l’estalvi domèstic d’aigua.
• No discriminació per raons de sexe: lluita per la igualtat pel que fa als drets de les persones.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 L’Ajuntament o Casa de la vila: 1 . . . . . 47
2 Les regidories i els serveis municipals: 1. 49
3 Els equipaments municipals
i els impostos: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . 51
4 Pensa-hi una mica!: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . 54
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . . 46
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Els serveis municipals
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Els equipaments municipals
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 4 setmanes.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem
après? Unitat 4
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 1, 2, 3, 4
65

G u i a D i dd à c t ii c a
66
Pàgines 44 i 45
Realització de l’activitat
Feu-los observar la fotografia. Si sou de Barcelona, pregunteu-los quin edifici és. Si sou d’algun altre
poble o ciutat, comenteu-los que és la façana de l’Ajuntament de Barcelona.
Tot seguit feu-los preguntes per ajudar-los a observar millor els detalls de la fotografia:
• On està situat aquest edifici?
• Per què hi ha banderes dalt de la façana?
• Qui és la persona que hi ha a la porta principal? Quina tasca desenvolupa?
• I la furgoneta que arriba?
Després de parlar de l’edifici, comenteu entre tots les preguntes de l’apartat «Què en saps», que serveix
d’avaluació inicial.
Finalment, llegiu l’apartat «Aprendràs» per motivar-los a aprendre més coses sobre l’organització política
de la seva població.
Suggeriments
Feu-los comparar aquest edifici amb el de l’Ajuntament de la seva població i que diguin quines similituds
i diferències hi veuen.
Podeu organitzar una visita a l’Ajuntament de la vostra població o, si no és possible, porteu-ne una
fotografia i pengeu-la a la classe, al racó de Socials.
Pàgines 46 i 47
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Realització de l’activitat
Llegiu en veu alta la informació d’aquesta secció, en què s’explica què és l’Ajuntament i les persones
que en formen part. Si ho creieu convenient, feu-los subratllar allò que els sembli més important.
En la pàgina següent, s’explica el funcionament de les eleccions municipals.Atès que hi surt força vocabulari
nou, pot anar bé fer-ne una llista a la pissarra i explicar-lo detingudament.
Per acabar, llegiu en veu alta l’apartat «Recorda», que els serveix de resum per al que acaben de
veure.
Finalment, hauran de resoldre l’activitat proposada.
Suggeriments
Podeu fer la dramatització d’un ple municipal.
També podeu proposar-los de fer una simulació d’eleccions a classe. Per grups, cadascun prepara un
programa electoral (d’una manera dirigida) i, després, hauran de votar el programa més interessant.
També els podeu proposar de fer una llista de les coses que canviarien si fossin els alcaldes o les alcaldesses
de la seva població.
Per resoldre l’activitat, els podeu proposar de fer-la a casa amb l’ajut de la família.També podeu portar
alguna notícia en què surtin aquestes dades perquè les extreguin d’allà.

Pàgines 48 i 49
Realització de l’activitat
Primer llegiu el text en veu alta i que diguin quines paraules no entenen. Feu-ne una llista a la pissarra
i expliqueu-ne el significat. Després, els nens i les nenes hauran de llegir en silenci i amb molta atenció
el text proposat per poder resoldre l’activitat correctament.
Abans de fer l’activitat proposada, feu-los llegir l’apartat «Recorda», com a resum.
Suggeriments
Podeu confeccionar una mena de trencaclosques en què s’hagin d’encaixar dues peces en cada cas:
en una hi ha d’haver escrit el nom d’un servei i, en l’altra, la regidoria que ho gestiona o que se n’encarrega.
Això mateix es pot fer en un joc de pregunta-resposta: vosaltres dieu el nom del servei i l’alumnat ha
de dir la regidoria corresponent.
Podeu posar en pràctica la filosofia de l’Ajuntament i organitzar les tasques de la classe en «regidories»
i amb «regidors» encarregats de les diferents tasques. A partir d’això, es poden fer propostes de
millora i animar-los a fer la feina ben feta.
Pàgina 50
Realització de l’activitat
Es tracta de conèixer els diversos equipaments municipals: on són, què ofereixen, com en podem
gaudir, etc. És a dir, saber aprofitar els recursos que el municipi posa a l’abast dels ciutadans.
Suggeriments
Després de tenir clar per a què serveix cada equipament, podeu jugar al joc dels disbarats fent preguntes
sobre la utilitat de cadascun.
Pàgina 51
Realització de l’activitat
Es tracta d’explicar de la manera més senzilla possible per a què serveixen els impostos municipals.
Llegiu-los el paràgraf i feu-los observar amb deteniment el rebut que hi ha fotografiat. Finalment, un
voluntari o voluntaria haurà de llegir l’apartat «Recorda», a tall de resum.
Per acabar d’assimilar el que acaben de veure, feu-los completar les activitats.
Suggeriments
Proposeu-los de fer un debat sobre la utilitat dels impostos: decidir si creuen que en fa falta algun més,
si n’hi hauria d’haver menys i quines repercussions tindria, etc., procurant que tothom argumenti la
seva opinió.
Pàgina 52
Realització de l’activitat
Llegiu-los el text en veu alta per tal de donar-li l’entonació adequada, i emfasitzeu les paraules en
negreta, perquè s’adonin que són les més rellevants. En acabat, els nens i nenes hauran d’escriure un
resum breu sobre el funcionament de les biblioteques.
67

G u i a D i dd à c t ii c a
68
Suggeriments
Feu-los agafar un llibre de la biblioteca de classe i que en diguin el títol, l’autor i la matèria de què
tracta.
Podeu concertar una visita a la biblioteca de l’escola o alguna del barri perquè la persona encarregada
els expliqui quines són les normes de funcionament.
Es pot buscar quines són les biblioteques públiques del barri, de la ciutat o del poble, per tal de donar
a conèixer tots els serveis que ens poden oferir.
Pàgina 53
Realització de l’activitat
Aquest text us permet treballar el respecte per al medi ambient, és a dir, ajudar l’alumnat a reflexionar
i a entendre que cal estalviar aigua. Després de llegir el text en silenci, feu-los llegir la informació
del requadre de manera que s’adonin que ells també poden fer alguna cosa per estalviar aigua. Finalment,
pregunteu-los en quina de les dues situacions dels dibuixos s’estalvia més aigua.
Suggeriments
Podeu treballar el text com si fos una activitat de comprensió lectora, és a dir, amb el text davant, feulos
preguntes que puguin respondre llegint el text.
També podeu proposar-los de fer un pòster per penjar als lavabos de l’escola sobre les maneres d’estalviar
aigua. Si cal, es pot fer individualment per penjar a casa.
Pàgina 54
Realització de l’activitat
Aquestes activitats permeten repassar de manera lúdica el que s’ha treballat en la unitat, per consolidar
el que ja s’ha estudiat. En cap cas serveixen per avaluar l’alumnat. En les dues activitats han de treballar
el vocabulari nou, que hauran de recordar i relacionar amb el que ja coneixen.
Suggeriments
Podeu fer, a més, una sopa de lletres (tipus Scrabble), en què els nens i les nenes hauran d’escriure el nom
d’alguns dels serveis municipals.
Pàgina 55
Realització de l’activitat
Repasseu el mapa conceptual de manera ordenada, fent memòria de tot el que han estudiat.

C
fitxa 1
Unitat 4
Els serveis municipals
Nom: Data:
1. Relaciona el nom dels empleats de les empreses municipals amb el servei que fan:
EMPLEATS DE L’AJUNTAMENT SERVEIS MUNICIPALS
jardiner, -a municipal
conductor, -a d’autobús municipal
bibliotecari, -ària
escombriaire
electricista
policia municipal
arquitecte, -a municipal
bomber, -a
2. Completa aquest text amb les paraules següents:
neteja i manteniment
transport i comunicacions
seguretat ciudadana
urbanisme i obres públiques
cultura, ensenyament i esports
col·legi electoral / quatre / urna / Ajuntament / electors / divuit / campanya / vot
Les eleccions municipals se celebren cada anys. Després de
la electoral, els han d’escollir
els seus representants a l’ . Per poder votar, cal haver fet ja els
. anys.
Aleshores, cal anar al corresponent i dipositar el
en una .

A
fitxa 2
Unitat 4
1. Per grups, visiteu un equipament municipal (una biblioteca, un poliesportiu, un centre
cívic, un museu, etc.) i completeu una fitxa com aquesta.
Nom de l’equipament:
Tipus d’equipament:
Regidoria de la qual depèn:
Nombre de persones que hi treballen: Horari d’obertura al públic:
Oficis (càrrecs) de les persones que hi treballen:
Serveis que ofereix:
Coses que creieu que hi falten:
Coses que creieu que hi sobren:
A qui el recomaneu?
Els equipaments municipals
Nom: Data:
2. Quins equipaments municipals considereu importants per al benestar dels ciutadans
i de les ciutadanes? Per què?

Pàg. 45
• L’alcalde o l’alcaldessa i els regidors i les regidores.
• Els regidors i les regidores i els funcionaris i les funcionàries que hi treballen.
• Els habitants paguen els seus impostos a l’Ajuntament, que paga tots els equipaments i els serveis
que té a càrrec seu.
• Els membres de l’Ajuntament, especialment, la regidoria d’urbanisme.
Pàg. 47
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 49
1. a) seguretat ciutadana; b) cultura, ensenyament i esports; c) serveis urbans i manteniment;
d) transports i comunicacions; e) sanitat.
Pàg. 51
1. piscina pública •
escorxador municipal •
centre cívic •
parc de bombers •
emissora de ràdio municipal •
• cultura, ensenyament i esports
• transports i comunicacions
• sanitat
• seguretat ciutadana
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 54
1. • Les associacions de veïns de la ciutat de Vilaniu demanen més empleats i empleades
municipals. Diuen que no hi ha prou escombriaires, ni jardiners.
• L’alcaldessa promet que consultarà els regidors i regidores en el ple municipal.
Tots plegats decidiran com es pot solucionar el problema.
2. Horitzontals:
SOLUCIONARI
1 Cada quatre anys, podem escollir alcalde o alcaldessa
i regidors i regidores en les eleccions.
2 La proposta de millores i canvis que vol dur a terme
el candidat a alcalde o alcaldessa es recull en el programa
electoral.
Verticals:
3 Els habitants de més de 18 anys que escullen l’alcalde
o l’alcaldessa i els regidors i les regidores es diuen
electors.
4 La capsa on els electors dipositen el seu vot rep el
nom d’urna.
1
2
E
3
E
L E C C I O N S
E
4
C U
T R
O N
P R O G R A M A
S
71

G u i a D i dd à c t ii c a
72
1 Establir generalitzacions a partir de l’experiència.
2 Descriure els diferents tipus de comerç. (CB)
3 Elaborar fitxes a fi d’organitzar la informació.
4 Conèixer les diverses possibilitats de pagament.
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Plantejament de preguntes i
de problemes. Formulació
d’hipòtesis molt senzilles i
fàcilment verificables.
• Iniciació en operacions d’observació,
descripció, anàlisi,
comparació i generalització a
partir de les fonts d’informació
emprades.
• Iniciació en la confecció d’un
arxiu propi o col·lectiu.
• Iniciació en I’elaboració de
fitxes.
• Expressió de conclusions,
resultats o recerques mitjançant
dossiers monogràfics,
escrits i dibuixos, murals,
simulacions, dramatitzacions i
debats.
UNITAT 5. EL COMERÇ
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• El comerç i el consum.
• Botigues, mercats i altres
tipus de comerç.
• La compra i la venda: funció
dels diners, compradors i venedors,
preus, propaganda,
marques, qualitat del producte.
• Les noves tecnologies i el
comerç.
Actituds, valors i normes
• Demostració d’iniciativa personal.
• Respecte i defensa de les
normes de convivència: a
casa, al barri, a l’escola, al
carrer, etc.
5 Identificar les fases del procés de compravenda.
(CB)
6 Reconèixer-se com a membre de la humanitat.
7 Mantenir comportaments adequats per
conservar el medi ambient net. (CB)
• Consciència de l’existència
d’obligacions personals envers
els altres.
• Valoració de les tasques
encaminades a la promoció
del benestar.
• Interès per conèixer i solucionar
els problemes del
medi ambient.
• Expressió del desig de fer la
feina ben feta.
• Respecte i compliment de
les normes per a l’elaboració
i la presentació de
treballs.
• Interès per obtenir informacions
precises.
Transversals
• Educació per al consum: conèixer els diversos tipus d’establiments comercials, les seves característiques
i el que s’hi pot comprar.
• Educació mediambiental: potenciar l’estalvi d’envasos.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 Establiments comercials: d’ 1 a 3 . . . . . . 59
2 La fira: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
3 Les diferents formes de pagament: 1 . . 63
4 Per saber-ne més: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . 64
5 Pensa-hi una mica!: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . 66
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . 57
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Els establiments comercials
i la compra
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Les fires
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 3 setmanes.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 5
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 5, 6, 7, 8
73

G u i a D i dd à c t ii c a
74
Pàgines 56 i 57
Realització de l’activitat
Feu-los observar la fotografia i feu-los preguntes per guiar-los en l’observació. Poden ser del tipus:
• Què representa la fotografia?
• És una botiga? Quin tipus de productes hi venen?
• On té lloc aquesta activitat?
• De quina estació de l’any es tracta? Com ho saps?
Després d’observar la foto, comenteu entre tots les preguntes de l’apartat «Què en saps?», que serveixen
d’avaluació inicial.
Al final, algun nen o nena haurà de llegir l’apartat «Aprendràs», en què s’avancen els continguts que
es treballaran al llarg de la unitat.
Suggeriments
Feu-los investigar quin dia hi ha mercat a les places o als carrers de la localitat, i quins productes s’hi
venen. Fins i tot podeu organitzar-hi una sortida.
Podeu portar alguna làmina amb els noms en català de diversos productes i utilitzar-la per aprendre
vocabulari a classe.
També podeu muntar una botigueta a classe amb productes que porti l’alumnat (o productes de plàstic)
i utilitzar fotocòpies de bitllets, monedes i targetes per familiaritzar-s’hi.
Pàgines 58 i 59
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Realització de l’activitat
Feu-los observar primer els dibuixos i que diguin si en el seu barri o poble hi ha cap botiga d’aquestes.
Després, llegiu entre tots la informació sobre els diversos tipus d’establiments comercials, comenteu
en veu alta les diferències entre un i altre establiment i escriviu-les a la pissarra.
Comenteu el que explica l’apartat «Sabies que…» després de fer l’activitat suggerida. Aleshores tindran
elements de judici per dir si estan d’acord amb l’afirmació que es fa o no.
A l’hora de fer les activitats, tingueu en compte que, per a l’activitat 3, necessitaran ajuda per part del
mestre o de la mestra. Per tant, potser és millor fer-la col·lectivament.
Suggeriments
Podeu fer una llista de situacions i de productes i, entre tots, dir en quins casos convé més comprar
en un o altre establiment. Per exemple, un dissabte a les 21 hores ens fa falta una planxa o tenim convidats
a sopar i no tenim res a casa, o hem de fer la compra de la setmana un dijous al matí, etc.
Podeu proposar-los d’escriure en unes cartolines o a la pissarra les característiques de cada establiment
comercial perquè l’alumnat les relacioni.

Pàgina 60
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina es presenten els diversos tipus de mercat. Abans de llegir el text, feu-los observar
les fotografies, que els seran útils per entendre les característiques de cadascuns.
Després, llegiu en veu alta el text sobre els diversos tipus de mercat i apunteu a la pissarra les paraules
que no entenguin per explicar-les i perquè els nens i les nenes les puguin incorporar en el seu lèxic.
Suggeriments
Pregunteu-los si han visitat mai un mercat, si en el seu poble o barri se’n celebra cap i quines diferències
hi ha entre un mercat i un establiment comercial.
Si viviu en una ciutat molt gran, podeu visitar el mercat central.
Pàgina 61
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina es presenta un altre tipus de reunió comercial, la fira. Feu-los observar les fotografies
perquè s’adonin que, generalment, les fires són a l’aire lliure i que s’hi ven una línia de productes
o un producte determinat.
Per fer l’activitat, feu memòria entre tots dels comerços que hi ha al barri o al poble. Recordeu-ne els
noms i a quin tipus pertanyen.
Suggeriments
Proposeu-los de portar fotos de fires a les quals hagin assistit (possiblement, han anat a alguna fira
de Nadal, de Sant Jordi o de productes naturals).
Prepareu un joc de targetes del tipus Trivial, amb el nom dels diversos establiments comercials i tres
característiques de cadascun.
Pàgina 62
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina es presenten altres formes de comerciar.
D’una banda, parlem de les noves tecnologies aplicades al comerç, és a dir, de les botigues que permeten,
per mitjà del seu lloc web, comprar a través d’Internet. De l’altra, es presenta una iniciativa
solidària en què, justament, el que es proposa és comerciar sense diners, comerciar amb la feina com
a moneda de canvi.
Suggeriments
Proposeu-los d’entrar al web d’algun supermercat que permeti la compra electrònica, o també a algun
altre lloc de venda electrònica (entrades per a espectacles, bitllets de transport, etc.).
Proposeu-los d’organitzar un banc de temps a classe: cadascú ofereix el que sap fer: uns ofereixen
ajuda acadèmica, altres ensenyen com manejar algun programa d’ordinador, a jugar a escacs, tècniques
d’educació física, a pintar, etc. Cada feina té un valor, i quan algú fa alguna cosa per un altre, rep un
xec per la quantitat de temps corresponent, que farà servir quan necessiti els serveis d’un altre company
o companya.
75

G u i a D i dd à c t ii c a
76
Pàgina 63
Realització de l’activitat
Feu-los observar les fotografies i que expliquin com es paga en cada cas. És possible que els costi d’entendre
com es fan els pagament per mitjà de talons o de domiciliació bancària.
Suggeriments
Cadascú haurà de fer una feina de camp: demanar als pares que els ensenyin el moneder i que comprovin
quina mena de targetes i bitllets hi porten.
També es pot fer una llista dels diversos tipus de pagament i quin convé fer amb cada mitjà.
Podeu portar a classe algunes targetes de crèdit, una domiciliació bancària o un talonari perquè vegin
físicament com són aquests altres tipus de diners.
Es pot visitar una sucursal bancària o, si algun dels pares o mares de la classe treballa en una entitat
financera, proposar-li d’anar a classe per explicar-los la seva feina.
Pàgina 64
Realització de l’activitat
Llegiu el text en veu alta perquè els nens i les nenes l’entenguin bé. Es tracta que, a partir del que s’explica,
puguin reflexionar sobre la seva situació i la dels altres nens i nenes menys afavorits.
Després, que facin l’activitat.
Suggeriments
Si podeu, demaneu fotografies o vídeos a alguna ONG que treballi pel Tercer Món per prendre consciència
que aquest és un fet real per a alguns nens i nenes.
Porteu algunes joguines fetes amb material reciclat perquè agafin idees per fer l’activitat.
Pàgina 65
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina es treballa la manera com es poden estalviar envasos i, així, ser més respectuosos
amb el medi ambient. Es tracta de prendre consciència que algunes de les accions que fem diàriament
tenen conseqüències negatives per a la natura.
Suggeriments
Proposeu-los que un grup de voluntaris i voluntàries es prepari aquest apartat per explicar-lo als seus
companys i companyes amb models i exemples.
Entre tots, podeu fer una llista dels diversos envasos que fem servir i decidir quins ens els podem estalviar
i quins no.
Pàgina 66
Realització de l’activitat
Les activitats d’aquest apartat serveixen per consolidar el que s’ha treballat en la unitat.
La primera activitat es pot fer oralment: es tracta de relacionar cada tipus d’establiment comercial amb
la definició corresponent.

