Descarrega el PDF - Editorial Gram

Un projecte acceptat
L´Editorial
La nostra capçalera ha sortit a la llum amb la ferma voluntat
de fer parlar els personatges, els monuments i les
històries del passat, i que ells ens facin alçar els ulls de
terra i ens ajudin a conèixer tota aquella riquesa que emmagatzemen
en el silenci més absolut.
En català, com en qualsevol altra llengua, hi ha moltes maneres
d’explicar la mateixa història, els mateixos fets i les mateixes
anècdotes; però nosaltres volem esdevenir un referent rigorós
i de primer ordre en l’àmbit de les revistes de difusió cultural, i
els molts missatges que hem rebut des que el primer número
d’El MÓN MEDIEVAL va sortir a la llum ens fan pensar que som
en el bon camí.
La resposta dels nostres lectors, les paraules d’agraïment que
hem rebut a la nostra seu social i l’arribada de les primeres
subscripcions ens donen encara més empenta per seguir lluitant
en aquesta selva que és el món de les revistes impreses.
Caldrà analitzar més endavant quina ha estat la resposta
d’algunes institucions, dirigides per un perfil determinat
de buròcrates que s’omplen la boca de bones paraules quan
s’acosten eleccions i es passen la resta del temps fent veure que
treballen per la cultura, però que desconeixen que a pocs metres
del seu despatx hi ha un monument molt més important que el
seu càrrec i molt més esplendorós que el seu automòbil oficial.
A dia d’avui, només hem rebut de les administracions més
nostrades un munt de promeses; hem escoltat infinitat de bones
paraules, de lloances pel nostre esforç -tant laboral com
econòmic-, però ben poca cosa més...
Sabem com funcionaven les institucions en l’època medieval
que intentem descriure; potser eren, sovint, injustes i arbitràries.
Ara són esclaves dels mitjans de comunicació de masses;
el sistema actual provoca que públicament et prometin
qualsevol cosa, fins i tot sabent que no ho podran satisfer.
Provoca que et menteixin descaradament, sempre brandant
l’aparentment inviolable legalitat vigent.
Arriba un moment, però, en què un n’ha après prou per saber
fins on pot arribar. Els anys passen i les estructures de poder
canvien. I l’únic que compta és que la nostra voluntat de ser
amb els nostres lectors augmenta cada dia, edició darrere
edició. I és precisament per això, que hem treballat en aquest
número 02 d’EL MÓN MEDIEVAL amb tanta o més il·lusió que
quan vam iniciar aquest projecte.
Equip El Món Medieval
www.monmedieval.cat
3

