C icle 1r - Ayuntamiento de Alicante

Este programa és propietat de l'Excm. Ajuntament d'Alacant. 

Edita: Ajuntament d'Alacant 

- Autores i Coordinadors del programa: 

Tècnics de la Regidoria de Joventut 

. Juana C. Sánchez Ríos 

. Pilar Carreto Sánchez 

. Olga Moreno Bustillo 

Col·laboradors: 

Associació de Pediatria d'Alacant: 

. Dr. Antonio Redondo Romero 

Pla Municipal de Drogodependències. Ajuntament d'Alacant 

. Guillermina Campos Giménez 

Unitat de Salut Mental Infantojuvenil: 

. Dra. Auxi Javaloyes Sanchis 

. Dra. Helena Romero Escobar 

Unitat de Trastorns d'Alimentació. Hospital Clínic de Sant Joan 

. Dr. Gonzalo Pagan Acosta 

. Cristina Romero Escobar 

CEFIRE 

. Isidoro Moreno Martínez 

. Inmaculada Panera García 

. Araceli Puga Martínez 

. José Miguel Pareja Salinas 

. Ángela Valverde Cordero 

. Rosa Poveda Salva 

. Juan A. Llorens Alfonso 

. José Enrique Sirvent Belando 

. Alicia Sabroso Cetina 

CIPS 

. Charo Martínez Quintero 

AFOSEX 

. Lucía Pinhero Ortega 

. Luis Segura Vicent 

FAPA de Col·legis Privats i Concertats 

. Carolina Martínez García 

. Teresa Terrés Rubio 

. M. Teresa Galiana Pérez 

. M. Dolores Navarro Tomás 

- Disseny, Il·lustració i Maquetació: 

- Imprimix: 

- Depòsit Legal: 

“Se’n permet la repro ducció citant-ne la procedència”

Cicle 1er Àmbit 

Alimentació 

Índex 

Tema 1. Necessitats nutricionals en 

ládolescència 

1a. El “dietifici” personal Pág. 5 

Tema 2. Hàbits nutricionals 

2a. Hàbits nutricionals en edat escolar Pág. 10 

2b. Aliments rics en...? Pág. 14 

2c. Additius en els aliments Pág. 20 

2d. Stop a les “xutxes” Pág. 22 

Tema 3. Hàbits dálimentació 

3a. Els nostres hàbits alimentaris Pág. 26 

3b. Com menge? Pág. 31 

3c. El desdejuni Pág. 34 

Tema 4. Les emocions i la seua relació 

amb lálimentació 

4a. El menjar i les emocions Pág. 37 

Tema 5. Autoestima 

5a. Méstime Pág. 41 

5b. Esta figura no és tan ideal! Pág. 47 

5c. Conéixer-se, acceptar-se, valorar-se Pág. 48 

Tema 6. Recursos 

6a. On vaig si...? Pág. 55 

. 

PR O GRAMA DÉDUCACI Ó PER A LA S ALUT D IRI GIT A CENTRES DÉNSENYAMENT SECUNDARI 

1

Cicle 1r Àmbit 

Alimentació

1a. 

El “dietifici” 

personal 

Objectius 

Ajudar el/la professor/a a diagnosticar la situació de cada alumne/a quant als hàbits 

d'alimentació. 

Que cada alumne/a s'adone de quin és el seu hàbit alimentari i què pot fer per a millorar-lo. 

Reflexionar sobre altres aspectes que incidixen en l'alimentació, com són l'exercici físic, altres 

circumstàncies col·laterals (com el consum de tabac o substàncies) i la influència social en el que 

ingerim. 

Àrees 

Biologia i Geologia. Tutoria. Educació Plàstica i Visual. 

Desenvolupament 

La finalitat d'esta activitat és ajudar a fer que el/la professor/a puga diagnosticar individualment i 

que cada alumne/a s'adone de quin és el seu hàbit alimentari i què pot fer per a millorar-lo. I açò 

volem fer-ho des del punt de vista de les menjades diàries que fa i de la ingesta d'elements de tots 

els apartats de la roda dels aliments. Per últim, farem una breu reflexió sobre uns altres aspectes 

que incidixen en l'alimentació: l’exercici físic, altres circumstàncies col·laterals (com el consum de 

tabac o substàncies, i que hem anomenat factors de protecció) i la influència social en el que 

ingerim. 

Per a això s'entrega un full amb l'esquema d'un edifici a cada alumne/a. Fitxa1a. 

El/la professor/a llegirà targetes amb ítems corresponents a cada menjada del dia i l'alumnat 

omplirà tants quadres de cada planta com el nombre d'ítems que complisca. A més, llegirà unes 

altres targetes, relacionades amb els distints grups de la roda dels aliments, i l'alumnat omplirà de 

colors (roig, groc, verd) una columna per cada ítem que complisca, fins a tres. Finalment, pintarà la 

teulada, els arbres i el sol si també realitza unes altres activitats saludables, relacionades amb 

l'alimentació, però indirectament, com hem dit. 

Motivació per a l'alumnat 

Cada un de nosaltres té un estil diferent d'alimentar-nos i això fa que siguem d'una forma o d'una 

altra, o que ens sentim millor o pitjor al llarg del dia. A més, esteu en un moment de la vida, 

l'adolescència, en què necessiteu una aportació extra de nutrients. 

Tot això ho compararem amb un edifici en construcció: anirem pintant i ombrejant distintes zones 

de l'edifici que vos entregue en este full i al final veurem com queda segons l'estil i els costums 

d'alimentació de cada un. No cal que poseu el nom, ja que és per a vosaltres. 


5 

Cicle 1r Tema 1 Necessitats nutricionals en ládolescència

Cicle 1r Tema 1 1a. El “dietifici” personal 

P R OGRAMA LA N E VERA 

A continuació van llegint-se les targetes, una a una, i se'ls dóna temps per a ombrejar o pintar. El/la 

professor/a, que coneix els codis, anirà passant entre les taules i, a més de comprovar que s'està realitzant 

correctament, podrà adonar-se dels/les alumnes que tenen un mal hàbit alimentari, o carències greus. Però 

no ho dirà a l'aula. Després, tindrà la possibilitat de parlar-ho amb la família o amb el mateix alumne o alumna. 

Activitat final 

Preguntarem què els pareix, si estan satisfets amb el seu “edifici” i què poden millorar, subratllant i encoratjant 

totes eixes millores que estan suggerint. 

TARGETA núm. 1. Desdejuni. 

No pintar. 0. No desdejune res. 

Pintar 1 quadre. 1. Un got de llet amb cacau. 

Pintar 2 quadres. 2. Un got de llet i algun dolç. 

Pintar 3 quadres. 3. Un got de llet amb torrades i alguna cosa d'esmorzar per a mitjan matí. 

Pintar 4 quadres. 4. Un desdejuni complet: suc, llet, cereals o pa, pernil de York o serrà i una peça 

de fruita o un iogurt begut com a esmorzar per a mitjan matí. 

TARGETA núm. 2. Dinar. 

No pintar. 0. No menge res. 

Pintar 1 quadre. 1. Només sopa o un sandvitx. 

Pintar 2 quadres. 2. Menjar molt d'una sola cosa, o entrepans-menjar ràpid. 

Pintar 3 quadres. 3. Un plat (sense verdura, fruita o postres). 

Pintar 4 quadres. 4. Un dinar complet i equilibrat (paella i fruita; llentilles, aladrocs i iogurt). 

TARGETA núm. 3. Sopar. 

No pintar. 0. No sope res. 

Pintar 1 quadre. 1. Uns dolços o una bossa de llepolies. 

Pintar 2 quadres. 2. Un sandvitx o un entrepà amb llet; pizza i cola; o sopar excessivament d'una cosa 

sola. 

Pintar 3 quadres. 3. Solc berenar un entrepà i després sope una miqueta més. 

Pintar 4 quadres. 4. Complet i equilibrat però lleuger (espinacs, pollastre, fruita). I a mitjan vesprada, 

berene un poc de fruita o un iogurt begut. 

Amb estes tres targetes, corresponents a les tres plantes de l'edifici, hem repassat el seu hàbit diari i hem 

proporcionat idees sobre el que ha de ser una dieta apropiada per als adolescents, amb les necessitats que 

tenen en este moment tan important del seu desenvolupament. 

D'un ullada podem veure qui deixa el desdejuni, els/les que sopen poc o no sopen, els/les que fan una sola 

menjada ... 

. 

6 PR O GRAMA DÉDUCACI Ó PER A LA S ALUT D IRI GIT A CENTRES DÉNSENYAMENT SECUNDARI

TARGETA núm. 4. Lactis. 

