Memòria i Plec de Condicions (ANTIC-NO VALID) - Parc Científic de ...

PROJECTE EXECUTIU DE LA FASE 2 DEL 

PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA 

CONTINGUT 

ESTABULARI – SERVEI D’EXPERIMENTACIÓ ANIMAL 

PART 2: INSTAL·LACIONS 

MEMÒRIA – ANNEXES – PLEC DE CONDICIONS – CONTROL DE QUALITAT 

SETEMBRE / 2009

INDEX: 

A) MEMÒRIA ................................................................................................................................ 3 

1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA........................................................................................................ 3 

1.1 AGENTS.............................................................................................................................. 3 

Promotor/s ................................................................................................................................................................ 3 

Redactor/s................................................................................................................................................................. 3 

1.2 INFORMACIÓ PRÈVIA ....................................................................................................... 3 

Objecte del projecte................................................................................................................................................. 3 

Descripció de l’emplaçament.................................................................................................................................. 4 

Dades urbanístiques................................................................................................................................................ 4 

1.3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE.......................................................................................... 5 

Descripció general de l’espai.................................................................................................................................. 5 

Programa de necessitats......................................................................................................................................... 6 

Procés previ d’enderrocs........................................................................................................................................ 6 

Criteris compositius del projecte ........................................................................................................................... 6 

Quadre de superfícies ............................................................................................................................................. 7 

Descripció bàsica del sistemes............................................................................................................................ 10 

1) SISTEMA ESTRUCTURAL .................................................................................................................10 

2) SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ ....................................................................................................10 

3) SISTEMA D’ENVOLVENT ..................................................................................................................10 

4) SISTEMA D’ACABATS......................................................................................................................10 

5) SISTEMA DE CONDICIONAMENT AMBIENTAL I SERVEIS ........................................................................10 

2 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA ................................................................................................. 11 

2.1 SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI.......................................................................................... 11 

2.2 SISTEMA ESTRUCTURAL............................................................................................... 11 

2.3 SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ ............................................................................. 11 

2.4 SISTEMES D’ACABATS .................................................................................................. 11 

2.5 SISTEMES D’ACONDICIONAMENT D’INSTAL·LACIONS............................................. 13 

3 COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS.............................................. 14 

4 RESUM DE PRESSUPOST................................................................................................. 15 

B) ANNEXES .............................................................................................................................. 16 

5.1 NORMATIVA APLICABLE................................................................................................................................16 

5.2 PLÀNING ........................................................................................................................................................... 34 

5.3 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA.......................................................................................................... 35 

C) PLEC DE CONDICIONS ........................................................................................................ 36 

D) PLA DE CONTROL DE QUALITAT ...................................................................................... 37

A) MEMÒRIA 

1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA 

1.1 AGENTS 

Promotor/s 

FUNDACIÓ PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA 

UNIVERSITAT DE BARCELONA 

Amb domicili a: 

Adreça Parc Científic de Barcelona 

Carrers de Baldiri i Reixac 10-12, Josep Samitier i Avinguda Gregorio Marañón 

Municipi Barcelona Codi Postal 08028 

Redactor/s 

2BUXADÉ, MARGARIT, FERRANDO, S.L. arquitectes NIF B-63492219 

Representat per : 

Arquitecte Àgata Buxadé Fortuny NIF G-44001833 

Adreça C/ Major núm. 26 

Municipi Sant Just Desvern Codi Postal 08960 

1.2 INFORMACIÓ PRÈVIA 

Objecte del projecte 

El present document desenvolupa, a nivell d’instal·lacions, el projecte executiu corresponent al 

recinte del Servei d’Experimentació Animal (SEA), que se ubica principalment a la planta cota 

44,32 del nou edifici modular de la segona fase del Parc Científic de Barcelona. 

Per tant, l’objecte del projecte és la definició de les instal·lacions interiors d’una sèrie d’espais 

continguts a l’esmentat edifici. L’arquitectura d’aquest recinte es defineix al corresponent projecte 

independent. 

Emplaçament: 

Adreça Parc Científic de Barcelona 

Carrers de Baldiri i Reixac 10-12, Josep Samitier i Avinguda Gregorio Marañón 

Població Barcelona Codi Postal 08028 

Municipi Barcelona Comarca Barcelonés 

Encàrrec: En missió completa

Descripció de l’emplaçament 

L’edifici ocupat parcialment pel Servei d’Experimentació Animal es troba a l’illa I del Campus 

Sud de Pedralbes de la Universitat de Barcelona, limitada pels carrers Avinguda del Doctor 

Marañón, carrer de Baldiri Reixac i carrer de Josep Samitier. 

Actualment aquesta illa inclou edificis existents de nova construcció i edificis existents 

rehabilitats o en fase rehabilitació, així com el propi edifici que ocupa aquest projecte. Els 

edificis existents són les Torres B, C i D, l’edifici d’administració, la Biblioteca i la Primera Fase 

dels Mòduls de Laboratoris del Parc Científic de Barcelona: 

• Torre B - Edifici existent en fase de reforma destinat a oficines de laboratoris 

d’investigació i sales de reunions. 

• Torre C - Edifici existent en fase de reforma destinat a oficines de laboratoris 

d’investigació i sales de reunions.. 

• Torre D - Edifici existent reformat i en funcionament destinat a oficines dels laboratoris 

d’investigació. 

• Edifici d’administració – Edifici existent reformat destinat a oficines dels laboratoris 

d’investigació i administració del Parc Científic de Barcelona. 

• Biblioteca – Edifici existent en funcionament. 

• Mòduls de Laboratori del Parc Científic de Barcelona, 1ª fase – Edifici existent en 

funcionament destinat a laboratoris d’investigació. 

• Mòduls de laboratori del Parc Científic de Barcelona i Edifici de Serveis, 2ª fase – 

Edifici en construcció. Una vegada executada l’estructura, actualment s’està construint 

l’envolvent arquitectònica. Ocupa una posició central al complex del parc Científic, 

entre les torres B, C i D i la primera fase dels mòduls de laboratori. Serà un edifici 

destinat a Laboratoris d’investigació, estabulari, auditori, sala d’exposicions, restaurant, 

botiga i aparcament. Concretament, el present document recull el projecte corresponent 

a les instal·lacions del recinte de l’estabulari (Servei d’Experimentació Animal). 

L’espai ocupat pel SEA s’ubica principalment a la planta cota 44,32, en un recinte totalment 

interior de planta pràcticament rectangular. Sobre aquest espai es disposa una planta tècnica, 

també objecte del projecte, a les cotes 47,32 i 47,06. Per últim, la intervenció ocupa també una 

petita sala de la planta cota 41,18. 

Dades urbanístiques 

Planejament vigent 

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA ESPECIAL D’ORDENACIÓ DE 

L’EQUIPAMENT DEL CAMPUS SUD PEDRALBES A L’ÀMBIT DE L’ILLA I, 

DELIMITADA PELS CARRERS BALDIRI REIXAC, JOSEP SAMITIER I 

L’AVINGUDA DOCTOR GREGORIO MARAÑON. Aprovat definitivament al juny 

de 2008. 

Aquest planejament va modificar el TEXT REFÓS de la MODIFICACIÓ DEL PLA 

ESPECIAL D’ORDENACIÓ DE L’EQUIPAMENT DEL CAMPUS SUD 

PEDRALBES ENTRE LES AVINGUDES DE LA DIAGONAL, DEL DOCTOR 

MARAÑON I DE JOAN XXIII. Aprovat definitivament el 13 de juliol de 1999. 

Qualificació del sòl 7c Sistema d’equipament Comunitari 

Superfície total illa 25.864 m² 

Denominació zona Equipament del Campus Sud de Pedralbes 

Usos admesos Els terrenys són de titularitat de la universitat de Barcelona i es destinaran als 

usos inherents a l’activitat docent, de recerca i transferència de tecnologia. 

En la primera planta soterrani s’admeten els mateixos usos que els admesos per 

damunt de la cota de referència de la planta baixa i l’ús d’aparcament. Les plantes 

per sota de la primera planta soterrani únicament es podran destinar a 

aparcaments, instal·lacions i equips tècnics de l’edifici i d’altres similars.

Condicions de l’edificació 

Edificabilitat total de l’illa 1,83 m 2 /m 2 

Paràmetres normativa Paràmetres projecte bàsic aprovat 

1,83 m 2 /m 2 

Superfície total de l’illa 25.864 m 2 25.864 m 2 

Sostre edificable de l’illa 47.331,12 m 2 47.286,85 m 2 

Ocupació en planta global 65 % 64,5 % 

Ocupació en planta global 16.761 m 2 16.690,5 m 2 

Altura màx. PRP1 (PRA1) +101,5 m +44,75 m 

Altura màx. PRP2 (PRA2) +78,5 m +27,0 m 

Alçada reg. màx. (PRP1) PB+12 plantes PB+12 plantes 

Alçada reg. màx. (PRP2) PB+4 plantes PB+4 plantes 

Nº de places de pàrking total 

1 cada 65 m 2 útils = 

537 

places 537 places 

Nº de places de pàrking 2,2x4,5 >537x0,75 = 402 places 436 places 

Nº de places de pàrking 2,0x4,0

Programa de necessitats 

El programa d’arquitectura es troba definit a la PART 1: ARQUITECTURA d’aquest mateix 

projecte. 

Procés previ d’enderrocs 

Aquest projecte no contempla cap actuació d’enderroc. 

Criteris compositius del projecte 

Els criteris compositius del projecte es troben definits a la PART 1: ARQUITECTURA d’aquest 

mateix projecte.

Quadre de superfícies 

NIVELL ZONA ESTANÇA SUPERFÍCIES 

(útils) 

41,18 RESIDUS ESPAIS 

VIRALS 

BW-ACC1 3,87 m² 

BW-VEST 5,7 m² 

BW 18,03 m² 

SUP. (construides) 

41,18 27,6 m² 30,58 m² 

44,47 ADMINISTRACIÓ ADM7 43,21 m² 

ADM6 27,55 m² 

ADM5 16,53 m² 

ADM4 16,6 m² 

ADM3 5,5 m² 

ADM2 73,26 m² 

ADM1 38,73 m² 

ADM8 8,41 m² 

ADM9 8,6 m² 

ADM10 7,08 m² 

ADM-VEST 25,48 m² 

SERVEI MINUSVÀLID 7,35 m² 

PASSADÍS 

EVAQUACIÓ 

52,69 m² 

MG2 216,25 m² 

MG3 11,39 m² 

CAMBRA RESIDUS 

SEA 

41,51 m² 

RESIDUS VESTÍBUL INDEPEN. 

1 

5,26 m² 

VESTÍBUL INDEPEN. 

2 

5,44 m² 

VESTUARIS 1 MG VEST 9,01 m² 

VF-1.1-2-3 33,22 m² 

VM-1.1-2-3 28,56 m² 

VF-1.4 i VM-1.4 13,01 m² 

VESTUARIS 2 

(ÀREA 

VF-2.1-2-3 26,27 m² 

EXPERIMENTACIÓ) 

VM-2.1-2-3 26,37 m² 

VF-2.4 i VM-2.4 8,93 m² 

ZR-1 384,93 m² 

ZR-2 25,41 m² 

UNITAT DE 

TRANSGÈNESI 

MMCF 1 20,8 m² 

MMCF 2 15,8 m² 

MMCF 3 44,69 m² 

MMCF 4 32,9 m² 

MMCF 5 33,01 m² 

MMCF 6 65,71 m² 

B-MMCF 32,57 m² 

ÀREA DE CRIA BR-MAG 190,17 m²

BR1 111,63 m² 

BR1-LAB 6,18 m² 

BR2 89,6 m² 

BR2-LAB 6,18 m² 

BR3 101,38 m² 

BR3-LAB 6,18 m² 

BR4 35,31 m² 

BR5 30,99 m² 

BR6 30,36 m² 

BR7 32,54 m² 

BR8 27,88 m² 

BR9 15,87 m² 

EXP QUA-1 26,86 m² 

EXP QUA-2 8,13 m² 

QUA-LAB 19,13 m² 

EXP1 27 m² 

EXP2 27 m² 

EXP3 27 m² 

EXP4 26,36 m² 

EXP5 26,91 m² 

EXP6 30,66 m² 

EXP MAG 46,29 m² 

BEH1 36,81 m² 

BEH2 33,23 m² 

BL3 33,53 m² 

DI4 33,93 m² 

DI5 25,2 m² 

EXP HL6 30,57 m² 

EXP LAB 1 8,47 m² 

EXP LAB 2 8,47 m² 

EXP LAB 3 8,47 m² 

EXP LAB 4 8,47 m² 

EXP LAB 5 8,47 m² 

EXP LAB 6 8,47 m² 

EXP LAB 7 8,42 m² 

EXP LAB 8 8,42 m² 

EXP LAB 9 8,47 m² 

EXP LAB 10 8,47 m² 

EXP LAB 11 8,47 m² 

EXP LAB 12 8,47 m² 

EXP LAB 13 8,47 m² 

EXP LAB 14 8,47 m² 

ZONES DE PAS ZONA DE PAS EXP. 336,66 m² 

P.EVACUACIÓ 1 9,04 m² 

P.EVACUACIÓ 1' 7,69 m² 






ÀREA DE 

VECTORS VIRALS 


P3-SAS.S 29,54 m² 

P3-ACC1 3,17 m² 

P3-VEST 6,01 m² 

ÀREA DUTXA AIRE 5,12 m² 

ÀREA DUTXA AIGUA 4,8 m² 

DISTRIBUIDOR 13,71 m²

P3-MAG 13,6 m² 

P3-A1 18,64 m² 

P3-LAB1 14,66 m² 

P3-RES1 6,13 m² 

P3-A2 11,63 m² 

P3-LAB2 12,34 m² 

P3-RES2 7,3 m² 

44,47 3198,21 m² 3378,25 m² 

47,06 - 47,32 VESTÍBUL ESCALA 1 4,16 m² 

ESCALA 1 17,35 m² 

VESTÍBUL ESCALA 2 4,81 m² 

ESCALA 2 18,25 m² 

VESTÍBUL 

ASCENSOR 

19,29 m² 

SALA 

591,34 m² 

INSTAL·LACIONS 1 

ESCALA 11 10,52 m² 

ESCALA 12 10,34 m² 

ESCALA 27 11,5 m² 

47,06 - 47,32 687,56 m² 3910,36 m² 

TOTAL 3913,37 m² 7319,19 m² 

TOTAL COMPUTABLE 3225,81 m² 3408,83 m²

Descripció bàsica del sistemes 

1) Sistema estructural 

Aquesta part del projecte no contempla cap intervenció en el sistema estructural. Es defineix a 

la part 1: Arquitectura. 

2) Sistema de compartimentació 

Els elements de compartimentació interior inclosos al projecte són: 

TANCAMENT DE PANELL SANDVITX AMB LLANA DE ROCA 

TANCAMENT DE PANELL SANDVITX INOX. AMB LLANA DE ROCA 

TANCAMENT DE PANELL SANDVITX RF AMB LLANA DE ROCA 

Vegeu descripció detallada al punt 2.3. 

3) Sistema d’envolvent 

Aquesta part del projecte no contempla cap intervenció a l’envolvent. Es defineix a la part 1: 

Arquitectura. 

4) Sistema d’acabats 

A) PAVIMENTS 

Els paviments inclosos al projecte són: 

Paviment continu de resines epoxídiques 

B) CEL RASOS 

Els cel rasos inclosos al projecte són: 

Cel ras de panells de xapa d’acer galvanitzat 

Vegeu descripció detallada al punt 2.4. 

5) Sistema de condicionament ambiental i serveis 

El projecte preveu i descriu, a la memòria constructiva, les següents instal·lacions: 

• Electricitat i Enllumenat 

• Protecció i Seguretat 

• Telecomunicacions 

• Climatització 

• Fontaneria 

• Vapor 

• Protecció Contra incendis 

• Sanejament 

• Aire comprimit

2 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 

2.1 SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI 

No es fa cap intervenció en la fonamentació de l’edifici. 

2.2 SISTEMA ESTRUCTURAL 

Aquesta part del projecte no contempla cap intervenció en la compartimentació. Es defineix a la 

part 1: Arquitectura. 

2.3 SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ 

Comportament de les particions 

Particions Descripció Comport. 

davant el 

Partició 1 

Partició 2 

Partició 3 

Partició 4 


Descripció: tancament interior tipus Dagard SM M0, format per un núcli 

de llana de roca de 6cm de gruix, revestit de xapa d’acer galvanitzat 

lacada per les cares vistes. Fixació al terra amb un cinturó metàl·lic de 

30x60mm regulable. Els panells fan 120x300cm i disposen d’un forat per 

a pas d’instal·lacions als extrems. S’ensamblen entre sí i es segellen 

posteriorment. 

TANCAMENT DE PANELL SANDVITX INOX. AMB LLANA DE ROCA 

Descripció: tancament interior tipus Dagard SM M0, format per un nucli 

de llana de roca de 6cm de gruix, revestit de xapa d’acer inoxidable 304 

de 0.6mm. La unió entre panells es fa mitjançant perfils ocults. La fixació 

al terra es farà amb un cinturó metàl·lic de 30x60mm. Regulable. 

TANCAMENT DE PANELL SANDVITX RF AMB LLANA DE ROCA 

Descripció: tancament interior tipus Dagard LF RF120, format per un 

nucli de llana de roca de 11,6cm. de gruix, entre dues xapa d’acer 

galvanitzat lacat de 0.6mm. La unió entre panells es fa mitjançant 

ensamblatge doble recobert amb xapa de revestiment del panell. La 

fixació al terra es realitza amb una "U" galvanitzada. El gruix del panell es 

de 11,6cm. 


Descripció: tancament interior tipus Dagard SM M0, format per un núcli 

de llana de roca de 4cm de gruix, revestit de xapa d’acer galvanitzat 

lacada per les cares vistes. Fixació al terra amb un cinturó metàl·lic de 

30x60mm regulable. Els panells fan 120x300cm i disposen d’un forat per 

a pas d’instal·lacions als extrems. S’ensamblen entre sí i es segellen 

posteriorment. Utilitzat com a trasdossat interior. 

foc 

Aïllament 

acústic 

>RF 60 >38 dBA 

>RF 60 >38 dBA 

>RF 120 >40dBA 

- - 

CRITERIS DE DISSENY 

Els materials utilitzats per a la construcció dels tancaments del Servei d’Experimentació Animal 

seran de tipus laboratori i/o blanca, es a dir, amb materials no porosos, de fàcil neteja i no 

generador de partícules. 

Les mampares estan constituïdes per panells d’ànima de llana de roca amb acabat de làmines 

de xapa lacada. Les juntes entre panells seran segellades amb silicona fungicida. Aquest 

material té com a característica principal ser molt fàcilment rentable. 

Donat que es tracta d’una planta soterrani situada al costat d’un accés rodat i tenint en 

consideració que les parets perimetrals han de ser sectoritzades per seguritat davant incendis, 

s’han escollit uns tancaments amb reacció al foc tipus M0 segons UNE-23-727-81 i UNE-23- 

702-88 per als tancaments verticals; RF-120 als tancaments verticals que delimiten sectors 

d’incendi; i RF-90 segons UNE-23-727-81 i UNE-23-702-88 per a la instal·lació del sostre. 

El revestiment del terra previst serà de resina epoxi de 2mm de gruix.

Per a l’elecció d’aquest sistema s’ha tingut en consideració la resistència mecànica de l’epoxi, 

superior a les llosetes de PVC, en allò que a les substàncies dissolvents i aigua es refereix a la 

zona de rentat i rodament dels carros amb rack i materials. 

Així mateix aquest tipus de paviment s’integra millor amb els nombrosos desaigües sifònics 

existents al terra original i necessaris per a la maquinària de rentat i esterilitzat. 

Mitjançant el paviment de resina aconseguim un terra continu, rematat perimetralment amb 

mitja canya del terra per tal d’evitar una junta al terra que pogués ser motiu per a l’acumulació 

de brutícia. 

Els pilars existents en la instal·lació es revestiran de resina epoxi amb acabat a les cantonades 

d’angle d’inoxidable, el qual quedarà instal·lat sense ressalt. 

El conjunt de la zona serà lo més estanc possible per tal d’evitar la pèrdua de sobrepressió. 

DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 

TANCAMENTS VERTICALS 

El tancament vertical és una mampara a base de plafons monolítics, formats per dos cares 

externes de xapa, entre les que s’interposa l’ànima de llana de roca que confereix al panell les 

qualitats aïllants i resistents al foc M0. 

Per a realitzar els tancaments verticals de les dutxes s’utilitzaran panells M0 de 

característiques similars als anteriors, amb la particularitat de que les xapes seran d’acer 

inoxidable. Les portes de les dutxes disposaran de dos espiells amb l’objectiu de fer visibles 

possibles problemes de personal a l’interior d’aquestes. 

Per a sectoritzar a les zones que així ho requereixen s’utilitzarà panells amb l’ànima de llana de 

roca amb resistència RF-120. 

El particular disseny dels suports permetrà realitzar un tancament llis i continu. 

La modulació dels tancaments és de 120cm i el gruix de les cares externes és de 0,6mm, amb 

un gruix total de 60mm per al panell M0 i de 120mm per al panell RF-120. 

La instal·lació de l’esmentat panell RF-120 es realitzarà de forjat a forjat i amb una perfilaria 

d’entrega al terra i sostre mitjançant U galvanitzada del guix adequat. 

La trobada entre panells verticals i paviment i fals sostre es realitzarà mitjançant perfils corbs 

en mitja canya. 

El segellat final entre panells i trobades amb el perfil de mitja canya es realitzarà mitjançant 

cordó de silicona fungicida. 

L’ancoratge al terra del panell vertical es realitzarà amb perfil de cinta regulable al panells M0 

de forma que aquest perfil pugui absorbir el desnivells que puguin existir al terra. 

Les portes i finestres tindran les mateixes característiques constructives que la resta dels 

panells, de forma que ambdós elements estaran enrasats adequadament als tancaments. 

S’instal·laran portes amb control d’accés a les zones que així ho requereixin, de forma que 

només podran accedir a aquestes sales el personal autoritzat. També s’instal·laran portes amb 

molls antiretorn per tal d’assegurar el tancament de les portes. 

El muntatge de tots els tancaments inclou l’acabat i remat per a la correcta adaptació dels 

mateixos a lluminàries, difusors, SAS i autoclau. 

2.4 SISTEMES D’ACABATS 

Cel rasos 

CEL RAS PANELLS SANDVITX 

Descripció: cel ras de panells de xapa d’acer galvanitzat lacat en la cara 

vista amb nucli de llana de roca de 6cm de gruix. Mesures de panells de 

120x300cm. 


FALS SOSTRE 

El cel ras es configurarà mitjançant plafons de 60mm de gruix i una resistència al foc RF-90 

que permetrà el pas dels conductes i canalitzacions de instal·lacions, motiu pel qual 

s’habilitaran tensors i reforços mecànics fixats al sostre de la planta. 

El cel ras estarà segellat mitjançant silicona fungicida tant per la part interior com per la part 

exterior, encara que per la part exterior a més s’instal·larà una cinta asfàltica a totes les juntes 

dels panells de forma que si hi hagués una escapada d’aigua no arribaria a filtrar a la sala.

Aquesta cinta asfàltica s’utilitzarà per a realitzar un petit recrescut sobre les lluminàries, 

difusors, i la resta d’elements instal·lats al sostre amb la finalitat anterior. 

Paviments 

PAVIMENT CONTÍNU DE RESINES EPOXÍDIQUES 

Descripció: paviment a base de resines epoxídiques sense juntes, 

autoanivellant, sense dissolvents, amb acabat satinat, d’alta planimetria 

tipus Quimipox-max de Granicrom. 

S’aplicarà una capa d’allisat previ amb massilla epoxi Quimipox. S’aplicarà 

prèviament imprimació amb resina tipus Quimipox-adherencia l o 

equivalent. 


PAVIMENT 

El tractament del terra es realitzarà com a paviment continu, sense juntes, a base de resines de 

poliuretà, amb propietats anticorrosives, antibacterians, resistent al rajat i al desgast. 

La textura d’acabat s’adequarà a les necessitats de cada zona, permetin obtenir graus de 

lliscament entre 1 i 3 segons la NTC en vigor. 

2.5 SISTEMES D’ACONDICIONAMENT D’INSTAL·LACIONS 

Instal·lacions 

1) Electricitat i enllumenat 

2) Protecció i seguretat 

3) Telecomunicacions 

4) Climatització 

5) Fontaneria 

6) Vapor 

7) Protecció contra incendis 

8) Sanejament 

9) Aire comprimit 

Descripció 

Justificació i definició dels components a l’apartat 

INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT. 


INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ I SEGURETAT. 


INSTAL·LACIÓ DE TELECOMUNICACIONS. 


INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ. 


INSTAL·LACIÓ DE FONTANERIA. 


INSTAL·LACIÓ DE VAPOR. 


INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS. 


INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT. 


INSTAL·LACIÓ D’AIRE COMPRIMIT.

1) INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT 

SERVEI D’EXPERIMENTACIÓ ANIMAL 

MEMÒRIA 

I N D E X 

13.1. ANTECEDENTS. 

13.2.- OBJECTE DEL PROJECTE. 

13.3. AUTORITZACIONS PRECEPTIVES. 

13.4. REGLAMENTACIÓ. 

13.5. ESTAT ACTUAL DE LES INSTAL·LACIONS. 

13.6. ENLLUMENAT. 

13.7. PREVISIÓ DE CÀRREGUES. 

13.8. INSTAL·LACIÓ A EXECUTAR. 

13.9. SUBMINISTRAMENT. 

13.10. ESCOMESA. 

13.11. TIPOLOGIES. 

13.12. DISTRIBUCIÓ. 

13.13. INSTAL·LACIÓ INTERIOR. 

13.14. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ. 

13.15.- PRESSA DE TERRA. 

13.16.- CAIGUDES DE TENSIÓ. 

13.17. PROVES. 

13.18. CÀLCUL DE LÍNIES. 

13.19. REGULACIÓ I CONTROL. 

ANNEX I.- ESQUEMES ELÈCTRICS 

ANNEX II.- TAULA DE CÀLCULS.

1.1. ANTECEDENTS. 

El present projecte correspon al programa d’ampliació de l’edifici modular del Parc Científic de 

Barcelona corresponent a l’estabulari . 

Les instal·lacions projectades s’integraran amb les ja existents que donen servei a altres locals. 

1.2.- OBJECTE DEL PROJECTE. 

L’objecte del projecte és definir les característiques de les instal·lacions de subministrament de baixa 

tensió que permetin dur a terme la seva execució segons la Normativa vigent. 

Comprèn l’estudi dels subministraments interiors d’enllumenat, força normal i SAI. Per cadascun d’ells 

es definiran punts de subministrament, circuits, proteccions i quadres de comandament. 

El projecte té com a objectiu definir les instal·lacions elèctriques de l’estabulari de l’edifici Modular del 

Parc Científic de Barcelona destinat a la cria i experimentació d’animals. 

La present memòria servirà de base per l’execució del corresponent projecte de legalització per 

obtenir dels Serveis d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, l’autorització d’instal·lació elèctrica 

d’enllumenat i força motriu per la potència total necessària, comprenent els consums que més 

endavant es detallaran, i la posterior autorització de posada en servei. 

1.3. AUTORITZACIONS PRECEPTIVES. 

Per la posada en servei de la instal·lació es disposarà de les autoritzacions de les Reglamentacions 

particulars, que, amb motiu del present projecte, estigui afectada l'activitat (climatització, baixa tensió, 

aparells elevadors, aparells a pressió, etc.). 

La maquinària que s’instal·li complirà amb el Reglament de Seguretat en les màquines i ITC 

publicades. 

Degut a que la instal·lació comprèn la previsió de punts de subministrament de força segons la relació 

de maquinària adjunta en base a aquesta maquinària específica, no es preveu que estigui afectada 

per Reglaments específics. 

No és objecte d’aquest capítol altres instal·lacions a més a més de les que aquí específicament es 

descriuen. 

1.4. REGLAMENTACIÓ. 

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA. 

La instal·lació elèctrica que es projecta s’executarà de conformitat amb les instruccions del Reglament 

Electrotècnic per a Baixa Tensió, aprovat per Decret 842/2002 de 2 d’Agost i Instruccions 

complementàries del mateix. 

Es detallen a continuació les instruccions complementàries a les que haurà d’ajustar-se l’execució de 

la present instal·lació elèctrica en funció de l’activitat i instal·lacions annexes. 

ITC BT 08 sistemes de connexió del neutre i de les masses en xarxes de distribució d’energia 

elèctrica.

ITC BT 09 instal·lacions d’enllumenat exterior. 

ITC BT 10 previsió de càrregues per a subministres en Baixa Tensió. 

ITC BT 11 A 16 relatiu a instal·lacions d’enllaç. 

ITC BT 17 dispositius generals i individuals de comandament i protecció. Interruptor de control de 

potència. 

ITC BT 06 i 07 relatiu a les xarxes aèries i subterrànies per a distribució de baixa tensió. 

ITC BT 19 A 24 relatiu a característiques en xarxes de distribució d’energia elèctrica, i prescripcions 

generals per a les instal·lacions interiors o receptores. 

ITC BT 27 relatiu a locals que contenen una banyera o dutxa. 

ITC BT 28 instal·lacions en locals de pública concurrència. 

ITC BT 30 relatiu a instal·lacions en locals de característiques especials. 

ITC BT 43 a 49 relatiu a requisits concernents a una correcta instal·lació, utilització i 

seguretat dels aparells receptors. 

ITC BT 18 relatiu a posada a terra de les instal·lacions. 

ALTRES INSTAL·LACIONS. 

No és objecte d’aquest capítol definir altres reglamentacions que li són d’aplicació en funció de 

l’activitat o tipologia del local. 

1.4.1. CLASSIFICACIÓ DELS LOCALS. 

CARACTERÍSTIQUES DEL LOCAL 

Aquest punt es redacta amb l’objectiu d’assenyalar els espais o dependències que a judici del 

projectista quedaran subjectes a reglamentacions específiques. 

LOCAL MULLAT. 

La normativa contempla com a tal aquells en que terra, sostre i parets estiguin o puguin estar 

impregnats d’humitat, i on puguin aparèixer, encara que sols sigui temporalment, llots o gotes grosses 

degut a la condensació o bé estar coberts amb bafs durant llargs períodes. 

Es consideraran classificables dins d’aquest apartat les àrees obertes al exterior. 

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA EN LAVABOS. 

La instal·lació en lavabos es considerarà subjecta al compliment de la ITC-BT-27 comportant la 

definició d’uns volums a tenir en compte en quant a la instal·lació elèctrica a executar. 

Les característiques de la instal·lació i els materials instal·lats estaran subjectes al que aquí es 

prescriu. 

APLICABILITAT DE LA INSTRUCCIÓ ITC BT 28 

L’aplicació de les prescripcions per a aquest tipus de locals s’entén per a les zones generals de pas, 

així com els locals o dependències on es reuneix públic. S’entén com a tal aquells on es reuneixen un 

nombre de persones superior al previst en el punt 1 de la ITC BT 28. 

El projecte contempla com a classificades les àrees de circulació i evacuació de públic.

En les zones classificades es preveu un total de tres línies d’enllumenat amb proteccions 

diferenciades, i comandament des del mateix quadre elèctric. 

Des del sistema de Gestió Tècnica centralitzada es controlarà l’estat dels dispositius, de protecció de 

manera que el salt intempestiu de qualsevol d’ells sigui detectat d’una forma centralitzada perquè 

pugui ser solucionat immediatament. 

1.5. ESTAT ACTUAL DE LES INSTAL·LACIONS. 

ESCOMESA. 

És considera existent a efectes d’aquest projecte, donant subministrament a l’àrea objecte de 

projecte. 

1.6. ENLLUMENAT. 

S'ha procedit a fer un repartiment de llumeneres en els diferents àmbits per tal d'obtenir nivells de 

luminància adequats a l'activitat de cada local. 

En aquest apartat es descriuran els criteris emprats en el disseny de la instal·lació d'enllumenat, així 

com les hipòtesis de càlcul adoptades en base a les recomanacions, i normes, per aquest tipus 

d’instal·lacions. 

Tot i que no és objecte de projecte, s’han modificat algunes llumeneres del passadís general d’accés 

a l’àrea d’administració, perquè hi han hagut modificacions respecte l’anterior projecte, degut a una 

variació en l¡alçada del sostre. Per aquest motiu s’inclou dins d’aquest projecte. 

1.6.1. ENLLUMENAT GENERAL. CRITERIS DE CÀLCUL. 

Com a criteris per aquesta selecció s'han utilitzat la Norma UNE-EN 12464-1, publicacions tècniques 

d’IDAE, així com altres recomanacions i estudis sobre aquesta matèria. 

En base a aquestes recomanacions i normes s'han adoptat les següents bases de càlcul. 

Ref. 

Sala 

Tipus de Sala 

IPRBT Lux 

C 

O 

De 

s 

IRC llu H.PT 

1.10 PASSOS IP-000 150 - 200 nw 3 3 0.20 

1.30 RECEPCIO IP-000 300 ww 2A 1 0.85 

4.30 ESTERILITZACIO IP-000 300 nw 2A 2 0.85 

4.50 LABORATORIS IP-000 300 - 500 nw 2A 2 0.85 

5.10 VESTUARIS IP-000 200 ww 2A 2 0.20 

6.10 LAVABOS Normal IP-000 150 - 200 ww 2A 2 0.20 

6.30 MAGATZEMS Standard IP-000 100 nw 3 2 0.20 

6.31 MAGATZEMS Estanco IP-x3x 200 nw 3 2 0.20 

6.90 SALES MAQUINES IP-x3x 200 nw 3 3 0.20 

7.10 DESPATXOS IP-000 500 nw 2A 1 0.85 

7.20 ADMINIST., SECRETAR. IP-000 400 nw 2A 1 0.85 

2.1.3 SALA DE VETERINARIA, ESTABLOS PARA PARIR 200 1B

on: 

• Ref. sala: Codificació adoptada en aquest projecte per identificar les sales segons la seva 

utilització. 

• Tipus de sala: Nomenclatura genèrica adoptada en aquest projecte per identificar les sales 

segons la seva utilització. 

• IP_RBT: Índex IP exigible en aquest tipus de sala segons el R.E.B.T. 

• Lux: Iluminància nominal mínima en lux a exigir en cada àmbit en funció de la feina visual 

prevista desenvolupar-hi. 

• CO: Grup de to de llum a exigir en cada àmbit. 

El to de llum depenen de la distribució espectral energètica en el camp visible emès per la 

llàntia. 

Es diferencien tres grups per indicar la temperatura de color, amb comparació al cos negre. 

WW: Blanc càlid. Temperatura de color inferior a 3300 °K. 

NW: Blanc neutre. Temperatura de color de 3300 a 5000 °K. 

TW: Llum dia. Temperatura de color superior a 5000 °K 

• IRC:Qualitat de llum a exigir en cada àmbit en funció de la bona visió dels colors. 

Índex de reproducció cromàtica: Dóna l'efecte de la radiació emesa per una font de llum 

sobre l’aspecte cromàtic dels objectes il·luminats, calculat en base a establir les diferències 

observades en vuit mostres al ser il·luminades mitjançant la llum a contrastar i la font de llum 

patró. 

Es dóna amb nivells segons el rang del Ra: 

* Nivell 1A Ra: 90 < 100 

* Nivell 1B Ra: 80 < 90 

* Nivell 2A Ra: 70 < 80 

* Nivell 2B Ra: 60 < 70 

* Nivell 3 Ra: 40 < 60 

* Nivell 4 Ra: 20 < 40 

El disseny de la disposició de les llumeneres ha estat condicionat per factors arquitectònics a fi i 

efecte d'integrar-les en una modulació de fals sostre uniforme en la totalitat del projecte, així com amb 

les diferents singularitats que apareixen en cada àmbit. 

Sota la direcció de la part d’arquitectura s’ha elaborat una distribució de llumeneres definint les 

característiques segons la utilització de cada àmbit, tant en relació a la potència de llàntia com 

característiques de color. 

Per al càlcul de les llumeneres necessàries a cada àmbit s'ha procedit a un renomeració dels àmbits, 

subdividint-los en àrees poligonals que permetin fer-hi un estudi luminotècnic per ordinador. 

La definició del tipus i nombre de llànties a instal·lar ha estat en funció de l’ús de l’àmbit, de les 

característiques de fals-sostre i de l’interdistància entre fileres de llumeneres, segons els criteris 

d’implantació ja enumerats. 

S’adjunta com annex a la memòria els càlculs luminotècnics dels àmbits, fent-ne, a continuació, un 

resum de les dades de càlcul i resultats obtinguts. 

1.6.2. ENLLUMENAT GENERAL. SOLUCIONS ADOPTADES. 

S’ha decidit la utilització, de forma general, de llumeneres amb tub fluorescent, amb presència 

continuada de persones i fins i tot en alguns llocs on es pugui produir l’encès i apagat més o menys 

continuat.

S’ha optat per la utilització, de forma general, dels següents tipus de llumeneres: 

* Llumeneres amb òptica especular. 

* Llumeneres estanques amb tub fluorescent. 

* Llumeneres estanques i estèrils amb tubs fluorescents. 

* Llumeneres estanques i estèrils amb tubs fluorescents vermells. 

Amb aquestes tipologies es cobreixen la majoria d’enllumenat de l’àrea, fins i tot les singularitats que 

es produeixen en funció de la utilització dels espais. 

Així mateix, es col·locaran llums regulables per requeriments dels àmbits. A l’aula de formació i la 

sala de reunions serà regulable manualment mitjançant comandament a distància, i a les sales de 

cria i animalaris. 

Degut a la tipologia d’alguns àmbits, s'han considerat, a més a més, altres previsions, i s’ha acordat 

amb la part d'arquitectura les següents solucions: 

* Homogeneïtzar l’ús de llumeneres segons el tipus de sostre. De manera que: 

• Cel ras de panells de sandvitx, s’han utilitzat llumeneres estanques i estèrils. 

Tot i que a vestuaris i zona de rentat no és requerit l’ús de llumeneres estèrils, 

també s’utilitzaran per homogeneïtzar les llumeneres i suportació. Aquesta 

soportació es realitzarà mitjançant un marc i ponts rigiditzadors de fixació 

conformant un sistema de sandwich amb el fals sostre. 

• Sostre de formigó enguixat i pintat, s’han utilitzat llumeneres estanques en les 

sales no nobles com ara el magatzem general i la cambra de residus SEA. Als 

passadissos amb aquest tipus de sostre s’han utilitzat llumeneres més estètiques. 

• Sostre de formigó acabat i pintat, s’han utilitzat llumeneres estanques, ja que el 

seu requeriment estètic no és important. 

• Cel ras de plaques de fibres minerals 600x600 mm, s’han utilitzat llumeneres 

de 0.6 x 0.6 m per poder-les col·locar més fàcilment. Aquestes estan ubicades de 

manera que no trenquen la quadrícula de les plaques. Aquestes no són estèrils. 

• Cel ras de plaques fonoabsorbents de 1200x600 mm, s’han utilitzat llumeneres 

de 0.6 x 0.6 m per poder-les col·locar més fàcilment. Aquestes estan ubicades de 

manera que no trenquen la quadrícula de les plaques. Aquestes no són estèrils, 

ja que és la zona d’administració. 

• Cel ras continu de guix laminat, s’han utilitzat llumeneres encastades a la paret 

perquè es considera sala noble i té una importància estètica. 

* En les sales d’instal·lacions s’instal·laran llumeneres estanques de superfície. 

* En els patis s s’instal·laran llumeneres estanques de superfície 

Per a la proposta de la ubicació de les llumeneres s’ha tingut en compte la distribució dels elements 

de climatització. 

• En alguns casos, hi ha ubicacions on no s’ha pogut ficar llumeneres. 

• La distribució de llumeneres no ha pogut ser centrada en la sala. 

1.6.3. ENLLUMENAT GENERAL. RESULTATS DE CÀLCUL. 

S'adjunta a continuació un resum dels àmbits considerats en el càlcul d'enllumenat amb expressió de 

totes les magnituds de càlcul, així com dels resultats obtinguts.

TIPUS DE LLUMENERES VALORS S/CALCUL 

Sala Nom de la Sala Tsal H.PT 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 EME Serv Mig Min F.Un Max 

MMCF 4 MMCF 4 2.1.3 6 2 200 365 187 0.51 480 

MMCF 5 MMCF 5 2.1.3 8 2 200 447 238 0.53 565 

MMCF 6 MMCF 6 4.50 0.85 16 3 500 507 197 0.39 637 

MMCF 3 MMCF 3 2.1.3 10 2 200 471 89 0.19 710 

MMCF 2 MMCF 2 2.1.3 3 1 200 330 177 0.54 451 

MMCF 1 MMCF 1 2.1.3 4 2 200 347 117 0.34 477 

S 1 SORTIDA 1 (S 1) 1.10 0.20 1 1 200 82 63 77.00 93 

S 3-1 SORTIDA (S 3-1) 1.10 0.20 1 1 200 176 114 0.65 219 

S 3-2 SORTIDA (S 3-2) 1.10 0.20 1 1 200 176 121 0.69 214 

LAB CIRCULACIÓ ÀREA EXPERIMENTACIÓ (LAB) 1.10 0.20 34 11 200 343 108 0.31 491 

S 4-1 SORTIDA 4.1 (S 4-1) 1.10 0.20 1 1 200 177 121 0.68 215 

S 4-2 SORTIDA 4.2 (S 4-2) 1.10 0.20 1 1 200 184 134 0.73 219 

ZR 2-2 PAS (ZR 2-2) 1.10 0.20 1 1 200 206 152 0.74 241 

EXP ZR EXP ZR 1.10 0.20 2 1 200 228 153 0.67 281 

EXP-MAG MAGATZEM AREA EXPERIMENTACIÓ (EXP- 6.30 

MAG) 

0.20 6 2 100 368 143 0.39 545 

EXP BCH1 ÀREA EXPERIMENTACIÓ BCH1 (EXP BCH1) 4.50 0.85 6 2 500 440 212 0.48 551 

EXP BCH2 ÀREA EXPERIMENTACIÓ BCH2 (EXP BCH2) 4.50 0.85 6 2 500 474 245 0.52 587 

EXP BL3 ÀREA EXPERIMENTACIÓ BL3 (EXP BL3) 4.50 0.85 6 2 500 480 243 0.51 631 



EXP HL6 IRRADIACIÓ (EXP HL6) 4.50 0.85 6 2 500 486 301 0.62 591 

MG 1 PASSADÍS (MG 1) 1.10 0.20 10 4 200 201 108 0.54 237 

EXPLAB 8 LABORATORI 8 (EXPLAB 8) 4.50 0.85 3 1 500 504 272 0.54 678 






EXPLAB 14 LABORATORI 14 (EXPLAB 14) 4.50 0.85 3 1 500 526 284 0.54 698










P3 SAS S P3 SAS S 1.10 0.20 2 2 200 263 83 0.32 438 

P3 RES1 RESIDUS 1 (P3 RES1) 6.30 0.20 1 1 100 225 97 0.43 335 

P3 AVV ÀREA DE VECTORS VIRALS (P3 AVV) 1.10 0.20 3 1 200 291 200 0.69 343 

P3 LAB1 LABORATORI P3-1 (P3 LAB1) 4.50 0.85 4 1 500 585 125 0.21 768 

P3 A1 ANIMALARI 1 (P3 A1) 2.1.3 4 2 200 535 284 0.53 786 

P3 A2 ANIMALARI 2 (P3 A2) 2.1.3 2 1 200 450 70 0.16 705 

P3 LAB2 LABORATORI P3-2 (P3 LAB2) 4.50 0.85 2 1 500 414 165 0.40 688 

P3 RES2 RESIDUS 2 (P3 RES2) 6.30 0.20 1 1 100 260 105 0.41 457 

P3 VEST ENTRADA VESTIDORS P3 (P3 VEST) 1.10 0.20 2 1 200 478 247 0.52 631 

ADM 8 ÀREA DESCANS (ADM 8) 1.30 0.85 1 1 300 279 29 0.10 565 

ADM 9 MAGATZEM (ADM 9) 6.30 0.20 2 1 100 309 173 0.56 415 

ADM 10 MAGATZEM (ADM 10) 6.30 0.20 2 1 100 342 223 0.65 450 

P3 MAG P3 MAG 6.31 0.20 2 2 200 278 182 0.66 341 

ADM-VEST PASSADÍS ADMINISTRACIÓ-VESTIDOR 1.10 

(ADM-VEST) 

0.20 3 2 200 243 64 0.26 391 

P3 EST ENTRE DUTXES (P3 EST) 4.30 0.85 1 1 300 436 216 0.49 613 

P3 ACC1 PASSADÍS (P3 ACC1) 1.10 0.20 1 1 200 351 266 0.76 407 

ADM 11 PASSADÍS (ADM 11) 1.30 0.85 2 2 300 408 217 0.53 557 

P3 VEST S VESTIDOR SORTIDA P3 (P3 VEST S) 5.10 0.20 1 1 200 404 327 0.81 461 

P3 VEST E VESTIDOR ENTRADA P3 (P3 VEST E) 5.10 0.20 1 1 200 340 286 0.84 386 

EXP 3 ÀREA D'EXPERIMENTACIÓ 3 (EXP 3) 6.31 0.20 4 2 200 409 142 0.35 680 



EXP QUA1 ÀREA D'EXPERIMENTACIÓ 

6.31 

QUARENTENA (EXP QUA1) 

0.20 4 2 200 417 36 0.09 686



EXP QUA2 EXP QUA2 6.31 0.20 2 1 200 365 260 0.71 433 

QUA-LAB ÀREA EXPERIMENTACIÓ (QUA-LAB) 6.31 0.20 3 1 200 351 74 0.21 473 

VM 2-2 VESTIDOR MASCULÍ 2-2 (VM 2-2) 5.10 0.20 2 1 200 263 100 0.38 379 

VF 2-2 VESTIDOR FEMENÍ 2-2 (VF 2-2) 5.10 0.20 2 1 200 268 102 0.38 380 

VF 2-1 VESTIDOR FEMENÍ (VF 2-1) 6.10 0.20 2 3 200 356 192 0.54 445 

VM 2-1 VESTIDOR MASCULÍ (VM 2-1) 6.10 0.20 2 3 200 346 190 0.55 443 

V 2-4 PAS VESTIDOR 2 (V 2-4) 1.10 0.20 2 1 200 426 301 0.71 527 

VM 2-3 PAS VESTIDOR MASCULÍ 2 (VM 2-3) 1.10 0.20 2 1 200 288 245 0.85 324 

VF 2-3 PAS VESTIDOR FEMENÍ 2 (VF 2-3) 1.10 0.20 2 1 200 291 249 0.85 331 

MG 2 MAGATZEM GENERAL (MG 2) 6.30 0.20 47 8 100 418 193 0.46 551 

ZR 1 ZONA DE RENTAT (ZR-1) 4.30 0.85 69 12 300 449 108 0.24 569 

MG 3 SISTEMA DE CONTROL DE ROBOTS (MG 3) 6.30 0.20 2 1 100 287 139 0.48 367 

ADM 6 SALA DE REUNIONS (ADM 6) 7.20 0.85 6 2 400 448 155 0.35 672 

ADM 7 AULA FORMACIÓ (ADM 7) 7.20 0.85 9 2 400 462 126 0.27 712 

ADM 5 DESPATX (ADM 5) 7.10 0.85 4 2 500 449 57 0.13 644 

ADM 4 DESPATX (ADM 4) 7.10 0.85 4 2 500 465 195 0.43 640 

ADM 2 ADMINISTRACIÓ (ADM 2) 7.20 0.85 17 3 400 518 62 0.12 730 

ADM 1 RECEPCIÓ (ADM 1) 1.30 0.85 9 3 300 443 49 0.11 801 

ADM3 SALA CONTROL CLIMA (ADM3) 7.20 0.85 1 1 400 317 63 0.20 480 

ZR 2-1 PAS (ZR 2-1) 1.10 0.20 1 1 200 206 152 0.74 241 

ZR 3 EVACUACIÓ (ZR 3) 1.10 0.20 14 4 200 179 124 0.69 201 

BR 1 ÀREA DE CRIA BR 1 2.1.3 12 3 200 338 47 0.14 524 

BR 1-lab BR 1-lab 6.31 0.20 1 1 200 159 5 0.03 201 

BR 2 ÀREA DE CRIA BR 2 2.1.3 12 3 200 394 95 0.24 543 

BR 2-lab BR 2-lab 6.31 0.20 1 1 200 159 121 0.57 308 

BR 3 LABORATORIS BR 3 2.1.3 12 3 200 368 68 0.19 547 

BR 3-lab BR 3-lab 6.31 0.20 1 1 200 162 109 0.68 202 

CRS 1 CAMBRA RESIDUS SEA 1 1.10 0.20 3 1 200 214 200 0.93 229 



INS INSTAL·LACIONS CLIMA 6.90 0.20 12 3 200 260 145 0.56 312 

BW RESIDUS ESPAIS VIRALS (BW) 6.90 0.20 2 1 200 197 97 0.49 301



BW-ACC1 BW-ACC1 1.10 0.20 1 1 200 165 66 0.40 206 

BW-VEST BW-VEST 1.10 0.20 1 1 200 193 154 0.80 220 

VF 1-1 VESTIDOR FEMENÍ 1-1 (VF 1-1) 6.10 0.20 2 5 200 248 122 0.49 347 

MG VEST PASSADÍS VESTIDOR 1 (MG VEST) 1.10 0.20 3 2 200 422 280 0.66 512 

BR-MAG MAGATZEM CRIA (BR-MAG) 2.1.3 30 5 200 358 109 0.30 451 

B-MMCF PASSADÍS (B-MMCF) 1.10 0.20 8 3 200 329 210 0.64 429 

VF 1-2/3 VESTIDOR FEMENÍ 1-2/3 (VF 1-2/3) 5.10 0.20 2 1 200 253 80 0.32 345 

VF 1-4 PAS VESTIDOR FEMENÍ 1 (VF 1-4) 1.10 0.20 1 1 200 221 132 0.59 254 

VM 1-1 VESTIDOR MASCULÍ 1-1 (VM 1-1) 6.10 0.20 2 3 200 302 182 0.60 379 

VM 1-2/3 VESTIDOR MASCULÍ 1-2/3 (VM 1-2/3) 5.10 0.20 2 1 200 303 111 0.37 374 

V 1-4 PAS VESTIDOR 1 (V 1-4) 1.10 0.20 1 2 200 170 22 0.13 259 

VM 1-4 PAS VESTIDOR MASCULÍ 1 (VM 1-4) 1.10 0.20 1 1 200 263 184 0.70 321 

BR 10 CIRCULACIÓ ZONA ESTABULACIÓ (BR 10) 1.10 0.20 14 6 200 347 156 0.45 438 

S 2-1 SORTIDA 2.1 (S 2-1) 1.10 0.20 1 1 200 177 124 0.70 215 

S 2-2 SORTIDA 2.2 (S 2-2) 1.10 0.20 1 1 200 177 134 0.75 213 

S 1-1 SORTIDA 1.1 (S 1-1) 1.10 0.20 2 2 200 220 161 0.73 252 

S 1-2 SORTIDA 1.2 (S 1-2) 1.10 0.20 1 1 200 169 106 64.00 212 

BR 7 ESTABULARI BR 7 2.1.3 4 2 200 332 156 0.47 444 




EXP 4 EXP 4 2.1.3 4 2 200 395 44 0.11 492 

EXP 5 EXP 5 2.1.3 4 2 200 388 48 0.12 488 

EXP 6 EXP 6 2.1.3 4 2 200 356 202 0.57 466 

BR 8 CRIA (BR 8) 2.1.3 6 1 200 596 223 0.37 796 

BR 9 MAGATZEM CRIA (BR 9) 2.1.3 3 1 200 349 225 0.64 439 

MMCF 4 MMCF 4 2.1.3 1 200 

MMCF 5 MMCF 5 2.1.3 2 200 

BR 1 ÀREA DE CRIA BR 1 2.1.3 2 200 

BR 2 ÀREA DE CRIA BR 2 2.1.3 2 200 

BR 3 LABORATORIS BR 3 2.1.3 2 200 

MMCF 3 MMCF 3 2.1.3 1 200



MMCF 2 MMCF 2 2.1.3 1 200 

MMCF 1 MMCF 1 2.1.3 1 200 

BR 7 ESTABULARI BR 7 2.1.3 1 200 




EXP 4 EXP 4 2.1.3 1 200 

EXP 5 EXP 5 2.1.3 1 200 

EXP 6 EXP 6 2.1.3 1 200 

EXP 3 ÀREA D'EXPERIMENATCIÓ 3 (EXP 3) 6.31 0.20 1 200 

EXP 2 ÀREA D'EXPERIMENATCIÓ 2 (EXP 2) 6.31 0.20 1 200 

EXP 1 ÀREA D'EXPERIMENTACIÓ 1 (EXP 1) 6.31 0.20 1 200 

EXP QUA1 ÀREA D'EXPERIMENTACIÓ 

6.31 

QUARENTENA (EXP QUA1) 

0.20 1 200 

P3 A1 ANIMALARI 1 (P3 A1) 2.1.3 1 200 

P3 A2 ANIMALARI 2 (P3 A2) 2.1.3 1 200 

BR 8 CRIA (BR 8) 2.1.3 1 200 

P TEC PLANTA TÈCNICA 6.90 0.20 161 6 88 200

on: 

• SALA: Referència donada a l'àmbit per fer-hi l'estudi luminotècnic. 

• NOM DE LA SALA: Denominació de l'àmbit en funció de l'activitat a desenvolupar-hi. 

• TSAL: Referència del tipus de sala segons relació en criteris de càlcul. 

• H.PT: Alçada plànol treball. 

• TIPUS LLUMINÀRIA: Referència de la llumenera a instal·lar. 

TIPUS 

MODEL I CARACTERÍSTICA 

DE PROTECCIÓ OBSERVACIONS POTÈNCIA 

T1 OD 8400 IP65 REGISTRAT PER DALT 2 x 18 W 


T3 OD 8400 IP65 

REGULADA 

REGISTRAT PER DALT 

2 x 36 W 


T5 OD 8400 IP65 

REGULADA 


2 x 58 W 

T6 OD 3441 4 x 18 W 

T7 OD 8400 IP 65 

Tub ROIG 


2 x 36 W 

T8 OD 3441 3 x 18 W 

T9 OD 8553 1 x 58 W 

T10 OD 8553 2 x 36 W 

T11 OD 8553 2 x 58 W 

T12 OD 3441 REGULADA 3 x 18 W 

T13 OD 6251 4 x 24 W 

T14 OD 6821 2 x 36 W 

• EME: Nombre de llumeneres amb equip d'emergència en aquest àmbit. 

• VALORS SEGONS CÀLCULS: 

SERV: Iluminància nominal mínima en lux a exigir en l'àmbit en funció de la 

feina visual prevista desenvolupar-hi. 

MIG: Iluminància mitjana obtinguda segons càlcul (lux). 

MIN: Iluminància mínima obtinguda segons càlcul (lux). 

F. UN: Coeficient d'uniformitat. 

MAX: Iluminància màxima obtinguda segons càlcul (lux). 

Els baixos coeficients d’uniformitat obtinguts en alguns casos són resultat directe dels criteris 

d’implantació ja enumerats. 

En qualsevol cas les distribucions projectades preveuen factors d’ubicació de llumeneres tal que

SEA_MEMÒRIA ELECTRICITAT_2.doc 

Pàg. 13 

donin prou nivell d’enllumenat en les zones on es requereix, per exemple, per estar-hi definit un lloc 

de treball, controlant-se en aquest casos els valors màxims obtinguts pel càlcul en aquell punt. 

En relació als resultats obtinguts cal fer algunes observacions: 

S’ha de tenir en compte, a més a més, que en algunes d’aquestes sales degut al seu perímetre 

irregular la superfície de càlcul és superior a la real, motiu pel qual els valors de luminància mitjana 

obtinguts son tan sols indicatius, essent reals els valors màxims que correspondran a la luminància 

en el lloc de treball per sota les llumeneres. 

