Descarregeu-vos l'anuari sencer - TRILCAT - Universitat Pompeu ...

F. FELIU & J. FERRER · LA TRADUCCIÓ DEL CÀNTIC DELS CÀNTICS DE MN. FREDERIC CLASCAR 55
1 Text hebreu Versió de Frederic Clascar Traducció mot a mot
11 תוֹדּ֥ קְנ ֻ םע ֖ ִ ךְ ָלּ־ה ֔ ֶשׂ ֲעַנ ֙ב ָה ָז ירוֹתּ ֤ ֵ cadenes d’or et farem |
׃ ף ֶס ֽ ָכּ amb ַה pics d’argent.
ֽ ֵ
12 ןת֥ ַ ָנ י דּ֖ ִ רְ ִנ וֹ ֔בּ ִס ְמ ִבּ ֙ךְ ֶל ֶ֙מּ ַה שׁ־ד ֤ ֶ —Mentre ַע el rei és a sa taula, |
׃וֹחיר dóna el meu nard sa olor: |
13 ׃ןילָי ִֽ יד֖ ַ ָשׁ ןיבּ ֥ ֵ י ִל ֔ י֙דוֹדּ ִ ׀רֹמּ֤ ַה רוֹ ֙ר ְצ un pom de mirra és mon amat
per mi, |
entre les meves sines ell fa
nit: |
֥ ֵ ֖ ֵ ְ ֔ ֙ ִ ֤ ֙
ִ ֶ
14 ןיע ימר ַכ ְבּ י ִל ידוֹדּ ׀ר ֶפ ֹכּ ַה לֹכּ ְשׁ ֶא raïm de Xipre és mon amat
ס ׃ידֽֽ גּ per mi |
a les vinyes d’Engaddí.
15 ךְִיַֽ֥ ני ֵע ה פָי ֖ ָ ךְָֽ֥ נּ ִה י ִ֔תָי ְע ר ַ ֙ה ָפָי ֽ֤ךְנּ ָ ִה
׃םיִֽ נוֹי
16 וּנשׂ֖ ֵ רְ ַע־ף ַא םי ִעָנ ֔ ףא ֣ ַ י֙דוֹד ִ ה֤ פָי ֶ ֙ךְָנּ ִה
׃הָֽ נָנֲערַ 17 ]וּנ ֵטי חִ ר) ַ םי ִ֔זרָ ֲא וּני ֙ תֵּ֙ ָבּ תוֹרֹק ֤
׃םיתוֹר ִֽ ְבּ [ וּנטי ֖ ֵ ִה ר( ַ
1,11 pic: ‘senyal petit i rodó’.
—Oh!, com ets bella, la meva
aimia!, |
com ets bella!, |
dues colomines són tos ulls!
—Oh!, com ets bell, mon
amat!, |
ai!, que gentil!, |
el nostre tàlem, ai!, que
verdejant!
—Les bigues del nostre casal
són cedres; |
1,13 pom: ‘ram petit de flors, d’herbes oloroses’.
el nostre teginat, xiprers.
Arracades/joies d’or farem
per a tu amb punts [:
incrustacions] de plata.
[ELLA: 1,12–14] Mentre que el
rei (és) en el seu divan / amb el
seu cercle [dels qui fan banquet
amb ell], el meu nard dóna [:
exhala] la seva olor.
Una bossa de mirra (és) el
meu estimat per a mi; entre els
meus pits passa la nit.
Un ramell d’henna (és) el meu
estimat per a mi a les vinyes
d’Enguedí [: La deu del cabrit].
[ELL: 1,15] Vet aquí a tu (que
ets) bella companya meva; vet
aquí a tu(que ets) bella, els teus
ulls (són) coloms.
[ELLA: 1,16–17] Vet aquí a
tu (que ets) bell estimat meu,
veritablement agradable,
veritablement el nostre llit (és)
exuberant/frondós.
Les bigues de les nostres cases
(són) cedres, el nostre sostre/
teginat/cassetonat (són)
savines.
1,14 raïm de Xipre: en nota Clascar aclareix que «no és, aquí, fruit de vinya, sinó una planta (Lawsonia
inermis), que fa una flor groga d’un groc d’or, en forma de raïm o d’espiga, oriünda de Xipre»,
que avui anomenem henna.
1,14 Engaddí, en hebreu té el significat de ‘font del cabrit’; és un indret de gran bellesa, on, enmig del
desert, prop del Mar Mort, hi ha un gran salt d’aigua.
1,15 colomines: ‘colomes joves’.
1,17 teginat: ‘estructura inferior d’un sostre pla o en volta constituïda per l’encreuament de bigues
i motllures que formen caselles quadrilàteres o poligonals’ o, simplement, usa el mot amb el
valor que tenia en determinats parlars de ‘sostre’.
ANUARI TRILCAT [ISSN 2014-4644] 2 · 2012 [48–78]