Pintar de color roig. No prenc llet, ni formatge, ni iogurt, diàriament. 

Pintar de color groc. Diàriament bec llet o un iogurt o un trosset de formatge. 

Pintar de color verd. Tots els dies bec llet i algun iogurt i formatges. 

TARGETA núm. 5. Fruites i verdures. 

Pintar de color roig. No menge diàriament ni fruita ni verdura. 

Pintar de color groc. Menge fruita o verdura tots els dies. 

Pintar de color verd. Menge fruita i verdura diàriament. 

TARGETA núm. 6. Carn, peix, ous. 

1. Carn, pernil... 

Pintar de color roig. No menge carn. 

Pintar de color groc. Menge carn tres vegades per setmana (dia sí, dia no). 

Pintar de color verd. Tots els dies en menge, al matí o a la nit. 

2. Peix. 

Pintar de color roig. No menge peix. 

Pintar de color groc. Menge peix una o dos vegades per setmana. 

Pintar de color verd. Menge peix 3 o més vegades per setmana. 

3. Ous. 

Pintar de color roig. No menge ous. 

Pintar de color groc. Menge ous una vegada a la setmana. 

Pintar de color verd. Menge ous 2 o més dies a la setmana. 

TARGETA núm. 7. Oli i mantega. 

Pintar de color roig. Solc menjar panellets industrials, amb olis vegetals. 

Pintar de color groc. Encara que a vegades menge algun panellet, preferisc les torrades amb oli d'oliva 

verge. 

Pintar de color verd. Sempre pose oli d'oliva al pa o l'ensalada. I use també mantega de tant en tant. 

TARGETA núm. 8. Llegums, cereals, pasta. 

Pintar de color roig. Només menge pasta, pizza o entrepans. 

Pintar de color groc. Menge cereals, pasta i entrepans diàriament. 

Pintar de color verd. A més d’açò, menge llegums 2 o 3 vegades per setmana. 

(Nota per al/la professor/a. En cas de dubte, pintar de roig quan només en mengen d'un tipus; de groc, 

quan siga de dos tipus; i de verd quan combinen les tres classes d'aliments). 

TARGETA núm. 9. Teulada: factors de protecció. 

(Es pinta si l'alumne/a complix l'ítem. Si no, es queda en blanc el tros de teulada) 

. . 

Cicle 1r ÀMBI T Alimentació 

Amb este apartat pretenem subratllar dos tipus d'aspectes: un d'higiene bàsica i d'hidratació, i un altre 

relacionat amb hàbits nocius (tabac, alcohol, altres drogues) i amb altres poc saludables (abusar de 

refrescos i llepolies). 

. 


7 

Cicle 1r Tema 1 1a. El “dietifici” personal

Cicle 1r Tema 1 1a. El “dietifici” personal 


A-Aigua. Bec prou aigua. 

M-Higiene abans. Sempre em llave les mans abans de menjar. 

Di-Higiene després. Sempre em llave les dents després de cada menjada. 

CH-Llepolies. Menge poques llepolies i no tots els dies. 

R-Refrescos amb gas. Només prenc refrescos ocasionalment. 

Al-Alcohol. No bec alcohol. 

T-Tabac. No fume. 

S-Altres substàncies. No prenc substàncies estranyes que puguen perjudicar-me. 

TARGETA núm. 10. Arbre: exercici físic 

Pintar de color roig. Només faig exercici físic a l'institut, a la classe d'Educació Física. 

Pintar de color groc. Faig esport 1 o 2 vegades per setmana, a més de l'Educació Física de 

l'institut. 

Pintar de color verd. Quasi tots els dies faig esport (3 o més vegades). 

TARGETA núm. 11. Social. Ingesta social. 

Pintar de color groc el centre del sol si menge amb la meua família almenys una vegada al dia. 

(Este element l'hem inclòs per a detectar possibles casos d'adolescents que s'amaguen per a alimentar-se, per 

possibles problemes d'anorèxia o bulímia. No per a saber si els pares no poden menjar amb els seus fills per 

motius de treball). 

Pintar de color roig un raig per cada ítem. 

Quan isc amb els meus amics: 

-Només menge hamburgueses i pizzes. 

-Menge més llepolies del que és normal (o en l'esplai de l'institut). 

-Els diners del berenar me'ls gaste en unes altres coses. 

-A vegades em ric dels amics “grossets”. 

-M'hi fixe i em burle de com li para la roba a la gent. 

-Parle del que engreixa o no, o del que fa créixer o ser més fort. 

-Fume més. 

-Bec un poc d'alcohol pel fet d'eixir. 

(Ací volem destacar que, a vegades, les relacions socials són un estímul per al consum d'alcohol i tabac, o per 

a menjar més o del que no és menjar, o per a no menjar i gastar en unes altres coses, o per a “conscienciarnos” 

de certs prejudicis relacionats amb la imatge i l'alimentació). 

. 


Fitxa 1a 

M A Di 

Ch R A1 T S 

ous 

peix 

carn 

. . 


Lactis Fruites Carn Oli Llegums 

Verdures Peix Mantega Pasta 

Ous Cereals 

. 


sopar dinar desdejuni 

9 

1a. El “dietifici” personal 

Fitxa

Cicle 1r Tema 2 Hàbits nutricionals 


2a. 

Hàbits nutricionals 

en edat escolar 

Objectius 

Conéixer quines són les ingestes de nutrients bàsics per al desenvolupament de l'organisme 

humà. 

Àrees 

Valorar la importància d'una alimentació adequada en l'adolescència. 


Biologia i Geologia. Educació Física. Tutoria. 

El/la professor/a repartix els qüestionaris adjunts a tot l'alumnat: 

1. Test per a conéixer el nivell inicial de coneixements sobre nutrició. Fitxa 2aA. 

2. Test per a conéixer els seus hàbits nutricionals Fitxa 2aB. 

Una vegada que els han contestat, el/la professor/a va preguntant al grup les qüestions següents i, 

segons les respostes dels/les alumnes, completarà, amb la informació adequada i de la que 

s'adjunta, alguna anotació. 

1)Penseu que, en 

general, els 

adolescents porteu 

una alimentació 

correcta? 

2) Quins aliments 

creus que són dels 

que no has 

d’abusar? 

Els adolescents en estes edats incorporen en la seua dieta un excés de 

proteïnes i greixos, i és deficitària la ingesta d'hidrats de carboni; açò pot 

ser a causa de l'abús de brioxeria, menjars ràpids, hamburgueses, salsitxes, 

etc. A més, també pareix que existix en l'adolescent una baixa aportació 

hídrica en molts casos. El desdejuni sol ser molt deficitari. 

Finalment, és necessari insistir en les ingestes següents, ja que estes són 

molt importants per a una alimentació correcta: 

Llet i productes lactis, 3 o més gots diaris. 

Fruita, almenys 3 peces diàries. 

Prendre verdures diàriament. 

Ingerir almenys 1'5 litres d'aigua al dia. 

Eliminar brioxeria, llepolies, i menjar ràpid. 

Per a corregir estos desarreglaments nutricionals dels adolescents, cal 

educar nutricionalment tant els adolescents com els seus pares i responsables 

educatius i docents, tractant fonamentalment de respectar els 

horaris de menjades (3 menjades principals fortes i 2 lleugeres, esmorzar i 

berenar) i reforçar el desdejuni. 

Greixos saturats: brioxeria, hamburgueses, salsitxes, 

botifarres... 

Sucres: llepolies, dolços… 

. 


Aspectes que cal tindre en compte 

. . 


Hem de mentalitzar l'alumnat, però sobretot els pares que els seus fills/es han de canviar els hàbits 

nutricionals incorrectes dels que ací s'ha parlat, fonamentalment pel que fa al consum de menjar ric 

en greixos saturats i sucres simples. 

. 


11 

Cicle 1r Tema 2 2a. Hàbits nutricionals en edat escolar

2a. Hàbits nutrionals en edat escolar 

Fitxa 

. . 


Fitxa 4a 

Test per a conéixer el nivell inicial de coneixements sobre nutrició 

1.Quantes vegades creus que és convenient 

menjar al llarg del dia? 

2. Anomena 3 productes lactis diferents. 

3. Quin tipus de desdejuni penses que és 

l'ideal per a començar el dia? 

4. Creus que les llepolies i els dolços 

t'alimenten, i són beneficiosos per a la teua 

salut? 

5. Quanta aigua creus que hauries de beure 

al llarg del dia? 

. 


Fitxa 2aB 

Test per a conéixer els hàbits nutricionals de l'alumnat 

1. Quantes peces de fruites menges 

diàriament? 