La segona activitat es pot fer en la llibreta, però és convenient que en feu fotocòpies perquè la puguin
resoldre més ràpidament.
Suggeriments
Podeu utilitzar aquestes activitats per repassar el que hem estudiat sobre els diferents tipus de
comerços.
Pàgina 67
Realització de l’activitat
Ja hem comentat que el mapa conceptual serveix per estudiar. Llegiu-lo a poc a poc i enfasitzeu els
nexes lògics perquè entenguin millor com funciona.
Suggeriments
Un cop repassat, intenteu reproduir a la pissarra el mapa conceptual, entre tots.
77

C
fitxa 1
Unitat 5
Els establiments comercials i la compra
Nom: Data:
1. Investiga on compra la teva família i fes una creu on correspongui:
PRODUCTES CLIENTS
Els detergents i els productes
de neteja
La fruita i la verdura
El peix
La carn i els embotits
El pa
Les sabates
La roba
Els mobles
Els electrodomèstics
pares
avis
pares
avis
pares
avis
pares
avis
pares
avis
pares
avis
pares
avis
pares
avis
pares
avis
HIPERMERCAT SUPERMERCAT MERCAT BOTIGA

A
fitxa 2
Unitat 5
Les fires
Nom: Data:
1. Investiga quínes fires se celebren a la teva locatitat. Busca alguna foto o fes-ne un dibuix
i explica de què són.

G u i a D i dd à c t ii c a
80
Pàg. 57
• Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
• Són les targetes de crèdit. Serveixen per comprar sense portar diners en efectiu. El comerciant
cobra l’import directement del banc. Es diuen de crèdit perquè l’import no es cobra al moment
sinó a final de mes.També hi ha targetes de dèbit, en què el cobrament és immediat.
• Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 59
1. embotits, a la xarcuteria;
peix, a la peixateria;
diaris, al quiosc;
botons i fils, a la merceria;
pintures i pinzells, a l’adrogueria;
carn, a la carnisseria;
medecines, a la farmàcia;
sabates, a la sabateria;
fruita, a la fruiteria;
llibres, a la llibreria.
2. Centre comercial, grans magatzems, hipermercat, supermercat i botiga.
3. A la botiga el servei és millor, ja que hi ha més atenció personal, et coneixen i, de vegades
saben els teus gustos personals. L’inconvenient és que no hi ha tan assortiment de productes
i, generalment, són una mica més cars. També és més lent, ja que has d’esperar que el
venedor et posi les coses, però, com que sovint és a prop de casa, es guanya temps en desplaçaments.
Pàg. 61
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 63
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 64
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 66
SOLUCIONARI
1. • hipermercat: comerç on es venen productes d’alimentació, roba i joguines, i que disposa
d’aparcament per als clients.
• botiga: comerç petit especialitzat en una classe determinada de productes.

• supermercat: comerç que ven, sobretot, productes alimentaris i de neteja. El client agafa el
que necessita i ho paga a caixa.
• grans magatzems: comerç que, en un sol edifici, conté una gran quantitat de productes
repartits en diverses plantes.
• centre comercial: edifici comercial que conté moltes botigues i també espais d’esbarjo.
2. taló / monedes i bitllets / targeta de crèdit / domiciliació bancària.
T
20
A
1
L Ó
12 15
D
4
O M
15 13
I
9
M O N
13 15 14
C
3
T
20
I
9
A
1
L
12
E
5
R
18
I
9
D
4
G
7
A
1
E
5
E
5
C
3
S
19
T
20
I
9
A
1
I
9
Ó
15
D
4
B
2
B
2
E
5
I
9
A
1
T
20
C
3
N
14
L
12
R
18
C
3
L
12
È
5
À
1
E
5
D
4
R
18
T
20
I
9
I
9
S
19
T
20
A
1
81

G u i a D i dd à c t ii c a
82
UNITAT 6. ARTESANIA I INDÚSTRIA
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1 Observar el procés de fabricació de productes
tant de forma artesana com industrial.
(CB)
2 Diferenciar el treball artesà de l’industrial.
(CB)
3 Saber que l’empresa és una de les entitats
bàsiques en el procés productiu.
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Utilització de les fonts més
senzilles d’informació directa.
• Observació i consulta de
fotografies, dibuixos i material
iconogràfic en general.
• Plantejament de preguntes i
de problemes. Formulació
d’hipòtesis molt senzilles i
fàcilment verificables.
• Iniciació en operacions d’observació,
descripció, anàlisi,
comparació i generalització a
partir de les fonts d’informació
emprades.
• Iniciació en la confecció d’un
arxiu propi o col·lectiu.
• Iniciació en I’elaboració de
fitxes.
• Expressió de conclusions,
resultats o recerques mitjançant
escrits i dibuixos.
CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• Activitats econòmiques i aprofitament
energètic.
• Comparació entre el procés
de producció industrial i l’artesanal.
• Localització de les indústries
actualment i antigament.
• L’empresa com a unitat bàsica
de producció. Diferents
elements que componen
una empresa; papers i funcions
de les persones en
l’empresa.
• Coneixement de les principals
activitats econòmiques
de la localitat o la comarca.
• La seguretat en el treball.
Actituds, valors i normes
• Respecte i defensa de les
normes de convivència: a
casa, al barri, a l’escola, al
carrer, etc.
4 Identificar màquines i classificar-les segons la
seva antiguitat. (CB)
5 Descriure les característiques principals del
treball artesà i del treball industrial.
6 Imaginar les condicions de vida en altres
moments de la història.
• Consciència de l’existència
d’obligacions personals envers
els altres.
• Identificació amb les diverses
col·lectivitats a les quals
es pertany: família, escola,
barri, poble, comarca, nació,
humanitat.
• Interès per conèixer i solucionar
els problemes del
medi ambient.
• Estimació de la natura i
evitació de tota mena d’accions
personals i quotidianes
que puguin degradarla.
• Expressió del desig de fer
les feines ben fetes.
• Respecte i compliment de
les normes per a l’elaboració
i la presentació de treballs.
• Interès per obtenir informacions
precises.
Transversals
• Educació per a la salut: coneixement de les mesures de seguretat que cal complir a la feina.
• No-discriminació per raons de sexe: igualtat d’oportunitats laborals per als homes i les dones.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 El treball artesà: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
2 El treball industrial: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . 73
3 On se situen les indústries?: 1 i 2 . . . . . 75
4 Nosaltres i l’entorn: 1 . . . . . . . . . . . . . . 77
5 Pensa-hi una mica!: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . 78
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . . 69
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Com funciona una indústria?
• Activitats de reforç
Fitxa 2: El procés del treball artesà
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 3 setmanes.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 6
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 5, 6, 7, 8
83

G u i a D i dd à c t ii c a
84
Pàgines 68 i 69
Realització de l’activitat
Feu-los observar la fotografia que presenta la unitat i feu-los preguntes com les següents per guiar-los
en l’observació:
• Què creus que representa la fotografia?
• Què hi ha en primer pla?
• Què hi ha al fons?
• Per a què deuen servir les canonades grogues que es veuen en primer terme?
• Per a què són els dipòsits? Quants n’hi ha?
A continuació, llegiu les preguntes de l’avaluació inicial: «Què en saps?», per veure quins coneixements
previs tenen. Els nens i les nenes les hauran de respondre col·lectivament.
Suggeriments
Pregunteu-los quins productes creuen que es fabriquen industrialment i quins segueixen un procés de
creació artesanal i feu una llista per a cada tipus.
També podeu proposar-los de preparar una petita enquesta i, així, preguntar als pares i als avis algunes
qüestions, com ara de quina manera es fabricaven determinats productes en altres èpoques.
Una altra opció és visitar un polígon industrial o una fàbrica en concret per observar el procés de fabricació
i, si hi ha la possibilitat, també un taller artesanal.
Pàgina 70
Realització de l’activitat
Feu-los observar les dues primeres fotografies i que comentin les eines que utilitzen aquestes persones,
el local on treballen i quantes peces fan alhora.
A partir d’això, introduïu la informació sobre el treball artesà.
A continuació, feu-los llegir les plaques de carrer de les fotografies i que expliquin si això té alguna
relació amb un ofici o no. Per acabar, llegiu la informació que acompanya aquestes fotografies.
Suggeriments
Podeu organitzar una visita a una fleca, a una fusteria o a un taller de ceràmica. A Barcelona es pot
visitar també el Poble Espanyol.
Proposeu-los de passejar pel casc antic de la seva població i esbrinar si hi ha cap carrer relacionat amb
noms d’oficis o gremis (també es pot fer directament del mapa de la localitat).
Pàgina 71
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Realització de l’activitat
Per mitjà de fotos, es descriu el procés del treball artesà; en concret, es presenta el procés de fabricació
artesanal del pa.
L’apartat «Recorda» serveix per resumir i repassar el que acaben de veure.
L’activitat també serveix per il·lustrar el que acaben de veure amb tres exemples d’oficis artesans.

Suggeriments
Podeu buscar fotos que descriguin altres processos artesanals i barrejar-les de manera que, per grups,
hagin de refer i ordenar cada procés.
Proposeu-los de fabricar a classe algun producte de pastisseria perquè n’observin els diversos passos.
Si hi ha forn a l’escola, podeu fer magdalenes o un pastís; si no n’hi ha, podeu fer trufes o qualsevol
altre plat fred.També es pot plantejar com una feina a casa: que observin com els pares fan una truita
o qualsevol altre menjar senzill.
Pàgina 72
Realització de l’activitat
En aquest apartat es presenta el treball industrial, i s’insisteix, sobretot, en els diversos tipus d’indústria.
Caldrà estar pendents del vocabulari nou que hi surt i comentar-lo sempre que sigui necessari.
Comenteu el procés de transformació de matèries primeres en productes elaborats que es mostra
en les fotografies de la part inferior.
Suggeriments
Feu-los portar etiquetes de diferents productes que tinguin a casa, com ara de productes alimentaris,
de roba, d’aparells elèctrics o d’algun medicament.
Un cop a l’escola, classifiqueu-los segons el tipus d’indústria que l’ha produït i el lloc on s’ha fabricat.
Pàgina 73
Realització de l’activitat
Per mitjà de fotos que presenten diverses fases de la cadena de muntatge de cotxes, es descriu com
funciona una indústria. Des de l’extracció de la matèria primera fins a tenir el producte acabat.
Si cal, recordeu el significat de les paraules noves que ja han sortit i definiu les que surtin en aquest
text.
L’apartat «Recorda» serveix per resumir el que acaben de treballar, i les activitats, per comprovar si han
entès bé els conceptes vistos. La primera es pot fer en la llibreta, i la segona, anirà bé que la dirigiu una
mica.
Suggeriments
Proposeu-los de fer una dramatització del procés de fabricació d’un cotxe o d’un altre producte.
Abans, però, caldrà esbrinar quins passos se segueixen.
Pàgina 74
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina es treballa la situació de les indústries, condicionada, antigament pel lloc on es trobava
la matèria primera o la font d’energia. Ara, en canvi, el que condiciona la localització de les indústries
és la facilitat de comunicació i la concentració d’indústries complementàries.
Abans d’entrar en matèria, feu-los observar les fotos i que diguin quina els sembla actual i quina antiga
(o dit en altres paraules, quina els sembla més una fàbrica).
Es tracta de distingir les colònies industrials d’abans dels polígons industrials d’ara: primer, a partir
de les imatges i, després, de l’explicació del text.
85

G u i a D i dd à c t ii c a
86
Suggeriments
Podeu organitzar una visita guiada a una colònia industrial o a alguna fàbrica perquè els nens i les nenes
vegin in situ el procés de fabricació industrial.
Pàgina 75
Realització de l’activitat
Per mitjà de fotos, es descriu el procés de fabricació del pa d’una manera industrial. És important comparar-lo
amb el procés de producció artesana comentat en la mateixa unitat. Si cal, recordeu el significat
de les paraules noves que surtin en aquest text.
L’apartat «Recorda» serveix per resumir el que acaben de treballar, i les activitats, per comprovar si
han entès bé els conceptes vistos. Podeu proposar-los de fer les dues activitats conjuntament.
Suggeriments
Comenteu les semblances i les diferències entre una pasta feta artesanalment i les pastes d’elaboració
industrial.
Feu-los portar el plàstic que serveix per envasar les pastes de fabricació industrial i llegiu-ne els ingredients.
Feu-los posar atenció, sobretot, en els components químics que porten.
Pàgina 76
Realització de l’activitat
Feu-los observar i comparar les màquines actuals i les d’abans, perquè vegin com s’han anat perfeccionant.
És interessant descriure bé cada element, sobretot els antics, ja que no hi estaran familiaritzats. Així
podran entendre millor aquesta evolució.
Suggeriments
Podeu portar alguna d’aquestes màquines (o d’altres) a classe perquè entenguin millor les diferències
entre la màquina antiga i la més actual. És interessant que la puguin veure i tocar amb les seves mans.
Pàgina 77
Realització de l’activitat
Feu-los observar les dues fotos i que diguin quins accidents poden tenir aquests treballadors i si porten
algun element de protecció.
A continuació, expliqueu-los o llegiu-los el text i aclariu els dubtes que pugui tenir l’alumnat.
Suggeriments
Entre tots, comenteu les mesures de seguretat que es proposen en el text. Què es pot fer i què no
s’ha de fer. Però també podeu parlar de la seguretat a l’escola o a casa: quines activitats poden esdevenir
perilloses i quines mesures de seguretat es poden prendre.
Proposeu-los de preguntar als pares i als familiars quines mesures de seguretat fan servir a la seva feina
i, entre tots, completeu la llista del llibre.

Pàgina 78
Realització de l’activitat
Aquesta pàgina es planteja com un repàs dels continguts treballats fins ara, en cap moment com a
material d’avaluació.
La primera activitat es pot fer individualment, i serveix per recordar el que s’ha treballat en la unitat,
mentre que la segona serveix per repassar el vocabulari nou que ha sortit. Aquesta última activitat es
pot fer en grup.
Suggeriments
Feu-los reunir en dos grups. Cadascun haurà d’elaborar diverses pastes (croissants, brioixos, ensaïmades,
etc.) de plastilina:
a) Un grup segueix el procés de fabricació artesanal, és a dir, cada membre del grup fa una pasta des
del principi fins al final (agafa un tros de plastilina i en fa una bola, l’amassa, li dóna forma i l’embolica
en paper de cel·lofana). Quan acaba una pasta, en comença una altra.
b) L’altre grup treballa en cadena, és a dir, simula el procés de fabricació industrial: cadascú s’encarrega
només d’una de les tasques descrites pel grup anterior.
Es tracta de comprovar amb quin procés es fan més o menys peces en el mateix període de temps.
Pàgina 79
Realització de l’activitat
Heu de tenir especial cura amb aquest mapa conceptual, ja que hi ha força vocabulari complicat. Es
tracta d’aconseguir que entenguin molt bé el significat dels termes utilitzats. Llegiu-lo amb deteniment
i torneu a comentar, sobretot, el procés industrial.
Suggeriments
Podeu copiar el mapa a la pissarra o escriure cada casella en una cartolina perquè l’alumnat l’ordeni.
87

C
fitxa 1
Unitat 6
Com funciona una indústria?
Nom: Data:
1. Esbrina quines paraules es defineixen en cada cas i completa els mots encreuats de sota:
1. Matèries a partir de les quals es fabrica un producte.
2. Quan cada treballador s’encarrega d’una part del producte s’anomena treball en
.
3. Conjunt d’edifici i maquinària on s’elaboren els productes. .
4. Conjunt de persones que fan funcionar les màquines. .
5. Combustible necessari perquè les màquines funcionin. .
6. Conjunt dels aparells que en una fàbrica transformen les matèries primeres en productes
elaborats. .
5
6
4
1 3
2

R
fitxa 2
Unitat 6
El procés del treball artesà
Nom: Data:
1. Ordena els passos per elaborar pa de manera artesanal i completa les etiquetes.
Es pesen i barregen els
.
El pa es ven a la
El pa es cou en el
que de vegades és de
.
.
Es dóna forma a la
S’amassa a
o amb màquines petites.
La massa de pa
fins que
de volum.
.

