Memòria descriptiva i justificativa - Ajuntament d'Olvan

Ajuntament d’Olvan 

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal 

Memòria descriptiva i justificativa 

Document per a l’Aprovació inicial 

Desembre de 2011

EQUIP REDACTOR DEL PLA 

AAUP Jordi Romero i associats SLP 

Director del Pla: 

Jordi Romero, arquitecte urbanista 

Coordinador del Pla: 

Pau Asens, arquitecte 

Arquitectes: 

Borja Iglesias, Encarna Cortés i Andreu Marfull. 

Guillem Gascón, Àngel González i Toni M. Rodríguez, estudiants d’arquitectura 

Assistència jurídica: 

Maurici Anglarill (Anglarill & Agulló, advocats). 

Medi ambient: 

Sergi Nogués, ambientòleg (Limònium SL) 

Eduardo Soler, enginyer agrònom (Limònium SL) 

Montserrat Fuguet, enginyera forestal (Limònium SL) 

Agustí Buisán, biòleg (Limònium SL) 

Economia: 

Anna Torrella, economista

P l a d’ O r d e n a c i ó U r b a n í s t i c a M u n i c i p a l d’ O l v a n 

Memòria descriptiva i justificativa Aprovació inicial_Desembre de 2011 

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL D’OLVAN 

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA 

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. INFORMACIÓ 

A. INTRODUCCIÓ I MARC LEGAL DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC 

GENERAL........................................................................................................ pàg. 3 

A.1. Introducció......................................................................................................... pàg. 3 

A.2. Marc legal del planejament urbanístic general..................................................... pàg. 5 

B. ELS OBJECTIUS GENERALS DEL POUM........................................................ pàg. 14 

C. INFORMACIÓ URBANÍSTICA........................................................................ pàg. 16 

C.1. Planejament urbanístic vigent amb anterioritat.................................................... pàg. 16 

C.2. Planejament territorial i sectorial amb incidència en l’àmbit del POUM d’Olvan.... pàg. 19 

C.3. Característiques del territori................................................................................. pàg. 32 

C.4. La població......................................................................................................... pàg. 47 

C.5. Obres i infraestructures programades i política d’inversions públiques.................. pàg. 62 

C.6. El medi natural (valors mediambientals i paisatgístics).......................................... pàg. 68 

C.7. El patrimoni........................................................................................................ pàg. 72 

D. DESCRIPCIÓ I RESULTAT DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ 

CIUTADANA.................................................................................................... pàg. 78 

D.1. Descripció de les mesures adoptades................................................................... pàg. 78 

D.2. Resultats derivats de les al.legacions i suggeriments presentats............................ pàg. 84 

D.3. Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats al Pla..................................... pàg. 84 

E. DIAGNOSI..................................................................................................... pàg. 85 

2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA. ORDENACIÓ 

A. OBJECTIUS I CRITERIS................................................................................... pàg. 87 

A.1. Els criteris, els objectius i les estratègies d’ordenació............................................ pàg. 87 

A.2. Anàlisi d’alternatives........................................................................................... pàg. 88 

A.3. Descripció de les característiques bàsiques de la proposta.................................... pàg. 93 

A.4. Justificació en relació a la capacitat del municipi.................................................. pàg. 100 

A.5. Justificació al compliment del planejament territorial........................................... pàg. 101 

A A U P . Jordi Romero i associats SLP 1



B. PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL.............................. pàg.105 

B.1. Marc general i criteris d’estructuració urbana del POUM...................................... pàg.105 

B.2. Sostenibilitat....................................................................................................... pàg.105 

B.3. Mobilitat............................................................................................................. pàg.110 

B.4. Habitatge............................................................................................................ pàg.111 

B.5. Règim urbanístic del sòl....................................................................................... pàg.116 

B.6. Valors a protegir.................................................................................................. pàg.122 

C. PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES........................................... pàg.137 

C.1. Estructura general del territori. Els sistemes......................................................... pàg.137 

C.2. Serveis................................................................................................................ pàg.146 

C.3. Teixits urbans...................................................................................................... pàg.152 

C.4. Usos................................................................................................................... pàg.153 

C.5. Ordenació del Sòl no urbanitzable....................................................................... pàg.154 

C.6. Desenvolupament del POUM d’Olvan.................................................................. pàg.158 

D. AGENDA I PROGRAMACIÓ.................................................................... pàg.184 

D.1. Objectius............................................................................................................ pàg.184 

D.2. Agenda............................................................................................................... pàg.185 

D.3. Avaluació econòmica i financera.......................................................................... pàg.186 

D.4. Conclusió............................................................................................................ pàg.188 

E. RESUM NUMÈRIC DE LES PROPOSTES DEL POUM 2011......................... pàg.191 

F. QUADRES DE DADES............................................................................. pàg.192 

F.1. Classificació del sòl............................................................................................... pàg.192 

F.2. Qualificació del sòl............................................................................................... pàg.193 

F.3. Àmbits de gestió i sectors.................................................................................... pàg.196 

F.4. Estàndars urbanístics del POUM........................................................................... pàg.198 




1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: 

INFORMACIÓ 

A. INTRODUCCIÓ I MARC LEGAL DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC 

GENERAL. 

A.1. INTRODUCCIÓ. 

Un pla d’ordenació urbanística municipal (en endavant POUM) és l’instrument d’ordenació 

urbanística integral del territori que, d’acord amb l’article 57 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 

d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant DL 1/2010), defineix el 

model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic sostenible, 

definit com la utilització racional del territori i el medi ambient conjuminant les necessitats de 

creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, 

històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. 

El desenvolupament urbanístic sostenible comporta també la configuració de models d’ocupació 

del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i 

la renovació en sòl urbà, atenguin a la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les 

àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient. 

Conveniència i oportunitat de la formulació del POUM 

El planejament vigent al municipi d’Olvan són les Normes subsidiàries de planejament (NSP) de 

1992, aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) en sessió de 8 de 

juliol de 1992. 

Posteriorment, la CUB ha aprovat 5 modificacions puntuals de les Normes subsidiàries. 

A més a més, també s’ha aprovat definitivament un Pla especial urbanístic Casa rural Collcervera. 

La CUB, en sessió de 25 de gener de 2007, va aprovar el Text refós de les normes urbanístiques del 

planejament general del municipi d’Olvan. Aquest text refós unifica, en un sol text, tota la 

normativa urbanística vigent en l’actualitat, incorporant la regulació normativa de les Normes 

subsidiàries de planejament del municipi i de les posteriors modificacions puntuals aprovades 

definitivament. 

Entre l’aprovació del Text Refós de les NSP i l’actualitat, s’ha aprovat una modificació puntual més 

de les Normes subsidiàries, un Pla parcial urbanístic i el Pla director urbanístic de les Colònies del 

Llobregat. 

Tramitació administrativa 

D’acord amb l’article 74.2 del DL 1/2010, sobre la formulació de figures del planejament urbanístic 

general, correspon als ajuntaments formular els plans d’ordenació urbanística municipal. 

En els processos urbanístics de planejament es garanteixen i s’han de fomentar els drets d’iniciativa, 

d’informació i de participació de la ciutadania, segons es recull a l’article 8.1 del DL 1/2010. I 

segons es recull a l’article 8.3 estan sotmesos al principi de publicitat. 




A l’article 83 del DL 1/2010 es defineix el procés de tramitació administrativa dels plans d’ordenació 

urbanística municipal, d’acord amb les competències de les administracions urbanístiques, 

corresponents a l’Administració de la Generalitat i als municipis en aquest cas, així com a la 

participació de la ciutadania. Els punts principals es resumeixen a continuació: 

− Tant l’aprovació inicial com l’aprovació provisional dels plans d’ordenació urbanística 

municipal que afecten el territori d’un únic municipi pertoquen a l’ajuntament 

corresponent. 

− Un cop acordada l’aprovació inicial, segons l’article 83 del DL 1/2010, els plans 

d’ordenació urbanística municipal s’han de posar a informació pública, per un termini 

d’un mes. 

− Respecte als edictes de convocatòria de la informació pública s’han de trametre en el 

termini de deu dies des de l’adopció de l’acord d’aprovació inicial. 

− Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística 

municipal s’ha de sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de llurs 

competències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini d’un mes, llevat que una 

disposició n’autoritzi un de més llarg. 

− L’informe de sostenibilitat ambiental, que incorpora les directrius i continguts del 

Document de referència del Departament de Medi Ambient i Habitatge emès sobre 

l’informe ambiental preliminar lliurat conjuntament amb l’avanç del pla, ha d’ésser 

incorporat al pla i ha d’ésser sotmès a informació pública conjuntament amb aquest. 

En el cas que el pla urbanístic s’hagi de sotmetre al procediment de declaració 

d’impacte ambiental, aquesta declaració s’ha d’efectuar, segons correspongui, abans 

de l’aprovació provisional o abans de l’aprovació definitiva de l’expedient. 

− Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística 

municipal, s’ha de concedir audiència als ajuntaments l’àmbit territorial dels quals 

confini amb el del municipi que és objecte del pla. 

Segons l’article 78 del DL 1/2010, sobre les competències de les comissions territorials d’urbanisme, 

correspondrà a les comissions territorials d’urbanisme l’aprovació definitiva del pla d’ordenació 

urbanística municipal. 

Redacció 

La disposició addicional tretzena del DL 1/2010 defineix els requisits que el conjunt de professionals 

que intervenen en la preparació i redacció de les figures del planejament urbanístic han de tenir, ja 

sigui en qualitat de funcionaris o funcionàries, de personal laboral o de persones professionals 

liberals contractades a aquest efecte, així com la seva obligació de guardar-ne el secret professional, 

sigui quina sigui llur vinculació jurídica amb l’administració, mentre durin aquestes tasques. També 

en defineix en quins casos la seva contractació se sotmet a la legislació sobre contractes de les 

administracions públiques. 

La identitat i titulació dels diferents professionals que intervenen en la preparació i la redacció 

d’aquesta figura de planejament urbanístic figuren a la pàgina posterior de la portada d’aquest 

document, d’acord amb la disposició addicional tretzena del DL 1/2010. 




A.2. MARC LEGAL DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC GENERAL 

Sobre el planejament territorial 

D’acord amb la llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, es defineixen tres 

instruments de planejament territorial: 

− El Pla territorial general, que comprèn l’àmbit de Catalunya. 

− Els plans territorials parcials, que comprenen com a mínim una comarca. 

− Els plans directors territorials, que comprenen l’àmbit que sigui necessari. 

A més d’aquests plans pròpiament territorials, en tant que comprensius de tots els elements del 

territori, la Llei esmentada preveu també els plans territorials sectorials, que han de tenir l’àmbit de 

Catalunya, però específicament destinats a ordenar un aspecte de la realitat territorial: carreteres, 

ferrocarrils, espais d’interès natural, etc. 

Els instruments de planejament territorial disponibles es completen amb els plans directors 

territorials, creats per la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives que 

va modificar l’article 86 de la Llei 23/1983, de política territorial. S’estableix com a condició per al 

seu àmbit, que aquest sigui plurimunicipal i que sigui inferior als dels plans territorials parcials i, pel 

que fa al seu contingut, que comprenguin com a mínim una de les determinacions exigides per als 

plans territorials parcials. Es concep per tant com un instrument flexible, i la seva utilització, en el 

seu màxim contingut propositiu, serà el dels plans territorials parcials i només té sentit en absència 

d’aquests. El Decret 142/2005 regula el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans 

territorials parcials dels plans directors territorials, el contingut dels quals sigui assimilable a un pla 

territorial parcial. 

Sobre el planejament urbanístic 

El marc legal bàsic de referència del present document de criteris i objectius generals del pla 

d’ordenació urbanística municipal del municipi d’Olvan és el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, 

pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant DL 1/2010). 

Tanmateix, d’acord amb l’article 1 del DL 1/2010, sobre l’objecte de la Llei, correspon a aquesta llei 

regular l’urbanisme en el territori català, entenent per urbanisme a una funció pública que abasta 

l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i del vol, llur 

urbanització i llur edificació, i la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, 

els edificis i les instal·lacions. 

L'ordenament jurídic urbanístic català, que està constituït pel Text refós de la Llei d'urbanisme, 

aprovat mitjançant el Decret legislatiu 1/2010, i el Reglament de la Llei d'urbanisme, aprovat 

mitjançant el Decret 305/2006, de 18 de juliol, es va establir en el marc de la Llei estatal 6/1998, de 

13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions, i preveu els necessaris mecanismes d'interrelació amb 

aquesta Llei i amb la resta de legislació estatal amb incidència en matèria urbanística, tant des del 

punt de vista de la terminologia jurídica utilitzada, com des del punt de vista de la inclusió de les 

remissions oportunes a aquesta legislació, la qual cosa ha contribuït notablement a la seguretat 

jurídica dels processos urbanístics 

L’entrada en vigor de la Llei del Sòl d’àmbit estatal el passat 1 de juliol de 2007, en substitució de 

l’encara vigent Ley 6/1998, de 13 d’abril, modifica, entre d’altres elements cabdals, el règim de 

classificació i de valoracions del sòl a tots els efectes, així com el percentatge mínim de sòl que 

caldrà destinar a habitatges en règim de protecció pública. En aquest sentit el 16 d’octubre de 

2007 s’aprova el DLL 1/2007, establint el nou sistema de valoració del sòl, que prescindeix de la 

tècnica de la classificació urbanística per fixar els criteris legals de valoració, i que es fonamenta en 




la situació real del sòl i no en la seva destinació urbanística. Tanmateix, segons es descriu al seu 

preàmbul, no es limita a regular el règim del sòl des de l’única perspectiva de les condicions 

bàsiques d’igualtat en l’exercici dels drets i el compliment dels deures de la propietat i estén la 

regulació a altres drets relacionats amb l’ús del sòl. I, finalment, planteja la incorporació dels 

requeriments d’un desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en compte que el sòl, a més d’un 

recurs econòmic, és un recurs natural escàs i no renovable. 

D’acord amb l’article 55.1 del DL 1/2010, sobre les figures del planejament urbanístic, en el punt 1. 

indica que la planificació urbanística del territori es porta a terme mitjançant el planejament 

urbanístic general, que és integrat pels plans directors urbanístics, pels plans d’ordenació 

urbanística municipal, i per les normes de planejament urbanístic. 

D’acord amb l’article 56 del DL 1/2010, sobre els plans directors urbanístics, es determina que 

correspon als plans directors urbanístics atendre les exigències del desenvolupament regional de 

conformitat amb el planejament territorial. És a dir, disposen de la mateixa flexibilitat d’àmbit i 

contingut que els plans directors territorials, però amb més precisió pel que fa a les seves 

determinacions. 

Tanmateix, segons es descriu a l’article 56.4 de la mateixa llei, el planejament que resulti afectat per 

les determinacions d’un pla director urbanístic s’hi ha d’adaptar en els terminis que aquest 

estableixi, sens perjudici de l’entrada immediata del pla director i salvant les disposicions transitòries 

que inclogui. 

Un pla d’ordenació urbanística municipal (en endavant POUM) és l’instrument d’ordenació 

urbanística integral del territori que, d’acord amb l’article 57 del DL 1/2010, defineix el model 

d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic sostenible definit a 

l’article 3 

L’article 3 del DL 1/2010, sobre el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, estableix: 

1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i 

el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació 

dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de 

garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. 

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta 

també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, 

afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin 

la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un 

model de territori globalment eficient. 

3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació 

territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. 

L’article 9 del DL 1/2010, sobre directrius per al planejament urbanístic, estableix: 

1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les 

determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la 

seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de 

sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics. 

2. És prohibit d’urbanitzar i edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat 

de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció de riscos. 

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl 

d’alt valor agrícola, el patrimoni natural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les 

prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient 




on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis 

o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn. 

4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent 

superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels 

nuclis existents. 

5. La pèrdua de valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d’un incendi 

no pot fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable. 

6. Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir 

les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració 

corresponent. 

7. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels 

àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la 

funcionalitat en benefici de la col·lectivitat. 

L’article 57 del DL 1/2010 estableix que correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com 

a mínim: 

a) Classificar el sòl, amb vista a l’establiment del règim jurídic corresponent. 

b) Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament 

urbanístic, d’acord amb el que estableix l’article 3. 

c) Definir l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori i 

establir les pautes per a fer-ne el desenvolupament. 

d) Determinar les circumstàncies que en poden produir la modificació o la revisió. 

Tanmateix, l’article 58 del DL 1/2010, sobre les determinacions dels plans d’ordenació urbanística 

municipal, estableix el següent: 

1. En aplicació de l’article 57 definit anteriorment: 

a) Classifiquen el territori en les classes de sòl definides per aquesta Llei i en els àmbits o 

les superfícies que resultin necessaris en funció dels objectius de desenvolupament i 

de la complexitat urbanística del municipi. 

b) Estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per a aconseguir 

la plena efectivitat del règim respectiu. 

c) Desenvolupen per a cada classe de sòl l’estructura general i el model del territori, que 

s’ha d’adequar a les determinacions dels articles 3 i 9. 

d) Determinen els indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament 

econòmic i social del sistema urbà que hagin d’ésser considerats per a decidir 

l’oportunitat i la conveniència de cada actuació, d’acord amb els interessos públics 

derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori. 

e) Incorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics. 

f) Defineixen el sistema general d’espais lliures públics, que ha de respondre, com a 

mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel planejament 

urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic. 

g) Poden definir el sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics que estableix 

l’article 34.3 i preveure reserves d’aquest tipus en sectors de planejament urbanístic 

derivat en substitució total o parcial de la reserva d’equipaments, sempre que 

s’acrediti que no cal destinar-los a equipaments públics. Aquestes reserves incloses en 

sectors no poden ésser superiors al 5% de la reserva global del municipi per a 

equipaments públics locals. 

h) Estableixen les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat sostenible en el 

municipi. 




i) Estableixen, per mitjà de l’agenda, quan no tenen cap programa d’actuació 

urbanística, les determinacions pròpies d’aquests pel que fa a les prioritats i a les 

previsions temporals de l’execució del pla d’ordenació urbanística municipal. 

