Descarregeu-vos l'anuari sencer - TRILCAT - Universitat Pompeu ...

J. JANÉ-LLIGÉ · MIQUEL KOHLHAAS, DE H. VON KLEIST, EN TRAD. D’E. MARTÍNEZ FERRANDO 116
del mateix Goethe— i en la reacció posterior del príncep de les lletres alemanyes: «L’autor
de Wilhelm Meister va dir aleshores, amb un cert to despectiu, que Kleist escrivia per a
un teatre de l’esdevenidor, o, més clar, per a un teatre que no arribaria mai». (Martínez
Ferrando 1921: 7)
Després de relatar aquest episodi, Martínez Ferrando fa referència molt breument a
algunes de les obres més celebrades de Kleist, i emprèn el comentari de les característiques
particulars del Miquel Kohlhaas. Ara només ens referirem a les observacions que el traductor
dedica a la filiació estètico-ideològica de l’obra; les qüestions relatives a l’estil, les tractarem
més endavant en parlar de la traducció. Martínez Ferrando (1921: 8) comença evocant
l’episodi històric en què es basa el Kohlhaas: «L’argument sembla extret d’un episodi del
segle xVi, perdut en les cròniques alemanyes fins que Kleist l’estudià amorosament». Tot
seguit destaca el tractament realista i distanciat a què Kleist sotmet el material, recolzant-se
en la cita de Taillandier més amunt esmentada, però aleshores objecta el següent:
Potser la frase esmentada sigui, en efecte, la intervenció més directa de Kleist en la seva
narració, però, no obstant, a pesar que l’obra segueix un desenrotllament lògic i raonat
fins poc abans de l’acabament, tota ella traspua l’esperit exaltat, demoníac, del poeta…
(Martínez Ferrando 1921: 9)
Finalment el traductor recrimina a Kleist la presència d’elements no realistes, tot referint-
se al final de l’obra:
En efecte, les darreres pàgines de la novel·la decauen visiblement amb l’aparició
d’un personatge fantàstic —una gitana— el misteri de la qual produeix un contrast
desagradable amb el realisme que caracteritza l’obra. (Martínez Ferrando 1921: 9)
Martínez Ferrando retreu a Kleist bàsicament la manca de «coherència estètica», i
sobretot el recurs al meravellós:
El rol de la gitana, doncs, en mig del realisme envoltant, és absurd, i, per tant, desproveït
de tacte literari. […] Aquest amor a les coses meravelloses ha estat sempre un dels més
grans defectes de Kleist… (Martínez Ferrando 1921: 9)
A tall de resum, doncs, cal concloure que la imatge de Kleist transmesa per Martínez
Ferrando en el seu pròleg és la d’un autor vinculat al romanticisme de primera hora, l’obra
del qual, que en general cal qualificar de valuosa, presenta alguns excessos i incoherències
artístiques atribuïbles al caràcter desequilibrat de l’autor; en aquest sentit, Martínez
Ferrando oposa implícitament Kleist, com fa bona part de la historiografia alemanya
tradicional, al Goethe auri, clàssic i equilibrat. La interpretació del traductor valencià s’adiu
amb la imatge canònica tradicional que es té de l’autor en l’àmbit germànic i s’allunya
ANUARI TRILCAT [ISSN 2014-4644] 2 · 2012 [105–131]