Número 2
Personatge
La llegenda
d’Artús Pendragó
Història i pervivència
DES DE FA CENTENARS D’ANYS ENS ACOMPANYA, JA INCORPORAT A
L’ENORME BAGATGE DE MITES I LLEGENDES DE LA CULTURA EUROPEA,
EL NOM DEL REI ARTÚS. JUNTAMENT, HI ASSOCIEM ALTRES NOMS QUE
TAMBÉ EVOQUEN TOTA LA FORÇA DEL MÓN MÍTIC: CAMELOT, GINEBRA,
LANCELOT, L’ESPASA EXCALIBUR O LES INTRIGANTS PRESÈNCIES DE
MERLÍ I MORGANA.
Juan Miguel Reyes
Llicenciat en Història
22 EL MÓN MEDIEVAL
Guerra
La Batalla del Puig
i la conquista de València
LA BATALLA DEL PUIG TINGUÉ LLOC AL TERME DEL PUIG DE SANTA
MARIA. VA SER L’ÚNICA CONTESA IMPORTANT ON S’ENFRONTAREN
MUSULMANS I CRISTIANS. LA VICTÒRIA MOSTRÀ A JAUME I QUE ERA
EL MOMENT OPORTÚ PER A CONQUISTAR VALÈNCIA I EL SEU REGNE.
HUI, I CADA 9 D’OCTUBRE, HEM DE RECORDAR ALS DOS BÀNDOLS
QUE LLUITAREN EN AQUESTA BATALLA, PERQUÈ SENSE ELLS, I LES
SEUES RESPECTIVES APORTACIONS CULTURALS, SERIA IMPOSSIBLE
COMPRENDRE LA IDENTITAT MULTICULTURAL DELS VALENCIANS DEL
SEGLE XXI.
Julio Samuel Badenes Almenara . Filòsof i investigador del patrimoni històric valencià
Fotos: Lluis Montero Vicente
Versió valenciana del text: Silvia Plantada, Daniel Venancio i Julio Badenes.
60 EL MÓN MEDIEVAL
Comitè assessor
J
Arqueòloga i filòloga
4 EL MÓN MEDIEVAL
E
Personatge
l mite d’Artús ha estat que envolta el mite hi ha una
probablement un dels en una època, la medieval, que arrel històrica que ens ajudi a
aspectes més estudi donava un gran valor al poder interpretar millor la construc
ats de la història cul dels símbols i les al·legories, ve ció del personatge.
tural medieval, un fenomen ient en ells una mena de “dic
que a atret tant a estudiosos cionari” que enllaçava la rea ta vers l’illa de l’actual Gran
i especialistes com al gran pú litat material i tangible amb el Bretanya, llavors coneguda amb
blic. El segle XX, la irrupció
el nom de Britannia, com a part
del cinema i la puixança de la
de l’Imperi Romà, cap al segle
novel·la històrica van difon
V de la nostra era. Uns quants
Teodosi el gran
dre a gran escala la presèn
anys abans, per ser precisos:
cia de tots aquests personat havia mort. La el 395, l’emperador Teodosi El
ges, que van tornar a formar
Gran havia mort. La seva defun
part de la cultura popular. Per seva defunció va ció va significar la fi de la unitat
a molts, la porta d’entrada a
política de l’Imperi, ja que, de
significar
aquest fantàstic univers que
fet, va ser l’últim emperador
coneixem com a Edat Mitja La fi de la unitat en governar sobre tot el terri
na fou la lectura de les aven
tori romà. Aquesta dada ens in
tures cavalleresques d’Artús i política de l’imperi teressa perquè marca un punt
els seus companys de la Tau
d’inflexió en la història d’Eu
la Rodona.
ropa, i que afecta en concret
Quan ens aproximem a aquest món de les imatges i els valors a aquesta perifèrica província
tema en concret, la primera transcendents. Malgrat tot, som septentrional on es va originar
pregunta que ens ve al cap és fills del nostre temps, i volem la llegenda. Amb l’Imperi divi
si va existir realment la figura saber si més enllà de la boira dit en dues meitats, al capda
del rei Artús. Sembla que el nos
tre temps no s’acontenta amb
saber l’existència, sense més,
del mite i el seu significat: vol
indagar, fins on sigui possible,
històrica. Sigui quina sigui la
resposta que es doni a aques
ta pregunta, hem de tenir pre
sent que, per damunt de tot,
hi roman l’arquetip, el símbol,
que ha sobreviscut al pas de les
edats per seguir encantant a
les generacions futures. Al vol
tant d’aquest aspecte, podem
calibrar millor què representa
SEPULCRE DEL REI ARTÚS PER DANTE ROSSETTI.
TATE GALLERY (LONDRES).
www.monmedieval.cat 23
