Descarregeu-vos l'anuari sencer - TRILCAT - Universitat Pompeu ...

J. RAMIS · LITERATURE AS A RESPONSE TO CULTURAL…, DE J. CORNELLÀ-DETRELL 172
completa. Certament, a l’edició de 1968 hi ha un canvi de localitzacions fictícies (Santa Maria
dels Monts i Citavella) per localitzacions reals (Amposta i Barcelona), i, amb això, la voluntat
de convertir un relat mític en un de real i tangible. També hi ha un acostament a la llengua
col·loquial, amb la simplificació de la puntuació i la sintaxi, i l’eliminació d’arcaismes lèxics.
Un altre canvi lingüístic destacable, i que ajuda a aconseguir una llengua més col·loquial,
és la utilització sistemàtica d’articles davant dels noms propis de persona, cosa que també
suposa una centralització de la llengua i, per tant, un allunyament del seu dialecte i de la
vertadera vivacitat i col·loquialitat de la seva llengua.
Tot això, que és cert i tangible, mostra, però, un problema greu del plantejament de partida
d’aquest capítol. Arbó va escriure després del desenllaç de la Guerra Civil també en castellà.
Aquesta qüestió, si bé s’esmenta, i fins i tot es critica que els estudiosos no l’hagin tinguda
en consideració anteriorment, 2 no és tinguda en compte en l’anàlisi d’Arbó. Cornellà-Detrell
esmenta l’autotraducció de 1948 de Tino Costa (Áncora), però incomprensiblement no la
utilitza en l’estudi. El mateix passa amb la traducció francesa de Victor Crastre de 1954
(Gallimard). Finalment, tampoc no s’esmenta l’última versió publicada, l’autotraducció al
castellà de 1970 (Ediciones G. P.). El fet de no prendre en consideració aquests textos i el fet
de cenyir-se únicament a les edicions catalanes —«The existence of two Tino Costas […]» (!)
(p. 122)— suposa una anàlisi incompleta i esbiaixada.
Sense entrar en detalls, Arbó admet que els canvis introduïts a la novel·la es deuen en la
immensa majoria de casos a la intervenció i voluntat de Joan Sales, editor de la versió de
1968; fins i tot arriba a afirmar que el pròleg d’aquesta edició el va escriure el mateix Sales
i no pas ell. De fet, en l’autotraducció al castellà de 1970 es desfan els canvis introduïts en la
versió de 1968, on s’hi inclou un pròleg aclaridor de la posició d’Arbó respecte de l’evolució
de la novel·la. 3 La correspondència Sales-Arbó, que encara és inèdita, també mostra aquesta
disputa i l’intervencionisme de Sales, especialment en la novel·la precedent, L’espera (1967).
Amb tot això no es nega que Arbó fes una feina incansable de reescriptura, que la va fer,
però aquesta tasca era bàsicament en altres sentits. 4 Cornellà-Detrell escriu: «Significantly,
2 «The analysis of Arbó’s work has been patchy, to say the least: on the one hand, the identification
between language and literary tradition has prevented Catalan scholars from studying his novels in Spanish;
on the other, contemporary Spanish critics have ignored his production altogether, perhaps because his
novels were overtly praised in early Francoism or because they are unsure about how to approach the work
of bilingual writers» (p. 114).
3 Per conèixer el panorama complet del recorregut de Tino Costa, vegeu: Josep Miquel Ramis, «Traducir
bajo control: la versión francesa de Tino Costa, de Sebastià Juan Arbó». Dins: Xosé Manuel Dasilva; Helena
Tanqueiro (eds.), Aproximaciones a la autotraducción. Vigo: Editorial Academia del Hispanismo, 2011.
4 En aquest sentit, a més de la referència anterior, es poden consultar: Josep Miquel Ramis, «Autotraducció
i creació literària. El cas de Sebastià Juan Arbó» [en línia]. Dins: Catalonia, 7 (2010). http://www.crimic.paris-
sorbonne.fr/actes/catalonia7/ramis.pdf; Josep Miquel Ramis, «Sebastià Juan Arbó, autotraductor». Dins:
Enric Gallén; Francisco Lafarga; Luis Pegenaute (eds.), Traducción y autotraducción entre las literaturas
ibéricas. Berna: Peter Lang, 2010, pp. 335–347; Josep Miquel Ramis, Autotraducció i Sebastià Juan Arbó.
El cas de Terres de l’Ebre. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra [Tesi doctoral], 2011; Josep Miquel Ramis,
«Autotraducció i història d’un text literari. Hores en blanc. Notes d’un estudiant que va morir boig, de Sebastià
Juan Arbó». Dins: Revista de Filología Románica, 29 (2012, en premsa).
ANUARI TRILCAT [ISSN 2014-4644] 2 · 2012 [169–174]