Tema 6. La crisi de l'Antic Règim (1808-1833)

Tema 6. La crisi de l’Antic Règim
(1808-1833)
(1808 1833)
6.1. La guerra del Francès (1808-1814)
(1808 1814)
6.2. Les Corts de Cadis
6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833)
(1814 1833)
6.4. La independència de l’Amèrica hispana
1

6.1. La Guerra del Francès (1808-1814)
(1808 1814)
PRECEDENTS La Guerra Gran (1793-1795)
(1793 1795)
Carles IV, rei des del 1788
Causes
por a les idees revolucionàries franceses
fre a les reformes anteriors
Manuel Godoy, Godoy,
cap del govern
execució de Lluís XVI
Conseqüències
pèrdues materials i demogràfiques
evidencia la crisi del model absolutista
Pau de Basilea (1795) subordinació subordinaci a França
Fran
2

6.1. La Guerra del Francès (1808-1814)
(1808 1814)
El motí d’Aranjuez (1808)
Causes
Tractat de Fontainebleau
Espanya permet el pas de l’exèrcit francès per
ocupar Portugal
evidència que Napoleó vol controlar tota la Península
Dirigit per noblesa i clergat contra Godoy i Carles IV
noblesa i Església Esgl sia política pol tica
reformista
Godoy té en contra
reformistes desplaçats despla ats del
govern
príncep hereu competidor
3

6.1. La Guerra del Francès (1808-1814)
(1808 1814)
El motí d’Aranjuez (1808)
Conseqüències
directes
dimissió de Godoy
abdicació de Carles IV a favor de Ferran
indirectes
Napoleó aprofita la debilitat de la monarquia
fa abdicar Carles i Ferran
crea l’Estatut de Baiona
proclama Josep I rei d’Espanya
4

6.1. La Guerra del Francès (1808-1814)
(1808 1814)
La resistència contra la invasió
2 de maig de 1808
el poble de Madrid s’aixeca s aixeca contra l’invasor l invasor
l’exemple exemple s’escampa s escampa per tot el país pa
certs èxits xits dels espanyols Bruc, Bruc,
Bailén Bail
però per Napoleó Napole controla gairebé gaireb tota Espanya
Moviment popular de resistència resist ncia
a través trav Juntes d’Armament d Armament i Defensa
Juntes Superiors Provincials
[Junta Suprema Central]
dues formes setges una ciutat que resisteix
guerrilles petits grups armats
5

6.1. La Guerra del Francès (1808-1814)
(1808 1814)
Les actituds davant l’ocupació
Afrancesats
Patriotes
Intel·lectuals
Alts funcionaris
Part de la noblesa
Noblesa, Noblesa,
Església
Il·lustrats
Burgesos, Burgesos,
liberals
Poble sense
ideologia
Creien en les reformes del nou
règim
Volen tornar a l’Antic Règim amb
Ferran VII
Volen Ferran VII, però amb un
programa de reformes
Volen un sistema parlamentari
liberal
Lluiten contra l’invasor estranger
7

6.2. Les Corts de Cadis
Poder polític durant la invasió
Junta Suprema Central
màxima autoritat de l’Estat
instal·lada a Cadis
incapaç de dirigir la guerra convoca Corts
perquè perqu els representants de la nació naci decidissin
sobre la seva organització
organitzaci
Eleccions sufragi universal masculí mascul
Les Corts inicien les sessions el setembre de 1810
8

6.2. Les Corts de Cadis
Constitució (19 de març de 1812)
progressista
sobirania nacional
la capacitat de fer lleis la té el poble
àmplia declaració de drets del ciutadà
dret a la vida, propietat, idees, etc.
equipara els ciutadans d’Espanya i
d’Amèrica
religió catòlica oficial
sufragi universal masculí indirecte
9

6.2. Les Corts de Cadis
Constitució
monarquia limitada divisió de poders
poder legislatiu (Corts ( Corts unicamerals)
unicamerals
elaboració de lleis, comandament de l’exèrcit,
aprovació pressupostos, tractats internacionals
poder executiu (rei ( rei)
dirigeix el govern, sanciona les lleis, vet suspensiu
durant 2 anys
les seves decisions les ratifiquen els ministres
poder judicial (tribunals ( tribunals)
fan complir les lleis
10