Guerra
a majoria de les vega Però si renúncia a elles, és a dir, ocupar València. El Campea
des la nostra arrogàn al seu pretèrit i al seu present,
cia ens fa creure que es nega a si mateix i es desen fets no es va detindre més
Lsom
lliures perquè la tén del futur.
temps a Saragossa i es va di
decisió presa és absolutament Pel que s’ha dit anteriorment rigir “con su companna para
nostra. Som tan ingenus que no no podem ignorar un passat Juballa” (Primera 568a).
ens adonem que el nostre pre medieval que en gran manera En un principi el Cid va assen
sent no jau sobre un buit sinó ens aporta un llenguatge cul tar un campament militar que
que ha sigut creat i és susten tural amb què comptem per a tenia com a objectiu apode
tat per un passat històric, cul interpretar i actuar en el món
tural, lingüístic, tècnic, moral, actual. Eixe pretèrit, referit Però una vegada la fortalesa
polític, ..., gràcies al qual po en particular al poble valen es va rendir, “el Campeador
dem interpretar, decidir i ac cià, queda representat sen marchó con toda su hueste
tuar en el món en què vivim. se cap dubte en el patrimoni pora Valencia, et poso en una
Així el pretèrit es fa present en cultural (monuments arqui aldea que dizien Derramada,
nosaltres. I només sent consci tectònics, obres artístiques, et mando quemar todas las
ents d’este fet podem arribar jaciments arqueològics, etc.) aldeas que eran en derredor,
a ser lliures.
del Puig de Santa Maria. […] et derribo quantas tor
Succeïx una cosa semblant
res et quantas casas auia en
quan un miop busca les seues El Puig i el Xarc Al – Andalus la vila aderredor, et la piedra
ulleres i resulta que les porta Des del segle VIII al segle XIII et la madera enbiola toda a
posades. L’afligit de la visió el territori valencià formava Juballa para fazer buena vila
defectuosa pot seguir la pis part del Xarc Al – Andalus mu cabo del (junt al) castiello.”
ta de les seues lents perquè sulmà (Orient de la Penínsu
les té davant dels seus ulls, la). En este període de temps D’esta manera a Juballa, a
en cas contrari, entropessa el terme de l’actual poble del uns 400 metres del castell,
ria i no podria continuar es Puig de Santa Maria i del seu tenia “el Çid fecha grant çib
codrinyant. No obstant això, castell medieval, eren cone dat con torres et con egle
no se n’adona que les ulleres guts per diferents noms: Jub sias et muy buen logar, et
les té davant de les seues alla, Cebolla, Puig de Cebo alli tenie el su pan et todas
pupil·les i que només gràcies lla i Enesa.
sus cosas, et fazie que pas
a elles aconseguix veure. El 28 d’octubre de 1092 els sassen por y las recuas; et
El mateix succeïx amb la Histò almoràvits van assassinar a al tenienlo los omnes a maraui
ria que ens engendra i mode – Qadir, rei de la taifa valen lla por que en tan poco tiem
la. Per això, més prompte som ciana i protegit del Cid i van po auie fecho tan gran çibdat
nosaltres els que formem part
d’ella i no a l’inrevés. D’açò
ens podem adonar ja que te
nim un idioma, uns costums,
que utilitzem en la nostra vida
quasi automàticament, sense
seïm gràcies a què les gene
racions anteriors ho han des
envolupat i ens ho han oferit.
Sense el llenguatge no podrí
em pensar ni conéixer i sense
tot de nou. Ens perdríem de
la mateixa manera que el qui
no s’hi veu.
L’home és un ser que construïx
i viu en un univers cultural, re
a través de les seues creacions.
RECREACIÓ D’ UN MAS MUSULMÀ. FONT: HISTORIA
DE VALÈNCIA ( ED. PRENSA VALENCIANA S.A. 1999)
www.monmedieval.cat 61
Arqueologia
36 EL MÓN MEDIEVAL
editors
director financer
internet
disseny
JM Reyes
art
Rosmi Duaso fotografia
S
EL VAIXELL MEDIEVAL RECUPERAT A LA CALA CULIP