2. Quanta verdura? 

3. Quanta llet prens al llarg del dia? 

4. Què sols esmorzar en l'hora de l'esplai? 

5. Anomena els teus 2 plats de menjar més 

freqüents. 

6. Consideres que la teua dieta diària és 

completa? 

7. Prens diàriament moltes llepolies i 

dolços? 

8. Menges diàriament moltes salsitxes, 

hamburgueses, etc.? 

9. Dines i sopes assegut a taula 

diàriament? 

10. Mastegues prou els aliments durant les 

menjades? 

11. Quanta aigua beus al llarg del dia? 

12. Quanta carn, peix i ous menges a la 

setmana? 

. . 


. 


13 

2a. Hàbits nutrionals en edat escolar 

Fitxa

Cicle 1r Tema 2 Hàbitas nutricionals 


2b. 

Aliments 

rics en ...? 

Objectius 

Conéixer els avantatges que els proporciona una alimentació adequada per al seu 

desenvolupament intel·lectual i físic. 

Conéixer les conseqüències derivades d'uns hàbits alimentaris inadequats. 

Àrees 

Biologia i Geologia. Educació Física. Tutoria. 


1r pas: 

El/la professor/a llança al grup les preguntes següents perquè les contesten i analitzen cada una 

d'elles. 

Coneixeu algun familiar o amic que posseïsca un vehicle? 

Funciona correctament eixe vehicle? 

Penseu que si li afegim un carburant inadequat funcionarà o rendirà correctament? 

Si canviem una peça mecànica del vehicle i no la suplim per una altra adequada, què ocorrerà? 

Si no afegim al vehicle els lubricants adequats, creieu que funcionarà correctament? 

2n pas: 

A continuació, introduïx la idea següent: 

L'organisme humà, per a funcionar correctament i poder obtindre un rendiment òptim tant 

intel·lectual com físic, necessita aliments que li aporten energia adequada, que es troba 

fonamentalment en aliments com el pa, la pasta, l'arròs, els llegums, els tubèrculs, l'oli d'oliva i de 

llavors, així com els greixos en general, encara que d'estos últims no és convenient abusar. 

També es necessiten aliments per a preparar i construir estructures (peces de recanvi), com carns, 

llet, ous, formatge i cereals fonamentalment. 

Un altre tipus d'aliments que necessita el nostre organisme són aquells que continguen 

substàncies que permeten el bon funcionament de tot el conjunt, per a poder obtindre energia i 

créixer i desenvolupar-se. Els aliments que contenen estes substàncies són principalment les 

fruites i les verdures. 

En conclusió: mantindre un equilibri adequat en la dieta suposa que el nostre organisme funcione 

correctament, igual que en el cas del vehicle, i que obtinguem un millor rendiment tant 

intel·lectual com físic. 

3r pas: 

El següent pas consistirà en el fet que el/la professor/a demane als/les alumnes que definisquen el 

que entenen per aliment energètic, aliment plàstic i aliment regulador. Anota a la pissarra el que 

vagen dient, intentant construir una definició. 

. 


Posteriorment, el/la professor/a explica els tres grups en què es poden classificar els aliments, els definix 

correctament i completa a la pissarra, amb clarions de colors, aquells aspectes que no s'hagen mencionat. 

Els aliments els podem classificar en tres grups: 

ALIMENTS ENERGÈTICS: l'organisme és una màquina metabòlica que necessita energia proporcionada pels 

nutrients energètics presents en estos aliments (igual que els cotxes necessiten gasolina per a poder 

funcionar); es tracta d'aliments rics en glúcids i en lípids. Els cereals, la pasta, l'arròs, els llegums, els 

tubèrculs i els greixos comestibles són els encarregats de cobrir estes necessitats. 

ALIMENTS PLÀSTICS: són aliments que aporten proteïnes d'alta qualitat biològica, amb els aminoàcids 

essencials per a la formació, el creixement i la renovació de cèl·lules; constituïxen l'estructura (per exemple, 

un cotxe necessita peces de recanvi). Estarien dins d'este grup la llet, els productes lactis, la carn, el peix, 

les vísceres i els ous. 

ALIMENTS REGULADORS: estos aliments posseïxen les vitamines i minerals necessaris per a assegurar el 

funcionament correcte del cos humà (per exemple, un cotxe necessita lubricant i oli per a assegurar el seu 

funcionament correcte). Les verdures, hortalisses i fruites són les principals reguladores. 

4t pas: 

Després se'ls repartix el qüestionari de la Fitxa 2b perquè el contesten de forma anònima. S'arrepleguen i 

després es tornen a repartir aleatòriament perquè no els toque el seu. 

El/la professor/a va contestant llavors les preguntes de cada apartat correctament perquè cada un 

corregisca el que té davant i es faça una reflexió sobre cada apartat, insistint en aquells aliments que els 

resulta curiós que posseïsquen estes qualitats. 

Respostes per al/la professor/a 

ALIMENTS RICS EN HIDRATS DE CARBONI: 

Sucre 

Cereals 

Pastes 

Farina de blat 

Mel 

Arròs 

Sèmola de blat 

Farina de dacsa 

Raïm pansa 

Galetes. Galetes tipus Maria 

Melmelades 

. . 


. 


16 

Cicle 1r Tema 2 2b. Aliments rics en ...?

Cicle 1r Tema 2 2b. Aliments rics en ...? 


ALIMENTS RICS EN PROTEÏNES: 

Carns 

Peixos 

Ous 

Llet 

Formatge 

Pernil serrà 

Cacauets 

Pollastre 

ALIMENTS RICS EN GREIX SATURAT: 

Coco 

Mantega 

Sagí 

Bacon 

Cansalada 

Nata 

Margarina 

Formatge 

Xocolate amb llet 

Rovell d'ou dessecat 

Foie gras 

ALIMENTS RICS EN COLESTEROL: 

Cervells 

Ou 

Caviar 

Renyons 

Fetge de porc 

Fetge de corder. Pollastre. Fetge de vedella 

Maionesa comercial 

Foie gras i patés 

Calamars i semblants 

Cigales 

Gambes i gambetes. Llagostins, llagostes i llamàntols 

Llengua de vedella 

Nata 

Croissant xocolate. Donut. Croissant. Galetes salades 

Magdalenes. Melindros, coca i tortell. Pastes de te 

Pastís de poma 

Pastís de poma i pasta fullada 

ALIMENTS RICS EN CALCI: 

Llet 

Formatge 

Sardines 

Rovell d'ou 

Mantega 

Llet condensada 

. 


ALIMENTS RICS EN FERRO: 

Sang 

Cloïsses, musclos, escopinyes… 

Botifarra 

Rovell d'ou 

Fetge 

Cereals integrals 

Jolivert 

Caragols 

Guatla i perdiu 

Pistatxo 

Llentilles 

Cavall 

Cereals 

ALIMENTS RICS EN FÒSFOR: 

Rovell d'ou 

Formatge 

Llet de vaca 

Abadejo 

Llavors de gira-sol 

Anous sense corfa 

Pistatxo 

Ametles sense corfa 

Sardines enllandades en oli 

ALIMENTS RICS EN VITAMINA C: 

Guaiaba 

Cols, col llombarda, fulles de nap, i jolivert 

Pimentons 

Cols de Brussel·les 

Kiwi 

Créixens 

Suc de pomelo 

Papaia 

Floricol 

Maduixa i maduixot 

Llima, suc 

Mostassa 

Espinacs 

Taronges 

Carabassa 

Ceba tendra i suc de taronja 

Espinacs congelats 

Mandarines 

Naps 

. . 


. 


17 

Cicle 1r Tema 2 2b. Aliments rics en ...?

Cicle 1r Tema 2 2b. Aliments rics en ...? 


ALIMENTS RICS EN VITAMINA E: 

Oli de germen de blat 

Gira-sol, llavors 

Oli de gira-sol 

Oli de llavor de raïm 

Avellana sense corfa 

Ametla sense corfa 

Oli de cacauet 

Oli de dacsa 

Roses 

Oli de soja 

Cacauet sense corfa 

Tonyina, bonítol i d'altres en oli 

Creïlles fregides 

Anguila 

ALIMENTS RICS EN VITAMINA A: 

Fetge de vedella 

Foie gras 

Carlota 

Endívia i escarola 

Rovell d'ou dessecat 

Anguila, angules, fulles de nap i arrels de nap. Rovell d'ou 

Mantega 

Margarina 

Moniato i batata 

Caviar 

Crema i flam. Formatge gallec 

Formatge manxec curat 

Formatge parmesà 

Bleda 

ALIMENTS RICS EN VITAMINA D: 

Anguila. Angules 

Areng 

Sorell 

Tonyina, bonítol i cavalla 

Llagostins 

Anxoves enllandades en oli 

Mostassa 

Sardines en salsa de tomaca 

Aladroc, xanguet, morralla i d'altres 

Jolivert 

Rovell d'ou 

Magre de porc 

. 