G u i a D i dd à c t ii c a
90
Pàg. 69
• Les artesanes.
• Les industrials.
• No.
• Eren fàbriques situades vora el riu per aprofitar la força de l’aigua com energia. Com que solien
estar apartades de la ciutat, els treballadors i les seves famílies vivien al voltant de la fàbrica,
en cases habilitades. Eren com petits pobles amb comerços, escola i església.
Pàg. 71
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Com a exemple, joiers, fusters,
terrissaires, etc.
Pàg. 73
1. alimentària → menjar; tèxtil → roba; electrònica → ordinador; metal·lúrgica → planxes de
ferro; química → medicaments.
2. Per funcionar, una fàbrica necessita matèries primeres, màquines, energia i mà d’obra.
Pàg. 75
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2. El procés és el mateix, però en el primer es fan servir màquines petites i intervé, sobretot,
l’artesà. En canvi, en el procés industrial, només cal vigilar les màquines que fan el treball.
Generalment, el de producció artesanal porta menys conservants perquè es ven directament
al consumidor, mentre que l’industrial passa per un procés de distribució que en retarda
el consum.També cal dir que el procés industrial permet fer un nombre molt més elevat
de productes que el procés artesanal i, per tant, el preu de venda és menor.
Pàg. 77
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 78
SOLUCIONARI
1. • El treball artesà es fa en un taller amb les mans o amb màquines petites. V
• Les fàbriques s’instal·len sempre en el centre de les ciutats. F
• El treball industrial es fa amb maquinària que permet produir moltes unitats en poc temps. V
• Les màquines de les fàbriques funcionen sense cap tipus d’energia. F
• Antigament, tots els que es dedicaven al mateix ofici vivien al mateix carrer. V
• La colònia industrial era el nom del perfum que es va posar de moda, antigament, en les
indústries. F

2. 1 Pesar els ingredients.
2 Barrejar-los i fer la pasta.
3 Modelar la pasta per donar forma a cada peça.
4 Deixar reposar la pasta fins que augmenti de volum.
5 Coure el pa en el forn industrial.
6 Envasar les peces.
7 Distribuir el pa envasat als comerços.
M I R A J E R R A
U E A C O S F E T
H O N B I T A P A
R A L V M O L O E
A R T S A P E S A
X I U L A S M A C
I M O D E L A R O
E M B R U T A R S
D I S T R I B U I
R E B A S B O T R
B
I
R
S
R
C
O
U
R
E
91

G u i a D i dd à c t ii c a
92
UNITAT 7. VIVIM EN SOCIETAT
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1 Conèixer el nom de les persones que formen
part de la família.
2 Diferenciar l’estructura de les famílies d’abans
i les d’ara. (CB)
3 Aprendre a respectar els companys i les
companyes, i les persones que treballen a
l’escola.
4 Descobrir com es pot ser membre actiu del
barri o del poble.
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Utilització de les fonts més
senzilles d’informació directa.
• Observació i consulta de
fotografies, dibuixos i material
iconogràfic en general.
• Plantejament de preguntes i
de problemes. Formulació
d’hipòtesis molt senzilles i
fàcilment verificables.
• Iniciació en operacions d’observació,
descripció anàlisi,
comparació i generalització a
partir de les fonts d’informació
emprades.
• Ús de tècniques senzilles per
representar la informació
gràficament i emmagatzemar-la.
• Iniciació en la confecció d’un
arxiu propi o col·lectiu.
• Iniciació en I’elaboració de
fitxes.
• Expressió de conclusions, resultats
o recerques mitjan-
CONTINGUTS
5 Reconèixer que les societats humanes
s’organitzen en diferents nivells polítics.
6 Valorar l’existència d’associacions que
treballen d’una manera voluntària envers els
altres. (CB)
7 Aprendre a comportar-se d’una manera
respectuosa amb l’entorn estalviant energia.
(CB)
çant dossiers monogràfics,
escrits i dibuixos, murals, simulacions,
dramatitzacions i
debats.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• L’organització de la vida social
(les persones com a
éssers socials).
• La necessitat de viure en
grup per cobrir les necessitats.
• Diferents tipus d’organització
social: la família, l’escola,
el barri o el poble.
• La importància de l’anomenada
societat civil.
• Descripció i identificació de
conflictes generats per la
convivència.
Actituds, valors i normes
• Respecte i defensa de les
normes de convivència al
barri, a l’escola, al carrer, etc.
• Valoració de l’amistat i de la
companyonia.
• Consciència de l’existència
d’obligacions personals envers
els altres.
• Valoració de les tasques
encaminades a la promoció
del benestar.
• Interès per conèixer i solucionar
els problemes del
medi ambient.
• Estimació de la natura i evitació
de tota mena d’accions
personals i quotidianes
que puguin degradarla.
• Respecte i compliment de
les normes per a l’elaboració
i la presentació de
treballs.
• Interès per obtenir informacions
precises.
Transversals
• No-discriminació per raons de sexe: igualtat entre els homes i les dones a l’hora de fer les feines
de la llar.
• Educació de la diversitat intercultural: aprendre de la diferència, saber integrar gent i costums
d’altres llocs.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 La família: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
2 L’escola, els companys i els amics: 1 i 2 . 85
3 Els veïns del barri o del poble: 1 i 2 . . . 87
4 Nosaltres i l’entorn: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . 89
5 Pensa-hi una mica!: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . 90
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . . 81
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: El respecte envers els companys
i les companyes d’escola
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Integració i tolèrancia
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 2 setmanes.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 7
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 5, 6, 7, 8
93

G u i a D i dd à c t ii c a
94
Pàgines 80 i 81
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Realització de l’activitat
Feu-los observar la fotografia que obre la unitat. Cal que es fixin en el major nombre de detalls possible.
Per ajudar-los, podeu fer-los preguntes del tipus:
• Quantes persones hi ha? Què fan?
• Quants nens i nenes? Quants adults? Quantes persones grans?
• Quins mitjans de transport hi veus?
• Hi ha publicitat? On? Què s’hi anuncia?
• Les persones de la fotografia compleixen alguna norma? Quina? Què passaria si no les complíssim?
Després, feu-los les preguntes de l’apartat «Què en saps», per saber quins coneixements previs tenen
sobre el tema. Abans, però, caldrà que els expliqueu què vol dir societat.
Finalment, un voluntari o una voluntària haurà de llegir l’apartat «Aprendràs», en què s’avança el que
s’estudiarà en aquesta unitat.
Suggeriments
Entre tots, feu una llista d’algunes de les normes de convivència que teniu a l’escola i feu-ne rètols
per penjar. Al final de la setmana, valoreu tots junts el grau d’acompliment d’aquestes normes.
Feu-los reflexionar sobre la necessitat que tenim els uns dels altres.
Pàgines 82 i 83
Realització de l’activitat
Aquest apartat presenta la família com el primer esglaó de la socialització de la persona. Per això,
també cal tenir en compte les normes de convivència que s’han de respectar.
Algun voluntari o voluntària haurà de llegir el text i, després, reflexioneu entre tots sobre el que s’ha
dit.
Suggeriments
Penseu quina d’aquestes tasques domèstiques pot fer l’alumnat de tercer de primària i proposeu-los
que la facin durant una setmana. A partir d’això, intenteu que es converteixi en un hàbit.
Reflexioneu sobre la importància de col·laborar tots en les tasques de casa i valorar aquestes feines,
que, de vegades, no es veuen, però que són tan necessàries per a la bona convivència.
Feu-los fer les activitats i comenteu les normes de convivència de l’activitat 2 i relacioneu-les amb el
respecte mutu i l’estimació envers els altres membres de la família.També cal valorar l’organització i la
necessitat de treballar en equip perquè les coses funcionin cada dia. Si un falla, els altres en surten perjudicats.
Seleccioneu algunes de les normes de convivència que us han semblat més interessants i pengeu-les
juntament amb les altres normes.
Pàgina 84
Realització de l’activitat
Feu-los observar les fotos perquè s’adonin que a l’escola o amb els amics també podem parlar d’una
societat en petit, en què cadascú té un paper assignat i unes normes que cal complir.

Després, llegiu el text entre tots i insistiu en les paraules destacades en negreta; us ajudaran a parlar
del respecte mutu, del valor de la tolerància i de la riquesa de la diversitat cultural.
Feu-los fer les activitats, per aprofundir en les actituds i les normes que acaben de veure.
Suggeriments
Comenteu en veu alta els costums de cada família per tal de veure com totes tenen alguna cosa
que les fa diferents. A partir d’això, valoreu les diferències en la manera de ser i d’actuar, i, sobretot, el
respecte a la persona, a la manera de ser, de jugar o de treballar.
També us pot servir per fer un debat sobre situacions injustes, a partir del qual es poden establir
les pautes sobre el que és correcte i el que no ho és pel que fa a la relació amb els altres.
Pàgina 85
Realització de l’activitat
En la primera activitat, feu-los preguntes per tal d’orientar-los en l’observació del dibuix:
• Què fa cada nen o nena? Creieu que actua correctament, o no? Per què?
Després de fer les activitats, feu-ne la reflexió tots junts.
Suggeriments
Aquestes darreres pàgines serveixen per establir un debat interessant sobre el que és correcte en la
relació envers els altres i el que no ho és, atès que, de vegades, els costa de diferenciar-ho.
Pàgines 86 i 87
Realització de l’activitat
Ara que ja hem parlat de microsocietats com la família i l’escola, estenem una mica més el concepte
societat i treballem la vida social al barri o al poble.
Feu-los llegir el text i insistiu en les actituds que cal tenir envers els altres. Cal que entenguin que els
veïns comparteixen un espai comú amb nosaltres i que tots plegats hem de seguir unes normes per
no molestar-nos i fer-nos la vida més agradable.
Parleu-los de la importància de les lleis, de les normes que regulen el que podem fer i el que no podem
fer els ciutadans. Què passa si no complim les lleis? A qui perjudiquem? Podem rebre alguna sanció?
L’activitat 1 es pot fer oralment. Per fer l’activitat 2, proposeu-los de fer grups petits. Cadascun haurà
de fer el cartell en una cartolina i, després, pengeu-lo a l’escola, fora de la classe.
Suggeriments
Exposeu-los una sèrie de situacions (oralment o per mitjà de fotos) en les quals es realitzen alguns
comportaments correctes i altres d’incorrectes. Comenteu-los i expliqueu-ne el motiu.
Podeu convidar un polític de l’Ajuntament del districte o de l’Ajuntament del poble perquè expliqui
quines lleis afecten els nens i les nenes.
Pàgina 88
Realització de l’activitat
Llegiu en veu alta la informació d’aquesta pàgina per donar un model d’entonació a l’alumnat i per
posar especial èmfasi en allò que considereu que s’ha de fixar.
95

G u i a D i dd à c t ii c a
96
Suggeriments
Entre tots feu una llista de noms d’associacions que treballen per als qui més ho necessiten. També
podeu proposar-los de portar fullets o vídeos que aquestes mateixes organitzacions proporcionen
sobre la seva feina. Valoreu moltíssim el treball dels voluntaris i de les voluntàries, les persones que
donen el seu temps i el seu esforç per ajudar els altres.
Penseu si, com a classe, podeu col·laborar d’alguna manera amb alguna d’aquestes organitzacions.
Pàgina 89
Realització de l’activitat
Llegiu i feu-los explicar en grups el que han entès. Després, llegiu la informació del requadre i feu-ne
una reflexió sobre la manera d’estalviar energia en benefici de tots.
A continuació, hauran de fer les activitats. La primera es pot fer per grups; la segona, entre tots.
Suggeriments
Doneu-los unes normes molt clares per a la realització del debat proposat en l’activitat 2. Parleu del
torn de paraula, de saber respectar l’opinió dels l’altres i de parlar raonant cada afirmació que es fa.
Proposeu-los de convertir el requadre en una enquesta que facin als veïns de l’escola o del carrer, per
saber què pensa la gent del seu entorn.
Pàgina 90
Realització de l’activitat
Les activitats d’aquesta pàgina serveixen per repassar el que s’ha treballat al llarg de la unitat. En la primera,
els nens i les nenes hauran de trobar en una sopa de lletres les paraules que falten per completar
unes normes de convivència.
En la segona, hauran d’esbrinar el nom de diverses persones que treballen a la seva escola.
Aprofiteu per valorar les persones que treballen a l’escola, i proposeu-los d’oferir-los un tracte cordial
i amable, per agrair-los la seva feina.
Suggeriments
Podeu proposar-los de fer una auca amb la feina de les persones que intervenen a l’escola per agrairlos
la seva tasca.
Pàgina 91
Realització de l’activitat
Llegiu-los el mapa conceptual i comenteu-lo pas a pas.
Suggeriments
Feu-los observar les fotografies i que les relacionin amb el mapa conceptual.
Feu-los posar exemples de persones per a cada cas presentat en el mapa conceptual.

C
fitxa 1
Unitat 7
El respecte envers els companys
i les companyes d’escola
Nom: Data:
1. Assenyala quines actituds corresponen a les d’un bon company o companya.
Deixo els colors i la goma a qui els necessita.
Em poso a riure quan un altre nen o nena s’equivoca.
Empento els altres per ser el primer o la primera de la fila.
Explico una activitat al company o la companya del costat que no l’ha entesa.
A la tarda, truco al company o la companya que està malalt per saber com es
troba.
Quan un company o una companya es talla els cabells, ho aprofito per donar-li un
clatellot i riure’m d’ell.
Al pati, demano disculpes si he fet caure un company o una companya mentre
juguem i l’ajudo a aixecar-se.
2. Fes un dibuix i escriu una frase d’agraïment a les persones que ajuden a mantenir
l’escola neta i en bon funcionament.

A
fitxa 2
Unitat 7
Integració i tolerància
Nom: Data:
1. Demana a algun conegut que sigui d’un altre país, que t’expliqui alguna festa característica
de la seva terra. Dibuixa com te la imagines.
2. Explica què pots fer per afavorir la integració de persones d’un altre país.
3. Digues d’on són originaris aquests plats. N’has provat algun? T’ha agradat?
• provolone • pizza
• guacamole • rotlle de primavera
• cuscús • taboulé
• sushi • falàfel
• quefir • mussaca

Pàg. 81
• Totes les persones que viuen en un lloc determinat.
• En són una part, o dit d’una altra manera, són una societat petita.
• Les lleis són les normes que cal respectar per a la bona convivència en la societat. Les creen els
polítics.
Pàg. 83
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 85
1. 1. La nena que llença el paper a terra.
2. Els nens que es barallen.
3. Els nens que estan sols.
3
SOLUCIONARI
2. • director o directora • s’encarrega de la neteja de l’escola
• conserge • assisteix a classe per estudiar i aprendre coses noves
• mestre o mestra • obre i tanca l’escola i en vigila l’entrada
• personal de neteja • organitza i dirigeix l’escola
• alumne o alumna • ensenya coses noves als alumnes
2
1
3
99

G u i a D i dd à c t ii c a
100
Pàg. 87
1.
• L’afavoreixen: 1. deixar passar les persones en un pas de vianants; 2. recollir els excrements
del gos; 3. ajudar els que ho necessiten.
• No l’afavoreixen: 4. cridar pels balcons; 5. riure’s d’algú; 6. llençar paper al contenidor de
les deixalles no reciclables.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 89
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 90
1. 1. En un parc, has de tirar la brossa en una
paperera.
2. No has de menjar amb la boca oberta.
3. Posa el nivell de la música baix, per no
molestar els veïns.
4. Per a la bona convivència, has de respectar
totes les persones.
5. No has de parlar mentre menges.
1 2 3
4 5 6
6. Quan un company intervé a la classe, tu l’has
d’ escoltar.
7. Després de jugar has de recollir les joguines.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
R E C O L L I R S
I S G R A L R A P
R C I N H O H T L
T O R O L R A C R
U L T R A J N E M
S T A G B D O P I
L A S A X J L S E
O R M I R E U E A
I P A P E R E R A
S B F I B C O E S
E
E
M
A
L
O
S
P
Z
F

UNITAT 8. ELS MITJANS DE TRANSPORT
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1 Conèixer els diversos tipus de transport.
2 Distingir entre els mitjans de transport
públics i els privats.
3 Distingir les característiques dels mitjans de
transport de l’entorn immediat.
4 Conèixer l’evolució dels diferents tipus de
transport. (CB)
5 Prendre consciència de la importància de la
nostra actitud cívica en els transports urbans.
(CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Utilització de les fonts més
senzilles d’informació directa.
• Observació i consulta de
fotografies, dibuixos i material
iconogràfic en general.
• Plantejament de preguntes i
de problemes. Formulació
d’hipòtesis molt senzilles i
fàcilment verificables.
• Iniciació en operacions d’observació,
descripció, anàlisi,
comparació i generalització a
partir de les fonts d’informació
emprades.
• Ús de tècniques senzilles per
representar la informació
gràficament i emmagatzemar-la.
• Iniciació en la confecció d’un
arxiu propi o col·lectiu.
CONTINGUTS
• Iniciació en I’elaboració de
fitxes.
• Expressió de conclusions,
resultats o recerques mitjançant
dossiers monogràfics,
escrits i dibuixos, murals,
simulacions, dramatitzacions i
debats.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• Els mitjans de transport.
• Mitjans de transport públics i
privats.
• Mitjans de transport urbans i
interurbans.
• Funció del transport de
mercaderies.
• Classificació dels mitjans de
transport: terrestre (carretera/via),
marítim i aeri.
• Evolució dels mitjans de
transport.
6 Analitzar els avantatges i els inconvenients en
l’ús dels diferents tipus de transports urbans.
7 Valorar la diferència econòmica entre els
diversos tipus de transport.
8 Orientar-se a partir d’un mapa o d’un plànol
i saber escollir el mitjà de transport més
adequat. (CB)
Actituds, valors i normes
• Respecte i defensa de les
normes de convivència: a
casa, al barri, a l’escola, al
carrer, etc.
• Consciència de l’existència
d’obligacions personals envers
els altres.
• Interès per conèixer i solucionar
els problemes del
medi ambient.
• Expressió del desig de fer
les feines ben fetes.
• Respecte i complimentde
les normes per a l’elaboració
i la presentació de treballs.
• Interès per obtenir informacions
precises.
Transversals
• Educació viària: actitud de respecte envers els altres quan es viatja en transports públics.
101

G u i a D i dd à c t ii c a
102
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 Els transports públics urbans: 1 i 2 . . . . 97
2 Els transports públics interurbans: 1 . . . 99
3 Per saber-ne més: 1 . . . . . . . . . . . . . . . 100
4 Nosaltres i l’entorn: 1 . . . . . . . . . . . . . 101
5 Pensa-hi una mica!: d’1 a 3 . . . . . . . . . 102
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . . 93
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 3 setmanes.
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Els mitjans de transport urbans
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Els mitjans de transport interurbans
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 8
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 5, 6, 7, 8

Pàgines 92 i 93
Realització de l’activitat
Feu-los observar la fotografia i feu-los preguntes per guiar-los en la descripció:
• Quins tipus de transport es veuen en la imatge?
• Quins són privats?
• Quins són públics?
• Quina diferència hi ha entre el transport públic i el privat?
• En quina ciutat catalana els taxis són grocs i negres?
Feu-los les preguntes de l’avaluació inicial, «Què en saps», per conèixer què saben sobre el que treballaran
a continuació.
En l’apartat «Aprendràs», s’avança el que es treballa en aquesta unitat. Podeu proposar-los de trobar
en quina pàgina s’explica cada un dels punts que es proposen. Serà un exercici d’atenció i de recerca
ràpida en el llibre de text.
Suggeriments
Comenteu-los, també, el canvi de matrícules. Què vol dir SP? Per a què serveix el taxímetre? I el llum
verd del sostre? I els nombres que hi ha al costat del llum verd? I les lletres i els nombres que hi ha
pintats darrere el taxi?
De l’autobús podem comentar com és aquest mitjà de transport, què hi ha a dins, què vol dir el nombre
que hi ha al davant, etc.
Pàgina 94
Realització de l’activitat
Feu-los observar els diversos tipus de mitjans de transport, segons el lloc per on circulen. Després, llegiu
el text i expliqueu-los les paraules que no entenguin.
Suggeriments
Proposeu-los un joc: amb el llibre tancat, haureu de dir en veu alta el nom d’alguns mitjans de transport
i l’alumnat haurà d’endevinar per on circulen.
Pàgina 95
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina es classifiquen els mitjans de transport segons el recorregut (urbà o interurbà)
i segons la propietat del vehicle (públic o privat). Primer, comenteu les fotografies, i després, llegiu-ne
l’explicació corresponent.
Suggeriments
Parleu de la importància de tenir cura del mitjà de transport propi, però, sobretot, que és important
respectar tot allò que és públic i utilitzen moltes persones.
103

G u i a D i dd à c t ii c a
104
Pàgines 96 i 97
Realització de l’activitat
En aquestes dues pàgines es presenten els transports públics urbans. Mireu les fotos i, després, llegiu
la informació sobre cadascun.
Llegiu l’apartat «Recorda», en què s’insisteix entre les similituds i les diferències entre els diversos
transports públics urbans. Finalment, que facin les activitats corresponents.
Suggeriments
Feu un quadre a la pissarra en què quedin reflectides les diferències i les similituds entre els uns i els
altres.
Comenteu en veu alta quins són els autobusos que heu agafat últimament i comenteu les diferències
que tenen amb els autocars amb els quals fan les excursions o els viatges llargs (es treballen en la pàgina
següent).
L’activitat 2 es pot fer per parelles o en petits grups.
Intenteu veure en el mapa de les línies de metro de Barcelona els colors de les diferents línies. Sempre
podeu portar un mapa ampliat per facilitar-los la feina.
Pàgines 98 i 99
Realització de l’activitat
Llegiu el text en veu alta i expliqueu-los les paraules que hi ha en negreta, és a dir, el vocabulari nou.
Els nens i les nenes hauran de fer l’activitat proposada, amb l’ajut d’algun adult.
Suggeriments
En cartolines mida DIN A4, feu-los fer un dibuix de tots els mitjans de transport públics interurbans
que treballem.
Feu-los fer un quadre amb les característiques que diferencien els diversos transports públics interurbans.
Pàgina 100
Realització de l’activitat
En aquest apartat de la unitat sempre proposem que sigui el mestre o la mestra qui llegeixi el text
en veu alta per tal de donar-li l’entonació adequada i que serveixi de model per a l’alumnat. Els nens
i les nenes poden aixecar la mà i fer preguntes sobre el que heu llegit.
Després, hauran de fer l’activitat proposada.
Suggeriments
Proposeu-los de portar fotografies d’avions i, fins i tot, informació dels diferents tipus d’avions i de trens,
per fer un mural conjunt i penjar-lo a la classe.