OMPLE UN BUIT IMPORTANT EN EL CONEIXEMENT DE
LES NAUS BAIX MEDIEVALS.
L
3 34334
3 343
3 34334
Arqueologia
Arqueologia subaquàtica:
El Culip VI
A FINALS D’ESTIU DE L’ANY 1300 UN VAIXELL DE
VELA QUE TRANSPORTAVA UN CARREGAMENT
DE CERÀMICA ISLÀMICA ES VA ENDINSAR A LA
COSTACATALANA PER FONDEJAR EN UNA PETITA
CALA, AMB LA INTENCIÓ DE RESGUARDASE
D’UNA IMMINENT TEMPESTA...
Natalia Salazar
Arqueòloga i historiadora
Fotos: Arxiu del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya
a nau no tornà a na amb el nom de la cala on fou
vegar, ja que el violent descobert: Culip.
onatge provocat per
una ratxa de vent tra La importància
muntanal la va fer topar contra arqueològica del Culip VI
les roques, provocant que nau L’arqueologia subaquàtica de
fragués. L’esquelet de l’embar temàtica medieval està do
cació es va enfonsar i va que minada pels estudis realitzats
dar reposant a les profunditats en els països nòrdics i anglo
del Mediterrani català durant saxons. La majoria de vaixells
700 anys, fins que fou resca medievals coneguts (i es tracta
tat pels arqueòlegs del Centre sobretot de naus víkings) han
d’Arqueologia Subaquàtica de estat descobertes per especi
Catalunya, que el van batejar alistes del nord d’Europa, que
www.monmedieval.cat 37
3
Religió Religió
CARCASSONA I
ELS CÀTARS
EN POCS LLOCS COM A CARCASSONA EL VIATGER CURIÓS POT
EXPERIMENTAR LA PRESÈNCIA I VITALITAT D’UN PERÍODE QUE, COM
L’EDAT MITJANA, ENCARA AVUI CONVIDA A SOMIAR. ELS ECOS DEL
PASSAT RESSONEN VIBRANTS EN AL CASC DE LA CIUTAT VELLA, AMB LES
SEVES MURALLES CIRCUMDANTS, AL CASTELL COMTAL, EN EL ROMÀNIC
DE LA BASÍLICA DE SANT NAZARI... PERÒ LA SIGNIFICACIÓ DE LA CIUTAT
EXCEDEIX EL FET MATERIAL DELS SEUS IMPORTANTS MONUMENTS
MEDIEVALS –DECLARATS EL 1997 PATRIMONI CULTURAL DE LA HUM
PER CEE EN LA SEVA RICA I MIL·LENÀRIA HISTÒRIA.
Eduardo Chehin
Llicenciat en Història
72 EL MÓN MEDIEVAL
ituada en l’antic Llen tar marcat per la lluita amb molt poc temps en l’escenari
guadoc dels trobadors, el musulmà, enemic secu d’enfrontaments brutals.
a la vora del riu Aude lar de la Cristiandat, sinó
i a 90 Km. De Tolosa, pel conflicte desencadenat Heretgia i poder
Carcassona ha estat un testi entre cristians de diferents Abordar el problema del ca
moni privilegiat de la histò tradicions, que va ensango tarisme llenguadocià ens re
ria europea dels últims 2.500 nar durant anys les terres de met, no només a un tracta
anys. Fundada pels romans el la regió del Migdia. Carcas ment doctrinal –és a dir, de
segle VI a.C., es va convertir sona es va convertir, en defi les característiques específi
en una ciutat fronterera del nitiva, en l’escenari de múl ques de les creences i els ri
regne visigot després de la tiples contradiccions durant
desintegració de l’Imperi. El
725 fou ocupada pels sarra
ïns vinguts des de la Penínsu Carcassona ha estat un testimoni
la, situació que va durar fins
el 759, quan els francs la van privilegiat de la història europea dels
conquerir. Això va implicar
per a la ciutat el comença
últims 2.500 Anys.
ment d’un període de fortifi
cacions i singularitat estratè
gica que va durar fins que la els segles centrals de l’Edat bé a la problemàtica més
frontera de l’Imperi Carolingi Mitjana: de ser durant dèca profunda arrel de la defi
es va extendre fins a la Marca des una terra de convivèn nició general del concepte
Hispànica (Catalunya). cia harmònica entre dife d’“heretgia”. Els primers in
Malgrat tot, el període en el rents credos en un context tents realitzats per delimi
qual aquesta ciutat del Llen europeu de creixent into
guadoc s’identifica no va es lerància, es va convertir en Sevilla qui, en les seves Eti
www.monmedieval.cat 73