2. En sòl urbà, els plans d’ordenació urbanística municipal: 

a) Apliquen les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació 

d’aquest per a sistemes urbanístics generals i locals, respectant sempre la proporció 

adequada a les necessitats de la població. 

b) Assignen usos detallats per a cada zona. 

c) Regulen els paràmetres i els criteris d’harmonització formal i compositiva de les 

edificacions. 

d) Determinen quins valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals 

hi han d’ésser protegits. 

e) Regulen l’ús del subsòl, d’acord amb l’article 39, per fer factibles la prestació dels 

serveis i la implantació de les infrastructures necessàries per a la col·lectivitat, 

respectant sempre els aprofitaments privats que hi siguin compatibles. 

3. En sòl urbà consolidat, i en els àmbits del sòl urbà no consolidat no inclosos en sectors 

subjectes a un pla de millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal detallen 

l’ordenació urbanística del sòl, fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a 

l’atorgament de llicències d’edificació i assenyalen les alineacions. Pel que fa a l’ordenació 

de volums, el pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En 

aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé 

concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la 

zona o de l’illa, admeten variació. 

4. En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal precisen les rasants i les 

característiques i el traçat de les obres d’urbanització. En els àmbits de sòl urbà no 

consolidat per als quals els plans delimitin polígons d’actuació, les obres d’urbanització i 

les rasants s’han de definir i concretar mitjançant un projecte d’urbanització, que ha de 

comprendre totes les obres d’urbanització i que s’ha de tramitar simultàniament amb el 

projecte de reparcel·lació o amb el de taxació conjunta. 

5. En els àmbits del sòl urbà no consolidat per als quals delimitin sectors subjectes a un pla de 

millora urbana, els plans d’ordenació urbanística municipal fixen els índexs d’edificabilitat 

bruta, les densitats, els usos principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les 

reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments. Aquests sectors poden 

ésser físicament discontinus. 

6. En sòl urbà consolidat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen quins són 

els elements d’urbanització que cal completar o acabar perquè els terrenys adquireixin la 

condició de solar. 

7. En sòl urbanitzable delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal concreten la 

delimitació dels sectors, que poden ésser físicament discontinus, i, per a cadascun 

d’aquests, els índexs d’edificabilitat bruta; la densitat màxima, que no pot superar en cap 

cas els cent habitatges per hectàrea; els usos principals i compatibles, i els estàndards que 

determinen les reserves mínimes per al sistema local d’espais lliures i equipaments. 

8. En sòl urbanitzable no delimitat, els plans d’ordenació urbanística municipal estableixen: 




a) Les magnituds màximes o mínimes de les actuacions urbanístiques que hi són 

permeses, en funció dels diferents usos. 

b) Les intensitats màximes dels usos urbanístics. 

c) Les connexions amb les infrastructures exteriors. 

d) Els nivells o percentatges de sòl de cessió obligatòria i gratuïta. 

9. En sòl no urbanitzable, els plans d’ordenació urbanística municipal: 

a) Regulen cadascuna de les qualificacions possibles, en coherència amb el grau de 

conservació i protecció pretesos. 

b) Regulen els paràmetres bàsics de les edificacions admissibles. 

c) Estableixen els llindars a què es refereix l’article 49.a. 

d) Contenen, si escau, el catàleg a què es refereix l’article 50.2 

L’article 59 del DL 1/2010, sobre la documentació dels plans d’ordenació urbanística municipal, 

estableix el següent: 

1. Els plans d’ordenació urbanística municipal es formalitzen, salvant el que estableix l’apartat 

2, mitjançant els documents següents: 

a) La memòria descriptiva i justificativa del pla, amb els estudis complementaris que 

escaiguin. 

b) Els plànols d’informació i d’ordenació urbanística del territori i, en el cas del sòl urbà 

consolidat, de traçat de les xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de 

subministrament de gas i d’energia elèctrica, de comunicacions, de 

telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel 

pla. 

c) Les normes urbanístiques. 

d) El catàleg de béns a protegir, d’acord amb l’article 71. 

e) L’agenda i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar. 

f) La documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l’informe mediambiental. 

g) El programa d’actuació urbanística municipal, si escau. 

h) La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció 

d’habitatge protegit i, si escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determini 

la llei. A més, si el planejament ha inclòs les reserves a què fa referència l’article 34.3, 

cal justificar-ho en la memòria social. 

2. En el cas que l’escassa complexitat urbanística d’un municipi només exigeixi distingir entre 

sòl urbà i sòl no urbanitzable, la documentació mínima dels plans d’ordenació urbanística 

municipal ha de consistir en la memòria, els plànols d’informació i de delimitació del sòl 

urbà i no urbanitzable, les normes urbanístiques bàsiques, alineacions i rasants i l’informe 

mediambiental. 

3. La memòria a què es refereix l’apartat 1.a ha d’integrar:. 

a) El programa de participació ciutadana que l’ajuntament hagi aplicat al llarg del 

procés de formulació i tramitació del pla per a garantir l’efectivitat dels drets 

reconeguts per l’article 8. 

b) La justificació de l’observança de l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible 

i de les directrius per al planejament urbanístic que són objecte, respectivament, dels 

articles 3 i 9. 

c) Les mesures adoptades per a facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible en el 

municipi, en compliment de l’obligació de prestació del servei de transport col·lectiu 

urbà de viatgers. 




d) L’informe de sostenibilitat econòmica, que ha de contenir la justificació de la 

suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius, i la ponderació de l’impacte 

de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions 

responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la 

implantació i prestació dels serveis necessaris. 

4. L’agenda a què es refereix l’apartat 1.e, si no hi ha un programa d’actuació urbanística 

municipal, s’actualitza cada sis anys per acord de l’ajuntament, després d’un termini d’un 

mes d’informació pública. Aquest acord s’ha de publicar en el Butlletí Oficial corresponent i 

s’ha de comunicar a la comissió territorial d’urbanisme competent. 

Sobre l’habitatge de protecció pública 

Respecte als habitatges de protecció pública, a l’article 57 del DL 1/2010, en els apartats 3, 4, 5, 6 i 

7, s’estableix: 

3. Els plans d'ordenació urbanística municipal i llurs modificacions i revisions han de reservar 

per a la construcció d'habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 

30% del sostre que es qualifiqui per a l'ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà 

com en sòl urbanitzable, del qual un 20% s'ha de destinar a habitatges amb protecció 

oficial de règim general i de règim especial i un 10% a habitatges amb protecció oficial de 

preu concertat. 

4. Als efectes del càlcul de les reserves mínimes obligatòries que estableix l'apartat anterior, es 

considera sostre residencial de nova implantació el sostre destinat a habitatge, tant de 

manera exclusiva com si s'admet indistintament amb altres usos, que prevegi el pla 

d'ordenació urbanística municipal per als sectors de sòl urbanitzable i per als polígons 

d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes a plans de millora 

urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què es refereix l'article 70.2.a, 

incloses les actuacions aïllades de dotació. En tot cas, no es considera sostre residencial de 

nova implantació i no computa en el càlcul el sostre corresponent a les construccions amb 

ús residencial existents en els esmentats sectors o polígons. 

5. El sistema d'habitatge dotacional públic no computa a l'efecte del compliment dels 

percentatges mínims de reserves a què fan referència l'apartat 3 d'aquest article, la 

disposició transitòria segona.3 i la disposició addicional dinovena. El sostre dels terrenys 

així qualificats tampoc no es considera sostre residencial de nova implantació a l'efecte del 

càlcul de les esmentades reserves, atesa la seva condició de sistema urbanístic de titularitat 

pública, que també exclou que es consideri sostre edificable als efectes de determinar les 

reserves per a zones verdes, espais lliures i equipaments que estableixen els articles 58.1.f), 

5 i 7, 65.3 i 5, 70.7 i 8 i 100. 

6. Les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública s'han d'emplaçar evitant 

la concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus, d'acord amb el que estableix l'article 

3.2, per tal d'afavorir la cohesió social i evitar la segregació territorial dels ciutadans per raó 

de llur nivell de renda. 

7. El planejament urbanístic general o derivat, segons que correspongui, ha de determinar la 

localització concreta de les reserves per a la construcció d'habitatges de protecció pública 

mitjançant la qualificació de terrenys per a aquesta finalitat en sòl urbà no inclòs en sectors 

de planejament derivat, formin part o no de polígons d'actuació urbanística, la qual es pot 




vincular a un règim específic de protecció pública, i mitjançant la determinació del 

percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat han de qualificar per aquesta 

destinació. El planejament ha de preveure els terminis obligatoris per a l'inici i per a 

l'acabament de la construcció d'aquests habitatges. 

Cal assenyalar que està pendent de formulació i aprovació el Pla territorial sectorial d’habitatge que 

d’acord amb la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, ha de constituir el marc orientador per a 

l’aplicació, a tot el territori de Catalunya, de les polítiques que estableix aquesta Llei i ha de 

desplegar el Pla territorial general de Catalunya i ser coherent amb els Plans territorials parcials i els 

plans directors territorials. Aquest Pla sectorial establirà els àmbits territorials concrets, municipals o 

supramunicipals, en els quals s’hagi de qualificar sòl urbà consolidat amb destinació total o parcial 

de l’edificació a habitatge de protecció oficial, i establirà els criteris quantitatius per a determinar la 

reserva sobre el sostre destinada a habitatges amb protecció oficial, per a qualsevol règim de sòl. 

Sobre els sistemes d’espais lliures 

L’article 3 del DL 1/2010 assenyala la necessitat de preservació dels recursos naturals i dels valors 

paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions 

futures. En aquest sentit, és efectivament necessària la utilització racional del territori i del medi 

ambient per tal respectar i protegir el sistemes d’espais naturals que han de quedar fora dels 

processos d’urbanització. 

Es relacionen a continuació les principals tipologies d’espais que compten amb algun tipus de 

protecció ambiental establert per les disposicions de Generalitat de Catalunya: 

− Pla d’espais d’interès natural (PEIN): Decret 328/1992 de 24 de desembre. 

− Xarxa Natura 2000: Resolució MAH/534/2005, d’1 de març, pel qual es fa públic 

l’acord del govern de 8 de febrer de 2005, pel qual es designen com a zones d’especial 

protecció per a les aus (ZEPA) alguns dels espais proposats com a llocs d’importància 

comunitària (LIC). Decisió de la Comissió de 19 de juliol de 2006 per la qual s’adopta, 

de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, la llista de llocs d’importància 

comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània. 

− Espais naturals de protecció especial: (parcs nacionals, parcs naturals, reserves naturals 

i paratges naturals d’interès nacional) Llei 12/1985, d’espais naturals. 

− Espais de l’inventari de zones humides de Catalunya: Llei 12/1985, de 13 de juny. 

− Espais de l’inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya. 

− Refugis de caça: Llei 1/1970, de 4 d’abril de caça 

− Refugis de fauna salvatge: Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, 

modificada per la Llei 18/1998, de 28 de desembre. 

− Forests d’utilitat pública: Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. 

A més de les disposicions esmentades, correspon al planejament territorial i urbanístic configurar el 

sistema d’espais que han de quedar fora dels processos d’urbanització i implantació d’activitats 

intensives, ja sigui pel seu valor intrínsec, per les funcions i recursos que garanteixen o per la 

localització territorial que els fa inadequats per a la seva transformació urbanística. En aquest sentit 

cal tenir en consideració les determinacions de protecció dels sòl de protecció especial dels Plans 

territorials parcials i dels Plans directors territorials. 




Sobre el paisatge 

El Parlament de Catalunya, per mitjà de la Resolució 364/VI, del 14 de desembre de 2000, 

acordà de manera unànime adherir-se al Conveni europeu del paisatge, aprovat pel Consell 

d'Europa el dia 20 d'octubre de 2000. El Conveni reclama a tots els països membres que posin 

en pràctica polítiques de paisatge, que és definit com "un element essencial per al benestar 

individual i social, la protecció, gestió i planejament del qual comporten drets i deures per a 

tothom". 

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, té per objecte donar 

contingut positiu a aquesta adhesió. Així, dota els paisatges catalans de la protecció jurídica 

pertinent i estableix els corresponents instruments per a gestionar-los i millorar-los. 

Aquesta llei s'adapta a la terminologia internacional en matèria de paisatge definida pel dit 

Conveni europeu, d'acord amb el qual s'entén per paisatge una àrea, tal com la percep la 

col·lectivitat, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció de factors naturals i humans; 

per objectiu de qualitat paisatgística, la formulació per les autoritats públiques de les 

aspiracions de la col·lectivitat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn; per 

protecció del paisatge, les accions destinades a conservar i mantenir els trets destacats o 

característics d'un paisatge, justificades pels valors patrimonials, ambientals i econòmics, que 

provenen de la configuració natural i de la intervenció humana; per gestió del paisatge, les 

actuacions dirigides a guiar i harmonitzar les transformacions induïdes pels processos socials, 

econòmics i ambientals, i per ordenació del paisatge, les actuacions que presenten un caràcter 

prospectiu particularment accentuat encaminades a millorar, restaurar o crear paisatges. 

El Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, 

de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i 

integració paisatgística, permet la ratificació del Conveni Europeu del paisatge fet a Florència el 

20 d’octubre de 2000 que te per objecte assolir un desenvolupament sostenible basat en una 

relació equilibrada i harmoniosa de les necessitats socials, l’economia i el medi ambient tot i 

tenint en consideració que el paper que fa el paisatge és d’interès general en els camps cultural, 

ecològic, mediambiental i social i que constitueix un recurs favorable per a l’activitat 

econòmica. 

Aquest Conveni, que va entrar en vigor de forma general l’1 de març de 2004, entrà en vigor 

per al territori espanyol a partir de l’1 de març de 2008. 

Sobre els elements patrimonials 

L’article 3 del DL 1/2010, del Text refós de la llei d’urbanisme, expressa que la utilització racional 

del territori comporta, entre d’altres la preservació dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i 

culturals, tenint present que el patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria 

històrica i d’identitat d’una col·lectivitat. 

La Llei 9\1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català, té per objecte la protecció, la 

conservació, l'acreixement, la investigació, la difusió i el foment del patrimoni cultural català. 

El patrimoni cultural català és integrat per tots els béns mobles o immobles relacionats amb la 

història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, 

paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una 

defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en 

les millors condicions a les generacions futures. 




També fan part del patrimoni cultural català els béns immaterials integrants de la cultura popular i 

tradicional i les particularitats lingüístiques, d'acord amb la Llei 2/1993, del 5 de març, de foment i 

protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural. 

Tanmateix estableix que el Departament de Cultura ha de vetllar pel retorn a Catalunya dels béns 

amb valors propis del patrimoni cultural català que es troben fora del seu territori. 

Aquesta Llei, que té un precedent il·lustre en la Llei del 3 de juliol de 1934, de conservació del 

patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya, cal considerar-la com el marc dins el qual s'han 

de situar necessàriament les diferents lleis sectorials que han fixat l'ordenació de cada sector 

específic. Així, la Llei d'arxius, la Llei de museus, la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya i la Llei 

de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l'associacionisme cultural han de tenir 

com a marc referencial la present Llei del patrimoni cultural. 

La Llei parteix d'un concepte ampli del patrimoni cultural de Catalunya, que engloba el patrimoni 

moble, el patrimoni immoble i el patrimoni immaterial, siguin de titularitat pública o privada, i les 

manifestacions de la cultura tradicional i popular. Es regula la competència de la Generalitat sobre 

la projecció exterior del patrimoni cultural, reconeguda per la Sentència del Tribunal Constitucional 

17/1991, relativa a la Llei 16/1985, del 25 de juny, del patrimoni històric espanyol. Atesa la 

importància del patrimoni de l'Església catòlica, es fa una referència expressa als deures d'aquesta 

institució i al marc en què s'ha de desplegar la col·laboració entre l'Administració de la Generalitat i 

la dita Església per al compliment d'aquesta Llei. 




B. ELS OBJECTIUS GENERALS DEL POUM 

L’Objectiu del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d’Olvan és la revisió del planejament 

general vigent i l’adaptació a la Llei d’urbanisme DL 1/2010, de 3 d’agost. 

− En compliment de la Llei 2/2002, i un cop aprovat, el Pla d’Ordenació Urbanística 

Municipal d’Olvan substituirà les Normes subsidiàries de planejament vigents. El nou 

planejament urbanístic incorpora els criteris de desenvolupament urbanístic sostenible 

recollits a la Llei 2/2002, amb les modificacions introduïdes per la Llei 10/2004. 