A més a més dels casos enumerats, en algunes sales, el nivell d’enllumenat obtingut és un pel baix si 

bé s’ha acceptat per unificació de la disposició de llumeneres. 

Es preveu una sala de telecomunicacions a la planta de la cota 47, que estarà il·luminada per 2 punts 

de llums. 

1.6.4. ENLLUMENAT GENERAL. CARACTERÍSTIQUES PARTICULARS DE LA INSTAL·LACIÓ. 

.Es preveu la instal·lació de components electrònics d’alta freqüència en substitució de les 

reactàncies i carbassetes clàssiques. 

L’elecció generalitzada d’aquests tipus de reactàncies radica en l’estalvi directe com a conseqüència 

del baix consum d’energia, baixa dissipació tèrmica, major durabilitat de les llànties, millor rendiment, 

increment del confort degut a l'encès instantani, funcionament estable i manca d’efecte 

estroboscòpic. 

Qualsevol canvi respecte el que es prescriu en la memòria i plànols haurà d’ésser comunicat 

prèviament a la Direcció Facultativa per tal que se li doni el vist-i-plau. 

En relació als canvis es tindrà especial cura pel que fa a la substitució de llumeneres en el cas que en 

el replanteig de l’obra en alguna sala no hi cabessin, per longitud, les llumeneres que aquí es 

prescriuen. 

1.6.5. ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA. 

S’hauran d’instal·lar enllumenats especials d’emergència segons allò que disposa la Instrucció 

Complementaria ITC-BT-28 i NBE-CPI-96. 

L’alimentació de l’enllumenat d’emergència ha de ser automàtica amb tall breu, i compren 

l’enllumenat de seguretat. 

ENLLUMENAT DE SEGURETAT 

L’enllumenat de seguretat entrarà en funcionament de forma automàtica al produir-se la fallida de 

subministrament elèctric, o bé quan la tensió d’aquest baixi un 70 % del seu valor nominal. 

Compren l’enllumenat d’evacuació i l’enllumenat ambient o antipànic.

ENLLUMENAT D’EVACUACIÓ 

L’enllumenat d’evacuació garantirà el reconeixement i utilització dels mitjans i rutes d’evacuació. 


Pàg. 14 

Proporcionarà a nivell del terra i en l’eix dels passos principals una luminància horitzontal mínima d’un 

lux. 

La relació entre la luminància màxima i la mínima en l’eix dels passos principal serà inferior a 40. 

Haurà de poder funcionar, durant una hora com a mínim, proporcionant a l'eix dels passos principals 

la il·luminació referida, segons Normativa. 

LOCALS EN ELS QUE ES PREVEU ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA DE SEGURETAT 

En funció del tipus d’activitat i afluència de públic prevista hi han locals que no es classifiquen com 

de pública concurrència, si bé es dissenyaran les instal·lacions segons uns criteris mínims pautats en 

la Instrucció Tècnica Complementaria ITC-BT-28 i NBE-CPI-96. 

L’enllumenat de seguretat proporcionarà una luminància mínima de 5 lux al nivell d’operació en les 

proximitats de cada equip manual de prevenció i extinció d’incendis i en els quadres de distribució. 

En les sales que no són de pública concurrència s’hi ha previst enllumenat d’emergència per bé que 

no és exigible. S’ha entès, donada la utilització de l’àrea, que és fonamental garantir un enllumenat 

mínim a tots els àmbits per tal que davant una fallida de tensió no es paralitzi l’activitat, així com es 

pugui garantir la seguretat dels residents. 

Així mateix permetrà, que com a mínim es pugui procedir a acabar allò més urgent, com per exemple 

tancar ordinadors abans que es produeixi una fallida de SAI si es prolongués la falta de tensió. 

METODOLOGIA D’EXECUCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ 

A les zones de pas de pública concurrència es connectaran els equips d’enllumenat d’emergència i 

senyalització, dotades de bateries d’acumuladors, en dues línies generals. Aquesta metodologia es 

proposa en base a les tres enceses del enllumenat normal, mitjançant el qual amb un encès s’engega 

un terç del enllumenat i amb el segon encès el dos terços restants. Es necessari, doncs, que amb 

cada una d’aquests encesos es coordini amb una línia de emergències, perquè en cas de fallida de 

alguna protecció activi el enllumenat d’emergència corresponent. 

A la resta d'àrees es connectaran a la línia d'enllumenat de cada àmbit.

1.6.6. SISTEMA D’ENCÈS DE L’ENLLUMENAT. 

En els plànols de planta es grafien tant les línies previstes en cada àmbit, així com les enceses. 

SALES PER USOS ESPECÍFICS. 


Pàg. 15 

Els àmbits amb utilització específica s’alimentaran mitjançant línies generals, derivant-se a una caixa 

general en l’ordenada corresponent. 

L'encès de les sales s’ha previst mitjançant commutadors i encreuaments tan sols en els casos on 

per la distància dels accessos o per la seva utilització s'ha cregut adient. 

SALES DE CRIA , MMCF, ÀREA EXPERIMENTACIÓ I ANIMALARIS 

En aquestes sales hi han dos tipus de llumeneres: 

• Llumeneres de llum blanca regulades. Estaran regulades per un sistema centralitzat en 

horari diürn segons els bioritmes. 

• Llumeneres de llum vermella que s’encenen amb interruptors. Aquests llumeneres només 

funcionaran en horari nocturn 

Els interruptors seran antibacterians, i tenen una superfície autodesinfectant que elimina de forma 

eficaç i duradora els gèrmens i bactèries, afegint ions de plata al tecnopolímer. 

SALA DE REUNIONS I AULA DE FORMACIÓ 

En aquestes sales les llumeneres es regularan de forma manual mitjançant comandaments a 

distància. 

LABORATORIS 

L’encès d’aquestes sales és amb interruptors antibacterians. 

LLOCS GENERALS DE PAS DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA . 

L'encès dels enllumenats dels passos es farà mitjançant telerruptors comandats des del quadre 

general, amb polsador d’encès i apagat senyalitzant amb un pilot l’estat. 

S'ha previst un total de tres encesos en cada un dels àmbits de passos de pública concurrència, 

segons normativa. 

El comandament serà tal que permetrà fer separadament: 

* Encès d'un terç de l’enllumenat. 

* Encès de dos terços de l’enllumenat. 

podent-se efectuar l'encès total mitjançant la posada en servei d’aquests dos encesos. 

Per minimitzar les feines de manteniment no s'hi ha previst encès mitjançant cèl·lula fotoelèctrica. per 

be, que mitjançant el sistema de gestió tècnica centralitzada es podrà programar aquests encesos.


Pàg. 16 

L’enllumenat es gestionarà des del sistema de Gestió Tècnica centralitzada (GTC) amb els següents 

criteris: 

* En horari diürn es desactivaran el polsadors i passadissos , quedant fixat, doncs, els nivells 

d’enllumenat pel servei de manteniment, d’una forma centralitzada. 

* En horari nocturn s’activarà el funcionament dels polsadors del passos, de manera que es pugui 

activar l’encès segons necessitats dels usuaris. 

* L’activació mitjançant polsadors serà temporitzada, retornant a la posició d’apagat, un cop passat un 

temps programable des e l’actuació del polsador. 

ENLLUMENAT DE SERÈ. 

No s'ha previst enllumenat de serè en les zones de passos de pública concurrència per considerar 

que les alternatives previstes d'encès: un terç, dos terços i total cobreixen totes les expectatives de 

funcionament de l'àrea. 

LLOCS GENERALS DE PAS DE L'ÀREA. 

L'encès dels enllumenats dels passos es farà mitjançant telerruptors comandats des del quadre 

general, amb polsador d’encès i apagat senyalitzant amb un pilot l’estat. 

Tot i que no es preceptiu segons la reglamentació s'ha previst idèntica tipologia d'encesos que en la 

zona de pública concurrència, amb el que es pretén poder fer una regulació del nivell d’enllumenat 

cara a l’estalvi energètic, així com poder treballar amb uns mínims en el cas en que en una fallida de 

subministrament necessiti disminuir potència dels generadors. 

En aquests àmbits, però, no es preveu enllumenat de serè. 

EXTERIOR: En el passadís d’evacuació, es disposarà d’encesos comandats des de els seus 

accessos. 

1.6.7. ENLLUMENAT EXTERIOR. 

Es preveu un enllumenat en l’àrea d’Evacuació ZR-3, per facilitar la tasca d’evacuació. 

Aquest enllumenat consistiran en punt de llum laterals al llarg del pati, estancs, per tractar-se d’una 

zona d’intempèrie. 

1.7. PREVISIÓ DE CÀRREGUES. 

1.7.1. CÀRREGUES D’ENLLUMENAT. 

Es considerarà la totalitat del àrea objecte de projecte com un conjunt homogeni que, per tant, 

interessa gestionar com una sola unitat. 

La totalitat de les línies d’enllumenat s’efectuarà mitjançant subministrament procedent de les 

mateixes barres generals. 

La previsió de càrregues pel que fa a l’enllumenat correspondrà a la total instal·lada, en les àrees de 

projecte contant-hi tant els consums de les llumeneres generals com els consums dels equips 

d’emergència i senyalització. 

JUSTIFICACIÓ DE POTÈNCIES.


Pàg. 17 

A l’apartat d’enllumenat s’han relacionat, ja, el nombre de llumeneres a instal·lar per sala, fent-hi 

esmena de la potència nominal, del tipus i nombre previst a cada àmbit. La càrrega real dependrà en 

cada cas del tipus de llàntia i reactància que s’hi instal·li. 

S’ha llistat, també, la totalitat de les sales indicant en cada sala les línies d’enllumenat des de la que 

serà alimentada. 

Tanmateix, a l’esquema elèctric es fan constar les potències totals previstes per l’enllumenat, amb 

detall de la càrrega de cada línia i la total. 

1.7.2. CÀRREGUES DE FORÇA. 

Dins d’aquest apartat s’engloba el subministrament de potència als endolls generals i als equips 

específics 

DEFINICIONS I TIPOLOGIES PREVISTES. 

Per facilitar la definició de previsions d’endolls i potència assignada s’ha optat per definir llocs amb 

prestacions tipus. 

S’han previst els següents: 

Tipus 

Definició 

Nombre de 

línies 

Núm. 

d’endolls 

10/16 A 

Lloc de treball intensiu. 1/2 3 

Previsió d’un endoll per força 1 1 

Previsió de dos endolls per força 1 2 

Bases d’endoll per a Serveis Generals (en línia 

independent). 

Endoll SAI 1 1 

SC Secamans. 1 1 

Canaleta electrificada - 

Preinstal·lació canó amb taula 1 

Campana 1 

Quadre d’endolls amb 2 monofàsics i 1 trifàsic. 1 

Es preveu la instal·lació de caixes integrant tots els subministres necessaris per un lloc de treball, 

format per 3 endolls de força de dues línies diferents i 1 d’elles de SAI. 

1 

1 

2M 

1T


Pàg. 18 

Es preveu la instal·lació de bases d'endoll monofàsiques repartides per les sales objecte de projecte 

per atendre necessitats generals no específiques, sense un ús predeterminat, a part de les 

especificades a cada àmbit. S'han ubicat a l'entrada de les sales etiquetant-les com a "Serveis 

generals" (S.G.). 

Tanmateix, es disposarà de punts de subministrament de cortesia per serveis i manteniment a les 

zones de pas, constituït per a bases d’endolls monofàsiques etiquetades com a "Serveis 

generals"(S.G.). 

PREVISIÓ D'ENDOLLS PER A FORÇA. 

En referència al subministrament de potència mitjançant endolls s'han previst els punts de 

subministrament segons, la utilització de l’espai, i la previsió de mobiliari . 

Com a criteri de disseny s’han seguit les següents prescripcions: 

En despatxos, lavabos i sales específiques s’ha fet un repartiment d’endolls segons les 

necessitats que es preveuen. De forma general el criteri és fer un repartiment d’endolls per 

las sales, preveient possibles necessitats en funció l’ús assignat, de les dimensions i de la 

geometria. 

Es considera també un criteri determinant la proposta inicial de mobiliari, que comporta 

previsions en funció de, per exemple, la posició de la taula de treball. 

En vestuaris i serveis. A més a més es preveu un endoll per fer l’alimentació directa al 

secamans. 

En les sales d’instal·lacions. A més a més del subministrament específic pels equips que 

s’instal·lin es preveu la instal·lació d'un quadre d'endolls monofàsics i trifàsics. 

ASSIGNACIÓ DE POTÈNCIA PER A ENDOLLS DE FORÇA. 

S’ha procedit a fer una assignació de potències a les bases d’endolls previstes instal·lar en funció de 

la tipologia del lloc de treball, en base a la qual es dimensiona la potència a preveure en cada línia. 

A l’apartat de quadres, s’adjunta relació de línies previstes amb l’assignació de potència màxima 

simultània, així com la màxima admissible (donada per la intensitat nominal de la protecció). 

1.7.3. CÀRREGUES DE SAI. 

Es preveu la instal·lació d’un equip de SAI pel subministrament de les instal·lacions d’enllumenat 

d’emergència, desenvolupat a l’apartat corresponent, així com els subministrament de força que ha 

de tenir garantit el subministrament elèctric. 

Es fa un previsió de subministrament als equips i instal·lacions que així ho requereixen, i a més a més 

es fa una previsió de futur amb una distribució de línies fins a subquadres de zona, per facilitar la 

instal·lació de nous punts en un futur, amb un cost mínim. 

La instal·lació es fa extensiva a altres elements no prioritaris, si bé amb dispositius de comandament 

que permeti posar fora de servei selectivament les línies.

1.7.4. SUBMINISTRAMENT A EQUIPS ESPECÍFICS. 


Pàg. 19 

Pel subministrament de potència a equips específics s'han previst línies diferenciades per les 

diferents utilitzacions de manera que en quedi garantida la màxima selectivitat. 

En sales amb equips específics de poca potència s'engloba aquest subministrament en la línia 

d'endolls generals de l'àmbit. 

S'adjunta a continuació relació dels consums específics previstos a l'àrea: 

Nº EE DESCRIPCIÓ 

POTÈNCIA 

Kw 

EE-1 AUTOCLAU Mod. 2.6637 LV-2 Conex.Elec. 3x400V+N+T; Pot. 18KW 18 



EE-4 SAS Cabina; Mod. 7.870L Desinf. Química + Connexió H2O2 

Connex.Elec. Monofàsica + terra Pot. 2,5KW 

2.5 



2.5 



2.5 

EE-7 RENTA-GÀBIES-RACKS DYNAJET 50 74 1S 

Connex.Elec. 3x400V+N+T; Pot. 18KW 

18 

EE-8 RENTA-BIBERONS. Conex.Elec. 3x400V+N+T; Pot. 7 KW 7.5 

EE-9 TÚNEL DE RENTAT ROBOTITZAT DETACH: 

TÚNEL Conex.Elec. 3x400V+N+T; Pot. 25,2KW 

ROBOTS: Conex.Elec. 3x400V+N+T; Pot. 10KW 

MÒDUL BUIT: Conex.Elec. 3x400V+N+T; Pot. 50KW 

70 

EE-10 TRACTAMENT D'EFLUENTS BIOCONTAMINANTS (BIOWASTE) 

Conex.Elec. 3x400V+N+T; Pot. 2,5KW 

2 

EE-11 SAS Finestra H2O2 + UV MATACHANA Mod. 216 L 2.5 

EE-12 Porta enrollable automàtica 0.5 

EE-13 SAS finestra H2O2 + UV MATACHANA Mod. 216L 2.5 

EE-14 Polipast passadís magatzem. Potència 1KW 1 

EE-15 Polipast magatzem general. Potència 1KW 1 

EE-16 Rentadora de tetinas i biberons semiautomatic STEELCO Mod. MITO 

FBS 

4 

EE-17 Moble ultrasons rentat tetinas STEELCO 10 

EE-18 Sistema renta-biberons robotitzat STEELCO 4 

EE-19 Rentadora Conex.Elec. Monofàsica + terra Pot. 3,5KW 

3.5 

EE-20 Rentadora Conex.Elec. Monofàsica + terra Pot. 3,5KW 

3.5 

EE-21 Secadora Conex.Elec. Monofàsica + terra Pot. 3,5KW 

3.5 

EE-22 Secadora Conex.Elec. Monofàsica + terra Pot. 3,5KW 

3.5 

EE-23 Porta automàtica SAS STEELCO Mod. 1200L 1 



EE-26 Porta automàtica SAS STEELCO Mod. 1200L 1

1.7.5. RESUM CRITERIS D’ASSIGNACIÓ DE SUBMINISTRAMENT 


Pàg. 20 

Degut a la dificultat de fer una enumeració de les assignacions de subministraments en cada àmbit i 

utilització s’ha confeccionat una taula resum en la que es fan constar tots els circuits previstos en el 

projecte diferenciats per àrees, assignant-los el subministrament assignat. 

El nombre d’endolls assignats en cada àmbit i la seva posició es grafia en el plànol de planta 

corresponent. 

1.7. 6. PREVISIÓ DE POTÈNCIA. 

En els apartats anteriors s’ha fet una descripció de les tipologies de llocs de treball que es preveuen, 

assignant-los un nombre d’endolls i una potència, concepte que es podria lligar a potència instal·lada. 

També s’ha fet una descripció dels consums previsibles en la instal·lació en funció de la utilització i 

equipament que se li preveu, fent referència a la previsió de la potència a preveure-hi en el quadre de 

l’àrea. 

CÀLCUL DE POTÈNCIES DE LÍNIES. 

Amb la subdivisió de la instal·lació en línies es pretén incrementar la selectivitat entre els consums tal 

que permeti consums puntuals elevats en un àmbit si bé el fet de associar-los amb d’altres per 

atendre els seus consums amb una línia única suposa aplicar de fet un primer coeficient d’utilització 

en el conjunt dels àmbits. 

Per a cada línia els endolls previstos en l’àmbit amb assignació de potència, sumada als consums 

específics previstos a l’àmbit, donaran la potència total instal·lada en el conjunt de dependències 

ateses per aquesta línia i s’obtindrà el coeficient d’utilització de la relació 

CÀLCUL DE POTÈNCIA DEL QUADRE. 

Potència màxima admissible en la línia 

----------------------------------------------------- 

Potència total instal·lada 

En els quadres es pot calcular la suma de les potències instal·lades en les línies, sense tenir ja en 

compte la potència màxima admissible en el conjunt de les línies, i comparar-ho amb la potència 

simultània a preveure en el quadre de l’àrea. 

Al valorar els resultats es veurà que la disminució de potència a preveure és resultat dels criteris 

emprats, ja que s’ha calculat un primer coeficient d’utilització (coeficient de simultaneïtat de línia) i un 

segon coeficient de simultaneïtat al quadre.


Pàg. 21 

Pel que fa a aquests coeficients s’ha de tenir present, la previsió de selectivitats en els consums, tant 

per les previsions de futur de l’usuari, com per les inherents a disponibilitats amb baixa utilització, tal 

com: 

* El baix coeficient d’utilització de les línies de serveis generals, intrínsec al criteri amb que s’han 

definit. 

* El baix coeficient d’utilització de les línies de quadres elèctrics per manteniment i reparacions que 

desvirtuen el valor mig assignat. 

De tot l’anterior, el càlcul del coeficient de simultaneïtat al quadre es calcula en base a la relació: 

Potència màx. simultània en quadre 

--------------------------------------------------------- 

Potència màxima admissible en les línies 

En el quadres de SAI, es preveu que a mig termini la totalitat de les potències simultànies de línia ho 

seran també en el quadre, no es tindrà en compte coeficient de simultaneïtat de cap tipus per calcular 

la potència màxima simultània del quadre, obtenint-se aquest com a suma de les potències 

simultànies de línies. 

POTÈNCIA A PREVEURE EN BARRES GENERALS. 

Per donar aquest valor s’ha de reflexionar sobre el criteri seguit en la confecció del quadre. 

En base a aquest criteri la repercussió de potència en barres es calcula com un percentatge de la 

potència per a disponibilitats prevista en quadre, més l’assignada a endolls i equips específics que 

s’ha definit com a simultània. 

En base aquest criteri s’assigna en l’esquema elèctric les potències simultànies de quadre. 

Com a potència global del àrea es considerarà un increment de 40 kW respecte la suma dels màxims 

simultanis de línia, en previsió de les puntes de consum dels equips de diagnosis. 

Previ a la construcció del quadre General Elèctric s’haurà de determinar si aquesta previsió es 

suficient en funció de la duració d’aquestes puntes, incrementant-se en tot cas la nominal del tarat 

de l’interruptor. 

En el global de l’edifici l’ampliació de referència no comportarà una modificació del quadre general i 

connexió de servei 

EQUILIBRAT DE CÀRREGUES. 

En els consums monofàsics d’endolls, etc., s’efectuarà una distribució racional de les càrregues, de 

forma que no es vegin desequilibrades, de forma substancial, les intensitats de les fases. 

Previ a la retolació de les línies del quadre es donarà confirmació de la nomenclatura així emprada 

per la direcció facultativa i el servei de manteniment.

1.8. INSTAL·LACIÓ A EXECUTAR. 

Tot i que es tracta d’una àrea d’ampliació no es preveu d’executar modificació d’escomesa. 


Pàg. 22 

Es tracta d’una àrea ja prevista en el conjunt de l’edifici, i per tant no es preveu executar modificació 

d’escomesa. 

Per l’àrea objecte de projecte es va preveure un conjunt de línies generals per l’alimentació de 

cadascun dels subquadres que l’integraran. En aquest projecte s’han ajustat les potències de cada un 

dels circuits a les necessitats reals sense modificació en la previsió total de potència requerida. 

S’hauran d’executar les instal·lacions interiors d’enllumenat i força, que seran en la seva totalitat de 

nova implantació. 

1.9. SUBMINISTRAMENT. 

Disposaran d’un subministrament d’energia elèctrica de la companyia distribuïdora a la tensió de 400 

/ 230 V. 

El subministrament no és objecte de reforma pel present projecte. S’han integrat les reformes a 

efectuar per unificar els consums en un projecte anterior de construcció de l’edifici. 

El subministrament de les línies de SAI es farà des d’un equip connectat a la línia de subministrament 

d’emergència. 

1.10. ESCOMESA. 

L’escomesa pels subministraments objecte de projecte s’executarà en els quadres generals de baixa 

tensió existents a la central elèctrica ubicada a l’edifici tècnic, procedent de les barres de Baixa 

Tensió del trafo. 

1.11. TIPOLOGIES. 

S’efectuarà la distribució d’energia des d’un quadre general on es disposaran les proteccions sobre 

càrregues i curts circuits de les línies de distribució. 

Els quadres de distribució contaran amb seccionador general, manual, omnipolar d’accionament en 

càrrega. 

Les proteccions dels consums es preveuen en aquests quadres finals constant de protecció 

magnetotèrmica i diferencial. Aquests dispositius tindran capacitat de ruptura adequada al punt de la 

instal·lació i serà selectiu amb els dispositius aigües amunt. 

Tots els interruptors incorporaran contactes auxiliars per senyalitzar el seu estat. 

1.12. DISTRIBUCIÓ. 

1.12.1. QUADRE GENERAL DE DISTRIBUCIÓ.

L’execució d’aquest projecte no comportarà l’ampliació dels quadres generals de distribució. 

1.12.2. LÍNIES D’ALIMENTACIÓ DES DE QUADRE GENERAL DE DISTRIBUCIÓ. 


Pàg. 23 

A partir del quadre general de distribució sortiran les línies amb les seccions que estan especificades 

en l’esquema unifilar adjunt al projecte. 

Aquests subministraments s’efectuaran mitjançant línies formades per conductors de coure, amb 

aïllament de PVC 0,6/1 KV 

Les esmentades línies, formades per conductors de coure d'aïllament 1 KV., aniran col·locades dins 

una safata metàl·lica galvanitzada amb tapa. , i amb canaleta hermètica, segons instruccions del 

fabricant, en el cas de l’esterilitzador. 

1.12.3. QUADRES DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ . 

Es considerarà la totalitat de l’àrea objecte de projecte com un conjunt homogeni que, per tant, 

interessa gestionar com una sola unitat. 

La totalitat de les línies d'enllumenat s'efectuarà mitjançant subministrament procedent de les 

mateixes barres generals. 

D’aquesta manera s’incrementarà la selectivitat de circuits davant a contactes directes i indirectes. 

A continuació es fa esmena de cadascun dels quadres de comandament i protecció previstos. 

Els quadres previstos per els subministrament de projecte corresponen als següents: 

• Quadre estabulari 44 

• Quadre planta tècnica 47 

• Quadre clima planta tècnica 

• Quadre instal·lacions (refredadora estabulari) 

Els elements de comandament i protecció dels diferents circuits s’instal·laran en armaris situats en 

llocs no accessibles al públic. 

PROTECCIÓ. 

Cadascuna de les línies tindrà una protecció magnetotèrmica i diferencial. 

S’adjunta esquema elèctric amb detall de les línies previstes i els àmbits i consums que atendran. 

A l'esquema adjunt elèctric es marca de manera exhaustiva les intensitats nominals dels dispositius 

esmentats, indicant la seva ubicació al corresponent plànol de planta. 

1.12.4. SUBQUADRES. 

S'ha previst el subquadre BIOWASTE, aquest s’emplaçarà en la planta de la cota 41. 

Ha estat grafiat en el corresponent esquema unifilar de la planta tècnica (cota 47). 

1.12.5. SISTEMA DE PROTECCIÓ. 

Adoptarem els següents sistemes de protecció per la seguretat de les persones, dels aparells i 

instal·lacions.


Pàg. 24 

* Protecció contra sobreintensitats. Es farà mitjançant la instal·lació d’interruptors magnetotèrmics o 

fusibles calibrats, a l’origen dels circuits i a les derivacions d’aquests quan sigui convenient. El calibre 

d’aquestes proteccions serà l'adequat per tal de protegir de manera eficient als usuaris, aparells, i 

instal·lacions. El dimensionat dels conductors es farà tenint en compte les intensitats màximes 

admissibles, les quals estan en les taules corresponents del Reglament Electrotècnic de B.T., i de les 

caigudes màximes de tensió admissibles. 

* Protecció contra contactes indirectes. Es farà mitjançant la posada a terra de les masses, emprant 

interruptors diferencials. La sensibilitat d’aquests interruptors serà de 30 mA per als circuits 

d’enllumenat i de 30 mA per als circuits de força. 

PRESES EQUIPOTENCIALS. 

En els vestidors i dutxes s’executarà una instal·lació equipotencial de tots els elements metàl·lics 

accessibles mitjançant cable aïllat de 4 mm2 connectat a un anell de 16 mm2 que es connectarà al 

cable nu de posada a terra de la safata. 

Aquesta instal·lació està amidada com a metres de cable. 

1.13. INSTAL·LACIÓ INTERIOR. 

Des dels quadres de planta descrits es distribuiran les línies de les seccions assenyalades als 

esquemes unifilars i fulls de càlcul fins els diferents punts d’enllumenat, de diferents endolls i equips 

de climatització de la planta. 

La distribució de línies interiors per enllumenat i força d’endolls, es farà mitjançant safata que 

recorrerà la planta pel fals-sostre, segons el traçat que s’indica en els plànols adjunts. Les safates 

tindran separadors per poder disposar de diferents compartiments per les línies d’enllumenat i força 

d’endolls. 

Les derivacions de les línies generals a cadascun dels àmbits es realitzarà mitjançant caixes de 

derivació independents en cada cas, que es fixaran a la pròpia safata o prop d'ella, en el fals sostre. 

Aquesta tipologia es mantindrà tant a la instal·lació d’enllumenat com a la de força emergència i SAI, 

s’instal·laran caixes diferenciades per cadascuna, adequadament retolades per la seva identificació.


Pàg. 25 

En la instal·lació de subministrament de força a bases d’endolls, i en el cas en què el nombre total de 

baixants sigui superior a tres, o estiguin molt separats, s’instal·laran tantes caixes de derivació com 

sigui necessari per agrupar baixants de forma que resulti una xarxa racional. 

Es coordinarà l’emplaçament de les caixes de derivació elèctriques de manera que sigui totalment 

practicables. Pel que fa als tubs s'acceptaran encreuaments amb altres instal·lacions que el puguin 

tapar parcialment si bé no podran tenir traçats tal que no permeti seguir-los, al menys visualment. 

Globalment la instal·lació serà tal que permeti un manteniment i reparació de fàcil execució. 

1.14. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ. 

1.14.1. CANALITZACIONS. 

Les canalitzacions correspondran als tipus segons s’indiquen a continuació. 

En els trams generals de pas de les línies del paràgraf anterior, i per requerir-ho el nombre total 

d’elles, es disposarà de safates. 

Les derivacions seran a base d’un tub corrugat de doble capa, del diàmetre apropiat a la secció i 

nombre de conductors que alberguin. 

El traçat de línies per donar servei en zones d’intempèrie es farà mitjançant tub d'acer galvanitzat del 

diàmetre apropiat a la secció i nombre de conductors que alberguin. 

El traçat de les línies, a planta galeries, serà superficial, seguint una distribució racional, amb les 

característiques especificades en els capítols anteriors. 

Els tubs es fixaran a les parets o sostres mitjançant brides o abraçadores protegides contra la 

corrosió i sòlidament subjectes. 

Els tubs aniran pel cel ras o encastats en les parets. 

1.14.2. CONDUCTORS. 

Correspondrà a cable de coure amb doble aïllament de P.V.C. i per una tensió de 1.000 V. sobre 

safata, i 750 V. sota tub. 

La secció dels conductors ha estat determinada de manera que la caiguda de tensió dins l'origen de 

la instal·lació i qualsevol punt d'utilització sigui menor del 5% per força i 3% per enllumenat, s’observa 

a la vegada les intensitats màximes admissibles en els conductors.

1.14.3. CAIXES DE DERIVACIÓ. 


Pàg. 26 

Seran de material aïllant o, si són metàl·liques amb juntes i protegides contra la corrosió, amb 

dimensions que permetin allotjar folgadament els conductors que continguin. 

Les derivacions, en el seu interior, s’efectuarà mitjançant borns de connexió individuals o en regletes. 

Els cables a instal·lar compliran el previst a la ITC BT 28 on es fa referència a la norma UNE 

d’aplicació. 

1.14.4. QUADRES. 

Els cables a l’interior dels quadres sàllotjaran en canaletes, ininflamables i auto-exigibles de classe 

M1, s’evitarà els cablejats per darrera de plaques aïllants, separades mitjançant separadors aïllants. 

Les mides de les canaletes serà tal que permeti el cablejat dels mecanismes que es puguin instal·lar 

comptabilitzant que en resulti un espai lliure. 

La subjecció del cable al seu interior no requerirà la instal·lació de brides per a subjectar-los, 

comptant els cables a instal·lar a l’ampliació del quadre. 

Els cables que s’hagin de connectar al frontis del quadre, si aquest es abatible, sortiran de les 

proximitats de l’eix de les frontisses en feixos protegits amb cinta helicoïdal o extensible trenada, 

compleixin la normativa de fabricació per aquest ús. 

Es senyalitzaran els caps del cables (a l’interior) amb correspondència amb la documentació gràfica 

que es lliurarà a l’acabament de l’obra. 

El quadre acabat incorporarà tots els estris habituals en aquestes execucions que li donen un 

correcte acabat per bé que sense algun d’ells la instal·lació pot qualificar-se d’admissible per no 

contravenir cap reglament, per la senzilla raó que no està reglamentat. Entre els elements als que ens 

referim està el premsa estopades, separadors aïllants, embornats d’extensió a les connexions amb 

elevat nombre de caps als cables. 

Tots els cants tallats es protegiran mitjançant perfils plàstics adequats. 

Per intensitats superiors al 63A es disposarà de distribució interior mitjançant platines de coure amb 

secció i separació adients per la màxima intensitat de curt-circuit previsible en aquest punt de la 

instal·lació. 

Tots els quadres disposaran d’embornaments de sortida de cable, identificant les línies segons la 

denominació utilitzada a la documentació gràfica de línies de distribució. 

Els cables a instal·lar seguiran el codi de colors previst a la normativa i de forma molt especial pel 

que fa al conductor de terra. No s’acceptaran encintats finals de colors per la identificació de cables. 

Disposaran de voltímetre i amperímetre amb commutador a tots els quadres generals, i per la 

identificació es col·locaran rètols amb relleu, no utilitzant el sistema DYMO o a mà amb retoladors 

indelebles. 

L’instal·lador estarà obligat a comprovar que la intensitat dels elements instal·lats sigui inferior a la 

del dispositiu de protecció del circuit. 

S’utilitzaran els embridaments com a solució de fixació i sustentació, no com a eina de compactació 

de cables degut a un excessiu nombre d’ells, a fi i efecte que es facilitin tasques de manteniment i 

ampliació de la instal·lació, criteri bàsic a mantenir a la totalitat de la instal·lació.


Pàg. 27 

Els quadres en la seva execució disposaran d'una previsió d'espai suficient per la incorporació de 

contactes adossats i altres mecanismes necessaris per dur a terme, en el futur, la gestió total 

centralitzada. Aquesta previsió d'espais es farà convenientment per permetre la instal·lació d'aquests 

elements sense procedir a modificacions dels quadres. 

Qualsevol modificació en els quadres del projecte requerirà una comprovació prèvia de la selectivitat i 

filiació de l’aparellatge que s’instal·li. 

Els quadres a subministrar venen acotats pels esquemes elèctrics tan sols pel que fa a les 

proteccions magnetotèrmiques i diferencials, si bé s’instal·larà tot l'aparellatge descrit en memòria tal 

com telerruptors, polsadors, maniobres, etc. La construcció del quadre inclourà tots els elements 

necessaris pel seu funcionament i a més a més el estris aquí descrits. El quadre s'identificarà en 

pressupost tan sols amb la denominació del seu esquema unifilar. 

1.14.5. APARELLS DE MANIOBRA. 

Tots els automatismes de cada element productiu estan en un quadre general de comandament en 

execució metàl·lica que presenti estanquitat a fibres volàtils. 

Tots els aparells de maniobra o control estaran allotjats en petits armaris estancs. 

Tant els tallacircuits, interruptors, comptadors, guarda-motors i altre material, seran de primera 

qualitat. 

Pel comandament i maniobra dels receptors, cadascun dels motors disposarà d'un tallacircuits, 

contactor-protector amb bobina de mínima tensió i relè tèrmics en els de reduïda potència, o bé, 

arrencadors d'estrella triangle en els de superior potència. Apart, cadascuna de les màquines 

disposarà dels polsadors de connexió i desconnexió. Amb aquests dispositius quedaran protegides 

les derivacions dels electromotors. 

Com a complement, s'agafaran anàlogues precaucions en els sots-quadres de distribució, als efectes 

tant de protegir les línies generals com d'obtenir la màxima independència entre els diferents punts de 

consum. 

1.15.- PRESSA DE TERRA. 

Per la protecció de la instal·lació contra contactes indirectes, a part dels relè diferencials, es disposarà 

d'una pressa de posada a terra amb objecte de limitar la tensió de les masses metàl·liques amb 

respecte a terra en un moment donat. 

Els locals disposen d'una instal·lació de posada a terra executada amb motiu de la instal·lació de 

l'edifici principal al semblar formada per piquetes instal·lades en fosses a l'efecte. 

Es comprovaran les mesures i estat de la posada a terra citada segons preveu la Reglamentació 

vigent. 

1.16.- CAIGUDES DE TENSIÓ. 

S’estableixen unes caigudes màximes de tensió del 3 % quan siguin circuits d’il·luminació i de 5 % 

quan siguin de força motriu, els dos percentatges seran en relació a la tensió nominal. 

1.17. PROVES.

Abans de la posta en marxa de la instal·lació es faran les següents proves: 

* Mesura de l’aïllament i rigidesa dielèctrica 

* Mesura de la resistència de terra (des de cada receptor connectat a aquesta). 

* Mesures de fuites per cadascun dels diferencials de la instal·lació. 

1.18. CÀLCUL DE LÍNIES. 


Pàg. 28 

S'han calculat seguint la normativa respecte caigudes de tensió admissibles i intensitats màximes 

admissibles: 

Les expressions emprades han estat: 

- sistema monofàsic: 

I=P/v*cos@ 

E=2*L*I/S*cos@*& 

- sistema trifàsic 

on: 

I=P/1,73*V*cos@ 

E=1,73*L*I*cos@/&*S 

P: potència 

L: llargada del circuit 

I: intensitat 

U: tensió 

cos@: factor de potència 

&: conductivitat del coure 

A l’annex de càlculs es reflecteixen els resultats obtinguts.

1.19. REGULACIÓ I CONTROL. 


Pàg. 29 

L’objecte de la implantació d’un sistema de Gestió Tècnica Centralitzada es la reducció de les 

despeses d’explotació, i manteniment de las condicions de confort necessàries, proporcionant les 

següents avantatges: 

1. Avançats sistemes de tractament d’informació. 

2. Flexibilitat i facilitat per exercir el manteniment i seguretat en qualsevol punt de la instal·lació. 

3. Es crea una estructura que garanteix la mantenibilitat de la instal·lació, ja que els elements 

implantats son fàcilment substituïbles. 

4. La implantació de aquest tipus d’estructures, afegeix un valor a l’edifici. 

5. La operativitat en la gestió de la instal·lació es fa més eficaç amb l’avantatge de poder invertir 

menys temps en l’explotació de les instal·lacions. 

1.19.1. MÒDULS DE CONTROL. 

La solució tècnica bàsica del sistema de gestió per a l’electricitat consisteix en la implantació d’una 

sèrie de controladors que permetin el comandament i visualització de l’estat de diferents senyals en 

els quadres elèctrics que s’implantaran. 

Per tal d’aconseguir el control de les instal·lacions elèctriques, els mòduls de control tindran 

programes capaços de realitzar les aplicacions següents: 

• Programes de marxa/paro de diferents circuits de línies. 

• Programes basats en seqüències automàtiques que es desenvolupen quan es compleix una 

condició determinada: quan un paràmetre analògic ha arribat a un valor determinat o quan una 

senyal canvia d’estat. 

• Programes de gestió d’alarmes amb definició de nivells d’alarma: manteniment, crítiques i 


• Programes de connexió/desconnexió de zones d’enllumenat en funció de la senyal enviada pel 

usuari. 

• Programes de alarmes i supervisió d’instal·lacions amb actuació en situacions d’emergència. 

• Programes de control horari en enllumenat general, d’acord amb les necessitats del client. 

• Respecte al SAI, quan s’engegui el grup electrogen es commutarà el contactor del SAI per 

deixar-ho fora de servei i es tornarà a connectar passat un temps programat.

ELECTRICITAT 

Enllumenat Pública Concurrència 


Pàg. 30 

EA ED SA SD Cant 

Indicador lluminós de l’estat d’encès d'1/3 de l’enllumenat de 

la instal·lació 

Indicador lluminós de l’estat d’encès de 2/3 de l’enllumenat de 

1 15 


Polsador encès/prova de funcionament d'1/3 de l’enllumenat 

1 15 

de la instal·lació 

Polsador encès/prova de funcionament de 2/3 de l’enllumenat 

1 15 

de la instal·lació 1 15 

Inhibit del funcionament de les emergències d'1/3 de 

l’enllumenat de la instal·lació 


1 15 


Indicador lluminós de l’estat d'inhibit de les emergències d'1/3 

1 15 

de l’enllumenat de la instal·lació 

Indicador lluminós de l’estat d'inhibit de les emergències de 2/3 

1 15 


Polsador per simulació d’avaria en el circuit d'1/3 de 

1 15 


Polsador per simulació d’avaria en el circuit de 2/3 de 

1 15 

l’enllumenat de la instal·lació 1 15 

Enllumenat Sales 

Indicador lluminós de l’estat d’encès de l’enllumenat de la 

instal·lació 1 54 

Polsador encès/prova de funcionament de l’enllumenat de la 


Inhibit del funcionament de les emergències de l’enllumenat de 

la instal·lació 1 54 

Indicador lluminós de l’estat d'inhibit de les emergències de 

l'Enllumenat de la instal·lació 1 54 

Subquadres 

Presència de tensió 1 8 

Estat de l'Interruptor general 1 8 

Multiparàmetre 1 8 

Estat de les proteccions de les línies d’endolls 1 8 

Quadre de SAI

ELECTRICITAT 


Pàg. 31 


Dispositiu per l'apagat d’emergència 1 3 

Senyal d’alimentació des de grup electrogen 1 3 

Controlador d’aïllament 1 3 

Gestió del consum d’energia 1 3 

Alarma general 1 3 

Bateria en descàrrega 1 3 

Bateria baixa i apagat imminent 1 3 

SAI per bypass 1 3 

Presa de seguretat 1 3 

Activació del dispositiu d'apagat d’emergència 1 3 

Temperatura elevada 1 3 

Sobrecàrrega/pèrdua de redundància 1 3

ANNEX I 


Pàg. 32 

ESQUEMES ELÈCTRICS

ANNEX II 

TAULA DE CÀLCULS

Protec. DIF P total Itotal Isimul Sección Icanal Longit. Caida de tensión (V). OBSERVACIONES 

Nº Procede de: Tramo (A) (mA) (W) (A) (A) (mm2) (A) Equ.(mt) Parc. Anter. Total % Mono/Trifá. Icc (KA) 

ACO 847,234.00 1,562.81 1,562.81 9 x 240 22.0 0.41 0.41 0.10 TRI 67.86 

--- 

--- 

--- 

--- 

QG. COB ACO Q. GENERAL COBERTA 847,234.00 1,562.81 1,562.81 240. 0.41 0.41 0.10 TRI 67.86 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

QG. COB-ES QG. COB Línia Q.ESTAB. N. 44 630. 650. 295,000.00 532.24 532.24 2 x 240 110.0 3.02 0.41 3.43 0.86 TRI 25.21 

--- 

QG. COB-EQ QG. COB Línia Q. PLANTA TÈCNICA 47 400. 650. 170,000.00 306.72 306.72 2 x 150 110.0 2.78 0.41 3.19 0.80 TRI 21.58 

--- 

QG. COB-CL QG. COB Línia Q. CLIMA PTA TECNICA 630. 650. 236,200.00 457.14 457.14 2 x 120 120.0 6.08 0.41 6.49 1.62 TRI 18.15 

--- 

QG. COB-R DIN QG. COB L. Q. PT RECUP. DINAMICA 400. 650. 146,034.00 270.01 270.01 240. 160.0 4.92 0.41 5.33 1.33 TRI 11.23 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

Q. Est. QG. COB-ES Quadre ESTABULARI N. 44 295,000.00 532.24 532.24 2 x 240 1.0 0.03 3.43 3.46 0.86 TRI 25.06 

--- 

--- 

--- 

--- 

EQ. Est.-LA1 Q. Est. Línia Enll. Cambra residus 16. 30. 1,854.00 12.49 12.49 4. 50.0 8.45 3.46 11.91 2.98 R 1.01 

--- 

EQ. Est.-LA2 Q. Est. Línia Enll. MMCF 4-5 10. 30. 1,192.00 7.91 7.91 2.5 45.0 7.75 3.46 11.21 2.80 S 0.71 

--- 

EQ. Est.-LA3 Q. Est. Línia Enllum. MMCF 6 10. 30. 1,290.00 8.77 8.77 2.5 50.0 9.46 3.46 12.91 3.23 T 0.64 

--- 

EQ. Est.-LA4 Q. Est. L. Enll. àrea de cria BR1 16. 30. 1,648.00 11.17 11.17 4. 50.0 7.54 3.46 11.00 2.75 R 1.01 

--- 

EQ. Est.-LA5 Q. Est. L. Enllumenat àrea de cria BR2 16. 30. 1,648.00 11.17 11.17 4. 50.0 7.54 3.46 11.00 2.75 S 1.01 

--- 

EQ. Est.-LA6 Q. Est. L. Enllumenat àrea de cria BR3 16. 30. 1,648.00 11.17 11.17 4. 50.0 7.54 3.46 11.00 2.75 T 1.01 

--- 

EQ. Est.-LA7 Q. Est. Línia Enllum. MMCF 1-2-3 10. 30. 1,454.00 9.63 9.63 2.5 45.0 8.94 3.46 12.40 3.10 R 0.71 

--- 

EQ. Est.-LA8 Q. Est. Línia Enllumenat 8 10. 30. 1,090.00 7.03 7.03 2.5 1.0 0.15 3.46 3.61 0.90 S 15.97 

EQ. Est.-LA8-Enc1 EQ. Est.-LA8 Pas àrea cria Encès 1 860.00 6.16 6.16 2.5 50.0 6.50 3.61 10.11 2.53 S 0.62 

EQ. Est.-LA8-EM EQ. Est.-LA8 Enllumenat Emergència LA8 230.00 1.00 1.00 2.5 50.0 1.24 3.61 4.85 1.21 S 0.62 

--- 

EQ. Est.-LA9 Q. Est. Línia Enllumenat 9 10. 30. 1,098.00 7.09 7.09 2.5 1.0 0.16 3.46 3.61 0.90 T 15.97 

EQ. Est.-LA9-Enc2 EQ. Est.-LA9 Pas àrea cria Encès 2 868.00 6.22 6.22 2.5 50.0 6.56 3.61 10.18 2.54 T 0.62 

EQ. Est.-LA9-EM EQ. Est.-LA9 Enllumenat Emergència LA9 230.00 1.00 1.00 2.5 50.0 1.24 3.61 4.85 1.21 T 0.62 

--- 

EQ. Est.-LA10 Q. Est. Línia Enllumenat 10 10. 30. 1,098.00 7.09 7.09 2.5 1.0 0.16 3.46 3.61 0.90 R 15.97 

EQ. Est.-LA10-Enc3 EQ. Est.-LA10 Pas àrea cria Encès 3 868.00 6.22 6.22 2.5 50.0 6.56 3.61 10.18 2.54 R 0.62 

EQ. Est.-LA10-EM EQ. Est.-LA10 Enllumenat Emergència LA10 230.00 1.00 1.00 2.5 50.0 1.24 3.61 4.85 1.21 R 0.62 

--- 

EQ. Est.-LA11 Q. Est. Línia Enllumenat 11 10. 30. 1,336.00 8.94 8.94 4. 1.0 0.12 3.46 3.58 0.89 T 18.79 

1



EQ. Est.-LA11-Enc1 EQ. Est.-LA11 Línia Enllum. 1 BR-MAG 1,152.00 8.25 8.25 4. 50.0 5.44 3.58 9.02 2.26 T 0.99 

EQ. Est.-LA11-EM EQ. Est.-LA11 Enllumenat Emergència LA11 184.00 0.80 0.80 4. 50.0 0.62 3.58 4.20 1.05 T 0.99 

--- 


EQ. Est.-LA12-Enc2 EQ. Est.-LA12 Línia Enllum. 2 BR-MAG 1,224.00 8.77 8.77 4. 50.0 5.78 3.58 9.36 2.34 T 0.99 


--- 

EQ. Est.-LA13 Q. Est. Línia Enllum. Vestidors 1 10. 30. 1,388.00 8.41 8.41 4. 60.0 7.13 3.46 10.58 2.65 R 0.85 

--- 

EQ. Est.-LA14 Q. Est. L. Enllum. Estab. BR5-6-7 16. 30. 1,668.00 11.01 11.01 4. 40.0 6.01 3.46 9.46 2.37 S 1.26 

--- 

EQ. Est.-LA15 Q. Est. Línia Enllum. EXP-MAG 10. 30. 788.00 5.33 5.33 2.5 45.0 5.18 3.46 8.64 2.16 T 0.71 

--- 

EQ. Est.-LA16 Q. Est. L. Enllumenat EXP4, BR8-9 16. 30. 1,692.00 11.49 11.49 4. 40.0 6.20 3.46 9.65 2.41 R 1.26 

--- 

EQ. Est.-LA17 Q. Est. L. Enllumenat EXP5-6, BR4 16. 30. 1,668.00 11.01 11.01 4. 40.0 6.01 3.46 9.46 2.37 S 1.26 

--- 

EQ. Est.-LA18 Q. Est. L. Enllum. A. Experim BCH1-2 16. 30. 1,576.00 10.66 10.66 4. 40.0 5.76 3.46 9.22 2.30 T 1.26 

--- 

EQ. Est.-LA19 Q. Est. L. Enllum. A. Experim EXP1-2-3 16. 30. 1,668.00 11.01 11.01 4. 35.0 5.26 3.46 8.71 2.18 R 1.43 

--- 

EQ. Est.-LA20 Q. Est. Línia Enllumenat 20 10. 30. 1,480.00 9.97 9.97 4. 1.0 0.12 3.46 3.58 0.90 S 18.79 

EQ. Est.-LA20-Enc1 EQ. Est.-LA20 L.Enll. Z.Rentat Encès 1 1,296.00 9.28 9.28 4. 50.0 6.12 3.58 9.70 2.43 S 0.99 

EQ. Est.-LA20-EM EQ. Est.-LA20 Enllumenat Emergència LA20 184.00 0.80 0.80 4. 50.0 0.62 3.58 4.20 1.05 S 0.99 

--- 


EQ. Est.-LA21-Enc2 EQ. Est.-LA21 L.Enll. Z.Rentat Encès 2 1,224.00 8.77 8.77 4. 50.0 5.78 3.58 9.36 2.34 T 0.99 


--- 

EQ. Est.-LA22 Q. Est. Línia Enllumenat 22 10. 30. 1,362.00 9.28 9.28 4. 1.0 0.12 3.46 3.58 0.90 R 18.79 

EQ. Est.-LA22-Enc3 EQ. Est.-LA22 L.Enll. Z.Rentat Encès 3 1,224.00 8.77 8.77 4. 50.0 5.78 3.58 9.36 2.34 R 0.99 

EQ. Est.-LA22-EM EQ. Est.-LA22 Enllumenat Emergència LA22 138.00 0.60 0.60 4. 50.0 0.47 3.58 4.05 1.01 R 0.99 

--- 


EQ. Est.-LA23-Enc4 EQ. Est.-LA23 L.Enll. Z.Rentat Encès 4 1,296.00 9.28 9.28 4. 50.0 6.12 3.58 9.70 2.43 S 0.99 


--- 

EQ. Est.-LA24 Q. Est. L. Enllum. ADM 1-4-5-8-9-10 16. 30. 1,666.00 10.39 10.39 4. 40.0 5.80 3.46 9.26 2.31 T 1.26 

--- 

EQ. Est.-LA25 Q. Est. Línia Enllum. ADM 6-7 10. 30. 994.00 6.49 6.49 2.5 40.0 5.69 3.46 9.15 2.29 R 0.79 

--- 


EQ. Est.-LA26-Enc1 EQ. Est.-LA26 Pas àrea Exper. Encès 1 1,536.00 11.00 11.00 4. 40.0 5.81 3.62 9.42 2.36 S 1.23 


--- 


EQ. Est.-LA27-Enc2 EQ. Est.-LA27 Pas àrea Exper. Encès 2 1,420.00 10.17 10.17 4. 40.0 5.37 3.61 8.97 2.24 T 1.23 


--- 

EQ. Est.-LA28 Q. Est. Línia Enllumenat 28 16. 30. 1,814.00 11.90 11.90 4. 1.0 0.16 3.46 3.62 0.90 R 18.79 

EQ. Est.-LA28-Enc3 EQ. Est.-LA28 Pas àrea Exper. Encès 3 1,492.00 10.68 10.68 4. 40.0 5.64 3.62 9.26 2.31 R 1.23 

EQ. Est.-LA28-EM EQ. Est.-LA28 Enllumenat Emergència LA28 322.00 1.40 1.40 4. 40.0 0.87 3.62 4.49 1.12 R 1.23 

--- 

EQ. Est.-LA29 Q. Est. Línia Enllum. Vestidors 2 16. 30. 1,722.00 10.64 10.64 4. 35.0 5.22 3.46 8.67 2.17 S 1.43 

--- 

2



EQ. Est.-LA30 Q. Est. L. Enllumenat À. Vect. Virals 16. 30. 2,158.00 13.45 13.45 4. 35.0 6.57 3.46 10.03 2.51 T 1.43 

--- 

EQ. Est.-LA31 Q. Est. L.Enll. P3-RES1 LAB1-MAG-A2 16. 30. 1,508.00 9.86 9.86 4. 35.0 4.73 3.46 8.18 2.05 R 1.43 

--- 

EQ. Est.-LA32 Q. Est. L. Enllum. EXP LAB 6-7-8-9-10 10. 30. 1,310.00 8.60 8.60 2.5 35.0 6.59 3.46 10.04 2.51 S 0.90 

--- 

EQ. Est.-LA33 Q. Est. L. Enllum. A. Experim BL 3-4 16. 30. 1,576.00 10.66 10.66 4. 30.0 4.32 3.46 7.78 1.94 T 1.66 

--- 


EQ. Est.-LA34-Mag1 EQ. Est.-LA34 Pas Magatzems (MG1) Encès 1 384.00 2.75 2.75 2.5 50.0 2.90 3.61 6.51 1.63 R 0.62 

EQ. Est.-LA34-Evac1 EQ. Est.-LA34 Pas Pati d'Evacuacio Enc1 290.00 2.08 2.08 2.5 45.0 1.97 3.61 5.58 1.40 R 0.69 

EQ. Est.-LA34-Acc1 EQ. Est.-LA34 Pas P3 Ences 1 170.00 1.22 1.22 2.5 38.0 0.98 3.61 4.59 1.15 R 0.81 


--- 

EQ. Est.-LA35 Q. Est. Línia Enllumenat 35 10. 30. 932.00 6.05 6.05 2.5 1.0 0.13 3.46 3.59 0.90 S 15.97 

EQ. Est.-LA35-Mag2 EQ. Est.-LA35 Pas Magatzems (MG1) Encès 2 288.00 2.06 2.06 2.5 50.0 2.18 3.59 5.77 1.44 S 0.62 

EQ. Est.-LA35-Evac2 EQ. Est.-LA35 Pas Pati d'Evacuacio Enc2 290.00 2.08 2.08 2.5 45.0 1.97 3.59 5.56 1.39 S 0.69 

EQ. Est.-LA35-Acc2 EQ. Est.-LA35 Pas P3 Ences 2 170.00 1.22 1.22 2.5 38.0 0.98 3.59 4.57 1.14 S 0.81 


--- 

EQ. Est.-LA36 Q. Est. Línia Enllumenat 36 10. 30. 828.00 5.46 5.46 2.5 1.0 0.12 3.46 3.58 0.89 T 15.97 

EQ. Est.-LA36-Mag3 EQ. Est.-LA36 Pas Magatzems (MG1) Encès 3 288.00 2.06 2.06 2.5 50.0 2.18 3.58 5.75 1.44 T 0.62 

EQ. Est.-LA36-Evac3 EQ. Est.-LA36 Pas Pati d'Evacuacio Enc3 232.00 1.66 1.66 2.5 45.0 1.58 3.58 5.15 1.29 T 0.69 

EQ. Est.-LA36-Acc3 EQ. Est.-LA36 Pas P3 Ences 3 170.00 1.22 1.22 2.5 38.0 0.98 3.58 4.55 1.14 T 0.81 

EQ. Est.-LA36-EM EQ. Est.-LA36 Enllumenat Emergència LA36 138.00 0.60 0.60 2.5 80.0 1.19 3.58 4.77 1.19 T 0.40 

--- 


EQ. Est.-LA37-Enc1 EQ. Est.-LA37 L.Enllumenat 1 Magatzem MG2 1,196.00 8.56 8.56 2.5 45.0 8.14 3.65 11.79 2.95 R 0.69 


--- 


EQ. Est.-LA38-Enc2 EQ. Est.-LA38 L.Enllumenat 2 Magatzem MG2 1,268.00 9.08 9.08 4. 45.0 5.39 3.58 8.97 2.24 T 1.10 


--- 

EQ. Est.-LA39 Q. Est. Línia Enllumenat 36 10. 30. 1,290.00 8.77 8.77 2.5 1.0 0.19 3.46 3.65 0.91 S 15.97 

EQ. Est.-LA39-Enc3 EQ. Est.-LA39 L.Enllumenat 3 Magatzem MG2 1,152.00 8.25 8.25 2.5 45.0 7.84 3.65 11.48 2.87 S 0.69 