Pàgina 101
Realització de l’activitat
Amb aquesta activitat es pretén treballar els valors i les actituds per ser bons ciutadans. En aquest cas,
treballem el comportament cívic que cal tenir en els transports públics.
Feu-los fer l’activitat en silenci i comenteu-la després en veu alta.
Suggeriments
Feu-los observar els dibuixos i què diguin què hi veuen. Es poden explicar experiències sobre la manera
de comportar-se a l’autobús i, fins i tot, es poden representar a classe.
Pàgina 102
Realització de l’activitat
Per refrescar el que heu treballat en la unitat, feu-los fer aquestes activitats en la llibreta i corregiu-les
conjuntament.
Suggeriments
Proposeu-los d’inventar-se una història breu en què surtin les paraules en negreta de l’activitat 3.
Pàgina 103
Realització de l’activitat
El mapa conceptual serveix per repassar la unitat conjuntament. Podeu utilitzar la pissarra per completar
la informació a poc a poc i tots alhora.
Suggeriments
Podeu deixar en blanc alguns espais per completar-los després, cadascú en la seva llibreta.
105

C
fitxa 1
Unitat 8
Els mitjans de transport urbans
Nom: Data:
1. Escriu els avantatges i els inconvenients que creus que tenen aquests mitjans de transport
urbans.
metro
autobús
taxi
AVANTATGES INCONVENIENTS

A
fitxa 2
Unitat 8
Els mitjans de transport interurbans
Nom: Data:
1. Observa aquest mapa i digues quin transport públic pots utilitzar per anar als llocs
següents:
A R A G Ó
Gandesa
COMUNITAT
VALENCIANA
El Pont
de Suert
Lleida
Tortosa
Amposta
Mora
d’Ebre
Vielha
Tremp
Balaguer
a) Per anar de Granollers a Sort.
b) Per anar de Tortosa a Amposta.
c) Per anar de l’Escala a les illes Medes.
d) Per anar de Barcelona a Palma de Mallorca.
Sort
e) Per anar de Tàrrega a Lleida.
La Seu
d’Urgell
Cervera
Mollerussa Tàrrega
Les Borges
Blanques
Falset
marítim aeri terrestre
Montblanc
Valls
Reus
Solsona
Tarragona
ANDORRA
Igualada
F R A N Ç A
Puigcerdà
Berga
Manresa
Vilafranca
del Penedès
el
Vendrell
Ripoll
Sabadell
Vilanova i la Geltrú
Granollers
Sant Barcelona
Feliu de
Llobregat
Santa Coloma
de Farners
Mataró
Banyoles
Girona La Bisbal
d’Empordà
M A R M E DI T E R R A N I
Olot
Figueres
Llançà
l’Escala
Illes Medes
Palma de Mallorca
ILLES BALEARS

G u i a D i dd à c t ii c a
108
Pàg. 93
• Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
• Un autobús té un recorregut marcat, amb unes parades establertes. Es paga quan s’hi puja.
La gent prem un botó, per avisar el conductor que vol baixar a la propera parada. És un vehicle de
transport urbà, mentre que l’autocar és interurbà. En aquest últim, com que fa trajectes llargs, té
places limitades, tota la gent va asseguda i disposa de més comoditats.
• Fa uns anys, els mitjans de transports eren tirats per animals (carros).
Pàg. 97
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2. • Línia 1, vermella, des de Feixa Llarga fins a Fondo.
• Línia 2, lila, des del Paral·lel fins a La Pau.
• Línia 3, verda, des de Zona Universitària fins a Canyelles.
• Línia 4, groga, des de Trinitat Nova fins a Pep Ventura.
• Línia 5, blava, des de Cornellà fins a Horta.
• Es pot fer transbord a Passeig de Gràcia i a Catalunya, entre d’altres.
• Amb la línia groga es va fins a Passeig de Gràcia, on es fa transbord a la línia verda fins
a Tarragona. Aquesta és l’opció més curta, però no l’única.
Pàg. 99
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 100
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 101
1. 1 / 4 / 5
Pàg. 102
1. autobús / carretera / parada / conductor
avió / aire / aeroport / pilot
vaixell / mar / port / capità
tren / via fèrria / estació / maquinista
2. De passatgers, de càrrega, de pesca…
SOLUCIONARI
3. • El controlador aeri, des de la torre de control, dóna permís als pilots per fer aterrar
els avions.
• L’andana és l’espai que hi ha al costat de la via d’una estació per esperar el tren o el metro.
• Tots el ports tenen un far que fa senyals lluminosos als vaixells que s’hi acosten quan ja
és fosc, per indicar-los el camí que han de seguir.

UNITAT 9. ENS COMUNIQUEM
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1 Usar mitjans de comunicació interpersonals:
escriure cartes i telefonar. Memoritzar dades
i números de telèfon propis o de persones
properes. (CB)
2 Enumerar els elements que intervenen
perquè es produeixi comunicació. (CB)
3 Conèixer la importància de les noves
tecnologies de la informació pel que fa als
processos econòmics: promoció, publicitat.
(CB)
4 Buscar informació sobre els mitjans de comunicació
del passat. (CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Utilització de les fonts més
senzilles d’informació directa.
• Consulta de llibres de divulgació
i de difusió.
• Observació i consulta de
fotografies, dibuixos i material
iconogràfic en general.
• Plantejament de preguntes i
de problemes. Formulació
d’hipòtesis molt senzilles i
fàcilment verificables.
• Iniciació en operacions d’observació,
descripció, anàlisi,
comparació i generalització a
partir de les fonts d’informació
emprades.
• Ús de tècniques senzilles per
representar, la informació
gràficament, i emmagatzemar-la.
CONTINGUTS
• Iniciació en la confecció d’un
arxiu propi o col·lectiu.
• Iniciació en I’elaboració de
fitxes.
• Expressió de conclusions,
resultats o recerques mitjançant
escrits i dibuixos,
murals, simulacions, dramatitzacions
i debats.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• Els mitjans de comunicació.
• Identificació dels diferents
sistemes i serveis de comunicació
interpersonals: correu,
telèfon, fax, etc.
• Els mitjans de comunicació
de masses: ràdio, televisió,
premsa i Internet.
• El paper dels mitjans de
comunicació en I’economia.
5 Descriure i analitzar algun mitjà de comunicació.
6 Ampliar el vocabulari referent a temes i conceptes
nous.
7 Tenir cura de la correcció de les formes en
adreçar-se a una persona.
8 Valorar el món del treball, ja que totes les
feines són dignes si es fan bé, tenint en compte
que la creativitat es pot aplicar a qualsevol
feina.
9 Acceptar els errors i les dificultats en la realització
de treballs personals.
• Llenguatge per a invidents i
sords.
• Història d’Internet.
Actituds, valors i normes
• Acceptació de normes referides
a la pròpia higiene,
prevenció de malalties i accidents,
alimentació, activitats
físiques i esport, responsabilitat
i voluntat en el
treball.
• Valoració de les tasques
encaminades a la promoció
del benestar.
• Interès per conèixer i solucionar
els problemes del
medi ambient.
• Expressió del desig de fer
les feines ben fetes.
• Interès per obtenir informacions
precises.
Transversals
• Tecnologies de la informació i la comunicació: conèixer i utilitzar les noves tecnologies com a mitjà
d’informació en la nostra societat.
109

G uu ii aa D i dd à c t i c a
110
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 Els mitjans de comunicació
orals: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107
2 Els mitjans de comunicació
escrits: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109
3 Els mitjans escrits de comunicació
de masses: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
4 Pensa-hi una mica!: 1 i 2 . . . . . . . . . . . 114
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . 105
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 3 setmanes.
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Els mitjans de comunicació
• Activitats de reforç
Fitxa 2: Avantatges i inconvenients dels mitjans
de comunicació
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 9
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 9, 10, 11, 12

Pàgines 104 i 105
Realització de l’activitat
Feu-los observar la fotografia i feu-los preguntes per orientar-los en l’observació:
• Què hi veus?
• Hi ha molta varietat de productes exposats? Posa’n alguns exemples.
• Per a què serveixen aquests productes?
• La propaganda del tendal, a quin tipus de producte fa referència?
A continuació, feu-los les preguntes de l’avaluació inicial, per veure quins coneixements previs tenen
sobre els mitjans de comunicació, i afegiu els comentaris que calguin per aclarir els conceptes que els
costi d’entendre.
Suggeriments
Podeu muntar un quiosc a la classe, amb diaris, revistes, llibres, cintes de vídeo i DVD, etc., i preparar
rètols i cartells de promoció.
Feu-los portar revistes o diaris a classe (si pot ser, tots el mateix) i comenteu-ne les característiques.
Proposeu-los de fer una entrevista molt senzilla als avis, per esbrinar com es comunicaven en el passat
i que ho comparin amb els mitjans actuals.
Pàgines 106 i 107
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Realització de l’activitat
En aquest apartat es presenten els mitjans de comunicació i la diferència entre els mitjans que fan possible
la comunicació interpersonal (interlocutor conegut) i la comunicació amb un públic anònim (de
masses).
També es diferencien entre els mitjans de comunicació oral (telèfon) i els d’informació escrita (carta,
fax, correu electrònic, etc.).
Després de llegir la informació general, feu-los observar els diversos telèfons perquè en vegin les
diferències i les similituds.
Per acabar de treballar el tema, algun voluntari o voluntària haurà de llegir l’apartat «Recorda», com
a resum, i també el «Sabies que…».
Per fer les activitats, és recomanable que l’alumnat tingui a mà una guia telefònica. La segona activitat
es pot fer en comú.
Suggeriments
Podeu parlar de les diferents maneres de comunicar-se i, entre tots, comenteu si són de comunicació
interpersonal o de masses.
Proposeu-los de fer una agenda de telèfons col·lectiva. Seguint l’ordre de llista, tothom diu el seu perquè
els companys i les companyes l’apuntin (d’aquesta manera, treballeu l’ordre alfabètic i el dictat de
nombres).
111

G u i a D i dd à c t ii c a
112
Pàgina 108
Realització de l’activitat
En aquest apartat es treballen els diversos mitjans de comunicació interpersonal escrits.
Feu-los llegir la informació i que subratllin les característiques més importants de cadascun.
Actualment, el correu electrònic i els missatges per telèfon mòbil ja resulten senzills per a molts nens
i nenes. De tota manera, caldrà explicar-ne bé el funcionament per tal d’entendre quina utilitat tenen.
Feu-los fer les activitats proposades.
Suggeriments
Podeu organitzar una sortida a l’oficina de correus del poble o de la ciutat en què us trobeu.
Si és possible, porteu a classe algun document enviat per telègraf o per fax, per tal de veure les parts
que tenen, o també podeu fer una fotocòpia en transparència i mostrar-la a tots alhora.
Proposeu-los d’escriure una carta a un company o a una companya de la mateixa classe o d’una altra,
o establir comunicació escrita amb l’alumnat d’una altra escola o localitat.
També podeu proposar-los d’anar a la sala d’ordinadors i enviar missatges de correu electrònic a través del
web http://www.educalia.org. A més, podran utilitzar les emoticones per donar expressivitat al text.
Pàgines 110 i 111
Realització de l’activitat
Feu-los observar primer les fotos perquè entenguin sobre què es parlarà en aquest apartat. Després,
comenteu-los les característiques de cada mitjà de comunicació de masses, tant els que són de difusió
oral com escrita.
Caldrà que els expliqueu les paraules noves que hi apareixen perquè les entenguin i perquè les incorporin
en el seu lèxic.
Feu un esquema a la pissarra dels diversos mitjans de comunicació orals i escrits.
Finalment, feu-los fer l’activitat en grups.
Suggeriments
Proposeu-los d’escoltar algun programa de ràdio per a infants, com ara els contes que es retransmeten
per Catalunya Ràdio. Després, comenteu-los a classe.
Es pot visitar una emissora de ràdio o un plató de televisió.
A classe, proposeu-los de fer la representació d’un programa de ràdio.
Pàgina 112
Realització de l’activitat
Llegiu aquest text en veu alta per donar-li l’entonació adequada. Es tracta que s’adonin que un mitjà
que per a ells ja és ben habitual –com la televisió per als seus pares–, no fa tants anys que existeix
i que, per tant, hi ha molts analfabètics informàtics.
Suggeriments
Proposeu-los de fer una auca sobre la història d’Internet, per grups.
També els podeu proposar que naveguin per Internet i que busquin informació sobre algun tema senzill
(podeu fer una pluja d’idees o que cadascú pensi un tema i el desenvolupi).

Pàgina 113
Realització de l’activitat
En aquest apartat es pretén conèixer el llenguatge que utilitzen les persones que tenen un dèficit auditiu
o visual.
Llegiu el text amb atenció per intentar que l’alumnat entengui la dificultat de comunicació amb què es
troben i els recursos que els permeten viure amb normalitat.
Suggeriments
Feu-los portar capses de medicaments buides, en què hi hagi imprès el nom del medicament en Braille
i que els intentin llegir, per comprovar per si mateixos les dificultats amb què es troben les persones amb
discapacitats visuals.
També podeu enregistrar un programa amb subtítols per a sords i que n’intentin aprendre algun dels gestos.
Feu-los fer una llista d’altres llocs en què s’utilitza el Braille i el llenguatge per a sords.
Pàgina 114
Realització de l’activitat
Les activitats que es proposen en aquesta pàgina són de recapitulació, de repàs del que s’ha treballat
en la unitat. En cap cas han de servir d’avaluació.
En l’activitat 1 es pretén, per mitjà d’una enquesta, situar cronològicament l’accés a la televisió i al telèfon
per part de la gent del seu voltant. Es tracta que s’adonin que són mitjans de comunicació que no
han existit sempre, sinó que una cosa que hores d’ara sembla tan banal i que no es pot passar sense,
fa alguns anys (un segle per al telèfon i mig segle per a la televisió), encara no n’hi havia.
En l’activitat 2, hauran d’ordenar els dibuixos que il·lustren el procés que segueix una carta des que
el remitent l’escriu fins que arriba al destinatari.
Suggeriments
Un cop hagin fet les enquestes, feu una taula a la pissarra i compareu-ne les dades perquè vegin a partir
de quina franja d’edat el televisor i el telèfon han estat uns electrodomèstics habituals i en quines
edats no hi tenien accés.
En l’activitat 2, feu-los afegir un text a sota de cada vinyeta en què expliquin el que passa.
Pàgina 115
Realització de l’activitat
El mapa conceptual els servirà per aclarir les idees. Llegiu-lo conjuntament i, després, feu-lo a la pissarra
de memòria i completeu-lo entre tots.
Suggeriments
Comenteu entre tots les fotografies que hi ha a peu de pàgina.
113

C
fitxa 1
Unitat 9
1. Completa les frases següents amb aquestes paraules i expressions:
missatge amb el mòbil, carta, fax, postal
a) Demà anem a Sevilla i no hem dit res als avis. Haurem d’enviar-los un
per dir-los que hi anem.
b) Envia per aquest plànol a l’oficina de l’aparellador.
c) He obert la bústia, i endevina qui ens ha escrit una : la Mariona!
És a Mèxic de vacances!!
d) La Beatriu ara viu a Castelló. Tots els seus companys i companyes del curs passat
li escriurem una per explicar-li com estem.
2. Escriu el nom de cinc diaris que es venguin al quiosc que tinguis més a prop de casa.
a)
b)
c)
d)
e)
3. Escriu l’adreça de tres llocs web que coneguis.
a)
b)
c)
Els mitjans de comunicació
Nom: Data:

C
fitxa 2
Unitat 9
Avantatges i inconvenients
dels mitjans de comunicació
Nom: Data:
1. Digues els avantatges i els inconvenients dels principals mitjans de comunicació interpersonal.
Avantatges Inconvenients

G u i a D i dd à c t ii c a
116
Pàg. 105
• Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
• Va néixer fa uns trenta anys, aproximadament. Però només fa uns deu anys que és accessible
a la societat en general.
Pàg. 107
1. • Espanya → 34 / França → 33 / Gran Bretanya → 44 / Itàlia → 39
• Barcelona → 93 / Tarragona → 977 / Girona → 972 / Lleida → 973
2. Són els prefixos de la província i, en algun cas, de la població o del barri.
Pàg. 109
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2. És una broma; està trist i plora. / Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
3. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 111
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 114
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2. d / f / a / c / e / b
SOLUCIONARI