Viatges Viatges
’Empordà deu el nom rant molt de temps una terra de jana va deixar una empremta
i bona part de la seva frontera, ha quedat reflectida més significativa:
identitat històrica a l’an en la multitud d’edificis defen
Ltic
Comtat d’Empúries sius que omplen el territori, des Sant Quirze de Colera
(unit llavors al de Peralada, i de torres de vigilància (per bé El punt de partida ha de ser
que al seu torn deriva de l’an que moltes deuen la seva pre l’antiga abadia benedictina de
tiga colònia grega d’Empòrion), sència a les incursions dels pira Sant Quirze de Colera, situada
L’Empordà
nascut el 813 després d’un breu tes que van assetjar els pobles al terme municipal de Rabós, a
període en què formà part del de la costa durant diversos se l’Alt Empordà. Fundada a finals
Comtat de Girona. Durant els gles) fins a castells i fortaleses. de segle VIII, en un moment
seus primers anys d’història, el Però també l’arquitectura reli d’expansió monàstica en l’àm
giosa té un gran protagonisme bit carolingi, el 935 fou recons
Medieval
estar unit en diverses ocasions dins del patrimoni empordanès, truïda i consagrada per primer
al de Rosselló, fins a la mort de sobretot a causa de l’expansió cop pel bisbe Guiu de Girona
Gausfred I, el 991.
monàstica que es va viure du (a principis del segle XII fou
Aquesta inestabilitat política, rant el període carolingi. de nou consagrada, en aquest
que va tenir continuació du Tot seguit en veurem alguns cas, a Sant Quirze, Sant Andreu
rant tot el període medieval, exemples, en una breu i virtual i Sant Benet). Durant aquest pe
juntament amb el fet de ser du ruta pels indrets on l’Edat Mit ríode, i gràcies a les donacions
CONEGUDA PER LA VARIETAT I LA BELLESA DELS SEUS PAISATGES, LA
HISTÒRICA COMARCA DE L’EMPORDÀ –DES DE 1936, DIVIDIDA EN L’ALT
I EL BAIX EMPORD COMPTA TAMBÉ AMB UN IMPORTANT PATRIMONI
ARQUITECTÒNIC I ARTÍSTIC, EN BONA PART, FRUIT D’UNA HISTÒRIA
MEDIEVAL RICA EN SUCCESSOS DE CARÀCTER POLÍTIC, BÈL·LIC I
SOCIAL. AIXÒ ES DEU A LA PARTICULAR SITUACIÓ D’AQUESTA REGIÓ,
QUE VA FORMAR PART DE L’AVANTGUARDA DE LA RECONQUESTA
CRISTIANA, I DESPRÉS VA ESDEVENIR UN COMTAT SINGULAR I REBEL,
DELS ÚLTIMS A INTEGRARSE A LA CORONA CATALANOARAGONESA.
Per Ferran Magrané, periodista
46 EL MÓN MEDIEVAL www.monmedieval.cat 47
Oficis
LA PROSTITUCIÓ
a la Valencia Baixmedieval
90 EL MÓN MEDIEVAL
Roger Benito Julià · Historiador
Crèdits
Fotografies i material gràfic
Imprès: Gràfiques Mercuri
3
3
Oficis
l llarg de molts segles de la prostitució de la ciutat tució s´esdevindran mals pit
la història s’ocupà no de València, entre els segles jors. Quins eren aquests mals?
més dels personatges XIV i XV.
L’adulteri, les violacions, l’ona
Aimportants,
reis, no
nisme, en definitiva, el sexe
bles; i de gestes militars me Un mal necessari
fora del matrimoni i també les
morables: batalles, guerres, Tot i que l’Edat Mitjana és relacions homosexuals. Veiem
conquestes... No es parlava considerada una època de fer que les prostitutes tenen una
dels marginats ni dels esta vor religiós i d’una moral es funció social: apaivagar els de
ments més baixos de la socie trictament cristiana, els mo sitjos sexuals dels homes per
tat. Primer a Europa i després ralistes consideraven la pros evitar delictes considerats ma
a casa nostra aquesta tendèn titució com un mal menor. El jors. La prostitució és un fet
cia canvià a la segona meitat franciscà gironí Francesc Eixi simplement acceptat i tolerat
del segle XX: es comença a es tant per les autoritats eclesi
tudiar als pobres, a les minori ca a la seva obra Lo Crestià: àstiques com pels governs mu
es religioses i la història de les “Ara, és així que, jatsia que nicipals i els reis. En una car
dones pren més protagonisme. simpla fornicació ab fembra ta escrita pel rei Pere III al seu
Els estudis sobre la prostitució pública sia gran pecat, així fill Joan diu: “Çò que deyts que
són força recents. Englobada com damunt és dit, e tal que l’Esgleya permet bordells per
de vegades dintre dels estudis la llei de Déu puneix, emperò, esquivar maiors peccats e per
sobre història de les dones, per tal quant natura humana desviar maiors mals”. Aquesta
la prostitució medieval aga és tota corrompuda e incli idea de mal menor és general a
fa poc a poc el seu lloc dintre nada a aquest pecat, en tant tot Europa.
de la historiografia. Jacques que si aquest pecat era punit
Rossiaud, Gene Brucker, Leah per la senyoria present, seria La pobla de les bones dones
Otis, Teresa Vinyoles, Josep en gran perill que los hòmens La Pobla de les bones dones, la
Clara, Vicente Graullera, Mª no falssen major pecats, així Pobla Vella o la Pobla del bor
Carmen Peris, Margalida Ber com pecat d’adulteri e pe dell, era com es coneixia a Va
nat, Josep Lladonosa... són cat contra natura, los quals lència la zona on hi havien el
alguns medievalistes que han són notables nocuments de la bordell. La pobla estava situ
tractat el tema de la prosti cosa pública, per tal·la senyo ada a un extrem de la ciutat,
tució a l’Edat Mitjana. Ante ria dissimula aquest pecat de tocant a la muralla, prop del
riorment, a finals del segle fornicació, e el permet.” En Portal Nou. Aquesta ubicació
XIX i principis del XX, hi ha resum, si es castiga la prosti no era casual. Sant Vicent Fer
gué estudis de les prostitutes
des de la visió més positivista,
com els de Carreras Candi o
Manuel Carboneres, que apor
més enllà de la seva significa
ció moral.
El problema per estudiar el
món de la prostitució és que
no tenim fonts directes que
en parlin: la majoria de fonts
ens vénen des del poder (rei,
govern municipal, oficials).
No s’ha localitzat mai un tes
timoni directe d’una prosti
tuta o d’un alcavot. Hem de
treballar amb fonts garbella
des des d’una posició prepon
derant i repressiva enfront la
prostitució. Per aquesta raó
també utilitzem fonts de mo
ralistes i literàries. En aquest
article ens acostarem al món
DONA EXERCINT LA PROSTITUCIÓ. IL·LUSTRACIÓ DE
CRISPIN DE PASSE DE L’OBRA PROFIT I PLAER.
www.monmedieval.cat 91
4
Número 2
CUINA
3
4
La Mare de Déu
5