--- 

EQ. Est.-LA40 Q. Est. L.Enllum. EXP LAB 3-4-5-11-12 10. 30. 1,310.00 8.60 8.60 2.5 40.0 7.53 3.46 10.98 2.75 R 0.79 

--- 

EQ. Est.-LA41 Q. Est. L.Enllum. EXP LAB 1-2-13-14 10. 30. 1,048.00 6.88 6.88 2.5 40.0 6.02 3.46 9.48 2.37 S 0.79 

--- 

EQ. Est.-LA42 Q. Est. L.Enllum. A. Exp.BL 5,EXP,HL6 16. 30. 1,576.00 10.66 10.66 4. 40.0 5.76 3.46 9.22 2.30 T 1.26 

--- 

EQ. Est.-LA43 Q. Est. L.Enllum. A. EXP. QUA1-2 10. 30. 1,228.00 8.17 8.17 2.5 50.0 8.89 3.46 12.34 3.09 R 0.64 

--- 

EQ. Est.-LA44 Q. Est. Línia Enllum. ADM2-3 10. 30. 1,174.00 7.78 7.78 2.5 50.0 8.48 3.46 11.94 2.98 T 0.64 

--- 

--- 

--- 

EQ. Est.-LAR1 Q. Est. L.Enllum.roja1. Ut.transgenesi 10. 30. 432.00 3.09 3.09 2.5 80.0 5.23 3.46 8.68 2.17 S 0.40 

--- 

EQ. Est.-LAR2 Q. Est. L.Enllum.roja2. À. de cria 10. 30. 432.00 3.09 3.09 2.5 80.0 5.23 3.46 8.68 2.17 R 0.40 

--- 

EQ. Est.-LAR3 Q. Est. L.Enllum.roja3. Estab. i cria 10. 30. 576.00 4.12 4.12 2.5 60.0 5.23 3.46 8.68 2.17 T 0.53 

3



--- 

EQ. Est.-LAR4 Q. Est. L.Enllum.roja4. Àrea Experimen. 10. 30. 288.00 2.06 2.06 2.5 50.0 2.18 3.46 5.63 1.41 S 0.64 

--- 

EQ. Est.-LAR5 Q. Est. L.Enllum.roja5. Àrea Vect.Virals 10. 30. 144.00 1.03 1.03 2.5 50.0 1.09 3.46 4.54 1.14 R 0.64 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

EQ. Est.-RL Q. Est. Línia Q. Regulació llum 16. 30. 500.00 0.72 0.72 4. 25.0 0.14 3.46 3.60 0.90 TRI 1.97 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. Est.-LF1 Q. Est. Línia Força MMCF 4-5 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.46 12.91 3.23 R 0.73 

--- 

FQ. Est.-LF2 Q. Est. Línia Força MMCF 6 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.46 12.91 3.23 S 0.73 

--- 

FQ. Est.-LF3 Q. Est. Línia Força MMCF 1-2-3 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.46 12.91 3.23 T 0.73 

--- 

FQ. Est.-LF4 Q. Est. Línia Força àrea de cria BR1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.46 12.91 3.23 R 0.73 

--- 

FQ. Est.-LF5 Q. Est. Línia Força àrea de cria BR2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.46 12.91 3.23 S 0.73 

--- 

FQ. Est.-LF6 Q. Est. Línia Força àrea de cria BR3 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.46 12.91 3.23 T 0.73 

--- 

FQ. Est.-LF7 Q. Est. Línia Força Estab. BR5-6-7 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.46 12.91 3.23 R 0.73 

--- 

FQ. Est.-LF8 Q. Est. Línia Força EXP4, BR8-9 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.46 12.91 3.23 S 0.73 

--- 

FQ. Est.-LF9 Q. Est. Línia Força EXP5-6, BR4 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.46 12.91 3.23 T 0.73 

--- 

FQ. Est.-LF10 Q. Est. Línia Força EXP-MAG 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.46 12.91 3.23 R 0.73 

--- 

FQ. Est.-LF11 Q. Est. Línia Força A. Experim BCH1-2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 60.0 8.10 3.46 11.56 2.89 S 0.85 

--- 

FQ. Est.-LF12 Q. Est. Línia Força A. Experim BL 3-4 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 60.0 8.10 3.46 11.56 2.89 T 0.85 

--- 

FQ. Est.-LF13 Q. Est. L. Força A. Exp.BL5,EXP,HL6 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 35.0 4.73 3.46 8.18 2.05 R 1.43 

--- 

FQ. Est.-LF14 Q. Est. L. Força EXP LAB 6-7-8-9 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 30.0 4.05 3.46 7.51 1.88 S 1.66 

--- 

FQ. Est.-LF15 Q. Est. L. Força EXP LAB 4-5-10-11 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 30.0 4.05 3.46 7.51 1.88 T 1.66 

--- 

FQ. Est.-LF16 Q. Est. L. Força EXP LAB 2-3-12-13 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 30.0 4.05 3.46 7.51 1.88 R 1.66 

--- 

FQ. Est.-LF17 Q. Est. L. Força EXP LAB 1-14 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 30.0 4.05 3.46 7.51 1.88 S 1.66 

4



--- 

FQ. Est.-LF18 Q. Est. Línia Força P3-LAB1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 30.0 4.05 3.46 7.51 1.88 T 1.66 

--- 

FQ. Est.-LF19 Q. Est. Línia Força P3-A1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 30.0 4.05 3.46 7.51 1.88 R 1.66 

--- 

FQ. Est.-LF20 Q. Est. Línia Força P3-LAB2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 40.0 5.40 3.46 8.86 2.21 S 1.26 

--- 

FQ. Est.-LF21 Q. Est. Línia Força P3-A2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 40.0 5.40 3.46 8.86 2.21 T 1.26 

--- 

FQ. Est.-LF22 Q. Est. Línia Força Vestidors 2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 40.0 5.40 3.46 8.86 2.21 R 1.26 

--- 

FQ. Est.-LF23 Q. Est. Línia Força ADM9-10 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 40.0 5.40 3.46 8.86 2.21 S 1.26 

--- 

FQ. Est.-LF24 Q. Est. Línia Força EXP. QUA2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 35.0 4.73 3.46 8.18 2.05 T 1.43 

--- 

FQ. Est.-LF25 Q. Est. L. Forza.Àrea Exper. QUA1, E1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 30.0 4.05 3.46 7.51 1.88 R 1.66 

--- 

FQ. Est.-LF26 Q. Est. L. Forza. Àrea Exper. E2, E3 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 30.0 4.05 3.46 7.51 1.88 S 1.66 

--- 

FQ. Est.-LF27 Q. Est. Línia Força ADM8 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 3.46 9.53 2.38 T 1.12 

--- 

FQ. Est.-LF28 Q. Est. Línia Força ADM7 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 40.0 5.40 3.46 8.86 2.21 R 1.26 

--- 

FQ. Est.-LF29 Q. Est. Línia Força ADM6 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 40.0 5.40 3.46 8.86 2.21 S 1.26 

--- 

FQ. Est.-LF30 Q. Est. Línia Força ADM 4-5 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 40.0 5.40 3.46 8.86 2.21 T 1.26 

--- 

FQ. Est.-LF31 Q. Est. Línia Força ADM2-3 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 50.0 6.75 3.46 10.21 2.55 R 1.01 

--- 

FQ. Est.-LF32 Q. Est. Línia Força MG2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 50.0 6.75 3.46 10.21 2.55 S 1.01 

--- 

FQ. Est.-LF33 Q. Est. Línia Força MG3 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 35.0 4.73 3.46 8.18 2.05 T 1.43 

--- 

FQ. Est.-LF34 Q. Est. Línia Força Vestidors 1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 40.0 5.40 3.46 8.86 2.21 R 1.26 

--- 

FQ. Est.-LF35 Q. Est. Línia Força Zona Rentat 1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 50.0 6.75 3.46 10.21 2.55 S 1.01 

--- 

FQ. Est.-LF36 Q. Est. Línia Força Zona Rentat 2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 55.0 7.43 3.46 10.88 2.72 T 0.92 

--- 

FQ. Est.-LF37 Q. Est. Línia Força ADM1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 40.0 5.40 3.46 8.86 2.21 R 1.26 

--- 

FQ. Est.-LF38 Q. Est. Línia Força BR-MAG 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 35.0 4.73 3.46 8.18 2.05 S 1.43 

--- 

FQ. Est.-FC1 Q. Est. Fan Coil LINIA 1 16. 30. 500.00 2.17 2.17 4. 55.0 1.86 3.46 5.31 1.33 T 0.92 

--- 

FQ. Est.-FC2 Q. Est. Fan Coil LINIA 2 16. 30. 1,000.00 4.35 4.35 4. 55.0 3.71 3.46 7.17 1.79 S 0.92 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. Est.-LRCK1 Q. Est. Alimentació RACK MMCF-4 16. 30. 3,000.00 13.04 13.04 4. 70.0 13.91 3.46 17.37 4.34 R 0.73 

--- 

FQ. Est.-LRCK2 Q. Est. Alimentació RACK MMCF-5 16. 30. 3,000.00 13.04 13.04 4. 70.0 13.91 3.46 17.37 4.34 S 0.73 

--- 

FQ. Est.-LRCK3 Q. Est. Alimentació RACK MMCF-3 16. 30. 3,000.00 13.04 13.04 4. 70.0 13.91 3.46 17.37 4.34 T 0.73 

5



--- 

FQ. Est.-LRCK4 Q. Est. Alimentació RACK MMCF-2 16. 30. 3,000.00 13.04 13.04 4. 70.0 13.91 3.46 17.37 4.34 R 0.73 

--- 

FQ. Est.-LRCK5 Q. Est. Alimentació RACK MMCF-1 16. 30. 3,000.00 13.04 13.04 4. 70.0 13.91 3.46 17.37 4.34 S 0.73 

--- 

FQ. Est.-LRCK6 Q. Est. Alimentació RACK BR-1 16. 30. 1,130.00 4.91 4.91 4. 70.0 5.34 3.46 8.80 2.20 T 0.73 

--- 

FQ. Est.-LRCK7 Q. Est. Alimentació RACK BR-1 16. 30. 2,260.00 9.83 9.83 4. 70.0 10.68 3.46 14.14 3.53 R 0.73 

--- 

FQ. Est.-LRCK8 Q. Est. Alimentació RACK BR-2 16. 30. 1,130.00 4.91 4.91 4. 70.0 5.34 3.46 8.80 2.20 S 0.73 

--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 

FQ. Est.-LRCK15 Q. Est. Alimentació RACK EXP-4 16. 30. 3,400.00 14.78 14.78 4. 65.0 12.92 3.46 16.38 4.09 T 0.78 

--- 

FQ. Est.-LRCK16 Q. Est. Alimentació RACK EXP-5 16. 30. 3,400.00 14.78 14.78 4. 65.0 12.92 3.46 16.38 4.09 R 0.78 

--- 

FQ. Est.-LRCK17 Q. Est. Alimentació RACK EXP-6 16. 30. 3,400.00 14.78 14.78 4. 65.0 12.92 3.46 16.38 4.09 S 0.78 

--- 

FQ. Est.-LRCK18 Q. Est. Alimentació RACK EXP-3 16. 30. 3,400.00 14.78 14.78 4. 65.0 12.92 3.46 16.38 4.09 T 0.78 

--- 

FQ. Est.-LRCK19 Q. Est. Alimentació RACK EXP-2 16. 30. 3,400.00 14.78 14.78 4. 65.0 12.92 3.46 16.38 4.09 R 0.78 

--- 

FQ. Est.-LRCK20 Q. Est. Alimentació RACK EXP-1 16. 30. 3,400.00 14.78 14.78 4. 40.0 7.95 3.46 11.41 2.85 S 1.26 

--- 

FQ. Est.-LRCK21 Q. Est. Alimentació RACK A. Experim. 16. 30. 3,400.00 14.78 14.78 4. 35.0 6.96 3.46 10.41 2.60 T 1.43 

--- 

FQ. Est.-LRCK22 Q. Est. Alimentació RACK P3 A1 16. 30. 1,400.00 6.09 6.09 4. 35.0 3.31 3.46 6.76 1.69 R 1.43 

--- 

FQ. Est.-LRCK23 Q. Est. Alimentació RACK P3 A2 16. 30. 1,400.00 6.09 6.09 4. 35.0 3.31 3.46 6.76 1.69 S 1.43 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

QEQ. Est.-QEMT 1 Q. Est. QEMT1. Cambra residus 32. 300. 3,500.00 5.05 5.05 10. 70.0 1.09 3.46 4.55 1.14 TRI 1.77 

--- 

QEQ. Est.-QEMT 2 Q. Est. QEMT2. Pas BR EXP-1 32. 300. 3,500.00 5.05 5.05 10. 70.0 1.09 3.46 4.55 1.14 TRI 1.77 

--- 

6



QEQ. Est.-QEMT 3 Q. Est. QEMT3. Pas Àrea Experiment. 32. 300. 3,500.00 5.05 5.05 10. 65.0 1.02 3.46 4.47 1.12 TRI 1.90 

--- 

QEQ. Est.-QEMT 4 Q. Est. QEMT4. Zona de rentat 32. 300. 3,500.00 5.05 5.05 10. 65.0 1.02 3.46 4.47 1.12 TRI 1.90 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. Est.-EE-1 Q. Est. AUTOCLAU EE-1. BR-MAG 40. 300. 18,000.00 34.72 34.72 10. 70.0 6.47 3.46 9.92 2.48 TRI 1.77 

--- 

FQ. Est.-EE-2 Q. Est. AUTOCLAU. EE-2. BR-MAG 40. 300. 18,000.00 34.72 34.72 10. 70.0 6.47 3.46 9.92 2.48 TRI 1.77 

--- 

FQ. Est.-EE-3 Q. Est. AUTOCLAU EE-3. P3-SAS 40. 300. 18,000.00 34.72 34.72 10. 70.0 6.47 3.46 9.92 2.48 TRI 1.77 

--- 

FQ. Est.-EE-4 Q. Est. SAS CABINA, EE-4. BR-MAG 16. 300. 2,500.00 5.37 5.37 4. 75.0 2.58 3.46 6.04 1.51 TRI 0.68 

--- 

FQ. Est.-EE-5 Q. Est. SAS CABINA, EE-5. BR-MAG 16. 300. 2,500.00 5.37 5.37 4. 75.0 2.58 3.46 6.04 1.51 TRI 0.68 

--- 

FQ. Est.-EE-6 Q. Est. SAS CABINA, EE-6. P3-SAS 16. 300. 2,500.00 5.37 5.37 4. 75.0 2.58 3.46 6.04 1.51 TRI 0.68 

--- 

FQ. Est.-EE-7 Q. Est. RENTA-GÀBIES RACK. ZR-1 40. 300. 18,000.00 34.72 34.72 10. 70.0 6.47 3.46 9.92 2.48 TRI 1.77 

--- 

FQ. Est.-EE-8 Q. Est. RENTA-BIBERONS. ZR-1 20. 300. 7,500.00 14.81 14.81 6. 70.0 4.60 3.46 8.05 2.01 TRI 1.08 

--- 

FQ. Est.-EE-9 Q. Est. TUNEL DE RENTAT. ZR-1 160. 300. 85,200.00 153.57 153.57 70. 70.0 3.96 3.46 7.41 1.85 TRI 8.72 

--- 

FQ. Est.-EE-12 Q. Est. PORTA ENROLL. AUTO. MG2 16. 300. 500.00 2.17 2.17 4. 70.0 2.36 3.46 5.82 1.45 S 0.73 

--- 

FQ. Est.-EE-13 Q. Est. SAS FINESTRA. ZR-1 16. 300. 2,500.00 5.37 5.37 4. 60.0 2.07 3.46 5.52 1.38 TRI 0.85 

--- 

FQ. Est.-EE-14 Q. Est. POLIPAST PASSADIS. MG1 16. 300. 1,000.00 2.44 2.44 4. 70.0 1.06 3.46 4.51 1.13 TRI 0.73 

--- 

FQ. Est.-EE-15 Q. Est. POLIPAST MAGATZEM. MG2 16. 300. 1,000.00 2.44 2.44 4. 70.0 1.06 3.46 4.51 1.13 TRI 0.73 

--- 

FQ. Est.-EE-16 Q. Est. RENTADORA BIBERONS. ZR-1 16. 300. 4,000.00 8.38 8.38 4. 70.0 3.81 3.46 7.27 1.82 TRI 0.73 

--- 

FQ. Est.-EE-17 Q. Est. MOBLE ULTRASONS. ZR-1 32. 30. 10,000.00 19.75 19.75 10. 70.0 3.68 3.46 7.13 1.78 TRI 1.77 

--- 

FQ. Est.-EE-18 Q. Est. SIST. RENTA BIBER. ZR-1 16. 30. 4,000.00 8.38 8.38 4. 70.0 3.81 3.46 7.27 1.82 TRI 0.73 

--- 

FQ. Est.-EE-19 Q. Est. RENTADORA 1. ZR-1 20. 30. 3,500.00 7.42 7.42 6. 65.0 2.09 3.46 5.55 1.39 TRI 1.16 

--- 

FQ. Est.-EE-20 Q. Est. RENTADORA 2. ZR-1 20. 30. 3,500.00 7.42 7.42 6. 65.0 2.09 3.46 5.55 1.39 TRI 1.16 

--- 

FQ. Est.-EE-21 Q. Est. SECADORA 1. ZR-1 20. 30. 3,500.00 7.42 7.42 6. 65.0 2.09 3.46 5.55 1.39 TRI 1.16 

--- 

FQ. Est.-EE-22 Q. Est. SECADORA 2. ZR-1 20. 30. 3,500.00 7.42 7.42 6. 65.0 2.09 3.46 5.55 1.39 TRI 1.16 

--- 

FQ. Est.-EE-23 Q. Est. PORTA AUTOM. 1. ZR-2 16. 300. 1,000.00 4.35 4.35 4. 70.0 4.73 3.46 8.18 2.05 T 0.73 

--- 

FQ. Est.-EE-24 Q. Est. PORTA AUTOM. 2. EXP ZR 16. 300. 1,000.00 4.35 4.35 4. 70.0 4.73 3.46 8.18 2.05 R 0.73 

7



--- 

FQ. Est.-EE-25 Q. Est. PORTA AUTOM. 3. BR-EXP2 16. 300. 1,000.00 4.35 4.35 4. 70.0 4.73 3.46 8.18 2.05 S 0.73 

--- 

FQ. Est.-EE-26 Q. Est. PORTA AUTOM. 4. BR-EXP1 16. 300. 1,000.00 4.35 4.35 4. 70.0 4.73 3.46 8.18 2.05 T 0.73 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. Est.-CTRL Q. Est. Centraletes 10. 30. 400.00 1.74 1.74 2.5 60.0 2.59 3.46 6.05 1.51 R 0.53 

--- 

MQ. Est.-MAN Q. Est. Línia Maniobra 10. 30. 200.00 0.87 0.87 2.5 1.0 0.02 3.46 3.48 0.87 S 15.97 

--- 

RQ. Est.-RVA 1-TRI Q. Est. Línia Reserva Trif. Pref. 1 16. 30. 3.46 3.46 0.86 TRI 25.06 

RQ. Est.-RVA 2-TRI Q. Est. Línia Reserva Trif. Pref. 2 16. 30. 3.46 3.46 0.86 TRI 25.06 

--- 

RQ. Est.-RVA 1 Q. Est. Línia Reserva Preferent 1 16. 30. 3.46 3.46 0.86 T 25.06 

RQ. Est.-RVA 2 Q. Est. Línia Reserva Preferent 2 16. 30. 3.46 3.46 0.86 R 25.06 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. Est.-SAI Q. Est. Linia alimentació SAI 80. 500. 30,000.00 54.13 54.13 35. 10.0 0.38 3.46 3.84 0.96 TRI 17.44 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. Est.-NP Q. Est. Consums NO preferents 20,000.00 34.78 34.78 35. 1.0 0.03 3.46 3.49 0.87 TRI 24.13 

--- 

FQ. Est.-SG1 FQ. Est.-NP L. Serv. Gen.1 Ut.Transg. 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.49 12.94 3.23 S 0.73 

--- 

FQ. Est.-SG2 FQ. Est.-NP L. Serv. Gen.2. Àrea cria 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.49 12.94 3.23 T 0.73 

--- 

FQ. Est.-SG3 FQ. Est.-NP L. Serv. Gen.3. À. Experimen. 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.49 12.94 3.23 R 0.73 

--- 

FQ. Est.-SG4 FQ. Est.-NP L. Serv. Gen.4. À. Experimen. 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.49 12.94 3.23 S 0.73 

--- 

FQ. Est.-SG5 FQ. Est.-NP L. Serv. Gen.5. À.Vect. Virals 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.49 12.94 3.23 T 0.73 

--- 

FQ. Est.-SG6 FQ. Est.-NP L. Serv. Gen.6. Administració 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.49 12.94 3.23 R 0.73 

--- 

FQ. Est.-SG7 FQ. Est.-NP L. Serv. Gen.7. Zona de rentat 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.49 12.94 3.23 S 0.73 

--- 

FQ. Est.-SG8 FQ. Est.-NP L. Serv. Gen.8. Magatz. Gral. 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.49 12.94 3.23 T 0.73 

--- 

FQ. Est.-SG9 FQ. Est.-NP L. Serv. Gen.9. Magatz. Cria 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.49 12.94 3.23 R 0.73 

--- 

FQ. Est.-SG10 FQ. Est.-NP L. Serv. Gen.10. Residus 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 3.49 12.94 3.23 S 0.73 

--- 

--- 

--- 

8



RQ. Est.-RVTRI-NP FQ. Est.-NP Línia Reserva Trif. Norm. 16. 30. 3.49 3.49 0.87 TRI 24.13 

--- 

RQ. Est.-RVA 1-NP FQ. Est.-NP Línia Reserva Normal 1 16. 30. 3.49 3.49 0.87 S 24.13 

RQ. Est.-RVA 2-NP FQ. Est.-NP Línia Reserva Normal 2 16. 30. 3.49 3.49 0.87 T 24.13 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

QS. EST FQ. Est.-SAI Q. SAI Estabulari -44 30,000.00 54.13 54.13 35. 1.0 0.04 3.84 3.88 0.97 TRI 16.88 

--- 

--- 

SQS. EST-bypass QS. EST Linia SAI by Pass 63. 300. 25. 5.0 3.88 3.88 0.97 TRI 16.88 

SQS. EST-SAI QS. EST Equip de SAI 63. 300. 30,000.00 54.13 54.13 25. 5.0 0.27 3.88 4.14 1.04 TRI 13.73 

--- 

--- 

SQS. EST-S1 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. MMCF4-5 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 4.14 13.60 3.40 R 0.71 

--- 

SQS. EST-S2 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. MMCF6.1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 4.14 13.60 3.40 S 0.71 

--- 

SQS. EST-S3 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. MMCF6.2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 4.14 13.60 3.40 T 0.71 

--- 

SQS. EST-S4 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. MMCF6.3 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 4.14 13.60 3.40 R 0.71 

--- 

SQS. EST-S5 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. MMCF4-5 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 70.0 9.45 4.14 13.60 3.40 S 0.71 

--- 

SQS. EST-S6 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. BR1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 75.0 10.13 4.14 14.27 3.57 T 0.66 

--- 

SQS. EST-S7 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. BR2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 75.0 10.13 4.14 14.27 3.57 R 0.66 

--- 

SQS. EST-S8 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. BR3 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 75.0 10.13 4.14 14.27 3.57 S 0.66 

--- 


--- 

SQS. EST-S10 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. BR6 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 60.0 8.10 4.14 12.25 3.06 R 0.82 

--- 

SQS. EST-S11 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. BR5 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 60.0 8.10 4.14 12.25 3.06 S 0.82 

--- 


--- 

SQS. EST-S13 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. EXP4 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 R 1.07 

--- 

SQS. EST-S14 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. EXP5 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 S 1.07 

--- 

SQS. EST-S15 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. EXP6 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 T 1.07 

--- 

9



SQS. EST-S16 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. EXP3 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 R 1.07 

--- 

SQS. EST-S17 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. EXP2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 S 1.07 

--- 

SQS. EST-S18 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. EXP1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 T 1.07 

--- 

SQS. EST-S19 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. EXP QUA1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 R 1.07 

--- 

SQS. EST-S20 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. EXP QUA2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 S 1.07 

--- 

SQS. EST-S21 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. ADM9 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 T 1.07 

--- 

SQS. EST-S22 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. EXPLAB1-7 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 R 1.07 

--- 

SQS. EST-S23 SQS. EST-SAI L.SAI LAB MOD2. EXPLAB8-14 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 S 1.07 

--- 

SQS. EST-S24 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2.BL3,4,5 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 T 1.07 

--- 

SQS. EST-S25 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. HL6 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 45.0 6.08 4.14 10.22 2.56 R 1.07 

--- 

SQS. EST-S26 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. P3-A1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 50.0 6.75 4.14 10.90 2.72 S 0.97 

--- 

SQS. EST-S27 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. P3-A2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 55.0 7.43 4.14 11.57 2.89 T 0.89 

--- 

SQS. EST-S28 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. ADM1.1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 55.0 7.43 4.14 11.57 2.89 R 0.89 

--- 

SQS. EST-S29 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. ADM1.2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 50.0 6.75 4.14 10.90 2.72 S 0.97 

--- 

SQS. EST-S30 SQS. EST-SAI L. SAI LAB MOD2. ADM1,4-7 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 50.0 6.75 4.14 10.90 2.72 T 0.97 

--- 

SQS. EST-S31 SQS. EST-SAI L. SAI Telecom. 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 60.0 8.10 4.14 12.25 3.06 R 0.82 

--- 

MQS. EST-S32 SQS. EST-SAI Línia Maniobra 10. 30. 200.00 0.87 0.87 2.5 1.0 0.02 4.14 4.17 1.04 S 9.95 

--- 

RQS. EST-S33 SQS. EST-SAI Línia Reserva 10. 30. 4.14 4.14 1.04 R 13.73 

RQS. EST-S34 SQS. EST-SAI Línia Reserva 10. 30. 4.14 4.14 1.04 S 13.73 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

Q.P.TEC-47 QG. COB-EQ Quadre P. Tècnica-47 170,000.00 306.72 306.72 2 x 150 1.0 0.03 3.19 3.22 0.80 TRI 21.44 

--- 

--- 

--- 

--- 

EQ.P.TEC-47-BW Q.P.TEC-47 Línia Q. BIOWASTE 40. 500. 10,626.00 20.96 20.96 10. 50.0 3.04 3.22 6.25 1.56 TRI 2.37 

--- 

--- 

FQ.P.TEC-47-GP Q.P.TEC-47 Línia GRUP DE PRESSIÓ 20. 500. 4,000.00 8.38 8.38 10. 50.0 1.09 3.22 4.31 1.08 TRI 2.37 

10



--- 

--- 

--- 

--- 

EQ.P.TEC-47-LA1 Q.P.TEC-47 Línia Enllumenat 1 16. 30. 2,206.00 14.70 14.70 4. 1.0 0.20 3.22 3.42 0.85 R 16.16 

EQ.P.TEC-47-LA1-Enc1 EQ.P.TEC-47-LA1 Línia Enllumenat L1 1,884.00 13.49 13.49 4. 50.0 8.90 3.42 12.32 3.08 R 0.98 

EQ.P.TEC-47-LA1-EM EQ.P.TEC-47-LA1 Enllumenat Emergència LA1 322.00 1.40 1.40 4. 50.0 1.09 3.42 4.50 1.13 R 0.98 

--- 

EQ.P.TEC-47-LA2 Q.P.TEC-47 Línia Enllumenat 2 16. 30. 2,062.00 13.67 13.67 4. 1.0 0.19 3.22 3.40 0.85 S 16.16 

EQ.P.TEC-47-LA2-Enc1 EQ.P.TEC-47-LA2 Línia Enllumenat L2 1,740.00 12.46 12.46 4. 50.0 8.22 3.40 11.63 2.91 S 0.98 

EQ.P.TEC-47-LA2-EM EQ.P.TEC-47-LA2 Enllumenat Emergència LA2 322.00 1.40 1.40 4. 50.0 1.09 3.40 4.49 1.12 S 0.98 

--- 

EQ.P.TEC-47-LA3 Q.P.TEC-47 Línia Enllumenat 3 16. 30. 2,062.00 13.67 13.67 4. 1.0 0.19 3.22 3.40 0.85 T 16.16 

EQ.P.TEC-47-LA3-Enc1 EQ.P.TEC-47-LA3 Línia Enllumenat L3 1,740.00 12.46 12.46 4. 50.0 8.22 3.40 11.63 2.91 T 0.98 

EQ.P.TEC-47-LA3-EM EQ.P.TEC-47-LA3 Enllumenat Emergència LA3 322.00 1.40 1.40 4. 50.0 1.09 3.40 4.49 1.12 T 0.98 

--- 

EQ.P.TEC-47-LA4 Q.P.TEC-47 Línia Enllumenat 4 16. 30. 2,294.00 15.33 15.33 4. 1.0 0.20 3.22 3.42 0.85 S 16.16 

EQ.P.TEC-47-LA4-Enc1 EQ.P.TEC-47-LA4 Línia Enllumenat L4 1,972.00 14.12 14.12 4. 40.0 7.46 3.42 10.87 2.72 S 1.21 

EQ.P.TEC-47-LA4-EM EQ.P.TEC-47-LA4 Enllumenat Emergència LA4 322.00 1.40 1.40 4. 40.0 0.87 3.42 4.29 1.07 S 1.21 

--- 




--- 




--- 




--- 

EQ.P.TEC-47-LA8 Q.P.TEC-47 Línia Enllumenat 8 10. 30. 1,438.00 9.21 9.21 2.5 1.0 0.20 3.22 3.42 0.85 S 13.91 

EQ.P.TEC-47-LA8-Enc1 EQ.P.TEC-47-LA8 Línia Enllumenat L8 1,116.00 7.99 7.99 2.5 50.0 8.44 3.42 11.86 2.96 S 0.62 

EQ.P.TEC-47-LA8-EM EQ.P.TEC-47-LA8 Enllumenat Emergència LA8 322.00 1.40 1.40 2.5 50.0 1.74 3.42 5.16 1.29 S 0.62 

--- 




--- 




--- 

EQ.P.TEC-47-LA11 Q.P.TEC-47 Línia Enllumenat 11 10. 30. 1,394.00 8.90 8.90 2.5 1.0 0.20 3.22 3.42 0.85 S 13.91 

EQ.P.TEC-47-LA11-Enc1 EQ.P.TEC-47-LA11 Línia Enllumenat L11 1,072.00 7.68 7.68 2.5 40.0 6.48 3.42 9.90 2.48 S 0.77 

EQ.P.TEC-47-LA11-EM EQ.P.TEC-47-LA11 Enllumenat Emergència LA11 322.00 1.40 1.40 2.5 40.0 1.39 3.42 4.81 1.20 S 0.77 

--- 

EQ.P.TEC-47-LA12 Q.P.TEC-47 Línia Enllumenat 12 10. 30. 1,482.00 9.53 9.53 2.5 1.0 0.20 3.22 3.42 0.85 T 13.91 

EQ.P.TEC-47-LA12-Enc1 EQ.P.TEC-47-LA12 Línia Enllumenat L12 1,160.00 8.31 8.31 2.5 45.0 7.89 3.42 11.31 2.83 T 0.69 

EQ.P.TEC-47-LA12-EM EQ.P.TEC-47-LA12 Enllumenat Emergència LA12 322.00 1.40 1.40 2.5 45.0 1.57 3.42 4.98 1.25 T 0.69 

--- 

--- 

--- 

--- 

11



--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. P.TEC-47-ECL1 Q.P.TEC-47 Línia extractor ECL1 20. 300. 7,500.00 14.81 14.81 6. 50.0 3.28 3.22 6.50 1.63 TRI 1.47 

--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 

--- 

FQ. P.TEC-47-SPLIT Q.P.TEC-47 LINEA SPLIT sala Veu i dades 16. 300. 2,000.00 8.70 8.70 4. 80.0 10.80 3.22 14.02 3.51 R 0.63 

--- 

--- 

--- 

FQ. P.TEC-47-DA1 Q.P.TEC-47 Línia ducha d'aire DA1 10. 300. 1,500.00 3.34 3.34 4. 35.0 0.75 3.22 3.97 0.99 TRI 1.41 

--- 


--- 


--- 

12




--- 


--- 


--- 


--- 


--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

QEQ. P.TEC-47-QEMT 1 Q.P.TEC-47 QEMT 1 32. 300. 3,500.00 5.05 5.05 10. 65.0 1.02 3.22 4.23 1.06 TRI 1.86 

--- 

QEQ. P.TEC-47-QEMT 2 Q.P.TEC-47 QEMT 2 32. 300. 3,500.00 5.05 5.05 10. 60.0 0.94 3.22 4.16 1.04 TRI 2.00 

--- 

FQ. P.TEC-47-CTRL Q.P.TEC-47 Centraletes 10. 30. 400.00 1.74 1.74 2.5 50.0 2.16 3.22 5.38 1.34 R 0.63 

--- 

MQ. P.TEC-47-MAN Q.P.TEC-47 Línia Maniobra 10. 30. 200.00 0.87 0.87 2.5 1.0 0.02 3.22 3.24 0.81 S 13.91 

--- 

RQ. P.TEC-47-RVA TRI Q.P.TEC-47 Línia Reserva Trif. Pref. 16. 30. 3.22 3.22 0.80 TRI 21.44 

--- 

RQ. P.TEC-47-RVA 1 Q.P.TEC-47 Línia Reserva Preferent 1 16. 30. 3.22 3.22 0.80 R 21.44 

RQ. P.TEC-47-RVA 2 Q.P.TEC-47 Línia Reserva Preferent 2 16. 30. 3.22 3.22 0.80 S 21.44 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. P.TEC-47-NP Q.P.TEC-47 Consums no preferents 4,000.00 8.70 8.70 10. 1.0 0.03 3.22 3.25 0.81 TRI 19.03 

--- 

FQ. P.TEC-47-SG1 FQ. P.TEC-47-NP Lin Serv. Generals 1 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 40.0 5.40 3.25 8.65 2.16 T 1.23 

--- 

FQ. P.TEC-47-SG2 FQ. P.TEC-47-NP Lin Serv. Generals 2 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 40.0 5.40 3.25 8.65 2.16 S 1.23 

--- 

RQ. P.TEC-47-RTRI-NP FQ. P.TEC-47-NP Línia Reserva Trif. Norm. 16. 30. 3.25 3.25 0.81 TRI 19.03 

--- 

RQ. P.TEC-47-RVA1-NP FQ. P.TEC-47-NP Línia Reserva Normal 1 16. 30. 3.25 3.25 0.81 R 19.03 

RQ. P.TEC-47-RVA2-NP FQ. P.TEC-47-NP Línia Reserva Normal 2 16. 30. 3.25 3.25 0.81 S 19.03 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

Q. BIOWASTE EQ.P.TEC-47-BW Quadre BIOWASTE (P41) 10,626.00 20.96 20.96 10. 1.0 0.06 6.25 6.31 1.58 TRI 2.33 

--- 

13



--- 

--- 

--- 

EQ. BIOWASTE-LA1 Q. BIOWASTE Línia Enllumenat L1 10. 70. 426.00 2.59 2.59 2.5 20.0 1.17 6.31 7.48 1.87 R 0.96 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. BIOWASTE-LF1 Q. BIOWASTE Línia Força Planta 41 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 20.0 2.70 6.31 9.02 2.25 T 1.23 

--- 

--- 

MQ. BIOWASTE-MAN Q. BIOWASTE Línia Maniobra 10. 30. 200.00 0.87 0.87 2.5 1.0 0.02 6.31 6.34 1.58 R 2.17 

--- 

RQ. BIOWASTE-RVA TR Q. BIOWASTE Línia Reserva Trif. Pref. 16. 30. 6.31 6.31 1.58 TRI 2.33 

--- 

RQ. BIOWASTE-RVA Q. BIOWASTE Línia Reserva Preferent 1 16. 30. 6.31 6.31 1.58 R 2.33 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. BIOWASTE-EE-10 Q. BIOWASTE BIOWASTE. BW 10. 300. 2,000.00 4.46 4.46 16. 30.0 0.21 6.31 6.53 1.63 TRI 1.74 

--- 

FQ. BIOWASTE-EE-11 Q. BIOWASTE SAS FINESTRA. BW 10. 300. 2,500.00 5.37 5.37 6. 30.0 0.69 6.31 7.00 1.75 TRI 1.23 

--- 

FQ. BIOWASTE-DA1 Q. BIOWASTE Línia ducha d'aire DA1 10. 300. 1,500.00 3.34 3.34 4. 30.0 0.64 6.31 6.96 1.74 TRI 0.99 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. BIOWASTE-NP Q. BIOWASTE Consums no preferents 2,000.00 8.70 8.70 10. 1.0 0.03 6.31 6.34 1.59 TRI 2.29 

--- 

FQ. BIOWASTE-SG1 FQ. BIOWASTE-NP Lin Serv. Generals 1. BW 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 20.0 2.70 6.34 9.04 2.26 S 1.21 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

Q. CLIMA QG. COB-CL Quadre Clima 236,200.00 457.14 457.14 2 x 120 1.0 0.05 6.49 6.54 1.64 TRI 18.03 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. CLIMA-CL1 Q. CLIMA Línia climatitz. CL1 40. 300. 18,000.00 34.72 34.72 10. 40.0 3.69 6.54 10.24 2.56 TRI 2.81 

--- 


--- 


--- 


--- 


--- 

14




--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 


--- 

FQ. CLIMA-CL91011 Q. CLIMA Línia clim.CL91011 32. 300. 15,000.00 28.94 28.94 10. 50.0 3.85 6.54 10.39 2.60 TRI 2.31 

--- 

--- 

--- 

MQ. CLIMA-MAN Q. CLIMA Línia Maniobra 10. 30. 200.00 0.87 0.87 2.5 1.0 0.02 6.54 6.57 1.64 S 12.21 

--- 

RQ. CLIMA-RVA TRI Q. CLIMA Línia Reserva Trif. Pref. 16. 30. 6.54 6.54 1.64 TRI 18.03 

--- 

RQ. CLIMA-RVA 1 Q. CLIMA Línia Reserva Preferent 1 16. 30. 6.54 6.54 1.64 T 18.03 

RQ. CLIMA-RVA 2 Q. CLIMA Línia Reserva Preferent 2 16. 30. 6.54 6.54 1.64 R 18.03 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

Q. REC CAL D QG. COB-R DIN Quadre Recup. dinamica 146,034.00 270.01 270.01 240. 1.0 0.03 5.33 5.36 1.34 TRI 11.17 

--- 

--- 

--- 

--- 

EQ. REC CAL D-LA1 Q. REC CAL D Línia Enllumenat 10. 30. 834.00 5.50 5.50 2.5 30.0 3.60 5.36 8.96 2.24 R 1.01 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. REC CAL D-RF1 Q. REC CAL D MAQUINA REFREDADORA 160. 300. 58,000.00 104.54 104.54 70. 15.0 0.61 5.36 5.97 1.49 TRI 9.58 

--- 

FQ. REC CAL D-RF2 Q. REC CAL D BOMBA REFRED. 1 Y 2 25. 300. 8,000.00 15.80 15.80 6. 15.0 1.05 5.36 6.41 1.60 TRI 3.84 

15



--- 

FQ. REC CAL D-RF3 Q. REC CAL D BOMBA REFRED. 3 Y 4 25. 300. 8,000.00 15.80 15.80 6. 15.0 1.05 5.36 6.41 1.60 TRI 3.84 

--- 

FQ. REC CAL D-RF4 Q. REC CAL D BOMBA REFREDADORA 5 25. 300. 11,000.00 21.72 21.72 6. 15.0 1.44 5.36 6.80 1.70 TRI 3.84 

--- 

FQ. REC CAL D-RF5 Q. REC CAL D MAQUINA REFREDADORA 160. 300. 58,000.00 104.54 104.54 70. 15.0 0.61 5.36 5.97 1.49 TRI 9.58 

--- 

--- 

--- 

--- 

MQ. REC CAL D-MAN Q. REC CAL D Línia Maniobra 10. 30. 200.00 0.87 0.87 2.5 1.0 0.02 5.36 5.38 1.35 T 8.96 

--- 

RQ. REC CAL D-RVA TR Q. REC CAL D Línia Reserva Trif. Pref. 16. 30. 5.36 5.36 1.34 TRI 11.17 

--- 

RQ. REC CAL D-RVA 1 Q. REC CAL D Línia Reserva Preferent 1 16. 30. 5.36 5.36 1.34 T 11.17 

RQ. REC CAL D-RVA 2 Q. REC CAL D Línia Reserva Preferent 2 16. 30. 5.36 5.36 1.34 R 11.17 

--- 

--- 

--- 

--- 

FQ. REC CAL D-NP Q. REC CAL D Consums no preferents 2,000.00 8.70 8.70 4. 1.0 0.07 5.36 5.43 1.36 TRI 9.72 

--- 

FQ. REC CAL D-SG1 FQ. REC CAL D-NP Lin Serv. Generals 1. INS 16. 30. 2,000.00 8.70 8.70 4. 30.0 4.05 5.43 9.48 2.37 S 1.52 

16

INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT 


PLEC DE CONDICIONS – PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES 

QUADRES ELÈCTRICS DE BAIXA TENSIÓ. 

En els quadres, l’aparellat elèctric es disposarà de forma adequada per aconseguir un fàcil accés al 

mateix en el cas d’avaria. 

NORMES CONSTRUCTIVES I DE DISSENY. 

Les normes i recomanacions aplicades al disseny i a la construcció dels quadres de distribució de 

potència seran les següents: 

- Reglament Electrotècnic Espanyol 

- CEI núm. 51 "Recomanacions per a aparells de mesura elèctrica i els seus accessoris " 

- CEI núm. 337 "Auxiliars de comandament , Primera part: Prescripcions generals" (337.1) 

El cablejat dels quadres es realitzarà segons les normes ASA ,i s'enumeraran ambdós extrems de 

cada fil, coincidint exactament amb els esquemes elèctrics. 

Els quadres de distribució de potència estaran constituïts per plafons de xapa plegada de, pel cap 

baix, 2,5 mm. de gruix, i es reforçaran en aquells punts en què el pes dels aparells ho aconselli. 

Els plafons es compartimentaran per a la formació de cubicles independents. 

Cadascun d'aquests cubicles anirà dotat d'una porta i allotjarà els elements constitutius d'una sortida. 

En aquelles sortides la intensitat nominal de les quals sigui baixa, s'admetran dues o més sortides per 

cubicle. 

El conjunt anirà pintat interior i exteriorment; la pintura exterior tindrà prou resistència com per 

suportar els fregaments normals en explotació ; el color serà escollit per la Direcció d'Obra ,d'entre les 

mostres presentades pel constructor. 

Els interruptors, polsadors,etc., s'accionaran sense necessitat d'obrir la porta. 

Els aparells es disposaran a l'interior dels cubicles de manera que qualsevol curtcircuit que es 

produeixi a l'interior no pugui propagar-se a les barres o a altres equips. Aquesta disposició permetrà 

també treballar en un equip sense alterar el servei dels circuits restants. 

Els embarrats generals es disposaran a la part superior, en un compartiment estanc. L'alimentació de 

cadascun dels cubicles es realitzarà mitjançant embarrats parcials que , partint dels generals, 

baixaran verticalment per la part lateral dels plafons i alimentaran els compartiments situats en una 

mateixa fila. 

A la part inferior es preveurà una zona lliure de 25 cm. d'alçada, per tal que serveixi de repartidora de 

cables. De la mateixa manera en aquesta zona s'hi col·locaran els borns finals. Per a la connexió dels 

quadres amb elements exteriors a ells (alarmes, senyalitzacions exteriors, etc. ), es disposarà una 

regleta de borns en la qual aniran centralitzats aquests circuits. 

L'accés dels plafons s'efectuarà mitjançant portes metàl·liques amb frontisses de tipus ocult, 

dissenyades i construïdes de manera que evitin que la porta pugui despenjar-se, garrotar-se o 

distorsionar-se d'alguna manera. 

Aquestes portes hauran de quedar retingudes en la seva posició de tancament mitjançant uns 

elements tals que no calgui utilitzar cap eina quan s'hagi de procedir a la seva apertura.

Els quadres tindran una protecció adequada contra la penetració de la pols i, per aquest efecte, les 

portes i obertures tindran juntes de neoprè. 

Els equips que integren el quadre quedaran muntats sobre suports convenients. 

Tots els aparells fràgils aniran muntats sobre suports elàstics adients. 

BASE DE FIXACIÓ. 

Consistirà en una estructura adequada per a ser ancorada al terra, amb els seus perns de fixació 

corresponents. 

La base de fixació i els perns d'ancoratge seran subministrats amb el quadre, però separats, de tal 

manera que pugin ser instal·lats abans que el mateix quadre. 

TRACTAMENT DE LA XAPA. 

Les parts metàl·liques del quadre seran sotmeses a un procés normal de desengreixat i fosfatat, i 

l’acabat es realitzarà amb una capa de pintura antioxidant, i una altra d'esmalt sintètic, eixugat al forn, 

el color de la qual es definirà en el moment oportú. 

Tots els cargols, perns ,femelles i arandel.les d'acer seran cadmiats, galvanitzats, o, en tot cas, 

tractats de manera que es protegeixin contra la corrosió. 

En el cas que l'ambient en el qual treballi el quadre tingui característiques especials d'agressivitat, la 

xapa serà sotmesa a tractaments d'acord a la circumstància. 

RESISTÈNCIA A LES SOL.LICITACIONS TÈRMIQUES I DINÀMIQUES. 

El quadre i tots els seus components elèctrics hauran de ser capaços de suportar esforços tèrmics i 

dinàmics, resultants de la intensitat eficaç de curt circuit i del seu valor de cresta respectivament. 

La capacitat tèrmica dels quadres haurà de ser suficient com per què suportin el pas de la intensitat 

eficaç de curt circuit durant un segon, sense que es malmeti res. 

El proveïdor del quadre haurà de subministrar els certificats dels assaigs de curt circuit 

corresponents. 

El quadre haurà de ser capaç de suportar el pas de la intensitat nominal assignada, amb la tensió 

nominal, sense que excedeixi l'escalfament permès en cadascun dels seus components. Els 

embarrats hauran de dimensionar-se específicament en complet acord amb el Reglament Electrònic 

de Baixa Tensió. 

El dimensionat en cada plafó s'efectuarà de conformitat amb els equips que contingui i haurà de 

complir amb les condicions següents: 

- Facilitat de manteniment. 

- Facilitat de connexionat de circuits exteriors. 

- Separació de seguretat entre equips propers. 

- Disposició d'embarrats a la part superior del quadre. 

- Disposició d'equips de mesura i regulació a la part frontal, posició superior del quadre. 

S'haurà de respectar el concepte de característiques generals del quadre, i les seves dimensions i 

formes s'adaptaran en cada cas a les normalitzades pel fabricant de quadres. 

EMBARRATS GENERALS 

Els suports de les barres i els separadors d'aquestes es faran amb un material aïllant no higroscòpic, 

d'alta qualitat, preferentment del tipus poliester fibra de vidre moldejat.

Els embarrats seran de coure electrònic d'alta conductivitat, estirat en fred i seran dimensionats per al 

servei conductiu i de curt circuit que s'indiquin a les dades base. 

Les unions de les barres principals es faran mitjançant de cargols d'acer d'alta resistència, amb 

femelles, volanderes de pressió i altres dispositius que impedeixin l'afluixament de les barres. 

Les barres principals, unions, cargols, suports, etc. hauran d'estar dimensionats i subjectes de 

manera que suportin els efectes dinàmics del valor de cresta de la intensitat de curt circuit durant un 

segon, sense que es malmetin els equips. 

En els quadres de molta longitud , el Fabricant haurà de preveure, d'acord amb la seva experiència, 

les juntes d'expansió necessàries de manera que no es produeixin esforços als suports de les barres. 

La seqüència de les fases a les barres serà R.S.T. amb fase S al mig i les fases R en les posicions 

següents, mirant el quadre frontalment: 

- A dalt, per a la disposició en línia vertical. 

- Davant, per a la disposició en línia horitzontal. 

- A l'esquerra, per a les barres verticals. 

Les barres hauran de ser pintades de la manera següent: 

- Fase R Verda 

- Fase S Groga 

- Fase T Marró 

- Terra Verda-Groga 

BARRA DE TERRA. 

S’instal·larà una barra de terra horitzontal de coure al llarg del quadre per realitzar la posada a terra 

de totes les parts sense tensió dels equips, l'estructura metàl·lica del quadre, l'armadura del cable o 

del conductor de terra. Aquesta barra portarà un terminal a cada extrem per tal de poder connectar-la 

en dos punts a la xarxa general de terres. La secció d'aquesta barra anirà en funció de la intensitat de 

curtcircuit de la instal·lació en el quadre. 

Les portes del quadre hauran de portar una connexió flexible a terra, i no s'hauran de realitzar només 

mitjançant de les frontisses. 

CONNEXIONATS. 

La connexió entre embarrats i equips es podrà efectuar : 

- Mitjançant pletina de coure aïllada, de secció adequada i pintada en els colors anteriorment 

especificats. 

- Mitjançant cable aïllat amb PVC no inflamable, per a una tensió de servei de 1000 v. per a equips 

d'intensitat inferior a 250 A. 

El cablejat de circuit de comandament, amidament i protecció s'efectuarà amb cable flexible, aïllat 

amb PVC no inflamable tensió de servei 750 v. La secció mínima serà d'1,5 mm2. Per als circuits de 

comandament, protecció i amidament de tensió, i de 2'5 mm2 pels circuits d'amidament de corrent. 

El cablejat haurà de realitzar-se fins les regletes terminals i connectors de fàbrica. Cap tipus de 

cablejat no podrà deixar-se pendent per a ser acabat en obra. 

La connexió de les puntes dels fils als borns dels aparells i les regletes es realitzarà mitjançant 

terminals de pressió del tipus adient. 

No es podrà utilitzar un terminal a compressió per efectuar la connexió de diversos circuits de 

diferents equips. La mateixa norma té aplicació pel que fa a borns.

CINTES AÏLLANTS. 

No s'admetrà l'ús de cintes tèxtils. Les cintes de PVC seran autoextingibles i no han de propagar la 

flama. 

CANALETES. 

El cablejat que es disposarà en canaletes de plàstic serà amb tapa engatellada, de tamany suficient 

per tal que la reposició o revisió del cablejat no presenti problemes especials. La subjecció de les 

canaletes es realitzarà de manera que el conjunt quedi perfectament rígid. Seran autoextingibles. 

MATERIAL D'IDENTIFICACIÓ. 

Els cables de connexionats de circuits de comandament, protecció i amidament estaran referenciats 

amb numeracions imperdibles i resistents al pas del temps. 

Tota la numeració estarà reflectida en el seu corresponent esquema, el qual quedarà incorporat a una 

carpeta metàl·lica, pensada per aquest efecte. 

Al davant del quadre s'hi disposaran etiquetes d'identificació per a cada plafó, cada interruptor, cada 

equip de comandament, regulació, protecció, etc. Amb nomenclatura que especifiqui clarament 

l’element o elements que comanden, senyalitzen, mesuren, etc.. 

Aquestes etiquetes seran de plàstic laminat. 

Al davant del quadre s'hi col·locarà el corresponent sinòptic per facilitar les maniobres en el quadre. 

Aquest sinòptic es construirà mitjançant làmina de plàstic de gruix normalitzat. 

Cada conductor connectat als borns d’entrada o de sortida, estarà identificat amb la mateixa 

referència que el born al qual està connectat. 

BORNS. 

Tots els circuits de sortida del quadre acabaran en el seu born corresponent, els quals s'intentarà que 

estiguin a la mateixa regleta. 

Estaran situats en un lloc fàcilment accessible. 

Els borns seran de melamina fins intensitats de 100 A. i d'esteatita a partir d'aquest amperatge. Els 

borns s'escolliran segons les normes dictades pel fabricant. 

Per a circuits d'elevada intensitat, s'hauran de preveure, des de l'interruptor corresponent, unes 

platines de coure acabades en pales de connexió de dimensions en concordància al nombre i a la 

secció dels cables que li seran connectats. Aquestes pales estaran a la mateixa alçària que la regleta 

de borns previst tot pels casos restants . 

Si la connexió s'efectués a conductes de barres blindades, la connexió entre aquestes barres i les 

pales de l'interruptor -constituïdes segons s'ha descrit- s'efectuarà mitjançant connexions flexibles. 

Cada born tindrà grafiada una referència que serà idèntica a la dels esquemes. 

FIXACIONS. 

Tots els equips instal·lats quedaran fixats als seus suports corresponents mitjançant cargol, femella, 

arandella i altres dispositius que n'impedeixin l'afluixament, i caldrà seguir sempre les instruccions del 

fabricant d'aquests elements. 

Les canaletes es fixaran mitjançant cargol o bé a través d'Araldite i hauran d'aguantar el pes dels 

cables. Els conductors (petits conductors de connexionat) quan no vagin per canaleta, s'uniran 

mitjançant cinta helicoidal tipus unexpiro.

PILOTS DE SENYALITZACIÓ 

Seran diodes emissors LED preferentment. En alguns casos es podran utilitzar de llumeta de neó, 

seran fàcilment canviables i portaran un cercle reflector. 

El codi de colors a utilitzar és el següent : 

- Verd: Indica que l'element està funcionant. 

- Vermell: Indica que l'element s'ha disparat per avaria en el circuit alimentat. 

RÈTOLS. 

Totes les sortides portaran el rètol corresponent, amb indicació de l'element que alimenten. Aquest 

rètol serà prèviament aprovat en característiques per la direcció d'obra. 

INTERRUPTORS AUTOMÀTICS. 

Podran ser fixos i desendollables , segons s'especifiqui. S'utilitzaran principalment per a la protecció 

de circuits de distribució d'elevada potència. Seran de tall a l'aire ; tindran una potencia de tall i de 

tancament d'acord amb el que s'especifiqui a la petició d'ofertes. Disposaran, pel cap baix, de 4 

contactes auxiliars. Tret que es digui el contrari, aniran equipats amb bobina de tret a emissió de 

corrent amb relés tèrmics i magnètics ajustables. 

Els interruptors seran capaços d'efectuar ,pel cap baix, tres cicles complerts per hora, espaiats en no 

més de quinze minuts entre ells. Els interruptors tindran senyalització mecànica amb indicació 

"Obert-Tancat" i lluminosa per mitjà de pilots. 

CONTACTORS. 

Estan destinats principalment a l'arrencada de motors, malgrat que poden usar-se per seccionar 

línies. 

Hauran de tenir bobina encapsulada, contactes de plata i caldrà poder canviar fàcilment els 

contactes. 

Hauran de suportar tres milions de maniobres sense que presentin desperfectes apreciables. 

Seran de marca solvent i amb adquisició fàcil de recanvis. 

RELÉS. 

Entre els relé cal distingir tres funcions diferents: 

a) Protecció de línies 

Generalment van incorporats als interruptors, ja que aquesta protecció pot resoldre's a base de relés 

indirectes. 

b) Maniobra 

Relé endollable d'una altra mena, segons les necessitats. Es destinen a la interconnexió entre els 

diferents equips de control. 

Es disposaran dispositius de contactes de prova per tal de permetre la verificació i el calibrat dels 

relés sense deixar anar els cables. 

La porta o tapa dels relés no podrà tancar-se amb els relés en posició de prova.

Els relés que ho necessitin disposaran de dispositius d'indicació de l'operació que fan. Aquests 

dispositius seran clarament visibles des del davant del quadre, sense que calgui treure la tapa del 

relé. 

c) Protecció de motors 

Relé de desconnexió tèrmic-diferencial. S'escolliran segons les taules del fabricant i segons la 

potència dels motors. 

Hauran de disparar per tèrmic en cas de fallada de fase i disposaran de contacte auxiliar per 

connectar el pilot que indica la desconnexió. 