Fitxa 2b 

Respon les preguntes següents: 

Aliments rics en: Anomena’n alguns 

Hidrats de carboni 

Proteïnes 

Greix saturat 

Colesterol 

Calci 

Ferro 

Fòsfor 

Vitamina A 

Vitamina C 

Vitamina D 

Vitamina E 

. . 


. 


19 

2b. Aliments rics en ...? 

Fitxa



2c. 

Additius en els 

aliments 

Objectius 

Comprovar que certs aliments contenen additius que no suposen cap aportació nutricional. 

Comprovar que el sabor d'un aliment a vegades no està relacionat amb el seu contingut. 

Àrees 

Biologia i Geologia. Laboratori. Tutoria. 


Es llancen al grup les preguntes següents i es debaten les contestacions. 

Consumixes habitualment iogurts, productes lactis, begudes, llepolies o dolços amb sabor a 

fruites? 

Creus que estos aliments contenen les fruites a les quals fan gust? 

Penses que són aliments amb un important valor nutricional? 

El/la professor/a mostra als/les alumnes els diferents additius i explica com canvien els aliments 

quan els afegim estes substàncies. 

Planteja al grup, a continuació, un joc que consistix a endevinar què és el que s'estan menjant. 

Per a això tindrem iogurts de fruites i iogurts naturals als quals posteriorment es van afegint els 

additius. 

El joc consistix en el fet que diferents alumnes, amb els ulls tapats, vagen descobrint quin tipus de 

iogurt estan tastant (de fruites o de sabors) i que sàpien la diferència nutricional entre ambdós. 

Es poden triar iogurts de distints sabors, begudes amb diferents sabors i, fins i tot, llepolies o dolços 

amb diferents sabors i donar-los a tastar als/les alumnes. I després se'ls pregunta si creuen que 

realment estan menjant maduixa, llima, vainilla, taronja i menta. 

A continuació, també es pot agafar un iogurt natural i tastar-lo; després se n'agafen diverses 

porcions i s'hi afigen diferents additius (sabor maduixa, llima, vainilla, taronja, menta…) per a 

després tornar a tastar-lo. Llavors es pregunta al grup si creuen que realment hem afegit al iogurt 

natural algun nutrient addicional amb els additius. 

Un altre experiment pot ser provar amb una gasosa a la qual afegirem additius de diferents sabors, 

i donar a tastar als/les alumnes, preguntant-los llavors si creuen que estan prenent gasosa de llima 

o de taronja, en el seu suc natural. 

. 


El/la professor/a conclou que alguns dels aliments que consumim contenen additius que realment 

no ens aporten cap valor nutritiu, només ens els fan més agradables quant al sabor, però hem de 

tindre clar que d'esta manera no estem ingerint cap porció de fruites o qualsevol altre tipus 

d'aliment. 

Igual que ocorre amb el iogurt, l'ús d'estos additius també apareix sovint en les begudes refrescants, 

llepolies o dolços. 

Conceptes bàsics 

Els additius poden sol·licitar-se en Sanitat—(PROP). Tel.: 965 93 40 00; plaça d'Espanya 6, 

Direcció Territorial de Sanitat: C/ Girona, 26. 

Vegeu pàgina 78 del Manual del/la Professor/a. 

. . 


. 


21 

Cicle 1r Tema 2 2c. Additius en els aliments



2d. 

Stop a les 

“Xutxes” 

Objectius 

Reconéixer i valorar la importància d'una alimentació sana, fent un ús correcte i controlat sobre la 

ingestió d'aliments no saludables (llepolies, “xutxes”…) 

Àrees 

Educació Plàstica i Visual. 

Materials necessaris 

Etiquetes de llepolies. 

Cartolines, retoladors, pintures. 

Fitxes de treball. 


El consum de dolços, llepolies, “xutxes”…, és cada vegada major entre els escolars. Per este motiu, 

tractarem d'analitzar, a partir de les dades que l'alumnat ens dóna, el consum d'este tipus d'aliments 

d'entreteniment, per a arribar a descobrir, entre tots, les raons que ens n'aconsellen el consum 

moderat. 

Abans de l'activitat: prèviament al treball, el/la professor/a haurà portat a classe llepolies amb les 

seues etiquetes dels distints grups que apareixen en la classificació de la Fitxa 2dA. 

Explicació de l'activitat: començarem anotant a la pissarra una classificació de llepolies. Donarem a 

cada alumne/a una Fitxa sobre la classificació de llepolies i la freqüència amb la qual les consumixen, 

per a jugar al joc “alto el llapis” (Fitxa 2dA) que ha de completar amb els noms de les distintes llepolies. 

Tot l'alumnat ha d'omplir la casella corresponent amb la lletra que el/la professor/a determine, 

anotant el nom de les llepolies coneguts per ells i que comence per la lletra triada. Posteriorment, 

escriuran la freqüència amb què són consumides. Per a finalitzar, els/les alumnes ompliran la casella 

del que es gasten en “xutxes” al dia. 

Després de la primera activitat: per grups, els/les alumnes podran elaborar una Fitxa de les llepolies 

més conegudes, fixant-se en els resultats que hem obtingut en el joc anterior; el/la professor/a 

aportarà a cada grup les etiquetes de les llepolies esmentades. 

(Fitxa 2dB) 

. 


Per a finalitzar, es farà un debat reflexionant sobre els aspectes següents: 

1. La quantitat de llepolies que mengen al dia. 

2. Si les llepolies substituïxen els aliments i les conseqüències d'això. 

3. Les repercussions negatives del consum abusiu de llepolies: càries, inapetència, obesitat, etc. que 

pot tindre en la nostra salut. 

4. Quantes vegades creus tu que hauries de prendre llepolies? 

5. Quins altres “substituts” podries prendre en compte de llepolies? 

6. Quants diners gastes a la setmana en llepolies? Et pareix molt o poc? 

7. Propostes per a celebrar el teu aniversari sense llepolies? 

Finalment, seria interessant que elaboraren un decàleg de consells que han de tindre en compte per 

tal de portar una dieta equilibrada. 


Una de les característiques dels hàbits alimentaris de la infància i de l'adolescència és l'abús en el 

consum de “xutxes”, expressió col·loquial amb què al·ludim a un conjunt de productes dolços i salats, 

de formes i sabors diversos, d'escàs o nul interés nutricional i que es picotegen a qualsevol hora del 

dia. 

Una de les conseqüències de menjar a voluntat, sense cap control, este tipus de productes és la falta 

de gana quan arriba el moment de les menjades convencionals, perquè el seu contingut calòric a 

causa del sucre i els greixos, que constituïxen la major part dels seus ingredients, provoca la sacietat 

suficient com per a causar inapetència. 

Si a més es tracta de productes ensucrats, pot formar-se un substrat dolç que afavorix la 

supervivència i desenvolupament dels microorganismes que ataquen la placa dentària i provoquen 

càries, ja que no és possible mantindre la necessària higiene dental quan s'estan consumint estos 

productes en qualsevol moment del dia. 

Bibliografia 

. . 


Nutrición saludable y prevención de los trastornos alimentarios. Ministeri de Sanitat i Consum. Ministeri 

d'Educació, Cultura i Esport. Ministeri de l'Interior. 

. 


23 

Cicle 1r Tema 2 Stop a les “xutxes”

2dA. Stop a les “xutxes” 

Fitxa 

. . 


Fitxa 2dA 

Freqüència 

setmanal 

Tots 

els dies 

3 o 4 dies 

1 o 2 dies 

Cap dia 

Diners que 

gaste 

Gominoles xiclets xocolate caramels fregits gelats altres 

. 


Fitxa 2dB 

Nom de la llepolia: 

Ingredients: 

Forma de venda (envasament, a granel…): 

Preu: 

Dibuix: 

. . 


. 


25 

2dB. Stop a les “xutxes” 

Fitxa

Cicle 1r Tema 3 Hàbits dálimentació 


3a. 

Els nostres hàbits 

alimentaris 

Objectius 

Comparar els hàbits alimentaris propis amb els dels altres. 

Conéixer la importància de mantindre un horari establit de menjades. 

Reconéixer la importància de l'orde de les menjades. 

Àrees 

Tutoria. Matemàtiques. Geografia i Història. 


S'expliquen els set grups d'aliments amb les característiques de cada un: 

1r. Llet i els seus derivats. 

2n. Carns, peixos i ous. 

3r. Creïlles, llegums i fruites seques. 