La foto del lector
Federico Vicente Cano
-
6 EL MÓN MEDIEVAL

Personatge
La llegenda
d’Artús Pendragó
Història i pervivència
DES DE FA CENTENARS D’ANYS ENS ACOMPANYA, JA INCORPORAT A
L’ENORME BAGATGE DE MITES I LLEGENDES DE LACULTURAEUROPEA,
EL NOM DEL REI ARTÚS. JUNTAMENT, HI ASSOCIEM ALTRES NOMS QUE
TAMBÉ EVOQUEN TOTALAFORÇADELMÓN MÍTIC: CAMELOT, GINEBRA,
LANCELOT, L’ESPASA EXCALIBUR O LES INTRIGANTS PRESÈNCIES DE
MERLÍ I MORGANA.
EL MÓN MEDIEVAL
Llicenciat en Història

El mite d’Artús ha estat
probablement un dels
aspectes més estudi
ats de la història cul
tural medieval, un fenomen
que a atret tant a estudiosos
i especialistes com al gran pú
blic. El segle XX, la irrupció
del cinema i la puixança de la
novel·la històrica van difon
dre a gran escala la presèn
cia de tots aquests personat
ges, que van tornar a formar
part de la cultura popular. Per
a molts, la porta d’entrada a
aquest fantàstic univers que
coneixem com a Edat Mitja
na fou la lectura de les aven
tures cavalleresques d’Artús i
els seus companys de la Tau
la Rodona.
Quan ens aproximem a aquest
tema en concret, la primera
pregunta que ens ve al cap és
si va existir realment la figura
del rei Artús. Sembla que el nos
tre temps no s’acontenta amb
saber l’existència, sense més,
del mite i el seu significat: vol
indagar, fins on sigui possible,
històrica. Sigui quina sigui la
resposta que es doni a aques
ta pregunta, hem de tenir pre
sent que, per damunt de tot,
hi roman l’arquetip, el símbol,
que ha sobreviscut al pas de les
edats per seguir encantant a
les generacions futures. Al vol
tant d’aquest aspecte, podem
calibrar millor què representa
SEPULCRE DEL REI ARTÚS PER DANTE ROSSETTI.
TATE GALLERY (LONDRES).
en una època, la medieval, que
donava un gran valor al poder
dels símbols i les al·legories, ve
ient en ells una mena de “dic
cionari” que enllaçava la rea
litat material i tangible amb el
Teodosi el gran
havia mort. La
seva defunció va
significar
La fi de la unitat
política de l’imperi
món de les imatges i els valors
transcendents. Malgrat tot, som
fills del nostre temps, i volem
saber si més enllà de la boira
Personatge
que envolta el mite hi ha una
arrel històrica que ens ajudi a
interpretar millor la construc
ció del personatge.
ta vers l’illa de l’actual Gran
Bretanya, llavors coneguda amb
el nom de Britannia, com a part
de l’Imperi Romà, cap al segle
V de la nostra era. Uns quants
anys abans, per ser precisos:
el 395, l’emperador Teodosi El
Gran havia mort. La seva defun
ció va significar la fi de la unitat
política de l’Imperi, ja que, de
fet, va ser l’últim emperador
en governar sobre tot el terri
tori romà. Aquesta dada ens in
teressa perquè marca un punt
d’inflexió en la història d’Eu
ropa, i que afecta en concret
a aquesta perifèrica província
septentrional on es va originar
la llegenda. Amb l’Imperi divi
dit en dues meitats, al capda
3

36 EL MÓN MEDIEVAL

Arqueologia subaquàtica:
El Culip VI
Natalia Salazar
L -
-
-
-
-
-
La importància
arqueològica del Culip VI
-
-
-
www.monmedieval.cat
37

Ferran Magrané,
46 EL MÓN MEDIEVAL
L’Empordà
Medieval

L
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Sant Quirze de Colera
-
-
-
www.monmedieval.cat 47

La Batalla del Puig
i la conquista de València
Julio Samuel Badenes Almenara
Lluis Montero Vicente
Silvia Plantada, Daniel Venancio i Julio Badenes.
60 EL MÓN MEDIEVAL

L -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
El Puig i el Xarc Al – Andalus
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
el Çid fecha grant çibdat
con torres et con eglesias
et muy buen logar, et
alli tenie el su pan et todas
sus cosas, et fazie que passassen
por y las recuas; et
tenienlo los omnes a marauilla
por que en tan poco tiempo
auie fecho tan gran çibdat
www.monmedieval.cat
61

Religió
EL MÓN MEDIEVAL
CARCASSONA I
ELS CÀTARS
EN POCS LLOCS COM A CARCASSONA EL VIATGER CURIÓS POT
EXPERIMENTAR LA PRESÈNCIA I VITALITAT D’UN PERÍODE QUE, COM
L’EDAT MITJANA, ENCARA AVUI CONVIDA A SOMIAR. ELS ECOS DEL
PASSAT RESSONEN VIBRANTS EN AL CASC DE LA CIUTAT VELLA, AMB LES
SEVES MURALLES CIRCUMDANTS, AL CASTELL COMTAL, EN EL ROMÀNIC
DE LA BASÍLICA DE SANT NAZARI... PERÒ LA SIGNIFICACIÓ DE LA CIUTAT
EXCEDEIX EL FET MATERIAL DELS SEUS IMPORTANTS MONUMENTS
MEDIEVALS –DECLARATS EL 1997 PATRIMONI CULTURALDE LA HUMANITAT
PER CENTRARSE EN LA SEVA RICA I MIL·LENÀRIA HISTÒRIA.
Llicenciat en Història

