Normes urbanístiques - Ap Inicial.pdf - Ajuntament d'Aiguafreda

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Aiguafreda
- Aprovació inicial Segona -
1.2.2 Turisme rural
Són establiments oberts al públic, dedicats a prestar, de forma habitual i mitjançant preu, allotjament
als usuaris turístics en habitacions o habitatges rurals.
Es divideixen en dos grups: agroturisme i allotjaments rurals, depenent de l'obtenció de rendes
agràries per part del titular. En cada grup es distingeixen quatre modalitats: casa de poble compartida,
casa de poble independent, masia i masoveria. Les cases de poble han d'estar en nuclis de població
de menys de 1000 habitants. La casa de poble compartida i la masia presten l’allotjament en
habitacions, i la casa de poble independent i la masoveria, en habitatges rurals.
1.3 Residencial especial
Comprèn els allotjaments col·lectius, exceptuant els equipaments comunitaris i els hotelers, destinats
a residència d’una pluralitat o comunitat de persones com són els albergs, cases de colònies,
residències d’estudiants, residències de gent gran (sempre que no s’adaptin als usos sanitariassistencials),
refugis, ...
1.4 Residencials mòbils (càmpings)
Comprèn aquelles fórmules residencials no relacionades amb una edificació, com ara càmpings i
similars. Correspon a espais no edificats (sense fonaments ni xarxa de serveis) per l’allotjament i/o
acomodament temporal o permanent. Les funcions d’aparcament de “roulottes” o similars s’inclou en
aquest ús.
2. Ús comercial:
Comprèn les activitats pròpies dels establiments comercials definits a la Llei 1/2009, d’ordenació dels
equipaments comercials que entén per establiments comercials els locals, construccions,
instal·lacions, o espais coberts o sense cobrir en els quals es desenvolupin activitats comercials, tan
si aquestes activitats es fan de manera continuada, periòdica o ocasional i independentment que es
realitzin amb intervenció de personal o amb mitjans automàtics.
Queden exclosos d’aquesta consideració els espais situats a la via pública en què es dugin a terme
mercats de venda no sedentària, periòdics o ocasionals, degudament autoritzats per l’ajuntament
corresponent.
Els establiments comercials poden ésser de caràcter individual o col·lectiu i es poden classificar tenint
en compte la seva superfície, el règim de venda, l’assortiment i la seva relació amb altres
establiments.
Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d’establiments situats en un o
diversos edificis en un mateix espai comercial, en els quals es duen a terme diferents activitats
comercials.
2.1. Classificació per raó de la superfície de venda:
a. Ús de petits establiments comercials (PEC)
Comprèn els establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda inferior a 800 metres
quadrats.
Es diferencien dos subtipus de PEC, aquesta distinció en subtipus permet limitar la mida dels locals
comercials que es poden situar als diferents barris:
- Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda inferior o igual a 120 metres
quadrats
- Els establiments individuals o col·lectius amb una superfície de venda superior a 120 metres
quadrats i inferior a 800 metres quadrats.
b. Ús de mitjans establiments comercials (MEC)
Comprèn els establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a
800 i inferior a 1300 metres quadrats.
c. Ús de grans establiments comercials (GEC)
Comprèn els establiments, individuals o col·lectius, amb una superfície de venda igual o superior a
Normes Urbanístiques 31