4t. Verdures i hortalisses. 

5é. Fruites. 

6é. Pa, pasta, cereals i sucre. 

7é. Greixos, oli i mantega. 

Les preses d'aliments es dividixen en: 

Desdejuni. 

Mitjan matí. 

Dinar. 

Berenar. 

Sopar. 

Extres: picoteig, llepolies, refrescos, menjar ràpid, dolços, etc. 

Anotaran els aliments consumits en les diferents preses al llarg del dia en: 

Quantitats. 

Unitats. 

Volum. 

Es repartix el següent model de Fitxa 3aA perquè els/les alumnes l’òmpliguen durant una setmana. 

També es repartix la Fitxa 3aB per a tota la setmana que s'estudiarà. En esta Fitxa es reflectix la freqüència 

per grups d'aliments. S'adjunta una Fitxa de grups d'aliments per al/la professor/a en conceptes 

bàsics. 

. 


En una segona part, donaran l'enquesta de 24 hores i la setmanal a unes altres classes de diferents 

edats del centre, per a tindre dades i elaborar un informe per grups, amb taules de percentatge. Esta 

tasca es pot realitzar dividint la classe per grups i assignant-los almenys 2 grups diferents, dels quals 

hauran de fer l'informe amb gràfiques i percentatges comparatius. 

Amb les dades de les dos enquestes, realitzades a diferents grups d'edat, es compararan conclusions 

i resultats dels seus hàbits alimentaris, considerant a més la freqüència de consum dels diferents 

grups d'aliments. 

Fonamentalment s'extrauran dades sobre: 

Aliments consumits en tants per cent i segons els grups d'edat analitzats. 

Nombre de menjades que els/les alumnes diuen que fan al dia, percentatge i distinció per grups 

d'edat. 

Horari de les menjades, percentatge i diferència per grups d'edat. 

Menjades que es boten, percentatge i diferència per grups d'edat. 

Racions d'aliments, percentatge i diferència per grups d'edat. 

Tipus d'aliments consumits per l'aumnat, percentatge i diferència per grups d'edat. 

Amb qui mengen, percentatge i diferència per grups d'edat. 

On mengen, percentatge i diferència per grups d'edat. 

Posteriorment, es fa una posada en comú i després de valorar els resultats es contestaran les preguntes 

següents: 

Són semblants els hàbits alimentaris? 

Si són diferents, en què es diferencien? 

Els teus hàbits alimentaris, són semblants als de la teua família? 

Es manté l'orde de les menjades? 

Vos boteu alguna menjada? 

Quant als extres, els/les alumnes dels dos grups d'edats, preneu les mateixes llepolies, dolços i 

refrescos? 

Quins hàbits creus que tenen majoritàriament els/les alumnes? S'haurien de canviar? 

Com es podrien canviar? 

Ressalta algun hàbit positiu que tinguen la majoria dels/les alumnes 


Taula orientativa de freqüències recomanades de distints aliments. 

. . 


. 


27 

Cicle 1r Tema 3 3a. Els nostres hàbits alimentaris

Cicle 1r Tema 3 3a. Els nostres hàbits alimentaris 


Aliments Observacions 

Llet 

Formatge 

Carn i vísceres 

Ou 

Peix 

Creïlles 

Llegums 

Verdures i ensalades 

Fruites 

Pastes 

Arròs 

Pa 

Sucre, dolços i 

xocolates 

Begudes 

Bibliografia 

Consum diari, en el desdejuni, berenar, postres o com a part integrant 

d'algunes receptes. 

Consum substitutiu de la llet. El berenar de formatge és molt adequat per als 

xiquets. 

Dos o tres vegades per setmana, alternant amb peix o ous. Evitar carns 

greixoses. 

Quatre vegades per setmana, alternant peixos (és interessant recordar que els 

ous formen part de salses i postres). 

Quatre vegades per setmana, alternant peixos blaus amb blancs. Equival a la 

carn, però té més deixalles, per la qual cosa hauran de calcular-se racions més 

àmplies. 

Diàriament. 

Tres vegades per setmana. 

Diària, d'una a dos racions de verdura i d'una a dos racions d'ensalada. 

Diàriament dos unitats, una de tipus cítric i qualsevol altra fruita de l'estació. 

Dos vegades per setmana, alternant amb arròs, llegums, etc. 

Diàriament. No té per què ser un pa especial. 

Una o dos vegades per setmana. 

Quantitats moderades. 

Els adults sense problemes de salut poden acompanyar el menjar amb un got 

de vi (en la infància i l'adolescència no se n'ha de prendre). Refrescos, te i café 

en quantitats moderades (no té interés nutritiu, excepte els sucres que 

puguen incloure). 



. 


Fitxa 3aA 

Omplir durant una setmana 

Nom: 

Data: 

Grup: 

Desdejuni 

Mitjan Matí 

Dinar 

Berenar 

Sopar 

Extres 

Aliment Ració Hora Amb qui? On? 

. . 


En la casella “On?”, es pot posar: “al col·legi”, “a casa”, “en un bar o restaurant”, “a casa dels iaios”, “a casa 

d'amics”, etc. 

. 


29 

3aA. Els nostres hàbits alimentaris 

Fitxa

3aB. Els nostres hàbits alimentaris 

Fitxa 

. . 


Fitxa 3aB 

Nom 

Aliment 

Desdejuni 

Mitjan matí 

Cap dia 

Dinar 

Berenar 

Sopar 

Extres 

Grup 

Data: 

. 

30 PR O GRAMA DÉDUCACI Ó PER A LA S ALUT D IRI GIT A CENTRES DÉNSENYAMENT SECUNDARI 

Freqüència setmanal per grups 

d'aliments

3b. 

Com 

menge? 

Objectius 

Comparar els hàbits alimentaris propis amb els dels altres. 

Conéixer i analitzar els canvis socials. 

Reconéixer la importància de l'orde de les menjades. 

Assumir responsabilitats. 

Àrees 

Tutoria. Matemàtiques. Geografia i Història. 


Partint de l'informe elaborat pels grups d'alumnes de l'activitat anterior “Els nostres hàbits 

alimentaris” i de les conclusions obtingudes per cada grup, s'inicia un debat en torn als canvis 

que s'han anat produint en la societat en les formes de menjar, tipus d'aliments, costums, 

horaris, etc. 

1r Per grups, presenten a la resta de la classe el seu informe amb l'anàlisi i les conclusions. 

2n S'inicia un debat entorn de les qüestions següents: 

. . 


Són semblants els hàbits alimentaris? 

Si són diferents, en què es diferencien? 

Els teus hàbits alimentaris, són semblants als de la teua família? 

Es manté l'orde de les menjades? 

Vos boteu alguna menjada? 

Respecte als extres, els/les alumnes dels dos grups d'edats, mengeu les mateixes llepolies, 

dolços i refrescos? 

Quins hàbits creus que tenen majoritàriament els/les alumnes i s'haurien de canviar? 

Com es podrien canviar? 

Ressalta algun hàbit positiu que tinga la majoria dels/les alumnes. 

3r Es repartix el qüestionari “Com es menja a ma casa?”, perquè l'òmpliguen a casa amb la seua 

família. Fitxa 3b. 

4t S'analitzen les diferències dels hàbits alimentaris de tres generacions i s'intenta traure 

conclusions generals de per què s'han produït estos canvis, emparant-les en els canvis socials. I 

es conclou amb la valoració dels avantatges i inconvenients d'estos canvis. 

Conclusió: es tracta d'una activitat que haurà de realitzar-se individualment. La posada en comú 

ajudarà a tots a valorar-la críticament, i serà una ocasió perquè el professor o professora faça un 

comentari globalitzador de l'experiència al grup classe. 


31 

Cicle 1r Tema 3 Hàbits dálimentació

Cicle 1r Tema 3 3b. Com menge? 



El/la professor/a ha d'insistir en els canvis socioculturals que s'han produït en la família que, d'alguna 

manera, han produït canvis en les formes de l'alimentació, els tipus d'aliments més consumits, els 

horaris, les formes, etc. 

És interessant fer una reflexió de com la incorporació de la dona al treball ha suposat que els dos pares 

estiguen treballant fora de la llar i han aparegut els anomenats “xiquets de la clau”, que a determinades 

edats han hagut de començar a responsabilitzar-se de conductes que a la llarga els suposen una gran 

ajuda en el seu procés de maduració. 

Responsabilitzar-se de la seua alimentació, horaris, etc. els aporta, sens dubte, un hàbit positiu per a la 

seua vida adulta. 

. 


Fitxa 3b 

Qüestionari “Com es menja a ma casa?” 