Per altra banda, el POUM d’Olvan fa seves, també, les determinacions del Pla Territorial General de 

Catalunya (PTGC), com a marc jurídic i urbanístic. El PTGC inscriu el municipi d’Olvan dins l’àmbit 

territorial funcional del les Comarques Centrals, i l’inclou en un sistema de proposta de reequilibri 

territorial. A més a més, el POUM localitza territorialment amb major precisió les determinacions 

dels diferents Plans sectorials en vigor. 

Reconduir el procés urbanístic del municipi, a partir de l’anàlisi i valoració del resultat del 

planejament general dels anys 80 i 90 i del seu desenvolupament posterior. 

− No es parteix de zero. El municipi d’Olvan ha disposat de plans redactats els anys 80 i 

90, que han permès, amb encerts i amb errades, desenvolupar una política urbanística 

relativament continguda, en general. 

− L’objectiu és analitzar aquell planejament (i les modificacions quan s’hi han anat 

efectuant fins avui) i relacionar-lo amb la realitat construïda, per tal d’elaborar la nova 

política urbanística. 

− Aquell planejament general no està exhaurit, i encara disposa d’un potencial important, 

com es veurà amb l’anàlisi quantitativa que acompanya aquest text. Per tant, el 

tractament d’aquell sòl no desenvolupat, sempre amb la perspectiva dels objectius del 

present pla i del nou marc jurídic i urbanístic del que ens hem dotat, esdevé una qüestió 

essencial. 

Així doncs, l’objectiu del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Olvan és adaptar el planejament 

general a la situació i necessitats actuals del municipi, tot ajustant-lo a les determinacions dels 

documents que formen el seu marc jurídic i conceptual: 

− La Llei d’urbanisme DL 1/2010, de 3 d’agost. 

− El Pla Territorial General de Catalunya, i els diversos Plans sectorials. 

− El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. 

− Pla Director urbanístic de les colònies del Llobregat. 

− Pla comarcal de muntanya del Berguedà. 

− Els diversos documents ambientals i territorials amb incidència en el planejament 

urbanístic d’Olvan. 

La revisió del planejament general vigent al municipi d’Olvan és plenament justificada en base a les 

següents raons: 

− Alteració substancial de les previsions sobre el creixement urbà del municipi. 

− Posada en servei de tots els trams desdoblats del nou Eix del Llobregat (C-16), i de la 

variant de Gironella de la carretera C-154. 

− La implantació d’un nou polígon d’activitats econòmiques d’abast comarcal dins del 

terme municipal d’Olvan, promogut per l’INCASOL. 

− La previsió de creixement de les ciutats de Berga i Gironella pot provocar que els 

municipis limítrofs actuïn com una àrea de descongestió, i puguin veure augmentada la 

seva població de manera destacada. 




− Han estat aprovats el Pla Territorial General de Catalunya, la Llei d’urbanisme DL 1/2010, 

de 3 d’agost, així com el Reglament que la desenvolupa, a més de nombrosa normativa 

sectorial aplicable al territori i d’altres documents de planejament urbanístic superior que 

afecten el terme municipal. 

− S’ha reformat el marc normatiu estatal mitjançant la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl, 

que ha entrat en vigor l’1 de juliol de 2007, la qual comporta d’acord amb el seu 

preàmbul, l’establiment d’un nou sistema de valoració del sòl. 

− Ha estat aprovada la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge 

− Finalment, la major sensibilitat social en els temes mediambientals han incorporat els 

criteris en la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. 




C. INFORMACIÓ URBANÍSTICA 

C.1. PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT AMB ANTERIORITAT 

C.1.2. Les Normes Subsidiàries de Planejament 

Les Normes subsidiàries de planejament (NSP) del municipi d’Olvan van ser aprovades 

definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) en sessió de 8 de juliol de 1992. 

Posteriorment, l’Ajuntament ha tramitat un seguit de modificacions puntuals de les NSP, que ha 

estat aprovades definitivament per la CUB. 

En sessió de 25 de gener de 2007, la CUB ha aprovat el Text refós de les normes urbanístiques del 

planejament general del municipi d’Olvan, el qual recull, en un únic text, tota la normativa 

urbanística vigent en l’actualitat al municipi (NSP i modificacions puntuals aprovades 

definitivament). 

Les Normes subsidiàries de planejament es mantindran vigents fins que no es procedeixi a la seva 

revisió o substitució per un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. 

D’acord amb la vigent Llei estatal (Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl) sobre Règim del Sòl i 

Valoracions i la Llei d’urbanisme DL 1/2010, en l’àmbit del municipi d’Olvan hauran de tenir un pes 

cabdal les determinacions de protecció dels sòls no urbanitzables. 

C.1.2. Les Modificacions puntuals de les NSP d’Olvan 

Han estat aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona les següents 

modificacions puntuals de les Normes subsidiàries vigents al municipi d’Olvan. 

− Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament al sector Nord i al sector 

Pla del Gol de Cal Rosal. Aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de 

Barcelona (CUB) en sessió de 17 de març de 1999. 

− Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament al sector del polígon 

industrial Cantallops, amb acord d’aprovació definitiva de la CUB adoptat en sessió de 23 

de maig de 2001. 

− Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament al sector del Torrent de la 

Fonteta. Aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) en 

sessió de 13 de novembre de 2002. 

− Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament, unitat d’actuació R-UA3 

i unitat d’actuació R-UA4. Aprovat definitivament per la CUB en sessió de 21 de gener de 

2003. 

− Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament al sector del carrer de 

Sant Lluís de Cal Rosal, amb acord d’aprovació definitiva de la CUB adoptat en sessió de 

21 d’abril de 2004. 

− Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament a l’àmbit del polígon 

d’activitats econòmiques. Aprovat definitivament per la CUB en sessió de 30 d’abril de 

2008. 

C.1.3. El planejament derivat previst al planejament vigent 

SÒL URBÀ: 

Unitats d’actuació (UA) 

− O-UA1: Olvan poble. 
















− R-UA1: Cal Rosal. 

− R-UA2: Cal Rosal. 

− R-UA3: Cal Rosal (*). 

− R-UA4: Cal Rosal (*). 

(*) Unitats d’actuació definides en la Modificació puntual de les Normes subsidiàries de 

planejament, unitat d’actuació R-UA3 i unitat d’actuació R-UA4. La CUB va aprovar 

definitivament la modificació en sessió de 21 de gener de 2003. 

SÒL URBANITZABLE: 

Plans Parcials d’Ordenació 

− Pla parcial urbanístic a l’àmbit del polígon d’activitats econòmiques de Rocarodona- 

Olvan. En sessió de 17 de desembre de 2008, la CUCC ha donat per complerta la 

condició d’eficàcia assenyalada d’aprovació definitiva de data 28 de juliol de 2008 i a 

l’acord de donar conformitat de data de 30 de setembre de 2008. Actualment, es troba 

en execució. 

C.1.4. La zonificació segons les Normes subsidiàries de planejament de 1992 

(Text refós de 1998) 

Els diversos sòls qualificats com a urbans pel planejament general del municipi ocupen un total de 

40,14 hectàrees, que suposen un 1,14% de la superfície total del terme municipal. 

El sòl urbanitzable ocupa 12,36 hectàrees, que equivalen a un 0,35% de la superfície del municipi. 

Pel que fa al sòl no urbanitzable, aquest ocupa 3.505,50 hectàrees, o el que és el mateix, el 

98,52% del terme municipal. Aquesta dada ens confirma la importància que té el sòl no 

urbanitzable al terme d’Olvan. 

El règim del sòl del municipi d’Olvan, d’acord amb les determinacions de les Normes Subsidiàries de 

planejament de 1992 (Text refós de 1998), és el següent: 

Quadre: Règim del sòl de les NSP de 1992 (Text refós de 1998). 

Sòl urbà 

Sòl urbanitzable 

Sòl no urbanitzable 

Total municipi d'Olvan 

Classe de sòl 

Superfície (ha) Percentatge (%) 

40,14 1,13 

Plans Parcials tramitats 0,00 0,00 

No inclòs a cap Pla Parcial tramitat 12,36 0,35 

Font: Ajuntament d'Olvan (NSP de 1992, Text refós de 1998), i elaboració pròpia 

3.505,50 98,52 

3.558,00 100,00 




C.1.5. La zonificació segons el planejament vigent 

Els diversos sòls qualificats com a urbans pel planejament general del municipi ocupen un total de 

gairebé 41 hectàrees, que suposen un 1,14% de la superfície total del terme municipal. 

El sòl urbanitzable ocupa unes 65 hectàrees, que equivalen a una mica menys de l’1,5% de la 

superfície del municipi. 

Caldria destacar que la major del sòl urbanitzable previst al planejament vigent correspon al Pla 

parcial urbanístic de l’àmbit del polígon d’activitats econòmiques “Rocarodona – Olvan” (d’una 

mica més de 50 Ha de superfície), aprovat definitivament per la CUCC a finals del 2008. 

Pel que fa al sòl no urbanitzable, aquest ocupa 3.452,18 hectàrees, o el que és el mateix, el 

97,03% del terme municipal. Aquesta dada ens confirma la importància que té el sòl no 

urbanitzable al terme d’Olvan. 

El règim del sòl del municipi d’Olvan, d’acord amb les determinacions de les Normes Subsidiàries de 

planejament actualment vigents, les Modificacions puntuals del Text refós de 1998 de les NSP de 

1992, i el planejament derivat aprovat definitivament, és el següent: 

Quadre: Règim del sòl del planejament vigent. 

Sòl urbà 

Sòl urbanitzable 

Sòl no urbanitzable 

Total municipi d'Olvan 

Classe de sòl 

Superfície (ha) Percentatge (%) 

40,73 1,14 

Plans Parcials tramitats 52,73 1,48 

No inclòs a cap Pla Parcial tramitat 12,36 0,35 

3.452,18 97,03 

3.558,00 100,00 

Font: Ajuntament d'Olvan (Text refós NSP de 1998 i modificacions puntuals de les NSP), i elaboració pròpia 




C.2. PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL AMB INCIDÈNCIA EN 

L’ÀMBIT DEL POUM D’OLVAN. 

C.2.1. La Llei d’Urbanisme de Catalunya. Decret Llei 1/2010 de 3 d’agost. 

El present Pla d’ordenació urbanística municipal d’Olvan es tramita en vigència del Decret 

Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, així com 

del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme. 

Aquest darrer entra en vigor el primer de setembre de 2006. 

Així mateix, conforma el marc normatiu la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i 

ordenació del paisatge; el Reglament de desenvolupament de la qual està en tràmit en el 

moment de redactar-se el present POUM. Normes aquestes que, tot i no suposar eines 

d’ordenació territorial, sí instrumenten noves mesures tendents a la conservació de l’entorn 

sobre el que operarà el document. El present instrument ha de ser molt curós en aquesta 

matèria, atès els destacats valors paisatgístics i ambientals d’Olvan. 

Caldrà que les determinacions del POUM no entrin amb conflicte amb la Llei 6/2001, de 31 de 

maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, o el Decret 

82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001; 

tota vegada que, tot i no configurar el marc normatiu directe del POUM, sí caldrà considerar la 

seva incidència a l’hora de desenvolupar els àmbits delimitats pel aquest, a tutelar mitjançant 

les Normes urbanístiques del POUM. 

L’entrada en vigor de la Llei del Sòl d’àmbit estatal el passat 1 de juliol de 2007, en substitució 

de l’encara vigent Ley 6/1998, de 13 d’abril, modifica, entre d’altres elements cabdals, el règim 

de classificació i de valoracions del sòl a tots els efectes, així com el percentatge mínim de sòl 

que caldrà destinar a habitatges en règim de protecció pública. 

El Pla d’ordenació urbanística municipal d’Olvan es redacta, doncs, d’acord amb les disposicions 

següents: 

− Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl. 

− DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. 

L’objectiu del POUM és contribuir a la millora de la qualitat de vida de la població, mitjançant el 

desenvolupament urbanístic sostenible de cada municipi en particular i a nivell territorial comarcal 

en general, tot donant una resposta adequada a les necessitats de sòl urbanitzat, d’habitatge i de 

creixement econòmic dels diferents municipis que formen part de l’àmbit del present Pla. 

La Llei 2/2002 d’urbanisme, en el seu preàmbul, posa clarament de manifest el seu compromís amb 

el desenvolupament sostenible, destacant-lo com un dels tres eixos vertebradors de la Llei: 

“Aquesta Llei es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament urbanístic sostenible, 

sobre la base de la utilització racional del territori, per a compatibilitzar el creixement i el 

dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la 

qualitat de vida de les generacions presents i futures.” 

Per altra banda, la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de l’habitatge assequible, la 

sostenibilitat territorial i l’autonomia local, en el seu preàmbul exposa: 




“L’articulació del territori català com una realitat ambientalment sostenible, funcionalment 

eficient, econòmicament competitiva i socialment cohesionada ha de ser el principal 

objectiu de l’acció dels poders públics i de la normativa en matèria d’urbanisme i 

d’ordenació del territori. Per avançar cap a aquests fins, imprescindibles a l’hora de garantir 

el benestar de les generacions presents i de les venidores, cal promoure un model 

d’urbanització que es caracteritzi, en termes generals, per la compacitat dels assentaments, 

la diversitat de les seves funcions i el caràcter socialment integrat de la seva població. 

(...) Així, en exercici de la competència urbanística, es procedeix a modificar i completar 

determinats aspectes de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, amb la finalitat 

principal de fomentar l’accés de la població a l’habitatge, la sostenibilitat en l’ús del territori 

i l’autonomia local.” 

La Llei 10/2004 incorpora determinacions per tal de: 

− Fomentar la cohesió social a través de polítiques públiques de sòl i habitatge. 

− Fomentar la disposició de sòl per a la construcció d’habitatge assequible. 

− Garantir el compliment dels principis de desenvolupament urbanístic sostenible. 

− Millorar la gestió del sòl no urbanitzable, garantir la protecció del paisatge i l’ús racional 

del territori. 

− Protegir el manteniment de la superfície i la funcionalitat dels sistemes urbanístics 

d’espais lliures. 

− Integrar les consideracions ambientals en el planejament urbanístic. 

El Pla d’ordenació urbanística municipal d’Olvan és, d’acord amb la Llei 2/2002, l’instrument 

d’ordenació urbanística integral del territori municipal. Com a tal instrument, el Pla: 

a) Classifica el sòl, amb vista de l’establiment del règim jurídic corresponent. 

b) Defineix el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament 

urbanístic del municipi, d’acord amb l’establert als articles 3 i 9 de la Llei 2/2002. 

c) Defineix l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori, i 

establirà les pautes per a fer-ne el desenvolupament. 

d) Determina les circumstàncies que podran produir la seva modificació o revisió. 

El Pla es redacta de conformitat amb el que exigeix la legislació vigent, i en concret, els articles 57 a 

61 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, amb les modificacions introduïdes per la Llei 

10/2004, de 24 de desembre. Així mateix, es basa en els criteris establerts en els articles 3 i 9 de la 

Llei 2/2002, en els quals es defineixen, respectivament, el concepte de desenvolupament sostenible 

i les directrius per al planejament urbanístic i que, amb les modificacions incorporades per la Llei 

10/2004, es transcriuen a continuació: 

“Article 3. Concepte de desenvolupament sostenible 

1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del 

territori i el medi ambient, i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la 

preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i 

culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. 

2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta 

també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, 

afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, 

atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals en àrees rurals i 

consolidin un model de territori globalment eficient. 




3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació 

territorial, l’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible.” 

“Article 9. Directrius per al planejament urbanístic 

1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les 

determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la 

seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de 

sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics. 

2. És prohibit d’urbanitzar i edificar en zones inundables i en zones de risc per a la 

seguretat de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció de 

riscos. 

3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl 

d’alt valor agrícola, el patrimoni natural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les 

prescripcions adequades perquè les construccions i les instal.lacions s’adaptin a l’ambient 

on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als 

edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a 

l’entorn. 

4. El planejament urbanístic ha de preservar de la urbanització els terrenys de pendent 

superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement 

dels nuclis existents. 

5. La pèrdua de valors forestals o paisatgístics de terrenys com a conseqüència d’un incendi 

no pot fonamentar la modificació de la seva classificació com a sòl no urbanitzable. 

6. Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir 

les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració 

corresponent. 

7. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels 

àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la 

funcionalitat en benefici de la col.lectivitat.” 

C.2.2. El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) 

El Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) d’Olvan té com a marc de planejament territorial 

la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla Territorial General de Catalunya. L’encaix 

territorial del municipi d’Olvan passarà a ser el “Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals: 

l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès” (art. 2 de la Llei 1/1995), quan aquest estigui 

aprovat. En absència del Pla Territorial Parcial, els sistemes de proposta del PTGC són el marc de 

referència per a la planificació general urbanística del terme municipal. 

Els objectius definits pel Pla Territorial general de Catalunya són els següents: 

− La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó del 

potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica, i que, per les seves 

característiques, hauran d’exercir una funció impulsora i reequilibradora. 

− La determinació dels espais, dels elements naturals i de terres d’ús agrícola o forestal que 

cal conservar o ampliar per raó d’interès general referida a tot el territori i per les 

característiques d’extensió, de situació i de fertilitat. 

− La previsió de l’emplaçament de grans infraestructures, especialment de comunicació, 

de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general. 

− La indicació de les àrees del territori en les quals cal promoure usos específics. 




− La definició dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que s’hauran d’adequar 

als àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya; es poden agrupar unitats 

comarcals, però en cap cas no es poden dividir. 