S-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Heretgia i poder
-
-
-
-
-
-
Carcassona ha estat un testimoni
privilegiat de la història europea dels
últims 2.500 Anys.
-
heretgia-
-
-
www.monmedieval.cat
73

Art
La Mare de Déu
dels Consellers
AMB GAIREBÉ VUIT METRES QUADRATS DE SUPERFÍCIE PINTADA, LA
IMPRESSIONANT TAULA DE LA MARE DE DÉU DELS CONSELLERS ÉS UN
DELS MÉS BELLS REFERENTS DE LA PINTURA GÒTICA A CATALUNYA.
PIONERAEN MOLTSASPECTES,AQUESTAOBRA, ENCARREGADAA LLUÍS
DALMAU PEL GOVERN DE LA CIUTAT DE BARCELONA A MITJAN SEGLE
XV, ESTÀ CUSTODIADA ACTUALMENT AL MUSEU NACIONAL D’ART DE
CATALUNYA (MNAC), ON ES TROBA EN DIPÒSIT DES DE 1902.
EL MÓN MEDIEVAL

Art

Oficis
LA PROSTITUCIÓ
a la Valencia Baixmedieval
EL MÓN MEDIEVAL
Historiador

Al llarg de molts segles
la història s’ocupà no
més dels personatges
importants, reis, no
bles; i de gestes militars me
morables: batalles, guerres,
conquestes... No es parlava
dels marginats ni dels esta
ments més baixos de la socie
tat. Primer a Europa i després
a casa nostra aquesta tendèn
cia canvià a la segona meitat
del segle XX: es comença a es
tudiar als pobres, a les minori
es religioses i la història de les
dones pren més protagonisme.
Els estudis sobre la prostitució
són força recents. Englobada
de vegades dintre dels estudis
sobre història de les dones,
la prostitució medieval aga
fa poc a poc el seu lloc dintre
de la historiografia. Jacques
Rossiaud, Gene Brucker, Leah
Otis, Teresa Vinyoles, Josep
Clara, Vicente Graullera, Mª
Carmen Peris, Margalida Ber
nat, Josep Lladonosa... són
alguns medievalistes que han
tractat el tema de la prosti
tució a l’Edat Mitjana. Ante
riorment, a finals del segle
XIX i principis del XX, hi ha
gué estudis de les prostitutes
des de la visió més positivista,
com els de Carreras Candi o
Manuel Carboneres, que apor
més enllà de la seva significa
ció moral.
El problema per estudiar el
món de la prostitució és que
no tenim fonts directes que
en parlin: la majoria de fonts
ens vénen des del poder (rei,
govern municipal, oficials).
No s’ha localitzat mai un tes
timoni directe d’una prosti
tuta o d’un alcavot. Hem de
treballar amb fonts garbella
des des d’una posició prepon
derant i repressiva enfront la
prostitució. Per aquesta raó
també utilitzem fonts de mo
ralistes i literàries. En aquest
article ens acostarem al món
DONA EXERCINT LA PROSTITUCIÓ. IL·LUSTRACIÓ DE
CRISPIN DE PASSE DE L’OBRA PROFIT I PLAER.
de la prostitució de la ciutat
de València, entre els segles
XIV i XV.
Tot i que l’Edat Mitjana és
considerada una època de fer
vor religiós i d’una moral es
trictament cristiana, els mo
ralistes consideraven la pros
titució com un mal menor. El
franciscà gironí Francesc Eixi
ca a la seva obra Lo Crestià:
“Ara, és així que, jatsia que
simpla fornicació ab fembra
pública sia gran pecat, així
com damunt és dit, e tal que
la llei de Déu puneix, emperò,
per tal quant natura humana
és tota corrompuda e incli
nada a aquest pecat, en tant
que si aquest pecat era punit
per la senyoria present, seria
en gran perill que los hòmens
no falssen major pecats, així
com pecat d’adulteri e pe
cat contra natura, los quals
són notables nocuments de la
cosa pública, per tal·la senyo
ria dissimula aquest pecat de
fornicació, e el permet.” En
resum, si es castiga la prosti
Oficis
tució s´esdevindran mals pit
jors. Quins eren aquests mals?
L’adulteri, les violacions, l’ona
nisme, en definitiva, el sexe
fora del matrimoni i també les
relacions homosexuals. Veiem
que les prostitutes tenen una
funció social: apaivagar els de
sitjos sexuals dels homes per
evitar delictes considerats ma
jors. La prostitució és un fet
simplement acceptat i tolerat
tant per les autoritats eclesi
àstiques com pels governs mu
nicipals i els reis. En una car
ta escrita pel rei Pere III al seu
fill Joan diu: “Çò que deyts que
l’Esgleya permet bordells per
esquivar maiors peccats e per
desviar maiors mals”. Aquesta
idea de mal menor és general a
tot Europa.
La
La Pobla de les bones dones, la
Pobla Vella o la Pobla del bor
dell, era com es coneixia a Va
lència la zona on hi havien el
bordell. La pobla estava situ
ada a un extrem de la ciutat,
tocant a la muralla, prop del
Portal Nou. Aquesta ubicació
no era casual. Sant Vicent Fer