Es tracta de conéixer els hàbits alimentaris dels/les alumnes, realitzant esta senzilla enquesta sobre 

els plats preferits per tres generacions de les vostres famílies: iaios, pares i la vostra. 

A través d'una xicoteta investigació, haureu d'esbrinar tres plats i unes postres preferides de cada 

generació, segons una proposta d'anotació semblant a esta: 

IAIOS/IAIES 

PARE/MARE 

VOSALTRES 

A partir dels resultats obtinguts, responeu les qüestions següents: 

Hi ha variacions importants entre els distints plats favorits? 

En què consistixen? 

Quines poden ser les raons de diferències importants? Costum, productes de la terra, treball, 

temps, diners, conéixer receptes, gust per cuinar, etc. 

Hi ha coincidències en els gustos i proximitats alimentàries entre dos generacions? 

. . 


Quins dos plats dels proposats en cada família poden ser els més complets nutritivament parlant? 

. 


33 

3b. Com menge? 

Fitxa

Cicle 1r Tema 3 Hàbitas dálimentació 


3c. 

Eldesdejuni 

Objectius 

Valorar el desdejuni com la menjada més important del dia, ja que d'ella dependrà el nostre 

organisme durant la part de la jornada en què necessitarà més energia per a poder desenvolupar una 

major activitat física i intel·lectual. 

Àrees 

Tutoria. Biologia i Geologia. 


Activitats prèvies: es repartix als/les alumnes la Fitxa 3c, “El desdejuni”, perquè l'òmpliguen. 

Realització de l'activitat “dia del desdejuni” 

Cada estudiant portarà en una bossa el seu desdejuni i el degustarà a classe. 

La llet es podrà comprar per a tots aquells que en vulguen prendre i es calfarà a la cuina del col·legi, 

o bé poden portar-la en recipients tèrmics. 

Per a obtindre el suc natural de taronja, podrem portar a classe vàries espremedores i preparar-lo a 

l'aula. Sol·licitarem l'ajuda de quatre o cinc mares/pares, que també compartiran finalment el 

desdejuni en grup. 

El material el portarà cada estudiant (gots i plats de plàstic, tovallons i culleretes). 

Hàbits d'higiene: llavar-se les mans abans i després del desdejuni i per consegüent llavar-se les dents 

en acabar de desdejunar-se. 

Activitats posteriors al “dia del desdejuni” 

Plasmar en un cartell mural els aliments que componen un desdejuni sa i les funcions reguladores 

de cada un d'ells. 

Exposar en taullels els aliments que componen un desdejuni sa. 

Elaboració per part dels/les alumnes d'una dieta per al desdejuni durant una setmana i registrar-la 

individualment. 

Fer un eslògan que defenga i promocione desdejunar-se tots els dies i sanament. 

El/la professor/a explicarà al grup els aspectes següents: 

La primera ocasió que tenim diàriament per a millorar els nostres hàbits alimentaris ens l'oferix el 

desdejuni. 

És necessari realitzar un bon desdejuni, ja que respon a una necessitat evident: “reposar les reserves 

gastades durant 10-12 hores de dejuni (nit) i rebre l'energia necessària per a començar l'activitat 

intel·lectual i física del dia”. 

. 


El desdejuni ideal ha d'aportar el 25% de les calories i dels nutrients que es consumixen a diari. Un 

desdejuni complet consistix en: 

Un aliment lacti: llet, iogurt o formatge. 

Un aliment sòlid: pa, torrades o cereals. 

Una peça de fruita o un got de suc natural o, si no és possible, un suc dels que hi ha al mercat. 

Quan es va al col·legi sense desdejunar-se, es mostra una disminució en la capacitat física, la 

concentració i, per tant, en l'aprenentatge. 

Alternativa: es pot sol·licitar a la Fundació Puleva i la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament d'Alacant 

que ens organitzen l'activitat del desdejuni saludable. 

Bibliografia 

. . 


Nutrición saludable y prevención de los trastornos alimentarios. Espanya. Ministeri de Sanitat i Consum. 

Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Ministeri de l'Interior. 

. 


35 

Cicle 1r Tema 3 3c. El desdejuni

3c. El desdejuni 

Fitxa 

. . 


Fitxa 3c 

El desdejuni 

1. Et desdejunes diàriament? 

Sí 

No 

2. Què prens habitualment? 

Grup A: Llet Formatge Iogurt 

Total grup A 

Grup B: Cereals Panellets Pa 

Total grup B 

Ous Embotit Torrades 

Melmelada Bescuit Galetes 

Grup C: Fruta Sucs Altres 

Total Grup C 

Total A+B+C: Total A+B: 

Total A+C: Total B+C: 

3. Et desdejunes més els caps de setmana? 

Sí No 

4. Com et desdejunes? 

Assegut De peu En família Sol 

5. Portes “alguna cosa” per a menjar durant el temps d'esplai al col·legi? 

Sí No 

Sucs Panellets Entrepà Fruita Altres 

. 


4a. 

El menjar i les 

emocions 

Objectius 

Identificar els components emocionals de l'acte de menjar. 

Desenvolupar un major autocontrol per a triar menjar sa. 

Analitzar la relació del menjar amb les emocions. 

Identificar els nostres estats d'ànim a través dels aliments que ingerim. 

Àrees 

Tutoria. 


. . 


Es tracta d'identificar i reconéixer les emocions quant al menjar, raonar el perquè es menja en 

determinades situacions i esdeveniments. Es proposaran alternatives i es tractarà de comunicar als 

altres, de forma assertiva, els seus estats d'ànim i les seues emocions per a no recórrer al menjar 

com a compensació. 

El/la professor/a repartirà a l'alumnat el qüestionari de la Fitxa 4aA perquè l'òmpliguen 

individualment. 

Abans de fer una posada en comú dels aspectes més sobreïxents, o curiosos, el/la professor/a 

explica que, amb l'acte de menjar, entren en joc tots els nostres sentits: l'olfacte, el gust, la vista, 

l'oïda i el tacte. 

Els invita que ho analitzen i expliquen cada sentit que es manifesta en menjar. 

Posteriorment, continua explicant que, amb el menjar, s'afavorixen les relacions personals, ja que 

en la nostra cultura s'utilitza en qualsevol acte social important en la vida: batejos, bodes, 

esdeveniments rellevants, celebracions, festes locals, quedar amb els amics a dinar, dinars de 

treball, etc. 

I una altra vegada se'ls invita que analitzen per a què es menja en estos actes i per què. 

Continua el/la professor/a explicant que menjar ha de ser un acte de gaudi, de plaer i de 

compartir; i que esta forma de gaudir es produïx tant en la preparació com en la degustació. Una 

vegada més es planteja a la classe esta qüestió perquè la debaten. 

A continuació, se'ls proporciona la Fitxa 4aB perquè l'òmpliguen. I finalment, es conclourà amb un 

debat entorn de si els estats d'ànim determinen els aliments que consumim, per a què els prenem 

i en què creiem que ens ajuda i en què ens perjudica. 


37 

Cicle 1r Tema 4 Les emocions i la seua relació amb lálimentació

Cicle 1r Tema 4 4a. El menjar i les emocions 



La ingesta d'aliments constituïx un procés de comunicació, o siga de significats emocionals. És 

relativament freqüent confondre el menjar amb les emocions. A vegades es recorre al menjar per a 

sentir-se millor i es menja quan no es té fam o no es menja quan hauria de fer-se. 

Hi ha persones que tenen dificultat per a identificar els seus estats d'ànim, les seues emocions (tristesa, 

ansietat, por, còlera, enuig, ira, avorriment, frustració, soledat, desamor, culpabilitat, desarrelament, 

insatisfacció, etc.) i recorren al menjar com a mecanisme de compensació. Estes emocions han de ser 

identificades i comunicades als altres de manera assertiva, per a evitar les fartades de menjar com a 

forma de fugir-ne. 

Bibliografia 



. 


Fitxa 4aA 

Qüestionari 

. . 


1. Davant de la gran varietat i quantitat d'aliments atractius, saborosos i ben presentats (dolços, 

fruites seques, xocolatines, pizzes, etc.): 

Què et suggerixen? 

T'entren pels ulls? 

Són irresistibles? 

Quan en menges? 

2.Gaudixes amb el menjar? 

3.Podries dir que per a tu menjar és un plaer? 

4.Gaudixes preparant-lo? 

5.Anomena tres aliments que et produïsquen majors sentiments positius. 

6.Anomena tres aliments que et produïsquen majors sentiments negatius. 

7.Has observat si sols prendre algun aliment determinat en una situació determinada? 

8.Creus que hi ha relació entre alguns aliments que prens i el teu estat d'ànim? 

9.Per què creus que succeïx açò? 