Les directrius del PTGC per a la redacció del planejament general 

En l’apartat 7.5 de la memòria del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) es diu: “el 

planejament general urbanístic ha de concretar les determinacions i propostes dels plans territorials 

parcials, mitjançant la classificació i qualificació del sòl; ha de fixar les tipologies, les densitats i els 

paràmetres de l’edificació, a part de totes les determinacions que la legislació li atribueix”. 

En absència de Pla Territorial Parcial (PTP) corresponent, el PTGC preveu que “el planejament 

urbanístic ha d’aplicar les directrius, determinacions i propostes d’aquest Pla Territorial General de 

Catalunya i dels plans territorials sectorials aprovats”. D’altra banda, el Pla Territorial General de 

Catalunya estableix, en l’apartat d’equipaments, uns llindars indicatius per a les diferents dotacions 

i unes reserves indicatives de sòl que s’han de portar a terme mentre no s’aprovin els Plans 

Territorials Sectorials (PTS). 

Pel que fa a l’apartat mediambiental, els tipus d’espais objecte de protecció que es defineixen – en 

especial els espais d’interès estratègic per al reequilibri urbà, els elements morfològics identificadors 

del territori, els espais amb patrimoni històrico-artístic i els espais reservats per les legislacions 

especials – hauran de ser delimitats pel planejament general, en el seu àmbit, tot i que no hi hagi 

PTP. 

L’àmbit funcional territorial on s’inscriu el municipi d’Olvan. 

El PTGC inclou el municipi d’Olvan en l’àmbit funcional territorial de les Comarques centrals. Aquest 

àmbit funcional està integrat per sistemes de reequilibri territorial de nivell 2 basats en els sistemes 

urbans de les ciutats intermèdies de la Catalunya central (Vic, Manresa i Igualada), sistemes de 

reequilibri territorial de nivell 3 basats en els sistemes urbans de Berga i Solsona, i sistemes de 

reequilibri territorial de nivell 4 basats en els sistemes urbans i polaritats de Calaf, Prats de 

Lluçanès+Sant Boi de Lluçanès, Sant Quirze de Besora, Moià-Castellterçol, Cardona i Sant Llorenç 

de Morunys. 




Figura. Pla territorial general de Catalunya. Els àmbits funcionals territorials. 

Font: Web de la Generalitat de Catalunya 

C.2.3. El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC) 

El mes de setembre de 2008 ha estat aprovat definitivament pel Govern el Pla Territorial Parcial 

de les Comarques Centrals, redactat en desenvolupament del Pla Territorial General de 

Catalunya, i d’acord amb les determinacions de la Llei 23/1983, de política territorial, que 

defineix, entre d’altres, la figura dels plans territorials parcials. 

Els objectius específics del Pla territorial de les Comarques Centrals es fonamenten en els 

següents punts: 

Objectius relatius a la vertebració urbana del territori 

− Dirigir els processos de canvi d’escala de les àrees urbanes d’Igualada, Manresa i Vic. 

− Establir les estratègies de desenvolupament per a les altres ciutats que formen 

l’estructura urbana madura del territori. 

− Establir les estratègies que assegurin el desenvolupament proporcionat de les poblacions. 

− Impulsar la creació d’instruments de cooperació supramunicipal en matèria d’ordenació 

urbanística. 

− Reforçar les estructures urbanes febles del territori com són els conjunts de les Colònies 

industrials desenvolupades al llarg dels cursos fluvials i certes àrees amb extenses 

urbanitzacions de baixa densitat. 




− Establir un predimensionat i unes directrius d’implantació d’àrees destinades a acollir 

nova activitat econòmica. 

Objectius relatius a la protecció dels espais oberts 

− Preservar dels processos que els poguessin afectar de forma negativa aquelles parts del 

territori, el manteniment de l’activitat agrària dels quals és desitjable per garantir, a llarg 

termini: la competitivitat i la producció de qualitat, la gestió del medi ambient, la 

diversificació de l’economia i el desenvolupament endogen. 

− Protegir la pluralitat dels paisatges naturals i culturals que composen el territori de les 

Comarques Centrals de Catalunya. 

− Orientar l’expansió de les àrees urbanes de forma que es desenvolupin espais de qualitat 

ben interrelacionats amb els entorns naturals. 

Objectius relatius a la implantació de les infraestructures de mobilitat 

− Integrar en el conjunt del Pla les propostes viàries i ferroviàries d’abast general. 

− Aplicar criteris d’implantació de les carreteres i de les noves infraestructures ferroviàries 

de forma que es doni prioritat a les solucions que estructurin territorialment els 

desenvolupament urbans. 

− Incorporar les propostes viàries que millorin la connectivitat global del territori. 

Els objectius específics que adopta el Pla territorial de les Comarques Centrals de Catalunya per 

assolir els desitjats nivells d’utilització racional del territori i del medi, de cohesió social i de 

desenvolupament urbanístic sostenible, formen un tot en la mesura que integren estratègies 

d’equilibri i de desenvolupament per cada un dels sistemes bàsics territorials: espais oberts, 

assentaments i infraestructures de mobilitat. Són objectius que donen ple sentit a les propostes 

d’ordenació per a aquests sistemes, tal i com es desenvolupen en els capítols següents de la 

Memòria. 

En el capítol de la Memòria corresponent al Sistema d’assentaments es farà explícita la coherència 

de les propostes del Pla amb les delimitacions dels “sistemes de referència” i les “estratègies 

globals” establertes pel Pla territorial general. Pel que fa al Sistema d’espais oberts, es tracta d’un 

bloc conceptual que, amb el contingut específic que incorpora el Pla, no estava explícitament 

desenvolupat pel Pla territorial general. 

El Pla estableix mesures directes en relació a alguns dels objectius, en d’altres marca directrius que 

orientaran futures actuacions, en d’altres delimita àmbits que ajudaran a la gestió supramunicipals 

de propostes de desenvolupament urbà que caldrà resoldre a una escala de major detall, 

mitjançant la formulació i tramitació de plans directors d’urbanisme o d’altres formes de 

coordinació dels processos urbanístics i, finalment, configura uns marcs que han de facilitar el 

desenvolupament sócio-econòmic. 

C.2.3.1. Les estratègies globals per a l’àmbit funcional territorial de les Comarques 

Centrals. 

− Potenciar els tres sistemes de reequilibri territorial de nivell 2, de característiques físiques 

– tots tres – molt similars: planes envoltades de muntanyes, que tenen articulat el seu 

poblament a partir d’un eix viari que segueix el curs d’un riu que les canalitza cap a la 

capital catalana, amb la qual mantenen fortes relacions. 

− Potenciar els sistemes de reequilibri territorial de nivell 3 articulant el seu 

desenvolupament a l’entorn de la capital comarcal i de les polaritats destacades, 

utilitzades com a centres de serveis. 




− Potenciar la capitalitat de Calaf i Sant Quirze de Besora en els seus sistemes de reequilibri 

territorial de nivell 4 i, en el sistema del Lluçanès, reforçar la unitat del conjunt a base 

d’augmentar-ne les interaccions entre els diferents nuclis urbans. 

Les infraestructures del transport en aquest àmbit funcional territorial resulten fortament 

determinades pel relleu i la xarxa hidrogràfica i la seva execució presenta dificultats en el moment 

que s’abandonen els eixos dels rius; és per això que totes les connexions existents són en direcció 

nord-sud i no hi ha cap eix de certa entitat est-oest (a excepció de l’Eix Transversal). Això fa que les 

relacions es produeixin en sentit vertical i que les diferents planes-valls estiguin aïllades entre si i que 

es caracteritzin pel fet de ser unitats compactes, relativament similars. 

Els sistemes centrals de les tres planes principals han de comunicar-se més estretament i 

còmodament per carretera i ferrocarril amb l’àrea metropolitana, ja que representen, respecte el 

lloc central d’aquesta, la segona corona de sistemes urbans amb una certa entitat i cal potenciar-los 

com a centres de descongestió i de suport de les polítiques de descentralització, per tal de 

reequilibrar el conjunt del país. 

C.2.3.2. El Sistema de Proposta del PTGC on es troba el municipi d’Olvan 

El municipi d’Olvan està situat dins l’àmbit funcional de les Comarques centrals, i al límit d’un 

sistema de proposta: el sistema de reequilibri territorial de nivell 3 basat en els sistemes urbans de 

Berga + Gironella + Puig-reig + Bagà-Guardiola + La Pobla de Lillet. 

Els sistemes per al reequilibri territorial de Catalunya, són sistemes de proposta basats en sistemes 

localitzats a l’exterior de l’àmbit metropolità barceloní, que tenen una funció equilibradora 

important respecte el territori global de Catalunya. 

C.2.3.3. Les polítiques globals de proposta per als sistemes de reequilibri territorial 

− Afavorir el desenvolupament de sòl per a usos de tot tipus: residencial, industrial i 

terciari. 

− Preveure que l’augment de d’activitat i de població vagi acompanyat de la dotació 

suficient d’equipaments, serveis i parcs urbans. 

− Potenciar les seves capacitats com a alternativa als atractius dels sistemes de l’àmbit 

metropolità, de manera que es pugui reequilibrar el país. 

− Potenciar el seu desenvolupament preservant la qualitat de vida de què gaudeixen, 

buscant una prestació elevada de serveis i equipaments especialitzats. 

Totes aquestes propostes han d’encaminar-se cap a la potenciació d’aquests sistemes com a 

alternatives al sistema central metropolità i als d’expansió i articulació d’aquest per a assegurar una 

distribució més equilibrada de l’activitat i la població del territori. 

En els sistemes per al reequilibri territorial de Catalunya, l’èmfasi s’ha de posar en les polítiques que 

enforteixin les seves característiques com a àrees dinàmiques i centrals del territori que els dóna 

suport, que alhora incidiran en una major amplitud de la seva àrea d’influència i en una major 

cohesió del conjunt. 

C.2.3.4. Els espais d’especial protecció 

Les funcions per les quals el Pla Territorial General de Catalunya estima que un espai pot ser objecte 

de protecció, són: 




− Pels seus valors intrínsecs: paisatgístics, ambientals, edafològics, d’equilibri ecològic, 

d’interès científic i didàctic-educatiu: 

Espais naturals de protecció especial. 

Espais delimitats en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). 

Espais de lligam o relació entre els espais del PEIN. 

− Pel seu valor agrícola o forestal: 

Sòls d’especial interès agrícola, amb activitat actual o potencial. 

Sòls d’especial interès forestal: ribes de rius, rieres i torrents; espais 

pròxims a nuclis de població, etc. 

− Per la seva capacitat reequilibradora en la relació home-natura i la seva utilització com a 

espai de lleure: 

Espais o paratges d’interès estratègic per al reequilibri urbà: espais lliures 

propers als nuclis de població, etc. 

Elements morfològics identificadors del territori. 

− Pels valors culturals que hi són continguts: espais que contenen elements del patrimoni 

històrico-artístic. 

− Per criteris de legislacions sectorials: 

- Espais de la xarxa hidrogràfica. 

- Espais a l’entorn de les infraestructures, etc. 

Per donar suport a la delimitació indicativa d’aquests espais, els Plans Territorials Parcials (PTP) o, en 

el seu defecte, els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, hauran de realitzar la determinació 

d’aquelles zones del territori amb pendents inferiors al 20% - aptes per a la urbanització – i aquelles 

amb pendents superiors al 30%. 

Els PTP hauran de buscar establir la continuïtat física dels espais objecte de protecció resultants, per 

tal de conformar un sistema integrat i continu d’espais naturals o semi-naturals. 

Les directrius generals de la protecció que segueixen són les que el PTGC estableix per a fer-la 

efectiva en els espais que són objecte de protecció: 

− Impulsar la redacció del planejament especial i sectorial, específic i propi de cada espai. 

− Impulsar la seva regeneració i restauració. 

− Tendir cap a la seva desprivatització progressiva. 

− Impulsar la redacció dels PTS agrícola i forestal, per tal que delimitin els espais del seu 

interès. 

− Considerar els espais objecte de protecció com els subjectes del planejament, amb entitat 

i valors propis, i no com a retalls o sobrants de sòls urbans i urbanitzables. 

− Tractar aquests espais com un sistema integrat d’espais naturals, assegurant-ne la 

continuïtat del sòl no urbanitzable per tot el territori. 

− Incorporar o mantenir, en la mesura que sigui possible, els espais protegits en el règim 

de sòl no urbanitzable. 

− Desenvolupar parcs comarcals com a modalitat de protecció. 

− Promoure la utilització dels espais protegits. 

C.2.3.5. Les propostes del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals pel municipi 

d’Olvan 

El Pla Territorial Parcial de les Comarques centrals (PTPCC) determina pel nucli urbà d’Olvan i per Cal 

Rosal una estratègia de desenvolupament basada en un creixement moderat. Aquest creixement 

moderat es defineix a la Memòria del PTPCC de la següent manera: 




“1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió 

urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement 

proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. 

2. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar 

serà orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions 

alfanumèriques: 

Moderat E= 30 * A * f / 100 

E: superfície de l’extensió urbana admissible 

A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent 

f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió” 

Finalment, pel que fa a la resta d’assentaments presents al terme municipal d’Olvan, el PTPCC 

identifica el polígon de Cal Llop i els àmbits de Cal Fuià com unes àrees especialitzades d’ús 

industrial i logístic. 

Pel que fa a les infraestructures, el PTPCC proposa el condicionament i millora del traçat de la 

carretera C-154 entre les poblacions de Gironella i Olost, tram que inclou el terme municipal 

d’Olvan. 

El PTPCC estableix dues categories principals dins del sòl no urbanitzable: el sòl de protecció 

especial de valor natural i de connexió i el sòl de protecció preventiva. 

Figura. Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.(PTPCC) 





La majoria del sòl no urbanitzable del terme municipal d’Olvan està considerada, pel PTPCC, com a 

sòl de protecció especial (sòl de valor natural i de connexió). Només s’han marcat com a sòl de 

protecció genèrica (sòl no urbanitzable de menys protecció) les àrees més properes al nuclis urbans 

i industrials actuals, situades fonamentalment a l’est del terme i al llarg de la C-16. També s’ha 

delimitat com a sòl no urbanitzable de protecció genèrica dues àrees situades al nord del terme 

municipal. 

Per últim, caldria remarcar que el Pla Territorial Parcial de les Comarques centrals, situa el municipi 

d’Olvan, dins l’àmbit del Baix Berguedà. 

C.2.4. El Pla Director Urbanístic de les Colònies del Llobregat (PDUCLL) 

La vall del riu Llobregat entre el Pla de Bages i el Prepirineu és l’àmbit objecte del Pla Director 

Urbanístic de les Colònies del Llobregat. Es tracta d’una unitat geogràfica caracteritzada per l’alt 

valor patrimonial de la seva seqüència d’establiments tèxtils encaixats en una vall estreta vora l’eix 

viari del Llobregat. 

S’identifiquen divuit peces de naturalesa diversa entre les quals cal distingir, en funció de la seva 

consistència urbana, dotze colònies (Cal Rosal, Ametlla de Casserres, Viladomiu Vell, Viladomiu 

Nou, Guixaró, Cal Prat, Cal Pons, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera, Ametlla de Merola, Soldevila), tres 

semi-colònies (La Plana – Olvan -, Cal Metre, Cal Bassacs) i tres fàbriques de riu (Cal Casas, Cal 

Forcada, La Rabeia). La semi-colònia, a diferència de la fàbrica de riu, disposa d’habitatge obrer 

però manca dels edificis singulars i serveis propis de la colònia completa. 

El Pla afecta a nou municipis riberencs: Avià, Berga, Casserres, Gironella, Olvan, Puig-reig 

(Berguedà), Balsareny, Gaià, Navàs (Bages). 

El PDU formula criteris i actuacions per a preservar i revalorar les colònies com a barris de qualitat 

dins d’un sistema urbà solidari. Es plantegen enfocaments urbans específics per a cada peça i 

enfocaments territorials que cal entendre en continuïtat. 

Figura. Proposta del PDU de les colònies del Llobregat per a l’àmbit de “Cal Rosal” 





C.2.5. El Pla Comarcal de Muntanya del Berguedà. 

El Pla Comarcal de Muntanya és la principal eina de planificació a les comarques de muntanya i 

respon a la figura legal dissenyada a l’article 4.1 de la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya, 

que el defineix com a instrument bàsic per al desenvolupament i aplicació de la política de 

muntanya. El mateix article determina els continguts mínims del Pla i estableix els trets fonamentals 

del seu funcionament, principalment un període de vigència de cinc anys i el procediment de 

tramitació. 

Els plans comarcals de muntanya són documents que recullen les inversions estatals i autonòmiques 

a les deu comarques pirinenques i prepirinenques de Catalunya. L'últim pla comarcal aprovat va 

tenir una vigència del 2001 al 2005. El pla, entre altres, recull el desdoblament de la C-16 fins a 

Bagà, el polígon d'Olvan o el nou institut de Berga. El programa d'actuacions del Berguedà aplega 

64 línies agrupades en 35 programes que suposen una despesa total de més de 568 milions 

d'euros. Unes altres setze línies d'actuació, que també incideixen sobre la comarca, tenen un àmbit 

d'aplicació que depassa els seus límits territorials, per la qual cosa els imports no estan 

comptabilitzats en el document. La millora de la xarxa viària és de llarg el capítol que s'endú més 

diners en el còmput global de la inversió. 