Monuments
La Catedral de
TARRAGONA
LA CATEDRAL DE TARRAGONA FOU NOTÍCIA, EL DESEMBRE
PASSAT, PEL DESCOBRIMENT D’UNES VALUOSES RESTES ROMANES
–CONCRETAMENT, ES CREU QUE PODRIA AMAGAR UN GRAN TEMPLE
DEDICAT A L’EMPERADOR AUGUST. TANMATEIX, I INDEPENDENTMENT
DELS SECRETS ARQUEOLÒGICS QUE CUSTODIA EL SEU SUBSÒL,
AQUEST EDIFICI DE TRANSICIÓ ENTRE EL ROMÀNTIC I EL GÒTIC
OFEREIX PER SI MATEIX PROU ELEMENTS DE VALOR ARQUITECTÒNIC
I HISTÒRIC PER DEDICARHI LA NOSTRA ATENCIÓ.
periodista
EL MÓN MEDIEVAL

Drets reservats © Arquebisbat de Tarragona
Drets reservats © Arquebisbat de Tarragona
Com en tants altres
casos, la Catedral de
Tarragona fou alça
da en un indret pri
vilegiat, a la part alta de la
ciutat, aprofitant alguns dels
murs del fòrum de l’antiga
Tarraco per al claustre, així
com la mesquita àrab del se
gle X, que fou cristianitzada
i dedicada a Santa Tecla.
Tot això succeí després que
Ramon Berenguer II recon
querís la ciutat als musul
mans, l’any 1118, i cedís
bisbe de Tarragona, fou tam
bé bisbe de Barcelona, i una
de les figures eclesiàstiques
més importants de l’època.
Mort Oleguer, el seu succes
sor, Bernat Tort, fou el pri
mer arquebisbe amb residèn
cia permanent a la ciutat. I
fou ell, també, qui fundà la
primera comunitat canònica
mada per monjos agustini
ans vinguts de Sant Ruf, prop
El cimbori fou construït a partir de 1225,
i l’any 1277 es va encarregar la porta
principal del temple al mestre bartomeu
de girona
DETALLS DELS APÒSTOLS A LA CATEDRAL
d’Avinyó, i que s’instal·laren
en dependències al voltant
del claustre.
A partir d’aquí, es fa difícil es
tablir la cronologia de la cons
trucció de la nova catedral gò
Monuments
tica, ja que els documents que
hi fan referència són escas
sos. Sabem, això sí, que aques
ta va començar després de
1171, any de la mort del bis
be Hug de Cervelló, successor
de Bernat Tort: en el seu tes
tament, aquest va deixar una
important quantitat de diners
per a l’inici de les obres de la
tava acabat, i sota el mandat
del bisbe Aspàreg de la Barca
a la part de la capçalera (que
va des de la part posterior de
l’església fins al transsepte). El
cimbori fou construït a partir
de 1225, i l’any 1277 es va en
carregar la porta principal del
temple al mestre Bartomeu de
Girona (tan sols el timpà i les
escultures d’apòstols i profe
tes són més tardanes, concre
tament de l’últim quart de se
gle XIV, i foren realitzades a
l’estudi de Jaume Cascalls).
3

Subscripció
Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)
DADES PERSONALS
Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de
EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada
numero. (gastos d’enviament a part)
NOM ____________________________________________________________________________________________________________________
COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________
DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________
POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________
TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________
(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)
NOM I COGNOM TITULAR ________________________________________
______________________________________________________________
BANC/CAIXA ___________________________________________________
ENTITAT OFICINA D.C.:
NºCOMPTE
Firma
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció
16
Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN
MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars)
amb renovació automàtica fins a nou avís.
DOMICILIACIÓ BANCARIA
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:
CORREU ELECTRÒNIC subscripcio@monmedieval.cat
TELèFON 93 530 78 36
CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA
1
2
3
4 9
5
6
7
11
12
8 13
10
14
15