10.T'ajuda prendre eixos aliments per a canviar el teu estat d'ànim? 

. 


39 

4aA. El menjar i les emocions 

Fitxa

4aB. El menjar i les emocions 

Fitxa 

. . 


Fitxa 4aB 

Unix amb fletxes 

Dolços Deprimit/da 

Peix Alegre 

Xocolates Enfadat/da 

Pizza Apàtic/a 

Verdura Avorrit/da 

Fruita Molt feliç 

Lactis, iogurts, etc. 

Carn 

. 


5a. 

Méstime 

Objectius 

Que els/les alumnes reconeguen que la nostra autoestima no pot estar basada en el nostre 

aspecte físic. 

Que aprenguen a conéixer-se, acceptar-se i valorar-se. 

Facilitar que l'alumne/a tinga una idea més real i ajustada de si mateix/a com a persona. 

Que valoren unes altres qualitats personals importants diferents de les qualitats físiques. 

Àrees 

Tutoria. 


1r Visionat de la pel·lícula “AMOR CIEGO” 

Reflexió del/la professor/a: La imatge corporal és la idea que tenim del nostre propi cos. A vegades 

la idea que tenim de la nostra figura no és realista; en altres ocasions, la imatge que tenim del 

nostre cos o d'algunes de les seues parts s'ajusta a la realitat però no ens agrada, i ens fa infeliços. 

La nostra imatge corporal i el mode en què ens sentim quant a ella influïxen en la valoració 

general que fem de nosaltres mateixos/es com a persones. 

A continuació els/les alumnes ompliran la Fitxa 5aA. 

Ompliran, posteriorment, la Fitxa 5aB amb una llista de persones que coneguen que no s'ajusten 

a la imatge corporal ideal i que han aconseguit rellevància i reconeixement social en diversos 

àmbits. 

Després indicaran en la Fitxa 5aC els aspectes o facetes de la seua vida que creuen que altres 

persones valoren en ells, i els que ells valoren en els altres. 

A continuació, compararan els resultats de les dos fitxes buscant quins aspectes positius i 

valorables tenim totes les persones, a més de la imatge física. 

Demana als teus pares, germans i amics que t'ajuden a completar esta Fitxa; t'ajudarà a descobrir 

quins aspectes de tu són importants per als altres i tu no els valores. 

Es finalitzarà amb una reflexió en grups sobre els punts següents: 

1. Quins aspectes assenyalats en les fitxes tenen alguna cosa a veure amb la imatge corporal: per 

exemple, el pes, l'esveltesa, etc.? 


41 

Cicle 1r Tema 5 Autoestima

Cicle 1r Tema 5 Méstime 


2. Quins aspectes apareixen en les fitxes que tinguen a veure amb la forma de relacionar-se: per 

exemple, ser agradable en el tracte, ser intel·ligent, ser simpàtic, etc.? 

Activitat per a casa: 

Per a finalitzar, se'ls facilita als/les alumnes el qüestionari adjunt per a valorar l'activitat i que han 

d'omplir a sa casa amb els seus pares o germans. Fitxa 5aD. 


Dependrà del criteri del/la professor/a aprofundir més en este apartat de l'autoestima. Si ho considera 

important, en l'apartat de Troncals hi ha un tema d'autoestima amb més activitats. 

Bibliografia 

Nutrición saludable y prevención de los trastornos alimentarios. Ministeri de Sanitat i Consum, Ministeri 

d'Educació, Cultura i Esport, Ministeri de l'Interior. 

. 


Fitxa 5aA 

Jo sóc un/a xic/a 

Natural Peresós/a Apreciat/da Desagradable 

Envejat/da Insatisfet/a Àgil Gros/sa 

Esvelt/a Impulsiu/va Agradable Nerviós/a 

Prim/a Desgraciat/da Controlat/da Rebutjat/da 

Afortunat/da Trist/a Esquàlit/da Descontrolat/da 

Decidit/da Fracassat/da Feliç Perfeccionista 

Admirat/da Desafortunat/da Esportista Desmanotat/da 

Guapo/a Lleig/lletja Atlètic/a Grosset/a 

Tranquil/l·la Avorrit/da Graciós/a Pesat/da 

Simpàtic/a Baixet/a Resultó/na sRetret/a 

Assenyaleu de la llista només les qualitats i habilitats positives 

(no assenyaleu qualitats físiques). 

. . 


. 


43 

5aA. Méstime 

Fitxa

5aB. Méstime 

Fitxa 

. . 


Fitxa 5aB 

qui? és admirat per... 

. 


Fitxa 5aC 

Els altres valoren de mi Jo valore dels altres 

. . 


. 


47 

5aC. Méstime 

Fitxa

5aC. Méstime 

Fitxa 

. . 


Activitat per a casa: 

1. T'ha paregut interessant l'activitat? 

SÍ 

NO 

2. Quina és la teua millor qualitat? 

3. En què eres una persona brillant? 

4. Els aspectes més valorats en les fitxes, coincidixen amb les respostes del grup? 

SÍ 

NO 

5. Indica els valors que consideres més importants en les persones. 

6. Després d'esta activitat, ha canviat la teua opinió quant a la importància que es dóna a la imatge 

corporal? 

SÍ 

NO 

7. Pel que fa a les coses que no t'agraden de tu, val la pena canviar-les? 

SÍ 

Fitxa 5aC 

NO 

Com penses fer-ho? 

. 


5b. 

Esta figura 

no és tan ideal! 

Objectius 

Comprendre i saber orientar de manera constructiva la pressió dels mitjans de comunicació. 

Analitzar les conseqüències que porta a les persones estar obsessionades pel manteniment 

d'una determinada imatge corporal. 

Àrees 

Tutoria. Llengua Castellana. 


L'activitat consistix en l'anàlisi de quatre revistes. 

Per al seu desenvolupament, es dividirà la classe en quatre grups i es donarà una revista a cada 

grup, el qual n'analitzarà el següent: 

Missatges publicitaris. 

En els articles, frases com: “aprimar-se sense esforç”, “com estar en forma”... 

Dietes infal·libles. 

Productes aprimadors. 

Figura corporal dominant. 

Imatges o textos en què s'utilitza el cos com a reclam per a vendre el producte. 

Anàlisi de les dietes recomanades/publicitades. 

Cada grup retallarà i classificarà tot el material, i subratllarà el més destacable. Després es fa una 

posada en comú, en la qual un/a alumne/a de cada grup llegirà els missatges o idees que hagen 

destacat. 

A continuació, es fa una reflexió sobre: 

La preocupació que senten moltes persones per no coincidir amb la “figura ideal”. 

La repetició de missatges i imatges amb cossos prims pot arribar a obsessionar algunes persones. 

No tindre o no poder aconseguir eixos cànons de bellesa pot produir frustració i patiment en 

algunes persones. 

La relació entre triomf, èxit social, poder, prestigi, seducció, etc. i primor. 

Les conseqüències d'estar obsessionat per la imatge física: en l'àmbit personal, psicològic i físic; en 

l'àmbit social; en l'àmbit familiar. 

Al final cada alumne/a, en un full en blanc, escriurà: 

La conclusió que ha tret d'esta activitat. 

El missatge que ell/a transmetria. 

Bibliografia 

. . 


Nutrición saludable y prevención de los transtornos alimentarios. Ministeri de Sanitat i Consum, 

Ministeri d'Educació Cultura i Esport i Ministeri de l'Interior. 


47 

Cicle 1r Tema 5 Autoestima

Cicle 1r Tema 5 Autoestima 


5c. 

Conéixer-se, acceptar-se, 

valorar-se 

Objectius 

Que els/les alumnes reconeguen que la nostra autoestima no pot estar basada en el nostre aspecte 

físic. 

Que aprenguen a conéixer-se, acceptar-se i valorar-se. 

Facilitar que l'alumne/a tinga una idea més real i ajustada de si mateix/a com a persona. 

Que valoren altres qualitats personals importants diferents de les qualitats físiques. 

Àrees 

Tutoria. 


1a sessió: 

Els/les alumnes repassaran mentalment el seu cos responent a les preguntes de la Fitxa 5cA de 

manera que siguen conscients de la importància que li donen al seu aspecte físic i com el valoren. 

El/la professor/a demana als/les alumnes que, d'entre el grup, trien una persona de la seua confiança 

amb què intercanviarà la Fitxa 5cA EM VALORE/ EM VALOREN. El/la company/a l'ajudarà a valorar els 

seus aspectes físics positius i a desmuntar-li, amb arguments, les seues limitacions o aspectes físics 

negatius. 

A continuació, ompliran la Fitxa 5cB: Com em veig? I de tots els aspectes que analitzen, quins li 

pareixen qualitats i quins limitacions. 