El Pla Comarcal de Muntanya va ser aprovat el mes de maig passat per unanimitat en el ple del 

Consell Comarcal del Berguedà. El projecte, que ara entra en fase d'exposició pública, preveu una 

inversió de 568 milions d'euros a la comarca en els pròxims quatre anys, fins al 2012. 

C.2.6. El plans estratègics comarcals del Berguedà. 

C.2.6.1. Pla estratègic del Berguedà. Construïm el futur estratègic 

www.elbergueda.org/consell14.htm 

− Estat: No vigent 

− Fites principals: 

1995: Redacció del Pla 

1996: Aprovació del Pla 

− Entitat promotora: Consell Comarcal del Berguedà i Consorci de Formació i d'Iniciatives 

Cercs - Berguedà (31 municipis) . 

− Contacte tècnic: Àrea de Promoció Econòmica - Consell Comarcal del Berguedà 

− Comentari: Amb aquest Pla es pretén determinar un conjunt de directrius i mesures 

econòmiques, polítiques i socials, adreçades a coordinar les accions necessàries per tal de 

reorientar la comarca cap a una estructura econòmica i social més equilibrada i capaç de 

generar riquesa. 

A l'inici dels anys 80 la comarca va començar a patir una situació de declivi. Davant d'aquesta 

situació i després de les diferents anàlisis realitzades per les comissions de treball del Pla Estratègic, 

els esforços es van adreçar a incidir en la correcció dels principals desequilibris estructurals de la 

comarca, perquè aquesta sigui capaç d'absorbir la població activa que es vagi generant en cada 

moment, però tenint en compte que hi haurà factors macroeconòmics i conjunturals en els quals 

no es podrà intervenir. La darrera memòria d'avaluació publicada data del 2002. 




C.2.6.2. Berguedà 2010. La comarca que volem 

www.cfi.es/2010/ 

− Estat: Vigent 


2004: Inici Berguedà 201. Diagnosi estratègica i Debats 

2006: Presentació d'Escenaris de Futur 

− Entitat promotora: Consell Comarcal del Berguedà i Consorci de Formació i d'Iniciatives 

CERCS-BERGUEDÀ (31 municipis) 

− Contacte tècnic: CERCS-BERGUEDÀ, Observatori de Desenvolupament Local del Berguedà 

− Comentari: Amb el precedent d'un primer pla estratègic comarcal de l'any 1995, deu 

anys més tard, va presentar-se Berguedà 2010. Davant els canvis patits per la comarca en 

aquests anys, aquesta eïna es presenta com a procés de reflexió estratègica per facilitar el 

disseny d'un model consensuat de desenvolupament de la comarca. A partir de la 

diagnosi estratègica, s'articulen una sèrie de debats amb l'objectiu de definir un model de 

futur i un pla d'acció. L'Observatori de desenvolupament local és un eïna per a permetre 

la participació i interactuació online dels interessats. 

C.2.6.3. Pla estratègic textil local del Bages-Berguedà . Pla Sectorial 

− Estat: Vigent 


2005: Diagnòstic estratègic i Pla d'acció 

− Entitat promotora: Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE) 

− Contacte tècnic: ACTE (amb el suport d' EQU ) 

− Comentari: El Pla Estratègic Tèxtil Local (2005) recull les conclusions de l'estudi del sector 

tèxtil en les comarques del Bages i el Berguedà, així com les propostes d'actuació 

estratègica per la competitivitat de les empreses d'aquest sector i per la recerca 

d'alternatives en els territoris de referència. 

C.2.6.4. Pla d’usos de l’espai fluvial de Cal Rosal 

Mitjançant el Pla d’Usos de l’Espai Fluvial (En endavant PUEF) redactat per al Diputació de 

Barcelona, es vol definir quin es el paper que aquest àmbit proper al riu Llobregat ha de tenir en el 

marc del desenvolupament sòcio-econòmic del municipi, retornant de nou al riu aquest 

protagonisme que li es propi en la història viva del nucli de Cal Rosal. 

La desvinculació del nucli urbà d’un element tant atractiu com era la carretera C-16, que fins al 

moment feia de pal de paller de la societat rosalenca, permet l’aparició de noves centralitats i amb 

el PUEF es busca planificar a mitja termini quins han d’ésser els nous usos i la seva distribució en 

l’espai. 

Un pla d’usos pretén fer una diagnosi de les activitats que es desenvolupen en un entorn 

determinat així com la definició d’estratègies que caldrà seguir per assolir uns escenaris desitjats en 

un futur proper. 

Com és sabut, un Pla d’Usos és un mecanisme de gestió útil per a l’administració actuant, en el 

nostre cas de caràcter local, i tot i que no té caràcter vinculant, és un document que per la seva 

naturalesa, ha d’ésser un document de compromís que permeti a l’Ajuntament o a la mateixa 

Diputació de Barcelona traçar una línia a seguir en la ordenació territorial del nucli de Cal Rosal a 

mitjà termini. 




Es recomanable fixar de forma normativa, mitjançant ordenances municipals, algunes de les formes 

de conducta que aquest Pla contemplarà per a aquest espai, si bé tenint en compte la oportunitat 

del moment, ja que fa una mesos que ha començat la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanistica 

Municipal, també seria interessant que algunes de les determinacions que proposa el Pla d’Usos 

serveixin de guia a l’equip redactor del POUM per aprofundir, ara sí amb caràcter normatiu en la 

remodelació de l’entorn fluvial. 

C.2.6.5. Les Àrees Bàsiques Territorials: entitats per al dimensionat dels equipaments 

Les Àrees Bàsiques Territorials definides pel Pla Territorial General de Catalunya, tenen per objecte 

establir l’àmbit territorial funcional mínim per a poder oferir un llindar de població – també mínim-i 

garantir l’adequada distribució dels diferents tipus d’equipaments i dotacions. Són àrees bàsiques 

territorials de planificació. La determinació de les ABT s’ha fet a partir de les relacions funcionals de 

mobilitat obligada – per treball i estudi – i de la població dels municipis que les integren. 

El municipi d’Olvan està inclòs dins l’ABT de Gironella, la qual està formada pels municipis 

següents: 

Gironella 

Olvan 

La Quar 

Santa Maria de Merlès 

Els objectius mínims de cobertura territorial dels diferents tipus d’equipament són: 

Esportiu 

Cultural 

Usos dels equipaments 

Ensenyament (Centre de zona) 

Sanitat 

Assistencial 

Parvulari - 

Escola Primària 

Municipi Àrea Bàsica Territorial 

Consultori Local Centre Assistència Primària 

Pista Poliesportiva Pavelló cobert 

Gimnàs Camp gran 

Sala escolar 

Pistes de tenis 

Centre cultural i social Sala d'exposicions 

Centre d'Assemblees 

Biblioteca 

- Llar-residència per a gent gran 

Centres de dia 

Casals 




C.3. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRITORI 

C.3.1. L’encaix territorial: el Berguedà i la Catalunya central. 

El municipi d’Olvan està situat a la base de la cinglera que limita l’Alt i el Baix Berguedà i ocupa una 

superfície de 32,58 Km 2 . Forma part de la comarca del Berguedà. 

El context territorial del municipi Olvan es podria definir, de manera sintètica, com una àrea 

caracteritzada pel riu Llobregat, la plana de la Catalunya central, i el primers contraforts del 

Prepirineu. 

Figura. Olvan en el context de Catalunya i el Berguedà, i entorn administratiu immediat. 

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia oficial del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la 

Generalitat de Catalunya. 




Olvan ocupa una posició força centrada de la comarca del Berguedà (situada al límit nord de la 

província de Barcelona), limitant en el seu límit de ponent amb el riu Llobregat. Limita amb els 8 

municipis següents: Sagàs, la Quar, Cercs, Berga, Avià, Gironella, Casserres i Puig-reig. Els seus 

límits de ponent i llevant venen definits per dos cursos hidrogràfics, el riu Llobregat i la riera del 

Pontarró respectivament. 

C.3.2. Nuclis urbans presents al terme municipal 

Olvan compta amb un destacat nombre de masies disseminades per la geografia del terme 

municipal (uns 35,6Km2), diversos veïnats o agrupacions de cases (Ferreres, Fuïves, Minoves,...) i 

dos nuclis urbans principals: Cal Rosal i Olvan poble. Cal Rosal, situat a la riba del riu Llobregat, 

acull uns 700 habitants dels 930 totals del municipi. Aquest té la seva superfície repartida entre tres 

termes municipals (Berga, Avià i el propi Olvan). El nucli d’Olvan poble constitueix l’assentament 

històric i dóna nom al municipi i ocupa una posició força centrada al centre del terme. 

Fotos. Nucli de Cal Rosal (esquerra) i polígon industrial de Cantallops-Rocarodona (dreta) 

Foto. Nucli de les Ferreres d’Olvan 




Fotos. Fuïves (esquerra) i panoràmica del poble des del capdamunt del polígon industrial de Cantallops-Rocarodona (dreta) 

Els nuclis urbans abans esmentats es troben units per mitjà de dues infraestructures viàries 

principals. La carretera C-154 i la C-16. Aquestes carreteres s’encarreguen de connectar el terme 

municipal amb els municipis fronteres de la següent manera: La carretera C-154 uneix els municipis 

de Sagàs i Gironella tot creuant Olvan longitudinalment. Per a connectar-se amb aquesta carretera, 

el nucli urbà d’Olvan disposa d’una infraestructura viària secundària: la BV-4347. Per altra banda, la 

C-16 –coneguda com a Eix del Llobregat- interconnecta els municipis de Gironella amb Berga 

recorrent el límit occidental del municipi d’Olvan i passant pel mig del nucli urbà de Cal Rosal. 

Olvan disposa d’un gran nombre de masies disperses per la geografia del seu municipi. Aquestes 

edificacions, queden ben connectades amb les infraestructures principals gràcies a una extensa i 

destacada xarxa de camins rurals. Cal comentar també que Olvan és creuat longitudinalment per un 

Sender de Gran Recorregut (GR-1). 

Fotos. Accés a Olvan des de l’eix del Llobregat-C16 (esquerra) i indicació de projecte de condicionament de la carretera 

comarcal C-154, que accedeix al nucli d’Olvan (dreta) 

Foto. Recorregut del GR1 pel terme d’Olvan, entre el nucli d’Olvan i el polígon de Rocarodona 




C.3.3. Característiques geomorfològiques: Hidrografia, relleu i geologia 

C.3.3.1. Topografia i hidrografia del municipi 

Tal i com es pot observar en la imatge, la topografia del municipi i del seu entorn immediat es veu 

fortament influenciada per la presència d’un dels cursos fluvials més importants del territori català: 

el Llobregat. Aquest riu divideix transversalment la comarca i és alimentat per un gran nombre de 

cursos hídrics que solquen la seva conca. Els colors de la imatge es degraden de marró a verd fosc 

segons l’altitud de la zona. Així doncs, es poden observar les primeres estribacions rocoses des de la 

meitat comarcal en direcció cap al nord de les muntanyes prepirinenques de la serralada del Cadí 

(zona de més altitud comarcal). També veiem com aigües avall, la Conca del Llobregat s’eixampla. 

Al seu pas pel municipi d’Olvan, el Llobregat rep diverses aportacions d’aigua per part d’un nombre 

considerable de rieres, rierols i torrents. Tots aquests cursos hídrics tenen el seu inici en la zona 

nord municipal, corresponent a la serra del Montsent A nivell hidrogràfic el terme és drenat per 

diverses rieres, torrents i recs: la riera de la Portella, la riera de la Riba la riera de Biure, el torrent de 

Sant Salvador, i especialment el riu Llobregat, que limita el terme per la seva vessant de ponent. Al 

nord de la vil·la hi ha el pantà de Fuïves com a element hidrològic destacat. No té en el seu terme, 

territori declarat com aqüifers protegits. No forma part de zona amb aqüifers contaminats per 

nitrats. 

Fotos. Viaductes de l’eix del Llobregat per sobre del riu Llobregat (esquerra) i de la riera de la Portella (dreta) 

Foto. L’estreta vall de la riera de la Portella s’obre a la vall del Llobregat en el seu curs més baix 




Fotos. Pantà de Fuïves a la vall de la riera de la Portella (esquerra) i curs de la riera de la Portella (dreta) 

C.3.3.2. Unitats de relleu característiques en el municipi 

A grans trets, podem caracteritzar la geografia d’Olvan en dues unitats de relleu diferenciades: la 

plana i la muntanya. Aquestes 2 unitats venen marcades per la topografia municipal, els materials 

geològics, la presència de nombrosos cursos hídrics i pels usos de la coberta vegetal. La unitat de 

relleu de muntanya es caracteritza per comprendre la majoria de les masses forestals olvaneses i 

trobar-se en les zones de més altitud. Per contra, la unitat de relleu de la plana, es troba situada en 

la part meridional del municipi i correspon a la part plana de la conca del Llobregat; aquesta plana 

es caracteritza per haver estat utilitzada com a zona de conreu donat el seu enclavament en la 

desembocadura de nombrosos afluents del Llobregat i la seva topografia poc accidentada. 

Geologia del municipi 

Llegenda 

Material 

predominant 

Margues 

Lutites 

Materials 

Datació 

secundaris Era Període 

Limonines, gresos, 

microconglomerats 

Gresos, 

conglomerats 

Cenozoic Paleogen 

Cenozoic Paleogen 

Bretxes Gresos, lutites Cenozoic Quaternari 

Graves Sorres, llims, argiles Cenozoic Quaternari 

Sorres Argiles Cenozoic Quaternari 




Geòtops i geozones: Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya 

L’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d’afloraments i llocs 

d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català, i que cal 

preservar com a patrimoni geològic. 

Tal i com podem observar en la imatge, segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la 

Generalitat de Catalunya, dins del terme municipal d’Olvan, NO s’hi troba cap zona catalogada 

com a geòtop o geozona d’interès. No obstant, dins el context comarcal si que hi ha diverses zones 

catalogades com a tals. 

Fotos. Despreniment puntual en camí a la vall de la Portella (esquerra) i petita bauma (dreta) 

C.3.4. Climatologia 

Principals característiques climàtiques del municipi 

El clima a la comarca del Berguedà és àmpliament variable, doncs té una gran diversitat 

d’ambients. El clima de la zona d’Olvan està caracteritzat com a submediterrani, amb estius que 

solen ser més plujosos que els del clima mediterrani litoral i a vegades frescos, i els hiverns són 

freds i més secs. Però pel fet de tenir una influència mediterrània marcada, el clima del Berguedà es 

caracteritza per la seva irregularitat: anys de moltes pluges, anys de secada, altres d'hiverns llargs, 

freds i amb abundor de neu, seguits d'altres d'hiverns suaus i sense neu, exceptuant als cims més 

alts. A continuació s’exposen les característiques dels principals paràmetres climàtics al municipi 

d’Olvan. 




AMPLITUD TÈRMICA ANUAl CONCENTRACIÓ ESTIVAL DE L’EFICÀCIA TÈRMICA 

A més altitud (extrem nord del 

municipi) temperatures més 

fredes, per tant, l’amplitud tèrmica 

es mourà en uns rangs inferiors 

que en les zones de menys 

pendent (part de la plana). Cal 

apuntar, no obstant, el fenomen 

de la inversió tèrmica. 

Aquest paràmetre fa referència a la 

relació entre l’evapotranspiració 

potencial durant els mesos d’estiu i el 

seu valor anual. D’aquesta manera, 

s’observa els diferents graus de 

continentalitat. Així doncs, com era 

d’esperar, els percentatges per al nostre 

municipi són intermitjos degut a trobarse 

en la zona prepirinenca i iniciant la 

plana de la conca del Llobregat. 

DÈFICIT HÍDRIC ANUAL EVAPOTRANSPIRACIÓ POTENCIAL I REGIONS TÈRMIQUES 

Representació de la diferència 

entre l’evapotranspiració potencial 

(ETP), o capacitat evaporant del 

sòl cobert de vegetació, i la real. A 

mesura que aquesta diferència és 

superior, menys garantides estan 

les necessitats hídriques de les 

plantes. 

Veient la figura, es pot observar 

que la diferència de precipitacions 

depèn de l’altitud, donant-se en 

els punts més alts les màximes 

precipitacions i en les zones de la 

plana, precipitacions d’entre 650 i 

700 m 3. 

Tal i com era d’esperar trobem les 

temperatures mínimes en les 

cotes més altes. 

Tal i com es pot observar en la figura, 

les zones més altes i menys poblades 

són les que disposen de menor quantitat 

d’evapotranspiració. La totalitat del 

municipi gaudeix de la catalogació de 

regió Mesotèrmica I. Aigües avall (zona 

més planera i més poblada), la 

catalogació és de regió Mesotèrmica II. 

PRECIPITACIÓ MITJANA ANUAL RÈGIM PLUVIOMÈTRIC ESTACIONAL 

Com es pot observar en la imatge, la 

totalitat del municipio gaudeix de la 

categoria EPTH. 

TEMPERATURA MITJANA ANUAL TIPUS DE CLIMA (ÍNDEX HUMITAT THORNTHWAITE) 

Al igual que trobem graduació de 

temperatures i pluviometria a mesura 

que guanyem altitud, els tipus de clima 

també variaran de la mateixa manera 

anant d’un humit en les zones altes a un 

sec-humit en les més baixes. 




C.3.5. Infraestructures. 

La xarxa viària del Berguedà es caracteritza per estar formada per un conjunt de carreteres 

secundàries que uneixen els diversos nuclis poblats de la comarca i dues carreteres principals: la C- 

16 o Eix del Llobregat que discorre la comarca de nord a sud, i la C-26 (Solsona-Ripoll) que la creua 

per Berga d’est a oest. 

