Butlletí núm. 68, setembre - octubre 2012 - Ajuntament de La Pobla ...

18
UN BOCÍ DE LA NOSTRA HISTÒRIA
SÈRIE D’ARTICLES SOBRE EL BICENTENARI DE LA GUERRA NAPOLEÒNICA
Una confirmació multitudinària de 1813
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA A PRINCIPI DEL SEGLE XIX I ERA DE BATRE DE CAL COCA
La darrera visita pastoral del segle XVIII i la darrera celebrada
a l’església de la Santíssima Trinitat va ser el 17 de maig de
1786 i la va fer el bisbe de Barcelona, Gabino de Valladares,
que ja havia estat a la Pobla el 2 de juny de 1778. Aquest any
havia prohibit la sortida dels Armats de la Pobla, com ho havia
fet en general. També el 1783 va haver d’arbitrar un conflicte
entre l’Ajuntament i la Parròquia sobre la preferència de
fer el sermó a llaor de Sant Procopi, que, com era costum,
el pronunciava el Pare Guardià del Convent dels Caputxins
d’Igualada. També havia donat suport a les tramitacions per a
la construcció de la nova i actual església parroquial.
La primera visita pastoral del segle XIX va ser el 17 de febrer
de 1814 pel bisbe barceloní Pablo de Sichar, que tornaria en
una segona visita el 7 d’octubre de 1819. No li va ser possible
de prendre possessió a la catedral, ja que va haver de fugir de
la ciutat a causa de l’ocupació francesa, i ho va haver de fer
a Santa Maria de Vilafranca del Penedès, el 6 de novembre de
1808. De 1809 a 1812 va viure refugiat a Mallorca i des de
1813 sojornaria a Solsona.
1.136 confirmats
Entre les visites pastorals abans esmentades havien transcorregut
28 anys sense cap vinguda de bisbes al nostre municipi.
Per això, va ser un cas excepcional la visita del bisbe Sichar,
el 8 de novembre de 1813, per administrar el sagrament de la
confirmació. Van rebre aquest sagrament 1.136 persones, que
L’AJUNTAMENT
INFORMA
SETEMBRE - OCTUBRE
2012
van ser els habitants de la Pobla de Claramunt i alguns més
de les parròquies sufragànies. Aquesta multitudinària cerimònia
va ser extraordinària, tant pel seu nombre com per ser la
primera vegada que era oficiada a la nova església poblatana,
que s’havia obert al culte el 28 de setembre de 1793.
Al llibre número 10 dels registres de baptisme (1806-1831) hi
ha un plec de paper de barba en què figuren relacionats els
1.136 confirmats, amb els noms i cognoms i també els dels
seus pares i els dels seus padrins, respectivament.
L’excepcionalitat documental resulta remarcada per
l’encapçalament de la llista, que diu: “Per lo Ilm. Sr. D. Pau de
Sichar, bisbe de Barcelona y del Consejo de Su Magestat. Dia
vuyt de novembre de mil vuytcents tretze, foren confirmats
tots los següents, en la Iglesia Parroquial de Santa Maria de la
Pobla de Claramunt”. A més, al final de la llista consta: “Totes
les partides dalt dites són certes y verdaderas y tots los expressats
en ellas són confirmats per lo dit Ilm. y Rdm. Sr. D.
Pau de Sichar, bisbe de Barcelona. De lo que certifico y fas fe
jo lo infrascrit Rnd. Jaume Galobart, ecònom”.
El bisbe Sichar no va acceptar mai l’ocupació francesa i es va
significar amb les pastorals de protesta i després, durant el
Trienni Liberal, es va refugiar a Esparreguera i va presentar la
seva dimissió a Roma, que no li va ser acceptada i va seguir
fins l’any 1931.
Josep Riba i Gabarró