Posteriorment, es facilita a l'alumne/a el qüestionari, o Fitxa 5cC, ELS MEUS GUSTOS perquè 

l'òmpliguen a casa i el porten per a la sessió següent. 

Es pot demanar llavors que el grup faça una posada en comú d'alguna qüestió de la Fitxa 5cC, com 

per exemple de l'animal que els agradaria ser. Segons el nivell del grup es pot aprofundir en més 

qüestions. 

2a sessió: 

Es proposa als/les alumnes que òmpliguen la Fitxa 5cD: TAL COM EM VEIG/EM SENT. 

I, per a finalitzar, han de fer la Fitxa 5cE: LA LÍNIA DE LA VIDA. 

En esta Fitxa es tracta d'aproximar-se a l'anàlisi de per què sóc així, dels factors personals i socials que 

influïxen en el JO. 

Cada persona, en solitari, ha de dibuixar en la Fitxa 5cE la línia de la seua vida des que recorde, des 

de la infància fins al dia de hui. Suggeriu que normalment la línia tindrà pujades i baixades, que 

signifiquen moments bons o depressions o tensions. 

. 


Bibliografia 

. . 


Se'ls demana que pensen per què, quins factors personals, d'altres persones, socials, etc. Han influït 

en la seua vida i en la seua personalitat, en per què són com són. 

Després, triant una altra persona, per parelles, s'explica què signifiquen eixos traços i en grups es 

discutix sobre els perqués. 

En esta Fitxa hauran de: 

1r Dibuixar la línia de la vida des que recorden. 

2n Reflexionar sobre quins factors personals, d'altres persones, de l'entorn i la societat en què 

vivim han influït en la seua vida. 

Nutrición saludable y prevención de los trastornos alimentarios. Ministeri de Sanitat i Consum, Ministeri 

d'Educació, Cultura i Esport i Ministeri de l'Interior. 

. 


49 

Cicle 1r Tema 5 5c. Conéixer-se, acceptar-se, valorar-se

5c.A Conéixer-se, acceptar-se, valorar-se 

Fitxa 

. . 


Fitxa 5cA 

Em valore 

em valoren 

Els/les alumnes repassaran mentalment el seu cos responent a les preguntes següents: 

1. Quines parts del meu cos accepte millor? 

2. I quines pitjor? 

3. Com em sent globalment? 

4. Quines parts del meu cos m'agraden més? 

5. Quines parts del meu cos no m'agraden? Per què? En què em limiten? 

6. Recorde alguna vegada que haja patit per causa del meu cos? 

7. I una altra en què m'haja sentit molt satisfet? 

8. Recordes alguna vegada en què t'hagen elogiat algun aspecte físic teu? 

. 


Fitxa 5cB 

Com em veig? 

Nom 

Cognoms 

Sexe 

Edat 

Talla 

Pes 

Grup sanguini 

Lloc de naixement 

Data de naixement 

Domicili 

Telèfon 

Els meus ideals 

Els meus coneixements 

Els meus desitjos 

Les meues aficions 

El meu temperament 

Els meus sentiments 

Les meues habilitats 

De totes estes coses, quines em pareixen qualitats i quines limitacions? 

. . 


. 


51 

5cB. Conéixer-se, acceptar-se, valorar-se 

Fitxa

5cC. Conéixer-se, acceptar-se, valorar-se 

Fitxa 

. . 


Fitxa 5cC 

Els meus gustos 

Respon amb brevetat i amb sinceritat a este senzill inventari dels teus gustos i mode de ser. 

1. Quina va ser l'època més feliç de la teua vida? 

2. Quin és el teu record més feliç? 

3. Quines coses et pareix que fas bé? 

4. Quines coses et pareix que fas malament? 

5. Què canviaries de tu mateix/a si fóra possible? 

6. Quines coses et fan por (successos, situacions, etc.)? 

7. A qui confies els teus secrets? 

8. Si pogueres ser una altra persona, qui t'agradaria ser? Per què? 

9. Quina és la persona que menys t'agradaria ser? Per què? 

10. Qui és la persona que més s'assembla a tu en el caràcter? Per què? 

11. Si et pogueres convertir en animal, en quin animal t'agradaria convertir-te? Per què has triat 

eixe animal? 

12. I si pogueres convertir-te en arbre o en planta, en quin arbre o planta t'agradaria convertir-te? 

Per què? 

. 


Fitxa 5cD 

Tal com em veig 

em sent 

afortunat/da desafortunat/da 

bonic/a lleig/lletja 

tranquil/l·la nerviós/a 

cruel amable 

net/a brut/a 

savi/a panoli 

honest/a deshonest/a 

feliç trist/a 

agradable horrible 

rígid/a flexible 

independent submís/a 

democràtic/a autoritari/a 

desorganitzat/da organitzat/da 

cooperador/a no cooperador/a 

inconformista conformista 

femení/na masculí/na 

bo/na roín/a 

. . 


. 


53 

5c.D Conéixer-se, acceptar-se, valorar-se 

Fitxa

5cE. Conéixer-se, acceptar-se, valorar-se 

Fitxa 

. . 


Fitxa 5cE 

La línia de la vida 

1. Dibuixa la línia de la vida des que recordes. 

2.- Reflexiona sobre quins factors personals, d'altres persones, de l'entorn i la societat en què vivim 

han influït en la teua vida. 

. 


6a. 

On 

vaig si...? 

Objectius 

Que els/les alumnes descriguen el que entenen per Trastorns de Conducta Alimentària. 

Que coneguen els recursos existents a la ciutat i la forma d'accedir-hi. 

Àrees 

Tutoria. Llengua Castellana. 




. . 


Es dividix la classe en grups i se'ls demana que cada grup invente una història d'una xiqueta o un 

xiquet amb Trastorns de la Conducta Alimentària. 

Un portaveu de cada grup llig la història que han inventat i llavors la següent tasca és esbrinar a 

la ciutat els recursos mèdics, socials, psicològics, etc. on puguen ajudar-lo o on puguen anar a 

informar-se. 

El/la professor/a els orienta sobre servicis on han de dirigir-se. 

De cada recurs hauran de fer com una espècie de Fitxa que després completarà la guia de recursos 

per al jove. Fitxa 6a. 

No donar més informació de la que ells tenen, encara que sí que és important que se'ls 

desmunten les idees inadequades sobre els trastorns de l'alimentació, però no descriure davant 

de tot el grup les estratègies dels anorèxics i bulímics per a baixar pes. 

ACABA. Associació contra l'Anorèxia i Bulímia d'Alacant. 

C/ Gravina, 4 Entl. Tel. 965 20 80 29 

C/ Rafael Asín, 12. Tel. 965 25 94 60 

ADABE. Associació d'Anorèxia i Bulímia d'Elx. 

Centre Social El Pla-Sector V 

Av. Llauradors, 1. Tel. 966 63 07 27 

ASSOCIACIÓ D'ANORÈXIA I BULÍMIA DE MÚRCIA. 

Tel.: 968 21 32 33 

PREVI. Centre de Dia per a Trastorns Alimentaris. València. 

C/ Gravador Esteve, 12, 2n. Tel.: 963 53 61 00 


55 

Cicle 1r Tema 6 Recursos

Cicle 1r Tema 6 6a. On vaig si...? 


AVALCAB. Associació Valenciana per a la Lluita contra l'Anorèxia i Bulímia. 

C/ Lleida, 12 . València. Tel.: 963 46 21 20 

UTA. Unitat de Trastorns Alimentaris. 

Hospital Universitari de Sant Joan 

Ctra. Alacant-València s/n. Tel.: 965 93 87 00 

USMI. Unitat de Salut Mental Infantil. 

Centre de Salut de Sant Blai. Alacant. 

Tf: 965 13 48 12 

Assessoria sobre Trastorns Alimentaris. 

Centre 14 

C/ Llauradors 14 

Tel.: 965 14 96 66 

TELÈFON D'AJUDA I INFORMACIÓ EN L'ÀMBIT NACIONAL. Tel.: 902 11 69 86 

Bibliografia 

Guía de salud y desarrollo personal. Govern de Navarra. Institut de Salut Pública. 

. 


Fitxa 6a 

Fitxa del recurs 

Data: 

Nom del recurs: 

Adreça: 

Telèfon: 

Horari: 

Es necessita algun document per a accedir-hi? Quins? 

Podem anar-hi sols? 

Persona de referència (si és el cas): 

Objectiu del recurs: 

Activitats: 

Centre de Recursos 

. . 


. 


57 

6a. On vaig si...? 

Fitxa

C icle 1r - Ayuntamiento de Alicante

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?