UNITAT 10. LA NOSTRA TERRA
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1 Consultar llibres de divulgació i de difusió a fi
d’obtenir-ne informacions.
2 Usar diccionaris i enciclopèdies per recollirne
informació.
3 Consultar plànols, mapes i diferents documents
iconogràfics a fi d’extreure’n informació.
(CB)
4 Reconèixer-se com a ciutadà de l’Estat
espanyol, d’Europa i de la humanitat.
5 Saber que la major part de Catalunya és dins
els territoris administrats per l’Estat espanyol,
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Consciència temporal i temps
històric. Identificació de nocions
temporals: passat, present
i futur. Identificació de
processos de successió, sèries
lògiques i canvi en l’evolució
de determinats productes,
persones, artefactes i processos.
• Identificació de relacions
causa-efecte. Reconeixement
de la causa o les causes de
successos de la vida quotidiana,
o de fets molt concrets,
i deducció de les conseqüències
que se’n desprenen.
• Utilització de les fonts més
senzilles d’informació directa.
• Observació i consulta de
documents originals.
• Audició de testimonis personals.
• Consulta de plànols i mapes.
CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• Identitat catalana.
• Identificació de la comunitat
nacional: Catalunya; de la
comunitat estatal: Estat espanyol;
de la comunitat
supraestatal: la UE.
• Símbols d’identitat nacional:
la llengua, la senyera, Els
segadors, (himne nacional de
Catalunya) dansa i vestit
tradicional.
• Situació geogràfica de Catalunya
dins el continent europeu.
• Identificació de la silueta de
les províncies i les comarques
catalanes.
• Personatges catalans il·lustres.
que està vinculat a una comunitat supraestatal,
la Unió Europea. (CB)
6 Reconèixer la senyera com a bandera nacional
i símbol de Catalunya. Saber que Els segadors
és l’himne nacional de Catalunya.
7 Identificar la llengua catalana com un dels
principals trets d’identitat dels ciutadans de
Catalunya. (CB)
8 Reconèixer els símbols representatius de
l’Estat espanyol i de diferents entitats supraestatals
(UE, ONU, etc.).
Actituds, valors i normes
• Respecte i defensa de les
normes de convivència: a
casa, al barri, a l’escola, al
carrer, etc.
• Valoració de l’amistat i de la
companyonia.
• Identificació amb les diverses
col·lectivitats a les quals es
pertany: família, escola, barri,
poble, comarca, nació, humanitat.
• Aproximació als valors estètics
dels elements del
patrimoni més representatius
que tenen a l’abast.
• Expressió del desig de fer
les feines ben fetes.
• Respecte i compliment de
les normes per a l’elaboració
i la presentació de
treballs.
• Interès per obtenir informacions
precises.
Transversals
• Educació per a la salut: valoració d’una dieta sana i equilibrada.
• Educació de la diversitat intercultural: saber valorar els costums propis i, alhora, la riquesa que les
altres cultures ens poden aportar.
117

G u i a D i dd à c t ii c a
118
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 Els elements identificadors
de Catalunya: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
2 El menjar a Catalunya: 1 . . . . . . . . . . . 123
3 Per saber-ne més: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . 124
4 Nosaltres i l’entorn: 1 . . . . . . . . . . . . . 125
5 Pensa-hi una mica!: 1 i 2 . . . . . . . . . . . 126
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . 117
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 3 setmanes.
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Localització de comarques en un
mapa
• Activitats de reforç
Fitxa 2: Els símbols de Catalunya
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 10
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 9, 10, 11, 12

Pàgina 116 i 117
Realització de l’activitat
Feu-los observar la fotografia en què apareix la façana de l’Ajuntament de Barcelona i una exhibició
castellera.
Feu-los preguntes com les següents, per ajudar-los a fixar-se en els detalls:
• Per a què serveixen les banderes?
• En reconeixes cap?
• Quin edifici hi ha al darrere?
• L’escut de Barcelona apareix en tres llocs, quins?
• Quina hora marca el rellotge de l’Ajuntament?
• Quina colla castellera és?
• Quin castell creus que fa?
A continuació, feu-los les preguntes de l’avaluació inicial, «Què en saps?», i, amb l’ajut d’un mapa d’Europa,
assenyaleu punts de referència (Europa, Espanya), per acabar situant-hi Catalunya.
Feu una llista a la pissarra de menjars típics catalans.
Suggeriments
Podeu passar-los un vídeo del centre de recursos en què surtin algunes de les manifestacions culturals
més conegudes de Catalunya.
Podeu proposar-los de dibuixar i pintar una senyera o l’escut de la població en un tros de paper d’embalatge
i després, penjar-ho a classe.
Pàgina 118
Realització de l’activitat
Feu-los observar els mapes que hi ha a la pàgina i feu atenció als punts cardinals que serveixen per
orientar-nos.
Feu-los observar el mapa de Catalunya i comenteu-ne els límits. Comenteu també la diferència entre
països, comunitats autònomes, províncies i comarques.
Suggeriments
Malgrat que les comarques es treballen a quart, es pot fer l’exercici de buscar en el mapa les comarques
que hi ha en la llista del final de la pàgina. És una manera de començar a familiaritzar-s’hi.
Pàgina 119
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina i les dues següents es treballen els diversos trets d’identitat catalans: llengua, bandera,
himne, dansa i vestit tradicional.
Concretament, en aquesta pàgina treballem la llengua; per això, primer feu-los observar la fotografia,
en què es veuen uns cartells indicatius escrits en català (valencià) i en castellà.
Expliqueu-los la informació que es dóna i comenteu els aspectes que no queden prou clars. També
caldrà insistir en el vocabulari, atès que són nocions abstractes que potser els costaran més d’entendre.
119

G u i a D i dd à c t ii c a
120
Feu-los fer l’activitat: una enquesta per veure quin nivell d’estudi i quina llengua feien servir a l’escola
els seus veïns adults. Després, compareu els resultats segons les franges d’edat.
Suggeriments
Comenteu-los la importància de parlar una llengua amb correcció, de respectar les altres llengües
i la riquesa que comporta conèixer-ne més d’una.
Pregunteu-los quants parlen en català a casa i quants parlen en castellà.
Pàgina 120
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina treballem dos altres elements identificatius: la bandera i l’himne.
Llegiu primer què és una bandera i com és la senyera de Catalunya. A continuació, expliqueu-los la
llegenda de la senyera (heu de deixar-los clar que és una llegenda, no un fet històric) i comenteu-la tots
plegats.
Llegiu l’himne d’Els segadors i expliqueu-los detalladament el significat de totes les expressions utilitzades.
Suggeriments
Feu-los fer una auca amb la llegenda de la senyera.També els podeu proposar que busquin fotos en
què surti i que diguin per què s’utilitza en cada cas.
Proposeu-los de representar la llegenda de la senyera en petits grups.
Ensenyeu-los la cançó Els segadors.També podeu posar-los la cançó perquè l’escoltin mentre llegeixen
el poema.
Pàgina 121
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina treballem la dansa i el vestit tradicional.
Primer llegiu el poema «La sardana» i, després, llegiu-los el text i comenteu-los el vocabulari nou. L’apartat
«Sabies que…» enumera altres danses típiques catalanes.
Feu-los observar el dibuix de les peces del vestit típic i comenteu-ne el nom de les diverses parts.
Suggeriments
Podeu posar alguna peça sardanística perquè els nens i les nenes intentin reconèixer els instruments
de la cobla a partir d’una làmina preparada i, si teniu la possibilitat, proposeu-los d’aprendre-la a ballar.
Comenteu entre tots altres danses típiques de la vostra població.
Feu-los memoritzar el poema de Joan Maragall dedicat a la sardana.
Feu-los dibuixar en la llibreta o en un mural, el vestit típic de la vostra comarca amb els noms de totes
les peces de vestir. Després, hauran de buscar informació i comentar les diferències de color o de
prendes que hi ha entre les diverses comarques de Catalunya.
Pàgina 122
Realització de l’activitat
Feu-los observar el mapa de Catalunya i que intentin reconèixer-hi alguns dels productes dibuixats.
Expliqueu-los que hi ha menjars més típics d’una zona que d’una altra, perquè segons el clima, la proximitat
del mar o el tipus de conreu, s’obtenen uns productes determinats, base d’aquests menjars
típics.

Suggeriments
Pot ser interessant fer una llista dels plats que considerin típics de Catalunya i, després, classificar-los
en primer plat, segon plat i postres.
Pàgina 123
Realització de l’activitat
Abans d’explicar el que es treballa en aquesta pàgina, feu-los observar les fotografies dels dolços típics
catalans i que intentin dir en quina festa n’han menjat. Aleshores, expliqueu-los que cada celebració
acostuma a anar acompanyada d’unes postres típiques.
A continuació, llegiu la informació sobre cadascun dels dolços i situeu cada festivitat en un calendari.
Suggeriments
Tal com proposa l’activitat, feu-los portar una recepta senzilla d’unes postres que facin a casa per
poder fer-ne un receptari. Si pot ser, proposeu-los de portar-ne alguna foto o, si no és possible, que
en facin un dibuix per il·lustrar la seva recepta.
Podeu intentar de fer trufes. Són unes postres senzilles i bones de fer a l’escola, ja que no s’han de
coure (en tot cas, caldria portar la pasta feta, a punt per fer les boles).
Pàgina 124
Realització de l’activitat
Un país, moltes vegades es dóna a conèixer a la resta del món gràcies a alguns personatges que han
esdevingut famosos per la seva professió o per les seves obres.
Llegiu qui són tots aquests personatges i intenteu comentar quina és l’activitat que els ha fet famosos
fora de Catalunya.
Les activitats es poden fer a casa o per grups, a la biblioteca de l’escola.
Suggeriments
Podeu fer-los escoltar alguna obra interpretada per Pau Casals o per Montserrat Caballé i ensenyarlos
làmines amb obres de Dalí o Gaudí, o visitar algun edifici de Gaudí.
Pàgina 125
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina presenten un altre dels valors que volem treballar com a eix transversal: l’educació
per a la salut. En aquest cas, parlem de seguir una dieta equilibrada. En concret, ens centrem en la
dieta mediterrània, una de les més saludables, segons l’opinió dels experts.
Primer, comenteu en veu alta el gràfic de la dreta, perquè vegin en què consisteix la dieta mediterrània
i, després, completeu-la amb la informació del text. Finalment, feu-los fer l’activitat en petits grups.
Suggeriments
Podeu agafar la llista dels aliments del mes del menjador de l’escola, comentar-ne la varietat d’aliments
i classificar-los (amb ajuda del mestre o de la mestra) en verdures i llegums, carn i peix, pa i pastes,
fruita, etc.També podeu diferenciar les maneres de cuinar-los (bullit, planxa, forn, fregit, guisat, etc.).
121

G u i a D i dd à c t ii c a
122
Pàgina 126
Realització de l’activitat
Aquestes activitats serveixen per repassar el que s’ha treballat en la unitat. En concret, en la primera
es treballa el vocabulari après, mentre que en la segona han d’ordenar cronològicament unes vinyetes
sobre la llegenda de la senyera.
Suggeriments
Podeu demanar a l’alumnat que s’inventi una activitat amb els plats típics de Catalunya.
Per grups, podeu proposar-los que s’inventin una dansa per ballar en rotllana, com la sardana. Després,
entre tots decidiu quina dansa us agrada més i apreneu-la.
Pàgina 127
Realització de l’activitat
Feu-los observar les obres d’art que surten a la part inferior de la pàgina. Expliqueu-los què signifiquen
i quina relació tenen amb la història de Catalunya.
• La primera és Dona amb senyera, d’Antoni Clavé, cartell confeccionat per a la diada de 1938.
• La segona és Corpus de sang, obra de 1907, d’Antoni Estruch, en què es representa un episodi de la
batalla de l’11 de setembre de 1714.
• La tercera és el Monument a la sardana, escultura de Josep Cañas esculpida l’any 1966 i ubicada
a Montjuïc.
Suggeriments
Amb un paper que tapi la informació, feu-los reconstruir oralment el mapa conceptual i aneu destapant-lo
segons convingui.

C
fitxa 1
Unitat 10
Localització de comarques en un mapa
Nom: Data:
1. Amb l’ajut del mapa, completa la graella amb el nom de la comarca que correspon
a cada capital.
comarca
A R A G Ó
VAL
D’ARAN
ALTA
RIBAGORÇA
PALLARS
SOBIRÀ
El Pont
de Suert
Sort
La Seu
d’Urgell
Puigcerdà
CERDANYA
RIPOLLÈS
ALT
EMPORDÀ
Figueres
Tremp
PALLARS
JUSSÀ
ALT
URGELL
SOLSONÈS
Solsona
BERGUEDÀ
Berga
Ripoll
OSONA
GARROTXA
PLA DE
Olot L’ESTANY
Banyoles
GIRONÈS
Girona
BAIX
EMPORDÀ
La Bisbal
NOGUERA
Vic
SELVA
d’Empordà
SEGRIÀ
Lleida
Balaguer SEGARRA
URGELL
PLA
D’URGELL
Cervera
Mollerussa Tàrrega
BAGES
Santa Coloma
VALLÈS de Farners
ORIENTAL
Manresa Granollers
VALLÈS
ANOIA
OCCIDENTAL
MARESME
Igualada
Sabadell
Mataró
Les Borges CONCA DE ALT PENEDÈS
Blanques BARBERÀ Vilafranca
ALT
GARRIGUES
del Penedès
Montblanc CAMP
BAIX
Valls PENEDÈS GARRAF
BARCELONÈS
Sant Barcelona
Feliu de
Llobregat
RIBERA PRIORAT Reus
D’EBRE
TARRAGONÈS
el
BAIX
Vendrell
TERRA Falset
CAMP Tarragona
ALTA
Vilanova i la Geltrú
Gandesa
Mora
d’Ebre
BAIX
EBRE
Amposta
MONTSIÀ
COMUNITAT
VALENCIANA
Tortosa
Vielha
ANDORRA
F R A N Ç A
BAIX
LLOBREGAT
M A R M E DI T E R R A N I
capital
Amposta
Balaguer
Banyoles
Cervera
Falset
Figueres
Gandesa
Igualada
Mollerussa
Montblanc
Móra d’Ebre
Puigcerdà
comarca
capital
Reus
Ripoll
Sabadell
Sant Feliu de Llobregat
La Seu d’Urgell
Sort
Tortosa
Tremp
El Vendrell
Vic
Vielha
Vilanova i la Geltrú

R
fitxa 2
Unitat 10
Els símbols de Catalunya
Nom: Data:
1. Completa l’himne de Catalunya amb les paraules que hi falten. Els dibuixos et serviran
de pista:
Els
triomfant,
tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta
tan ufana i tan superba!
Bon cop de
defensors de la
Ara és hora,
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre
esmolem ben bé les
Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya:
com fem caure d’or
quan convé seguem
2. Escriu el nom d’aquestes postres i relaciona-les amb la frase corresponent.
a) El dia de Reis mengem per postres un que té una sorpresa a dins.
b) Per Pasqua, el padrí o la padrina ens porta la de xocolata.
c) Per la revetlla de St. Joan, tots mengem i encenem bengales.
d) Per Tots Sants mengem castanyes, moniatos i uns boníssims.

Pàg. 117
• Al cantó superior dret de la península Ibèrica.
• Senyera. Groc i vermell.
• Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Com a exemples: escudella i carn
d’olla, botifarra amb mongetes, pa amb tomàquet, esqueixada de bacallà, escalivada, cargols a la
llauna, arròs negre, crema, mel i mató, postres de músic…
Pàg. 119
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 123
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 124
1. Narcís Monturiol (1819-1885). Inventor i polític.Va inventar el submarí.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 125
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 126
1. • El català.
• La senyera.
• Els segadors.
• La sardana.
• El tortell.
2. b / c / a / d
SOLUCIONARI
125

G u i a D i dd à c t ii c a
126
UNITAT 11. EL PAS DEL TEMPS
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1 Classificar i ordenar conjunts de dibuixos o
de fotografies sobre l’evolució d’un producte,
un objecte, un artefacte, etc. (CB)
2 Comparar fotografies d’un mateix indret
conegut, fetes en èpoques diferents, i
constatar-hi els canvis i l’evolució. (CB)
3 Utilitzar correctament diferents unitats
temporals. Saber la successió dels diferents
mesos i de les estacions.
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Consciència temporal i temps
històric.
• Identificació de nocions temporals:
passat, present i futur.
• Identificació de processos de
successió, sèries lògiques
i canvi en l’evolució de determinats
productes, persones,
artefactes i processos.
• Mesura del temps; cronologia.
• Articulació i combinació correcta
de diferents unitats
temporals viscudes o percebudes:
setmanes, mesos,
estacions, anys.
• Representació proporcional
i gràfica de diferents unitats
de temps.
CONTINGUTS
• Ús de diferents instruments
per a la mesura del temps
(rellotges, calendaris).
• Reconstrucció de la història
de la pròpia família a partir
de diferents tipus de documents
i evidències.
• Lectura dels punts cardinals
a partir de la posició del sol.
• Aprenentatge de la terminologia
catalana per dir les
hores.
• Anàlisi d’edificis d’èpoques
diferents.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• La transformació dels paisatges
a través del temps i de la
història.
4 Emprar diferents artefactes per saber com es
mesurava el temps en el passat (rellotges de
sorra, espelmes, rellotges de sol…). (CB)
5 Redactar fets importants de la pròpia vida
ordenant-ne els diferents esdeveniments.
6 Confeccionar un arbre genealògic de la
família indicant les dates de naixements i de
defuncions.
7 Imaginar les condicions de vida en altres
moments de la història (sense electricitat,
sense cotxes, etc.).
• Els paisatges com a testimonis
del passat.
• Elements del paisatge que
ens parlen d’altres temps.
• Aproximació a l’antiguitat
mitjançant objectes d’un
museu històric.
Actituds, valors i normes
• Identificació amb les diverses
col·lectivitats a les quals
es pertany: família, escola,
barri, poble, comarca, nació,
humanitat.
• Aproximació als valors
estètics dels elements del
patrimoni més representatiu
que tenen a l’abast.
• Expressió del desig de fer
les feines ben fetes.
Transversals
• Educació per a la diversitat intercultural: coneixement i respecte envers les societats amb costums
i tradicions diferents.
• Educació per a la salut: ser conscients que cada etapa de la vida comporta una alimentació
i unes atencions específiques.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 La mesura del temps: 1 . . . . . . . . . . . . 131
2 El pas del temps en
les persones: 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . 133
3 Les famílies tenen història: 1 . . . . . . . . 135
4 Per saber-ne més: 1 . . . . . . . . . . . . . . . 136
5 Nosaltres i l’entorn: 1 . . . . . . . . . . . . . 137
6 Pensa-hi una mica!: 1 i 2 . . . . . . . . . . . 138
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . 129
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: La mesura del temps
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: Les estacions de l’any
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 2 setmanes.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 11
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 9, 10, 11, 12
127

G u i a D i dd à c t ii c a
128
Pàgines 128 i 129
Realització de l’activitat
Per introduir l’alumnat en els continguts d’aquesta unitat, feu-los observar la fotografia i que comentin
si, per la vestimenta, els pentinats i l’aparença en general, els sembla una foto d’una boda actual o no.
A partir de les preguntes de l’apartat «Què en saps», podeu fer l’avaluació inicial, per saber amb quins
coneixements previs podeu comptar.
Finalment, algun voluntari o voluntària haurà de llegir l’apartat «Aprendràs», en què s’avancen els continguts
que es treballaran en aquesta unitat.
Suggeriments
Feu-los portar alguna foto de quan els seus pares eren petits, el casament d’algun familiar, etc., per
comparar l’aspecte i la vestimenta actual amb la de la gent que surt en la fotografia.
També els podeu proposar de portar fotografies d’objectes antics i els podeu comparar amb com són
actualment. (Tingueu en compte el que ja s’hagi pogut treballar sobre aquest aspecte en la unitat 6).
Podeu organitzar un joc amb les preguntes del l’apartat «Què en saps?»: per grups, hauran de respondre
les preguntes consultant la informació de la unitat. Guanya el grup que acaba primer.
Amb aquesta darrera activitat, intentem motivar l’alumnat a buscar informació, a treballar en equip,
a repartir-se la feina i a contestar les preguntes correctament.
Pàgines 130 i 131
Realització de l’activitat
En aquestes pàgines es treballa la mesura del temps: a partir de la necessitat, els humans hem creat
artilugis per mesurar el temps a curt termini (rellotge) i a llarg termini (calendari).
Feu-los observar les fotos dels diversos tipus de rellotges i compareu-los: mida, tipus de so, utilitat, etc.
Després, llegiu la informació en què s’explica la mesura del temps i la classificació dels rellotges en
analògics i digitals.
A continuació, llegiu i expliqueu-los la informació sobre el calendari i insistiu en el concepte any de
traspàs.També caldrà insistir en tot el vocabulari nou que es presenta.
Suggeriments
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Feu-los esbrinar l’hora que marca cada un dels rellotges de les fotografies.També els podeu proposar
de dibuixar els diferents tipus de rellotge en la llibreta.
Proposeu-los de fer un rellotge amb cartolina. Així, hauran de dibuixar-ne l’esfera i enganxar les busques
amb una agulla, (millor si les folren amb plàstic perquè durin més). Ara que el poden manipular,
podran repassar millor les hores del rellotge.
En un calendari fotocopiat, feu-los pintar de colors diferents les estacions de l’any i repasseu conjuntament
el nom dels mesos.També podeu classificar-los en estacions (com tenen al llibre). En el calendari
de la classe, anoteu-hi els aniversaris de tot l’alumnat.