Els relés de protecció de línies, quan siguin indirectes, i també els relés de maniobra, es muntaran a 

la part superior dels plafons, en una porta independent de la dels interruptors. Tots els aparells de 

control hauran de portar dispositius de seguretat per tal d'evitar trets accidentals. Les alimentacions a 

circuits de control i maniobra estaran protegides per interruptors automàtics bipolars del tipus de caixa 

moldejada, equipats amb un contacte auxiliar , normalment tancat, que actuarà sobre un senyal en 

cas de tret. 

INTERRUPTORS I RELÉS DIFERENCIALS. 

Seran d'alta qualitat. 

Els instal.lats a la capçalera de circuits, que tinguin aigües avall del seu emplaçament altres 

proteccions d'aquesta mena, disposaran de protecció diferencial amb regulació d'intensitat i de temps 

de resposta. 

Els instal.lats als finals de circuit o que no tinguin proteccions similars, aigües avall del seu punt 

d'emplaçament, podran ser d'intensitat de resposta fixa i de desconnexió instantània. 

TRANSFORMADORS D'INTENSITAT. 

Seran de tipus sec, encapsulats en resines epoxi o similar. 

Els terminals primaris i secundaris seran marcats de forma indeleble. 

Seran capaços de suportar els efectes tèrmics produïts pel pas del corrent màxim de curt-circuit 

durant un segon, i els esforços dinàmics corresponents al seu valor màxim. Els valors mínims 

acceptables per a la intensitat tèrmica i dinàmica seran de 100 In i 200 In, respectivament. La 

intensitat secundària per a mesura i protecció serà de 5 A. 

Hauran de tenir prou precisió en cas de sobrecàrrega i de curt circuit per garantir l'operació correcte 

dels relés i la selectivitat del sistema de proteccions, en el cas que no s'hagi previst sistemes de 

protecció a base de relés indirectes. 

Per a mesura, el factor de saturació dels transformadors d'intensitat serà Fs (signe de menor-igual) 5. 

La classe de precisió serà de : 

- Classe 0,5 per a equips contadors d'energia. 

- Classe 1 per a amidament general. 

- Classe 3 per a protecció. 

APARELLS DE MESURA. 

Comprèn aquest aparell els voltímetres, amperímetres, fasímetres i freqüencímetres. 

S’instal·laran els següents aparells de mesura. 

- Un voltímetre amb el seu commutador en cada línia d'escomesa i en cada joc de barres. 

- Un amperímetre per fase a les escomeses.

Seran de precisió 99.9% mínim tipus digital. 

TALLACIRCUITS. 

Els cartutxos tallacircuits fusibles portaran marcada la intensitat, tensió de treball (gT. gF. aM) i la 

capacitat de ruptura els que siguin A.P.R. Aquests aniran col·locats sobre material aïllant 

incombustible. 

Estaran protegits de manera que no puguin projectar el material fos i que pugui efectuar-se el recanvi 

de baixa tensió, en cas que calgui, sense cap perill. Hauran de resistir durant una hora una intensitat 

igual a 1'3 In per a seccions de conductors de 10 mm2 en endavant ,i 1'2 per a seccions inferiors. 

De la mateixa manera, es fondran en menys de mitja hora amb una intensitat igual 1'6 In per a 

seccions superiors de conductors de 10 mm2 i 1'4 In per a seccions inferiors. 

IDENTIFICACIÓ DE L’APARELLATGE. 

Tots els elements de potència o de control i comandament tindran un sistema d’identificació sobre el 

mateix element, amb nomenclatura plenament coincident a la donada a l’esquema corresponent. 

Els elements situats a la tapa tindran aquesta identificació pel costat intern. Els conductors que 

interconnecten el diferent aparellatge i entre l’aparellatge i els borns, estaran numerats i identificats en 

ambdós extrems, amb un sistema imperdible i perdurable en el temps. Aquesta prescripció és vàlida 

tant pels conductors de potència com pels de maniobra i la identificació serà la mateixa que la 

grafiada als esquemes. 

CODIS I NORMES. 

Llevat del cas que s’especifiqui el contrari els quadres estaran d'acord amb els Codis i normes 

següents: 

- Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió 

- Comissió Electrotècnica Internacional 

- Normes UNE, BS, VDE, UTE. 

Tot l'equip complirà amb les exigències més rigoroses de qualsevol d'aquestes normes. 

CONDUCTORS. 

Els conductors seran en coure electrolític pur, segons es prescriu en cada cas. Les unions 

bimetàl·liques es realitzaran de manera que no puguin quedar afectades per efecte de dilatació. La 

tolerància en la secció real serà del 3 % en més i del 1,5% en menys, entenent-se per secció la mitja 

de la mitja en varis punts i en un rotllo. Si en un sol punt la secció és d’un 3% menor que la normal, el 

conductor no serà admès. La conductivitat òhmica mínima del coure serà del 98% de la del patró 

internacional. 

La càrrega de ruptura del cable, ja terminat, no serà inferior a 3 kg/mm2 de secció i el allargament 

permanent en el moment de produir-se la ruptura no serà inferior al 20%. 

La totalitat dels cables emprats s’ajustaran al tipus RZ1-K segons norma UNE 21.123 quan discorrin a 

l’aire o sobre safata, i al tipus V 750 o V 750 F segons norma UNE 20.003, 21.011 i 21.022, quan 

discorrin sota tub. Quant a les barreges que constitueixin al aïllament i la coberta, respondran a les 

característiques definides als assaigs segons norma UNE 21.117. 

Amb caràcter general la secció mínima serà de 2,5 mm2 . L’adjudicatari podrà optar per cables 

unipolars o tripolars més neutre, segons convingui en cada cas, i sempre que ho accepti la Direcció 

Facultativa. En el cas de que substitueixi el cable tripolar per cables unipolars, aquests es portaran 

en terna triangular i de tal manera que estiguin permanentment en contacte les seves cobertes. 

S’interpretarà per secció equivalent la que tingui la mateixa secció física, no la que admeti la màxima 

densitat de corrent.

L’aïllament exterior dels conductors serà de color, corresponent al següent codi: 

- Fase R: Verd 

- Fase S: Groga 

- Fase T: Marró 

- Neutre: Blau 

- Terra: Groc-verd 

La secció mínima de qualsevol conductor de la instal·lació serà de 2,5 mm2, efectuant-se totes les 

connexions amb terminals adequats. 

DISTRIBUCIÓ DE BAIXA TENSIÓ (SAFATES, TUBS I CAIXES DE DERIVACIÓ). 

S’utilitzen safates metàl·liques protegides contra la oxidació, admetent-se qualsevol dels dos 

procediments següents: 

Galvanitzat SENDZIMIR: Consisteix en utilitzar planxa d’acer dolç, laminat en fred, galvanitzat en 

banda per procediment SENDZIMIR en continu. El seu revestiment normal serà de 381 gr. de Zn 

doble cara, acabat en estrella. Aquest revestiment, degut a l’excel·lent adherència del zinc a l’acer 

permet qualsevol conformat i perfilat, sense que per això perdi la seva gran resistència front a les 

diferent condicions ambientals. 

Per regla general, s’instal·laran safates segons plànols horitzontals evitant dintre de lo possible, la 

col·locació de safates segons plànols verticals. No s’acceptaran canvis de direcció o pla que 

representin arestes vives, amb la finalitat d’evitar danys en la coberta dels conductors. Per això es 

realitzaran els canvis de direcció o pla adaptant la forma de les safates en els trams corresponents a 

arcs de circumferència o a la forma de línies trencades amb angles màxims de 45 º C. 

Les safates portacables portaran a tot lo llarg del seu recorregut un cable de terra grapat a aquestes i 

seguint els desviament que realitzi la safata. 

Les instal·lacions, quan no discorrin per safata, seran en la seva totalitat vistes i es realitzaran amb 

tubs de PVC roscable i corbable en calent, o bé, segons sigui la instal·lació, amb tub d’acer 

galvanitzat, especial per instal·lacions elèctriques. 

En cap cas, s’admetran instal·lacions vistes amb tubs de plàstic semirígid o flexible. 

Totes les unions es realitzaran amb maneguets roscats o a pressió u altra disposició al llarg de la 

generatriu que garanteixi el continuat contacte a topall. En el muntatge totes les unions quedaran 

segellades mitjançant pasta ASADUR o producte similar. 

En les entrades dels tubs a les caixes s’empraran femelles en la part exterior i interior, amen de 

protector de fils en la part interior. Tot això de material plàstic aïllant del mateix tipus que el tub i de 

forma que el conducte quedi fermament fixat a la caixa sense possibles moviments. A aquest fi 

s’acceptaran altres solucions, d’acord amb el tipus de caixa emprada en cada cas. 

Tots els talls es practicaran en angle recte. No es permetrà que quedin fils de rosca al descobert. Els 

colzes doblegats o desviacions s’evitaran sempre que sigui possible. Quan siguin imprescindibles es 

realitzaran amb eines apropiades (motlles espirals d’acer, etc.) sense que en cap tram de la corba es 

deformi la secció del tub. 

En els recorreguts paral·lels a canonades d’aigua, calefacció, etc. la distància mínima a aquest serà 

de 300 mm. En el cas de que deguin discórrer superposades i en els encreuaments la instal·lació 

elèctrica discorrerà pel nivell superior. 

Els suports dels tubs s’efectuaran amb claus de cap roscat fixat amb càrrega impulsora i abraçadores 

roscades a aquests, no estant distanciats entre si en cap cas més de 0,75 m.

Les caixes de derivació, seran de material sintètic incombustible i aïllant. S’utilitzaran muntatge de 

superfície. Les tapes seran cargolades, no admetent-se caixes amb tapa a pressió. Les seves 

dimensions mínimes seran d’acord amb el diàmetre nominal del tub major que passi per las mateixes, 

segons la taula següent: 

DIÀMETRE NOMINAL DIMENSIONS MÍNIMES 

TUB MÀXIM (mm.) 

11 90 x 90 x 40 

13 110 x 110 x 48 

16 110 x 110 x 48 

21 130 x 130 x 48 

29 150 x 150 x 65 

36 150 x 150 x 68 

48 215 x 110 x 77 

Totes les caixes d’empalmament, inclòs les encastades més petites, inclouran regleta de borns de 

connexió. 

En cap cas es permetran derivacions sense l’utilització de caixes d’empalmament. En el seu 

muntatge es mirarà de mantenir el grau de protecció IP-55 general per tota la instal·lació elèctrica, 

evitant deteriorament de juntes, premsa-estopes, etc. si bé, quan les necessitats ho requereixin, es 

podran utilitzar arquetes metàl·liques amb fons desmuntable, a fi d’evitar el tenir que seccionar els 

conductors. En aquest cas es disposarà de borns de derivació adequats. 

Quan els conductors que entren i surten de les caixes de derivació ho facin sense tubs de protecció 

serà de caràcter obligatori el instal·lar els corresponents premsa-estopes, no admetent-se cap 

instal·lació sense aquests. 

Tots els empalmaments de conductors es faran en les caixes corresponents. Totes les regletes de 

borns aniran cargolades al fons de la caixa sense perforar-la, no permetent-se filaments lliures sense 

fixar. Tampoc s’admetran empalmaments entre conductors per retorçat i vorada posterior. 

Els cables dintre de les caixes es pentinaran per presentar una aparença correcta. No es permetrà 

que el cables passin rectes per les caixes, amb la finalitat de disposar cable suficient per 

empalmaments, connexions, etc., que puguin precisar-se en el futur. 

Quan per condicions d’estètica, decoració o derivat de la naturalesa de la zona en que es realitzi la 

instal·lació sigui necessari encastar-la no s’admetrà en cap cas que els conductors vagin directament 

encastats sense tub de protecció. Aquest podrà respondre a les característiques del tub de plàstic 

flexible o semirígid, acceptant-se igualment la instal·lació amb tub de plàstic rígid. 

Les caixes de derivació i mecanismes com endolls i interruptors seran també encastats disposant-se 

de manera que quedin perfectament enrasats amb el acabat o emblanquejat de parets o sostres. 

Quan la instal·lació s’efectuï per sobre de cel ras no es de gran importància la alineació i l’aspecte de 

les línies elèctriques, sempre que els conductors vagin protegits sota tub i fixats mitjançant grapes a 

les parets o sostre, efectuant les derivacions mitjançant caixes de borns apropiades., En cap cas 

s’admetrà que qualsevol aparell (lluminària, presa de corrent, interruptor, etc.) serveixi de caixa de 

derivació, ja que aquestes es realitzaran en la seva totalitat en les caixes disposades a tal efecte.

MECANISMES I APARELLS D’ENLLUMENAT. 

La secció mínima de qualsevol conductor de la instal·lació serà de 2,5 mm2, efectuant-se totes les 

connexions amb terminals adequades. Totes les carcasses de quadres, presses de corrent i de més 

receptors, disposaran de la seva corresponent pressa de terra, que anirà connectada a l’anell 

general. Els aparells d’enllumenat encastat es subjectaran fortament al cel ras, i els que no estiguin 

en aquestes circumstàncies ho faran mitjançant tiratge spit o similars, o en el seu cas, tacs i cargols, i 

s’ancoraran fortament al tancament o a on procedeixi. 

En general, els mecanismes es situaran a 0,90 m del terra, excepte les preses de corrent que 

s’instal·laran a 30 cm d’aquest. Es posarà cura en la col·locació dels mateixos , així com de tots els 

elements encastats, a fi d’evitar correccions posteriors. Es deixaran cues de connexió lo suficientment 

llargues per que permetin la fàcil revisió dels mateixos. La totalitat de les caixes i mecanismes 

accessibles al contacte normal seran de material aïllant, i sobre la seva tapa s’indicarà de manera 

indeleble el circuit al que pertanyen. Les parts metàl·liques sota tensió hauran d’estar fixades sobre 

peces aïllants. Per la connexió dels conductors s’empraran borns amb cargols disposant d’espai 

suficient per que la connexió es pugui fer amb facilitat. 

ENLLUMENAT D’EMERGENCIA. 

La instal·lació serà fixa, estarà provista de font pròpia d’energia i entrarà automàticament en 

funcionament al produir-se una fallada d’alimentació a la instal·lació d’enllumenat normal de les zones 

a il·luminar entenent-se per fallada el descens de la tensió d’alimentació per sota del 70 % del seu 

valor nominal. 

La instal·lació complirà les condicions de servei, que s’indiquen a continuació, durant 1 hora, com a 

mínim, a partir de l’instant en que tingui lloc la fallada. 

Proporcionarà una il·luminació de 1 lux, com a mínim, en el nivell del terra en els recorreguts 

d’evacuació, mesurada en l’eix en passadissos i escales, i en tot punt quan els esmentats recorreguts 

discorrin per espais distints dels citats. 

L’enllumenat serà, com a mínim, de 5 lux als punts en els que estiguin situats els equips de les 

instal·lacions de protecció contra incendis que exigeixin utilització manual i als quadres de distribució 

de l’enllumenat. 

La uniformitat de la il·luminació proporcionada en els distints punt de cada zona serà tal que el 

quocient entre l’enllumenat màxim i mínim sigui menor que 40. 

Els nivells d’il·luminació establerts s’hauran d’obtenir considerant nul el factor de reflexió sobre parets 

i sostres i contemplant un factor de manteniment que englobi la reducció del rendiment lluminós degut 

a la brutícia de les llumeneres i l’envelliment de les llampares. 

Si la instal·lació es realitza amb aparells o equips autònoms automàtics, les característiques exigibles 

als esmentats aparells seran les establertes en UNE 20.062, UNE 20.392 i UNE-EN 60.598-2-22. 

XARXA DE TERRES. 

Especificacions de muntatge. 

La instal·lació tindrà que estar d’acord amb el Reglament Electrotècnic en vigor. Els plànols del 

Projecte indicaran la situació real o molt aproximada dels diferents elements (aparells, circuits, etc.) 

de la instal·lació. De tota manera, la situació es fixarà sempre en el replanteig. 

Pel replanteig i execució del marcat de la instal·lació, es tindran que tenir en compte, molt i 

particularment, les instruccions de la Direcció d’Obra de manera que ella quedi perfectament 

coordinada amb les restants instal·lacions.

En tots el casos, les connexions s’efectuaran de manera que el contacte elèctric quedi ben assegurat, 

durable sense cap calentament anormal, i amb possibilitat de revisió periòdica, per lo que es tindrà 

que deixar la suficient longitud lliure del conductor. 

No s’admetran esforços mecànics, per efecte del conductor tens en els embornaments. 

Es senyalitzaran amb rètols denominatius les diferents línies generals i altres elements de la 

instal·lació, com son quadres, subquadres, caixes de derivació, etc. 

L’instal·lador electricista tindrà que adaptar-se al pla de muntatge general de l’obra. La Direcció 

d’Obra li comunicarà les dates concretes de finalització de les instal·lacions parcials, que estarà 

obligat a complir. 

Els elements de la instal·lació elèctrica tenen que quedar distanciats convenientment de les altres 

instal·lacions com aigua, gas, aire condicionat, etc. de manera que no hagin deterioraments mutus. 

No es tenen que realitzar connexions o acoblaments fora de les caixes de derivació i dels 

subquadres, o altres llocs adequats. 

Es mirarà l’eficàcia de la connexió al conductor de terra, de totes les masses dels elements elèctrics, i 

s’establirà en cadascuna d’elles, una perfecta continuïtat en totes les seves parts (portes, etc.) Es 

tindrà especialment cura de que la connexió a terra quedi assegurada permanentment. 

La separació física entre les distintes terres serà de com a mínim 15 metres. 

Condicions per la recepció. 

Per a procedir a la recepció de l’obra, i sense perjudicar altres exigències no compreses en aquest 

Plec de Prescripcions Tècniques, es tindran que complir els següents punts: 

- Lliurament i aprovació de la documentació prescrita en els paràgrafs anteriors. 

- Comprovació per la Direcció d’Obres del bon acabat dels treballs. 

- Proves d’aïllament satisfactòries a una tensió mínima de 500 V. 

- Comprovació de la continuïtat del terra i equipotencialitat. 

L’instal·lador emetrà els corresponents certificats de totes les proves realitzades i necessàries per 

garantir les condicions inicials de seguretat de la facultat. 

ESPECIFICACIONS DE MUNTATGE. 

La instal·lació tindrà que estar d’acord amb el Reglament Electrotècnics de Baixa Tensió. 

Els plànols del Projecte indicaran la situació real o molt aproximada dels diferents elements (aparells, 

circuits, etc.) de la instal·lació. De totes maneres, la situació es fixarà sempre en el replanteig. 

Pel replanteig i execució del marcat de la instal·lació, es tindran que tenir en compte, molt i 

particularment, les instruccions de la Direcció d’Obra, de manera que aquesta quedi perfectament 

coordinada amb les restant instal·lacions. 

En tots el casos, les connexions s’efectuaran de manera que el contacte elèctric quedi ben assegurat, 

durable, sense cap calentament anormal, i amb possibilitat de revisió periòdica, per lo que es tindrà 

que deixar la suficient longitud lliure del conductor. 

No s’admetran esforços mecànics, per efecte del conductor tens en els embornaments. 

Es senyalitzaran amb rètols denominatius les diferents línies generals i altres element de la 

instal·lació, com son quadres, subquadres, caixes de derivació, etc.

L’instal·lador electricista tindrà que adaptar-se al pla de muntatge general de l’obra. La Direcció 

d’Obra li comunicarà les dates concretes de finalització de les instal·lacions parcials, que estarà 


Els elements de la instal·lació elèctrica tenen que quedar distanciats convenientment de les altres 

instal·lacions com aigua, gas, aire condicionat, etc. de manera que no hagin deterioraments mutus. 

No es tenen que realitzar connexions o acoblaments fora de les caixes de derivació i dels 

subquadres, o altres llocs adequats. 

Es mirarà l’eficàcia de la connexió al conductor de terra, de totes les masses dels elements elèctrics, i 

s’establirà en cadascuna d’elles, una perfecta continuïtat en totes les seves parts (portes, etc.) Es 

tindrà especialment cura de que la connexió a terra quedi assegurada permanentment. 

S’efectuarà una xarxa equipotencial en els banys, dutxes i similars, amb cable adequat i mínim de 2,5 

mm2 de coure. 

En particular es connectaran també a terra les armadures de les lluminàries. Les alçades i distàncies 

de fixació dels mecanismes de maniobra i de les preses de corrent, queden establertes en principi de 

la següent manera: 

- Interruptors, polsadors i commutadors a 90 cm sobre el terra acabat, i a 15 cm de les portes 

d’entrada, al costat oposat al muntatge de fixació de la porta. 

- Bases d’endoll, a 35 cm sobre el terra acabat. Evitant la seva col·locació en llocs amagats, darrera 

de les portes, en zones a moblar, etc. Si s’instal·len sobre estants aniran a 120 cm en general la part 

inferior. 

Els quadres s’allotjaran en recintes no accessibles al públic i no inflamables, les claus dels quals 

quedarien en possessió del personal de manteniment. A la sortida dels quadres, els conductors es 

tindran que disposar racional i ordenadament. 

No es permetran als traçats dels cables de distribució, l’existència de corbes de radi inferior a 12 

vegades el radi del cable. 

En els muntants i en les safates, s’agruparan els cables, segons el destí assignat i embridats en 

trams no superiors a l’indicat pel reglament. Els tubs no presentaran rebaves que puguin danyar als 

conductors. Per aquesta finalitat els tubs metàl·lics portaran un anell de protecció de plàstic al seu 

extrem. 

Si discorren en algun tram varis tubs paral·lels, es fixaran en rails metàl·lics amb grapes apropiades. 

Es mirarà molt especialment el bon equilibrat de les fases de la instal·lació, repartint els circuits en els 

subquadres, de la millor manera. 

CONDICIONS PER LA RECEPCIÓ. 

Per procedir a la recepció de l’obra, i sense perjudicar altres exigències no compreses en aquest Plec 

de Condicions Tècniques, es tindran que complir els següents punts: 

- Lliurament i aprovació de la documentació prescrita en els paràgrafs anteriors. 

- Comprovació per la direcció d’Obres del bon acabat dels treballs. 

- Proves d’aïllament satisfactòries a una tensió mínima de 500 V. 

- Comprovació de la continuïtat del terra i equipotencialitat. 

- Comprovació dels elements de seguretat: diferencials, vigilants d’aïllament, etc. 

- Legalització de la instal·lació i lliurament dels butlletins segellats. 

- L’instal·lador emetrà els corresponents certificats de totes les proves realitzades i necessàries per 

garantir les condicions inicials de seguretat del Centre. 

- Es valorarà positivament, que inclogui l’inventari de les seves instal·lacions en l’oferta.

INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT 


CONTROL DE QUALITAT 

Aïllaments 

− Mesura de la resistència d’aïllament dels circuits interiors i exteriors. 

− Aïllament de rigidesa dielèctrica de línies generals. 

− Mesura de l’aïllament entre conductors i en relació a terra en la totalitat dels circuits interiors. 

Quadres elèctrics i elements de protecció 

− Realitzar prova d’actuació de les proteccions diferencials i de les proteccions magnetotèrmiques. 

− Característiques nominals 

− Poder de tall dels aparells de protecció. Homologació i segell de qualitat. Tensió i intensitats 

nominals. 

− Realitzar les següents comprovacions: 

- Marca, intensitat nominal, número de pols, sensibilitat i tensió de funcionament dels dispositius 

de protecció. 

- Entrades i sortides dels conductors. 

- Retolació frontis el quadre. 

- Proteccions del quadre general i secundaris, seccionaments i sectoritzacions. 

− Espais de reserva. 

Xarxa de posta a terra 

− Realitzar mesures de: 

- Resistència de posta a terra 

- Continuïtat de la xarxa de terres 


- Del 100% de les postes a terra i tensió de les postes de corrent de les zones comuns. 

- Del 100% de equipotencialitat dels elements metàl·lics de l’interior d’habitacions, 

concretament piques, reixetes metàl·liques, neteja cunyes, marc de les portes del bany, 

dutxa, canonades ACS, AFS, A. Fluxors capçals del llit, plaques i arquetes de connexió. 

- Material a instal·lar. 

- Caixes de comprovació / Ponts de comprovació. 

- Derivacions i connexions a les línies principals de terra. 

− Característiques i secció del conductor. 

Lluminàries 

− Mesura dels nivells d’il·luminació de l’enllumenat General i de l’enllumenat d’emergència i 

senyalització. 

− Funcionament dels punts de llum. 


- Característiques elèctriques de les lluminàries, làmpades, preses de corrent, interruptors, 

contactors, etc.

- Marca, model i garantia de qualitat. Marcatge CE. 

- Subjeccions, alineacions i posició relativa dels equips. 

− Marca model i garantia de qualitat d’enllumenat general i d’emergència. Marcatge CE. 

− Elements de control i indicació de funcionament a l’enllumenat d’emergència. 

− Presa a terra. 

− Posició de reactàncies, arrencadors i equips de regulació. 

− Muntatge i disposició d’equips i mecanismes de verificació del grau de protecció, tipus, potencia i 

marca dels equips i mecanismes disposats (tant en els equips d’enllumenat com en emergència). 

Xarxa de distribució 

− Mesura de les caigudes de tensió en els circuits mes desfavorables i representatius. 


- Xarxa equipotencial. 

- Secció dels conductors. Comprovació de secció, marca i característiques. 

- Muntatge , cablejat i identificació de cada un dels circuits. Senyalització de conductes. 

- Dimensions i característiques de les caixes de pas i derivació. 

- Recorreguts, aïllaments i proteccions dels conductors d’alta tensió. 

- Composició, secció i aïllament de l’escomesa 

− Conducte Neutre clarament diferenciat. 

− Ordenació i alineació de conductors en safata. 

− Funcionament dels endolls. 

− Independència de circuits i seccions. Força, enllumenat, emergències i veu / dades. 

Traçat 


- Secció, marca i característiques del traçat de canalitzacions. Comprovació de distància i 

número de subjecció. 

- Distancia i número de subjecció. 

REGULACIÓ I CONTROL. 

L’objecte de la implantació d’un sistema de Gestió Tècnica Centralitzada es la reducció de les 

despeses d’explotació, i manteniment de las condicions de confort necessàries, proporcionant les 

següents avantatges: 

6. Avançats sistemes de tractament d’informació. 

7. Flexibilitat i facilitat per exercir el manteniment i seguretat en qualsevol punt de la instal·lació. 

8. Es crea una estructura que garanteix la mantenibilitat de la instal·lació, ja que els elements 

implantats son fàcilment substituïbles. 

9. La implantació de aquest tipus d’estructures, afegeix un valor a l’edifici. 

10. La operativitat en la gestió de la instal·lació es fa més eficaç amb l’avantatge de poder invertir 

menys temps en l’explotació de les instal·lacions. 

Mòduls de Control. 

La solució tècnica bàsica del sistema de gestió per a l’electricitat consisteix en la implantació d’una 

sèrie de controladors que permetin el comandament i visualització de l’estat de diferents senyals en 

els quadres elèctrics que s’implantaran. 

Per tal d’aconseguir el control de les instal·lacions elèctriques, els mòduls de control tindran 

programes capaços de realitzar les aplicacions següents:

• Programes de marxa/paro de diferents circuits de línies. 

• Programes basats en seqüències automàtiques que es desenvolupen quan es compleix una 

condició determinada: quan un paràmetre analògic ha arribat a un valor determinat o quan una 

senyal canvia d’estat. 

• Programes de gestió d’alarmes amb definició de nivells d’alarma: manteniment, crítiques i 


• Programes de connexió/desconnexió de zones d’enllumenat en funció de la senyal enviada pel 

usuari. 

• Programes de alarmes i supervisió d’instal·lacions amb actuació en situacions d’emergència. 

• Programes de control horari en enllumenat general, d’acord amb les necessitats del client. 

• Respecte al SAI, quan s’engegui el grup electrògen es commutarà el contactor del SAI per 

deixar-ho fora de servei i es tornarà a connectar passat un temps programat. 

ELECTRICITAT 

Enllumenat Pública Concurrència 


Indicador lluminós de l’estat d’encès d'1/3 de l’enllumenat de 


Indicador lluminós de l’estat d’encès de 2/3 de l’enllumenat de 

1 58 


Polsador encès/prova de funcionament d'1/3 de l’enllumenat 

1 58 

de la instal·lació 

Polsador encès/prova de funcionament de 2/3 de l’enllumenat 

1 58 

de la instal·lació 1 58 




1 58 


Indicador lluminós de l’estat d'inhibit de les emergències d'1/3 

1 58 


Indicador lluminós de l’estat d'inhibit de les emergències de 2/3 

1 58 


Polsador per simulació d’avaria en el circuit d'1/3 de 

1 58 


Polsador per simulació d’avaria en el circuit de 2/3 de 

1 58 

l’enllumenat de la instal·lació 1 58 

Enllumenat Sales 

Indicador lluminós de l’estat d’encès de l’enllumenat de la 


Polsador encès/prova de funcionament de l’enllumenat de la 


Inhibit del funcionament de les emergències de l’enllumenat de 

la instal·lació 1 37 

Indicador lluminós de l’estat d'inhibit de les emergències de 

l'Enllumenat de la instal·lació 1 37 

Subquadres


Presència de tensió 1 6 

Estat de l'Interruptor general 1 6 

Multiparametre 1 6 

Estat de les proteccions de les línies d’endolls 1 6 

Quadre de SAI 

Dispositiu per l'apagat d’emergència 1 168 

Senyal d’alimentació des de grup electrogen 1 168 

Controlador d’aïllament 1 168 

Gestió del consum d’energia 1 168 

Alarma general 1 168 

Bateria en descàrrega 1 168 

Bateria baixa i apagat imminent 1 168 

SAI per by-pass 1 168 

Presa de seguretat 1 168 

Activació del dispositiu d'apagat d’emergència 1 168 

Temperatura elevada 1 168 

Sobrecàrrega/pèrdua de redundància 1 168 

Grup electrogen 

Estat/ Alarma 1 8 

Medidor multiparametre 1 8 

Transformador 

Estat/ Alarma 1 9 

Medidor multiparametre 1 9 

CRITERIS DE CONFECCIÓ DELS PLÀNOLS. 

L’extensió de l’àrea de projecte podria dificultar fer el seguiment i/o localització de les línies 

elèctriques que s’han previst a cada àmbit per funcions diferents: Llocs de treball, previsió de 

assecamans, serveis generals, etc 

Per facilitar la compressió dels plànols s’inclou a cadascun d’ells el nivell superior al que pertanyen. 

Així, amb aquest criteri:

En el plànol de quadres es marcarà el Quadre General de Baixa Tensió al que pertany ( 

Quadre General d’edifici D’energies, Quadre General Nivell-44, Quadre General Coberta). 

Els plànols de línies, a la seva vegada, també seguiran aquest mateix criteri indicant el 

quadre del que pengen. 

D’aquesta forma s’eviten les confusions amb línies amb la mateixa identificació però pertanyents a 

diferents quadres. 

PROTECCIÓ CONTRA EL LLAMP 

La instal·lació de la protecció i prevenció davant al llamp que es projecta s’executarà de conformitat 

amb les instruccions següents: 

CTE-SU8: Codi tècnic de l’edificació. Document de seguretat de utilització. Seguretat davant al risc 

causat per la acció del llamp. 

UNE 21 185: “Protecció de les estructures contra el llamp i principis generals”. 

UNE 21 186: Resolució de 24 de juliol de 1996 de la Direcció General de Tecnologia i Seguretat 

Industrial, publicada en el BOE 27 de setembre de 1996, (núm. 234), “Protecció de estructures, 

edificacions i zones obertes mitjançant parallamps amb dispositiu de encebat”. 

Instrucció MIE BT 020 del Ministeri d’indústria i Energia: “Instal·lacions interiors o receptores. 

Protecció contra sobreintensitats i sobretensions” 

PROTECCIÓ INTERNA CONTRA SOBRETENSIONS: 

PREVENCIÓ: 

Espanya 

CODI TÈCNIC DE LA EDIFICACIÓ – SU08. 

NORMA UNE 21.186. 

RBT Inst. ITC 23. 

REIAL DECRET 1215/1997 Ordre de 18 de Juliol de 1997 publicat en el BOE 7 d’agost 1997 (núm. 

188). Llei de prevenció de riscos laborals. 

REIAL DECRET 17-1-1997 núm. 39/1997, publicada en el BOE 31 de gener de 1997 (núm. 27). 

Serveis de prevenció de riscos laborals, 

REIAL DECRET 486/1997 Ordre 14 de abril, per el que s’estableixen disposicions mínimes de 

seguretat i salut en els llocs de treball. 

REIAL DECRET 393/2007, de 23 de març, per el que s’aprova la Norma Bàsica de Autoprotecció dels 

centres, establiments i dependències dedicats a activitats que poden donar origen a situacions 


Comunitat Europea 

DIRECTIVA 82/501/CEE: Directiva 82/501/CEE del Consell, de 24 de juny de 1982, relativa als riscos 

d’accidents greus en determinades activitats industrials. 

PARALLAMPS.

Es un sistema de protecció integral contra les descarregues elèctriques atmosfèriques, que incorpora 

a més a més, el següent esquema: 

• Protecció externa davant al llamp: 

o Construcció d’un sistema de protecció contra el llamp d’acord amb el nou codi tècnic 

de la edificació, seguint les seves indicacions. 

o Certificació del sistema per part d’una Entitat d’inspecció acreditada per ENAC 

(Entitat nacional d’acreditació). 

• Xarxa Conductora: 

o Es preveu la construcció d’un o dos baixants de connexió a terra mitjançant la utilització 

de cable de coure de 50mm2 de secció, fixa a la estructura de l’edifici mitjançant 

abraçadores amb tancament a pressió. 

• Protecció interna contra sobretensions: 

o Construcció d’un sistema de protecció intern contra sobretensions transitòries. 

• Instal·lació de terra. 

o Estarà formada per un sistema de posada a terra, d’acord amb les necessitats de l’obra i 

seguint les indicacions de la norma UNE 21.186. El sistema disposarà d’arqueta de 

registre, elèctrodes (verticals o horitzontals) i pont de comprovació. 

Es definiran les característiques de les instal·lacions del sistema de protecció integral contra les 

descarregues elèctriques atmosfèriques, tal que permeti procedir a la seva execució segons la 

normativa vigent a l’annex adjunt DB-SU8.

2) INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I 

SEGURETAT 


MEMÒRIA 

INTRODUCCIÓ. 

Es tracta de l’execució de les instal·lacions de protecció i seguretat patrimonial de la zona 

corresponent a l’estabulari de l’Edifici Modular de laboratoris del Parc Científic de Barcelona. 

OBJECTE DEL PROJECTE. 

Es objecte del projecte definir les instal·lacions de protecció i seguretat, tal que permeti procedir 

a la seva execució segons la normativa vigent. 

Degut a que es tracta d’una zona on s’ha de prioritzar la seguretat dels continguts de la 

mateixa, especialment dels laboratoris, aquesta estarà dotada de càmeres de vídeo vigilància, 

de forma que es pugui tenir un control en temps real no tant sols dels diferents accessos 

principals, sinó també als accessos als laboratoris i altres àrees. 

Es preveuran dispositius de seguretat als accessos principals a l’estabulari, que permetran 

conèixer la seva obertura no autoritzada o detectar la presència de personal no autoritzat. 

Es disposarà de control d’accès mitjançant tarja a l’accès principal, on és disposarà de detector 

volumètric i càmera de videovigilància. A la resta d’accessos es disposarà de contactes 

magnètics. 

El cablejat corresponent a les instal·lacions de protecció i seguretat discorrerà per les safates 

de telecomunicacions. 

REGLAMENTACIÓ. 

En l’execució del present projecte s’acompliran les disposicions legals enumerades en l’apartat 

corresponent. 

Real Decreto Ley 2/1999, de 29-01-1999, por el que se modifica la Ley 23/1992 de 30-07 de 

seguridad privada. 

Orden 10-05-2001, por la que se modifican las características de la tarjeta de identidad 

profesional, reguladas en el Anexo 5 de la Orden 07-07-1995 por la que se da cumplimiento a 

diversos aspectos del Reglamento de seguridad privada sobre personal. 

Real Decreto 1123/2001, de 19-10-2001, por el se modifica parcialmente el Reglamento de 

seguridad privada, aprobado por el Real Decreto 2364/1994 de 09-12-1994. 

Orden 21-12-2001 establece un régimen de aplicación especial de ciertas medidas de 

seguridad en la Orden 23-04-1997 que concreta determinados aspectos en materia de 

empresas de seguridad, en cumplimiento de la Ley y el Reglamento de Seguridad Privada. 

DESCRIPCIO DE LA SOLUCIÓ PROPOSADA. 

Instal·lació d’alarma Intrusió. 

S’ha previst la instal·lació d’alarma d’intrusió als diferents accessos principals a l’estabulari que 

no estaven previstos en el projecte de fase 2 de l’edifici modular, tant a la cota 44 com a la 41 i

47. Concretament s’ha previst aquesta instal·lació segons requeriments de la propietat amb els 

següents criteris: 

• Contactes magnètics en escales des d’aparcament a l’interior de l’edifici, a sortides 

d’emergència i a totes les portes amb l’exterior. 

• Detector volumètric a l’accés principal de l’estabulari. 

La funció dels contactors magnètics als accessos és activar una senyal d’alarma a la central de 

seguretat. 

Descripció dels equips a instal·lar. 

Els equips a instal·lar seran els següents: 

1. Contacte magnètic. Per avisar de l'obertura de portes. 

2. Detector volumètric. Per a detectar la presència de persones a l'àrea que serveixen. 

Seran per infraroigs. 

Està previst connectar la nova instal·lació a la realitzada en la segona fase del projecte de 

l’edifici modular, de manera que es pugui controlar tot el sistema d’intrusió des de la central 

d’alarma microprocesada existent. 

Característiques tècniques. 

La instal·lació corresponent a l’estabulari constarà d’una central la qual consta de diverses 

particions (8 amb 4 teclats cadascuna o 4 amb 8 teclats cadascuna). Aquestes particions 

corresponen a àrees concretes de control, les quals disposen de diferents teclats 

d’activació/desactivació d’alarma. La propietat podrà sol·licitar la configuració que millor s’adapti 

a les seves necessitats durant la realització de la instal·lació. 

• Central d’alarmes microprocessada i bidireccional, de 8-16 zones (ampliable fins a 192 

zones). Admet detectors d’incendi de 2 fils a 12 V. 8 particions reals. 240 usuaris. 

Memòria de 512 events. Formats de transmissió SIA, Contacte ID, 4+2, XSIA etc. 2 

sortides relé (1 NC y 1 NA). Admet fins a 8 teclats per partició, màxim 32. Bus de 

comunicacions de 3 fils (fins a 800 m, ampliables). Incorpora port sèrie RS232. 

Compleix normativa EN50130 graus 1 a 3. Font d’alimentació de 2 A. Dimensions: 290 

x 290 x 92 mm. Model NX8ELXT de CASMAR o equivalent. 

• Font d’alimentació sense manteniment YUASA de 12 V, 6 Ah o equivalent. 

• Mòdul d’ampliació de 8 zones NetworkX per a central NX8. Sortida d’alimentació de 

100mA per a col·locació en interior de central. Model NX216Z8 de CASMAR o 

equivalent. 

• Mòdul d’ampliació de 16 zones NetworkX per a central NX8. Sortida d’alimentació de 

100mA per a col·locació en interior de central. Model NX216E de CASMAR o 

equivalent. 

• Mòdul d’ampliació de 8 sortides per a centrals NetworkX. 8 sortides per transistor 

col·lector obert per col·locar dins la central. Model NX508E de CASMAR o equivalent. 

• Mòdul de 4 sortides per relé marca CASMAR o equivalent. 

• Mòdul interfase per a connexió de centrals NetworkX a xarxes que treballen sota 

protocol TCP/IP. Model NX590E de CASMAR o equivalent. 

• Font d’alimentació de 12 V / 3 A, amb caixa metàl·lica.

• Detector volumètric digital de doble tecnologia infraroja ACT, Quad, 15 m. Model 

TWISE DT QUAD de CASMAR o equivalent. 

• Contacte magnètic lateral de mitjana potència, amb carcassa metàl·lica i cable de 4 fils 

de 40 cm. Model GS194 de CASMAR o equivalent. 

• Sirena piezoelèctrica amb llumeta de color blau per a ús interior. Potència sonora de 

109 bB a 1 m. Model M21B de CASMAR o equivalent. 

• Circuit de 2 sortides de relé per a sortides de col·lector obert. 

La instal·lació de cablejat entre els diferents elements de camp i la central s’efectuarà amb 

cable de dos parells trenats UTP fins a mòduls d’expansió per la safata instal·lada a tal efecte, i 

des d’aquests mòduls fins als diferents elements amb conductor de 2 x 0,75 mm2 + 4 x 0,22 

mm 2 instal·lats sota tub. 

Circuit tancat de televisió. 

S’ha previst una instal·lació de circuit tancat de televisió per a la vigilància dels diferents 

accessos a l’estabulari així com del seu interior (passadissos). Concretament s’ha previst 

aquesta instal·lació segons requeriments de la propietat amb els següents criteris: 

• Instal·lació de càmeres a les zones de possible accés des de l’aparcament. 

• Càmeres tipus domo en els creuaments de passadissos. 

• Instal·lació de càmeres per a controlar els accessos principals a l’estabulari. 

• Càmeres a totes les portes que disposin de vigilància per contactes magnètics. 

La instal·lació estarà constituïda pels següents elements: 

1. Càmera fixa: compacte amb òptica incorporada especial dia/nit per interior. 

2. Càmera tipus domo motoritzada d’alta velocitat per a ús interior. 

3. Monitor: de 17” TFT resolució 1280x1024, s’instal·larà en rack a control. 

4. Servidor gravador digital: comprèn el sistema de video-enregistrament i monitorització. 

El video-enregistrament serà sobre disc dur, tractant-se d'un equip per a 

enregistrament ràpid, disposant de diferents tipus d’enregistrament (a intervals 

prefixats, accionada per esdeveniments i amb gravació prèvia a esdeveniments). Podrà 

programar-se la gravació per càmera i per esdeveniment. 

S’ha previst instal·lar un nou servidor gravador per a la zona de l’estabulari que s’ubicarà a la 

sala de seguretat per al seu control i que es connectarà al sistema existent, previst en la fase 

segona del projecte de l’edifici Modular. D’aquest servidor gravador penjaran les diferents 

càmeres corresponents a la protecció de l’estabulari. El servidor pot visualitzar per pantalla, al 

mateix temps, 4, 8 o 16 càmeres. 

Disposarà de registre d’alarmes que inclou l’activació, pèrdua de vídeo i alarma, incloent el 

nombre de càmeres, data i hora. 

Permetrà un accés remot a través de xarxa LAN, podent disposar-se la visualització i el control 

del sistema, des d’un centre exterior de seguretat. 

La instal·lació de cablejat entre els diferents elements es farà per les canalitzacions instal·lades 

a tal efecte, mitjançant cable coaxial i UTP de 4 parells. 


• Càmera de CTTV per a ús interior en espais tancats de 0.0 lux d’iluminació, la seva lent 

varifocal de 3.5 a 8 mm permet un ajust precís per a enfocament de gravació, visionat

en plena foscor amb total nitidesa (420 línies TV) gràcies a la seva òptica i als 38 leds 

infrarojos que incorpora, model Servipres 344 o equivalent. 

• Càmera per a CCTV DOMO motoritzada d’alta velocitat i fàcil instal·lació per a ús en 

interiors. Construïda amb un sensor SONY d’alta resolució de més de 470 línies. 

Posseeix una lluminositat de 1 lux i dia/nit electrònic de manera que treballa en color 

durant el dia i en blanc i negre a la nit. Zoom òptic de 26x i 64 posicions predefinides. 

Model Servipres DM- 641 o equivalent. 

• Monitor TFT de 17'' amb una resolució de 1280x1024, relació de contrast 800:1, brillo 

300 cd/m2, entrades de VGA + Vídeo per integració a Rack de 19''. Model Servipres 

r17I540-RKM1 o equivalent. 

• Servidor gravador digital de vídeo professional PENTAPLEX de 16 entrades de vídeo i 

4 entrades d’àudio amb connexió IP. Compressió MPEG-4 per a vídeo, resolució 

1024x768, disc dur de 500 Gb (màx. 4 HD), cerca per esdeveniment i data. Model 

Servipres DVR 16500 o equivalent. Inclou servidor 6013P-8 Lan supermicro de 

Servipres o equivalent. 

Instal.lació de control d’accessos 

Es disposarà d’una instal·lació de control d’accessos per al personal a l’accès general de 

l’estabulari. 

Aquest sistema estarà format pels següents elements: 

1. Lector de targetes per a realitzar l’accés restringit a les diferents àrees. S’ubicarà al 

costat del teclat de l’alarma antiintrusió. 

2. Contacte magnètic: permetrà conèixer l’estat de la porta. 

3. Pany elèctric: s’activarà amb la tarja per a la obertura de la porta. Disposarà, però, de 

microswitch. 

4. Interfase: element de control dels lectors, microprocessat. 

5. Controlador: correspon a l’element central del sistema, al qual es connecten els 

interfases i que es connecta al sistema de control centralitzat de l’edifici per a disposar 

de l’estat del sistema. 

L’accés principal disposarà d’un sistema de bloqueig elèctric, el qual es desactiva quan es 

passa una targeta vàlida pel lector, permeten l’entrada de l’usuari. S’ha escollit el sistema de 

lectura per proximitat perquè és més fiable que les targetes magnètiques, doncs aquestes 

corren el risc de desmagnetitzar-se. Els lectors, així com els bloquejos elèctrics, estan 

connectats a centrals de control, que corresponen a les diferents zones dels edificis. 

La funció dels contadors magnètics als accessos és activar una senyal d’alarma a la central de 

seguretat en cas de que algú obri una porta sense haver passat la targeta pel lector. 

Està previst connectar la nova instal.lació a la realitzada a la segona fase de l’edifici modular, 

de manera que es pugui controlar tot el sistema d’intrusió des d’una mateixa centraleta. 

La instal·lació es trobarà connectada a un servidor informàtic per al seu control. Aquest 

correspon a la connexió dels controladors i d’un servidor informàtic a la xarxa informàtica de 

l’edifici Modular, mitjançant cable estructurat de 4 parells categoria 6. D’aquesta manera 

permetrà un accès remot a través de xarxa LAN, podent disposar-se la visualització i el control 

del sistema des de qualsevol centre de seguretat. 

La connexió del controlador amb les interfases s’efectuarà amb cable de dos parells trenats i 

apantallats, essent la connexió de les interfases amb la resta d’elements de camp mitjançant 

cable de 2 x 1,5 mm2.


• Pany elèctric per a control d’accés amb microswitch, marca Siemens o equivalent. 

• Lector de targetes sense teclat per a aplicacions de control d’accés, marca Siemens o 

equivalent. 

• Interfase de lector de targetes de control d’accés, marca Siemens o equivalent. 

• Controlador central avançat per a control d’interfase de lector de targetes de control 

d’accés, fins a un total de 32 interfases. 

CARACTERÍSTIQUES DE LES INSTAL·LACIONS. 

En la seva instal·lació tant en muntatge horitzontal, com en muntants verticals, s'acompliran les 

distàncies a altres instal·lacions, previstes per la Reglamentació vigent. 

Les seccions dels conductors i diàmetres dels tubs seran els normalitzats per aquest tipus 


Traçat i seccions han estat previstos en la documentació gràfica que completa aquest projecte.

INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I SEGURETAT 



Vegeu Plec de condicions de la Instal·lació de senyals febles ( protecció, seguretat i 

telecomunicacions) al següent apartat.

INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I SEGURETAT 



Pel que fa al control de qualitat de totes les instal·lacions esmentades en aquest apartat, tots 

els materials utilitzats hauran de tenir les característiques i haver passat satisfactòriament els 

assajos esmentats al plec de condicions del present projecte, control·lant el següent: 

Cablejat 

Centrals 

- Marca, model i categoria. 

- Marcatge CE. 

- Certificat de homologació. 

- Tipus de conectors. 

- Safates de distribució. 

- Traçats optimitzats i ordenats. 

- Marcat i identificació dels cables. 

- Marca, model i categoria. 

- Marcatge CE. 

- Certificat de homologació. 

- Ubicació, dimensionat i material. 

- Alimentació electrica. 

- Posada a terra. 

- Sistemas de ventilació. 

- Rotulació i esquemes de conexionat. 

- Canals pasafils. 

Supervisió general de muntatge 

- Ubicació de centraletes. 

- Traçat de canalitzacions. 

- Distancies relatives a altres instal·lacions. 

- Radis de corvatura de les linies troncals. 

- Muntatge de safates. 

- Senyalització i identificació de circuits i conectors. 

- Categoria de la instal·lació. 

- Verificació de característiques, traçats, diàmetres i soportacions de tubs de 

protecció. 

- Verificació de característiques de sistemes de cablejat. 

- Identificació d’elements terminals. 

Un cop finalitzada la totalitat de les instal·lacions, es comprovarà el perfecte funcionament de 

tots els elements de cadascuna d’elles, i en concret el següent: 

Centrals 

- Comprovació dels sistemes de alimentació dels equips i tractament del senyal. 

- Comprovació de direcionabilitat de les senyals. 

Elements de detecció i monitors 

- Comprovació dels elements de detecció volumètrica. 

- Comprovació de la totalitat de polsadors d’alarma. 

- Alimentació elèctrica en equips. Fallida de xarxa. 

- Comprovació de CTTV en la part de les càmeres i en control. 

- Comprovació de circuits d’alimentació a càmeres. 

- Comprovació fixacions i suports de càmeres. 

- Comprovació i amidaments de senyals de video en control i sortida de matriu 

de commutació.

- Comprovació de senyals de telecomandament i telecontrol de càmeres. 

Posicionament. 

- Verificació de resposta de monitors. 

- Comprovació equips de gravació.

3) INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS 


MEMÒRIA 

INTRODUCCIÓ. 

Es tracta de l’execució de les instal·lacions de canalització de veu i dades i de megafonia de la 

zona de l’estabulari de l’Edifici Modular de laboratoris del Parc Científic de Barcelona, que es 

connectaran a les instal·lacions existents previstes en la fase segona del projecte de l’Edifici 

Modular. 

Les instal·lacions presentades en aquest projecte s’han dissenyat seguint les directrius 

pautades per l’equip de manteniment del Parc Científic i pel grup de Comunicacions de la 

Universitat de Barcelona. 

OBJECTE DEL PROJECTE. 

Es objecte del projecte definir les instal·lacions de telecomunicacions, tal que permeti procedir a 

la seva execució segons la normativa vigent. 

Es dimensionen les canalitzacions (safates) per a la instal·lació de veu i dades i megafonia,. Tot 

el cablejat, armaris, preses i equipament electrònic de veu i dades no són objecte del projecte. 

Els armaris rack per a la centralització de les connexions dels punts de treball de l’estabulari 

corresponen als previstos en la fase segona del projecte de l’edifici Modular, si be, ampliant-los 

amb un nou armari rack per al que es preveu espai per a la seva ubicació. 

Es dissenya la totalitat de la instal·lació de megafonia corresponent a la zona de l’estabulari i 

que es connectarà a la instal·lació realitzada en la fase segona del projecte de l’edifici Modular. 

REGLAMENTACIÓ. 

En l’execució del present projecte s'acompliran les disposicions legals enumerades en l'apartat 

corresponent i en particular les que s'anomenen tot seguit: 

- Ordre 12 de novembre de 1991 (DPTOP). NRE-CTX-91, sobre canalitzacions per a la xarxa 

de telefonia i altres serveis per cable en els edificis de nova construcció segons DOGC 

08.01.92. Correcció d'errades NRE-CTX-91 segons DOGC 13.04.92. 

- RD 2304/94 de 2 de desembre de 1994 (MOPTA). Especificacions tècniques del punt final de 

xarxa de la xarxa de telefonia commutada i els requisits mínims de connexió de les 

instal·lacions privades de l'abonat segons BOE 22.12.94. 

- Llei 11/98 de 24 d’abril de 1998 (Cap d'Estat). General de Telecomunicacions segons BOE 

25.04.98. 

- RD 1651/98 de 24 de juliol de 1998 (Min. Foment). Reglament d’interconnexió i accés a les 

xarxes públiques de telecomunicacions segons BOE 30.07.98. 

- Decret 172/99 de 29 de juny de 1999. Canalitzacions i infrastructures de radiodifusió sonora, 

televisió i altres serveis per cable en els edificis segons DOGC 07.07.99. 

- Llei 24/01 de 27 de desembre de 2001 (Cap d'Estat). Modificació parcial Llei 11/98 segons 

BOE 31.12.01. 

- Llei 34/02 de 11 de juliol de 2002 (Cap d’Estat). Modificació parcial Llei 11/98 segons BOE 

12.07.02. 

- Real Decreto-Ley 401/2003, de 4 de abril, por el que se aprueba el Reglamento regulador de 

las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso de los servicios de 

telecomunicación en el interior de los edificios i de la actividad de instalación de equipos y 

sistemas de telecomunicaciones BOE 115 de 14.05.2003. 

- Normes CCITT relatives a sistemes opto-electrònics i els seus protocols de transmissió i 

conversió. 

- Normes CCITT i CCIR d’exploració de vídeo i assignació de freqüències.

- Normativa de “Telefónica de España” relativa a cablejat. 

- Normativa d’aplicació editada per la “Dirección General de Transportes, Correos y 

Telecomunicaciones”. 

- Normes ISO relatives a estandarització de protocols de control i sistemes oberts. 

- Normes UNE 20501 i 20511 sobre procediments d'assaig d'equips electrònics i sobre límits de 

perturbació redioelèctrica dels receptors de radiodifusió. 

- Recomanacions IE86 per al disseny i l’execució d’instal·lacions de serveis als edificis. 

- ANSI/TIA/EIA 606A:2002 Administration Standard. 

- EN 50173-1:2007 Sistemes de Cablejat Genèrics. Requisits generals i Cablejat en Oficines. 

- EN 50173-5:2007: Information technology – Generic cabling systems – Part 5: Data Centers 

- EN 50174-1-2:2001 Instalació de cablejat. Planta Interna. 

- EN 50174-3:2005 Instal.lació de Cablejat. Planta Externa. 

- EN 60849 sobre sistemes electroacustics per a serveis d’emergències. 

DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ PROPOSADA. 

Instal·lació veu i dades. 

Es disposarà d’una instal·lació per a distribució de veu i dades mitjançant cablejat estructural 

segons es va definir en el projecte d’execució de fase segona de l’edifici Modular. 

Les instal·lacions presentades en aquest projecte s’han dissenyat seguint les directrius 

pautades per l’equip de manteniment del Parc Científic. 

En el present projecte s’ha previst, únicament, la instal·lació de les canalitzacions per a 

disposar el cablejat de veu i dades, les quals es connectaran a les dissenyades en el projecte 

de la segona fase de l’edifici Modular tal i com es mostra en la documentació gràfica, aixi com a 

un nou armari pel qual es preveu l’espai per a la seva ubicació a la planta nivell 47. En aquesta 

planta es preveu una sala de 3x3 m. per a la ubicació d’aquest nou armari, i es disposarà en la 

mateixa de la instal·lació electrica precisa segons directrius del grup de Comunicacions de la 

Universitat de Barcelona, aixi com d’un split de climatització per a mantenir la temperatura der 

la sala dins del parametres especificats en les directrius esmentades. 

El grup de Comunicacions de la Universitat de Barcelona serà l’encarregat de la instal·lació de 

tot el cablejat, preses, armaris i equipament electrònic. 

A la documentació gràfica es presenta, a la cota 44, el de traçat de la safata de senyals febles 

per a la zona de l’estabulari. 

El suport del cablejat de senyals febles serà mitjançant safata de 400x100mm en les zones de 

passadís i altres passos comuns, mida que es considera suficient per disposar tot el cablejat 

previst més un 50% de reserva per a possibles futures ampliacions de les instal·lacions. Les 

característiques de muntatge d’aquestes canaletes són: 

• La distància de la safata als panells movibles del sostre registrable s’intentarà que sigui 

mínim de 200mm (segons estàndard UNEIX EN 50174: 1-2). 

• Per a conductes amb diàmetre intern menor que 50mm, el radi de curvatura serà 6 

vegades el seu diàmetre intern com a mínim. Per a conductes majors, el radi de 

curvatura serà 10 vegades el seu diàmetre intern com a mínim. 