L’accessibilitat als nuclis principals d’Olvan es realitza majoritàriament per l’autovia C-16, i per la 

carretera C-154, que comença a la C-16 per sobre de Gironella i es dirigeix cap a Prats de Lluçanès i 

Vic, i connecta amb la carretera BV-4347 que dóna accés al poble d’Olvan; i per la carretera C-16a 

(C-1411a), que uneix Cal Rosal amb Berga i Gironella i també connecta amb l’autovia C-16. Altres 

camins i pistes més o menys practicables estructuren l’amplie territori agrícola del municipi. 

C-16 

BV-4347 

Figura. Les infraestructures del municipi d’Olvan. 

Font: Elaboració pròpia a partir d’informacions diverses. 

C-154 

Límit Terme Municipal 

Xarxa principal de carreteres 

− Carretera C-16 (Eix del Llobregat) 

Aquesta carretera, una de les principals vies per al trànsit rodat de Catalunya, forma part 

d’un dels eixos prioritaris a nivell europeu (E-9), el qual uneix Barcelona amb Tolosa de 

Llenguadoc. Com a element a destacar, cal comentar que l’Eix del Llobregat té dos 

accessos dins del terme municipal d’Olvan: la sortida 90, que dóna accés al poble 

d’Olvan i a les àrees industrials del Pla de Fullà, Cal Llop i Cantallops, i la sortida 92, que 

dóna accés al veïnat de Cal Rosal. 

Actualment, ja està assenyalat l’accés principal des de l’Eix del Llobregat al municipi 

d’Olvan a la sortida de Berga Sud i Solsona, que enllaça posteriorment amb la C-26, 

carretera més còmode i ràpida que la BV-4135. 

− Carretera C-154 (Eix Vic-Gironella) 

La carretera C-154 travessa el municipi d’oest a est. Aquesta carretera uneix la població 

de Gironella amb Vic, passant per Prats de Lluçanès. La C-154 és la via més usada pels 

olvanesos per desplaçar-se a Berga i enllaçar amb l’Eix del Llobregat (C-16), sobretot 

després de l’entrada en servei de la variant de Gironella i del desdoblament de la C-16. 




Des d’aquesta carretera, a l’alçada del poble d’Olvan, surt la carretera local BV-4347, que 

uneix el poble amb al carretera C-154. 

− Antiga carretera C-16 (C-1411a) 

Aquesta carretera, era antigament l’Eix del Llobregat, i era coneguda com la C-1411. 

Aquesta carretera passava pel nuclis urbans de les diferents poblacions i el seu traçat era 

força proper al curs del riu Llobregat. A mitjan dels anys 90, es van posar en servei 

diverses variants d’aquesta carretera al seu pas pels pobles més grans de la zona (variants 

de Navàs, Puig-reig, Gironella), que van permetre solucionar el problema de 

l’encreuament d’una via amb un trànsit molt important pels nuclis urbans d’aquestes 

poblacions. Finalment, a finals de l’any 2007, es va inaugurar el nou traçat desdoblat de 

l’Eix del Llobregat (C-16), que s’allunya dels nuclis de població i del curs del riu Llobregat. 

Xarxa secundària de carreteres 

− Carretera BV-4347. 

Aquesta carretera, com acabem de comentar, comença a l’enllaç amb la C-154, i acaba a 

l’arribada al nucli urbà del poble d’Olvan. 

− Altres carreteres secundàries 

Camí asfaltat que uneix els dos nuclis pricipals de població: Cal Rosal i Olvan poble. 

Aquest camí asfaltat uneix el poble d’Olvan amb el nucli de Cal Rosal. El seu traçat no és 

massa còmode, i a l’hivern poden formar-se plaques de gel als trams més obacs 

d’aquesta via. És per això, que, actualment, la majoria dels olvanesos opta per utilitzar la 

carretera C-154 i la C-16 per desplaçar-se a Cal Rosal i a Berga. 

Xarxa de senders i camins 

En el terme destaca el sender GR-1 que recorre aquesta zona del Prepirineu passant pel 

nucli d’Olvan, després d’haver passat per Sagàs i en direcció a Gironella. Destaquen, a 

més, diverses rutes senyalitzades pel Consell Comarcal del Berguedà i pel Departament 

de Turisme de la Generalitat de Catalunya, que permeten gaudir de diverses i belles 

panoràmiques dels conreus i de les diverses serres que configuren el municipi. 

Cal destacar la importància de la xarxa de camins en l’estructura territorial del municipi. 

Aquests camins uneixen els diferents nuclis de població i edificacions rurals del terme 

municipal, formant una malla que articula el territori. 

És important remarcar que, a més de molts camins secundaris que comunicaven els 

masos i la vila, hi havia un camí principal: el camí Ral de Sant Maurici. 

Línies d’alta tensió (mitja tensió) 

Pel terme municipal d’Olvan, en direcció SE-NO travessa una línia d’alta tensió de 220 

KV, així com diverses línies de mitja tensió, de les quals no es disposa de la seva 

cartografia, segons ha informat l’Ajuntament de d’Olvan. 

Aquestes línies han de ser tingudes en compte, per exemple, en la gestió d’incendis 

forestals. 

Dipòsit d’aigua 

Hi han diversos dipòsits d’aigua situats en diferents emplaçaments del terme municipal. 




C.3.6. Dotació d’equipaments 

El conjunt d’equipaments existents al municipi d’Olvan a l’actualitat són: 

− CEIP d’Olvan 

− Arxiu municipal 

− Ateneu 

− Bibliobús Pedraforca 

− Camp de Futbol Cal Rosal 

− Camp de Futbol Olvan 

− Correus 

− Dispensari municipal - Atenció primària - Cal Rosal 

− Dispensari municipal - Atenció primària - Olvan 

− Locals per grups, entitats i associacions 

− Piscina Municipal Cal Rosal 

− Piscina Municipal Olvan 

− Pista Esportiva Cal Rosal 

− Pista Esportiva Olvan 

− Sala Blanca 

− Sala de Plens 

− Telecentre 

− Zona infantil Cal Rosal 

− Zona infantil Olvan 

En ser un municipi petit no té gaires equipaments culturals, tan sols podem destacar dos: l'Arxiu 

Municipal i l'edifici de l'Ateneu d'Olvan. 

C.3.7. L’estructura urbana 

Els assentaments urbans del municipi d’Olvan es localitzen, principalment, al centre i a l’est del 

terme municipal, seguint el traçat de l’antiga carretera C-16 (Cal Rosal i diverses àrees industrials), i 

el recorregut de la carretera C-154 (Olvan poble i polígons de Can Llop i de Fuià). És important 

remarcar la gran quantitat d’edificacions disseminades que hi ha per tot el terme municipal. 

C.3.7.1. El nucli d’Olvan poble. 

Un dels dos nuclis principals del municipi és el poble d’Olvan, que es troba emplaçat al centre del 

terme municipal, per sobre de la carretera C-154 i emmarcat per diversos cursos fluvials situats, 

fonamentalment a est i a oest del poble. 

El poble d’Olvan és el nucli originari del municipi d’Olvan. El municipi d’Olvan s’ha caracteritzat, al 

llarg de la història, per tenir un poblament disseminat atès que llevat del petit nucli urbà que es 

forma a redós de l’església de Santa Maria d’Olvan als últims segles de l’època medieval, el terme 

municipal està constituït per un escampall de masies i masoveries. 

La part antiga del poble és formada per un grup de cases construïdes entre els segles XVI, XVII i 

XVIII, que formen un estret carrer i una plaça (Plaça major) davant l'església parroquial de Sta. 

Maria; cal destacar-hi la rectoria, d'estructura clàssica. 

El terme formava part de la baronia de la Portella fins que l'any 1369 els dominis passaren a la 

família Pinós, i més concretament a la branca que senyorejà la baronia i posteriorment el marquesat 

de Gironella i Olvan. 




El creixement del petit nucli urbà s'havia produït en els anys de la industrialització, mitjançant la 

construcció de carrers de forma allargassada i de petits nuclis, com el barri de Serraseca i Cal Magí. 

Actualment l'expansió urbanística del poble afecta a diferents indrets: Urbanització de Cal Rafel, 

Plaça de l'Ajuntament, Carrer de l'Escola,... 

Foto. Vista aèria del nucli d’Olvan poble. Font Web de l’Ajuntament. 

Imatge. Estructura urbana del nucli d’Olvan poble. Font Elaboració pròpia. 




C.3.7.2. El nucli de Cal Rosal 

Cal Rosal és un nucli de població d’uns 400 habitants situat a la riba del riu Llobregat, al sud de 

Berga. 

Administrativament pertany en la major part al municipi d’Olvan, tot i que n’està separat per uns 4 

quilòmetres i té una història pròpia. 

Abans d’esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal Rosal ja era un lloc de pas, com ho prova el camí ral 

que unia Berga amb Vic creuant el Llobregat en aquest punt i els ponts que successivament s’hi han 

anat construint, com el Pont d’Orniu. 

Més endavant, l’any 1858, els germans Rosal, nascuts a Mataró però fills d’empresaris tèxtils 

berguedans, van comprar uns terrenys a la vora del Llobregat per construir-hi una fàbrica, la 

maquinària de la qual seria moguda per la força de l’aigua i que es convertiria amb la primera 

colònia tèxtil de Catalunya. La Fàbrica Vella va iniciar la seva activitat cap a l’any 1860, amb 

màquines de filar i cardes, poc després va incorporar telers. A finals del segle XIX ja era la indústria 

tèxtil més important de Berga. Aquest fet va permetre ampliar la presa i obtenir més energia per 

moure la noves màquines instal·lades a la Fàbrica Nova. Posteriorment es devien construir els 

edificis de la façana que dóna a la carretera de Berga, on estaven situats el magatzem de bales de 

cotó, les obridores i els batans, el portal amb la porteria per al control d’entrades i sortides i la casa 

de dos pisos on vivien els amos en les seves estades a la colònia. Ja en el segle XX es construïren les 

oficines i els acabats, amb secció de blanqueig, tint, aprest, confecció, plegat i empaquetat. A 

mitjans d’aquest segle la fàbrica de Cal Rosal va arribar a tenir 1.200 treballadors repartits en tres 

torns, que feien anar uns 25.000 fusos, uns 500 telers i les corresponents màquines 

complementàries de tot el procés tèxtil. 

Com a la majoria de les fàbriques situades a peu de riu, allunyades dels nuclis de població, va caldre 

construir-hi habitatges pels treballadors i una sèrie de serveis que es van anar ampliant al llarg del 

segle XIX i XX. Els primers pisos es van construir al costat de la fàbrica, donant forma al carrer del 

Riu o de la Serradora, al carrer de Dalt o Muntanya i el carrer de Sant Antoni. Ben aviat es va 

comptar amb l’església i una botiga de queviures, cafè, fonda i estanc. A finals del segle XIX es va 

construir el convent amb l’escola i residència de noies joves i l’anomenat carrer de Xauxa. Ja al 

segle XX la colònia es va ampliar més avall de l’estació amb els pisos de Sant Josep (1922) i el grup 

Sant Ramon (1946). Paral.lelament, la colònia es va anar equipant amb un cinema-teatre, nous 

cafès i noves botigues de queviures, carnisseries, merceries, forns, sabateries, sastre, barberia, 

perruqueria, esdevenint un veritable poble. 

Aquest ritme es va aturar momentàniament entre els anys 70 i 80, degut a la crisi que va afectar 

l’activitat tèxtil i que va provocar en primer lloc la supressió de la línia de tren i va acabar 

desembocant en el tancament de la fàbrica l’any 1992. A partir d’aquell moment l’activitat 

comercial de Cal Rosal es va orientar prioritàriament als clients de pas de la carretera que unia 

Barcelona amb Berga i que passava pel mig de la població. 

Avui, 15 anys més tard, Cal Rosal segueix sent un nucli que conserva la seva població, la seva 

personalitat, les seves festes i la seva activitat comercial. 

Al municipi hi trobem, a més del poble d’Olvan i de Cal Rosal, les següents àrees industrials: 

Cal Llop, Cantallops i el Pla de Fuià. 

Dins del terme municipal d’Olvan, també hi trobem algun altre petit nucli i nombroses masies, les 

quals es troben disseminades pel territori i estan unides per una xarxa de camins. 




Foto. Vista aèria del nucli de Cal Rosal. Font Web de l’Ajuntament. 

Imatge. Estructura urbana del nucli de Cal Rosal. Font Elaboració pròpia. 




C.3.7.3. L’origen del nucli d’Olvan. 

Tot i que no s’han fet excavacions per confirmar-ho, sembla que en un turó situat al centre del 

municipi d’Olvan, i al nord-oest del poble, hi ha indicis força clars de l’existència d’un antic 

assentament ibèric. Amb tot, els orígens històrics del municipi d’Olvan es troben a l’època 

medieval. 

Dintre el procés de repoblació del Baix Berguedà, el desembre del 899 el bisbe Nantigis d’Urgell 

consagrava l’església de Sta. Maria d’Olvan i donava per terme a aquesta parròquia des de la Pera, 

a l’est, fins a Montsent, al nord, baixant per l’esquerra del Llobregat cap a Gironella i fins a 

Peraforn, a cal Bassacs actualment. Això sembla indicar que Olvan i Gironella formaven una sola 

unitat parroquial. 

En el “Llibre de la fundació de la rectoria d’Olvan” conservat a la Biblioteca del monestir de 

Montserrat es parla que l’església està situada en el “castell d’Olvan” i per algunes prospeccions 

realitzades l’any 1997 s’arribava a la conclusió que aquest “castell” podia haver estat situat en 

l’hort de la rectoria, al bell mig del poble. Per altra part, la memòria popular parla de l’existència 

d’un primitiu Olvan situat en un turonet a un quilòmetre, poc més o menys, a ponent de l’actual 

nucli, on hi ha una casa que, curiosament, porta per nom “L’Atalaia”, molt més idoni per situar-hi 

un castell que en el planell on es troba construït el poble actual. 

Cap el tombar de l’any 1000 sembla que els senyors de la Portella, vicaris dels comtes cerdans en 

aquesta comarca, construïren en un turó estratègic vora el Llobregat primer una torre i més tard un 

castell en el lloc de Gironella, al voltant del qual s’anaren construint cases i fou necessari assignar-li 

un terreny jurisdiccional d’uns set km2, que es segregà de la parròquia d’Olvan. 

Per un capbreu incomplet del monestir de La Portella sabem que el 1348 a Olvan hi havia, al 

menys, 23 cases de pagès habitades i catorze o més al voltant de la sagrera de Sta. Maria, que 

representaria unes 150 persones, nombre d’habitants ben important per una poble d’aquella 

època. 

Cal recordar que 1369 els barons de Pinós, senyors de l’alt Berguedà, compraren als seus parents 

Fenollet les baronies de La Portella i Lluçà i potenciaren Gironella com a segona capital de les seves 

possessions el que potser fou en detriment d’Olvan. Això, els anys de pesta i les guerres feren 

decréixer notablement el nombre d’habitants que tenia aquesta població a mitjans dels segle XIV i, 

tot i que els fogatges no són gaire de fiar però sí que són indicatius, el de 1497 ens presenta el 

poble d’Olvan i Llavaneres només amb vuit famílies. 

El segle XVI fou de redreçament per la parròquia d’Olvan que veié com s’ocupaven de nou diversos 

masos que havien quedat rònecs i deshabitats, tal com indiquen nombrosos pergamins d’aquella 

època que es conserven en diferents masies del poble i això féu que es produís més d’un 

enfrontament amb els habitants de Gironella, esdevinguda capital de la baronia del mateix nom i 

que també incloïa Olvan, per la disputa d’alguns drets. 

El segle XVII fou de bon veïnatge entre Olvan i Gironella ja que hagueren de fer front conjuntament 

als diferents problemes de l’època (casos de bruixeria, problemes amb els Agulló Pinós, senyors de 

la baronia de Gironella, nomenament de soldats per la Guerra del Segadors i molts atacs dels 

francesos en la frontera catalana, etc.) que miraven de resoldre reunint-se tot sovint a casa de 

l’Arnau i a les roques del Pont d’Orniu, quan se’ls ajuntaven els representants del pobles de la 

Baronia Alta (Cercs, Figols, Vallcebre...). 

Tot i que Catalunya quedà molt abatuda després de la Guerra de Successió, el treball de la gent 

dels nostres pobles féu que es produís una reacció tant important que el segle XVIII va ser un dels 

més pròspers de la història de Catalunya. Això queda ben reflectit a Olvan on es troben gran 




nombre de llindes en les cases de pagès i del poble amb dates d’aquell segle, indicatives de la gran 

quantitat d’obres que van realitzar-se a nivell particular i, especialment, amb la construcció de la 

nova església, feta l’any 1783, tal com indica la seva portalada. 

Un altre indicador d’aquesta recuperació econòmica i demogràfica és el cens de 1787, que dona a 

Olvan una població de 389 habitants, la majoria dels quals són pagesos i jornalers, però ja s’hi 

detecta la presència de set fabricants. 