Pàgines 132 i 133
Realització de l’activitat
D’una banda, aquestes pàgines serveixen per treballar el pas del temps des del punt de vista biogràfic,
i de l’altra, per veure com el pas del temps afecta l’aspecte físic de les persones.
Des del punt de vista biogràfic, comenteu-los que cadascú té una història, és a dir, un passat, un present
i un futur, i que aprenem de les coses que ens han passat; d’això se’n diu experiència.
A continuació, feu-los observar les fotos de la nena, i que llegeixin l’explicació de la seva història personal.
En la pàgina següent es parla de la manera com el temps influeix en l’aspecte físic: ens fa créixer fins
que som adults i, després, envellim, com la gent gran. A més, cal tenir en compte els gustos de cada
època i cultura pel que fa al vestit, el pentinat i tot el que fa referència a l’aspecte extern de la persona.
Després de reflexionar sobre aquest tema, els nens i les nenes hauran de fer les activitats.
Suggeriments
Aquest tema pot aportar moltes coses al treball sobre la diversitat de les persones, tant pel que fa als
costums com a la manera de vestir-se i de pentinar-se. Així, cal treballar, fonamentalment, el respecte
a les maneres de viure o de vestir diferents de les nostres, pròpies de cada cultura i adaptada, en molts
casos, al clima.
Podeu parlar, també, de la moda i reflexionar sobre les diferències en l’aspecte físic de les persones
i la seva manera de vestir.
Podeu treballar l’expressió oral, tot donant les pautes per escriure en quatre o cinc frases una anècdota
o un fet que va succeir a cada infant quan era petit. Un cop els hàgiu corregit, cada nen o nena
l’haurà d’explicar davant la classe.
Feu-los portar una fotografia de quan tenien entre 0 i 2 anys amb el seu nom escrit darrere. Pengeules
a classe i numereu-les. Aleshores, els nens i les nenes hauran d’esbrinar de qui és cada fotografia
i explicar en veu alta què els ho fa pensar (els ulls, el nas, la mirada, els cabells, el color de la pell…).
També podeu preparar una seqüència de fotografies de diferents edats perquè l’alumnat les ordeni.
Pàgina 134
Realització de l’activitat
El tema de la família, ara per ara, s’ha de treballar amb naturalitat però amb tacte. Heu de mostrar que
hi ha diferents tipus de famílies. La relació amb els més propers ens la donen l’estimació i la convivència
d’una manera o d’una altra.
Les relacions de parentiu ja s’han treballat en el cicle inicial; així doncs, es tracta de saber esquematitzar
aquestes relacions en un arbre genealògic.
Si cal, expliqueu-los el significat de les paraules en negreta.
Suggeriments
Podeu comentar-los la diferència en el nombre de fills per parella que es tenien abans i ara. Per confirmar-ho,
pregunteu-los el nombre de germans, d’oncles i de ties per part de mare i de pare i, fins
i tot, el nombre de germans dels avis i feu-ne un comentari tots plegats.
129

G u i a D i dd à c t ii c a
130
Pàgina 135
Realització de l’activitat
En aquest apartat concretem el concepte de família en la de cadascun dels alumnes i la seva història.
Caldria valorar la figura dels avis i de les àvies com a font de transmissió de coneixements, d’informació
i d’estimació.També serveix per treballar i valorar la figura del pare i de la mare, les ajudes que en
reben, les ajudes que com a fills i filles ofereixen, etc.
Comenteu-los que avui dia, gràcies a la tècnica, hi ha altres recursos, a més de la memòria i els records
dels parents grans, per tenir present la història familiar. Així, pot ser interessant comentar la importància
de la documentació de les persones per mantenir un registre, per fer estadístiques o, simplement,
per saber d’on venim.
Feu-los fer l’activitat proposada en la llibreta o en cartolines que puguin penjar a la classe.
Suggeriments
Proposeu-los d’elaborar en la llibreta un full de registre: on han nascut, quin dia, en quina clínica
o en quin hospital, nom del pare i de la mare, etc.
Pàgina 136
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina volem donar a entendre que el paisatge urbà també s’ha transformat. Hi ha diferències
en el tipus de construccions. Feu-los analitzar aquestes diferències i que intentin esbrinar els
motius que han provocat aquests canvis.
Tanmateix, pot anar bé que abans d’explicar-los el text, els feu observar les dues fotografies perquè
s’adonin de les diferències entre aquestes. També hauran de llegir el text explicatiu que les acompanya.
Una altra dada amb què cal que es fixin és els rètols, les plaques i altres elements que indiquen el pas
del temps. Un exemple el tenen en la foto de sota de la pàgina.
Suggeriments
Podeu fer una sortida per veure la part més vella i la part més moderna del vostre poble o ciutat,
i comparar-ne edificis a partir d’una pauta: alçada, amplada dels murs, finestres, materials de construcció,
amplada dels carrers, carrils, etc.
Pàgina 137
Realització de l’activitat
Aquesta pàgina serveix per valorar la importància dels museus d’història a l’hora de mantenir present
la memòria del passat, en forma de documents escrits o de restes arqueològiques.
Llegiu el text i comenteu, entre tots, els diversos objectes que se solen trobar en un museu d’història.
Podeu explicar-los la natura dels objectes trobats: que no hi ha menjar, ni plantes, per exemple, perquè
es deterioren molt més ràpidament i no aguanten el pas del temps.
L’activitat pretén que l’alumnat s’adoni de l’evolució en l’ús de materials i de noves tècniques pel que
fa a objectes quotidians com ara monedes, plats o cascs.
Suggeriments
Gairebé tots els pobles i ciutats tenen algun museu que dedica una part al passat. Podeu organitzar
una sortida al museu d’història de la vostra població.

Pàgina 138
Realització de l’activitat
Les activitats d’aquesta pàgina serveixen per repassar el que s’ha treballat. En cap cas pot servir d’avaluació.
En la primera, s’hi presenten diferents tipus de rellotges, a partir dels quals podreu repassar les hores.
La segona activitat és una pràctica per treballar l’orientació i els punts cardinals amb la brúixola. Cal
treballar-la conjuntament.
Suggeriments
Amb el rellotge que han fabricat o algun altre rellotge gran, marqueu les hores per repassar-les totes.
També pot ser interessant establir la relació entre les hores en un rellotge analògic i la seva correspondència
en un rellotge digital.
Pàgina 139
Realització de l’activitat
El mapa conceptual serveix de resum per estudiar el que s’ha treballat en la unitat.
Feu-los relacionar cada fotografia amb la part del mapa conceptual que il·lustra.
Suggeriments
Després de repassar-lo conjuntament, desordeneu la informació del mapa conceptual en cartolines
o a la pissarra i que l’alumnat l’ordeni amb fletxes o directament en la llibreta.
131

C
fitxa 1
Unitat 11
La mesura del temps
Nom: Data:
1. Busca un calendari de fa dos anys i digues quin any era i si era any de traspàs o no.
2. En 10 anys, quins anys de traspàs hi haurà? Cada quan n’hi ha un?
3. Dibuixa les busques d’aquests rellotges analògics a partir de la informació que et
donen els digitals. Després, escriu l’expressió de les hores corresponent.
7:15 12:30 14:05
16:50 21:45 1:25

A
fitxa 2
Unitat 11
Les estacions de l’any
Nom: Data:
1. Busca una foto que il·lustri cada estació i, amb la informació que puguis obtenir en diaris
o revistes, a la biblioteca, a Internet o dels teus pares, completa la fitxa de cadascuna:
estació:
durada:
temperatura màxima:
temperatura mínima:
estació:
durada:
temperatura màxima:
temperatura mínima:
estació:
durada:
temperatura màxima:
temperatura mínima:
estació:
durada:
temperatura màxima:
temperatura mínima:

G u i a D i dd à c t ii c a
134
Pàg. 129
• És un rellotge que es feia a les parets de les cases on tocava el sol. L’ombra projectada pel pal
indicava l’hora.
• Un any que té un dia més (366) per tal d’ajustar el calendari.Aquest dia s’afegeix al mes de febrer,
i així, cada quatre anys, tenim el 29 de febrer.
• Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Cal tenir en compte l’apartat
«Sabies que…» de la pàgina 131.
• Envellim.
Pàg. 131
1. • Un quart de tres.
• Dos quarts de vuit.
• Tres quarts menys cinc de set.
Pàg. 133
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 135
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 136
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 137
1. • Monedes i bitllets, targetes electròniques, etc.
• Plats de pisa, porcellana o vidre.
• Casc actual, fet d’altres materials.
SOLUCIONARI
Pàg. 138
1. 1. Avui he sortit de casa a tres quarts i cinc de deu perquè teníem partit de futbol.
2. Després del partit, m’he dutxat. Ja era molt tard: un quart i cinc de dues.
3.També he quedat amb els meus amics a dos quarts de cinc per anar a fer un tomb amb
bici.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.

UNITAT 12. FESTES I TRADICIONS
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1 Situar diferents tipus de festes populars o de
manifestacions culturals típiques de diversos
indrets de Catalunya. (CB)
2 Identificar alguns dels elements que participen
en la majoria de les festes populars:
diables, dracs, àligues, gegants, capgrossos…
(CB)
3 Conèixer alguns components, religiosos o no,
d’algunes festes populars.
4 Distingir alguna dansa tradicional de la
comarca. (CB)
(CB) Objectius de competències bàsiques.
Procediments
• Consciència temporal i temps
històric.
• Identificació de nocions temporals:
passat, present i futur.
• Identificació de processos de
successió, sèries lògiques
i canvi en l’evolució de determinats
productes, persones,
artefactes i processos.
• Mesura del temps, cronologia.
• Articulació i combinació correctes
de diferents unitats
temporals viscudes o percebudes:
setmanes, mesos,
estacions, anys.
• Representació proporcional i
gràfica de diferents unitats
de temps.
• Identificació de relacions
causa-efecte. Reconeixement
de la causa o de les causes de
successos de la vida quotidiana,
o de fets molt concrets,
i deducció de les conseqüències
que se’n desprenen.
CONTINGUTS
• Utilització de les fonts més
senzilles d’informació directa.
• Observació directa de fenòmens
i de llocs diversos.
• Observació, consulta de documents
originals.
• Escolta de testimonis personals.
• Observació de dibuixos, plànols
i material iconogràfic en
general.
• Escenificació d’oficis en vies
d’extinció.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• Diferents manifestacions de
cultura popular i festives característiques
de Catalunya:
festes tradicionals, festes
majors, gegants, capgrossos,
bestiari, diables, bastoners,
castells, danses tradicionals.
• Llegendes, poemes i cançons
sobre diferents fets de la
història de Catalunya.
• Trets bàsics de la història de
la localitat i de la comarca.
5 Participar activament en les festes organitzades
a l’escola per impulsar manifestacions
de cultura popular.
6 Fer preguntes a persones a fi d’obtenir determinades
informacions.
7 Aportar espontàniament documents o materials
que puguin ajudar a treballar un tema.
8 Descriure i analitzar diferents objectes,
fenòmens, fets o situacions.
9 Elaborar i classificar fitxes per organitzar
documentació sobre un tema determinat.
• Festes de tot l’any: fixes i variables.
• Components religiosos de
les festes.
• Història i vocabulari casteller.
Actituds, valors i normes
• Valoració de l’amistat i de la
companyonia.
• Identificació amb les diverses
col·lectivitats a les quals
es pertany: família, escola,
barri, poble, comarca, nació,
humanitat.
• Aproximació als valors estètics
dels elements del patrimoni
més representatius
que tenen a l’abast.
• Respecte i compliment de
les normes per a l’elaboració
i la presentació de
treballs.
• Interès per obtenir informacions
precises.
135

G u i a D i dd à c t ii c a
136
Transversals
• Educació de la diversitat intercultural: valoració dels diferents costums i tradicions de la gent
amb qui es conviu.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1 La Festa Major: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . 143
2 Festes de tot l’any: d’1 a 3 . . . . . . . . . 147
3 Nosaltres i l’entorn: 1 . . . . . . . . . . . . . 149
4 Pensa-hi una mica!: 1 . . . . . . . . . . . . . . 150
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? . . . . . . . . . 141
Avaluació contínua i formativa.
Fes memòria! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen 3 setmanes.
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Les festes populars
• Activitats d’ampliació
Fitxa 2: La diada
AVALUACIÓ
TEMPORITZACIÓ
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 12
Avaluació sumativa i final. Què en sabem?
Unitats 9, 10, 11, 12

Pàgines 140 i 141
Realització de l’activitat
Feu-los observar la fotografia. Per tal que n’observin tots els detalls, feu-los preguntes com ara:
• Què fan les persones que surten a la foto?
• Com es diuen les persones que ballen danses com aquesta?
• Què porten a les mans?
• Com van calçats?
• Què els tapa el turmell? Per a què serveix?
• Amb quins colors van vestits?
També podeu aprofitar per recuperar el que es va treballar en la unitat 11 sobre la sardana i que
comentin altres danses que coneguin.
Llegiu les preguntes de l’apartat «Què en saps», que serveix d’avaluació inicial, i comenteu entre tots
com és la Festa Major de la vostra població.
Entre tots, comenteu les festes que celebreu i escriviu i expliqueu el vocabulari nou que hi surti.
Suggeriments
Hi ha balls de bastons senzills que són accessibles a l’alumnat de tercer d’Educació Primària. Amb el
professor de música es pot assajar algun d’aquests balls.
Entre tots, us podeu inventar una festa: posar-hi una data, pensar un motiu de celebració i organitzar
actes per fer aquell dia.
Pàgines 142 i 143
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Realització de l’activitat
L’objectiu que es persegueix en aquestes dues pàgines és donar a conèixer la feina d’una sèrie de persones
per preparar i celebrar tots plegats la Festa Major.
Abans d’explicar-los el text, feu-los observar les fotografies atentament i que esbrinin a quines festes
pertanyen.
Després, comenteu les característiques de cadascuna i compartiu l’experiència que ells en puguin tenir.
Tingueu en compte que hi apareix força vocabulari nou, escrit en negreta i que caldrà explicar-los-el.
Abans de fer l’activitat, llegiu l’apartat «Recorda», que serveix de resum.
Suggeriments
Per grups, feu-los elaborar el programa d’actes d’una festa major inventada.
Elaboreu un calendari amb les festes majors dels pobles o dels barris del voltant i compareu-ne el programa
d’actes. Aleshores, pregunteu-los quins actes els agraden més i feu-ne un rànquing.
Feu-los dibuixar en la llibreta el que més els agrada de la Festa Major: gegants, capgrossos, correfocs,
castells, danses, etc.
137

G u i a D i dd à c t ii c a
138
Pàgines 144 i 145
Realització de l’activitat
En aquestes pàgines es presenten les festes més representatives de l’any, ordenades seguint l’any escolar.
Es tracta de conèixer i sistematitzar el que ja saben (més o menys, segons els casos) per l’experiència.
Abans de llegir les explicacions, feu-los observar les fotografies perquè esbrinin de quina festa es tracta
i, després, llegiu l’explicació i les característiques de cadascuna.
Comenteu el vocabulari nou, marcat en negreta.
Suggeriments
En un calendari gran, situeu-hi cadascuna de les festes, perquè en vegin l’ordre.També caldrà comentarlos
que en cada festa hi ha algunes postres típiques (podeu recordar-los el que han treballat en la unitat
10, pàg. 123 del llibre de l’alumnat).
Comenteu els costums de les diferents famílies i, si escau, de les diferents cultures que conviuen a classe.
Convideu l’alumnat que celebri les festes de manera diferent que expliqui a la resta de la classe
com ho fan.
Per grups, proposeu-los d’inventar-se rodolins per a cada una de les festes de l’any. Després poseu-los en
comú i voteu quin us agrada més per a cada festa.
Digueu en veu alta alguns dels elements que fan referència a alguna de les festes perquè l’alumnat
esbrini de quina festa es tracta.
Podeu demanar-los que ordenin alfabèticament les paraules marcades en negreta i que, després, les
busquin en el diccionari i en copiïn les definicions en la llibreta.
Pàgines 146 i 147
Realització de l’activitat
En aquestes dues pàgines es continua la presentació de les festes més representatives de l’any. En
aquest cas, ens queden les del tercer trimestre escolar.
També s’explica la revetlla de Sant Joan (data del final de curs) i la diada, que se celebra just abans de
començar el nou curs escolar.
Comenteu-los el costum de fer fogueres al carrer per les revetlles de Sant Joan i de Sant Pere i el
perill que comporta tirar petards si no es manipulen amb cura.
Després de veure totes les festes, els nens i les nenes hauran de fer les activitats. En la tercera s’explica
la llegenda de Sant Jordi, que podeu llegir com si fos un conte.
Suggeriments
Per aquestes dates, els bombers solen fer campanyes per recordar els perills del foc i dels petards. Es
pot convidar algú del cos de bombers o recollir els fullets i els pòsters que sovint distribueixen.
Proposeu-los de representar la llegenda de Sant Jordi.
Pàgina 148
Realització de l’activitat
Aquesta pàgina es dedica a una de les manifestacions culturals més característica i curiosa de Catalunya,
els castells.