• S’evitarà especialment l’ús de materials metàl·lics pels suports dels cables de xarxa per 

l’influencia “d’antena” que aquests poden produir. En cas estrictament necessari caldrà 

connectar aquest suport a terra en els seus extrems i, a ser possible, a intervals 

regulars de la seva longitud. 

El cablejat anirà disposat en el seu interior ordenat per envans intentant agrupar els punts de 

treball de cada àrea en un dels espais de la canal. En cap cas es graparan o embridaran els 

cables excepte en punts que ho exigeixin. En aquests casos la pressió de la brida serà la 

mínima necessària per evitar deformitats dels parells de l’interior del cable.

Els canvis de direcció d’aquestes canals s’hauran de fer utilitzant els elements adequats i que 

el propi fabricant de la canaleta aconsella. Si es té cura d’aplicar aquest punt, els canvis de 

direcció del cablejat no posaran en compromís la qualitat de d’instal·lació. 

Per tal d’acomplir amb les normes 54TIN12 (TIA) i UNEIX EN 50174: 1-2 sobre separació de 

serveis, es deixarà un espai lliure de 20cm entre els cables de veu i dades i qualsevol cable 

elèctric de menys de 1000V rms. En cas de realitzar creuaments aquests hauran de ser a 90º. 

Evidentment aquesta separació no es podrà donar en molts dels punts de treball al coincidir les 

presses de corrent amb les connexions de veu i dades. Es procurarà que el recorregut en 

paral·lel d’ambdós sistemes de cablejat sigui el mes breu possible. 

Instal·lació de megafonia. 

Es preveu la realització de la totalitat de la instal·lació de megafonia corresponent a la zona de 

l’estabulari, la qual es connectarà a la instal·lació dissenyada en la fase segona del projecte de 

l’edifici Modular. 

El sistema de megafonia constarà d’un amplificador que transmetrà a través d’una zona 

corresponent a l’estabulari, a la cota 44. 

Els altaveus es disposaran a les àrees de circulació, sales amb ocupació permanent de 

personal, magatzem general, zona de rentat i als laboratoris quetinguin una gran superfície. 

El cablejat des de la central d’amplificació fins a la zona d’altaveus es disposarà sobre safata 

de senyals febles i des d’aquesta derivarà sota tub a cadascun dels altaveus. Aquest cablejat 

s’efectuarà mitjançant cable especial per a sonorització. 

Característiques tècniques 

• Amplificador de potència 4 zones x 125W, DSP. PRAESIDEO. BOSCH. 

• Cable fibra òptica 0,5 m amb connectors de xarxa. BOSCH. 

• Connexió de la instal·lació de megafonia de l’estabulari a la central de megafonia i 

reprogramació del sistema PRAESIDEO. Connectors, petit material vari de muntatge i 

desplaçaments a obra. MCM. 

CARACTERISTIQUES DE LES INSTAL·LACIONS. 

En la seva instal·lació tant en muntatge horitzontal, com en el muntant en pati, s’acompliran les 

distàncies d’altres instal·lacions previstes per la Reglamentació vigent. 

Els elements que integren la instal·lació de veus i dades s’instal·laran separats de qualsevol 

font elèctrica per una distància no inferior a 15 cm., distància a adoptar per l’experiència en 

aquest camp al no existir reglamentació al respecte. 

Les seccions dels conductors i diàmetres dels tubs seran els normalitzats per aquest tipus 


Traçat i seccions han estat previstes en la documentació gràfica que completa aquest projecte. 

Certificació d’instal·lacions. 

Es realitzarà la certificació de tots els enllaços instal·lats d’acord amb normativa EIA/TIA o 

ISO/IEC, tant en coure com en fibra òptica, en format enllaç permanent o canal. S’adjuntaran 

igualment certificats emesos per laboratoris independents (UL, 3P, ETL…) que garantitzin la 

qualitat del material utilitzat. Finalment el fabricant del material instal·lat garantirà i emetrà un 

certificat de garantia de la instal·lació d'almenys 25 anys.

INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS 



Pel que fa al control de qualitat de totes les instal·lacions esmentades en aquest apartat, tots 

els materials utilitzats hauran de tenir les característiques i haver passat satisfactòriament els 

assajos esmentats al plec de condicions del present projecte, control·lant el següent: 

Armaris i centrals 

- Ubicació. 

- Alimentació electrica. 

- Posada a terra. 

- Sistemes de ventilació. 

- Canals pasafils. 

Supervisió general de muntatge 

- Ubicació de armaris i centraletes. 

- Traçat de canalitzacions. 

- Distancies relatives a altres instal·lacions. 

- Radis de corvatura de les linies troncals. 

- Muntatge de safates. 

- Verificació de caracteristiques, traçats, diametres i soportacions de tubs de 

protecció. 

Un cop finalitzada la totalitat de les instal·lacions, es comprovarà el perfecte funcionament de 

tots els elements de cadascuna d’elles.

INSTAL·LACIONS DE SENYALS FEBLES 

(PROTECCIÓ I SEGURETAT – 

TELECOMUNICACIONS) 



PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES 

Tots els materials que s'utilitzin a l'obra tindran que acomplir les condicions que s'estableixen 

en aquest plec. Aquests materials s'hauran d'examinar i assajar abans de la seva acceptació. 

A més d'acomplir les prescripcions del present plec, els materials que s’utilitzin en l’execució 

dels treballs, hauran de tenir una qualitat no inferior a les recomanades en el projecte. 

Procedència i qualitat dels materials. 

Tots els materials, equips i components utilitzats en aquestes obres procediran de marques que 

ofereixen les màximes garanties de primera qualitat. EL CONTRACTISTA especificarà, quan 

així li exigeixi LA DIRECCIÓ FACULTATIVA, la procedència dels diversos materials que 

intervindran en l’execució de les obres. Farà constar, així mateix, tots els mètodes constructius 

que cregui oportú especificar a fi de poder aconseguir una idea clara sobre la conveniència de 

la seva execució. 

La utilització de materials de procedències autoritzades o recomanades en el present projecte 

no eximeix la responsabilitat del CONTRACTISTA que els materials acompleixin les condicions 

que s'especifiquen en el present plec, i poden ser tornats en qualsevol moment si es troben 

defectes de qualitat o uniformitat. 

Mostres. 

De cada classe de material, equip i component, presentarà el CONTRATISTA, oportunament, 

mostres i/o la corresponent informació tècnica, a la DIRECCIÓ per a la seva aprovació, que les 

podrà conservar per a comprovar, en el seu dia, els materials utilitzats. 

Assaigs. 

El tipus i nombre d'assaigs a realitzar per a l'aprovació prèvia de procedències de materials, 

equips i components seran fixats en cada cas. Una vegada fixades les procedències dels 

materials, equips i components, la qualitat dels mateixos serà controlada periódicament durant 

l'execució dels treballs mitjançant inspeccions de les característiques aparents, en obra o en el 

taller de fabricació, i/o assaigs, de freqüència i tipus especificats a títol orientatiu en els 

corresponents articles del present capítol. La DIRECCIÓ podrà fixar la freqüència i tipus dels 

esmentats assaigs, a fi de poder aconseguir un adequat control dels materials. 

En el cas que els resultats dels assaigs de control siguin desfavorables, es podrà escollir entre 

tornar la totalitat de la partida controlada, o bé fer, a càrrec del CONTRACTISTA, un control 

més detallat del material a examinar. Segons els resultats dels nous assaigs, es decidirà sobre 

l'aceptació total o parcial del material o la seva devolució. 

Serà obligació del CONTRACTISTA avisar a la DIRECCIÓ, amb la suficient antelació, de 

l'amuntegament dels materials que s'han d'utilitzar, perquè puguin fer-se a temps els assaigs 

oportuns.

El CONTRACTISTA subministrarà al seu carrec les quantitats de qualsevol tipus de material 

necessari per a realitzar tots els examens i assaigs que ordeni la DIRECCIÓ per a l'acceptació 

de procedències i control periòdic de la seva qualitat. La presa de mostres i els assaigs a 

realitzar es faran segons les normes d’aquest plec o, en el seu defecte, les que estableixi la 

DIRECCIÓ. El CONTRACTISTA donarà tota classe de facilitats pel control de qualitat dels 

materials. 

Qualsevol treball que es realitzi amb materials no assajats o no aprovats podrà considerar-se 

com a defectuós. 

Qualsevol material que s'hagi rebutjat serà retirat de l'obra immediatament. 

Amuntegaments. 

Els materials s'amuntegaran de tal forma que s'asseguri la consevació de les seves 

característiques i aptituts per a la seva utilització en obra, i de forma que es faciliti la seva 

inspecció. Es podrà ordenar, si es considera necessari, la utilització de plataformes adequades, 

coberts o provisionals per a la protecció dels materials que ho requereixin. 

El CONTRACTISTA disposarà dels amuntegaments de materials al peu de l'obra, de forma que 

no sofreixin deteriorament per l'acció dels accidents atmosfèrics; observarà les indicacions de 

la DIRECCIÓ FACULTATIVA, no tenint dret a cap imdemnizació per les possibles pèrdues que 

siguin conseqüència de no acomplir el que es disposa en aquests articles. 

Es considerarà que tot material podrà rebutjar-se en el moment de la seva utilització si no 

acompleix les condicions expressades en aquest plec, malgrat hagués estat acceptat 

anteriorment. 

Documentació tècnica. 

El CONTRACTISTA confeccionarà, a càrrec seu, els plànols i la documentació tècnica 

necessària per a portar amb éxit l'obra a partir de la documentacio del projecte facilitada per la 

DIRECCIÓ FACULTATIVA. 

Amb prou antelació presentarà l'esmentada documentació a la DIRECCIÓ FACULTATIVA per a 

la seva aprovació. 

La DIRECCIÓ FACULTATIVA posarà el segell de "VÀLID PER A LA CONSTRUCCIÓ", amb la 

signatura del responsable en totes les còpies necessàries. 

Aquesta aprovació serà indispensable per a començar qualsevol unitat d'obra, tant si són 

instal.lacions en obra com elements premontats en taller, quadres, etc. 

En la formalizació de l'Acta de recepció provisional, el CONTRACTISTA està obligat a 

presentar plànols i tota la documentació necessària per a la perfecta identificació de tota la 

instal.lació. D'aquesta documentació "As built" es faran dues coleccions de la documentació 

mecanografiada, i, dels plànols, un original reproduible i dues copies. 

En aquest mateix acte, el CONTRACTISTA donarà les instruccions de posada en marxa, així 

com el manual de manteniment preventiu i correctiu, en el que s'ha d'especificar clarament la 

procedència de les peces de recanvi i el stock de les que es consideren necessàries pel seu 

bon funcionament. 

El CONTRACTISTA es compromet a garantir la posada en marxa de les instal.lacions i a 

mantenir el personal necessari durant el temps precís, i al seu càrrec, per a deixar la instal.lació 

en el punt de funcionament que es preveia en el projecte.

Safates portacables. 

Àmbit 

Seran les safates a utilitzar per a suportar els diferents cables de comunicacions. 

Característiques 

S'utilizaran safates metàl.liques però protegides contra lòxidació, amb el procediment següent. 

a) Galvanitzat SENDZIMIR: consisteix en planxa d'acer dolç, laminat en fred, galvanitzat en 

banda pel procediment Sendzimir en continua. El seu revestiment normal serà de tres-cents 

vuitanta un grams per centímetre quadrat de zenc (381gr. Zn/cm²), doble cara, acabat en 

estrella. 

Aquest revestiment, degut a l'excel.lent adherència del zenc a l'acer, permet qualsevol 

conformat i perfilat sense que perdi la seva gran consistència davant de les diferents condicions 

ambientals. 

Resulta pràcticament inatacable pels ambients més corrosius. 

No s'admetran safates amb un gruix de xapa inferior a un milímetre (1 mm). L'alçada dels seus 

laterals serà com a mínim de 40 milímetres (40 mm). 

Les safates subministrades no sobrepassaran els dos metres (2 m) de longitud i estaran 

construides de tal forma que la unió entre dos trams diferents es faci fàcilment mitjançant peces 

d'acoblament prefabricades. 

Per regla general, es preferirà la utilització de safates perforades, a fi d'evitar l'acumulació de 

pols i afavorir, al mateix temps, la refrigeració dels conductors. També serà factible la utilització 

de safates tipus "escala", sempre i quan s'eviti la formació de llaços en el traçat dels 

conductors. 

Les dimensions de les safates seran les establertes en el present projecte; no obstant, serà 

obligatori el preveure un espai de reserva del cinquanta per cent (50%) de l'amplitud donada 

pel nombre de cables a instal.lar en futures ampliacions. D'altra banda, s'haurien de respectar 

les càrregues màximes que no sobrepassin les caracteristiques donades pel corresponent 

subministrador de la safata. 

Assaigs 

El CONTRACTISTA està obligat a presentar amb prou antelació a l'inici de la unitat d'obra, 

informació, mostres, certificats d'assaigs de les característiques abans esmentades, perquè la 

DIRECCIÓ accepti la mes adequada. En el cas de no presentar aquest certificats, i a criteri de 

la DIRECCIÓ, es faran els assaigs necessaris, a càrrec del CONTRACTISTA. 

Una vegada feta la corresponent elecció, només es comprovaran en obra les característiques 

aparents, sempre que el material arribi amb el corresponent Certificat dÓrigen Industrial. 

Conductes per a conductors de comunicacions. 

Àmbit 

Es defineixen com els conductes aïllants, rígids o flexibles, no propagadors de flama, pel pas 

de conductors de comunicacions. 

Característiques 

Hauran de tenir les característiques adequades per a la missió a desenvolupar, d'acord amb la 

normativa vigent i el present plec.

Sempre que s'hagin de realitzar unions, es faran de tal forma que la conducció sigui estanca. 

L'interior dels tubs estarà totalment pulit, perquè quan s'extenguin els cables no poguin sofrir 

deterioraments. 

Els materials que constitueixen els conductes podran ser de policlorur de vinil, acer, formigó o 

d'altres materials, sempre que acompleixin les condicions establertes. 

Si els tubs són dàcer, estaran acabats amb un revestiment de protecció, com ara 

l'electrogralvanitzat. 

Assaigs 

El CONTRACTISTA està obligat a presentar amb prou antelació a l'inici de la unitat d'obra, 

informació tècnica d'aquests materials i certificats d'assaigs, de les seves característiques, 

perquè la DIRECCIÓ accepti el tipus més adequat. En el cas de no presentar aquests 

certificats, es faran els corresponents assaigs, a càrrec del CONTRACTISTA. 

Una vegada feta la corresponent elecció d'aquests materials es comprovaran les 

característiques aparents, sempre que arribin a obra amb el corresponent certificat d'Origen 

Industrial. 

Enllaços exteriors 

a) Armaris de distribució de planta 

A cada planta seran necessaris dos armaris que contindran les terminacions de cablatge de 

veu/dades i els equips de comunicacions que donen servei a una planta. Aquests armaris 

estaran destinats a l'ús exclusiu de les instal·lacions de comunicacions de la Universitat. 

b) Troncals verticals 

S’entén com a troncals verticals les canalitzacions que uneixen la sala de TC de l’edifici amb 

cada armari de distribució horitzontal de planta. 

Per als enllaços de comunicacions cal dotar el pati d’una canal de PVC tipus UNEX 66200 

(200x50 mm) ranurada posteriorment i separada de la paret uns 2 cm, comunicant totes les 

plantes amb la canal del soterrani que comunica amb la sala de TC. S’aconsella que la 

separació d’aquesta canal respecte de les instal·lacions elèctriques sigui de 15 cm mínim. Si 

fos necessari un càlcul més acurat caldrà aplicar les taules de l’annex 1 al final d’aquest 

document. 

c) Distribució horitzontal 

S’entén com a distribució horitzontal el conjunt de canalitzacions que permeten connectar cada 

punt d’usuari amb l’armari de distribució horitzontal. El recorregut màxim del cablatge que les 

ocupi és de 90 m. 

Per distribuir el cablatge fins a cada despatx cal conduir-lo des de l’armari de distribució per 

una canal de LL x AA cm de secció, seguint longitudinalment tot el passadís i entrant a l’armari

de planta formant una Y. En cas de ser una canal metàl·lica caldrà que estigui convenientment 

connectada a terra al conductor de protecció de l’armari de distribució de planta a cada 

segment de canal. La seva secció pot anar disminuint proporcionalment a la superfície a la 

qual ha de donar servei. 

Cal mantenir una separació mínima de 30 cm per sobre de la canal, assegurant que d’altres 

canalitzacions (per exemple, conductes d’aire condicionat) no restringeixen l’accés a la 

mateixa. 

Aquesta canal pot accedir des del passadís als despatxos cobrint un àrea de 20 m 2 per cada 

costat de canal fins a arribar a la paret contrària a la d’entrada, o bé terminar al passadís 

entrant a cada despatx amb tubs coarrugats fins a les safates perimetrals o les terminacions 

que es plantegin. Per funcionalitat i per previsió de creixement de les instal·lacions, es 

recomana que les terminacions d’instal·lacions elèctriques i de comunicacions es col·loquin en 

safates perimetrals. 

Cada 20 m 2 de superfície útil serà coberta per un tub M32 (diàmetre extern 32mm) que 

comunicarà la canal de passadís amb la safata perimetral. El radi intern de curvatura del tub ha 

de ser mínim sis vegades el seu diàmetre intern. No es recomana la instal·lació de tub flexible 

metàl·lic pels problemes d’abrasió dels cables que pot comportar. 

Cal inserir caixes de derivació si se superen les següents condicions: 

1. El conducte té més de 30 m de llargària. 

2. El conducte conté més de dos angles de 90 ° en el seu recorregut. 

3. El conducte presenta una corba de 180 ° (torna enrere). 

Per al diàmetre de tub de 32 mm, les caixes no poden ser més petites que 120 mm d’ample, 

120 mm de llargària i 64 mm de profunditat. En cap cas es pot fer servir la caixa de derivació 

com a substitut d’una corba. 

Finalment, la safata perimetral ha de mantenir la mateixa secció útil que el tub que la comunica. 

En el cas que ens ocupa, una secció transversal de 5 cm d’alçada i 5 cm de profunditat és 

suficient per al pas dels cables i l’encastament del mòduls de connexió. Com és el punt de 

connexió de l’usuari tant a la xarxa elèctrica com a la de comunicacions caldrà que tingui doble 

compartiment per separar tots dos tipus de cablatge. De forma orientativa es proposa la canal 

160-55 C45 d’Electro-Systems o similar.

ANNEX 1 - Susceptibilitat electromagnètica 

Tot sistema de cablatge de comunicacions és susceptible a les interferències inductives 

indesitjables produïdes per la proximitat dels cablatges elèctrics. Per evitar aquest efecte es 

recomana mantenir una separació adient entre els cablatges elèctrics i els de comunicacions. 

La separació necessària depèn del voltatge i corrent del circuit elèctric constituït pels cables 

elèctrics, i del número d’aquests cables. 

Com a regla general, les instal·lacions de cablatges estructurats segons les normes EIA/TIA 

568 TSB-36 Categoria 5 i UNE-EN 50173 funcionen satisfactòriament en presència de camps 

electromagnètics d’intensitat fins a 2 V/m i fins a freqüències d’1 GHz. 

Els camp interferents que es troben més sovint dins dels edificis provenen de la distribució 

elèctrica. Induccions de motors elèctrics, emissió de radiofreqüència de fluorescents o neons, i 

el propi consum elèctric per la seva intensitat són les principals fonts. Al ser aquest camps de 

freqüència molt diferent, s’han de contemplar (molt grollerament) les separacions respecte de 

l’enllumenat i d’altres càrregues elèctriques. 

1.- Separació d’enllumenat fluorescent o neons. 

La font d’interferència més notable dels enllumenats fluorescents és l’emissió de 

radiofreqüència de les línies elèctriques que els connecten. L’emissió té un rang de freqüència 

des de 0.1 MHz fins a 3 MHz, amb intensitats entre 20 a 300 μV/kHz, entrant de ple a la banda 

de senyal utilitzat per les xarxes informàtiques actuals. 

Per prevenir l’acoblament d’aquesta interferència dins els cablatges de comunicacions cal 

mantenir una separació mínima de 13 cm de les línies elèctriques d’enllumenat. 

2.- Separació de la distribució d’electricitat 

El criteri que segueixen les taules que venen a continuació és el de mantenir la tensió 

longitudinal induïda màxima en els cables de comunicacions deguda a un o més circuits 

elèctrics per sota de 50 mV en condicions d’operació. Els paràmetres utilitzats són:

S (cm) Separació mínima entre superfícies exteriors de qualsevol cable 

elèctric a qualsevol cable de comunicacions. 

L (m) Longitud del màxim recorregut paral·lel seguit pels cables 

elèctrics i els de comunicacions. 

I (A) Corrent màxima en règim permanent del circuit elèctric. 

N Número màxim de cables elèctrics de recorregut paral·lel que poden 

estar a la separació indicada per S i amperatge A sense excedir el 

criteri de tensió induïda. 

Taula 1.- Circuits de 220 V monofàsic 50 Hz 

Diàmetre extern del cable = 1 cm Diàmetre del conductor = 2.59 mm 

S (cm) L (m) I (A) N 

0 100 25 0 

0 100 20 1 

0 75 27 1 

0 50 20 2 

5 100 28 6 

5 100 14 12 

5 75 22 10 

5 50 21 16 

10 100 28 11 

10 75 25.5 16 

10 50 25.5 24 

15 100 25 18 

15 75 25 24 

15 50 25 36

Taula 2.- Circuits de 380 V monofàsic 50 Hz 

Diàmetre extern del cable = 2 cm Diàmetre del conductor = 4.11 mm 

S (cm) L (m) I (A) N 

0 100 60 0 

0 100 17 1 

0 75 60 0 

0 75 22 1 

0 50 60 0 

0 50 34 1 

5 100 85 1 

5 75 57 2 

5 50 57 3 

10 100 80 2 

10 75 70 3 

10 50 63 5 

15 100 57 4 

15 75 60.5 5 

15 50 56.5 8 

20 100 58 5 

20 75 64.5 6 

20 50 58 10

Taula 3.- Circuits de 380 V monofàsic 50 Hz, maquinaria pesant. 

Diàmetre extern del cable = 4.56 cm Diàmetre del conductor = 8.25 mm 

S (cm) L (m) I (A) N 

0 100 300 0 

0 100 100 0 

0 75 300 0 

0 75 100 0 

0 50 300 0 

0 50 100 0 

15 100 300 0 

15 100 107 1 

15 75 300 0 

15 75 140 1 

15 50 300 0 

15 50 100 2 

20 100 300 0 

20 100 140 1 

20 75 300 0 

20 75 185 1 

20 50 300 0 

20 50 140 2 

30 100 300 0 

30 100 100 2 

30 75 300 0 

30 75 130 2 

30 50 400 1 

30 50 100 4 

40 100 300 0 

40 100 87 3 

40 75 350 1 

40 75 87 4 

40 50 260 2 

40 50 105 5

4) INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ 


MEMÒRIA 

I.-INTRODUCCIÓ 

1. GENERALITATS. 

2. HIPÒTESI DE CÀLCUL. 

3. DESCRIPCIÓ DE LA CENTRAL TERMOFRIGORÍFICA. 

4. UNITATS TERMINALS. 

5. REGULACIÓ 

6. XARXA DE CANONADES D’AIGUA 

7. XARXA DE CONDUCTES D’AIRE 

8. MESURES DE RACIONALITZACIÓ ENERGÈTICA 

9. JUSTIFICACIÓ DE LES INSTRUCCIONS TÈCNIQUES IT. 

10. PUNTS D’ESCOMESA ELÈCTRICA 

11. VENTILACIÓ 

II.-INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ EN EL NOU SEA 

1. HIPÒTESI DE CÀLCUL 

2. DESCRIPCIÓ DE L’ INSTAL·LACIÓ 

3. SISTEMA DE RECUPERACIÓ DINÀMICA DE CALOR 

4. PROTOCOL DE POSADA EN MARXA I ATURADA

III.- NORMATIVA 

Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE) y sus Instrucciones 

Térmicas Complementarias, aprobadas por el Real Decreto 1751/1998 de 31 de Julio. 

Norma Básica NBE-CT-79, sobre Condiciones Térmicas en Edificios, aprobada por el 

Real Decreto 2429/79 de 6 de Julio de 1979. 

UNE-EN ISO 14644-1, Salas limpias y locales anexos, Parte 1: Clasificación de la 

limpieza del aire. 

UNE-EN ISO 14644-2, Salas limpias y locales anexos, Parte 2: Especificaciones para los 

ensayos y el control para verificar el cumplimiento continúo con la norma ISO 14644-1. 

UNE-EN ISO 14644-3, Salas limpias y locales anexos controlados, Parte 3: Métodos de 

ensayo. 

UNE-EN ISO 14644-4, Salas limpias y locales anexos controlados, Parte 4: Diseño, 

construcción y puesta en servicio. 

Directiva de Consejo 86/609/CEE, de 24 de Noviembre de 1986, relativa a la 

aproximación de las disposiciones legales, reglamentarias y administrativas de los 

Estados miembros respecto a la protección de los animales utilizados para 

experimentación y otros fines científicos. 

REAL DECRETO 1201/2005, de 10 de octubre, sobre protección de los animales 

utilizados para experimentación y otros fines científicos, anexo II “Líneas directrices 

relativas al alojamiento de los animales”. 

UNE 100-010-89, Pruebas de ajuste y equilibrado 

UNE-EN 12128:1998, Biotecnología. Laboratorios de investigación, desarrollo y análisis. 

Niveles de contención de los laboratorios de microbiología, zonas de riesgo, instalaciones 

y requisitos físicos de seguridad” 

Prevención de riesgos biológicos en el Laboratorio (1997), Ministerio de Trabajo y asuntos 

sociales 

Normas de Correcta Fabricación del Ministerio de Sanidad y Consumo junto con los 

anexos: 

o Anexo 2 “Fabricación de medicamentos biológicos para uso humano” de la guía 

de Normas de Correcta Fabricación de la Unión Europea (edición vigente). 

o Anexo 5 “Fabricación de medicamentos inmunológicos veterinarios” de la guía de 

Normas de Correcta Fabricación de la Unión Europea (edición vigente). 

IV.- ANNEXES 

Annex 1: Zones de climatització 

Annex 2: Característiques de les sales 

Annex 3: Càlculs 

Annex 4: Esquemes i Plànols

I.-INTRODUCCIÓ 

Amb anterioritat al present, ha estat redactat el projecte general de les instal·lacions de calefacció, 

refrigeració i ventilació, necessàries per a un compleix de laboratoris d’investigació,oficines, sala 

de congressos i area de restauració. 

Les instal·lacions generals del Parc han estat dissenyades i pre-dimesionades per subministrar els 

fluids que poden arribar a ser necessaris, fins a l’entrada de cadascun dels possibles laboratoris i 

per tant, poder acollir diferents activitats d’investigació. 

L’objecte d’aquest projecte d’instal·lacions de climatització, és definir i justificar els sistemes a 

aplicar, així com els equips i components necessaris en les instal·lacions a realitzar, per mantenir 

les condicions de disseny especificades. 

Estem contemplant els mòduls de laboratori que ocuparan l’activitat d’estabulari dins de l’edifici 

del Parc Científic de Barcelona, situat al C/ Baldiri i Reixac, 10-12 de Barcelona. 

El nou estabulari està situat en el primer soterrani de l’ampliació de l’edifici modular. Per sota de 

l’estabulari hi ha dues plantes de pàrking, i per sobre hi ha cinc plantes de laboratoris i la finalment 

la planta tècnica. 

El sistema comprèn unes instal·lacions que siguin altament eficients, dissenyades respectant en 

tot moment la simplicitat d’ús i del manteniment, i també amb el criteri d’estalvi energètic. 

Per això s’han primat les actuacions a l’aïllament tèrmic de l’edifici, els nivells de ventilació amb 

control per qualitat d’aire, el refredament gratuït amb l’aire exterior i la recuperació d’energia 

tèrmica a base d’un especial sistema de recuperació dinàmica de calor. 

Com a detall climatològic local, es distingeixen les variacions de necessitats de fred i calor que es 

puguin donar a la fi d’un mateix dia en diferents àrees de l’edifici. 

El sistema disposa d’una gran sectorització amb control per zona a fi d’ajustar el clima als 

diversos usos i ocupacions. 

En el present projecte s’acompliran el CTE ( R.D. 314/2006 del 17 març) el ,RITE ( R.D. 

1027/2007 del 20 juliol) i les vigents Normes i Reglaments adients. 

1.- GENERALITATS. 

A títol informatiu i de referència ,en aquest capítol incloem tots els aspectes referents a la central 

de Producció d’aigua freda per refrigeració, d’aigua calenta per calefacció i el sistema general 

previst per la climatització de la present fase segona del Parc Científic. 

Les característiques principals del sistema existent son: 

Generació de fred amb plantes refredadores dáire-aigua d’alta eficiència,de múltiples etapes i 

refrigerants ecològics. 

No existiran torres humides de refrigeració ni elements de aerosolització. 

Sistema de distribució a unitats terminals a quatre tubs amb volum d’aigua variable tant pels 

climatitzadors multi-zona com pels fan-coils de les dependencies. 

La instal·lació disposa d’un complet sistema de gestió centralitzada per 

rebre informació i capacitat d’actuació des del PC de tot el sistema de 

maquinària de clima, temperatures, estat de bombes, alarmes,unitats terminals 

climatitzadors , de ventilació i els fan-coils . 

La generació de calor de base es farà a partir d’unes calderes d’alt rendiment, de condensació 

dels gasos de la combustió amb cremadors ecològics a gas-natural. 

2.- HIPÒTESI DE CÀLCUL. 

Els càlculs energètics de l’edifici han estat estimats en aquest projecte, per la potència de 

calefacció i de fred. 

Aquest centre, segons el vigent CTE està en zona climàtica “C2” de Barcelona 

al no superar els 200 m. sobre el nivell del mar. 

Les potències dels equips generadors s’ajusten a les hipòtesis habituals. 

Les condicions de càlcul s’han obtingut del vigent RITE. 

Els coeficients de transmissió, ocupació, insolació i il·luminació artificial són els típics d’aquests 

casos. Per a la determinació dels valors , s’ha tingut en compte l’acompliment del CTE i també les

ecomanacions expressades al Standard 90-75 de ASHRAE, referent a la conservació de l’energia 

al projecte de nous edificis. 

Els nivells de ventilació i filtratge de cada àrea s‘especifiquen a l’annex de càlculs i als 

amidaments. 

2.1.- Calor 

S’han previst els següents consumidors de calor: 

*Calefacció + humectació 

*Preses de laboratoris 

La font principal per a l’obtenció de calor serà el gas natural,a més en el capítol de fontaneria es 

contemplarà una instal·lació de generació dÁCS per la zona de 

restauració de l’edifici de serveis, a través de panells col·lectors solars, per a complir amb 

l’ordenança Municipal. 

2.2.- Fred 

El principal consumidor de fred és la climatització i també algunes preses per processos de 

laboratoris. 

3.- DESCRIPCIÓ DE LA CENTRAL TERMOFRIGORÍFICA. 

La central d’energia existent ha estat dissenyada per aprofitar el màxim d’hores tecnològiques 

comprovades al sector terciari. L’objectiu és obtenir un control d’energia, que utilitzi energies netes 

i que presenta un elevat grau d’autonomia i per tant, siguin fàcilment conduïbles. 

Els estudis energètics per l’ampliació s’encaminen cap a una solució de central d’aigua freda 

generada per electricitat i d’aigua calenta a través de Gas-Natural. 

Per tant en la present fase d’ampliació del Parc i per tal de cobrir les necessitats generals seran 

instal·lades les següents màquines: 

4 Unitats planta refredadora aire-aigua "Roca-York" tipus "Symphony" YCIV ó "Carrier" model 

30XA1202-HE . D’alta eficiència. 

Tres compressors semi-hermètics de doble cargol helicoïdal 06T de regulació continua, tecnologia 

Inverter "VSD Variable Speed Drive" 

Control de capacitat optimitzat, tres circuits frigorífics independents amb R-134-a. 

Funció>-10ºC.Versió:Baix nivell soroll, Compressors encapsulats. 

Bescanviadors de carcassa i tubs. Bateries aire en V amb protecció ambient exterior agressiu 

,anti-corrosions . Ventiladors de velocitat controlada .Control pressió condensació, protecció anticongelació 

,panells laterals,compensació factor de potencia, interruptor general i quadre elèctric 

complert , per control i protecció del sistema . P.P. de la gestió integrada de les 5 unitats 

refredadores per l’optimització del COP i de la unitat amb "Heat Recovery" . 

Control complert per microprocessador amb alarmes i gestió remota central compatible amb 

sistema Controlli, completa. Prestacions fred : temp. aire exterior: 35ºC, temperatura de sortida 

aigua freda: 7ºC, capacitat frig.: 1.070.000 frig/h, . 

1 Planta refredadora aire-aigua "Roca-York" tipus "Symphony" YCIV ó "Carrier" model 30XA1002- 

HE amb (HR) condensador auxiliar de recuperació del 100 % de calor de condensació d’alta 

eficiència. Dos compressors semi-hermètics de doble cargol helicoïdal 06T de regulació 

continua,tecnologia Inverter "VSD Variable Speed Drive" .Control de capacitat optimitzat, dos 

circuits frigorífics independents amb R-134-a. Funció>-10ºC. Versió: Baix nivell soroll, 

Compressors encapsulats. Bescanviadors de carcassa i tubs. Bateries aire en V amb protecció 

ambient exterior agressiu ,anticorrosius. Ventiladors de velocitat controlada. Control pressió 

condensació, protecció anti-congelació ,panells laterals,compensació factor de potencia, 

interruptor general i quadre elèctric complert , per control i protecció del sistema . P.P. de la gestió 

integrada de les 5 unitats refredadores per l’optimització del COP i del "Heat Recovery" . 

Control complert per microprocessador amb alarmes i gestió remota central compatible amb 

sistema Controlli, completa. Prestacions fred : temp. aire exterior: 35ºC, temp. sortida aigua freda: 

7ºC, capacitat frig: 860.000 frig/h, .Prestacions HR: temp. sortida aigua 55ºC, capacitat màx. 

aprox.: 1.000.000 Kcal/h .

Amb el conjunt d’aquesta central disposarem d’una capacitat total de generació que 

aproximadament suma : 

5.140.000 Frig/h. (≈ 5.977 KW(f)) i a més ,amb les calderes existents al projecte original tindrem: 

2.400.000 Kcal/h. (≈ 2.790 KW(c)) 

Amb tot això, es podran cobrir les necessitats totals de refrigeració i calefacció, en les condicions 

màximes previstes per les següents zones del Parc Científic: 

-El present nou estabulari dins de l’edifici modular 

-La ampliació de laboratoris de l’edifici modular 

-Edifici de serveis : Auditori i Restauració 

A més, també es podran cobrir les necessitats totals, sols de calefacció, per les següents zones 

del Parc Científic: 

-Torre B 

-Torre C 

-Torre D ( Es farà en previsió d’utilització pel futur , ja que per ara disposa de una generació 

pròpia de fred i calor a base de GN). 

En compliment del RITE ( IT 1.2.4.4) es faran els controls i les contabilitzacions dels consums 

adients que s’especifiquen en els amidaments i pressupost. 

4.- UNITATS TERMINALS. 

Les línies bàsiques del projecte redactat són les següents: 

a)Climatització de totes les dependències del Parc: laboratoris, oficines ó cadascuna de les zones 

de l’edifici de serveis com son: l’àrea de restauració i la sala de congressos, mitjançant 

climatitzadors centralitzats per zones que tindran secció d’extracció i retorn, secció de mescla amb 

aire exterior, free-cooling, seccions de filtres absoluts, humidificació opcional, bateries de fred i de 

calor a quatre tubs i sistema de recuperació energètica de l’aire exterior. 

Especialment en qualsevol àrea de laboratoris es podrà regular el nivell d’aportació d’aire exterior. 

Un sistema de desguassos permetrà evacuar l’aigua procedent de la condensació de la humitat 

ambient a la bateria de fred. 

El control d’aquests climatitzadors és exhaustiu i precisa l’actuació sobre comportes, vàlvula del 

circuit de refrigeració i de calefacció, així com un control exterior de la temperatura de l’aire bufat. 

El funcionament de cadascun d’aquests climatitzadors serà independent i es disposarà d’un 

quadre de control central per a usar-los. 

El drenatge serà conduït al desguàs mitjançant un tub flexible de plàstic a prova d’envelliment, de 

φ no inferior a 16 mm., amb sifó. 

5.- REGULACIÓ 

La regulació, serà electrònica de reguladors intel·ligents connectats via bus a un sistema de gestió 

centralitzat de l’edifici. 

Els elements de camp seran sensors i reguladors electrònics capaços de programar-los amb un 

punt de consigna, etc. L’actuació dels mateixos serà sobre vàlvules de dos vies de 

climatitzadores, a més de comportes i humectació per aquestes. 

El sistema de gestió tècnica de l’edifici també actuarà sobre tots els elements de la central 

tèrmica, on també es controlen la generació de fred, les calderes, les bombes d’aigua 

freda/calenta, els consums i la posició i actuació sobre bescanviadors i interruptors automàtics de 

clima. 

6.- XARXA DE CANONADES D’AIGUA 

La secció de les canonades i conductes és calculada, vigilant que no es sobrepassin els màxims 

aconsellables, segons estableixen les IC.2.4 i IC.2.5, i taula 2.2, en referència als límits de 

velocitat i nivells de soroll. 

S'han de realitzar, per això, les canonades i conductes, d’acord amb els continguts de la IC.11 i la 

IC.15.

A les canonades que condueixen aigua, no es sobrepassarà la velocitat de 2 m/s, ni la pèrdua de 

càrrega específica de 40 m.m.c.a/m. 

Per això, al present projecte, la velocitat màxima serà de 1,50 m/s i la P.C. màxima de 25 

m.m.c.a/m. 

A partir de la sala de màquines general per la segona fase que estarà situada a la coberta de 

l’edifici modular, on hi haurà la generació del fred i també la generació del calor, sortiran les 

canonades d’aigua freda i calenta que en distribucions independents per zones a quatre tubs, 

faran un recorregut principal per les cobertes i galeries de serveis en forma d’arteries principals. 

Des d’aquest punt sortiran les columnes baixants-muntants per arribar a totes les plantes 

alimentant les unitats climatitzadores, fan-coils , bateries de post-escalfament i també les presses 

d’aigua freda i calenta que s’instal·laran per poder complementar la climatització interior 

independent per cadascun dels laboratoris. 

Les canonades seran d’acer negre estirat, sense soldadura DIN 2440. 

6.1.- Detalls complementaris 

S’instal·laran purgadors automàtics d’aire en els punts alts i drenatges als baixos. Els purgadors 

d’aire seran de boia, automàtics amb comandament manual proveits de vàlvula de tancament. 

Es col·locaran claus de tall de tipus adequats esfèrics, de papallona o de seient on calgui, als tubs 

d’anada i de tornada de tots els fan-coils, climatitzadores, columnes muntants, brancals generals 

de distribució, bombes i a tots aquells elements susceptibles de ser reemplaçats, sense que per 

això calgui interrompre el servei a la resta de sectors. 

Les abraçadores i una estesa de canonades preveurà la lliure dilatació essent absorbida 

mitjançant compensadors adequats. 

Es preveurà un conjunt de vasos d’expansió pneumàtics del tipus de membrana, sota pressió de 

nitrogen, a fi d’absorbir les variacions de volum d’aigua de la instal·lació deguda a les diferents 

temperatures de treball, aconseguint amb això, una instal·lació tancada a l’atmosfera. 

Donat que s’alimentarà la instal·lació amb aigua de xarxa, serà necessari instal·lar un comptador 

del cabal d’aportació d’aigua al circuit i un tractament dosificador de polifosfats o un producte 

similar inhibidor de les corrosions, tot això per a un millor control i estabilització de les 

instal·lacions. 

6.2.- Aïllament tèrmic 

Totes les canonades estaran proveïdes d’aïllament tèrmic i anti-condensacions, amb gruix segons 

Normes IT.IC. 

Es farà amb camisa aïllant sintètica tipus “Armaflex”. 

A les cambres de màquines i zones vistes es procedirà amb acabat exterior d’alumini polit. 

A tota la instal·lació, les fuites tèrmiques globals, pel conjunt de conduccions, que passen pels 

locals no calefactats, no superaran el límit establert en el RITE. 

7.- XARXA DE CONDUCTES D’AIRE 

L’aire tractat pels climatitzadors s’impulsarà als locals condicionants mitjançant xarxes de 

conductes de planxa d’acer galvanitzat amb brides d’unió de tipus platina i amb aïllament exterior 

de fibra de vidre i alumini disposant d’amortidors acústics intercalats. 

El sistema escollit pel càlcul de conductes d’impulsió serà el de recuperació de la pressió estàtica. 

Els conductes de retorn seran calculats pel sistema de pèrdua de càrrega constant. 

En algunes àrees concretes hi haurà bateries de post-escalfament. 

Finalment i després d’intercalar els reguladors de cabal constant adequats, la distribució arribarà a 

les diferents reixetes i difusors d’alt poder d’inducció, amb velocitats de l’ordre de 2.50 m/s, 

tractant d’evitar els sorolls i corrents d’aire molestos. 

El retorn de l’aire serà recollit mitjançant una xarxa de conductes similar, amb reixetes d’alumini 

anoditzat. 

En aquest cas les velocitats a les reixetes de retorn no haurà de superar els 1.50 m/s. 

A cada pas de sector s’instal·laran les comportes tallafocs amb dues senyals de final de carrera.

8.- MESURES DE RACIONALITZACIÓ ENERGÈTICA 

Aquestes instal·lacions gaudiran d’un bon estalvi energètic, segons els continguts dels apartats 

anteriors, i amb les mesures preses que es relacionen, referents a: 

-Optimització d’energia de producció de refrigeració. 

-Recuperació del calor de la generació de fred “Heat-Recovery” 

-Recuperació d’energia de l’aire de les ventilacions 

-Sistema de modulació de generació de fred-calor. 

-Sistema d’unitats terminals amb controls de funcionament independents per zones. 

-Regulació electrònica individual, amb bus de control al sistema de gestió central. 

-Ventilació limitada i free-cooling. 

-Generació de calor a base de calderes de condensació de G.N. d’alta eficiència. 

-Controls i contabilitzacions dels consums adients s/RITE( IT 1.2.4.4). 

9.- JUSTIFICACIÓ DE LES INSTRUCCIONS TÈCNIQUES IT. 

9.1.- Generalitats. 

Després del què s’ha dit en aquesta memòria i amb les dades que a continuació es relacionen, 

considerem que en aquest projecte es complimenten adequadament les anomenades IT. 

10.- PUNTS D’ESCOMESA ELÈCTRICA 

Per a aquesta instal·lació, serà necessari preveure unes línies que sortiran dels respectius 

quadres, i disposaran selectivament de protecció magnetotèrmica i diferencial. 

Aquestes línies d’alimentació s’entregaran als quadres generals de comandament i protecció 

dissenyats per la potència del clima de les unitats de generació, bombes de circulació, 

climatitzadores etc. Les alimentacions per fan-coils arribaran directament a la caixa de borns de 

cada unitat. 

L’embornament, l’efectuarà sempre l’industrial de climatització, no obstant, l’estesa de línies de 

potència i línies de maniobra, seran realitzades en aquest cas per l’industrial electricista autoritzat, 

instal·lador de l’edifici. 

11.- VENTILACIÓ 

A més del sistema de ventilació incorporat al clima, descrit als apartats anteriors, s’efectuaran 

ventilacions amb aportació, amb extracció o amb els dos sistemes a base de caixes de ventilació 

complertes, xarxa de conductes de xapa galvanitzada, comportes de regulació, silenciadors, 

reixetes i les comportes tallafocs que calguin, per a obtenir els següents resultats: 

-Extraccions de lavabos ,cuines i zones de restauració. 

-Sobrepressió, escales, ascensors i ventilació vestíbuls d’independència. 

-Aportació i descàrrega d’aire refrigeració estació transformadora. 

-Ventilació locals tècnics de fontaneria, gasos i electricitat. 

-Ventilació s/Normes de les dues plantes soterrani d’aparcament, a base de produir 6 ren/h com 

mínim (ó 432 m3/h per plaça s/CTE) . Tot amb sistema d’aportació i extracció (ventiladors 400ºC- 

2 h),conductes i reixetes d xapa d’acer galvanitzat i funcionament enclavat amb horari i amb el 

sistema de detecció de CO2. 

-Pel que fa a l’aplicació del CTE i del RITE vigent a l’aparcament ,hem de fer constar que disposa 

d’un expedient exclusiu per aquest ús que ha estat redactat amb anterioritat al present projecte i 

que està en tràmit d’obtenció de la aprovació en el seu moment per part d’una Entitat d’inspecció i 

Control (ICICT, de Terrassa.)

II.-INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ EN EL NOU SEA 

1.HIPÒTESI DE CÀLCUL 

1.1.Paràmetres de càlcul 

Per la realització del projecte, s’han considerat les següents bases de càlcul: 

1.1.1.Condicions termohigromètriques exteriors 

Estiu33ºC bs 85% HR. 

Hivern 2ºC90% HR. 

1.1.2.Condicions termohigromètriques interiors 

Les condicions interiors hivern i estiu de totes les sales d’estabulació i laboratori són: 

22ºC 50% HR 

En les zones d’administració les condicions són: 

Hivern 20ºC 

Estiu 24ºC 50% HR sense control 

En la zona de rentat les condicions són: 

Hivern 20ºC 

Estiu 25ºC 55% HR sense control 

1.1.3.Il·luminació 

La ventilació a la zona d’estabulació d’animals serà regulable per simular el dia i la nit. (veure més 

instal·lació elèctrica) 

Per la resta de zones es considera il·luminació tipus fluorescent amb una potència de 20W/m² en 

totes les zones. 

1.1.4.Protecció solar 

En aquest projecte les proteccions solars no són d’aplicació, per estar situat en un soterrani. 

1.1.5.Ventilació 

Tots els sistemes de climatització de les diferents zones es tractaran amb 100% d’aire exterior. 

1.1.6.Filtració de l'aire 

S’han previst els següents sistemes de filtratge: 

FILTRATGE PRIMARI 

Tipus canviable 

Qualitat G-4 

Eficàcia gravimètrica: 90% 

Vida mitja: Substitució cada mes en els equips 100% aire exterior. 

Situat en tots els climatitzadors i reixes de retorn àrees classificades. 

FILTRATGE INTERMIG 

Tipus no regenerable compacte 

Qualitat F-7 

Eficàcia opacimètrica: 85% 

Vida mitja: 1 any amb filtratge primari. 

Situats abans de les bateries del climatitzador.

FILTRATGE FINAL EN CLIMATITZADOR 


Qualitat H-10 

Eficàcia: > 95% DOP 

Vida mitja: 2 anys amb prefiltre i filtre intermig correctament mantingut. 

Situat en la impulsió dels climatitzadors. 

FILTRATGE FINAL EN SALA 


Qualitat H-14 

Eficàcia: > 99,999% DOP 

Vida mitja: 2 anys amb prefiltre i filtre intermig correctament mantingut. 

Situat en els calaixos d’impulsió d’aire a la sala. 

1.1.7.Recirculació d’aire per hora ( N moviments ) 

Les renovacions dels diferents departaments dependran de la seva classificació segons les 

normes G.M.P. 

1.1.8.Sobrepressions 

Els gradients de pressió establerts en aquesta instal·lació s’han de fer tenint en compte que s’han 

de protegir els animals i els laboratoris per tal que no es produeixin contaminacions creuades. 

1.2.Fluids de servei 

1.2.1.Per refrigeració 

Aigua freda 7/12ºC de la central de producció existent. 

1.2.2.Per calefacció 

Aigua calenta 45/40ºC de la central de producció existent. 

1.2.3.Per motors 

Motors:380 V. III 50 Hz. 

1.2.4.Per control 

Corrent alterna: 24 V. 

1.3.Necessitats 

Amb les bases de càlcul indicades han resultat les següents necessitats: 

1.3.1.Potències frigorífiques / calorífiques 

Les potències frigorífiques i calorífiques obtingudes de realitzar els càlculs a les zones a tractar 

estan indicades a l’estat d’amidaments, així com el volum de cabal a tractar als diferents equips 

que tracten les zones. 

Els cabals necessaris seran aportats pels equips comuns a tot l’edifici, de tal manera que en el 

projecte anterior ja s’ha previst deixar un col·lector per a l’alimentació dels equips necessaris per a 

tractar els equips destinats a aquest projecte.

2. DESCRIPCIÓ DE LA INSTALACIÓ 

2.1. Tractament d’aire 

Per al tractament de l’aire s’han tingut en compte els diferents tipus de sala on s’ha de fer aquest 

tractament. 

Tractament d’aire a l’estabulari 

Per a les dependències on hi ha els animals, s’ha dissenyat un sistema de tot aire exterior amb 

seguretat perquè mai no es pugui quedar sense aportació d’aire per fallada de l’equip. 

El sistema de tractament d’aire es realitza tot aire exterior. A més, ha d’estar preparat per a les 

possibles descontaminacions a les sales. 

En els estabularis s’han previst unes campanes en les quals es recull l’aire procedent dels racks 

ventiladors, de forma que aquest aire es pugui evacuar de la sala el més ràpid possible. 

El tractament d’aire té instal·lada la filtració adequada per a aconseguir una classificació ISO-7 a 

la sala després del filtre H-14 final. 

A més, tenint en compte que tots els equips seran tot aire exterior, se’ls hi instal·larà un 

recuperador d’energia de tal manera que es pugui recuperar part de l’energia que expulsem a 

l’exterior. 

Es preveu un sistema per assegurar la pressió en les sales, per tal d’evitar possibles 

contaminacions creuades. 

Es preveuen bateries de postcalefacció als diferents laboratoris per a poder adequar la 

temperatura de la sala als requeriments dels usuaris. 

Tractament d’aire per a laboratoris 

Per als laboratoris s’han tractat com tot aire exterior, de tal manera que l’aire en cap cas és 

recirculat, per a evitar la contaminació creuada. 

El sistema de tractament d’aire es realitza tot aire exterior. A més, ha d’estar preparat per a les 

possibles descontaminacions a les sales. 

Com a difusor terminal dels diferents laboratoris s’han previst filtres absoluts H-14. El nombre que 

caldrà instal·lar es determinarà en funció de la classe de la sala. 

Es preveuen bateries de postcalefacció als diferents laboratoris per a poder adequar la 

temperatura de la sala als requeriments dels usuaris. 



S’ha previst una classificació dels laboratoris com ISO 8. 

Tractament d’aire a sales P3 

El tractament d’aire de les sales en qüestió és molt important perquè en aquestes zones es 

tracten patògens que poden crear malalties molt greus en humans; per aquest motiu, el sistema 

de tractament d’aire hauria de tenir una seguretat de funcionament. 

En aquesta instal·lació s’ha d’evitar que aquests agents es puguin transmetre a l’exterior, és a dir, 

evitar contaminacions creuades. 

L’aire expulsat a l’exterior ha de ser degudament filtrat. 

Tal com s’ha fet als equips anteriors, s’instal·la un equip de recuperació d’energia. 



S’ha previst una classificació dels laboratoris com a ISO 8. 

Tractament d’aire als passadissos.

Per al tractament d’aire dels passadissos, també s’ha fet tot aire exterior i amb una classificació 

ISO 8. 

Tal com s’ha fet als equips anteriors, s’instal·la un equip de recuperació d’energia. 

2.2. Instal·lació hidràulica aigua freda i calenta 

Els equips destinats a tractar l’aire de l’estabulari estaran alimentats d’aigua freda i calenta 

provinent d’un col·lector que s’ha previst al projecte anterior i que estarà ubicat a la zona tècnica 

de l’estabulari. 

A cadascun dels eixos de la zona tècnica on hi ha instal·lats els climatitzadors, existeix una bomba 

d’aigua freda i una altra bomba d'aigua calenta. 

Aquetes bombes aspiren i retornen l'aigua als col·lectors existents a la zona tècnica. 

Al circuit d’aigua freda i calenta són de cabal variable de tal manera que les bombes instal·lades 

per a aquesta instal·lació són de cabal variable amb variador de freqüència incorporat que es 

regula mitjançant la seva pròpia sonda de pressió en funció dels requeriments de la instal·lació. 

Les vàlvules de regulació de les bateries de fred són de dues vies i al final de cada ramal de 

cadascuna de les bombes hi ha una vàlvula de descàrrega proporcional per a mantenir en 

circulació com a mínim el 30% del cabal de cada bomba. 

La instal·lació hidràulica està realitzada amb canonada d’acer negre sense soldadura, amb dues 

capes d’imprimació. 

Les canonades estan aïllades en tot el seu recorregut amb coquilla d’espuma electromèrica. 

Totes les bateries, les de calor i lesa de fred, disposen de claus de tall a la canonada d’impulsió i 

de tall i equilibrat al retorn. També disposen de buidats conduits al desguàs a cadascuna de les 

bateries. 

2.3.Instal·lació elèctrica i de control i registre 

INSTALACIÓ ELÉCTRICA 

La instal·lació disposa d’un quadre elèctric general per al clima del que s’alimenten tots els 

elements existents, climatitzadors, humectadors, bombes de recirculació d’aigua, així como el 

quadre de regulació. 

Cadascuna de les sortides existents disposa de protecció diferencial i magnetotèrmica. 

La instal·lació elèctrica va per safata i tot el cablejat és Afumex. 

Tots els elements disposen de seccionador de potencia en el mateix equip per a l’aturada manual. 

Tots els ventiladors dels climatitzadors i dels extractors disposen de variador de freqüència 

controlat pel sistema de regulació. 

Les sortides d’alimentació als ventiladors, bombes d’aigua freda i bombes d’aigua calenta 

disposen, a la porta del quadre, d’un selector M-0-A per a cadascuna d’elles. A la posició M 

Manual s’engega l’equip directament, no el domina el control; en la posició 0 no engega de cap 

manera, en la posició A Automàtic l’engegada dels equips la domina el sistema de control. 

INSTALACIÓ DE CONTROL 

Tots els climatitzadors disposen de diversos elements de control. Són els següents: 

Servomotors per a les comportes dels climatitzadors 

Pressòstats per al control de colmatació dels filtres 

Vàlvules de dos vies per a les bateries de refrigeració 

Vàlvules de tres vies per a les bateries de calefacció 

Pressòstat per al control de las corretges dels ventiladors 

Sonda de pressió al conducte per al control del variador 

Sonda de temperatura d’impulsió 

A les sales hi ha altres dispositius per al control, que són els següents: 

Sondes de pressió per a la Sala i per al SAS

Comportes d’accionament ràpid amb lectura en continu de caudal tant per sala blanca com per els 

SAS 

Sonda de temperatura en el retorn de la sala 

Sonda d’humitat relativa per al retorn de la sala (només a sales amb control d’humitat) 

Interruptor per a la reducció de la temperatura per a l’estalvi energètic. 

Tots aquests elements de camp estan connectats amb el sistema de control central, on està 

ubicada la CPU Controlli. En aquesta CPU es realitzen els llaços de control de cadascun dels 

climatitzadors. 

Per al registre, els elements de camp són els següents: 

Sondes de pressió per a la Sala i pel SAS 

Sondes de temperatura de retorn de la sala 

Sondes d'humitat absoluta per al retorn de la sala (només sales amb control d’humitat) 

Control per les comportes de motor ràpid. 

Interruptor per a la reducció de la temperatura per a l’estalvi energètic. 

Interruptor per a la reducció de la humitat (només a les sales amb control d’humitat) 

A més, s’ha previst un sistema de descontaminació per a les sales que ho necessiten. 

3. SISTEMA DE RECUPERACIÓ DINÀMICA DE CALOR 

Es tracta d’un sistema de recuperació de calor que parteix del model clàssic de posar bateries 

d’aigua en les aportacions i extraccions de l’aire de ventilació. 