La naixent industrialització que s’havia iniciat en les nostres contrades a finals del segle XVIII es veié 

estroncada en la primera meitat del XIX per la Guerra de la Independència, els conflictes polítics 

que la seguiren, i les dues primeres Guerres Carlines, especialment al nucli d’Olvan, que sofrí 

l’incendi de la població decretada pel Comte d’Espanya, el dia 2 de setembre de 1839. Així ho 

indicava pocs anys després Pascual Madóz en el seu “Diccionario...” en parlar d’Olvan: 

“Situado sobre escarpadas rocas, con buena ventilación y clima frio pero sano. Tiene 120 casas , 

algunas de ellas habitadas, y las demás derruidas, como las dejó todas el conde de España en la 

última guerra civil...” Olvan es recuperà d’aquella maltempsada i el 1845 hi tornaven a funcionar 

tres petites fàbriques que, amb maquinària manual, produïen teixits de cotó i donaven feina a vinti-una 

persones. 

Amb tot la situació geogràfica del nucli d’Olvan, apartat del Llobregat, li impedí participar 

plenament de la forta industrialització que experimentà el Baix Berguedà i especialment la vall del 

Llobregat en la segona meitat del segle XIX. 

Font: pàgina web del municipi d’Olvan 




C.4. LA POBLACIÓ 

C.4.1. L’evolució de la població 

La població censada al municipi d’Olvan, a data d’1 de maig de 2009, és de 893 habitants, segons 

les dades facilitades per l’Ajuntament. 

Els últims anys, el nombre d’habitants censats al municipi d’Olvan ha anat fent variacions al voltant 

de la xifra de 900 habitants. 

Aquesta tendència d’estabilització del nombre d’habitants censats fenomen es comença a donar a 

principis del segle XXI. Fins llavors, la població havia anat disminuint continuadament, arribant a un 

mínim de població l’any 2001. 

Quadre: Evolució de la població censada al municipi d’Olvan. 

Any 

Població 

censada 

Augment d'habitants 

Parcial Total Parcial Total 

1976 1.517 --- --- --- --- 

1981 1.215 -302 -302 -19,91 -19,91 

1986 1.100 -115 -417 -9,47 -27,49 

1991 983 -117 -534 -10,64 -35,20 

1996 950 -33 -567 -3,36 -37,38 

2001 891 -59 -626 -6,21 -41,27 

2004 895 4 -622 0,45 -41,00 

2005 897 2 -620 0,22 -40,87 

2006 922 25 -595 2,79 -39,22 

2007 893 -29 -624 -3,15 -41,13 

2008 905 12 -612 1,34 -40,34 

2009 893 -12 -624 -1,33 -41,13 

Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya i Ajuntament d'Olvan 

Gràfica: Evolució de la població censada al municipi d’Olvan. 

1.600 

1.400 

1.200 

1.000 

800 

600 

400 

200 

0 

Percentatge (%) 

1976 1981 1986 1991 1996 2001 2004 2005 2006 2007 2008 2009 

Població censada 

Pel que fa als altres municipis del Berguedà que limiten amb Olvan, s’observa un retrocés de la 

població dels municipis de la riba del Llobregat, tals com Gironella, Puig-reig o Casserres, respecte 

el nombre d’habitants que tenien a principi dels anys 80. 




Els municipis de caràcter més rural, els quals estan més allunyats de l’eix del Llobregat, també 

experimenten moderades pèrdues de població respecte les dades de 1981. 

Tot i aquesta pèrdua de població generalitzada en aquests municipis, s’ha de remarcar que, en la 

majoria dels casos, s’observa un lleu augment del nombre d’habitants des de fa dos o tres anys. 

El cessament de l’activitat industrial (principalment colònies tèxtils situades a la riba del riu 

Llobregat), pot explicar aquesta disminució de població dels municipis de l’eix del Llobregat, tot i la 

seva posició privilegiada respecte els altres municipis de la comarca pel que fa a l’accessibilitat a les 

infraestructures de transport. 

L’abandonament progressiu del camp justifica la pèrdua de població dels municipis més rurals del 

Baix Berguedà com, per exemple, Sagàs. 

Dins d’aquest context de pèrdua generalitzada d’habitants, Avià, així com Berga, són l’única 

excepció. 

El cas de Berga és clar; al ser la capital comarcal, aglutina tots els serveis i els equipaments més 

importants del Berguedà, a més dels pols d’activitat econòmica més destacats de l’àrea. 

Pel que fa al cas d’Olvan, aquest municipi ha seguit la tendència general de pèrdua de població 

dels municipis riberencs del Baix Berguedà que tenien colònies tèxtils. Els cessament de l’activitat en 

moltes d’aquestes colònies (Cal Rosal n’és un clar exemple), ha provocat una pèrdua de població 

molt important en aquesta àrea. Olvan, per exemple, ha passat dels més 1.500 habitants a mitjan 

dels anys setanta, a 893 habitants censats l’any 2009. 

Gràfica: Evolució de la població a Olvan i als municipis veïns. 

18.000 

16.000 

14.000 

12.000 

10.000 

8.000 

6.000 

4.000 

2.000 

0 

Berga Gironella Puig‐reig Avià Casserres Cercs Olvan Sagàs La Quar 

Quadre: Evolució de la població a Olvan i als municipis veïns. 

A A U P . Jordi Romero i associats SLP 48 

1976 

1981 

1986 

1991 

1996 

2001 

2004 

2005 

2006 

2007 

2008



Any 

Municipi 

1976 1981 1986 1991 1996 2001 2004 2005 2006 2007 2008 

Berga 12.434 13.547 13.766 13.905 14.207 14.509 15.753 16.175 16.457 16.596 17.072 

Gironella 5.741 5.600 5.360 5.009 5.037 4.908 4.884 4.853 4.786 4.844 5.016 

Puig-reig 5.820 5.361 5.084 4.746 4.578 4.275 4.171 4.197 4.202 4.238 4.326 

Avià 2.036 1.827 1.803 1.778 1.810 1.892 1.956 2.015 2.058 2.108 2.150 

Casserres 1.992 1.793 1.783 1.672 1.612 1.595 1.524 1.548 1.586 1.599 1.634 

Cercs 2.455 1.901 1.827 1.665 1.496 1.439 1.338 1.342 1.333 1.331 1.324 

Olvan 1.517 1.215 1.100 983 950 891 895 897 922 893 905 

Sagàs 283 272 255 194 162 156 140 140 143 135 138 

La Quar 63 43 39 43 56 76 73 68 61 61 60 

Font: Institut d'Estadística de Catalunya 

La densitat poblacional al municipi d’Olvan, actualment, es troba al voltant dels 25 habitants/Km 2 

(considerant una població total de 905 habitants (2008) i una superfície del terme municipal de 

35,58 Km 2 ). 

Quadre: Densitat de població a Olvan i als municipis veïns. 

Municipi Comarca 

Superfície 

(km2) 

Habitants 

(any 2008) 

Densitat 

(hab/km2) 

Berga Berguedà 22,50 17.072 758,76 

Gironella Berguedà 6,84 5.016 733,34 

Puig-reig Berguedà 46,23 4.326 93,58 

Avià Berguedà 27,14 2.150 79,22 

Casserres Berguedà 28,91 1.634 56,52 

Cercs Berguedà 47,40 1.324 27,93 

Olvan Berguedà 35,58 905 25,43 

Sagàs Berguedà 44,60 138 3,09 

La Quar Berguedà 38,20 60 1,57 

Font: Institut d'Estadística de Catalunya 




C.4.2. La distribució de la població dins del terme municipal d’Olvan 

La població no es distribueix proporcionalment per tot el municipi. La majoria de la població es 

concentra en dos nuclis principals, el poble d’Olvan i el veïnat de Cal Rosal. La resta dels habitants 

es distribueixen en petits nuclis i edificacions disseminades de caràcter rural escampades 

homogèniament pel territori. 

Quadre: Població censada als diferents nuclis del municipi d’Olvan (2009). 

Nucli Habitants Percentatge (%) 

Olvan poble 327 36,62 

Cal Rosal 400 44,79 

Masies disseminades pel terme 166 18,59 

Total municipi d'Olvan 893 100,00 

Font: Ajuntament d'Olvan 

C.4.3. El creixement natural, la immigració i l’emigració 

A la taula de següent, es mostren les mitjanes anuals de les taxes brutes de creixement de població 

(taxes per 1.000 habitants) per al període 1996-2001: 

Quadre: Taxes de creixement de la població (1996-2001). 

Olvan 

Berga 

La Quar 

Casserres 

Cercs 

Gironella 

Sagàs 

Avià 

Puig-reig 

Berguedà 

Comarques centrals 

Província de Barcelona 

Catalunya 

Municipi 

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya 

Naixements 

Defuncions 

Creixement 

natural 

Saldo migratori 

Creixement 

total 

5,79 14,17 -8,38 -7,18 -15,56 

7,45 11,71 -4,26 10,18 5,93 

8,66 0,00 8,66 31,75 40,41 

5,33 10,42 -5,10 -4,63 -9,73 

5,71 13,07 -7,99 -7,86 -15,85 

5,51 12,09 -6,58 0,00 -6,58 

10,39 9,24 1,15 -11,54 -10,39 

8,35 10,80 -2,46 10,61 8,15 

5,60 17,13 -11,53 -4,65 -16,18 

6,57 12,40 -5,84 2,94 -2,90 

9,11 9,59 -0,48 7,15 6,67 

9,58 8,68 0,91 5,94 6,85 

9,55 8,87 0,68 6,72 7,40 

Aquesta taula reflecteix el fenomen actual de pèrdua de població que pateix la majoria dels 

municipis que envolten Olvan, i el mateix municipi d’Olvan. Les úniques excepcions són el municipi 

d’Avià i la capital comarcal, Berga, que, tot i tenir creixements naturals negatius, acaben guanyant 

població gràcies a la immigració. 

La pèrdua de població de la major part dels municipis del Baix Berguedà s’explica tant pels 

fenòmens migratoris com pel creixement natural. 




Entre els anys 1996 i 2001, la comarca del Berguedà, va tenir un creixement de població negatiu, 

doncs la immigració no era suficient per contrarrestar el creixement natural. Aquest fenomen s’ha 

invertit els últims anys, ja que, la forta onada immigratòria ha provocat que, a nivell comarcal, el 

creixement de població hagi estat positiu. 

Quadre: Evolució de la població censada al Berguedà. 

Any 

Població 

censada 

Parcial Total Parcial Total 

1981 41.630 --- --- --- --- 

1986 40.677 -953 -953 -2,29 -2,29 

1991 38.965 -1.712 -2.665 -4,21 -6,40 

1996 38.606 -359 -3.024 -0,92 -7,26 

2001 38.087 -519 -3.543 -1,34 -8,51 

2003 38.955 868 -2.675 2,28 -6,43 

2004 39.224 269 -2.406 0,69 -5,78 

2005 39.746 522 -1.884 1,33 -4,53 

2006 40.064 318 -1.566 0,80 -3,76 

2007 40.479 415 -1.151 1,04 -2,76 

2008 41.488 1.009 -142 2,49 -0,34 

Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya 

Augment d'habitants 

Gràfica: Evolució de la població censada al Berguedà. 

42.000 

41.000 

40.000 

39.000 

38.000 

37.000 

36.000 

Percentatge (%) 

1981 1986 1991 1996 2001 2003 2004 2005 2006 2007 2008 

Població censada 




C.4.4. L’estructura d’edats 

La distribució de la població del municipi d’Olvan per edats, ens mostra que, l’any 2008, hi havia 

11,48% de la població entre els 0 i els 14 anys, un 62,54% entre els 15 i els 64 anys, i un 25,98% 

que tenia 65 i més anys. 

Podríem destacar l’elevat percentatge de població de la franja d’edat que va dels 25 als 49 anys, la 

qual engloba la població nascuda al “baby boom” dels anys 60 i 70 i la població immigrant 

arribada en edat de treballar. 

També es pot remarcar la presència d’un percentatge prou important de població de més de 70 

anys, el que ens assenyala que Olvan té una població força envellida. 

Per últim, caldria destacar el lleuger augment del nombre d’infants de 5 a 9 anys respecte el 

nombre de joves de les generacions anteriors. Els fills dels immigrants i de la generació del “baby 

boom” nascuda els anys 60 i 70, podrien explicar aquest fenomen. 

Quadre: Estructura de la població per edats (2008). 

Edat 

De 0 a 4 anys 

De 5 a 9 anys 

De 10 a 14 anys 















De 85 i més anys 

Total 

Homes 


Dones 

14 14 28 3,09 

28 18 46 5,08 

15 15 30 3,31 

15 21 36 3,98 

26 19 45 4,97 

31 24 55 6,08 

31 35 66 7,29 

37 26 63 6,96 

31 28 59 6,52 

36 41 77 8,51 

40 32 72 7,96 

25 22 47 5,19 

20 26 46 5,08 

24 27 51 5,64 

20 32 52 5,75 

25 29 54 5,97 

15 30 45 4,97 

13 20 33 3,65 

446 459 905 100,00 

Els indicadors que s’extreuen de la taula de la distribució de la població per edats són els següents: 

-Índex d’infància (població 0-14 anys / total població)*100 = 11,48% 

-Índex de joventut (població 15-29 anys / total població)*100 = 15,03% 

-Índex de vellesa (població 65 anys i més / total població)*100 = 25,98% 

-Índex de senectut (població 85 anys i més / població de 65 anys i més)*100 = 14,05% 


Total 

%



-Índex d’envelliment (població 65 anys i més / població 0-14 anys)*100 = 226,31% 

La població depenent del municipi és del 37,46%, repartida entre infants i joves de 0 a 14 anys 

(11,48%), i població de 65 i més anys (25,48%). Aquesta població és especialment significativa, 

sobretot la franja de població que té 65 anys o més, doncs, tal com demostra l´índex 

d’envelliment, Olvan és un municipi que tendeix a envellir-se d’una manera acusada. 




C.4.5. Nacionalitat de la població 

Quadre: Nacionalitat de la població (1991-2008). 

Any 

Població 

total 

1991 983 

1996 950 

2001 891 

2006 922 

2007 893 

2008 905 


Quadre: Nacionalitat de la població (2000-2008). 

2000 

Any 

Població 

total 

899 

2001 891 

2002 874 

2003 896 

2004 895 

2005 897 

2006 922 

2007 893 

2008 905 


Espanyola Resta UE Resta Europa Àfrica 

Amèrica del 

Nord i 

Central 

Amèrica del 

Sud 

Àsia i 

Oceania 

983 0 0 0 0 0 0 

947 0 0 1 0 2 0 

889 0 0 1 0 0 1 

902 4 5 3 2 6 0 

870 11 0 4 2 6 0 

886 10 0 3 0 6 0 

Espanyola Resta UE Resta Europa 

Àsia i Oceania 

898 99,89 0 0,00 0 0,00 1 0,11 0 0,00 0 0,00 0 0,00 

889 99,78 0 0,00 0 0,00 1 0,11 0 0,00 0 0,00 1 0,11 

871 99,66 1 0,11 0 0,00 2 0,23 0 0,00 0 0,00 0 0,00 

885 98,77 2 0,22 0 0,00 2 0,22 0 0,00 7 0,78 0 0,00 

882 98,55 1 0,11 2 0,22 3 0,34 0 0,00 7 0,78 0 0,00 

878 97,88 6 0,67 2 0,22 3 0,33 1 0,11 7 0,78 0 0,00 

902 97,83 4 0,43 5 0,54 3 0,33 2 0,22 6 0,65 0 0,00 

870 97,42 11 1,23 0 0,00 4 0,45 2 0,22 6 0,67 0 0,00 

886 97,90 10 1,10 0 0,00 3 0,33 0 0,00 6 0,66 0 0,00 


Àfrica 

Amèrica del 

Nord i Central 

Amèrica del Sud 

Les dades del quadres ens mostren que el percentatge de població immigrada és relativament baix 

(representa poc més del 2% de la població total resident a Olvan). Aquest grup de nova població 

està format sobretot per romanesos i sud-americans, i en menor mesura, per magrebins. 

Seria interessant remarcar que la població romanesa a passat a ser comunitària l’any 2007, com ho 

demostra el fet que quasi el mateix nombre de persones han passat d’estar dins el grup dels 

immigrants europeus no comunitaris, a estar englobats dins del grup dels immigrants de la Unió 

Europea. 

1.200 

1.000 

800 

600 

400 

200 

0 

1991 1996 2001 2006 2007 2008 

Població total 

Espanyola 

Resta UE 

Resta Europa 

Àfrica 

Amèrica del Nord i Central 

Amèrica del Sud 

Àsia i Oceania



C.4.6. L’ocupació 

Durant els últims anys, sobretot a partir de l’any 2005, el nombre de persones aturades s’ha 

pràcticament doblat. 

L’atur afecta de manera desigual a homes i a dones, doncs l’atur femení és més del doble que l’atur 

masculí. 

Tot i així, la taxa d’atur no és excessivament elevada (aproximadament al voltant del 7%). 

Quadre: Atur registrat. 

Sexe 

Homes 

Dones 

Total 

1998 

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 

12 7 7 8 11 14 11 16 14 12 12 

12 17 11 9 13 13 13 25 23 28 28 

24 24 18 17 24 27 24 41 37 40 40 

Font: Departament de Treball i web de l'Institut d'Estadística de Catalunya 

Quadre: Atur registrat segons grans sectors d’activitat. 