Comenteu la informació i les anècdotes que s’expliquen sobre aquest tema i expliqueu-los el vocabulari
nou. Es tracta que n’entenguin el procediment de nomenclatura i que aprenguin a gaudir d’aquest
espectacle quan tinguin l’ocasió de presenciar-lo.
Suggeriments
Poseu-los algun vídeo d’una jornada castellera perquè vegin com es carrega i es descarrega un castell.
També podeu proposar-los de fer un dibuix d’un castell en una cartolina i assenyalar-hi els components
principals del castell.
Pàgina 149
Realització de l’activitat
En aquesta pàgina es recullen dades sobre alguns costums i tradicions que, amb el temps s’han anat
perdent i que, per no oblidar-les, es recreen en algunes festes.
Feu-los observar les fotos i que les relacionin amb la festa que representen.
Per acabar, els nens i les nenes hauran d’entrevistar algun parent gran perquè els expliqui com eren
les festes en la seva època i quins d’aquells costums ja s’han perdut.
Suggeriments
Podeu comentar en veu alta algunes d’aquestes tradicions. Segurament, algun alumne o alumna n’ha
viscut alguna.
En un mapa de Catalunya, feu-los-hi situar les poblacions que apareixen en el text.
Pàgina 150
Realització de l’activitat
L’activitat d’aquesta pàgina serveix per recordar algunes de les festes que hem treballat al llarg de la
unitat. Es tracta de relacionar cada dibuix i cada fragment de poema amb la festa corresponent.
Llegiu molt bé tots els textos i expliqueu-los el vocabulari que no entenguin.
Feu-los ordenar les festes de l’activitat cronològicament, des de principi d’any fins al final.
Suggeriments
Podeu seleccionar els poemes i les cançons que considereu més adequats perquè els aprenguin de
memòria.
Pàgina 151
Realització de l’activitat
Aquest és el darrer mapa conceptual. El podeu treballar conjuntament: llegiu-lo en veu alta i recordeu-los
el significat del vocabulari que hi apareix.
Suggeriments
Feu-los fer el mapa conceptual en cartolines, seguint els colors que tenen al llibre, com si fossin rètols.
Després, desordeneu-lo perquè els nens i les nenes el muntin com un trencaclosques.
També podeu fer grups i seguir el mateix procediment amb tots els mapes conceptuals, de manera
que repassin molt per sobre el que s’ha treballat al llarg del curs.
139

C
fitxa 1
Unitat 12
Les festes populars
Nom: Data:
1. Busca informació sobre els gegants de la teva comarca, dibuixa’n dos, escriu el seu
nom i digues de quina població són.
Nom:
Població:
2. Dibuixa una de les feres del correfoc i, a sota, escriu el nom i la població d’on prové.
Nom: Població:
Nom:
Població:

A
fitxa 2
Unitat 12
La diada
Nom: Data:
1. Escriu el nom de la festa que correspon a cada fotografia:
Carnestoltes Tots Sants Nadal Pasqua
2. Explica quina és la festa de l’any que més t’agrada i per què.

G u i a D i dd à c t ii c a
142
Pàg. 141
• És la festa més important d’un poble o d’una ciutat, i se celebra en honor del seu patró o patrona.
• Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
• Una desfilada on els protagonistes són els dracs i els diables, que tiren petards i llancen foc i bengales.
Un castell és una torre humana.
• Una fira d’herbes i de productes naturals.
Pàg. 143
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 147
1. • Festes fixes: 1 de gener (Cap d’Any) / 6 de gener (Reis) / 1 de maig (Dia del Treball) / 24
de juny (Sant Joan) / 15 d’agost (Mare de Déu d’Agost) / 11 de setembre (Diada Nacional
de Catalunya) / 1 de novembre (Tots Sants) / 6 de desembre (Dia de la Constitució) / 8 de
desembre (la Puríssima) / 25 de desembre (Nadal) / 26 de desembre (Sant Esteve). // També
caldrà afegir-hi la data de la Festa Major de la vostra població.
• Festes fixes però que no són dies festius: 23 d’abril (Sant Jordi) / 11 de maig (Sant Ponç).
• Festes variables: Carnaval, Setmana Santa, Segona Pasqua, Corpus.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
3. Sant Jordi va regalar una rosa a la seva donzella estimada. Nosaltres també regalem roses
a les persones que estimem.
Pàg. 149
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 150
1.
a → Sant Ponç [«Herbes humils…»]
b → Carnestoltes quinze voltes [«Ai mares…»]
c → Sant Joan [«Ja les poden fer…»]
d → Sant Jordi [«Sant Jordi duu una rosa …»]
e → La castanyera [«Vora el foc…»]
SOLUCIONARI
f → Les figures del pessebre [«El temps sant…»]

AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial
2. Avaluació contínua i formativa
3. Avaluació sumativa i final
4. Solucionari

1. Què és més gran, un poble o una ciutat?
FEM MEMÒRIA
Nom: Data:
És més… És més…
2. Escriu el nom d’aquests aliments i encercla de verd els que siguin d’origen vegetal i, de vermell,
els que siguin d’origen animal:

Nom: Data:
3. Qui s’encarrega d’organitzar els serveis públics dels pobles i de les ciutats? Posa’n dos
exemples.
4. Completa les frases:
a) A la sabateria comprem
b) Al forn comprem
c) A la peixateria comprem
d) A la merceria
e) A la xarcuteria
f) A l’adrogueria
5. Digues dues normes de convivència que cal respectar a l’escola.
a)
b)
6. Dibuixa un mitjà de transport:
FEM MEMÒRIA

FEM MEMÒRIA
Nom: Data:
7. Ordena els mitjans de transport següents segons el nombre de persones que poden transportar,
de menys a més capacitat.
8. Digues el nom de tots els mitjans de comunicació que coneixes i classifica’ls segons que
s’enviïn a algunes persones concretes o a moltes persones desconegudes alhora.
Per comunicar-se amb persones concretes Per comunicar-se amb moltes persones desconegudes

FEM MEMÒRIA
Nom: Data:
9. Completa amb la paraula o paraules corresponents:
cobla català sardana senyera Els Segadors
a) La llengua pròpia de Catalunya és el .
b) La bandera catalana rep el nom de .
c) El conjunt de músics que toca una s’anomena .
d) L’himne de Catalunya és .
10. Ordena les estacions següents tenint en compte l’any natural:

1. Completa:
a) Els pobles que són al costat del mar s’anomenen pobles de .
b) Els pobles que són a l’interior de Catalunya, a les zones poc muntanyoses, s’anomenen pobles
de .
c) Els pobles que són als llocs més alts s’anomenen .
2. Quina diferència hi ha entre les cases i els carrers d’un poble de muntanya i d’un de costa?
a) Els carrers dels pobles de muntanya són ,
mentre que els de costa són .
b) Les cases dels pobles de costa acostumen a ,
mentre que les de muntanya són .
3. Digues a quin tipus de poble es refereixen les afirmacions següents:
a) És un tipus de poble on una bona part de la població treballa al camp o en les indústries del voltant.
Sol tenir una bona xarxa de transport terrestre.
És un poble de
b) És un tipus de poble que ha recuperat habitants gràcies al turisme d’hivern.
És un poble de
c) És un tipus de poble que, tradicionalment, ha rebut més turisme.
És un poble de
4. Què indiquen els colors en un mapa?
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
Nom: Data:

5. Corregeix les tres errades de la frase següent i reescriu-la
El senderisme consisteix a recórrer en cotxe les carreteres que travessen les ciutats.
6. Digues si les afirmacions següents són verdaderes (V) o falses (F).
7. Completa:
Visc en un (poble o ciutat) anomenat
El meu poble o ciutat és (al costat del mar, dalt de les muntanyes o a la plana)
, per això els carrers són (estrets i amb desnivells, sense gaires desnivells,
estan ordenats segons la riera) .
Les cases del meu poble o de la meva ciutat són (amb terrat, amb teulada inclinada, baixes i amb teulada
inclinada) .
8. Dibuixa la casa o edifici on vius:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
Nom: Data:
Fer barbacoes al bosc no comporta cap perill d’incendi.
Llençar ampolles de vidre al bosc pot provocar un incendi.
Els focs artificials en zones boscoses no poden provocar incendis.
Cal mantenir net el bosc per evitar incendis.
V F

1. Pinta d’un color les caselles relacionades amb el conrreu de secà i, d’un altre color, les relacionades
amb el conreu de regadiu.
2. Digues quina paraula es defineix en cada cas i, després, ordena’n el procés.
adobar / recol·lectar / fumigar / llaurar / sembrar / regar
a) Enriquir la terra amb productes perquè les plantes creixin:
b) Fer solcs a la terra amb l’arada o el tractor per airejar-la:
c) Collir els productes cultivats:
d) Escampar la llavor per la terra llaurada:
e) Ruixar les plantes amb pesticides per prevenir malalties:
f) Tirar aigua sobre la terra per proporcionar humitat a les plantes:
3. Digues dos productes que podem obtenir dels animals següents:
4. Què és una piscifactoria?
5. Ordena les frases següents de l’1 al 4, segons com han evolucionat les feines del camp:
a) La maquinària agrícola actual permet fer la feina més ràpidament.
b) Amb l’arada, els bous i els ases feien la força bruta mentre el pagès conduïa.
c) Antigament, el pagès llaurava només amb la seva força.
d) Fa uns 100 anys va aparèixer el tractor.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 2
Nom: Data:
Tipus de conreu Freqüència de reg Arbres i plantes que s’hi conreen
Conreu de secà S’han de regar sovint El blat, la vinya, l’olivera
Conreu de regadiu Només es reguen quan plou Els arbres fruiters i les hortalisses
gallina:
bou:
ovella:

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 3
Nom: Data:
1. Defineix cada un dels tipus de barris que tens a continuació:
a) barri antic:
b) barri comercial:
c) barri residencial:
2. Relaciona cada servei o equipament amb la funció que fa:
Xarxa de clavegueres • • S’encarreguen d’atendre la salut de la població.
Transports urbans • • Proporcionen un espai per jugar i gaudir de la natura.
Zones verdes • • Ens desplacen per la ciutat.
Servei de neteja • • És on van a parar les aigües brutes.
Dispensaris • • S’encarrega de la recollida d’escombraries.
3. Fes el dibuix d’un carrer seguint les indicacions següents:
– Assenyala-hi la vorera i la calçada.
– Dibuixa-hi el mobiliari urbà.
– Posa-hi dos senyals de circulació: un que vulgui dir perill i un altre que indiqui prohibició.

QUÈ HEM APRÈS?
Nom: Data:
1. Completa el text amb les paraules següents:
parc de bombers poliesportiu centre cívic biblioteca
a) Els meus pares s’han apuntat a un curset de balls de saló organitzat pel
del meu poble.
UNITAT 4
b) El municipal està obert tot l’any fins tard.Així, tots els ciutadans i ciutadanes
poden practicar esport a l’horari que els va millor.
c) La del districte té una sala sencera dedicada al còmic i una altra dedicada als
contes.
d) El del meu poble compta amb tres vehicles de bombers, però en
fan falta més.
2. Dibuixa una mesa electoral amb una urna plena de paperetes i un elector que vota. Després,
indica amb fletxes les coses que representen les paraules en cursiva.
3. Digues si les afirmacions següents són veritables (V) o falses (F):
A la biblioteca cal guardar silenci.
El bibliotecari desordena els llibres.
En les biblioteques es poden demanar llibres en préstec.
El carnet de lector serveix per agafar l’autobús.
V F

1. Quin tipus d’establiment comercial és més gran?
a) Una botiga o un supermercat?
b) Un supermercat o un hipermercat?
c) Un hipermercat o una botiga?
2. En quina botiga compraries…?
a) Els embotits →
b) El diari →
c) Els medicaments →
d) Les sabates →
e) Els llibres →
f) Les pintures →
3. Digues a quin tipus de mercat es refereix la definició següent:
S’organitza un dia determinat de cada setmana en carrers
amples o en places dels pobles o de les ciutats.
4. Explica com es compra per Internet:
5. Què es un banc de temps?
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
Nom: Data:

6. Digues quins bitllets i quines monedes necessites per pagar cadascun d’aquests objectes,
utilitzant el mínim nombre de monedes i bitllets.
7. Defineix:
domiciliació bancària:
taló:
targeta de crèdit:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
Nom: Data:
32,50 €
19,13 €
26,25 €
310,52 €
8. Quines bosses són més ecològiques, les de plàstic o les de paper o cartó? Per què?
44,34 €
54,90 €

QUÈ HEM APRÈS?
Nom: Data:
1. Completa el text amb les paraules següents:
artesà eines artesanes màquines mans tallers
Les feines es fan en petits .
UNITAT 6
L’ confecciona el producte amb les , amb
senzilles o amb petites.
2. Escriu el nom d’un treball artesà.
3. Què produeix en aquestes indústries?
a) La indústria alimentària:
b) La indústria tèxtil:
c) La indústria electrònica:
4. Què són les matèries primeres?

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 6
Nom: Data:
5. Descriu el procés d’elaboració artesanal d’algun objecte (bufanda, pastís, vestit, instrument
musical, cadira, etc.) i il·lustra’l amb fotos o dibuixos:
6. Explica com es poden evitar els accidents laborals:

1. Digues dues de les normes de convivència que teniu a casa vostra:
2. Per a què serveixen aquestes normes?
3. Digues qui fa cada una de les tasques següents a l’escola:
a) S’encarrega de la neteja de l’escola:
b) Assisteix a classe per estudiar i aprendre coses noves:
c) Obre i tanca l’escola, i en vigila l’entrada:
d) Organitza i dirigeix l’escola:
e) Ensenya coses noves a l’alumnat:
4. Digues dos comportaments que et molestin dels teus veïns i que caldria evitar:
5. Com podem estalviar energia a casa?
6. Què és una ONG?
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 7
Nom: Data:

1. Què són els mitjans de transport?
2. Posa un exemple de transport:
a) terrestre:
b) subterrani:
c) marítim:
d) fluvial:
e) aeri:
3. Digues quina paraula correspon a cadascuna de les definicions següents:
a) Es traslladen d’un nucli urbà a un altre de diferent:
b) Es traslladen d’un punt a un altre del mateix nucli urbà:
4. Què vol dir fer transbord en el metro?
5. Per a què serveix el taxímetre?
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 8
Nom: Data:
transport urbà transport interurbà
6. Completa les frases amb una de les paraules següents:
andana controlador far ports torre de control tren
a) El aeri, des de la , dóna permís als pilots per fer aterrar els avions.
b) L’ és l’espai que hi ha al costat de la via d’una estació per esperar el o el metro.
c) Tots els tenen un que fa senyals lluminosos als vaixells.

1. Escriu el prefix del número de telèfon de casa teva.
2. Omple els buits de les frases amb les paraules següents:
fixos mòbils sense fil
Hi ha telèfons , que han d’estar endollats a la línia telefònica perquè funcionin, però
també n’hi ha que funcionen amb bateria, de manera que tenen una certa autonomia –no van connectats
amb cap fil–, però només tenen cobertura dins la casa: els telèfons . També hi ha
telèfons que no funcionen amb línia telefònica sinó per satèl·lit; són els telèfons .
3. Quan diem que un missatge és telegràfic, vol dir que és llarg o curt?
4. Per què posem segells a les cartes?
5. Contesta sí o no:
a) Per enviar un fax, cal estar connectat a una línia telefònica?
b) Per enviar un correu electrònic, cal estar connectat a una línia telefònica?
c) Per enviar un SMS, cal tenir un telèfon mòbil?
d) Per escoltar la ràdio, cal que estiguem connectats a una línia telefònica?
6. Quins són els mitjans escrits que surten cada dia, els diaris o les revistes?
7. Contesta:
a) Com es diu el llenguatge per a cecs?
b) Explica com es:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 9
Nom: Data:

1. Completa:
a) El nostre país és , que forma part de l’Estat .
Aquest és un dels estats que forma part de la .
b) La llengua pròpia de Catalunya és el .
c) La bandera catalana és la , i l’himne, .
d) La dansa tradicional catalana és la , que es balla tot seguint la música
que toca la .
2. Completa:
Un menjar típic de les nostres terres és . També tenim dolços molt típics,
com i .
3. Relaciona cada personatge amb la tasca corresponent. Pensa en un altre personatge català
famós i explica per què ho és.
Pau Casals • • L’inventor del submarí.
Salvador Dalí • • Una cantant d’òpera.
Antoni Gaudí • • Un pintor, escultor i dissenyador.
Montserrat Caballé • • Un compositor i director d’orquestra.
Narcís Monturiol • • Un arquitecte modernista.
• •
4. Els aliments que mengem cal que siguin equilibrats. Per això:
a) Cal que mengem sovint:
b) No hem d’abusar de:
c) Cal menjar només ocasionalment:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 10
Nom: Data:

1. Marca les hores següents en els dibuixos:
a) les tres en punt b) dos quarts de vuit c) tres quarts i cinc de set
9
10
11
12
1
2
8 4
7
6
5
3
2. Escriu, ordenades seguint la durada de l’any, les diverses estacions:
3. Escriu, de manera ordenada, els mesos de l’any:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 11
Nom: Data:
4. Dibuixa el teu arbre genealògic, a partir dels avis.
9
10
11
12
1
2
8 4
7
6
5
3
9
10
11
12
1
2
8 4
7
6
5
3