En el sistema típic l’energia de l’aire d’extracció de l’interior que ha estat tractat ens aporta una 

discreta proporció de fred/calor sensible que aprofitem en l’aportació de l’aire exterior que hem de 

introduir en l’edifici . 

En el nostre cas hem instal·lat un conjunt de bombes de calor aigua- aigua que treballen 

evaporant i condensant entre ambdós circuits de bateries amb unes condicions que milloren el 

CEE i el COP de les unitats fins a valors de l’ordre de 4,7 i 6,2 respectivament. 

Aquest procés ,analògicament es com treballar en un sistema geotèrmic, el qual ens permet 

millorar la recuperació energètica del senzill procés de bateries d’aigua que és molt poc eficient, si 

bé es molt segur contra les contaminacions per bypass de l’aire. 

Per entendre fàcilment que aprofitarem més energia, sols cal pensar que en el cas de las bateries 

d’aigua la suma total dels màxims gradients de temperatura de bescanvi es de 31º C , i quan hi 

afegim les bombes de calor en el sistema,en igualtat de condicions ,això millora pujant fins a 78º 

C. 

El sistema es ecològic, ja que en el balanç total estalviem energia, emissions de CO2 i també 

diners que ajuden a poder amortitzar el cost de la sobre-inversió en un termini raonable que 

normalment i segons les condicions de treball pot ser entre 5 i 8 anys. 

4. PROTOCOL DE POSADA EN MARXA I ATURADA 

Tota la climatització està gestionada des d’un sistema de control centralitzat on es regula, 

mitjançant consignes, la temperatura, la pressió i, a les sales que tenen control d’humitat, la 

humitat. 

Aquest sistema de gestió controla, a més, la posada en marxa i l’aturada de tots els equips, així 

com les alarmes que puguin generar.

IV.- NORMATIVA 

A més de les condicions generals fixades als apartats anteriors, tots els materials,el disseny i 

l’execució de les presents instal·lacions de climatització, hauran de complir amb la part que els 

afecti dels continguts de : 

Vigent Reglament d’instal·lacions Tèrmiques en els edificis RITE ,aprovat segons R.D. 1027/2007 

del 20 juliol. 

CTE (Codi Tècnic de la Edificació, aprovat segons R.D. 314/2006 del 17 març) 

Tota la maquinaria,materials i execució de les instal·lacions s’ajustaran a les vigents Normes i 

acompliran amb els requisits del segell europeu “CЄ” 

Tota la instal·lació elèctrica s’ajustarà a les normes que s’estableixen en el vigent "Reglament 

Electrotècnic per a Baixa Tensió " del Ministeri d'Indústria i Energia" Ordre del Ministeri d 

'Indústria de setembre de 2002. 

"Norma tecnològica de Edificació NBE-CPI" vigent ó la part del CTE que hagi estat d’aplicació. Tot 

segons consta a l’expedient en tràmit d’obtenció de la llicencia ambiental redactat i presentat a la 

aprovació dels Serveis Tècnics Municipals de L’ajuntament de Barcelona el juliol de 2008 . 

Tots els preceptes que són d’aplicació de la “Norma Bàsica d’Edificació sobre condicions 

acústiques als edificis” . 

Intervenció Integral de l’administració ambiental, aprovada per Llei 3/1998 de 27 de febrer ,de la 

Generalitat de Catalunya. 

Ordenança general del medi ambient urbà, aprovada per acord del Consell Plenari ,de 

l’ajuntament de Barcelona, de data 26 de març de 1999. 

Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral 

de l’administració ambiental i s’adapten els seus annexos, aprovat per Decret 136/1999 de 18 de 

maig ,de la Generalitat de Catalunya.

V.- ANNEXES 

Annex 1: Zones de climatització 

Els estabularis seran Classe ISO 7 i la resta de SEA seran de classe ISO 8 ( classe 100.000 ), 

excepte zona rentat, magatzems, administració que no seran classificades. Les sales d’animals 

tindran racks ventilats el retorn es connectarà directament als racks. 

A l’àrea de Vectors Virats l’extracció estarà equipada amb filtres absoluts de canvi segur. 

Es preveuen 11 zones de climatització: 

Zona 1: Unitat transgènics: U.T.1,U.T.2, U.T.3,U.T.4, U.T.5,U.T.6, Passadís transgènics y sortida 

de emergència 

Zona 2: Estabulari: locals B1, B2 ,laboratori B3, y àrees de canvi B1,B2 y B3. 

Zona 3:Area Cria : Estabulari B4, B5, B6, B7,E4,E5,E6 y àrees de cria. 

Zona 4: Area Cria: Passadís Cria, sortides emergència: 1.1,1.2,2.1,2.2 

Zona 5: Àrea experimentació: Passadís àrea exp. magatzem exp. sortida 3.1,3.2,4.1,4.2, Pas de 

Investigació,Pas de Rentat,vestuaris investigació homes y dones, blouses y dutxa de aire. 

Zona 6: Laboratoris: locals BCH1, BCH2, VDI1, VDI2, VDI3, IRRADIACIÓ, LAB 1, LAB 2, LAB 3, 

LAB 4, LAB 5, LAB 6, LAB 7, LAB 8, LAB 9, LAB 10, LAB 11, LAB 12, LAB 13, LAB 14. 

Zona 7: Estabulari: Àrea experimentació: E1,E2,E3, Quarantena, Sas y Area experimentació. 

Zona 8: Laboratoris P3: sas mat, sas Pers.1, sas Pers.2, Sas Pers.3, passadís, Labo1,Labo2, 

Animalari 1, Animalari 2, magatzem , residuos1, residuos2, Sas 1ª Canvi, Sas 2ª Canvi y Sala 

Biowaste. 

Zona 9: Zona rentat 

Zona 10: Magatzem cries, vestidors criadors 

Zona 11: administració, magatzem general 

Les impulsions i les extraccions seran les adequades per mantenir les sobrepressions. Els 

extractors portaran filtres de carbó actiu. 

Annex 2: Característiques de les sales 

S’adjunten fitxes amb les característiques de les sales: superfície, volum, renovacions, 

sobrepressions i un càlcul aproximat de les necessitats de refrigeració i moviment d’aire per tenir 

una idea de les aportacions que precisem i dels passos necessaris; pel càlcul de la càrrega de 

refrigeració únicament s’ha tingut en compte la càrrega per aire exterior i la càrrega per animals. 

Tots aquests valors han servit de base per la redacció del present projecte, però son orientatius i 

hauran de ser ajustats i verificats en el moment de l’execució de les instal·lacions . 

Annex 3: Càlculs 

-S'adjunten els fulls de càlculs de càrregues globals de fred i calor del local de l’estabulari. 

-A més, del local de l’estabulari ,per tal de complimentar la secció HE 1 “Limitació de la demanda 

energètica” també s’acompanyen els resultats de la justificació de conformitat amb la opció 

general per aplicació del programa oficial LÍDER, document reconegut del CTE. 

-També , de l’estabulari per tal de complimentar el RD 47/2007 (31 gener 2007) s’acompanyen els 

resultats de la justificació de la “Qualificació de Eficiència Energètica” segons la opció general per 

aplicació del programa CALENER, document oficial reconegut . 

Annex 4: Esquemes i Plànols 

- S’acompanyen esquemes de: 

- Funcionament del sistema de recuperació dinàmica de calor.

- Principi general de climatització de la central termo-frigorífica del Parc. 

Tanmateix s’adjunten plànols de l’estabulari on és remarquen: 

-Sobrepressions 

-Zones de climatització: 

és marquen diferents zones servides per unitats de climatització i unitats de reserva que ens 

podrien donar servei a varies zones; lògicament després d’aquestes unitats generals a cada punt 

d’impulsió existeixen les bateries, comportes, etc pel servei de cada sala. 

-Ubicació de climatitzadors: 

la idea es mantenir les unitats d’impulsió a la part de la sala tècnica que no te els 3 m d’alçada. 

Els extractors es preveuen ubicar al voltant dels patis d’extracció ò a la planta coberta 

d’instal·lacions . 

-Croquis d’una sala amb la disposició de la impulsió i de l’extracció per recollir els diferents racks 

ventilats; així com el sistema de recirculació per desinfecció de la sala, aquest sistema s’ha de 

repetir a totes les sales d’animals.

INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ 


PLEC DE CONDICIONS – PRESCRIPCIONS TECNIQUES 

Bomba de calor pel sistema de recuperació dinàmica 

Cada unitat serà bàsicament una complerta Bomba de calor aigua-aigua "Climaveneta" tipus 

NECS-WN/B 804. Dálta eficiencia, reversible en el circuit frigorífic de la propia màquina. Estarà 

equipada amb 4 compressors "Scroll" , dos circuits frigorífics independents amb refrigerant 

ecològic R-410-a. Disposarà dún sistema de control de pressió de condensació s/esquema 

hidràulic, amb acció proporcional sobre les vàlvules de tres víes . 

Incloint ,bescanviador plaques. Iinterruptor general i quadre elèctric complert , per control i 

protecció del sistema . Compensació factor de potencia. Relé de secuencia de fases. Control per 

microprocessador Carel/Modbus (RS485) amb alarmes i gestió remota central compatible amb 

sistema Controlli, completa. 

Sistema complert de control de capacitat optimitzat amb tots els dispositius secuenciadors de 

funcionament de la generació fred-calor ,sistema manual-automátic en funció de la temperatura 

exterior i de la demanda , per tal de primar la màxima recuperació eficient de fred-calor. 

Tot el sistema per a les dues bombes de calor. A base de quadre de control amb capacitat de 

regulació i control autònoma, centraleta electrónica Controlli , amb sondes, alarmes,etc, a través 

de lórdinador central amb els complements necesaris s/esqueme, complerts e instalats. 

-Certificacions CE 

Amb tot el conjunt serà obtingut un sistema capaç de recuperar fred-calor , durant tot l'any. 

Bombes 

Es projecten tres tipus de bombes: Rotor humit,rotor sec "In-line" i rotor sec en bancada. 

Les marques acceptades son de qualitat,"Grundfos","Wilo" ó "Sedical" 

Estaran preparades per a treballar amb aigua freda (-10ºC) i calenta (140 ºC). 

Seran escollides preferentment per 1450 r.p.m., estaran lliures de vibracions i seran silencioses. 


Fan-Coils 

Els fan-coils seran del tipus "Aircon,Carrier, Gould-Contardo, Roca" o similar, en general amb 

bateria per fred i calor a 4 tubs, safata de drenatge, ventilador de baix soroll, filtres, complerts 

amb selector de velocitats, i termòstat d'ambient,amb control segons es descriu als amidaments. 


Climatitzadors i caixes d'extracció higiènic 

Estaran constituïts per diferents seccions, tal com s'indica a la memòria i estat d'amidaments, 

cadascuna d'elles constituïda per bateríes especials d'alta qualitat i resistens a la corrosió . 

Aquestes bateríes i els ventiladors que seran centrífugs de doble oïda, d'alt rendiment i baix nivell 

sonor,láillament i estanqueitat dels panells ,la safata interior per recollida d'aigua. Tots aquest i 

altres components de la unitat tindràn el nivell d´higiene i fiabilitat necesari per sales blanques. 


Conductes 

En el cas de ser de xapa d'acer galvanitzat.Els gruixos seran : 

0,6 mm.per conductes de costat gran fins 500mm. 

0,8 mm.per conductes de costat gran de 501 a900mm.

1mm.per conductes de costat gran superior a 900mm. 

Les unions estanques i a prova de fuites d'aire aplicant-se material segellador a les juntes i 

cantonades. 

S'apuntalaran al forjat mitjançant barnilles cargolades galvanitzades i perfil angular galvanitzat 

muntat a la cara inferior dels conductes. 

Les brides d'unió seran de tipus pletina. 

Aniran aïllats sempre exteriorment i on és indicat. 

Els conductes en els llocs adients, oficines etc, ho seràn del tipus “Climaver-Neto” de tipus 

higiènic, de bona absorció acústica , cuidant al màxim léxecució en corbes i unions, per a 

evitar el desprendimient de fibra de vidre. 

Difusors i reixetes 

Els difusors incorporaran dispositiu de regulació de cabal. 

Segons la zona, seràn dácer inoxidable ó d'alumini anoditzat gris, preparades per a ser pintades 

un altre cop si fos necessari. 

Les reixetes seran també de les mateixes característiques que els difusors. Portaran incorporat un 

sistema regulador de cabal. 

Serà rebut a contramarc metàl.lic subministrat amb la reixeta. 


Canonades 

Seran d'acer estirat sense soldadura DIN 2440. S'instal.laran assegurant una bona circulació del 

flux sense obstruccions, eliminant les bosses d'aigua i fent fàcil el drenatge del circuit. 

S'instal.laran purgadors automàtics d'aire en els punts alts i drenatges als baixos. 

Els canvis de diàmetre es faran amb reduccions excèntriques als trams horitzontals i 

concèntriques als trams verticals. 

Les unions roscades es faran amb fil de cànem roscat en el sentit de la rosca i impregnat d'una 

barreja de mini de plom i oli de llinosa, aplicats només a la rosca mascle, i es premeran fins 

aconseguir una perfecta estanqueïtat, deixant al descobert, pel cap alt, dos fils de rosca. 

Les canonades s'instal.laran de manera adequada, de tal manera que presentin un aspecte net i 

ordenat. 

Estaran col.locades amb abraçadores sobre suports normalitzats suspesos del forjat mitjançant 

una varilla roscada.Entre la canonada, l'abraçadora i el suport es col.locarà una junta elàstica d'un 

mm. de gruix com a mínim.Es disposarà de manxons passamurs als passos de murs i forjat. 

Es preveurà la dilatació de les canonades instal.lant els dilatadors adients quan aquesta no sigui 

absorbida pels canvis de direcció. 

La separació entre suports serà de 2 m.per a tubs de 1/2", de 2,5m. per a tubs de 3/4" i 1", i de 

3m. per a tubs d'1 1/4" en endavant. 

Quan els suports siguin utilitzats per a canonades de diferents diàmetres, la separació entre 

suports serà la corresponent al diàmetre menor. 

Els trams verticals se suportaran cada 3m. pel cap baix. 

Totes les canonades estaran proveïdes d'aïllament tèrmic i anti-condensacions, segons Normes i 

tal com s'especifica a la memòria tècnica i als amidaments. 

Valvuleria 

Les vàlvules seran del tipus indicat a l'estat d'amidaments. 

Permetran el lliure flux de l'aigua amb pèrdua de càrrega no superior a la de 15m. de tub del 

mateix diàmetre, estant totalment obertes. 

Estaran proveïdes de ràcords de connexió amb el tub, que permetran el seu fàcil desmuntatge. 

Les aigües calentes estaran adequadament aïllades. 

S'instal.laran en llocs de fàcil accés.

Regulació 

Els quadres i canalitzacions (Tubs i safates) estaràn suficient dimensionats per afegir els elements 

de control i línies per enviar senyal externa al sistema de gestió centralitzada. 

Els elements de camp tindràn la possibilitat de connectar-se al sistema central 

Per tant això significa : 

Elements de clima amb controladors que puguin donar senyal a un bus extern. 

Els reguladors seran del tipus "Controlli" o similar intel.ligents. 

El sistema de control previst pel clima es complert ,molt sofisticat i està definit a la memoria i 

amidaments ,però fem constar que també consisteix a més, a més en : 

- Informació i actuació total sobre el sistema de maquinària, temperatures, humitats, filtres ,qualitat 

dàire, alarmes, estat de bombes, etc. 

-Informació i capacitat exhaustiva d’actuació des de l’“Ordinador” sobre totes les unitats 

climatitzadores, terminals post-tractament i de ventilació . 

Prescripcions generals 

S'exigeix una bona execució de les instal.lacions de manera què, si segons el parer de la direcció 

de l'obra , l'execució no és bona, l'instal.lador de climatització està obligat a refer els treballs, 

sense dret a indemnitzacions suplementàries. 

Els plànols del projecte indiquen la situació real o aproximada dels diferents elements 

(aparells,circuits,etc. ) de la instal.lació. No obstant això , la situació es fixarà sempre en el 

replantejament. 

Les variacions que es presentin, respecte la situació i els recorreguts previstos, no seran objecte 

de suplements en el preu, sempre que s'hagin indicat a través del marcatge. 

Els treballs corresponents a feines de paleta caldrà que siguin marcats, amb la suficient antelació, 

i que s'adjuntin, si cal, els plànols i dibuixos que la direcció d'obra consideri necessaris. 

Els ferratges necessaris per muntar els seus equips seran subministrats per l'instal.lador , el qual 

haurà de lliurar-los degudament pintats amb una capa de protecció antioxidant, i, un cop 

instal.lats, caldrà fer una segona passada. 

Per al replantejament i l'execució del marcatge de la instal.lació, caldrà tenir en compte, molt 

particularment, les instruccions de la direcció d'obra,de manera que quedi perfectament 

coordinada amb les altres instal.lacions. 

En tots els casos, les connexions s'efectuaran de manera que les soldadures o rosques quedin 

ben assegurades, durables, sense cap porositat o recremat, i amb possibilitats de revisió 

periòdica. 

No s'admetran esforços mecànics innecessaris superiors als normals dels propis tubs. 

Es senyalitzaran amb rètols denominatius les diferents línies generals i altres elements de 

l'instal.lació, com ara vàlvules ,etc. 

L'instal.lador haurà d'adaptar-se al pla de muntatge general de l'obra. La direcció d'obra li 

comunicarà les dates concretes d'acabament de les instal.lacions parcials, les quals es veurà 


La propietat es reserva el dret d'eliminar les partides que cregui oportú, deduint-les del valor 

adjudicat i amb la possibilitat de contractar-les per compte propi. 

Normativa 

Tots els materials i execució de les presents instal.lacions de climatització , hauran de acomplir 

amb la part que els pugui afectar de les següents Normes i Reglaments: 

- CTE (Còdi Tècnic de la Edificació, aprovat segons R.D. 314/2006 del 17 març) 

- Vigent Reglament d'Instal.lacions Tèrmiques en els edificis (RITE) 2007 , i instruccions 

tècniques complementàries (ITE). 

-Tota la instal.lació elèctrica s'ajustarà a les normes que s'estableixen en el vigent "Reglament 

Electrotècnic per a Baixa Tensió " del Ministeri d'Indústria i Energia" Ordre del Minister i d 

'Indústria de setembre de 2002. 

-Tota la maquinaria,materials i execució de les instal.lacions s'ajustaràn a les vigents Normes i 

acompliràn amb els requisits del segell europeu “CЄ”

-"Norma tecnológica de Edificación NBE-CPI-96". i també el CTE. (Segons expedients de 

llicencies ambientals redactats i presentats.) 

Plànols i documents 

Immediatament després de l'adjudicació de l'obra, l'instal.lador procedirà si cal a la confecció dels 

plànols i esquemes de l'obra, per a la qual cosa estarà en contacte permanent amb la direcció de 

l'obra, que li proporcionarà les informacions precises. 

Els plànols i esquemes d'obra se sotmetran a l'aprovació de la direcció d'obra abans de començar 

el muntatge; s'entén que, si s'efectuen feines abans de l'aprovació dels plànols corresponents, els 

eventuals canvis que pogués haver-hi recaurien sobre l'instal.lador de climatització. 

De forma anàloga, l'instal.lador confeccionarà els plànols corresponents a treballs de paleta, 

rases, ventilacions, etc. 

Tots els plànols i esquemes hauran de ser sotmesos a aprovació amb l'antel.lació suficient, per 

tal de no distorsionar la bona marxa de la instal.lació. 

La direcció de l'obra queda autoritzada a demanar a l'instal.lador els plànols de detall que 

consideri oportuns. 

L'instal.lador haurà de facilitar a la direcció d'obra les còpies dels plànols i esquemes executius. 

Durant l'execució dels treballs, els plànols i esquemes d'obra seran corregits i completats, si 

calgués, i constituirien la base per a la realització, a càrrec de l'instal.lador, dels plànols definitius 

de l'obra, que hauran de correspondre exactament a la instal.lació final. 

L'instal.lador de climatizació facilitarà a la propietat: 

.3 jocs de còpies dels plànols i esquemes definitius de l'obra, adequadament enquadernats. 

.1 joc de contravegetals dels mateixos plànols i esquemes. 

.1 còpia dels esquemes definitius d'obra, situats a l'interior de la sala de màquines, quadres i 

subquadres. 

.1 còpia de tot el Projecte complert en CD ROM. 

En el cas dels quadres i subquadres elèctrics: 

1) Esquema unifilar, si procedeix modificació. 

2) Plànol de disposició general amb mesures i pesos 

3) Esquemes de cablejat 

4) Corbes característiques dels relès de protecció 

L'instal.lador confeccionarà tots els expedients de legalització de les instal.lacions que ho 

requereixin,els Visarà pel Col.legi Oficial i ho presentarà als Organismes Oficials. Finalment 

presentarà les aprovacions o actes de posada en marxa oportunes. 

L'instal.lador facilitarà, també, la documentació corresponent al materials de peces de recanvi, on 

s'inclouran els preus i les peces recomanades, indicació dels tipus concrets, documentació tècnica 

i instruccions de funcionament i d'entreteniment dels diferents components. 

Condicions per a la recepció 

Per tal de procedir la recepció de l'obra - sense que això eximeixi d'altres exigències no 

esmentades en aquest plec de prescripcions tècniques - hauran de complir-se els punts següents, 

amb càrrec al pressupost de l'instal.lador: 

1) Lliurament i aprovació de la documentació prescrita en els paràgrafs anteriors. 

2) Comprovació per la direcció d'obra del bon acabat dels treballs. 

3) Proves d'estanqueïtat, condensacions, drenatges, circulació de fluids, dilatacions i rendiment 

tèrmic satisfactòries segons el Reglament. 

4) Comprovació de la selectivitat de les instal.lacions. 

5) Pèrdues de càrrega, sorolls, cops d'ariet i turbulències. 

6) Proves elèctriques i de control-maniobra del sistema.




Comprovació de posada en obra i acompliment de les característiques s/Projecte dels materials i 

de totes les màquines,generadors de fred i calor, bombes, climatitzadors i elements terminals. 

• Controlar el dimensionat de canonades i accessoris s/Projecte. Efectuar proves 

hidràuliques d’estanqueïtat, aïllaments, condensacions, drenatges, pèrdues de càrrega, 

sorolls circulació de fluids, cabals , pressions , temperatures i dilatacions . 

• Controlar el dimensionat de conductes i accessoris s/Projecte. Efectuar proves de cabals 

d’aire resultants, sorolls, i temperatures. 

• Controlar les temperatures ambientals i rendiment tèrmic satisfactòries segons el “RITE”. 

• Controlar l’acompliment de la sectorització contra-incendis i l’aturada selectiva de 

màquines de climatització d’acord amb el sistema de detecció de l’edifici. 

• Proves elèctriques, de control i de maniobra del sistema. 

• Comprovació de proteccions selectives. 

Es convenient que l’entitat de control també col·labori per comprovar que l’empresa instal·ladora 

acompleixi amb l’entrega dels següents punts: 

• Plànols i esquemes definitius de l’obra (as-built), convenientment enquadernats. 

• Exemplar de la documentació anterior en suport informàtic versió actualitzada 

dÁUTOCAD , per a la documentació gràfica, i WORD per a la documentació escrita. 

• Esquemes definitius d’obra, situats a l’interior de quadres i subquadres. 

• Documentació corresponent al manteniment de la instal·lació amb els Manuals d’ús i de 

Manteniment. Llista de materials indicant el tipus concret de bombes, màquines de 

refrigeració, climatitzadores, etc, amb tota la documentació tècnica i una llista de recanvis 

recomanats per a un any (convenientment valorada). 

• Legalització de la instal·lació amb el lliurament de les actes de posada en marxa del 

projecte de climatització aprovat pels Serveis d’Indústria de la Generalitat o entitat 

col·laboradora competent. 

• L’instal·lador instruirà al personal Tècnic de la Propietat en el funcionament de la 


• Signatura del contracte de manteniment anual específic per les instal·lacions de 

climatització.



DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA 

INFORME CALIFICACIÓ CALENER

' 

Proyecto: ESTABULARI PCB 

Fecha: 14lA4l0g 

CALENER.GT 

@frJ 

Informe Galiiicación 

Versión 3.0

fTT 

Calificación 

Energética de 

t-*..* Edificios 

Proyecto 

Comunidad Autonoma 

| 1. DATOS GENERALES 

Nombre del Proyecto 

Comunidad Autónoma 

Dirección del Proyedo 

Autor del Proyecto 

Autor de la Calificación 

Cataluña 

E-mail de contacto 

bone u@.tele fonica.net 

Tipo de edificio 

Otros 

ESTABTiLARI PCB 

Cataluña 

ESTABULARI PCB 

Localidad 

Baldiri Reixach 10,12 

FUND.PARC CIENTIFIC BCN 

2BMF & J.Boneu 

Barcelona 

Localidad 

Barcelona 

Teléfono de contacto 

93 4341018 

Cobertura solar mínima CTE-HE 4 (%) Energia eléct. con renovables (kWh/año) 

0.0 

0.0 

I z. nesumex l¡lolcnoones enencÉncos lruunrcs I 

lndicador Energético Edif. Objeto Edif. Referencia indice Calificación 

Demanda Calef. {kW'h/m") 517.8 485.4 t.o7 D 

Demanda Refri. (kW'h/m') 82.6 89.0 0.93 L 

Emisiones Climat. (kg Colm'z) 414.2 521.5 0.79 C 

Emisiones ACS {kg CO2lm) 0.0 0.0 -1.00 

Emisiones llum. (kg CO2/m2) 6.6 9.5 0.70 C 

Emisiones Tot. (kg CO2ImJ 420.8 s3t.0 0.79 c 

I 3. ETIOUETA Y VALORES TOTALES 

[.65-1.[U t 

1"UB{.38 

1.3ü{ 

"68 

D 

Goncepto Edif. obj. Edif. Ref. 

Energía Final (kWh(m'año)) 776.2 1795.5 

Emisiones (kg GO2I(m'año)) 420.8 531.0 

I Fecha:14l}4l}9 . Página 2 | 

I 

I

I 

Proyecto 

Calificación 

l;l 

ESTABULARIPCB 

y EnergÉücade 

lr 

Comunidad Autónorna 

Edificios 

Cataluña 

Localidad 

Barcelona 

4. ELEMENTOS CONSTRUCTTVOS r 

I 4.1. Gomposición de cerramientos , 

Nombre Tipo U (WI(m'KD Peso (kgfm'z) Golor 

Cerr¿m fachada-C Transitorio 0,67 177,53 4,70 

I_Cerraur fachada-C Permanente 1,04 0,00 0,70 

Forjado interior-C Transitorio 0,87 381,68 0,70 

I_Forjado interior-C Transitorio 0,87 381,68 0,70 

| 4.2. Acristalamientos I 

Nombrc Tipo Localización Factor solar U (trY{m,K} Tran. visible 

Alta abs Prop. globales Exterior 0,35 3,15 0,91 

I 5. CERRAMIENTOS 

I 5.1. Cerramientos - 

exteriores I 

l - 

I 

Nomble Comp. cerramiento Espacio Area (rr') Orient. 

P01 EOl PE002 Cerram fachada-C P0l E0t 78,84 90,00 

POl EOl P8003 Cerram fachada-C P0l 801 11,77 180,00 

POl Eol P8004 Cerram fachada-C P0l E0l 78,84 -9o,oo 

Pol Eot PE006 Cerram fachada-C P0l E0t 177,62 90,oo 

Pol E0l_ME00t I_Fog'ado interior-C P01E0t 3.387,63 Horiz. 

POl EOl ME002 Foriado interior-C P0l E0l 3.387,63Horiz. 

POl EOl ME003 Cerram fachada-C P0l E01 86,94 -179,40 

Pol EOt M8004 Ce¡ram fachada-C P0l E01 75,16 180,00 

POt EOl M8005 Ce¡ram fachada-C POl EOl 86,10 -89,40 

P01 Eol ME006 Cerram fachada-C P0l E0l 89,72 -90,00 

POl Eol M8007 Cerram fachada-C P0l E0l 13,58 0,01 

POl EOl ME008 Cerram fachada-C P01801 159,38 -0,33 

5.2. Cerramientos en contacto con el terreno 

Nombre Gomp. cerramiento Espacb Área (m') 

I G.VENTANAS I 

I 6.f .Ventanas - Dimensiones y or¡entac¡ón I 

I Fecha:14i04/09 Página 3 | 

. 

I 

I 

,

Calificación 

l?l 

Y:" Energética de 

r¡¡¡¡r Edificios 

Proyecto 

Comunidad Autonorna 


Cataluña 

Localidad 

Barcelona 

Nomble Acristalambnto Cerramiento Árca(m') Orient. 

Pol EOl PE002 vl Alta abs P01 EOl PE002 33,75 90,00 

POl EOl PE003 vl Alta abs POt Eol P8003 5,67 180,00 

POl Eol PE004 vl Alta abs POl EOl P8004 33,75 -90,00 

P0l_E0l_PE006_vl Alta abs POl EOl PE006 74,25 90,00 

I 6.2. Ventanas - Sombras y perrneabilidad 

Nombre 

Cortina I 

Persiana 

Retranqueo 

{m) 

Voladizo 

{m) 

Sal. Drcho. 

{m) 

Sal. lzqdo. 

{m) 

Permeabilidad 

(m8{h.m'z) 100Pa} 

POl E0l_PE002_vl No 0,00 0,00 0,00 27,0o 

Pol Eol PE003 vl No 0,00 0,00 0,00 27,04 

P01 EOl PE004 Vl No 0,00 0,00 0.00 27,OO 

POl EOl PE006 vl No 0,00 0,00 0,00 27,04 

I Fecha:14l04/09 - Página 4 | 

I

Calificación 

l?:l 

S*,, Energéüca de 

li¡rJ Edificios 

| 7. ESPAC¡OS 

I 

Proyecto 

Comunidad Autúloma 

I l.l. Espacios - Dimensiones 

t ' 

ESTABIJLARIPCB 

Cataluña 

Localidad 

Barcelona 

I 

y conex¡ones I 

Nombre Planta Multiplicador Área {nr') Altura (m) 

P0l E0l P0l I 3^387,63 2,94 

I l.Z.Espacios - Característ¡cas ocupacionales y funcionales I¡ 

Nombre 

mzfocup. 

(m"/per) 

Equipo 

(wm1 lluminación 

(Wrm1 

VEEI VEEI lim. 

(lltlfm'z.l00lux) flVlm'z.l00lux) 

lluminación 

Natural 

P0l E0l r0,00 15,00 4,40 7,W 10,00 No 

I e. eLeMeNTos DE SoMBREAMIENTo I 

t - - - - - - - - - - ' 

Nombre 

Altura 

(m) 

Anchura 

(m) 

x 

{m} 

Y 

{m) 

z 

{m} 

Azimut 

f) 

lnclin. 

(') 

Jffi r¿loalog-, Página 5 | 

t

Calificación 

f?l 

L. Energéiica de 

lr Edificios 

Proyecto 

Comunidad Autónorna 

ESTABULARIPCB 

Cataluña 

Localidad 

Barcelona 

I s. suasrsrEmAs PRIMARIoS I 

I 9.f . Bombas de circulación 

Nombre 

Tipo 

de control 

Gaudal 

(uh) 

Altura 

{m} 

Potencia 

nominal 

(kvu 

Rendimiento 

global 

BombaAF Velocidad variable 430.600 15,0 28,58 o,62 

BombaAC Velocidad variable I15.000 15,0 7,63 a,62 

I g.Z.Circuitos hidráulicos 

Nombre Tipo Subtipo 

Modo de 

operación 

T. consigna 

calor 

('c) 

T. eonsigna 

frio 

('c) 

Circuito AF Agua fría Primario Disp. demanda 7.4 

CircütoAC Agua caliente Primario Disp. demanda 80,0 

Circuito hid¡aulico I Agua fría Secundario Disp. dananda 7,0 

Circuito hidraúlico 3 Agua caliente Secundario Disp. dananda 80,0 

I g.S. Plantas Enfriadoras 

Nombre 

Nomble Subtipo Cornbustible 

Polencia 

nominal 

(kw) 

Rendimiento 

norninal 

Caldera I Condensacióa Gas Natural 803,00 I,l0 

I 9.5. Generadores de A.C.S. 

I S.S.t. Propiedades Generales 

Tipo 

Cap. N. 

Ref. 

(klll 

Nonrble Tipo Gombustible 

Cap.N. 

Gal. 

{kvu 

Potencia 

norninal 

(kw) 

EER 

Eléc. 

Planta enfriadora I Compresor electrico 2.215,W 3,80 

I Q d, Cal¡lcras 

Rendimiento 

nominal 

Volumen 

depósito 

(D 

I g.s.z. 

Panelsolar I 

I Fecha:14l04/09 

GOP 

EER 

Térm. 

I 

I 

I 

I 

I 

I 

Página 6 |

t?l 

jg-" 

Calificación 

Energética de 

lJ Edificios 

Nombre 

Proyecto 

Comunidad Autónoma 


Panel Solar 

Cataluña 

Árca 

(rn") 

Localidad 

Porcentaie 

demanda cr¡bierta 

(w 

Barcelona 

I 

I 9.0. Sistemas de condensac¡ón I 

I 

Nombre 

9.7. Equipos de cogenerac¡ón 

Nombre 

Potencia 

nominal 

(kw) 

Tipo 

Rendimiento 

norninal 

No celdas 

independientes 

Combustible 

Potencia 

nominal 

(klv) 

Potencia nom. 

ventilador 

(kWeelda) 

Recuperaeiiin 

de energía 

l-f""tl"'¡¿lO+lOg ,. PáginaTl 

I

lft 

V . 

Calificación 

EnergÉtica de 

lr Ediñcios 

Proyecto 

Cornunidad Autonoma 

ESTABULARIPCB 

Cataluña 

Localidad 

Barcelona 

I ro. suestsrEuAs sEcuNDARlos I 

Nombrc 

Tipo 

Fuente de calor 

Tipo de condensación 

EER 

GOP 

Potencia baterÍa frlo (kW| 

Potencia bateria calor {kW) 

Subsistema secundario 2 

Todo aire caudal constante 

Agua caliente 

2.49Q,O4 

1.337,W 

Caudal ventilador de impulslón (m8lh) 190.000 

Potencia ventilador de impulsión (kW) 65,00 

Control ventilador de imPulsión 

Caudal constante 

Gaudal ventilador de reúorno (m"fh) 190.000 

Potencla ventilador de retorno (kUY) 55,00 

Sección de hurnectacién 

Enfriamiento gratuito Sí 

Enfr iamiento evaporativo 

Recuperaciiin de energia 

I f""na t+lO+Og 

Página I I

@- 

Páqina 9 |




COMPLIMENT DB-HE1

Código Técnico de la Edificación 

LTDER 

DOCUiIEttT€ 

eÁsrco rye 

AHORRO trE EHERGIA 

HEl: ElrlITACfór* 

trE gEHiHDA 

EHERGETICA 

Proyecto: ESTAFULARI PCB 

Fecha: lñlg4n0gg 

Localidad: BARGELONA 

Gomunidad: GATALUNYA

crE ffi;t 

ffir# 

üu@ 

General 

Proyecto 

Localidad 


BARCELONA 

I. DATOS GENERALES 

Nombre del Proyecto 


Localidad 

BARCELONA 

Dirección del Proyecto 

Baldiri Reixach 10,12 

Autor del Proyecto 

2BMF & J.Boneu 

Autor de la Calificacién 

FUND.PARC CIENTIFIC BCN 

E{na¡l de contacto 

boneu@telefonica.net 

Tipo de edificio 

Terciario 

Gomunidad Auténoma 

CATALUNYA 

Teléfono de contacto 

93 4341018 

2. CONFORMIDAD CON LA REGLAMENTAC 

Comunidad 

CATALUNYA 

El edificio descrito en este informe CUMPLE con la reglamentac¡Ón establecida por el codigo 

técnico de la edificación, en su documento básico HEl. 

Calefacc¡ón Refrigeración 

% de la demanda de Referencia 99,S 103,0 

Proporción realtiva calefacción refrigeración 96,6 3.4 

En el caso de edificios de viviendas el crmplimiento indicado anbriormente no incluyg la comprobación de la bansmiüancia 

iimiiáár I,i Wm;Xésta¡leci¿á para las gá*iciones interiores que.separan las-unidades de uso mn sistema de 

éátetacc¡On previsto en el proyeito, con lás zonas comunes del edificio no calefactiadas.

crE J:;1" 

.mdr üu-* 

General 

Proyecto 

Localidad 

ESTABULAR¡ PCB 

BARCELONA 

Comunidad 

CATALUNYA 

3. DESCRIPCION GE Y CONSTRUCTIVA 

3.1. Espacios 

Nombre Planta Uso 

Glase 

hiorométria 

Área 

(m") 

Altura 

lm) 

P01_E01 P01 lntensidad Alta - 24h 4 ]387,63 2,90 

3.2. Cerramientos opaeos 

3.2.1 Materiales 

Nombre 

K 

lWmK) 

e 

lkolm3) 

cp 

{JftoKl 

R 

lm2K/Wl 

z 

fm?sPalKol 

Aluminio 230,000 2700,00 880,00 1e+30 

Betún fielbo o lámina 0,230 1100,00 1000,00 50000 

MW Lana mineral 

[0-04 Wl[mK]l 0,041 40,00 

I¡ rct 

't000,00 I SI 

Mortero de cemento o cal para albañilería y 0,550 1125.00 1000,00 10 

112 pie LP méhico o catalán 80 mm< G < 10 0,512 900,00 1000,00 10 

Cámara de aire sin venülar vertical 1 cm 0,15 

Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 9q 0,250 825,00 1m0,00 4 

Azulejo erámico 1.300 2300.00 840,00 1e+30 

Mortero de áridos ligeros [vermiorlita perlita] 0,410 900,00 1000,00 10 

FU Entrevigado cerámico -Canto 250 mm 0,908 1224,00 1m0,00 10 

Cámara de aire sin venülar horizontal 1 cm 0,15 

EPS Poliesüreno Expandido [ 0.029 W[mK] 0,029 30,00 1000,00 20 S¡ 

Tabique de LH sencillo [40 mm < Espesor < 0,445 1000,00 1000,00 10 

Fecha: 1510412009 Ref: 4BBMA6226íSAB8 :2

HE-1 

crE ooción 

.¿*|Efr 

*uw 

General 

Proyecto 

Localidad 


BARCELONA 

3.2,2 Gomposición de Cerramientos 

Nombre 

u 

fYlllm2Kl 

lúaterial 

Cenam fachada 0,67 Aluminio 

Forjado interior 

Tab.int.Aisl. 

Betun fieltro o lámina 

Comunidad 

MW Lana mineral [0.0a WlmKll 

Aluminio 

CATALUNYA 

Mortero de cemento o cal para albañilería y para 

1/2 pie LP métrico o catalán 80 mm< G < 100 mr 

Cámara de aire sin ventilar vertical I crn 

Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 

0,94 Azulejo cerámico 

3.3. Cerramientos semitransparentes 

3.3.1 Vidrios 

Nombre 

Mortero de áridos ligeros [vermianlita perlita] 

FU Entrevigado cerámico -Canto 250 mm 

Cámara de aire sin venülar horizontal 1 cm 

EPS Poliesüreno Expandido [ 0.029 W{mK]l 

Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 

1,44 Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 

Tabique de LH sencillo [40 mm < Espesor < 6O 

EPS Poliestireno Expandido [ 0"02S WlImK]I 

Placa de yeso laminado IPYLI 750 < d < 900 

u 

{Ylflm?Kl 

Espesor 

lm) 

0,003 

0,003 

0,035 

0,003 

0,010 

0,115 

0,000 

0,015 

0,o20 

0,020 

0,250 

0,000 

0,010 

0,015 

0,020 

0,050 

0,015 

0,020 

Factor solar Jusl,

HE-1 

glj opción 

('eneral 

Nombre 

Proyecto 

Localidad 


BARCELONA 

Comunidad 

CATALUNYA 

U 

lWm2Kl 

Factor solar Just. 

Alta abs 3,15 0,35 SI 

3.3.2 Marcos 

Nombre 

VER-Con rotura de puente térmico entre 4 y 12 mm 

3.3.3 Huecos 

Nombre 

Acristalamiento 

llarco 

Yo Hueco 

Permeabilidad m"/hm2 a l00Pa 

U {w'm'K} 

Factor solar 

Justificación 

3.4. Puentes Termicos 

Hueco 

Alta abs 

U 

(Wm'K) 

VER_Con rotura de puente térmico entre 4 y 12 mm 

10,00 

27.00 

3,24 

0,33 

SI 

En el cálculo de la demanda energética, se han utilizado los síguientes valores de transmitancias 

Grmical lineales y factores de terñperatura superf¡cial de los puentes térmicos, los cuales han 

de ser justificados en el Proyecto: 

YW(mK) 

Encuentro foriado-fachada 0,41 4,75 

4,00 

FRSI 

Just.

srq ffil,, 

ffi .* 

General 

Proyecto 

Localidad 


BARCELONA 

Comunidad 

CATALUNYA 

Encuentro suelo exterior'fachada 4,44 o,72 

Encuentro cublerta-fachada 0,44 4.72 

Esquina saliente 0,16 0,80 

Hueco ventana 0,@ 4,77 

Esquina entrante 

-0,f 3 0,82 

Pilar 0,05 a,7s 

Unión solera pared exterior 0,13 4,74 

I Fecha: 1104/2009 Ref:4BBMA622619AB8 Pásina: 5 |

ffi:*a Pmyecto 

4. Resultados 

Localidad 


BARCELONA 

4.{, Resultados por espacios 

Espacios 

Area 

(m") 

Noqtpac¡os 

iquales 

Galefacción 

% de max 

Galefacción 

% de ref 

Gomunidad 

CATALUNYA 

Reftlgeración 

% de max 

Refrigeración 

% de ref 

Po't E01 3387,6 1 100,0 99,9 100,o 103,0 

Fecha: t5f(Ml20@ Ref:4888IA622619A88 :6

tF :*:: 

Proyecb 

Localidad 


BARCELONA 

5. Lista de comProbación 

Comunidad 

CATALUNYA 

Los parámetos caracterisücos de los s'rguientes elementos del edificio deben acreditiarse en el proyecto 

Tlpo 

Material 

Acristalamiento 

Nombre 

MW Lana mineral [0.M W¡[mKll 

EPS Poliesüreno Expandido [ 0.029W[mKl] 

Alta abs




FULLES DE CÀRREGUES

Dimensiones de Sala Calor Maquinaria Personal 

Carga ∆T Mov. Aire 

Sala Denominación Sala Clase Superficie Altura Volumen Instalada Factor Sala Total Sensible Deducido Hora Impulsado 

Simult. Psicrom. s/clase s/clase 

LABORATORI P3 Nº Roedores Total Total 

No. m² m m³ kW kW Cantd. kW kW °C Mov/h m³/h 

Climatizador - CL8 

SAS MAT ISO 8 16,20 2,80 45,36 0,62 9,00 20,0 907 

SAS PERSON 1 ISO 8 10,70 2,80 29,96 0,41 9,00 20,0 599 

SAS PERSON 2 ISO 8 6,60 2,80 18,48 0,25 9,00 20,0 370 

SAS PERSON 3 ISO 8 1,90 2,80 5,32 0,07 9,00 20,0 106 

AREA VECTOR VERALS ISO 8 9,90 2,80 27,72 0,38 9,00 20,0 554 

LABO 1 ISO 8 12,40 2,80 34,72 2 0,14 0,61 9,00 20,0 694 

LABO 2 ISO 8 14,90 2,80 41,72 2 0,14 0,71 9,00 20,0 834 

ANIMALARI 1 ISO 8 11,60 2,80 32,48 2.500 0,83 1 0,83 1,27 9,00 20,0 650 

ANIMALARI 2 ISO 8 18,70 2,80 52,36 2.500 0,83 1 0,83 1,54 9,00 20,0 1.047 

ALMACEN ISO 8 9,20 2,80 25,76 0,35 9,00 20,0 515 

RESIDUOS 1 ISO 8 7,60 2,80 21,28 0,29 9,00 20,0 426 

RESIDUOS 2 ISO 8 6,20 2,80 17,36 0,24 9,00 20,0 347 

SALA 1º CAMBIO S/C 2,40 2,80 6,72 0,09 9,00 20,0 134 

SALA 2º CAMBIO S/C 5,00 2,80 14,00 0,19 9,00 20,0 280 

ESPAIS VIRALS S/C 20,60 2,80 57,68 0,78 9,00 20,0 1.154 

153,90 430,92 1,65 1,65 4 0,28 7,78 8.618




CÀLCULS

CALCULO D€ GALEFACCION 

SUPERFICIE 

CE¡,¡ENNI ESTABULARI 

?g,l}4t2cf,€8:17 

PROYECTO: 

OTRA CIUDAD FACTOR DE ENCIA 

K (KcaU h 

1% 

oC m') 

TIPO 

TECHO 0,87 BAJO LOCAL 

PARED EXT 0,67 

TEMPERATURA EXTERIOR 

TEMPERATURA INTERIOR 

DIFERENCIA 

2 

2. 

n 

TABIQUES 

SUELO 

VENTANAS 

1,04 

0,87 

3,2 

NO PERSONAS 

AIRE EXTERIOR (sl RITE) 

40 

;; stN AIRE EXTERIoR.-- | o,oo m3|/h 

z 

a 

= 

a z 

g. 

- 

lll 

m2 VENTANAS 

m'PARED EXTERIoR 

DATO K dT W SENSIBLES 

N 0,00 3,2 n U 

NE 

E 107,00 3,2 N 7.963 

SE 

S 5,60 3.2 n 417 

SO 

o 33,00 3.2 n 2.4fi 

NO 

H 0.00 3,2 n 0 

NE 

E 148,00 0,67 n 2.ffi 

SE 

q 6,50 0,67 n 101 

SO 

o 45,00 0,67 n 701 

NO 

N 0,00 0,67 ¿v 0 

m'TECHO BAJO LOCAL 

m2 TABteUES tNTERIoRES 

m'suELo 

PERSONAS 

ILUMINACION 

3.387.00 

s15,00 

3.387,00 

0,87 

1.04 

na7 

10,0 

10,0 

10,0 

v.M 

6.228 

u.re4 

m3/h lNFlLTRACloNEs r80.000 1.205.581 

m1n ¡tne EXTERIoR 

FACTOR DE INTERMITENCIA 

GARGATOTAL (W... 

1¡üt.¿3r

29t04t2409 8 17 

I lEMpERnruRA EXTER|OR i ss i 

i HUMEDAD RELATIVA. EXT. i 70 i 

I TEMPERATURA INTERIoR i 

AIRE EXTERIOR (s/ RITE) i 

4000000 

3500000 

3000000 

2500000 

2000000 

1 500000 

1 000000 

500000 

0 

m2 VENTANAS 

m2 VE|.IANAS 

os .os ,{ts ,.!s 16$ 'So r,oo 

CALCULO DE CARGAS FRIGORIFICAS 

21,8 

PARED EXT 

TABIQUES 

SUELO 

VENTANAS 

FACTOR DE SOMBRA 

* SIN AIRE EXTERIOR* i-@:_i 

(vv) 

341 i 

c ToTAL(vv) 

-c. SENSIBLE (W) 

CARGA TOTAL (W} 

LA CARGA 

W LATENTES 

i r rrl o.tq 

i__-_-- -*.---- 

-- ------ 

I 

:-.. ... ---.-.- 

o,?2-- 

W SENSIBLES 

0 

28726 

0 

0 

_ 1,999 

*-l¡sr 

0 

ó 

'---'$Tm6d-"-- 

__,-?51ss--

NECS.WN 

$¡ruG,..ru¡rz. 

PRESTAZIONI IN REFRIGERAZIONE 

COOUNG CAPACIW PERFOR'IANCE 

ri 

' 

,.,,..,,,;,'.üOf 

Tcd I so 35 ,r0 .ts so 65 I ¡o s5 ¡to 15 50 65 | 30 35 4----!!--- 50 55 

Tev 6,0 f,0 8,0 

Pf 

QEv 

175,9 168,6 160,3 15r,0 140,8 

30,3 29,O 27,6 26,0 24,2 

181,5 173,9 f66,4't56,0'l¡15,7 

31,2 29,9 28,s 26,9 25,1 

187,1 179,3 17!,6 161,1 150,6 

32,2 30,9 29,4 27,7 25,9 

Dpev 

Pa 

24,8 

35,8 

22,7 

39,5 

20,5 18,2 

4a',9 49,0 

15,9 

54,8 

26,4 24,2 21,9 19,5 17,O 

36,0 39,7 4:1 49,2 55,0 

28,0 25J 23,3 

3t5,2 3S),9 44,3 

20.8 18,2 

¿t9,4 55,2 

R 28,6 26,7 201,5 197,1 19,3 2',t5.3 21',1,2 26,9 2@,3 197,4 221,1 216,8 212,2 207,5 292,5 

Qcd 

Dpcd 

36,2 

35.5 

35,6 

34,3 

35,0 

33,0 

U,2 

31,7 

38,5 

'30,3 

37,2 

37.4 

36,6 

36,1 

35,9 

34,8 

35,2 

33,4 

U,4 

31,9 

92 

39,5 

37,5 

38,'l 

36,8 

36,6 

36,1 35,2 

35,f 33,5 

Tev 

FT 

Qev 

Dp€v 

Pa 

Pt 

Qcd 

Dpcd 

9,0 

'r92,6 

184,6 175,8 166,1 156,6 

33,2 31,8 30,3 28,6 26,8 

29,7 27,3 24,8 22,',1 19,4 

36,4 &J 44,4 ¡f(¡,5 56,3 

22f'$ 22.,3 217,6 212,7 207,6 

39,2 38,s 37,7 37,0 36,1 

41,6 ,10,0 38,5 36,9 35,3 

10,0 

1S,2 19,0 181,0 171,2 160,6 

3¡1,1 32,7 31,2 29,5 27,7 

31,5 28,9 26,3 235 n,7 

36,6 &,2 4,6 49,6 55,4 

23p,6 227,E 22.9 2',17,9 212,7 

&,2 39,5 38,7 37,9 37,0 

8,7 42,O ¡1O,4 38,7 37,0 

f 1,0 

26,8 

'tS,4 186,2 176,3 165,7 

35,1 33,7 32J 30,4 28,5 

3Ír,3 30,6 27,8 24,9 22,O 

36,8 &,4 4,7 49,7 55,5 

23€.4 2fi3 228,2 273,1 217,8 

41,2 &,4 39,6 38,8 37,9 

45,9 4,1 42,3 ¿10,6 38'8 

Tcd I SO 35 ¡O ¡rS 60 55 | gO 35 ¡O ¿15 5t¡ 55 | 30 35 ¡l{) ¡t5 50 55 

Tev 6,0 7,0 8,0 

?a 205.8 196,2 185,9 174,8 162,s 2',t2.5 2@.,7 192,1 180,7 168,6 219,3 2@,1 198,3 185,8 174,5 

Qev 35,4 33,8 32,0 30,1 28,0 36,6 34,9 33,1 31,1 29,0 37,8 36,0 34,1 32,2 30,0 

Dpev 25,'t 22,8 20,5 18,1 15,7 26,8 24,4 21,9 19,4 16,9 28,5 25,9 23,3 20,7 18,1 

Pa 41,7 45,9 50,7 56,4 e2,7 42,O 46,1 51,0 56,6 63,0 42.2 6,4 51,3 56,9 63,3 

P| 245.1 239,3 233,6 227,7 221,8 252,0 24F'0 2&,O 2vp 227,9 25€,o 252,7 246.5 240,2 2v,0 

Ocd 42,4 41,5 40,5 39,6 38,6 ,{3,6 42,6 41,6 4,7 39,7 4.8 4Íl,E 42,8 41,7 &,7 

hcd 35.9 UA 32,8 31,3 29,8 3E,0 36,3 U,7 33,1 3',1,5 4.1 38,3 36,6 34,9 33,2 

Tev 9,0 f 0,0 ff,0 

Pf m.o 215,6 20,/.,6 

Qev 

Dpo/ 

Pa 

Pt 

Qcd 

Dpcd 

',t92,8 1ú,4 23p.8 22,1 2f0,8 1$,9 186,4 23€..6 228,6 217,1 2É,O 152,4 

38,9 37,1 35,2 33,2 31,1 4j 38,3 36,3 34,3 32,1 41,3 39,4 37,4 s5,3 3:1,1 

30.3 27,6 24,8 22,1 19,3 32.2 29,3 26,1 23,5 20,6 g,'l 31,0 28,0 25,0 22,O 

42,5 46,6 51,5 57,1 63,5 42,7 ¡f6,8 51,7 57,3 63,7 42p 47,O 51,9 57,5 63,9 

265,9 259,4 253,0 2¿6,5 2¡$,1 272.9 266,1 25€,4 252,8 246'2 279.9 272.8 2€f,9 25B''t 252'4 

¿f6,0 .14,9 43,9 42,8 41,8 47,2 6,1 ¡15,0 43,9 42,9 8.4 47,3 ¡16,1 45,0 43'9 

42.3 &,4 38,5 36,7 34,9 44,6 42,5 ,f0,s 3E,6 36,8 46.9 44,7 42,6 ¿{O,5 3E'6 

¡O ¡15 50 55 

¡o -¡15 -5() 56 

Tcd 30 35 

Ten 6,0 7,0 (e,o V'./¿r'J) 

t¿t 23p.,1 220,6 2(F,5 fS,8 1@,5 23F,8 228,0 215,5 2@,5 leK,,O 247.5 2s.3 22,6 2(8,4 1f'¡'. 

Qev ¿to,o 38,0 35,9 33,7 31,4 41.3 39,2 37,1 34,9 32,5 42,6 40,s 38,3 36,1 33,7 

Dp€v 25,5 23,1 20,6 18,2 15,8 27,3 24,6 22,O 19,5 le,g 29.1_ 26,3 235 20,8 18,1 

Pa 47,7 52,3 57,6 63,8 70,7 48,0 s2,6 57,9 64,1 7',t,1 (¡g.ql sz,s 58,3 ul 71'4 

'29,8)285,0 

Pt 276.9 N,7 2A.6 2#,7 248.,9 2U.9 2n,4 270,0 26p,8 256,8 

2n.4 2@9 2e.,7 

Qcd 47,9 8,7 45,6 44,4 4Í1,3 ¡f(¡,3 48,0 46,8 45,7 44,5 \*r'f +s,¿ 48,1 4o,s 6l 

Dpcd 36,7 34,9 33,2 31,6 30,0 38.8 36,9 35,1 33,4 3JJ 

4f ,o 39,0 37,1 35,2 33,5 

Tev 9,0 -'a.. íf 0,0) !¿:qr-i I1,0 

IT 255.2 242,7 2?p,7 216,2 2s2,2 26a,9 [?s0,1] 2fip 2?3,1 26,9 270,7 217,6 24,1 23p,1 215,7 

Qev 44,O 4't,8 3e,6 37,2 34,8 ¿15,3 43,1 4O,8 38,4 36,0 ¡16,6 4,4 4?,1 39'6 37'2 

hev 30,9 28,0 25,1 22,2 19.4 32.8 29,7 26,6 23,6 20,7 34.E 31.5 28,3 25,2 22,1 

Pa ¿18,5 53,2 58,6 64,8 71,8 ¿s,e @ s8,e 6s,1 72,'l ¡fSl,O 53,7 59,1 65,4 72'4 

Pt w.8 2C2,7 2U3 2n.1 2@,7 308,8 3m,4 252,2 2U,3 276,7 316.8 308,1 2S,6 291,6 283,8 

Qcd 52,0 5O,7 49,4 82 ¡16,9 53.4 52,0 50,7 €,4 8,2 

54.8 53,4 52,0 50,7 4S),4 

Dpcd {t,3 41,1 3S,1 37J 35,3 ¡15,6 43,3 41,1 39,1 37,1 ¿|8.O 45,6 43.2 41,1 39'0 

Tcd ["C] - temperatura acqua usconts condonsatoÍo 

Tev ['C] - temp, acql¡a lrscEnb evapor¿ttoré 

Pf tlill - potenza frigoribra 

Qev [rf'/h] - portata acqua evaporator€ 

Dpév [kPal - perdita cf, carbo evaporatore 

Pa [




ESQUEMES

5) INSTAL·LACIÓ DE FONTANERIA 


MEMÒRIA 

OBJECTE 

La instal·lació té com a finalitat assegurar el subministrament d’aigua al nou estabulari situat a 

l’ampliació de la fase II del Parc Científic de Barcelona en condicions adequades de pressió i 

temperatura, garantint un servei fiable que permeti l’atenció satisfactòria dels usuaris així com 

un adequat manteniment. 

