Descarregeu-vos l'anuari sencer - TRILCAT - Universitat Pompeu ...

F. FELIU & J. FERRER · LA TRADUCCIÓ DEL CÀNTIC DELS CÀNTICS DE MN. FREDERIC CLASCAR 52
Cal notar que, sobre la traducció, Clascar sols indica que «la versió és literal, i, per fidelitat,
rítmica i lleument assonantada» (p. xix).
El prefaci del traductor (pàgines xi–xViii) és un prodigi de malabarisme poliglot: com
qui fa màgia, amb l’objectiu de distreure el censor —almenys a nosaltres gairebé cent anys
després així ens ho sembla—, hi diu —però sempre per boca interposada d’autors antics i
moderns— que el llibre és erotischer Poesie, epithalamius libellus, id est nuptiale carmen,
d’une manière obscène… També ens recorda que,
els jueus no permetien la lectura d’aquest llibre sinó als maridats, i als trenta anys fets; i
si entre els cristians no hi ha expressament la mateixa prohibició, els directors d’ànimes
prenen cura d’interdir-lo a les persones que s’hi podrien escandalitzar, conformant-se
en això al sentit de sant Bernat, el qual vol que el Càntic no es confiï sinó a esperits i a
oïdes castes (Clascar 1918: xiV).
La combinació entre el que diu i el que no diu és perfecta per fer venir ganes de llegir la
versió que ens ofereix.
És molt interessant notar que aquell any 1918 es va publicar també la versió del Càntic
dels Càntics feta per Carles Riba (Ferrer & Feliu 2012) i que l’any 1907, en edició pòstuma,
s’havia publicat la traducció de Jacint Verdaguer d’aquest llibre (Serrallonga 1995–1996).
Riba i Clascar van treballar independentment sense que l’un conegués el treball de l’altre,
pel fet que les obres es van publicar de manera simultània; en canvi, tot fa pensar que la
versió de Verdaguer —tot i que és feta a partir de la Vulgata llatina i no del text hebreu
original com les altres— figura en el rerefons cultural i lingüístic de les versions de Clascar
i de Riba. 5
5 Tenim preparat un estudi en què comparem les tres traduccions del Càntic dels Càntics esmentades, en
el context de la història de la llengua catalana del segle xx, que publicarem ben aviat.
ANUARI TRILCAT [ISSN 2014-4644] 2 · 2012 [48–78]