1. Col·loca cada paraula davant la definició corresponent:
a) : Són desfilades que es fan per anunciar l’inici de la Festa Major.
b) : És la festa més important d’un lloc. Se celebra el dia del patró
o de la patrona.
c) : Són desfilades de dracs, diables i altres personatges fantàstics que tiren
petards i focs artificials.
2. Digues un costum típic de cadascuna de les festes següents:
a) Castanyada:
b) Nadal:
c) Carnestoltes:
d) Sant Jordi:
e) Sant Joan:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 12
Nom: Data:
cercavila Festa Major correfoc
3. Digues a quina festa correspon cada fragment de les cançons següents:
a) «El temps sant és arribat i amb el fred, la neu i el gebre, les figures del pessebre»:
b) «Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit»:
c) «Vora el foc tinc la mainada que castanyes fa torrar quan estiguin bufadetes»:

QUÈ HEM APRÈS?
Nom: Data:
4. Dibuixa un castell, amb l’enxaneta a dalt de tot i una bona pinya.
UNITAT 12 1

QUÈ EN SABEM?
Nom: Data:
1. En què es diferencien un poble i una ciutat?
2. Per a què serveix un mapa?
3. Quina diferència hi ha entre els conreus de secà i els de regadiu?
4. Digues un animal de cada tipus:
a) Bestiar oví:
b) Bestiar boví:
c) Bestiar porcí:
d) Bestiar cabrú:
e) Aviram:
5. Una ciutat té molts serveis i equipaments, com la xarxa de clavegueres, els camps esportius,
les zones verdes… Qui s’encarrega que tot plegat funcioni?
6. Les eleccions serveixen per escollir els representants polítics. Respon sí o no:
a) Les urnes són les caixes on es diposita el vot:
b) La papereta és un paper on posa el partit que volem votar i que dipositem a l’urna:
c) No cal que els candidats tinguin programa electoral:
d) Les votacions són cada any:
e) L’alcalde, l’escull el president del Govern:
UNITATS 1, 2, 3, 4

QUÈ EN SABEM?
Nom: Data:
1. Què són els diners de plàstic?
2. Quina diferència hi ha entre una botiga i un hipermercat?
3. Per estalviar energia podem fer moltes coses. Escriu-ne almenys dues.
a)
b)
4. Digues per quin mitjà circula cadascun dels vehicles següents:
a) tren:
b) piragua:
c) transatlàntic:
d) autobús:
e) helicòpter:
UNITATS 5, 6, 7, 8
5. Imagina que vas en autobús o en metro. Digues quins dels comportaments següents
cal tenir i quins s’han d’evitar:
comportaments
Cedir el seient a persones grans, a dones embarassades…
Parlar cridant.
Treure el cap i els braços per la finestra de l’autobús.
Demanar la parada del bus amb prou antelació.
Pujar al metro quan sona l’avís de tancament de portes.
Empènyer per poder sortir abans que ningú.
correcte incorrecte

1. Dels mitjans de comunicació de masses següents, digues quins són orals i quins escrits:
2. Completa les frases següents:
QUÈ EN SABEM? UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom: Data:
mitjans orals mitjans escrits
a) Els són uns pastissets de sucre i ametlla i que es mengen per
.
b) La és un pastís que se sol decorar amb ous de xocolata i que el padrí
regala al seu fillol o fillola el .
c) El és un pastís farcit de massapà, cabell d’àngel, etc., que es menja el dia
de .
3. Escriu en lletres les hores que marquen aquests rellotges:
9
10
11
12
1
2
8 4
7
6
5
ràdio diari revista televisió Internet
3
4. Si el teu despertador marca 19:45, vol dir que és un rellotge digital, analògic o de Sol?
5. La Festa Major del meu poble o ciutat és el dia .
6. En quina estació de l’any celebrem cada una d’aquestes festes?
a) Castanyada: c) Carnestoltes:
b) Nadal: d) Sant Jordi:
9
10
11
12
1
2
8 4
7
6
5
3
9
10
11
12
1
2
8 4
7
6
5
3

1. Una ciutat.
2. Origen vegetal: enciam, cigrons, taronges, oli, xocolata.
Origen animal: iogurt (boví), pernil salat (porcí), ous (aviram), formatge (boví, oví o cabrú).
3. L’alcalde o l’alcaldessa és qui dirigeix i coordina l’Ajuntament, juntament amb el seu equip de regidors
i regidores amb els quals dialoga i que executen les tasques que s’han de fer. Exemples:
Centre cívic i biblioteca.
4. a) sabates; b) pa; c) peix; d) fils i botons; e) embotits; f ) productes de neteja.
5. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. S’admet qualsevol norma
de convivència basada en el respecte mutu, l’ordre a l’escola, obligacions i deures…
6. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
7. Bici, cotxe, autobús, tren.
8.
SOLUCIONARI AVALUACIÓ INICIAL
Per comunicar-se
amb persones concretes
telèfon, telègraf, correu, fax,
correu electrònic i missatges de telèfon
mòbil (SMS).
9. a) català; b) senyera; c) sardana, cobla; d) Els Segadors.
Per comunicar-se
amb moltes persones desconegudes
ràdio, televisió,
premsa (diaris i revistes),
Internet.
10. L’1 de gener és hivern, així que la roda ha de ser: hivern, primavera, estiu i tardor.
167

168
Unitat 1
1. a) Els pobles que són al costat del mar s’anomenen pobles de costa.
b) Els pobles que són a l’interior de Catalunya, a les zones poc muntanyoses, s’anomenen
pobles de plana.
c) Els pobles que són als llocs més alts s’anomenen pobles de muntanya.
2. a) Els carrers dels pobles de muntanya són estrets i empinats, mentre que els de costa són
més amples i plans, alineats segons la riera (si n’hi ha).
b) Les cases dels pobles de costa acostumen a ser blanques i amb terrat, mentre que les
de muntanya són de pedra, de parets gruixudes i amb teulades inclinades.
3. a) plana,
b) muntanya,
c) costa.
4. Els colors dels mapes serveixen per indicar l’altura de les muntanyes, els llocs on hi ha boscos,
els rius i altres accidents geogràfics.
5. El senderisme consisteix a seguir a peu els senders que travessen els boscos i les muntanyes.
6. F / V / F / V
7. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
8. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
Unitat 2
1.
SOLUCIONARI AVALUACIÓ CONTÍNUA I FORMATIVA
Tipus de conreu Freqüència de reg Arbres i plantes
que s’hi conreen
Conreu de secà S’han de regar sovint El blat, la vinya, l’olivera
Conreu de regadiu Només es reguen Els arbres fruiters
quan plou i les hortalisses

2. a) adobar → 1
b) llaurar → 2
c) recol·lectar → 6
d) sembrar → 3
e) fumigar → 5
f) regar → 4
3. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
4. Són granges on es crien peixos. Després s’alliberen perquè es reprodueixin.
5. a) 4
b) 2
c) 1
d) 3
Unitat 3
SOLUCIONARI AVALUACIÓ CONTÍNUA I FORMATIVA
1. a) barri antic: barri a partir del qual va néixer una ciutat.
b) barri comercial: barri on es concentren els despatxos i els comerços.
c) barri residencial: barri on viu la gent.
2. • Xarxa de clavegueres • S’encarreguen d’atendre la salut de la població.
• Transports urbans • Proporcionen un espai per jugar i gaudir de la
natura.
• Zones verdes • Ens desplacen per la ciutat.
• Servei de neteja • És on van a parar les aigües brutes.
• Dispensaris • S’encarrega de la recollida d’escombraries.
3. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
169

170
Unitat 4
1. a) Els meus pares s’han apuntat a un curset de balls de saló organitzat pel centre cívic del
meu poble.
b) El poliesportiu municipal està obert tot l’any fins tard. Així, tots els ciutadans i ciutadanes
poden practicar esport a l’horari que els va millor.
c) La biblioteca del districte té una sala sencera dedicada al còmic i una altra dedicada als
contes.
d) El parc de bombers del meu poble compta amb tres vehicles de bombers, però en fan
falta més.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
3. V / F / V / F
Unitat 5
SOLUCIONARI AVALUACIÓ CONTÍNUA I FORMATIVA
1. a) Un supermercat.
b) Un hipermercat.
c) Un hipermercat.
2. a) En una cansaladeria o una xarcuteria.
b) En un quiosc o una llibreria.
c) En una farmàcia.
d) En una sabateria.
e) En una llibreria.
f) En una adrogueria.
3. Mercat ambulant.
4. Només poden fer compres per Internet les persones majors d’edat, és a dir, les que tenen 18
anys o més. A partir d’aquí, cal connectar-se a Internet i entrar al lloc web de la botiga en què es
vol comprar. Aleshores, s’ha d’escollir el producte que es vol comprar, donar les dades personals
i el número de la targeta de crèdit i ja està. L’empresa farà un càrrec per l’import de la
compra i, en un termini determinat, es rep el producte a casa.

5. És una mena de comerç en què el que s’intercanvia no són diners, sinó temps: cadascú fa tasques
que poden interessar a la resta d’associats i, així, acumula temps per quan necessiti que algun
altre associat li faci una feina, és a dir, per quan necessiti el temps dels altres associats.
6. 32,50 € → bitllets: 1 de 20 €, 1 de 10 €; monedes: 1 de 2 €, 1 de 50 cèntims d’euro.
26,25 € → bitllets: 1 de 20 €, 1 de 5 €; monedes: 1 de 1 €, 1 de 20 cèntims i 1 de 5 cèntims
d’euro.
44,34 € → bitllets: 2 de 20 €, monedes: 2 de 2 €, 1 de 20 cèntims, 1 de 10 cèntims i 2 de
2 cèntims d’euro.
19,13 € → bitllets: 1 de 10 €, 1 de 5; monedes: 2 de 2 €, 1 de 10 cèntims, 1 de 2 cèntims
i 1 d’1 cèntim d’euro.
110,52 € → bitllets: 1 de 100 €, 1 de 10; monedes: 1 de 50 cèntims i 1 de 2 cèntims d’euro.
52,60 € → bitllets: 1 de 50 €; monedes: 1 de 2 € i 3 de 20 cèntims d’euro (o 1 de 50 cèntims
i 1 de 10 cèntims d’euro).
7. domiciliació bancària: càrrec regular dels rebuts que vénen al nostre nom que l’entitat
bancària fa directament en els nostres estalvis.
taló: document que ens proporciona el banc o la caixa i en el qual escrivim la quantitat que
hem de pagar. Aleshores, la persona que el rep en pagament l’ha d’anar a cobrar al banc.
targeta de crèdit: targeta de plàstic que permet fer càrrecs al nostre compte bancari des
dels comerços i llocs amb les màquines adequades. També serveix per treure diners dels caixers
automàtics.
8. Són més ecològiques les de paper o cartó perquè es poden reciclar més fàcilment. A més, el
paper i el cartó es desfan en poc temps, mentre que el plàstic necessita molt més temps.
Unitat 6
SOLUCIONARI AVALUACIÓ CONTÍNUA I FORMATIVA
1. Les feines artesanes es fan en petits tallers. L’artesà confecciona el producte amb les
mans, amb eines senzilles o amb màquines petites.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
3. a) Productes alimentaris.
b) Teixits.
c) Aparells electrònics.
171

172
4. És el material a partir del qual es produeixen els productes manufacturats.
5. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
6. Obeint les normes de seguretat de l’empresa, portar la roba adequada, estar en bones condicions
físiques, etc.
Unitat 7
1. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
3. a) Personal de neteja.
b) Alumnat.
c) Bidell o bidella.
d) Director o directora.
e) Mestre o mestra.
4. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
5. Cal que responguin els punts del requadre que tenen a la pàgina 89 del llibre.
6. Una organització no governamental, és a dir, associacions de voluntaris que treballen per
un món més just i solidari.
Unitat 8
SOLUCIONARI AVALUACIÓ CONTÍNUA I FORMATIVA
1. Els vehicles que serveixen per transportar persones d’un lloc a un altre.
2. a) cotxe, moto, bici, autocar, autobús, furgoneta, etc.
b) metro.
c) vaixell, barca, etc.

d) barca, piragua, rai, etc.
e) avió, avioneta, helicòpter.
3. a) transport interurbà.
b) transport urbà.
4. En algunes de les estacions en què hi ha més d’una línia de metro, és possible canviar d’una
a l’altra sense sortir a l’exterior i sense haver de tornar a pagar. Això és el transbord.
5. Per comptar quants diners s’han d’abonar al taxista, que varia en funció de la durada (quilòmetres)
i la llargada (temps) del trajecte i també de l’hora en què s’utilitza el servei.
6. a) El controlador aeri, des de la torre de control, dóna permís als pilots per fer aterrar els
avions.
b) L’andana és l’espai que hi ha al costat de la via d’una estació per esperar el tren o el metro.
Unitat 9
c) Tots els ports tenen un far que fa senyals lluminosos als vaixells.
1. 93 (Barcelona); 972 (Girona); 973 (Lleida); 977 (Tarragona).
2. Hi ha telèfons fixos, que han d’estar endollats a la línia telefònica perquè funcionin, però també
n’hi ha que funcionen amb bateria, de manera que tenen una certa autonomia –no van connectats
amb cap fil–, però només tenen cobertura dins la casa: els telèfons sense fil.També hi
ha telèfons que no funcionen amb línia telefònica sinó per satèl·lit; són els telèfons mòbils.
3. Curt.
SOLUCIONARI AVALUACIÓ CONTÍNUA I FORMATIVA
4. Per pagar el servei de correus.
5. a) sí; b) sí; c) sí; d) no.
6. Els diaris.
7. a) Braille; b) Utilitza combinacions de sis punts de dues mides diferents i amb relleu. Aquestes
combinacions formen paraules i es llegeixen mitjançant el tacte.
173

174
Unitat 10
1. a) El nostre país és Catalunya, que forma part de l’Estat espanyol. Aquest és un dels estats
que forma part de la Unió Europea.
b) Catalunya té dues llengües oficials, que són el català i el castellà.
c) La bandera catalana és la senyera, i l’himne, Els segadors.
d) La dansa tradicional catalana és la sardana, que es balla tot seguint la música que toca
la cobla.
2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra. Per exemple: l’escudella i la carn
d’olla, les mongetes amb botifarra, l’esqueixada, l’escalivada… El tortell, la crema, etc.
3. Pau Casals • • L’inventor del submarí.
Salvador Dalí • • Una cantant d’òpera.
Antoni Gaudí • • Un pintor, escultor i dissenyador.
Montserrat Caballé • • Un compositor i director d’orquestra.
Narcís Monturiol • • Un arquitecte modernista.
4. a) cereals, verdures i hortalisses, llegums, llet i peix.
b) carn i ous.
c) greixos, dolços i llaminadures.
Unitat 11
1.
SOLUCIONARI AVALUACIÓ CONTÍNUA I FORMATIVA
9
10
11
12
8 4
7
6
5
2. Hivern, primavera, estiu i tardor.
1
2
3
3. Gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre.
4. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
9
10
11
12
1
2
8 4
7
6
5
3
9
10
11
12
1
2
8 4
7
6
5
3

Unitat 12
SOLUCIONARI AVALUACIÓ CONTÍNUA I FORMATIVA
1. a) cercavila.
b) Festa Major.
c) correfoc.
2. a) Se solen menjar castanyes i panellets. S’expliquen històries de por. El dia de Tots Sants, es va
al cementiri per visitar els parents difunts.
b) Es reuneix la família per fer un dinar conjunt i es menja escudella, carn d’olla, aviram al forn
i torrons i neules; es fa cagar el tió i es canten nadales al costat del pessebre.
c) La gent es disfressa i es fan balls. El Dijous Gras, la gent menja xató, truites, botifarra d’ou
i coca de llardons; el Dimecres de Cendra, s’enterra la sardina.
d) Sant Jordi: es regalen roses i llibres.
e) Sant Joan: es fan fogueres, es tiren petards, es fan balls d’envelat i es menja coca de llardons,
de crema o de fruita.
3. a) Nadal
b) Sant Jordi
c) Castanyada
4. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o la mestra.
Unitats 1, 2, 3, 4
SOLUCIONARI AVALUACIÓ SUMATIVA I FINAL
1. Un poble és més petit i no té tants serveis com la ciutat, però té un entorn natural i humà millor.
2. És la representació gràfica d’un espai o d’un territori i serveix per orientar-se.
3. Els conreus de secà no s’han de regar, necessiten menys aigua i, per tant, en tenen prou amb l’aigua
de la pluja. Els de regadiu, en canvi, necessiten molta aigua i, per tant, s’han de regar.
4. a) ovella, mardà, xai.
b) vedella, vaca, bou.
175

176
c) porc, truja, porcella.
d) cabra, boc, cabrit.
e) pollastre, gallina, gall.
5. L’Ajuntament: l’alcalde o l’alcaldessa i els seus regidors, mitjançant els funcionaris i altres treballadors
de l’Ajuntament.
6. a) sí
b) sí
c) no
d) no
e) no
Unitats 5, 6, 7, 8
1. Són les targetes de crèdit mitjançant les quals es pot pagar sense manejar diners. El comerciant
cobrarà del banc o de la caixa que hagi expedit la targeta.
2. Una botiga és molt més petita que un hipermercat i sol estar especialitzada en una determinada
gamma de productes, és a dir, no s’hi troba tanta varietat.A la botiga, però, trobem millor servei
i tracte, i sol ser més a prop de casa. Dóna vida al barri i al poble.
3. Utilitzar aparells que s’endollin en lloc d’emprar piles, reciclar envasos, llençar les piles en contenidors
especials, utilitzar la llum natural sempre que es pugui, apagar els llums quan no es necessitin,
obrir la nevera només quan cal treure’n alguna cosa, no abusar de la calefacció, apagar els
llums pilot dels aparells, etc.
4. a) terra: vies.
b) riu.
c) mar.
d) terra: carretera.
e) aire.
SOLUCIONARI AVALUACIÓ SUMATIVA I FINAL
5. Cedir el seient a persones grans, a dones embarassades… → Correcte
Parlar cridant. → Incorrecte

Treure el cap i els braços per la finestra de l’autobús. → Incorrecte
Demanar la parada del bus amb prou antelació. → Correcte
Pujar al metro quan sona l’avís de tancament de portes. → Incorrecte
Empènyer per poder sortir abans que ningú. → Incorrecte
Unitats 9, 10, 11, 12
1. Mitjans orals: ràdio i televisió. Mitjans escrits: diari, revista i Internet.
2. a) Els panellets són uns pastissets de sucre i ametlla que es mengen per Tots Sants.
b) La mona és un pastís que se sol decorar amb ous de xocolata i que el padrí regala al seu
fillol o fillola el Dilluns de Pasqua.
c) El tortell és un pastís farcit de massapà, cabell d’àngel, etc., que es menja el dia de Reis.
3. a) un quart d’una;
b) un quart i cinc d’onze;
c) dos quarts i cinc de vuit.
4. Digital.
5. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre o de la mestra.
6. a) tardor.
b) començament de l’hivern.
c) hivern.
d) primavera.
SOLUCIONARI AVALUACIÓ SUMATIVA I FINAL
177