Es prestarà especial atenció als sistemes de recuperació energètica i a minimitzar els consums 

d’aigua. 

ANTECEDENTS 

El nou servei es troba situat a l’ampliació del Parc Científic, i les instal·lacions s’alimenten de 

les xarxes generals previstes en aquesta ampliació, que s’han projectat tenint en compte les 

necessitats d’aquest servei. 


En el disseny de la instal·lació s’ha prestat una especial atenció als següents criteris: 

- Estalvi en el consum d’aigua potable 

- Estalvi energètic 

- Seguretat davant la legionel·la 

- Utilització de materials ecològics 

Per a minimitzar el consum energètic s’ha previst la utilització d’aixeteries temporitzades als 

vestuaris. Així mateix, s’ha previst la recuperació d’aigües de pluja per al seu ús en la xarxa de 

fluxors. 

Per tal de minimitzar el consum energètic s’ha previst la instal·lació d’un sistema de panels 

solars per a producció d’aigua calenta sanitària. 

Per a evitar l’aparició de brots de legionel·la, la xarxa d’aigua calenta, limitada a la zona de la 

cuina i cafeteria i estabulari, disposarà de línia de retorn evitant al màxim punts sense 

recirculació. 

Les canonades previstes seran de polietilè reticulat, lliure d’halògens per tal d’evitar problemes 

de corrosió i ecològics. 


Per tal de facilitar els treballs de prevenció contra possibles cassos d’aparició de legionel·la, 

s’han previst línies diferenciades de distribució pels diferents usos, disposant-se en total de les 

següents xarxes: 

• Xarxa d’aigua descalcificada potable 

• Xarxa d’aigua descalcificada de laboratoris 

• Xarxa d’aigua desmineralitzada 

• Xarxa de fluxors 

• Xarxa d’aigua calenta sanitària

Xarxa d’aigua descalcificada potable 

La xarxa d’aigua descalcificada potable es destinarà al seu us en vestuaris i llocs de “vending”. 

Partirà de la connexió prevista a la cota 47 i alimentarà als dos grups previstos de vestidors i un 

espai per a “vending”, tal i com està indicat als plànols. 

La xarxa dicurrirà per la cota 47 baixant a alimentar els distints punts de consum empotrada als 

paraments verticals. 

Es disposarà de claus de tall a l’accés a cada bloc d’utilització amb la finalitat de facilitar les 

feines de manteniment. 

Les xarxes de distribució d’aigua potable seran de polietilè reticulat per tal d’evitar problemes 

de corrosió. Així mateix, aquest material permet suportar els possibles moviments estructurals 

sense danys per a la canonada. 

Xarxa d’aigua descalcificada 

Per l’ús dels laboratoris i dels diferents punts de consum previstos, així com l’alimentació 

d’autoclaus, tunell, rescloses i la resta de punts d’alimentació, es partirà de la connexió prevista 

a la xarxa general d’aigua descalcificada de l’edifici, situada a la cota 47. 

La xarxa dicurrirà per la cota 47 baixant a alimentar els diferents punts de consum empotrada 

als paraments verticals. 

Es disposarà de claus de tall que permetran un fàcil manteniment a l’accés de cada laboratori i 

a les connexions de les màquines, tal i com s’indica als plànols. Així mateix, es disposarà de 

contador que permetrà contabilitzar els consums del departament. 

Les xarxes de distribució d’aigua descalcificada seran de polietilè reticulat per tal d’evitar 

problemes de corrosió. Així mateix, aquest material permet suportar els possibles moviments 

estructurals sense danys per a la canonada. 

Xarxa d’aigua desmineralitzada 

Es disposarà d’una xarxa d’aigua desmineralitzada, que s’alimentarà de la xarxa general de 

l’edifici per a subministrament dels aparells que ho requereixin d’acord a les especificacions 

dels fabricants. 

La xarxa discorrerà per la cota 47 baixant a alimentar els diferents punts de consum encastada 

a paraments verticals. 

Es disposarà de claus de tall a cadascun dels punts de subministrament per a facilitar les 

tasques de manteniment. Així mateix, es disposarà de comptador que permetrà comptabilitzar 

els consums del departament. 

Les xarxes de distribució d’aigua desmineralitzada seran de polipropilè PN 10 

Xarxa de fluxors 

L’alimentació dels inodors dels vestidors es farà a partir de la xarxa de fluxors general de 

l’edifici. Aquesta xarxa utilitza aigua pluvial recuperada amb la finalitat de minimitzar el consum 

d’aigua potable. 

Es disposarà de claus de tall a l’accés a cada bloc de vestidors i cada inodor amb la finalitat de 

permetre un adequat manteniment. 

Les xarxes de distribució d’aigua de fluxors seran de polietilè reticulat per tal d’evitar problemes 

de corrosió. Així mateix, aquest material permet suportar els possibles moviments estructurals 

sense danys per a la canonada.

Xarxa d’aigua calenta 

La xarxa d’aigua calenta per a l’estabulari partirà dels punts de connexió previstos al projecte 

general de la fase II, situats a la cota 47. 

S’ha previst l’alimentació dels vestidors, piletes dels laboratoris i les diferents màquines que així 

ho requereixin, tal i com està indicat als plànols. 

D’acord amb la normativa vigent, i per tal de minimitzar el consum energètic s’ha previst la 

instal·lació de panels solars tèrmics per al escalfament de l’aigua, amb recolzament de les 

calderes de climatització en cas necessari. 

Per tal d’assegurar la disponibilitat immediata d’aigua calenta als punts de consum es 

disposarà d’un circuit de retorn amb dues bombes recirculadors, una de elles en reserva, 

garantint així una temperatura adequada a la xarxa de distribució i evitant zones temperades 

que afavoreixin el desenvolupament de la legionel·la. 

La xarxa de distribució serà de polietilè reticulat, amb aïllament tèrmic per tal de minimitzar les 

pèrdues d’energia i en compliment de la legislació vigent.

INSTAL·LACIÓ DE FONTANERIA 


PLEC DE CONDICIONS 

Canonades 

Les canonades de polietilè reticulat seran tipus Wirsbo-PEX-serie 5, segons norma UNE-53- 

381-89. 

Per a les unions o canvis de direcció o diàmetre s’usaran accessoris de pressió per als 

diàmetres disponibles, sent roscats per als diàmetres superiors. 

S’utilitzaran sempre accessoris de la mateixa marca que el fabricant de la canonada. 

S’utilitzaran en totes les unions eines i accessoris adequats al tipus de tub emprat. Els talls 

s’efectuaran a la mesura exacta, sent el tall perpendicular a l’eix del tub i eliminant-se les 

rebaves. 

Han d'evitar-se en tot cas les unions dins els passamurs o en punts no accessibles. El nombre 

d’unions serà el mínim possible, no permetent-se l’aprofitament de retalls de canonada. 

Les parets interiors de les canonades seran perfectament circulars i no tindran esquerdes ni 

buits. 

S’instal·laran sobre suports de perfil normalitzat mitjançant abraçadores. S’atendrà en tot cas 

les recomanacions del fabricant pel que fa a suports fixos i lliscants a fi de permetre la dilatació 

pròpia del material emprat, respectant-se els espais necessaris per permetre aquesta dilatació. 

Entre la canonada, l’abraçadora i suport es col·locarà una junta elàstica d’un gruix mínim d'1 

mm. Els suports seran galvanitzats o pintats amb dues capes, una de mini de plom i una altra 

d’acabat en color negre. 

Les baixades de les canonades des de la xarxa de distribució horitzontal fins a les preses es 

farà protegida amb tub corrugat plàstic. 

La distància entre suports serà d'1 m per a diàmetres fins a 25 mm i d'1,5 m per a diàmetres 

superiors. 

Quan un mateix suport s’utilitzi per a canonades de distint diàmetre, la distància entre suports 

serà la corresponent al diàmetre menor. 

Es disposarà de passamurs en el pas de parets i forjats. 

L’espai entre els passamurs i la canonada es reomplirà amb fibra de vidre i se segellaran els 

extrems amb massilla a base de neoprè o silicona. En els passos entre sectors d’incendi, el 

segellat tindrà la mateixa resistència al foc que el parament travessat. 

Les canonades disposaran dels dilatadors necessaris, situats entre punts fixos, per evitar 

esforços a les canonades i els suports. 

Es col·locaran purgadors amb sortida conduïda, proveïts de clau de tall per a la seva eventual 

reparació o substitució, en tots els punts alts, i drenatges conduïts en els punts baixos per 

assegurar l’eliminació de l’aire i el buidat. 

En el preu de la canonada es considera inclosa la part proporcional d’accessoris, suports, 

dilatadors, purgadors, claus de buidat i qualsevol altre element necessari per al correcte 

funcionament de la instal·lació dàcord a la normativa vigent.

La instal·lació serà provada a una pressió superior en un 50% a la de servei per a pressions de 

treball fins a 10 kg/cm² i per a pressions de treball superiors, la pressió de prova serà superior a 

la de treball en un 25%, en cap cas la pressió de prova serà inferior a 10 Kg/cm². 

La instal·lació es provarà durant 24 hores no havent d’apreciar fuites. 

Aïllament 

L’aïllament de les canonades serà d’escuma elastomèrica, autoextinguible, inatacable per 

insectes ni microorganismes, imputrescible, bacteriològica i químicament neutre, acorda a les 

normes UNE 53127 i UNE 53037, del tipus Armaflex o similar, de 20 mm. de gruix mínim i amb 

un coeficient de transmissió no superior a 0,032 Kcal. per metre i hora i grau centígrad. En 

qualsevol cas, s’acomplirà l’especificat en l’apèndix 03.1 del RITE, referent a aïllament tèrmic 


Per las canonades vistes, l’aïllament serà a base de camisa aïllant de fibra de vidre de 25 mm 

de gruix, amb acabat a base de xapa d’alumini de 8/10 de gruix. 

Es disposarà, a totes les canonades, de senyalització del sentit de circulació i del tipus de fluid 

que circula mitjançant fletxes i bandes de color adequat, col·locades com a mínim, cada 10 

metros, i especialment, en les derivacions i en la proximitat de vàlvules. 

Valvulería 

Les vàlvules utilitzades seran, en general, de bola, amb bola d’acer inoxidable. 

Permetran el lliure flux de l’aigua, produint una pèrdua de càrrega no superior a la de 15 m. de 

canonada del mateix diàmetre al trobar-se totalment obertes. 

Estaran proveïdes de ràcords de connexió que permetin el seu fàcil desmuntatge. En general, 

es col·locaran en llocs de fàcil accés. 

Hauran de resistir una pressió de prova superior en un 50% a la de treball, sense que es 

produeixin regalims. 

Totes les vàlvules de diàmetre igual o superior a 2” seran amb brides. 

Disposaran d’indicació del sentit de flux. 

En el moment de l’entrega, disposaran d’una placa metàl·lica de senyalització amb numeració 

reflexada a l’esquema de principi definitiu. 

Comptadors 

Seran aptes per l’aigua fins una temperatura de treball de 70ºC. Disposaran de totalitzador i 

d’emissor d’impulsos pel seu control des de un centre de control intel·ligent. 

Seran del tipus de raig múltiple amb precàmera per obtenir una distribució uniforme de l’aigua a 

la turbina, garantint així una mesura exacta. 

Tots els eixos seran en acer inoxidable, sent la turbina, el tren i el totalitzador de material 

sintètic motllurable 

L’error d’amidament serà inferior al 2% pel cabal característic. 

Indicadors 

Els termòmetres i manòmetres utilitzats seran, llevat especificació concreta en contra, d’esfera, 

de diàmetre 100 mm., proveïts de clau de tall amb ràcord de connexió que permetin el seu fàcil 

desmuntatge. 

Quan es trobin col·locats a prop d’elements mòbils, seran amb bany de glicerina a fi 

d’assegurar la seva durabilitat.

Bombes del grup de pressió 

Les bombes utilitzades seran centrífugues multicel·lulars verticals, accionades per motor 

elèctric. 

Tindrà l’impulsor, eix, la coberta i càmera intermitja d’acer inoxidable. La superfície de 

tancament de l’eix i els coixinets seran de carbur de tungstè. El capçal de la bomba i la base 

seran de fundició. 

A fi de protegir el tancament mecànic d’impureses que poguessin danyar-lo, es col·locarà un 

separador ciclònic de partícules sòlides. 

Els motors d’accionament de les bombes tindran una potència superior en un 15% a la màxima 

absorbida per la bomba. Per potències superiors a 7 CV disposaran d’arrencada estrellatriangle. 

Aparells sanitaris 

Els aparells sanitaris seran de porcellana vitrificada de color blanc de primera qualitat. Inclouran 

tots els accessoris, juntes, maneguets, etc, necessaris per al seu perfecte funcionament. 

Els lavabos inclouran vàlvula de desguàs, tap amb cadeneta, colze cromat de sortida amb floró 

o sifó cromat i totes les juntes i accessoris de connexió i ancoratge per aconseguir un acabat 

perfecte i funcional. 

L'inodor serà de porcellana vitrificada de primera qualitat. En tots els casos inclourà seient i 

tapa de resina termo-endurida, frontisses, caragols d’ancoratge d’acer inoxidable, maneguets, 

juntes i tots els elements necessaris per a un muntatge complet.

INSTAL·LACIÓ DE FONTANERIA 



• Comprovació dels diàmetres, aïllaments, distància als suports i materials. 

• Comprovació dels ràcors de desmontatge de vàlvules. 

• Prova de pressió de les canonades. 

• Senyalització de les canonades. 

• Comprovació de la correcta connexió entre les xarxes de AF i ACS. 

• Comprovació de les característiques del grup de pressió.

6) INSTAL·LACIÓ DE VAPOR 


MEMÒRIA 

OBJECTE 

L’objecte de la instal·lació és dotar al nou estabulari de l’ampliació de la Fase II del Parc 

Científic de Barcelona d’una xarxa de distribució de vapor en condicions adequades de pressió 

i qualitat. 


El projecte general de l’edifici contempla la intal·lació d’un generador de vapor de 1380 kh/h de 

producció a una pressió de 8kg/cm 2 . 

Els consums reals una vegada coneguts els requeriments de cadascun dels elements 

consumidors indiquen la necessitat de disposar d’un segon generador de les mateixes 

característiques, que s’inclou en aquest projecte amb els complements necessaris pel seu 

correcte funcionament. 

El vapor procedent dels generadors de vapor situats a la sala de màquines de la planta 

coberta, alimentarà cinc grups de reducció de pressió, dos d’ells destinats al subministrament 

de vapor d’humidificació per als climatitzadors i els altres tres per a subministrament dels 

diferents aparells consumidors, havent-se agrupat la distribució en funció de la pressió final 

d’utilització de cada consumidor, tal com s’indica a l’esquema de principi i als plànols de 

distribució en planta. 

S’ha previst la recuperació de condensats als grups de reducció de pressió de vapor 

d’humidificació, al purgadors de línies generals i en punts baixos de les baixades verticals 

generals. Per a la resta dels punts d’utilització, donat el consum de vapor i la seva dispersió 

geomètrica, no es considera procedent la seva recuperació. El condensat recuperat serà 

conduït capa a una bomba de condensats actuada per vapor, que impulsarà el dipòsit 

d’alimentació dels generadors de vapor industrial de la planta d’instal·lacions de coberta. 

Tota la xarxa serà en acer inoxidable AISI 316, amb unions per soldadura en atmosfera inert, 

amb aïllament a base de camisa aïllant de fibra de vidre d’espessor segons RITE, apèndix 

03.1, amb acabat en vena de gasa i escaiola i acabat en xapa d’alumini. 

CONSUMS PREVISTOS 

Vapor net 

Autoclaus.........................3 x 450 kg/h = 1.350 kg/h 

Túnel...........................................................360 kg/h 

Rentagàvies................................................120 kg/h 

Rentabiberons ..............................................90 kg/h 

Biowaste .......................................................164 k/h 

Humidificació...............................................912 kg/h 

Total vapor net.........................................2.996 kg/h 

Es disposa de dos generadors d’una capacitat unitària de 1.380kg/h de vapor net que, amb 

l’acumulació pròpia dels generadors i una simultània d’ús del 90% cobreix les necessitats de la 

instal·lació.

Vapor industrial 

Generador de vapor net ..........................2.500 kg/h 

Sala de climatitzadors 1 .............................294 kg/h 

Sala de climatitzadors 2 .............................618 kg/h 

Total vapor industrial ...............................3.412 kg/h 

Es disposa de dos generadors d’una capacitat unitària de 1.380kg/h, que amb l’acumulació 

pròpia dels generadors i d’una simultaneïtat d’ús del 80% cobreix les necessitats de la 


BASES DE CÀLCUL 

Per al càlcul del diàmetre de canonades s’han utilitzat les taules de Spirax Sarco, empresa 

pionera en la utilització de vapor i de reconegut prestigi al mon industial. 

S’ha partit d’una velocitat de circulació de 25 m/s, inclosa al rang aconsellat de 15-50 m/s. 

NORMATIVA 

• Tots el components de la instal·lació compliran el “Reglamento de Recipientes a 

Presión” vigent.

INSTAL·LACIÓ DE VAPOR 



Generador de vapor 

Serà una caldera pressuritzada a gas natural per a una producció de vapor sec de 1380 Kg/h 

(per a entalpia 580 kcal/kg). Construïda en acer d’alta qualitat P265 GH i disseny de llar amb 

retorn automàtic de flama pel tub llar envoltat de tubs amb espirals d’acer inoxidable en el seu 

interior. Àmplies cambres d’aigua per a afavorir la refrigeració en totes les zones de la caldera i 

millorar el rendiment estacional. Embolcall de màxim aïllament amb supressió de ponts tèrmics. 

Garantia del cos de caldera 3 anys. 

Inclourà sistema d’alimentació d’aigua format per dues bombes in-line multicel·lulars verticals 

en acer inoxidable d’alta qualitat AISI 316 L, 3 vàlvules de retenció de disc inoxidable, 3 

vàlvules de seient de manxa i dos manòmetres de glicerina. 

Vàlvules de sortida de vapor i aireació i dues vàlvules de seguretat amb els seus corresponents 

certificats d’homologació CE. 

Vàlvula de seient per a buidatge i vàlvula de globus d’accionament ràpid d’acord a l’exigit en la 

ITC-MIE-AP-1 del R.A.P. 

Control de nivell d’aigua format per 3 conjunts d’elèctrodes capacitius, un conjunt de treball per 

a aturada-marxa de la bomba, altre de seguretat de nivell baix d’aigua i el tercer de nivell molt 

baix d’agua (els dos últims autoverificables tal i con exigeix la directiva 97/23/CE). Dos visors 

de nivell dotats de vàlvules d’individualització i purga. 

Control de cremador per temperatura mitjançant regulador Omron en combinació amb sonda 

de temperatura PT-100 i presostato de seguretat amb manòmetre de 150 mm per a visualitzar 

la pressió interna de la caldera. 

Armari elèctric de maniobra i control complert amb interruptor general, diferencial, protecció 

magnetotèrmica de maniobra i control, regulador de temperatura con dos punts de consigna i 

display digital, conjunt de relés de maniobra i control, reguladors electrònics de nivells de treball 

marca Ygnis i doble seguretat marca Spirax Sarco, arrencadors estel-triangle de bombes i 

cremador, commutador per a selecció de bomba, interruptor de maniobra del cremador, 

temporitzador de dues hores i relés de falta de tensió, conjunt de pilots de senyalització de 

marxa i avaries, relés d’avaries i alarma acústica. 

• Expedient de control de qualitat d’acord amb l’establert en la ITC-MIE AP-1 del RAP. 

• Producció de vapor màxima (per a entalpia 580 kcal/kg): 1.380 kg/h 

• Potència útil màxima: 930 kw 

• Temperatura aigua d’alimentació: 60 ºC 

• Pressió màxima de servei: 8 bar 

• Rendiment útil a màxima potència: 89 % 

• Sobrepressió de circuit de combustió: 5,0 mbar 

• Superfície de calefacció: 21,3 m² 

• Volum d’aigua: 1,43 m³ 

• Volum de vapor: 0,389 m³ 

• Categoria segons ITC-MIE AP-1 del RAP: B 

Cremador 

El cremador serà tipus monobloc per a combustible gas amb quadre elèctric incorporat i cap de 

combustió regulable, fabricat en aliatge lleuger d’alumini. Ventilador d’alta eficiència i regulació 

proporcional mitjançant servomotor d’alt par amb leva de perfil de velocitat variable. Rampa de 

gas amb dispositiu de control d’estanqueïtat proveïda de filtre i estabilitzador preparada per a 

una pressió mínima de 300 mbar. Funcionament baix NOx per sota de 120 mg/kWh, Clase 2

segons la normativa EN 676. Homologació CE conforme a les normatives que le són 

d’aplicació. 

• Potència tèrmica màxima: 1300 kW 

• Potència tèrmica mínima: 250 kW 

• Tensió elèctrica: 230/400 V 

• Potència elèctrica: 2,2 kW 

• Funcionament: Progressiu 

Canonada d’acer inoxidable 

Les canonades utilitzades seran d’acer inoxidable AISI 316, amb unions per soldadura en 

atmosfera inert. 

S’utilitzaran en totes les unions eines i accessoris adequats al tipus de tub emprat. Els talls 

s’efectuaran a la mesura exacta, sent el tall perpendicular a l’eix del tub i eliminant-se les 

rebaves. 

Han d'evitar-se en tot cas les unions dins els passamurs o en punts no accessibles. El nombre 

d’unions serà el mínim possible, no permetent-se l’aprofitament de retalls de canonada. 

Les parets interiors de les canonades seran perfectament circulars i no tindran esquerdes ni 

buits. 

S’instal·laran sobre suports de perfil normalitzat mitjançant abraçadores. S’atendrà en tot cas 

les recomanacions del fabricant pel que fa a suports fixos i lliscants a fi de permetre la dilatació 

pròpia del material emprat, respectant-se els espais necessaris per permetre aquesta dilatació. 

Entre la canonada, l’abraçadora i suport es col·locarà una junta elàstica d’un gruix mínim d'1 

mm. Els suports seran galvanitzats o pintats amb dues capes, una de mini de plom i una altra 

d’acabat en color negre. 

Les baixades de les canonades des de la xarxa de distribució horitzontal fins a les preses es 

farà protegida amb tub corrugat plàstic. 

La distància entre suports serà d'1 m per a diàmetres fins a 25 mm i d'1,5 m per a diàmetres 

superiors. 

Quan un mateix suport s’utilitzi per a canonades de distint diàmetre, la distància entre suports 

serà la corresponent al diàmetre menor. 

Es disposarà de passamurs en el pas de parets i forjats. 

L’espai entre els passamurs i la canonada es reomplirà amb fibra de vidre i se segellaran els 

extrems amb massilla a base de neoprè o silicona. En els passos entre sectors d’incendi el 

segellat tindrà la mateixa resistència al foc que el parament travessat. 

Les canonades disposaran dels dilatadors necessaris, situats entre punts fixos, per a evitar 

esforços a les canonades i els suports. 

En el preu de la canonada es considera inclosa la part proporcional d’accessoris, suports, 

dilatadors, purgadors, claus de buidat i qualsevol altre element necessari per al correcte 

funcionament de la instal·lació dàcord a la normativa vigenT 

La instal·lació serà provada a una pressió superior en un 50% a la de servei per a pressions de 

treball fins a 10 kg/cm2 i per a pressions de treball superiors, la pressió de prova serà superior 

a la de treball en un 25%, en cap cas la pressió de prova serà inferior a 10 Kg/cm2.

INSTAL·LACIÓ DE VAPOR 



• Comprovació dels diàmetres, distància als suports i els materials. 

• Comprovació dels ràcors de desmontatge de les vàlvules. 



• Comprovació de les preses creuades.

7) INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS 


MEMÒRIA 

OBJECTE 

L’objecte de la instal·lació és dotar al nou estabulari de l’ampliació de la Fase II del Parc 

Científic de Barcelona dels elements de protecció contra incendis necessaris per a un 

funcionament segur i acord amb la normativa vigent. 

CRITERIS GENERALS 

Es disposarà dels següents elements de protecció contra incendis: 

• Detecció automàtica i polsadors d’alarma. 

• Extintors manuals. 

• Ruixadors 

Així mateix, es disposarà de comportes tallafocs en els conductes de climatització i de portes 

de sectorització, que seran tractades en els capítols corresponents. 

Així mateix, l’edifici disposa d’una columna seca a la zona del carrer Baliri Reixac. 

Tota la instal·lació elèctrica del sistema de protecció contra incendis estarà alimentada pel 

subministrament d’emergència de l’edifici. 

Tots els elements de protecció contra incendis estaran integrats als sistemas generals de 

l’edifici. 


Detecció automàtica y polsadors 

Es disposarà de detectors automàtics de fums amb cobertura total de l’edifici, instal·lant-se 

detectors en laboratori, passadissos, zones comunes, magatzems, etc. i de polsador d’alarma 

que estaran situats preferentment al costat de les boques d’incendi equipades i en locals de 

risc especial. 

Els detectors i polsadors seran del tipus intel·ligent, per tal de que pugui identificar-se 

exactament el punt en que s’ha produït l’alarma, facilitant així l’actuació del personal adequat 

de forma ràpida. 

En general seran del tipus òptic de fums per efecte Tyndall, essent de tipus termovelocimètric 

en zones especials com sales de màquines. 

Les senyals procedents tant dels detectors com dels polsadors, es recolliran a la central 

general de l’edifici, disposant-se de connexió via telefònica amb el servei de bombers. 

La central de detecció alliberarà els retenidors de les portes de sectorització de la zona 

afectada per un conat d’incendi, mantenint obertes la resta. Així mateix enviarà informació al 

centre de control per tal accionar la parada dels sistemes d’acondicionat afectats i rebrà les 

senyals de confirmació de tancament tant de portes com de comportes.

Columna humida 

Es disposarà d’una xarxa de canonades d’acer negre estirat sense soldadura segons norma 

DIN-2440, amb unions soldades, que alimenti les boques d’incendi equipades. Aquestes 

boques es distribuiran de forma que assegurin una cobertura total de l’edifici, situant-se 

preferentment prop d’escales i sortides. Seran del tipus semirígida anticolapsable ja que, al ser 

el seu ús molt més senzill, han demostrat ser més eficaces al ser utilitzades per part de 

personal no especialitzat. 

Compliran la norma UNE-EN-671-1:2001 per a BIE de 25 mm. Es muntaran de manera que el 

seu centre estigui com a màxim a 1,50 m de altura sobre el nivell del sòl. Estaran formades per 

armari metàl·lic adossat o encastat segons el cas, amb tapa de cristall, marc d’acer inoxidable i 

inscripció indicant el seu ús, clau de pas de 25 mm homologada amb ràcord normalitzat tipus 

Barcelona segons UNE-23.400-1, debanadora circular per contenir 20 m de mànega semirígida 

de 25 mm, manega de 20 m de longitud diàmetre de 25 mm segons UNE-EN-694 amb ràcords 

tipus Barcelona de 25 mm, llança d’aigua multiefecte y manòmetre de 0-15 kg/cm² amb lira i 

aixeta. 

Tant la xarxa de BIEs com la de ruixadors, estaran conectades a les xarxes generals de 

l’edifici. 

Extintors manuals 

Es disposarà d’una dotació d’extintors manuals distribuïts per tot l’estabulari, que seran en 

general de pols polivalent, d’eficàcia 21A-113B, excepte els situats en zones de risc elèctric, 

que seran d’anhídrid carbònic. 

Se situaran en zones visibles, generalment passadissos i accessos, degudament senyalitzats, i 

distribuïts de forma que el recorregut des de qualsevol origen d’evacuació fins algun d’ells no 

superi la distància de 15 metres. 

Ruixadors 

Es disposarà d’una xarxa de ruixadors amb cobertura total. La instal·lació estarà alimentada per 

la xarxa general de l’edifici. 

Per als ruixadors corresponents a la cota 44.5m es disposarà un suport adequat des del cel ras 

de la cota 47 fins la xarxa de distribució situada en el sòl de la mateixa cota, de forma que 

s’obtingui una instal·lació rígida, apta per a l’ús al qual està destinada, amb les menors 

interferències possibles en el pas de conductes i tubs d’altres instal·lacions situades a dita 

planta. 

Càlculs 

El dimensionat de les xarxes s’ha realitzat utilitzant gràfics Mannessmann per a canonades 

d’acer per a cicuïts oberts. 

Al càlcul de ruixadors s’ha considerat risc Ordinari Grup II.

INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS 



Detectors i polsadors d’alarma. 

Constaran de dues parts: sòcol o base i element sensor. El sòcol serà per muntatge fix i en ell, 

aniran units els cables del sistema de detecció. Haurà de permetre, sense cap operació prèvia, 

la intercanviabilitat d’elements sensors de diferents tipus (iònic, tèrmic, termovelocimètric, de 

flama, etc). Durà incorporat un indicador òptic d’alarma que permeti la fàcil localització al ser 

activat; així mateix, permetrà la connexió d’un indicador d’alarma extern. El disseny serà de 

tipus tal que eviti l’acumulació d’aigua de condensació. 

Seran de tipus analògic, identificable individualment per la central, podent-se regular a cada un 

el grau de sensibilitat desitjada i coneixent-se a la central el grau de saturació assolit respecte 

al de consigna, permetent així, un adequat manteniment preventiu. 

Els elements sensors seran en general, del tipus òptic de fums, fotoelèctric, amb funcionament 

per efecte Tyndall. 

Permetrà el funcionament fiable amb temperatures entre –10º C i +60º C i humitat relativa de 

l’aire de fins 90%. 

En casos especials assenyalats per la Direcció Facultativa, seran del tipus termovelocimètric o 

de flama. 

Tant els sòcols com els elements sensors estaran exempts de peces mòbils, i hauran d’estar 

disposats per funcionar després de cada senyal d’alarma sense necessitat de ser canviats ni 

reajustats. Estaran protegits contra la penetració d’insectes. La indicació d’alarma romandrà al 

detector fins que s’anul·li a la central, encara que hagin desaparegut les causes que varen 

provocar la seva activació. 

Els polsadors d’alarma seran per encastar o adossar segons els casos. Estaran situats junt 

amb els equips de mànega. 

La tensió de funcionament del sistema no serà superior a 48 V.c.c. 

El cablejat serà amb fil de coure de doble aïllament, de tensió nominal 1000V, de secció i tipus 

adequat per el perfecte funcionament del sistema i estarà col·locat en tub tipus Reflex o similar. 

Compliran la normativa vigent aplicable. El preu del cablejat i el tub estarà inclòs en el dels 

detectors i polsadors. 

Boques d’Incendi Equipades. 

Els equips de mànega respondran a l’especificat a la NBE-CPI-82 i NBE-CPI-96, al document 

DB SI-4 del CTE i la norma UNE-EN-671-1:2001 per a BIE de 25 mm. Estaran situats en caixa 

metàl·lica amb porta de vidre d’obertura fàcil i marc cromat de suficient rigidesa pel seu ús 

sense deformacions. Disposaran de vàlvula de tancament tipus globus, manòmetre amb escala 

de 0-15 Kg/cm2 i 60 mm de diàmetre com a mínim, debanadora, mànega imputrescible 

semirígida de 20 metres i llança multiefecte (tanca, raig, boira i protecció). Tots els elements 

aniran dotats de connexió ràpida tipus 25 mm. 

Inclouran un polsador d’alarma i la seva connexió a la xarxa de detecció, sent aquest del tipus 

intel·ligent que permeti determinar de forma individual quin és el polsador activat. 

Tant les frontisses d’obertura de porta com el suport de la debanadora, seran de resistència 

mecànica adequada a l’ús al que estiguin destinats tenint en compte les circumstàncies que

concorrin en la seva utilització. La Direcció Facultativa rebutjarà els elements que, al seu 

exclusiu criteri, no compleixin amb l’indicat. 

Canonades. 

Les canonades seran d’acer negre estirat sense soldadura segons DIN-2440, amb unions 

soldades. El nombre d’unions serà el mínim possible, no permetent-se l’aprofitament de retalls 

de canonada. 

Els canvis de secció es faran a les canonades horitzontals amb maniguets excèntrics i amb els 

tubs enrasats per la generatriu superior per evitar la formació de bosses d’aire. 

Estaran protegides amb una ma d’imprimació a base de mini de plom i una capa d’acabat 

d’esmalt sintètic de color vermell. Els canvis de direcció i diàmetre es faran mitjançant 

accessoris. Les parets interiors dels tubs seran perfectament circulars i no tindran esquerdes ni 

buidats. A l’efectuar les soldadures, s’aixamfranarà els extrems del tub, un cop tallats, a fi de 

permetre una penetració adequada del cordó de soldadura. Així mateix, es netejarà l’escòria i 

es mantindran els elèctrodes eixuts en tot moment, posant-hi per això l’instal·lador els mitjans 

necessaris. 

S’instal·laran sobre suports de perfil normalitzats mitjançant abraçadores. Entre canonada i 

suport o abraçadora, s’instal·larà una junta elàstica d’un gruix mínim d’1 mm. 

Els suports seran galvanitzats o pintats amb una capa de mini i un altre d’acabat. La distància 

entre els suports serà de 2,5 m per canonades fins a 2” de diàmetre i de 3 m. per diàmetres 

superiors. Els suports i abraçadores es col·locaran de forma adequada per que no creïn 

esforços anormals a les canonades ni a les abraçadores, i de forma que permetin les 

dilatacions sense afectar a l’estructura en la que van col·locades. 

Es disposarà de passamurs al travessar parets i forjats. L’espai entre la canonada i passamurs 

es reomplirà amb fibra de vidre i es segellaran els extrems amb massilla a base de neoprè o 

silicona. En els passos entre sectors d’incendi, el segellat tindrà la mateixa resistència al foc 

que el parament travessat. 

Les connexions a equips es faran mitjançant maniguets antivibradors, per tal d’evitar la 

transmissió de vibracions a la xarxa. 

En les unions embridades, es farà servir cargolaria amb greix grafitat, per tal de facilitar el seu 

posterior desmuntatge per manteniment en cas necessari. 

Es col·locaran purgadors en els punts alts i drenatges en els baixos, per tal d’assegurar 

l’eliminació de l’aire i permetre el buidat. 

Totes les canonades es provaran a una pressió superior en un 50% a la de treball, i mai inferior 

a 10 Kg/cm2. Si la pressió de treball és superior a 10 Kg/cm2, la pressió de prova serà superior 

en un 25% a la de treball. 

En el preu de la canonada, es considera inclosa la part proporcional d’accessoris, suports, 

suports especials, dilatadors, purgadors i qualsevol altre element necessari per el correcte 

funcionament de la instal·lació. 

Extintors. 

Els extintors de pols seran del tipus de pressió adossada, de eficàcia 21A-113B, estaran 

proveïts de mànega, broquet direccional i dispositiu d’interrupció de sortida de l’agent extintor a 

voluntat del operador i es col·locaran amb suports situats sobre paraments verticals. 

Els de CO2 seran de 5 Kg de càrrega, amb el broquet de material plàstic i es col·locaran, 

preferentment, junt a riscos elèctrics, amb suports situats sobre paraments verticals.

Ruixadors 

Els ruixadors utilitzats seran de marca i tipus aprovats, no podent-se efectuar en ells cap 

modificació. 

Seran aptes per a ser instal·lats en posició “penjant”, del tipus ampolla amb temperatura de 

fusió 68 ºC.

INSTAL·LACIÓ DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS 



• Comprovació dels diàmetres, de les distàncies als suports i dels materials. 

• Comprovació del funcionament dels detectors i pulsadors. 



• Comprovació del funcionament de les BIEs. 

• Comprovació de la data de caducitat dels extintors. 

• Comprovació de les característiques del grup de bombeig.

8) INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT 


MEMÒRIA 

OBJECTE 

L’objecte de la instal·lació és la recollida de les aigües fecales y aiguës residuals, així com dels 

condensats de vapor no recuperables procedents del nou estabulari del edifici d’ampliació de la 

fase II del Parc Científic de Barcelona i la seva conducció a la xarxa de clavegueram públic. 


Donada la cota a la que es troba situat l’estabulari, totes les aigües seran conduïdes al pou de 

bombeig situat a la planta d’aparcament per al seu enviament a la xarxa de clavegueram. 

Per aixó, s’utilitzaran els baixants i col·lectors previstos al projete general de l’edifici. 

A la zona de virals s’ha previst una xarxa especial per a la recollida d’efluents amb possibilitat 

de contaminació. Aquest vertits rebran un tractament especial de descontaminació per vapor a 

la zona de bio-waste, situada a la planta inferior, abans de ser conduits a la xarxa general. 


Les aigües procedents dels diferents punts de consum es recolliran als col·lectors i baixants 

previstos, incorporant-se a la xarxa general de l’edifici. 

A la zona d’autoclaus es disposa al projecte general d’un baixant de fundició amb la finalitat 

d’evitar problemes amb els condensats al material plàstic. S’han previst al present projecte 

dues baixants més de fundició a les zones indicades als plànols, on la distribució de maquinària 

i instal·lacions de vapor fa apareixer nous condensats no recuperables. 

Les aigües es recolliran en els punts de consum essent conduïdes als baixants per la planta 

inferior seguint recorreguts lo més curts possibles, tal com s’indica als plànols i dotant-los de la 

pendent adequada per a facilitar l’evacuació. 

Els recorreguts horitzontals en planta seran els mínims imprescindibles i disposaran de la 

pendent adequada per a afavorir l’evacuació. 

La xarxa serà de canonada ecològica insonoritzada de PP, de triple capa, amb unions per junta 

elàstica. Els col·lectors suspesos disposaran d’un adequat recolzament que asseguri 

l’estabilitat de la xarxa sense produir-se moviments que poguessin provocar fuites o degoteigs. 

La recollida des dels punts d’abocament a alta temperatura fins als baixants de fundició s’han 

previst en canonada d’acer inoxidable. 

Així mateix, s’ha previst en acer inoxidable la recollida entre la zona de virals i la zona de 

tractament de bio-waste amb la finalitat de permetre tractaments específics de la xarxa si fos 

necessari. 


El dimentsional de la xarxa d’aigües fecals s’ha efectuat segons les taules dels fabricants de 

canonades de PP i les indicacions del British Standart Institution Code of Practice CP-304.

INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT 



Canonades de Polipropilè 

Les canonades utilitzades seran de tubera ecològica insonoritzada de PP, de triple capa, amb 

unions per junta elàstica, tipus POLO-KAL.NG. Les derivacions i canvis de direcció i diàmetre 

s’efectuaran utilitzant accessoris, no acceptant-se l’esbocardat de tubs ni el seu escalfament. 

La pendent mínima serà del 2,5 % en petita evacuació i de 1,5 % als col·lectors. 

En tots els passos de murs i forjats es disposarà de passamurs amb folgança mínima de 

10mm, que es segellarà asfàltica o amb material elàstic. 

La unió dels baixants amb els col·lectors es farà amb peces especials, d’acord amb el DB HS- 

5 del CTE. 

Als extrems dels col·lectors i els ramals de petita evacuació s’instal·laran registres roscats. 

La distància entre suports serà com a màxim de 700mm per diàmetres fins 50 mm, i de 500mm 

per diàmetres superiors en petita evacuació. 

En col·lectors, la distància entre suports serà tal que la fletxa màxima a tub ple no superi els 0,3 

cm, sent la distancia com a màxim de 1,5 metres, quedant la part superior de la canonada com 

a mínim a 5 cm del forjat. Seran de perfil galvanitzat en L, de forma que s’asseguri l’absència 

de vibracions i esforços sobre l’estructura, amb arandeles de fixació del tub. Les arandeles 

seran d’acer galvanitzat amb folre interior elàstic, i regulables per poder donar la pendent 

necessària. Quant la generatriu superior del tub quedi a més de 25 cm del forjat, els punts fixes 

d’ancoratge es faran mitjançant trapezis de fixació amb tirants ancorats al forjat d’aigua a dalt i 

d’aigua a sota de l’eix de la canonada. 

Els col·lectors suspesos disposaran de registres en els extrems, en cada ràcord i cada 15 

metres. El tap de registre es situarà en la meitat superior de la canonada. En els canvis de 

direcció es disposarà de colzes de 45º amb registre roscat. 

Els baixants quedaran aplomats i fixats a l’obra, disposant- se d’abraçadores de fixació en la 

zona d’embocadura, i abraçadores de guia en les zones intermèdies. La distancia entre 

abraçadores serà com a màxim de 15 vegades el diàmetre de la canonada. El pas de la 

ventilació primària, a traves de la coberta, es farà amb accessoris estàndards que garanteixin 

l’estanqueïtat entre l’impermeabilitzant i la canonada. 

Per la connexió dels aparells sanitaris, s’utilitzaran accessoris i juntes estandarditzades. 

La canonada soterrada serà de PP per a sanejament soterrat, amb rigidesa anular nominal SN 

8, de tripel capa, amb unions per junta elàstica, tipus POLO-ECO-PLUS, i es col·locarà sobre 

un llit de sorra seca de riu d’un gruix mínim de 10 cm. La pendent no serà inferior al 2%. Es 

reomplirà la ras amb sorra seca fins una cobertura mínima de 10 cm per sobre de la generatriu 

superior del tub. A partir d’aquesta cobertura, el reblert es continuarà amb la terra procedent de 

l’excavació, eliminant-se pedres i arrels de format superior a 5 cm. La compactació es farà en 

capes de 10 cm de gruix fins una alçada de 50 cm sobre la generatriu superior del tub i a partir 

d’aquesta alçada es farà per capes de 50 cm. En els primers 50 cm no s’usaran mitjans de 

compactació mecànics. Es considera inclòs en el preu de les canonades soterrades la 

corresponent excavació de la rasa, aportació i col·locació de sorra de riu, el posterior reblert i 

retirada a l’abocador de terres sobrants.

INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT 



• Comprovació dels diàmetres, les distàncies als suports i dels materials.

9) INSTAL·LACIÓ D’AIRE COMPRIMIT 


MEMÒRIA 

OBJECTE 

L’objecte de la instal·lació es dotar al nou estabulai de l’ampliació de la fase II del Parc Científic 

de Barcelona i d’una xarxa de distribució d’aire comprimit per a la seva utilització en la 

maquinària que ho requereixi. 


L’edifici disposa d’una central de producció d’aire comprimit i una xarxa de distribució general. 

Per a l’ús de l’estabulari es disposarà d’una connexió amb aquesta xarxa a la cota 47 i una 

xarxa de distribució fins als diferents punts de consum seguint el traçat indicat als plànols. 

A la connexió a cadascú dels punts de consum es disposarà de claus de pas per a facilitar les 

tasques de manteniment. 

Totes les xarxes seran de coure dur amb unions per soldadura forta. 


Per a dimensionar la xarxa d’aire comprimit s’han utilitzat les gràfiques d’empreses 

especialitzades.

INSTAL·LACIÓ D’AIRE COMPRIMIT 



Canonades. 

Totes les canonades utilitzades seran de coure dur, desengreixat , no arsenical, homologades, 

d’acord amb la norma UNEI-EN-13348:1998. Portaran marcada en tota la seva longitud, cada 

600 mm, el nombre de la norma, diàmetre exterior i gruix, estat de tractament R290 (dur), 

marca d’identificació del fabricant i l’any i mes o trimestre de fabricació. 

Pels unions o canvis de direcció o diàmetre, s’utilitzaran accessoris, no admetent-se el corbat 

per escalfament. Les unions s’efectuaran per soldadura forta per capil·laritat amb fil d’argent. 

El contingut en argent serà del 15% com a mínim. El nombre d’unions serà el mínim possible, 

no permetent-se l’aprofitament de retalls de canonada. 

Les barres de coure dur hauran d’estar proveïdes, fins el moment del seu muntatge, de 

proteccions en els seus extrems a fi d’evitar la brutícia. 

Les parets dels tubs seran perfectament circulars i no tindran esquerdes ni buidats. 

Els suports seran de tipus normalitzat, estaran suspesos de forjat mitjançant barnilla roscada i 

es disposarà d’una junta elàstica de protecció d’un gruix mínim d'1 mm. entre el tub i les 

abraçadores i suport. 

La distància entre suports serà d'1,5 m. per diàmetres fins 18x1 i de 2 m. per diàmetres 

superiors. Quan un mateix suport s’utilitzi per canonades de diferent diàmetre, la distància entre 

suports serà la corresponent al diàmetre menor. 

Hauran de disposar de senyalització duradora amb el nom del gas en les proximitats de les 

vàlvules de tall, canvis de direcció, abans i després de passos de parets o forjats, en la 

proximitat de les preses i com a mínim cada 10 metres en trams rectes. 

La senyalització es farà amb lletres de grandària no inferior a 6 mm, indicant el nom del gas 

longitudinalment sobre la canalització i amb fletxes que indiquin la direcció del flux. Si s’utilitza 

un codi de colors, haurà de complir la norma EN 739 i haurà de ser durador. 

És disposarà de passamurs en els passos de parets i forjats. L’espai entre la canonada i el 

passamurs, es reomplirà amb fibra de vidre i els extrems es segellaran amb massilla a base de 

neoprè o silicona. En els passos entre sectors d’incendi, el segellat tindrà la mateixa resistència 

al foc que el parament travessat. 

La instal·lació serà provada a una pressió superior a 50% a la de servei, i en cap cas inferior a 

10 Kg/cm2 durant 24 hores, no havent-se d’apreciar fuites. 

Les vàlvules es provaran de forma seqüencial, a fi de provar la estanqueïtat de totes i 

cadascuna d’elles

INSTAL·LACIÓ D’AIRE COMPRIMIT 



• Comprovació dels diàmetres, les distàncies als suports i dels materials. 

• Comprovació dels ràcors de desmontatge de les vàlvules 


• Senyalització de les canonades

3 COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS 

A la part 1: Arquitectura, s’adjunten les fitxes de compliment dels diferents reglaments.

4 RESUM DE PRESSUPOST 

01.01 Climatització 

01.02 Sanejament 

01.03 Instal·lació de vapor 

01.04 Aire comprimit 

01.05 Fontaneria 

01.06 Instal·lacions contra incendis 

01.07 Instal·lació tancaments 

01.08 Electricitat 

01.09 Comunicacions 

01.10 Protecció i seguretat 

01.11 Ajudes ram de paleta 

SEGURETAT I SALUT 

TOTAL P.E.M. .................................................. 7.048.959,00 € 

Despeses Generals 13%...................................... 916.364,67 € 

Benefici Industrial 6% ........................................... 422.937,54 € 

SUBTOTAL P.C. .................................................. 8.388.261,21 € 

I.V.A. 16% .................................................. 1.342.121,79 € 

TOTAL CONTRACTE AMB IVA ........................... 9.730.383,00 € 

Barcelona, Setembre del 2009 

Signat: Àgata Buxadé i Fortuny 

En representació de 2 Buxadé, Margarit, Ferrando S.L. Arquitectes

B) ANNEXES 

5.1 NORMATIVA APLICABLE 

Les actuacions descrites en aquest projecte completen una part del projecte bàsic de la segona fase del 

Parc Científic, amb llicencia d’obres concedida des del dia 26/01/04. Per aquest motiu, els documents 

bàsics del Codi Tècnic no formen part de la normativa aplicable, encara que les seves prescripcions han 

sigut tingudes en compte excepcionalment als casos en que la inspecció tècnica de bombers o els 

requeriments de la propietat o han demanat, i així s’ha indicat als llocs corresponents. 

1 Contractes 

Contractes de les administracions públiques RD legislativo 2/2000 16.06 M. 

Hacienda 

BOE 21.06.00 

Correcció d’errades BOE 05.07.95 

Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques RD 1098/2001 M.Hisenda BOE 26.10.01 

Plec de Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat* D 3854/70 31.12 M. Hisenda BOE 16.02.71 

Fixació del percentatge de despeses generals previst en el Reglament general de 

contractació de l”estat 

2 Projectes i direcció d’obres 

O 04.07.88 Dep. Sanitat i S. Social DOGC 20.07.88 

Normes sobre redacció de projectes i direcció d’obres d’edificació D 462/71 11.03 M. Habitatge BOE 24.03.71 

Modificació RD 462/71 RD 129/85 23.01 MOPU BOE 07.02.85 

Plec de condicions tècniques de la DG d’Arquitectura O 04.06.73 M. Habitatge BOE 13-16, 18-23, 25 

i 26.06.73 

Control de qualitat de l’edificació D 375/88 01.12 DPTOP DOGC 28.12.88 

Correcció d’errades D 375/88 DOGC 24.02.89 

Desenvolupament D 375/88 O 25.01.89 DPTOP DOGC 24.02.89 

Desenvolupament D 375/88 O 13.09.89 DPTOP DOGC 11.10.89 

Desplegament D 375/88 O 16.04.92 DPTOP DOGC 22.06.92 

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents O 18.03.97 DPTOP 

a l’autorització administrativa relativa a sostres i elements estructurals 

DOGC 18.04.97 

Registre de Materials de l’ITeC O 26.06.96 DOGC 05.07.96 

Control de qualitat dels poliuretans produïts in situ O 12.07.96 DPTOP DOGC 11.10.96 

Aprovació del model de llibre d’incidències en obres de construcció O 12.01.98 Dep. Treball DOGC 27.01.98 

Llei d’ordenació de l’edificació Llei 38/99 05.11 Cap d’Estat BOE 06.11.99 

Modificació de l’art. 3.1, Llei 38/99 Llei 24/01 27.12 Cap d’Estat BOE 31.12.01 

Requisits mínims dels centres que imparteixin Ensenyaments de Règim General no 

Universitaris RD 1004/91 Min.EC BOE 26.06.91 

Programa de necessitats per a la redacció dels projectes de Construcció i Adaptació 

de Centres d’educació Especial 

RD 1487/94 Min.EC BOE 28.07.94 

O 26.03.81 Min.EC BOE 06.04.81 

Requisits mínims d’habitabilitat dels edificis d’habitatges D 28/99 09.02 DPTOP DOGC 16.02.99 

3 Amidaments, preus, terminis, revisions i classificació dels contratistes 

Establiment de les unitats legals de mesura RD 1317/89 27.10 BOE 03.11.89 

Modificació OM 15.10.87 

Ordre Ministerial de 12 de juny de 1968 OM 12.06.68 BOE 25.07.68 

Costos horaris de les diferents categories laborals OM 14.03.69 BOE 28.03.69 

Modificació OM 21.05.79 

Fórmules de revisió de preus D 3650/70 19.12 BOE 29.12.70 

Complement RD 2167/81 20.08 BOE 24.09.81

Conveni col·lectiu provincial de la Construcció i/o Siderometalúrgic 

4 Plecs de Prescripcions Tècniques Generals 

“Pliego de condiciones técnicas de la Dirección General de Arquitectura de 4 de 

Junio de 1973” 

“Pliego de Condiciones Generales de la Edificación del Consejo Superior de los 

Colegios de Arquitectos de España de 1989” 

“Pliego de Condiciones Generales de ‘indole Facultativa del Consejo General de 

Arquitectos de España de 1986” 

“Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de saneamiento de 

poblaciones” 

“Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de Carreteras y Puentes 

(PG-3/75)” 

“Actualiza determinados artículos del Pliego de Prescripciones Técnicas Generales 

para obras de carreteras y puentes en lo relativo a conglomerantes hidráulicos y 

ligantes hidrocarbonados” 

“Actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras 

y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de 

vehículos” 

O.15.09.86 BOE 23.09.86 

OM 06.02.76 BOE 07.07.76 

O. 27.12.99 M.FOM BOE 22.01.00 

O. 28.12.99 M.FOM BOE 28.01.00 

Actualització de determinats articles del “Pliego de prescripciones técnicas generales O.FOM/475/2002 13.02 M. Fomento BOE 06.03.02 

para obras de Carreteras y Puentes” relatius Formigons i acer 

Actualització de determinats articles del “Pliego de prescripciones técnicas generales O.FOM/1382/2002 16.05 M. Fomento BOE 11.06.02 

para obras de Carreteras y Puentes” relatius a la construcció d’esplanacions, 

drenatges i fonaments 

5 Seguretat i Salut 

Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció RD 1627/97 M. Presidència BOE 25.10.97 

Ordenança general de seguretat i higiene en el treball O 09.03.71 M. Treball BOE 16.03.71 


Requisits mínims de seguretat i salut als llocs de treball RD 486/97 14.04 BOE 23.04.97 

Ordenança de treball per a les indústries de la construcció, del vidre i la ceràmica 

(cap. XVI) 

O 28.08.70 M. Treball BOE 5, 7, 8, 9.9.70 


Interpretació de diversos articles de l’ordenança BOE 28.11.70 i 

05.12.70 

Reglament de seguretat i higiene en el treball per a la indústria de la construcció O 20.05.52 M. Treball BOE 15.06.52 

Modificació BOE 22.12.53 

Prevenció de riscos laborals Llei 31/95 Cap d’Estat BOE 08.11.95 

Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors en 

front al risc elèctric. 

RD 614/01 08.06 M.Presidència BOE 21.06.01 

Serveis de prevenció de riscos laborals per al personal al servei de l’administració de D 312/98 1.12 DOGC 11.12.98 

la Generalitat 

“Actualiza el anexo IV de la Resolución de 20 de abril de 1999, de la Dirección 

General de Industria y Tecnología” 

“Actualiza el anexo IV de la Resolución de 25 de abril de 1996, por la que se regula 

las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los 

equipos de protección individual” 

6 Barreres arquitectòniques 

Res. 28.07.00 M.Ciencia y 

Tecnologia 

Res. 27.05.02 M.Ciencia y 

Tecnologia 

BOE 08.09.00 

BOE 04.07.02 

Promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques Llei 20/91 25.11 Presid. Generalitat DOGC 04.12.91 

Correcció d’errades Llei 20/1991 DOGC 09.12.91 

Desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de 

barreres arquitectòniques i d’aprovació del codi d’accessibilitat 

D 135/95 24.03 DOGC 28.04.95 

Correcció d’errades D 135/95 DOGC 10.01.96

Modificació capítol 6 RD 135/1995 Dept. Benestar Social D 204/99 Dep. Benestar Social DOGC 03.01.00 


barreres arquitectòniques 


barreres arquitectòniques 

Tarjeta d’aparcament per a persones amb dismunició i altres mesures adreçades a 

facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda 

Resol.27.05.99 Dep. Benestar Social DOGC 16.06.99 

Resol.20.07.00 Dep. Benestar Social DOGC 07.08.00 

D 97/2002 Dep. Benestar Social DOGC 25.03.02 

Integració social dels minusvàlids Llei 13/82 07.04 Jef. Estat BOE 30.04.82 

Manual europeu per a un entorn urbanitzat accessible. Redactat pel comitè central 

de coordinació per a la promoció de l’accessibilitat i editat pel departament de 

benestar social de la Generalitat de Catalunya, a l’any 1990 

7 Accions en l’edificació 

Norma MV-101 Accions en l’edificació D 195/63 17.01 M. Habitatge BOE 09.02.63 

NBE-AE/88 Modificació MV-101-1962 Accions en l’edificació RD 1370/88 11.11 MOPU BOE 17.11.88 

Norma de construcció sismorresistent: part general i edificació (NCSR-02). RD 997/02 27.09 M. Fomento BOE 11.10.02 

Norma tècnica d’accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de 

sostres d’edificis d’habitatge 

NRE-AEOR-93. Accions a l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de 


8 Geotècnia / Drenatge 

D 314/93 09.12 DPTOP DOGC 29.12.93 

O 18.01.94 DPTOP DOGC 28.01.94 

Normalització dels estudis geotècnics a incloure en avantprojectes i projectes OC 314/90 T i P 28.08 

Instrucció 5.1 IC sobre drenatge. Vigent en la part no modificada per la Instrucció 5.2 OM 21.06.65 MOPU 

IC sobre drenatge superficial 

BOE 17.09.65 

Instrucció 5.2 IC sobre drenatge superficial OM 14.05.90 MOPU BOE 23.05.90 

9 Estructures de fàbrica 

NBE. FL-90 Murs resistents de fàbrica de maó RD 1723/90 20.12 MOPU BOE 04.01.91 

RL-88 Plec general de condicions per a la recepció de maons de ceràmica de les 

obres de construcció 

NBE. RB-90 Plec de prescripcions tècniques generals per a la recepció de blocs de 

formigó a les obres de construcció 

O 27.07.88 M. Rel. Corts i Secr. Gral. BOE 03.08.88 

O 04.07.90 MOPU BOE 11.07.90 

Normes d’acreditació del control de recepció d’obres en l’àmbit de la ceràmica D 264/94 26.07 DOGC 17.10.94 

10 Estructures de formigó 

EHE. Instrucció de formigó estructural RD 2661/98 11.12 M. Foment BOE 13.01.99 

Modificacions RD 2661/98 RD 996/99 11.06 M. Foment BOE 24.06.99 

Disposicions reguladores segell INCE per a formigó preparat adaptades a la 

Instrucció de Formigó EHE DG Habitatge, Arquitectura i Urbanisme 

Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón 

estructural con elementos prefabricados (EFHE) 

Resol. 29.07.99 M.Foment BOE 15.09.99 

RD 642/2002 05.07 M.Fomento BOE 06.08.02 

Recomanacions UC-85, sobre l’ús de les cendres volants en el formigó O 12.04.85 DPTOP DOGC 03.05.85 

Certificació de conformitat a normes, com alternativa de l’homologació de filferros 

trefilats llisos i corrugats utilitzats en la fabricació de malles electrosoldades i 

biguetes semiresistents de formigó armat i de les armadures actives per formigó 

pretensat 

Criteris per a la realització del control de producció dels formigons fabricats en 

central 

O 08.03.94 M. Indústria i Energia BOE 22.03.94 


Correcció d’errades BOE 06.02.96

Recomanacions útils publicades per la “Asociación Técnica Española del 

Pretensado (ATEP) 

“Recomendaciones para la aceptación de sistemas de pretensado para armaduras 

postesas” HP-1-76. Any 1976. 