6.2. Les Corts de Cadis
Altres lleis i decrets
objectiu eliminar l’Antic l Antic Règim R gim
- supressió supressi de les senyories
- llibertat de treball (supressió (supressi gremis)
- abolició abolici de la Inquisició Inquisici
- reforma agrària agr ria
poca incidència pràctica país pa s ocupat
12

6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833)
(1814 1833)
Napoleó i Ferran VII Tractat de Valençay Valen ay (1813)
les tropes franceses abandonen Espanya
Ferran VII rei legítim leg tim d’Espanya d Espanya
Obrirà Obrir un enfrontament entre absolutistes i liberals
1814-1820 1814 1820 absolutisme
1820-1823 1820 1823 liberalisme
1823-1833 1823 1833 absolutisme
13

6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833)
(1814 1833)
1814-1820: 1814 1820: retorn a l’absolutisme
Els sectors conservadors donen
suport a Ferran VII per
restaurar l’absolutisme
[Manifest dels Perses]
Maig de 1814:
s’anul·la la Constitució de Cadis
es restaura el règim senyorial
s’inicia la persecució dels liberals
14

6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833)
(1814 1833)
1814-1820: 1814 1820: retorn a l’absolutisme
Els governs absolutistes fracassen
i l’oposició comença a tenir força
- burgesia liberal defensa el capitalisme
- la pagesia es nega a pagar rendes
- l’ex exèrcit rcit té un sector liberal important
pronunciaments militars
[rebel·li [rebel lió militar contra el govern]
1820 Riego va triomfar
el rei jura la Constitució
Constituci
Espoz Porlier Lacy
y Mina
15

6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833)
(1814 1833)
1820-1823: 1820 1823: el Trienni Constitucional
Es restauren la Constitució i els decrets de Cadis
S’aprofundeix en els canvis
disminució del delme [diezmo [ diezmo]
reforma fiscal
creació de la Milícia Nacional
Les reformes tenen dos objectius
acabar amb el feudalisme al camp
liberalitzar la indústria i el comerç
16

6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833)
(1814 1833)
1820-1823: 1820 1823: el Trienni Constitucional
Des del principi el Trienni va tenir l’oposició de
monarquia
pagesia
paralitza totes les lleis que pot
conspira contra el govern
s’acaba el règim senyorial, però la vida dels
pagesos no millora (passen a ser arrendataris)
s’introdueixen impostos estatals
noblesa i Església
perjudicades per supressió de rendes i delme
promouen revoltes contra el govern
17

6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833)
(1814 1833)
1820-1823: 1820 1823: el Trienni Constitucional
A més, els liberals estaven dividits
moderats (“doceañistas
(“ doceañistas”) ”)
partidaris de reformes paulatines
exaltats (“veinteañistas
(“ veinteañistas”) ”)
partidaris de reformes radicals
Per petició de Ferran VII
la Santa Aliança envaeix Espanya
acaba amb el Trienni i es torna a l’absolutisme
18

6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833)
(1814 1833)
1823-1833: 1823 1833: la dècada ominosa (segona etapa absolutista)
Forta repressió contra els liberals
PERÒ Ferran VII es veu obligat a col·laborar
amb burgesia financera i industrial
per necessitat d’ingressos per a la Hisenda
Els sectors més conservadors inicien oposició a Ferran VII
s’agrupen entorn del seu germà Carles Maria Isidre
[probable successor]
1830 neix Isabel, filla de Ferran VII
s’anul·la la Llei Sàlica carlins no ho accepten
1833 mor Ferran VII Isabel i Carles es proclamen reis
esclata la guerra entre partidaris d’Isabel i de Carles
19

6.4. La independència de l’Amèrica Hispana
Causes
a) Discriminació dels criolls
no poden accedir als càrrecs públics
no poden accedir al comerç
han de pagar forts impostos
b) L’exemple L’exemple
dels Estats Units
c) Interès del Regne Unit per controlar el mercat americà
El procés d’independència s’inicia el 1808
desapareix l’aparell administratiu espanyol
els criolls creen Juntes per governar els seus territoris
1825 pèrdua rdua colònies, col nies, excepte Cuba, Puerto Rico i Filipines
Repercussions de la pèrdua de les colònies
pèrdua de pes en la política internacional
econòmicament poc important ja no existia comerç comer
fins i tot, positiu repatriació repatriaci capitals i empresaris
20