“Recomendaciones para la ejecución y control del tesado de armaduras postesas” 

HP-2-73. Any 1973. 

“Recomendaciones para la ejecución y el control de la inyección” HP-3-73. Any 

1973. 

“Recomendaciones para la disposición y colocación de armaduras” HP-5-79. Any 

1979. 

11 Estructures d’acer 

NBE-EA Estructures d’acer en edificació RD 1829/1995 MOPTMA BOE 18.01.96 

12 Sostres 

Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón 

estructural con elementos prefabricados (EFHE) 

RD 642/2002 05.07 M.Fomento BOE 06.08.02 


Actualització fitxes dels sistemes de sostres Resol. 30.01.97 M. Foment BOE 06.03.97 

Fabricació i utilització d’elements resistents per a pisos i cobertes RD 1630/80 18.07 Presid. Govern BOE 08.08.80 

Autorització administrativa per als fabricants de sostres i elements resistents D 71/95 07.02 DPTOP DOGC 24.03.95 

Desplegament del D 71/95 O 31.10.95 DOGC 08.11.95 

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents O 18.03.97 DPTOP DOGC 18.04.97 

a l’autorització administrativa relativa a sostres i elements estructurals 

Norma tècnica d’accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de 


NRE-AEOR-93. Accions a l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de 


13 Cobertes 

D 314/93 09.12 DPTOP DOGC 29.12.93 

O 18.01.94 DPTOP DOGC 28.01.94 

NBE.QB-90 Cobertes amb materials bituminosos RD 1572/90 30.11 MOPU BOE 07.12.90 

Actualització apèndix normes UNE O 05.07.96 M. Foment BOE 25.07.96 

Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos, 

construïts o fabricats amb acer o altres materials ferrosos 

RD 2531/85 18.12 M. Indústria i 

Energia 

Productes bituminosos per a impermeabilització de cobertes en edificació O 12.03.86 M. Indústria i 

Energia 

Fabricació i utilització d’elements resistents per a pisos i cobertes RD 1630/80 18.07 Presid. 

Govern 

14 Productes de construcció 

BOE 03.01.86 

BOE 22.03.86 

BOE 08.08.80 

Productes de construcció RD 1630/92 29.12 BOE 09.02.93 

Modificació RD 1630/92 RD 1328/95 28.07 BOE 19.08.95 

Correcció d’errades RD 1328/95 BOE 07.10.95 

Productes defectuosos Llei 22/94 06.07 BOE 07.07.94 

Criteris de qualitat de determinats productes en la construcció Resol. 22.06.98 Dep. Ind. Comerç i 

turisme 

15 Ciments 

DOGC 03.08.98 

RC-97 Instrucció per a la recepció de ciments RD 776/97 30.05 BOE 13.06.97 

Obligatorietat de l’homologació dels ciments per a la fabricació de formigons i 

morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats 


Energia 

BOE 04.11.88 

Modificació normes UNE de l’annex del RD 1313/88 O 28.06.89 M. Rel. Corts i Secr. Gral. BOE 30.06.89 

Modificacions normes UNE de l’annex del RD 1313/88 O 21.05.97 BOE 26.05.97 

Certificació de conformitat a normes com alternativa de l’homologació de ciments O 17.01.89 M. Indústria i Energia BOE 25.01.89 

16 Guix

Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles en les obres de 

construcció. RY 85 

Guixos i escaioles per a la construcció i especificacions tècniques dels prefabricats i 

productes afins de guixos i escaioles 

O 31.05.85 Presid. Govern BOE 10.06.85 

D 1312/86 25.04 M. Indústria i 

Energia 

BOE 01.07.86 


17 Aïllament acústic 

NBE-CA-81 Condicions acústiques dels edificis RD 1909/81 24.07 MOPU BOE 07.09.81 

NBE-CA-82 Modificacions de la NBE-CA-81, sobre condicions acústiques dels 

edificis 

RD 2115/82 12.08 MOPU BOE 03.09.82 


NBE-CA-88 Modificació de la NBE-CA-82, sobre condicions acústiques dels edificis O 29.09.88 MOPU BOE 08.10.88 

18 Aïllament tèrmic 

Aïllament tèrmic en els edificis de nova construcció D 124/87 29.01 DPTOP DOGC 27.04.87 

NRE-AT-87 Norma reglamentària d’edificació O 27.04.87 DPTOP DOGC 27.04.87 

Modificació parcial NRE-AT-87 O 04.09.89 DPTOP DOGC 02.10.89 

NBE-CT-79 Condicions Tèrmiques en els edificis RD 2429/79 06.07 M. Presidència BOE 22.10.79 

Productes de fibres de vidre com aïllants tèrmics RD 1637/86 28.05 M. Indústria i 

Energia 

Poliestirens expandits com aïllants tèrmics RD 2709/85 27.12 M. Indústria i 

Energia 

Fibra de vidre com aïllant tèrmic RD 113/00 28.01 M.Indústria i 

Energia 

19 Reglamentació General d’Instal·lacions 

Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les Instruccions 

Tècniques Complementaries (ITE) i es crea la Comissió Assessora per a les 

Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis 

Recomanacions IE 86 per al disseny i l’execució instal·lacions de serveis als edificis: 

Aigua, Gas, Electricitat i Telefonia 

20 Instal·lacions de fontaneria 

BOE 29.05.86 

BOE 15.03.86 

BOE 09.02.00 

RD 1751/98 31.7 M.Presidencia BOE 05.08.98 

Normes bàsiques per a les instal·lacions interiors de subministrament d’aigua O 09.12.75 M. Indústria BOE 13.01.76 


Complement de l’apartat 1.5, del títol 2 Resol 14.02.80 Dir. Gral. Energia BOE 07.03.80 

Plec de prescripcions tècniques generals per a canonades de subministrament 

d’aigua 

O 28.07.74 MOPU BOE 02.10.74 


Reglament d’instal·lacions Tèrmiques als edificis (RITE) Instruccions Tècniques 

Complementàries (I.TE) i Creació de la Comissió Assessora per a les Instal·lacions 

Tèrmiques dels Edificis 

RD 1751/98 31.07 M. Presidència BOE 05.08.98 


Subjecció a normes tècniques de les aixetes sanitàries M. Indústria i Energia RD 358/85 23.01 M.Indústria i 

Energia 

Certificació de conformitat a normes com alternativa de l’homologació de les aixetes 

sanitàries 

BOE 22.03.85 


Regulació dels comptadors d’aigua O 28.12.88 MOPU BOE 06.03.89 

Normes per a fontaneria i sanejament de l’Instituto Eduardo Torroja 

Especificacions tècniques dels aparells sanitaris ceràmics per a locals de higiene 

corporal” 

21 Electricitat 

O 14.05.86 M.Indústria i Energia BOE 04.07.86 

Reglament de verificacions elèctriques i regularitat en el subministrament d’energia D 12.03.54 M. Indústria BOE 15.04.54

Modificació dels articles 2 i 92 RD 724/79 02.02 M.Indústria i 

Energia 

Modificació dels articles 65 a 73 RD 1075/86 02.05 M.Indústria i 

Energia 

Modificació de diversos articles RD 1725/84 18.07 M. Indústria i 

Energia 

Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en les centrals 

elèctriques i en els centres de transformació 


Energia 

BOE 07.04.79 

BOE 06.06.86 

BOE 25.09.84 

BOE 01.12.82 

Desenvolupament de l’article 3 Resol 19.06.84 Dir. Gral. Energia BOE 26.06.84 

Instruccions tècniques complementàries MIE-RAT, del reglament sobre condicions 

tècniques i garanties de seguretat en les centrals elèctriques i els centres de 

transformació 


Modificació de les Instruccions Tècniques complementàries MIE-RAT 01, MIE-RAT 

02, MIE-RAT 06, MIE-RAT 14, MIE-RAT 15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18 

i MIE-RAT 19 del Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en 

centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació 


Correcció d’errades O.10.03.00 BOE 18.10.00 

Complement de la ITC MIE-RAT-20 O 18.10.84 M. Indústria i Energia BOE 25.10.84 

Actualització ITC MIE-RAT-13 i ITC MIE-RAT-14 O 27.11.87 M. Indústria i Energia BOE 05.12.87 


Actualització de diverses ITC-MIE-RAT O 23.06.88 M. Indústria i Energia BOE 05.07.88 


Adaptació al progrés tècnic de la MIE-RAT-02 O 15.12.95 M. Indústria i Energia BOE 05.01.96 


Reglament de línies aèries d’alta tensió D 3151/68 28.11 M. Indústria BOE 27.12.68 

Addició d’un nou paràgraf a l’article 2 RD 2295/85 09.10 M. Indústria BOE 12.12.85 

Reglament electrotècnic per a Baixa Tensió RD 842/2002 02.08 M.Ciencia y 

Tecnologia 

BOE 18.09.02 

Aplicació del reglament electrotècnic per a baixa tensió O 14.05.87 Dep. Indústria i Energia DOGC 12.06.87 

Modificació O 14.05.87 O 30.07.87 Dep. Indústria i Energia DOGC 12.08.87 

Modificació art. 5,8,9,10,11,13,15 de l’O 14.05.87 O 28.11.00 Dep. Ind., Comerç i 

Turisme 

DOGC 21.12.00 

Reglament electrotècnic de baixa tensió en relació amb la mesura aïllament de les 

instal·lacions elèctriques i verificació de les instal·lacions elèctriques amb anterioritat 

a la seva posada en servei 

Resol 30.04.74 Dir. Gral. Energia BOE 07.05.74 

Instruccions complementàries. Reglament electrotècnic de baixa tensió O 31.10.73 M. Indústria BOE 27.12.73 

Aplicació de les instruccions complementàries O 06.04.74 M. Indústria BOE 15.04.74 

Modificació parcial i ampliació de les ITC MI. BT. 004, 007 i 017 O 19.12.77 M. Indústria BOE 26.01.78 


Normes UNE ITC MI. BT. OO4 O 05.06.82 M. Indústria i Energia BOE 12.06.82 

Modificació de la ITC MI. BT. 008 i 004 i compliment obligat de diverses normes 

UNE 


Modificació de la ITC MI. BT. 025 O 19.12.77 M. Indústria i Energia BOE 13.01.78 


Modificació de l’apartat 7.1.2 ITC MI. BT. 025 O 30.07.81 M. Indústria i Energia BOE 13.08.81

Modificació de les ITC MI-BT-025 i 044 O 05.04.84 M. Indústria i Energia BOE 04.06.84 

Modificació de la ITC MI-BT-026 O 13.01.88 M. Indústria i Energia BOE 26.01.88 


Modificació ITC MI-BT-026 O 26.01.90 M. Indústria i Energia BOE 09.02.90 

Modificació ITC MI-BT-026 O 24.07.92 M. Indústria, Comerç i 

Turisme 

BOE 04.08.92 

Adaptació al progrés tècnic de la ITC MI-BT-026 O 18.07.95 M. Indústria i Energia BOE 28.07.95 

Instrucció interpretativa de la ITC MI-BT-009 Relativa a instal·lacions d’enllumenat 

públic 

Instrucció interpretativa de la ITC MI-BT-010 Relatiu a la previsió de càrregues 

elèctriques en els edificis 

Resol 17.05.89 Dep. Indústria i 

Energia 


Energia 

DOGC 05.06.89 

DOGC 08.01.93 

Adaptació al progrés tècnic de la ITC MI-BT-044 O 22.11.95 M. Indústria i Energia BOE 04.12.95 


Adaptació ITC MI-BT-026 O 29.07.98 BOE 07.08.98 


Llei del Sector Elèctric Llei 54/97 27.11 BOE 28.11.97 

Normes tècniques sobre aparells domèstics que utilitzen energia elèctrica. RD 1505/90 23.11 M. Indústria i 

Energia 

Certificació de conformitat a normes UNE com alternativa a l’homologació per als 

aparells que utilitzin energia elèctrica 

BOE 28.11.90 


Autorització d’instal·lacions elèctriques D 2617/66 20.10 M. Indústria BOE 24.10.66 

Seguretat del material elèctric per a la seva utilització en determinats límits de tensió RD 7/88 08.01 M. Indústria i Energia BOE 14.01.88 

Desenvolupament i complement al RD 7/88 O 06.06.89 M. Indústria i Energia BOE 21.06.89 

Modificació RD 7/88 RD 154/95 03.02 M. Indústria i 

Energia 

BOE 03.03.95 


Actualització annex 1 O 06.06.89 Resol 24.10.95 Dir. Gral. Qualitat i 

Seguretat Industrial 

Condicions d’ús del sistema d’instal·lació amb conductors aïllats sota canals 

protectors de plàstic 

ITC MIE-AP-16 del Reglament d’aparells de pressió. Centrals tèrmiques 

generadores d’energia elèctrica 

BOE 17.11.95 

O 01.10.87 MOPU BOE 10.10.87 


Procediments administratius aplicables a instal·lacions d’electricitat D 351/87 23.11 Dep. Indústria i 

Energia 

Normes relatives a instal·lacions, posada en servei i manteniment per a l’aplicació 

dels reglaments electrotècnics per a alta tensió a les instal·lacions privades 

Certificat de compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a 

línies elèctriques 

DOGC 28.12.87 

O 02.02.90 Dep. Indústria i Energia DOGC 14.03.90 


Energia 

Aprovació a diverses empreses de les normes particulars per a instal·lacions d’enllaç Resol 24.02.83 Dep. Indústria i 

en els subministraments d’energia elèctrica en baixa tensió 

Energia 

Informes tècnics d’instal·lació de les empreses elèctriques Resol 23.04.85 Dep. Indústria i 

Energia 

Normes per sol·licitar la posada en servei de les instal·lacions elèctriques de baixa 

tensió 

DOGC 30.12.88 

DOGC 06.07.83 

DOGC 17.05.85 

Resol 27.03.86 Dir. Gral. Energia DOGC 14.07.86

Exigències de seguretat dels aparells elèctrics en medicina i veterinària RD 65/94 21.01 M. Presidència BOE 22.02.94 

Producció d’energia elèctrica per a instal·lacions subministrades per recursos o fonts 

d’energia renovable, residus o cogeneració 

Normes CEI 

Normes VDE 


Energia 

BOE 30.12.98 

Normes sobre ventilació i accés de certs centres de transformació Res. 19.06.84 BOE 26.06.84 

Normes UNE associades als reglaments d’obligat compliment 

22 Gas 

Reglament d’instal·lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o 

comercials 



Reglament d’instal·lacions petrolíferes RD 2085/94 20.10 M. Indústria i 

Energia 

Instrucció Tècnica complementària MI-IP 03 Instal·lacions Petrolíferes per a ús propi RD 1427/97 15.09 M. Indústria i 

Energia 

Reglament sobre instal·lacions d’emmagatzematge de gasos liquats del petroli 

(GLP) en dipòsits fixos 

BOE 27.01.95 

BOE 23.10.97 



Reglament general del servei públic de gasos combustibles D 2913/73 26.10 M. Indústria BOE 21.11.73 

Complement a l’art. 27 D 1091/75 24.04 M. Indústria BOE 21.05.75 

Modificació apartats 5.4 art. 27 RD 3484/83 14.12 M. Indústria i 

Energia 

Instrucció sobre documentació i posada en servei d’instal·lacions receptores de 

gasos combustibles 

Normes sobre el procediment d’actuació de les empreses instal·ladores, de les 

entitats d’inspecció i control dels titulars en les instal·lacions de gasos combustibles 

BOE 20.02.84 


O 28.03.96 Dep. Indúst., Comerç i 

Turisme 

DOGC 19.04.96 

Especificacions dels gasos butà i propà comercials O 14.09.82 M. Indústria i Energia BOE 22.09.82 

Modificació O 11.12.84 M. Indústria i Energia BOE 19.12.84 

Reglament de xarxes i connexions de servei de combustibles gasosos i instruccions 

MIG 

O 18.11.74 M. Indústria BOE 06.12.74 

Modificació punts 5.1 i 6.1 O 26.10.83 BOE 8.11.83 

Modificació ITC MIG-5.1-5.2-5.5 i 6.2 O 06.07.84 M. Indústria i Energia BOE 23.07.84 

Modificació de l’apartat 3.2.1 de ITC MIG-5.1 O 09.03.94 M. Indústria i Energia BOE 21.03.94 

Modificació ITC MIG-R.7.1 i MIG-R.7.2 O 29.05.98 BOE 11.06.98 

Normes per a instal·lacions de gasos liquats del petroli amb dipòsits amb capacitat 

superior a 15 kg 

Resol 24.07.63 Dir. Gral. Ind. Sider. BOE 11.09.63 

Reglament d’aparells que utilitzen gas com a combustible RD 494/88 20.05 M. Indústria i 

Energia 

Aprovació de diverses ITC del reglament d’aparells que utilitzen gas com a 

combustible 

Aprovació de diverses ITC del reglament d’aparells que utilitzen gas com a 

combustible 

Modificació ITC MIE-AG.7 del Reglament d’aparells que utilitzen gas com a 

combustible 

Disposicions d’aplicació de la Directriu del Consell de les Comunitats Europees 

90/396/CEE sobre aparells de gas 

BOE 25.05.88 





Energia 

BOE 05.12.92 


Correcció d’errades BOE 27.01.93


Aplicació de la normativa vigent en relació amb les instal·lacions receptores de 

gasos combustibles 

D 291/1991 11.12 Dep. Indústria i 

Energia 

Manteniment i revisió de les instal·lacions receptores de gasos liquats del petroli D 317/93 09.11 Dep. Indústria i 

Energia 

Documentació acreditativa de la direcció i acabament d’obra de les instal·lacions per 

a la distribució de gas canalitzat 

DOGC 24.01.92 

DOGC 30.12.93 

Resol 20.08.92 Dir. Gral. Energia DOGC 14.10.92 

Condicions dels centres d’emmagatzematge de gasos liquats envasats O 15.06.94 M. Indústria i Energia BOE 05.07.94 

23 Aparells de pressió 

Reglament d’aparells de pressió RD 1244/79 04.04 M. Indústria i 

Energia 

BOE 29.05.79 


Modificació dels articles 6 i 7 RD 507/82 15.01 M. Indústria i 

Energia 

Modificació de diversos articles RD 1504/90 23.11 M. Indústria i 

Energia 

BOE 12.03.82 

BOE 28.11.90 


Aclariment de diversos articles del Reglament d’aparells de pressió O 19.02.81 Dep. Indústria i Energia DOGC 25.03.81 

Actualització de les tarifes que han d’aplicar les entitats de control (EIC) 

concessionàries de la Generalitat de Catalunya en els camps reglamentaris 

ITC MIE-AP1 del Reglament d’aparells de pressió, referent a calderes, 

economitzadors, preescalfadors, sobreescalfadors i reescalfadors 

O 02.01.91 Dep. Indústria, Comerç i 

Turisme 

DOGC 25.01.91 



Modificació O 17.03.81 (art. 4,6,7,8,9,15,16,22,23) O 28.03.85 M. Indústria i Energia BOE 13.04.85 

ITC MIE-AP2 del Reglament d’aparells de pressió, referent a canonades per a fluids 

relatius a calderes 


ITC MIE-AP3 del Reglament d’aparells de pressió referent a generadors d’aerosols RD 2549/94 29.12 M. Indústria i 

Energia 

ITC MIE-AP4 del Reglament d’aparells de pressió, referent a cartutxos de gasos 

liquats del petroli (GLP) 

BOE 24.01.95 


ITC MIE-AP5 del Reglament d’aparells de pressió, sobre extintors d’incendis O 31.05.82 M. Indústria i Energia BOE 23.06.82 

Modificació art 2.9 i 10 de la ITC MIE-AP5 O 26.10.83 M. Indústria i Energia BOE 07.11.83 

Modificació art. 1, 4, 5, 7, 9 i 10 i adició d’un nou article a la ITC MIE-AP5 O 31.05.85 M. Indústria i Energia BOE 20.06.85 

Adequació ITC MIE-AP-5 a les disposicions comunitàries O 15.11.85 28.11 M. Indústria i 

Energia 

BOE 28.11.89 

Modificacions ITC MIE-AP-5 O 10.03.98 M. Indústria i Energia BOE 28.04.98 


Aplicació ITC-MIE-AP5 del Reglament d’aparells de pressió sobre extintors 

d’incendis 

ITC MIE-AP6 del Reglament d’aparells de pressió, referent a refineries de petroli i 

plantes petroquímiques 

ITC MIE-AP7 del Reglament d’aparells de pressió, referent a botelles i bombones de 

gasos comprimits liquats i dissolts per pressió 




Modificació O 11.07.83 M. Indústria i Energia BOE 22.07.83 


Modificació de la ITC MIE-AP-7 O 28.03.85 M. Indústria i Energia BOE 10.04.85

Modificació ITC MIE-AP-7 O 13.06.85 M. Indústria i Energia BOE 29.06.85 

ITC MIE-AP9 del Reglament d’aparells de pressió, referent a recipients frigorífics O 11.07.83 M. Indústria i Energia BOE 22.07.83 



ITC MIE-AP10 del Reglament d’aparells de pressió, referent a dipòsits criogènics O 07.11.83 M. Indústria i Energia BOE 18.11.83 

Correcció BOE 14.07.87 

Modificació de la ITC MIE-AP-10 O 05.06.87 M. Indústria i Energia BOE 20.06.87 

ITC MIE-AP11 del Reglament d’aparells de pressió, referent a aparells destinats a 

escalfar o a acumular aigua calenta fabricats en sèrie 



ITC MIE-AP12 del Reglament d’aparells de pressió, referent a aparells destinats a 

escalfar o a acumular aigua calenta fabricats en sèrie referent a calderes d’aigua 

calenta 



ITC MIE-AP13 del Reglament d’aparells de pressió, referent a intercanviadors de 

calor de plaques 

ITC MIE-AP15 del Reglament d’aparells de pressió referent a instal·lacions de gas 

natural liquat en dipòsits criogènics de pressió 




ITC MIE-AP16 del Reglament d’aparells de pressió, referent a centrals tèrmiques 

generadores d’energia elèctrica 

ITC MIE-AP17 del Reglament d’aparells de pressió, referent a instal·lacions de 

tractament i emmagatzematge aire comprimit 




Disposicions d’aplicació de la directiva del Consell de Comunitats Europees 

76/767/CEE sobre aparells de pressió 

Reglamento de almacenamiento de productos químicos y sus instrucciones técnicas 

complementarias MIE APQ-1, MIE-APQ-2, MIE-APQ-3, MIE-APQ-4, MIE-APQ-5, 

MIE-APQ-6 i MIE-APQ-7 


Energia 


Energia 

Prescripcions tècniques no previstes a la ITC-MIE-AEM1 Resol 27.04.92 Dir. Gral. P. 

Tecnològica 

“Aplicación de la Directiva 1999/36/CE, del Consejo, de 29 de abril, relativa a 

equipos a presión transportables” 

RD 222/01 02.03 M.Ciencia y 

Tecnologia 

Modifica l’annex IV del RD 222/01 O.CTE/273/02 28.10 M. Ciencia y 

Tecnologia 

24 Climatització i ventilació 

Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als edificis (RITE) i Instruccions Tècniques 

Complementàries (I.TE) i Creació de la Comissió Assessora per a les Instal·lacions 

Tèrmiques dels Edificis 

BOE 20.05.88 

BOE 10.05.01 

BOE 15.05.92 

BOE 03.03.01 

BOE 05.11.02 


Correcció d’errades del RD 1751/1998 Correcció M.Presidència BOE 29.10.98 

Disposicions d’aplicació de la Directiva 92/42/CEE relativa als requisits de 

rendiments per a les calderes noves d’aigua calenta alimentades amb combustibles 

líquids o gasosos modificada per la Directiva 93/68/CEE 


Energia 

BOE 27.03.95 

Correcció d’errades del RD 275/1995 Correcció M.Presidència BOE 26.05.95 

“Modifica el anexo de la Orden de 10 de febrero de 1983 sobre normas técnicas de 

los tipos de radiadores y convectores de calefacción por medio de fluidos y su 

homologación por el Ministerio de Industria y E.” 

O. 21.06.00 M. Indústria i Energia BOE 28.06.00 

Reglament d’instal·lacions petrolíferes RD 2085/94 20.10 M. Indústria i 

Energia 

Instrucció Tècnica complementària MI-IP 03 Instal·lacions Petrolíferes per a ús propi RD 1427/97 15.09 M. Indústria i 

Energia 

BOE 27.01.95 

BOE 23.10.97

Rehabilitació de la vigència dels art. 2 (excepte apartat 9) 7 i 8 derogats pel 

Reglament d’actuacions del MIE 

ITC MIE-AP1 del Reglament d’aparells de pressió referent a calderes, 

economitzadors, preescalfadors, sobreescalfadors i reescalfadors 


Energia 

BOE 05.04.82 


Modificació O 17.03.81 (art. 4,6,7,8,9,15,16,22,23) O. 28.03.85 BOE 13.04.85 

ITC MIE-AP2 del Reglament d’aparells de pressió: canonades per a fluids relatius a 

calderes 

Subjecció a normes tècniques dels tipus de radiadors i convectors de calefacció per 

mitjà de fluids i la seva homologació pel MIE 



Energia 

Complement al RD 3089/82 RD 363/84 22.02 M. Indústria i 

Energia 

Normes tècniques dels tipus de radiadors i connectors de calefacció per mitjà de 

fluids i la seva homologació pel MIE 

BOE 22.11.82 

BOE 25.02.84 


Reglament d’aparells que utilitzen gas com a combustible RD 494/88 20.05 M. Indústria i 

Energia 

BOE 25.05.88 


Aprovació de diverses ITC del Reglament d’aparells que utilitzen gas com a 

combustible 

Aprovació de diverses ITC del Reglament d’aparells que utilitzen gas com a 

combustible 

Procediment aplicable a Catalunya per mantenir el control de les inspeccions i les 

revisions periòdiques de les instal·lacions receptores de gasos combustibles. 



O. ICT/335/02 19.09 Dep. Indústria, 

Comerç i Turisme 

Reglament de seguretat per a plantes i instal·lacions frigorífiques RD 3099/77 08.09 M. Indústria i 

Energia 

DOGC 14.10.02 

BOE 06.12.77 


Modificació dels articles 3, 28, 29, 30 i 31 i disposició addicional 3a. RD 3099/77 RD 394/79 02.02 M. Indústria i 

Energia 

Modificació dels articles 28, 29 i 30 RD 394/79 RD 754/81 13.03 M. Indústria i 

Energia 

Instruccions complementàries del Reglament de seguretat per a les plantes i les 

instal·lacions frigorífiques. MI-IF 

Modificació de les instruccions tècniques complementàries MI-IF002, MI-IF004, MI- 

IF009 del Reglament per a Plantes i Instal.lacions Frigorífiques 

BOE 07.03.79 

BOE 28.04.81 


O 29.11.01 M. Ciència i Tecnología BOE 07.12.01 

Modificació de la ITC MI-IF-007 i 014 O 04.04.79 M. Indústria i Energia BOE 10.05.79 

Modificació del punt 3 de la ITC MI-IF-013 i del punt 2 de la ITC IF-014 O 30.09.80 M. Indústria i Energia BOE 18.10.80 

Modificació ITC MI-IF-004 O 19.11.87 M. Indústria i Energia BOE 05.12.87 

Modificació ITC MI-IF-005 O 04.11.92 M. Indústria i Energia BOE 17.11.92 

Adaptació al progrés tècnic de la ITC MI-IF 002, MI-IF 004, MI-IF 009 i MI-IF 010 O 23.11.94 M. Indústria i Energia BOE 02.12.94 

Modificació ITC MI-IF-002, MI-IF-004, MI-IF-008, MI-IF-009 i MI-IF-010 O 24.04.96 M. Indústria i Energia BOE 10.05.96 

Modificació taula I MI-IF-004 O 26.02.97 M. Indústria i Energia BOE 11.03.97 

Modificació ITC MI-IF-002, MI-IF-004 i MI-IF-009 O 23.12.98 M. Indústria i Energia BOE 12.01.99 

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-conservadores, de les 

entitats d’inspecció i control i dels titulars en les plantes i instal·lacions frigorífiques 

O 18.09.95 Dep.Indús., Comerç i 

Turisme 

DOGC 13.10.95 

ITC MI-AP-6, ITC MI-AP-7, ITC MI-AP-9 del Reglament d’aparells de pressió O 11.07.83 M. Indústria i Energia BOE 22.07.83

Xemeneies modulars RD 2532/85 18.12 M. Indústria i 

Energia 

BOE 03.01.86 


UNE 100-010-89 (1) , (2) i (3) “Climatización. Pruebas de ajuste y equilibrado” 

UNE 100-011-91 “Climatización. La ventilación para una calidad aceptable del aire 

en la climatización de los locales” 

UNE 100-013-85, “Climatización. Bases para el proyecto. Condiciones interiores de 

càlculo” 

UNE 100-014-84, “Climatización. Bases para el proyecto. Condiciones exteriores de 

calculo” 

UNE EN 1506:1999 “Ventilación de edificios. Conductos de aire de chapa metálica y 

accesorios, de sección circular. Dimensiones” 

UNE EN 1505:1999 “Ventilación de edificios. Conductos de aire de chapa metálica y 

accesorios, de sección rectangular. Dimensiones” 

UNE 100-153-88, “Climatización. Soporte antivibratorio. Criterios de selección” 

UNE 100-155-88, “Climatización. Cálculo de vasos de expansión” 

SEDH “Subway Environmental Design handbook. Volume I. Principles and 

applications. Second edition” 

25 Instal·lacions audiovisuals 

General de Telecomunicacions Llei 11/98 24.04 Cap d’Estat BOE 25.04.98 

Modificació parcial Llei 11/98 Llei 34/02 11.07 Cap d’Estat BOE 12.07.02 

Modificació parcial Llei 11/98 Llei 24/01 27.12 Cap d’Estat BOE 31.12.01 

Reglament d’interconnexió i accés a les xarxes públiques de telecomunicacions RD 1651/98 24.07 Min. Foment BOE 30.07.98 

Normes per a la instal·lació d’antenes col·lectives O 23.01.67 M. Informació i Turisme BOE 02.03.67 

Modificació de l’apartat 10 de l’O. 23.01.67 O 31.03.82 Pres.Gobierno BOE 10.04.82 

Normes per a la instal·lació d’antenes col·lectives de televisión D 366/83 30.08 Presid. Generalitat DOGC 09.09.83 

Instal·lació d’antenes receptores a l’exterior d’immobles D 18.10.57 Presid. Govern BOE 18.11.57 

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per 

a l’accés al servei de telecomunicacions per cable 

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicació als edificis per a 

la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres 

serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit 

NRE-CTX-91, sobre canalitzacions per a la xarxa de telefonia i altres serveis per 

cable en els edificis de nova construcció 

D 116/2000 20.03 Presid. Govern DOGC 27.03.00 

D 117/2000 20.03 DOGC 27.03.00 

O 12.11.91 DPTOP DOGC 08.01.92 

Correcció d’errades NRE-CTX-91 DOGC 13.04.92 

Especificacions tècniques del punt final de xarxa de la xarxa de telefonia commutada RD 2304/94 02.12 MOPTA BOE 22.12.94 

i els requisits mínims de connexió de les instal·lacions privades de l’abonat 

Infrastructures comuns en els edificis per l’accés als serveis de telecomunicacions RD ley 1/98 27.02 BOE 28.02.98 

Reglament regulador de les infrastructures comuns de telecomunicacions per l’accés RD 279/99 22.02 BOE 09.03.99 

als serveis de telecomunicacions 

Desarrolla el Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de 

telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior 

de los edificios y la actividad de instalación de equipos y sistemas de 

telecomunicaciones, RD 279/99 

O. 26.10.99 M. Fomento BOE 09.11.99

Canalitzacions i infrastructures de radiodifusió sonora, televisió i altres serveis per 

cable en els edificis 

D 172/99 29.06 DOGC 07.07.99 

Instal·lació en immobles de sistemes de distribució del senyal de televisió per cable D 1306/74 02.05 Pres. Gobierno BOE 15.05.74 

Normes CCITT relatives a sistemes opto-electrònics i els seus protocols de 

transmissió i conversió 

Normes CCITT i CCIR d’exploració de vídeo i assignació de freqüències 

Normativa de “Telefónica de España” relativa a cablejat 

Normativa d’aplicació editada per la “Dirección General de Transportes, Correos y 

Telecomunicaciones” 

Normes ISO relatives a estandarització de protocols de control i sistemes oberts 

Normes UNE 20501 i 20511 sobre procediments d’assaig d’equips electrònics i 

sobre límits de perturbació redioelèctrica dels receptors de radiodifusió 

26 Aparells d’elevació 

Reglament d’aparells d’elevació. Text revisat O 30.06.66 M. Indústria BOE 26.07.66 


Modificació dels articles 123, 124, 125 i 127 O. 20.11.73 M. Indústria BOE 28.11.73 

Modificació de l’article 22 O 25.10.75 M. Indústria BOE 12.11.75 

Modificació dels articles 10, 40, 54, 55, 56 i 86 O 20.07.76 M. Indústria BOE 10.08.76 

Modificació de l’article 91 O 07.03.81 M. Indústria i Energia BOE 14.03.81 

Modificació dels articles 78, 80 i 102 O 07.04.81 M. Indústria i Energia BOE 21.04.81 

Modificació del capítol I del títol II O 16.11.81 M. Indústria i Energia BOE 25.11.81 

Aclariments de diferents articles del Reglament d’aparells d’elevació O 23.12.81 Dep. Indústria i Energia DOGC 03.02.82 

Condicions que han de reunir i normes per a l’aprovació dels equips impulsors 

d’aparells elevadors de propulsió hidràulica 

O 30.07.74 M. Indústria BOE 09.08.74 

Reglament d’aparells d’elevació i el seu manteniment RD 2291/85 08.11 M. Indústria i 

Energia 

Dictan las disposiciones de aplicación de la directiva del parlamento europeo y del RD 1314/97 01.08 M. Indústria i 

consejo 95/16/CE, sobre Ascensores. Derogació RD 2291/85 excepte art. 10, 11, 12, Energia 

13, 14, 15, 19 i 23, Derogació ITC MIE-AEM, excepte l’establert 

ITC MIE-AEM-1, del Reglament d’aparells d’elevació i el seu manteniment referent a 

ascensors electromecànics 

BOE 11.12.85 

BOE 30.09.97 


Correcció d’errades ITC MIE-AEM-1 BOE 12.05.88 

Modificació parcial de la ITC MIE-AEM-1 O 11.10.88 M. Indústria i Energia BOE 21.10.88 

Modificació parcial de la ITC MIE-AEM-1 O 12.09.91 M. Indústria, Comerç i 

Turisme 

BOE 17.09.91 

Prescripcions tècniques no previstes a la ITC-MIE-AEM1 Resol 27.04.92 M. Indústria, Comerç i BOE 15.05.92 

Turisme 

Actualització normes UNE i equivalents ISO i CENELEC, ITC MIE-AEM 1 del 

Reglament d’aparells d’elevació i manteniment i es reconeix la certificació de dret 

d’ús la marca AENOR “N” 

ITC MIE-AEM-2 del Reglament d’aparells d’elevació i el seu manteniment referent a 

grues-torre desmuntables per a obra 

Resol 24.07.96 Dir. Gral. Tecnologia i 

Seg. Industrial 

BOE 14.08.96 


Correcció d’errades ITC MIE-AEM-2 BOE 05.10.88 

Modificació ITC MIE-AEM-2 O 16.04.90 M. Indústria i Energia BOE 24.04.90

Condicions tècniques mínimes exigibles per als ascensors i normes per portar a 

terme les revisions periòdiques dels aparells elevadors 


Reglament d’aparells d’elevació per a obres O 23.05.77 M. Indústria BOE 14.06.77 

Correcció d’errades Reglament d’aparells d’elevació per a obres BOE 18.07.77 

Modificació de l’apartat 4 de l’article 65 Reglament d’aparells d’elevació per a obres O 07.03.81 M. Indústria i Energia BOE 14.03.81 

Normes d’aplicació a Catalunya del Reglament d’aparells d’elevació i manteniment 

(EAM) i les ITC que el despleguen 

O 30.12.86 Dep. Indústria DOGC 19.01.87 

Modificació O 30.12.86 O 14.05.87 Dep. Indústria i Energia DOGC 15.06.87 

Adaptació a la ITC MIE-AM-2 relativa a grues torre desmuntables O 04.09.89 Dep. Indústria i Energia DOGC 25.10.89 

Modificació art. 11.1 O 30.12.86, referent a la col·locació de portes en les cabines 

dels ascensors instal·lats a Catalunya 

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i 

inspecció periòdica 

Disposicions d’aplicació de la directiva del Consell de les Comunitats Europees 

84/528/CEE sobre aparells d’elevació i de funcionament mecànic 

ITC MIE-AEM4 del Reglament d’aparells d’elevació i el seu manteniment referent a 

grues mòbils autopropulsades en ús 


Resol 22.06.87 Dir. Gral. Seguretat i 

Qualitat Industrial 


Energia 


Energia 

Instal·lació d’ascensors sense local de màquines Resol. 03.04.97 M. Indústria i 

Energia 

DOGC 20.07.87 

BOE 20.05.88 

BOE 24.12.96 

BOE 23.04.97 

Correcció d’errades Instal·lació d’ascensors sense local de màquines BOE 23.05.95 


Autorització de la instal·lació d’ascensors amb màquina en fossat Resol. 10.09.98 M. Indústria i 

Energia 

Aplicació del reial decret 1314/1997 de disposicions d’eplicació de la Directiva del 

Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors. Ascensors amb 

marcatge CE 

BOE 25.09.98 

O 31.05.99 DOGC 11.06.99 

Condicions tècniques de seguretat als ascensors O 09.04.84 DPTOP DOGC 30.05.84 - 

04.02.87 - 07.02.90 

Normes EN 81.1 i EN 81.2 Normes de seguretat per a la construcció i instal·lació 

d’ascensors 

Complement de les condicions tècniques que han de complir als aparells elevadors O 30.11.84 Dep. Ind., Comerç i 

Turisme 

IEC 255-4. “Pruebas de perturbaciones a alta frecuencia” 

IEC 65. “Pruebas de trenes de impulsos” 

EN 115 Normes de seguretat per a la construcció i instal·lació d’escales mecàniques 

i andanes mòvils 

Equips de manutenció: 

SIS “Svenk Standard” 

EM-62 Normes i manuals del Instituto Eduardo Torroja 

DIN “Deutsche Industrie Norm” 

FEM “Federation Europeene of Manutention” 

UNE 

27 Protecció contraincedis 

DOGC 12.12.84 

NBE-CPI-96. Condicions de protecció contraincedis en els edificis RD 2177/96 04.10 M. Foment BOE 29.10.96 

Reglament d’instal·lacions de protecció contraincedis RD 1942/93 05.11 M. Indústria i 

Energia 

BOE 14.12.93 


Modificació RD 1942/93 O 16.04.98 BOE 28.04.98

Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis D 241/94 26.07 Presid. Generalitat DOGC 30.09.94 

Protecció contraincedis en establiments sanitaris O 24.10.79 M. Sanitat i S. Social BOE 07.11.79 

Determinació dels diàmetres de les mànegues contraincedis i els seus connectors RD 824/82 26.03 Presid. Govern BOE 01.05.82 

ITC MIE-AP-5 del Reglament d’aparells de pressió sobre extintors d’incendis O 31.05.82 M. Indústria i Energia BOE 23.06.82 

Modificació dels articles 2, 9 i 10 ITC MIE-AP-5 O 26.10.83 M. Indústria i Energia BOE 07.11.83 

Modificació art. 1, 4, 5, 7, 9 i 10 i adició d’un nou article a la ITC MIE-AP5 O 31.05.1985 M. Indústria i Energia BOE 20.06.85 

Modificació ITC MIE-AP-5 O 15.11.89 M. Indústria i Energia BOE 28.11.89 

Modificacions ITC MIE-AP-5 O 10.03.98 M. Indústria i Energia BOE 28.04.98 


“Reglamento de Seguridad contra incendios en los establecimientos industriales” RD 786/01 06.07 M. Ciencia y 

Tecnologia 

Aplicació ITC-MIE-AP5 del Reglament d’aparells de pressió sobre extintors 

d’incendis 

BOE 30.07.01 


Normes de reconeixement dels laboratoris d’assaigs Resol. 11.06.97 M. Foment BOE 19.07.97 

Plec de prescripcions tècniques particulars de sistemes de detecció d’incendis. Edita 

FMB/EIP/CIT maig 1995. 

Normes UNE de protecció contra incendis del “Comité Técnico de Normalización 

núm. 23 de AENOR” 

NFPA-130 “National fire Protection Association. Fixed Guideway Transit System” 

1986 

Recomanacions del Grup de Treball de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya 

Ordenança sobre condicions de protecció contra incendis en els edificis a Barcelona BOP núm.237 

30.10.97 

Normativa CEPREVEN 

RT.1-ROC “Regla técnica para las instalaciones de rociadores automáticos de 

agua”. 1995 

RT.2-BIE “Regla técnica para las instalaciones de bocas de incendio equipadas”. 

1997 

RT.2-EXT “Regla técnica para las instalaciones de extintores móviles”. 1998 

RT.3-DET “Regla técnica para las instalaciones de detección automática de 

incendios”. 1990 

28 Protecció contra les radiacions 

Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives D 1836/99 03.12 M. Indústria BOE 31.12.99 

Mesures fonamentals de protecció radiològica de les persones sotmeses a exàmens 

i tractaments mèdics 

RD 1132/90 14.09 M. Sanitat i 

Consum 

BOE 18.09.90 


Instal·lació i utilització d’aparells de raigs X de diagnòstic mèdic RD 1891/91 30.12 M. Rel. Corts i 

Secr. Gral. 

BOE 03.01.92 

Reglament sobre protecció sanitària contra les radiacions ionitzants RD 783/01 06.07 M. Presidencia BOE 26.07.01 

Criteris de qualitat en radiodiagnòstic RD 1976/99 23.12 M. Presidencia BOE 29.12.99 

29 Parallamps 

“Protección de estructuras contra el rayo y principios generales” UNE 21.185 M. Indústria i Energia

“Protección de estructuras, edificaciones y zonas abiertas mediante pararrayos con 

dispositivo de cebado” 

30 Seguretat de les instal·lacions 

UNE 21.186 M. Indústria i Energia 

Seguretat de les instal·lacions industrials Llei 13/87 09.07 Presid. Generalitat DOGC 27.07.87 

Desplega Llei 13/87 sobre procediment d’actuació de les empreses instal·ladores, de O 16.12.88 Dep. Indúst., Comerç i 

les entitats d’inspecció i control i dels titulars, amb relació als parcs 

Turisme 

d’emmagatzematge de líquids petrolífers i a les instal·lacions fixes per a la 

distribució al detall de carburants i combustibles petrolífers en instal·lacions de 

venda al públic 

Desplega Llei 13/87 regula la capacitat sancionadora en matèria d’indústira, energia 

i mines 

Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels 

diferents subministraments 

D 121/00 20.03 Dep. Indúst., Comerç 

i Turisme 

D 120/92 28.04 Dep. Indústria i 

Energia 

Modificació aptat. 9 preàmbul 1, art.1.2 del D 120/92 D 196/92 04.08 Dep. Indústria i 

Energia 

Procediment de control aplicable a les xarxes dels serveis públics que discorren pel 

subsòl 

DOGC 07.01.99 

DOGC 31.03.99 

DOGC 12.06.92 

DOGC 25.09.92 


Desenvolupament de l’Ordre 05.07.93 Res. 09.10.96 Dep. Ind., Comerç i 

Turisme 

DOGC 28.02.96 

Exigències de seguretat dels aparells elèctrics en medicina i veterinària RD 65/94 21.01 M. Presidència BOE 22.02.94 

Se hacen públicas las normas armonizadas que satisfacen las exigencias de 

seguridad del material eléctrico destinado a ser utilizado en determinados limites de 

tensión. 

S’estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la 

legionel·losi. 

S’estableixen les condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la 

legionel·losi. 

31 Medi ambient 

Res. 14.10.02 M. Ciencia i 

Tecnologia 

RD 909/01 27.07 M. Sanidad y 

Consumo 

D 152/02 28.05 Dep. Sanitat i 

Seguretat Social 

BOE 05.11.02 

BOE 28.07.01 

DOGC 07.06.02 

Prevenció i control integrats de la contaminació. Llei 16/02 01.07 Cap d’Estat BOE 02.07.02 

Protecció del medi ambient atmosfèric Llei 38/72 22.12 Cap d’Estat BOE 26.12.72 

Desenvolupament de la Llei 38/72 D 833/75 06.02 M. Planif. i Des. BOE 22.04.75 

Correcció d’errades D 833/75 BOE 09.06.75 

Modificació D 833/75 D 547/79 20.02 M. Indústria i Energia BOE 23.03.79 

Modificació D 833/75 D 1613/85 01.08 Presid. Govern BOE 12.09.85 

Modificació art. 5 i 6 RD 1613/85 RD 1154/86 11.04 Presid. Govern. BOE 19.06.86 

Aplicació art. 11 Llei 38/72 RD 2512/78 14.10 Presid. Govern. BOE 28.10.78 

Complement i modificació RD 2512/78 RD 2826/79 17.12 Presid. Govern BOE 20.12.79 

Modificació parcial RD 1613/85 RD 1321/92 M. Corts i Secr. Govern BOE 02.12.92 

S’estableixen noves normes sobre la limitació de les emisions a l’atmosfera de 

determinats agents contaminants 

RD 1088/92 11.09 M. Corts i Secr. 

Govern 

BOE 30.09.92 

Protecció de l’ambient atmosfèric Llei 22/83 21.11 Presid. Generalitat DOGC 30.11.83 

Desenvolupament Llei 22/83 de Protecció de l’ambient atmosfèric D 322/87 23.09 Dep. Governació DOGC 25.11.87 

Modificació parcial Llei 22/83 (disp. final 5ª.) Llei 7/89 05.06 Dep. Presid. DOGC 09.06.89

Modificació parcial Llei 22/83 (aptat.5 arat.10, art.11,12,13,16,17,18 i art. Nous) Llei 6/96 18.06 Dep. Presid. DOGC 28.06.96 

Avaluació de l’impacte ambiental RD legislatiu 1302/86 28.06 MOPU BOE 30.06.86 

Reglament per a l’execució del RD 1302/86 RD 1131/88 30.09 MOPU BOE 05.10.88 

Ordenació, gestió i tributació de l’aigua Llei 6/99 Dep. Presid. DOGC 22.07.99 

Avaluació de l’impacte ambiental RD 114/88 07.04 Dep. Presid. DOGC 03.06.88 

Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses D 2414/61 30.11 Presid. Govern BOE 07.12.61 

Correcció d’errades D 2414/61 BOE 07.03.62 

Instruccions tècniques complementàries ITC per a l’aplicació del Reglament 

d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses 

Es regulen les emisions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’us 

a l’aire lliure 

O 15.03.63 M. Governació BOE 02.04.63 


Llei de residus Llei 10/98 21.04 BOE 22.04.98 

Reglament per a l’execució de la Llei 20/86 RD 833/88 20.07 MOPU BOE 30.07.88 


“Plan Nacional de Residuos de Construcción y Demolición 2001-2006” Res.14.06.01 M. Medio Ambiente BOE 12.07.1 

Correcció d’errades Res. 14.06.01 BOE 07.08.01 

Text refòs de la llei d’aigües RDL 1/01 20.07 M.Medio Ambiente BOE 24.07.01 

Evacuació i tractament d’aigües residuals Llei 5/81 04.06 Dep. Presid. DOGC 10.06.81 

Regulació de l’administració hidràulica a Catalunya. Modifica art. 2,3,4,5,12,13 i 15 

de la Llei 5/81 

Llei 17/87 13.07 Dep. Presid. DOGC 27.07.87 

Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua D 103/00 06.00 Dep. Medi Ambient DOGC 13.03.00 

Es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la Llista europea 

de residus. 

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que 

se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y 

preparados peligrosos (Amiant) 

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que 

se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y 

preparados peligrosos. 

O MAM/304/02 08.02 M. Medio 

Ambiente 

BOE 19.02.02 

O 07.12.01 M. Presidència BOE 14.12.01 

O 25.10.02 M. Presidència BOE 31.10.02 

Programa de gestió intracentre de residus sanitaris O 07.07.93 Dep. Sanitat i S. Social DOGC 21.07.93 

Regulació de la gestió dels residus Llei 6/93 15.07 Presid. Generalitat DOGC 28.07.93 

Deroga la disposició final 2ª de la llei 6/1993 D 245/93 14.09 Dep. Medi Ambient DOGC 22.10.93 

Fonts de Gestió de Residus D 43/00 26.01 Dep. Medi Ambient DOGC 04.02.00 

Regulació dels enderrocs i altres residus de la construcció D 201/94 26.07 Dep. Medi Ambient DOGC 08.08.94 

Modificació art. 5,6,11 del D 201/94 D 161/01 12.06 Dep. Medi Ambient DOCG 21.06.01 

Regulació de les instal·lacions d’incineració de residus i els límits de les seves 

emissions a l’atmosfera 

D 323/94 04.11 Dep. Medi Ambient DOGC 16.12.94 

Correcció d’errades D 323/94 DOGC 10.03.95 

Aprovació del Programa General de Residus de Catalunya Resol 16.10.95 DOGC 06.11.95 

Catàleg de residus de Catalunya D 34/1996 09.01 Dep. Medi Ambient DOGC 09.02.96

Modificació art.3,5 i 6 D 34/96 i l’annex 1 D 1/97 D 92/99 06.04 Dep. Medi Ambient DOGC 12.04.99 

Acreditació de laboratoris per a la determinació de característiques dels residus O 01.06.95 Dep. Medi Ambient DOGC 30.06.95 

Modificació de l’O 01.06.95 O 26.09.00 Dep. Medi Ambient DOGC 23.10.00 

Disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats D 1/97 07.01 Dep. Medi Ambient DOGC 13.01.97 

Gestió dels residus sanitaris D 27/99 09.02 Dep. Presid. DOGC 16.02.99 

Procediment de gestió de residus D 93/99 06.04 Dep. Medi Ambient DOGC 12.04.99 

Deroga la disposició addicional 3ª del D 93/99 D 219/01 01.08 Dep. Medi Ambient DOGC 07.08.01 

Ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn Llei 6/01 31.05 Dep. Medi Ambient DOGC 12.06.01 

Protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/02 28.06 Dep. Presid. DOGC 11.07.02 

32 Energia 

Conservació de l’energia Llei 82/80 30.12 Cap d’Estat BOE 27.01.81 

Ordenació del sistema elèctric nacional Llei 40/94 30.12 Cap d’Estat BOE 31.12.94 

Producció d’energia elèctrica per instal·lacions hidràuliques, de cogeneració i altres 

subministrades per recursos o fonts d’energia renovables 

Producció d’energia elèctrica per a instal·lacions subministrades per recursos o fonts 

d’energia renovable, residus o cogeneració 

Es regulen per a les instal·lacions de producció de energía elèctrica en régim 

especial l’incentivació en la participació en el mercat de producció, determinades 

obligacions d’informacio de les seves previsions de producció i l’adquisició per els 

comercialitzadors de la seva energia elèctrica produïda 


Energia 


Energia 

BOE 31.12.94 

BOE 30.12.98 

RD 841/02 02.08 M. Economia BOE 02.09.02 

Mesures a adoptar en edificacions amb objecte de reduir el consum d’energia D 1490/1975 12.06 BOE 11.07.75 

Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios (RITE) y sus Instrucciones 

Técnicas Complementarias (ITE) y se crea la Comisión Asesora para las 

Instalaciones Térmicas de los Edificios. 

33 Altres 

Normes Tecnològiques de l’edificació. NTE 

Ordenances Municipals d’aplicació 

RD 1751/98 31.07 Pres.Govern BOE 05.08.98 

Ordenança del Medi Ambient Urbà BOP núm.143 

16.06.99 

Instrucció de l’Alcaldia de Barcelona sobre la instal·lació d’elements urbans a l’espai 

públic de la ciutat 

Normes de pintures del Instituto Nacional de Técnicas Aeroespaciales Esteban 

Terrades 

Gaseta Municipal de 

Barcelona 10.07.91

5.2 PLÀNING

PROJECTE EXECUTIU DE LA FASE 2 DEL PARC CIENTÍFIC DE BARCELONA (INSTAL·LACIONS) 

SERVEI D'EXPERIMENTACIÓ ANIMAL MESOS 

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 

CAPÍTOLS 

00 IMPLANTACIÓ D'OBRA 

01 REVESTIMENT TÈCNIC INTERIOR: PAVIMENTS, SOSTRES I REVESTIMENTS 

INSTAL.LACIONS: CLIMA, FONTANERIA, SANEJAMENT, GAS NATURAL, VAPOR, GASOS DE 

LABORATORI, PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS, ELECTRICITAT I DETECCIÓ-INTRUSIÓ 

02 

INSTAL·LACIONS 

03 EQUIPAMENT TÈCNIC 

04 SEGURETAT I SALUT

5.3 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA 

Grupo C. Edificaciones 

Subgrups: 

Subgrup 4: Albañilería, revocos y revestidos 

Grupo I. Instalaciones eléctricas 

Subgrups: 

Subgrup 6: Distribución de baja tensión 

Grupo J. Instalaciones mecánicas 

Subgrupos: 

Subgrupo 2: De ventilación, calefacción y climatización 

- CATEGORIA DEL CONTRACTE 

Per tots els grups i subgrups la categoria del contracte serà la E .

C) PLEC DE CONDICIONS 

Les condicions tècniques d’execució de les instal·lacions es troben definides al punt 2.5 d’aquesta 

memòria.

D) PLA DE CONTROL DE QUALITAT 

Les condicions de control de qualitat de les instal·lacions es troben definides al punt 2.5 d’aquesta 

memòria.

Memòria i Plec de Condicions (ANTIC-NO VALID) - Parc Científic de ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?