2004 

2005 

2006 

2007 

2008 

any agricultura indústria construcció serveis 


sense 

ocupació 

anterior 

0 11 2 10 1 24 

0 15 2 23 1 41 

0 15 3 18 1 37 

0 20 1 18 1 40 

0 18 3 18 1 40 

Pel que fa a la població ocupada (de 16 i més anys), la seva distribució segons els grans sectors 

d’activitat, ha anat variant substancialment els últims 15 anys: 

Quadre: Ocupats per grans sectors d’activitat 

1991 

1996 

2001 

any 

agricultura 

indústria 


construcció 

serveis 

41 166 18 93 318 

47 111 43 108 309 

49 84 67 177 377 

Després d’observar el quadre, les conclusions que se’n poden extreure són que els últims anys la 

població ocupada a la indústria ha anat disminuïnt, i que la població ocupada en la construcció i, 

sobretot, els serveis ha augmentat de manera destacada, tal i com està passant en el context català. 

Curiosament, caldria destacar que la població ocupada a l’agricultura s’ha mantingut i, fins i tot, ha 

augmentat una mica, trencant la tendència general del camp català. 


total 

total



C.4.7. Les mobilitats 

La presència d’un gran polígon industrial d’àmbit comarcal, com és el cas del polígon industrial de 

la Valldan, a pocs quilòmetres del municipi d’Olvan, provoca que una gran part de la població 

olvanesa es desplaci a Berga, per anar al seu lloc de treball. 

A més a més, l’activitat econòmica present actualment al municipi d’Olvan, no és suficient per 

atraure la majoria de la població ocupada del mateix municipi. 

Quadre: Desplaçaments residència-treball per sexe de la població ocupada de > 16 anys. 

Desplaçaments interns 

any 2001 

Desplaçaments a altres municipis 

Desplaçaments des d'altres municipis 

Total desplaçaments generats en el municipi 

Total desplaçaments atrets pel municipi 

Diferència entrades i sortides 


homes 

dones 

69 53 122 

160 95 255 

115 96 211 

229 148 377 

184 149 333 

-45 1 -44 

Un cop analitzat el quadre, és important remarcar que hi ha més persones que s’han de desplaçar a 

un altre municipi per anar a treballar, que no pas persones que treballin al mateix terme municipal 

d’Olvan. 

Molts d’aquests desplaçaments per anar treballar tenen com destí la capital comarcal – Berga – i, 

més concretament, el polígon industrial de la Valldan, però també cal destacar, encara que en 

menor importància, les poblacions de Gironella, Puig-reig, Manresa, Avià i Barcelona. Pel que fa a 

les poblacions originàries dels treballadors que es desplacen a Olvan a treballar, són, principalment, 

Gironella, Berga, Puig-reig, Avià i Casserres. 

Per altra banda, cal remarcar que els desplaçaments atrets pel municipi són inferiors que els 

desplaçaments generats en el municipi. En resum, Olvan, no es caracteritza per ser un pol 

d’atracció de treballadors, sinó, més aviat, tot el contrari. Aquest fet no és estrany si tenim en 

compte que Olvan es troba a molt poca distància de la capital comarcal, Berga, veritable pol 

d’atracció de l’activitat econòmica del Berguedà. 

La futura implantació del polígon comarcal Rocarodona-Olvan dins del terme municipal d’Olvan, 

provocarà un augment molt important dels desplaçaments de treballadors atrets per l’activitat 

econòmica del municipi d’Olvan. 

Quadre: Temps desplaçaments residència-treball/estudi població > 16 anys. 

any 2001 

Temps de 

desplaçament per 

anar a treballar 

Temps de 

desplaçament per 

raons d'estudi 

menys de 

10min 


de 10min a 

20min 

de 21min a 

30min 

de 31min a 

45min 

de 45min a 

1hora 

d'1hora a 

1'5hores 


total 

més 

d'1'5hores 

no aplicable 

39 72 75 30 17 5 0 139 377 

3 5 10 1 2 3 0 11 35 

La majoria dels desplaçaments per anar a treballar de la població ocupada del municipi d’Olvan 

tenien una durada inferior a 10 minuts, el que demostra que la major part de la població treballava 

total



al mateix municipi o, més probablement, a la veïna Berga, la qual engloba dins del seu terme el 

polígon industrial de la Valldan. 

Per altra banda, la població de 16 anys i més, que vol continuar la seva formació acadèmica, ha de 

desplaçar-se a d’altres municipis – majoritàriament a Berga, Manresa i Barcelona – per a poder 

estudiar. 

C.4.8. L’habitatge 

La majoria dels habitages del municipi d’Olvan són unifamiliars, tot i que també hi ha força edificis 

plurifamiliars al veïnat de Cal Rosal. Els habitatges unifamiliars acostumen a ser entre mitgeres al 

nucli urbà, mentre a les urbanitzacions són més freqüents els habitatges unifamiliars aïllats. 

A banda dels habitatges unifamiliars entre mitgeres del nucli més antic del poble d’Olvan, i de les 

edificacions en filera característiques dels últims creixements del nucli d’Olvan, també seria 

important destacar la presència d’un veïnat format per edificacions en filera, conegut com “Grup 

Sant Ramon” al nucli de Cal Rosal, que va ser construït per allotjar els treballadors de la colònia. 

Pel que fa als edificis de vivendes plurifamiliars, hi ha un bloc d’habitatge de PB+3 a Cal Rosal 

anomenat “Grup Sant Josep”. També, caldria remarcar l’existència d’edificis de nova construcció de 

vivendes plurifamiliars a la zona central del poble d’Olvan. 

Foto. Edifici de vivendes “Grup Sant Josep” i conjunt de vivendes “Grup Sant Ramon” de Cal Rosal. 

L’evolució del parc d’habitatges 

El nombre total d’habitatges al municipi d’Olvan, segons el Cens de l’any 2001, és de 459 

habitatges. Des de l’any 1981 el nombre d’habitatges ha crescut en un 6,8%. No es tracta d’un 

augment massa destacat, tot i que, a partir de l’any 2001 i fins a l’actualitat, el nombre total 

d’habitatges a Olvan segur que ha augmentat de manera moderada, doncs ha coincidit amb un 

període de forta construcció de vivendes, tal com demostra la taula del nombre d’habitatges 

construïts en el període 1981-2006: 

Quadre: Parc d’habitatges del municipi d’Olvan. 

Any 

2001 

1991 

1981 

Parc d'habitatges 


459 

476 

430 

Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya



Des de l’any 1981, el nombre d’habitatges construïts per any a Olvan no ha estat gaire destacat, 

tendència que va començar a canviar a finals dels anys 90 i que s’ha consolidat els últims anys, amb 

una augment moderat i, a vegades, acusat del nombre d’habitatges construïts per any. 

Pel que fa als habitatges protegits, el nombre d’habitatges construïts els últims vint anys és quasi 

simbòlic, i la majoria d’anys és inexistent. 

Quadre: Nombre d’habitatges construïts en el període 1981-2007. 

Any Habitatge lliure Habitatge protegit Any 

2008 

2007 

2006 

2005 

2004 

2003 

2002 

2001 

2000 

1999 

1998 

1997 

1996 

1995 

Habitatge lliure Habitatge protegit 

sense dades sense dades 1994 1 0 

Gràfica: Nombre d’habitatges construïts en el període 1981-2007. 

25 

20 

15 

10 

5 

0 

14 0 1993 5 0 

9 0 1992 0 0 

20 0 1991 2 0 

5 0 1990 0 0 

3 0 1989 0 0 

3 0 1988 0 0 

5 0 1987 0 1 

1 0 1986 1 1 

3 0 1985 0 0 

2 0 1984 0 0 

2 0 1983 0 0 

0 0 1982 0 0 

2 1 1981 0 0 

1981 

1982 

1983 

1984 

1985 

1986 

1987 

1988 

1989 

1990 

1991 

1992 

1993 

1994 

1995 

1996 

1997 

1998 

1999 

2000 

2001 

2002 

2003 

2004 

2005 

2006 

2007 

Habitatge lliure Habitatge protegit 




En el següent quadre, s’enumeren els edificis destinats a habitatge familiar acabats en el període 

1981-2001: 

Quadre: Nombre d’habitatges acabats en el període 1981-2001. 

Any 

2007 

2006 

2005 

2004 

2003 

2002 

2001 

2000 

1999 

1998 

1997 

1996 

1995 

1994 

Edificis acabats 

Any 


Edificis acabats 

14 1993 5 

9 1992 0 

20 1991 2 

5 1990 0 

3 1989 0 

3 1988 0 

5 1987 0 

1 1986 1 

3 1985 0 

2 1984 0 

2 1983 0 

0 1982 0 

2 1981 0 

1 1980 0 

Com comentat abans, els últims anys, s’han començat a construir més habitatges. Segons dades de 

l’ajuntament, els darrers deu anys el promig de llicències d’obres donades per a construir 

habitatges està al voltant de 4 per any, tot i que, el nombre d’habitatges per llicència ha tendit a 

augmentar, sobretot a partir de l’any 2003, arribant a un màxim de 100 habitatges l’any 2006. A 

partir de l’any 2007 el nombre de llicències d’obres donades i el nombre d’habitatges per llicència 

ha caigut en picat, degut a la crisi econòmica global actual. 

Quadre: Llistat de llicències d’obres majors donades per l’ajuntament en el període 1997-2007. 

Any 

Nombre 

llicències 

Nombre 

habitatges 

1998 1 1 

1999 1 1 

2000 3 3 

2001 0 0 

2002 1 1 

2003 4 7 

2004 6 6 

2005 10 12 

2006 12 100 

2007 2 17 

2008 0 0 

Font: Ajuntament d'Olvan 

Llicències majors 

120 

100 

80 

60 

40 

20 

0 

1998 

1999 


2000 

2001 

2002 

2003 

2004 

2005 

2006 

2007 

2008 

Nombre llicències Nombre habitatges



L’any 2001, Olvan comptava amb un parc immobiliari format per 459 edificis. Una dada 

significativa és el fet que, segons les dades del Cens d’edificis de l’any 2001, un 62% (72% l’any 

1990) dels edificis del municipi són habitatges unifamiliars. Al centre urbà, la majoria dels 

habitatges unifamiliars són entre mitgeres, i més als afores i, sobretot, en els diferents veïnats i 

nuclis, hi predominen els habitatges unifamiliars aïllats. 

Com a excepció, caldria destacar l’existència, cada cap més nombrosa d’edificis bifamiliars (cases 

aparellades), que s’ha doblat en un període de vint anys. 

Per altra banda, també s’hauria de tenir en compte el bloc d’habitatge plurifamiliar de PB+3 del 

Grup Sant Josep, situat a Cal Rosal. 

Quadre: Nombre total d’edificis segons el nombre d’habitatges. 

Any 

2001 

1990 

0 hab 1 hab 2 hab 3 hab 

27 329 41 11 1 2 0 0 411 

29 264 39 8 4 5 0 1 350 


4 hab 

5-9 hab 

10-19 hab 20 i més hab 

Els habitatges principals i les segones residències 

L’any 2001, del total de 459 habitatges censats al municipi d’Olvan, prop d’un 70% tenen la 

consideració de primera residència; un 11% són segones residències i un 19% són habitatges buits. 

Comparant les dades de l’any 2001 amb les de l’any 1991, al municipi d’Olvan, ens adonem que 

els percentatges de primera i segona residència, i d’habitatges buits, s’han mantingut pràcticament 

iguals. 

La immensa majoria dels habitatges d’Olvan són primeres residències, tal com succeeix els 

municipis del voltant, tant siguin de l’eix del Llobregat, com de les àrees més rurals del Berguedà. 

Com a excepció, cal destacar el municipi de Capolat, on el nombre de primeres residències no 

arriba al 50%. 

A molts d’aquests municipis (també és el cas d’Olvan), el percentatge d’habitatges buits és 

moderadament superior al de segones residències, el que demostra que ens trobem en una zona 

on el turisme i l’estiueig hi tenen incidència no massa destacable, tot i el potencial en aquest sector, 

que podria estar basat en el patrimoni natural i paisatgístic, de gran qualitat a l’àrea del Berguedà. 

Aquest fenomen ha experimentat un canvi notable els últims anys, amb l’auge del turisme rural. 


Total



Quadre: Nombre d’habitatges segons el tipus. 

Any 

2001 

1991 

Any 

2001 

1991 

Any 

2001 

1991 

Any 

2001 

1991 

Olvan 

Principals Secundaris 

Vacants i 

altres 

Total 

Any Principals Secundaris 

Vacants i 

altres 

Total 

324 46 82 459 2001 5.618 884 1.302 7.804 

335 72 69 476 1991 4.702 645 1.391 6.738 

Gironella 

Vacants i 


altres 

Total Any 

Vacants i 


altres 

Total 

1.798 109 533 2.440 2001 564 56 152 771 

1.451 126 442 2.019 1991 542 112 156 810 

Puig-reig 

Vacants i 


altres 

Total Any 

Vacants i 


altres 

Total 

1.524 45 306 1.875 2001 669 106 182 957 

1.567 31 791 2.299 1991 554 82 142 778 

Cercs 

Vacants i 


altres 

Total Any 

Vacants i 


altres 

Total 

561 98 271 930 2001 42 0 4 46 

611 210 155 976 1991 41 19 26 86 



Berga 

Casserres 

Avià 

Sagàs



C.5. OBRES I INFRAESTRUCTURES PROGRAMADES I POLÍTICA 

D’INVERSIONS PÚBLIQUES 

C.5.1. Previsions per les actuacions directes de l’administració 

Les previsions temporals d’execució de les actuacions directes de l’administració, així com la 

determinació de la iniciativa pública per al seu finançament, d’acord amb la planificació d’obres 

actual, són les següents. 

- Travessera carretera C-16a al seu pas pel Cal Rosal. 

- Nou camp de futbol municipal. 

- Ampliació del CEIP del poble d’Olvan. 

- Escola bressol. 

El conjunt d’aquestes actuacions però resta condicionada a dos factors fonamentals difícils de 

preveure, al propi desenvolupament dels instruments previstos al pla d’ordenació urbanística 

municipal i a la capacitat inversora de la resta d’administracions públiques, que són a grans trets els 

dos elements que són capaços de generar fonts d’ingressos indirectes i transferir als ajuntaments la 

capacitat d’aportar polítiques d’inversió real pressupostària a afegir a les pròpies despeses corrents 

municipals. 

Les actuacions directes de l’administració, a desenvolupar tant per els ajuntaments com per les 

altres administracions públiques, així com la coordinació de les actuacions d’iniciativa privada en els 

trams en que aquesta participi, inclosos dins dels sectors amb plans parcials urbanístics (P.P.U.), 

amb plans parcials urbanístics de delimitació (P.P.U.D.), dels sectors amb plans de millora urbana 

(P.M.U.), i dels polígons d’actuació urbanística (P.A.U.), formen part d’un conjunt d’actuacions de 

caràcter general que afecten als serveis tècnics d’abastament, al sistema d’equipaments, al sistema 

d’espais lliures i al sistema viari. 

Respecte la inversió pública en el sistema d’espais lliures i equipaments generals i locals, la iniciativa 

pública, per els mateixos motius descrits anteriorment, dependrà de la capacitat d’inversió real dels 

pressupostos municipals en funció dels recursos generats per el desenvolupament del planejament 

proposat, així com de la iniciativa i la capacitat inversora de la resta d’institucions públiques. 

Respecte al teixit urbà el planejament també preveu quines actuacions caldria desenvolupar tal i 

com es reflecteix als polígons d’actuació urbanística (P.A.U.) i als plans de millora urbana (P.M.U.), 

però cal tenir en compte que tant el sistema d’actuació urbanística per reparcel.lació en la 

modalitat de compensació bàsica com en la modalitat de cooperació en el conjunt de plans parcials 

urbanístics (P.P.U.) i plans de millora urbana (P.M.U.), així com la indefinició de la iniciativa en el 

conjunt de polígons d’actuació urbanística (P.A.U.), requereix la implicació de la iniciativa privada 

per al seu desenvolupament. 

Tanmateix, respecte a les futures polítiques d’inversió pública en sòl no urbanitzable, en els àmbits 

amb algun grau de protecció en el medi natural, en actuacions previstes en plans especials 

urbanístics (P.E.U.) i en el conjunt de béns immobles catalogats amb algun grau de protecció, serà 

necessari promoure’n el seu desenvolupament, i caldrà destinar-hi els recursos necessaris provinents 

de les diferents administracions competents. 

Les actuacions en sòl urbà de gestió no urbanística, com ara la millora puntual de l’espai públic, 

places, carrers, voreres, edificis... formarà part dels programes d’actuacions municipals que els 

respectius ajuntaments hauran de desenvolupar, i no resten inclosos en el planejament urbanístic 

proposat. En qualsevol cas, qualsevol proposta d’actuació d’abast general que contingui les 




determinacions pròpies del planejament urbanístic general, tal i com es recull a l’article 67 del Text 

refós de la Llei d’urbanisme i a l’article 92 del Reglament de la Llei d’urbanisme, podrà ser objecte 

d’un pla especial urbanístic que, a aquests efectes, es consideren compatibles amb el planejament 

urbanístic general i no requereixen la seva modificació prèvia. En cap cas no poden substituir el pla 

d’ordenació urbanística municipal en la seva funció d’ordenació integral del territori, pel que no 

poden alterar la classificació del sòl. 

En tot cas, caldrà donar resposta als reptes que el desenvolupament urbanístic generi respecte al 

sistema de serveis tècnics, relatius al proveïment d’aigües, al subministrament d’energia elèctrica, a 

la xarxa de sanejament, així com a la política de residus. En tots els casos caldrà preveure’n la seva 

adaptació i renovació global, així com les infraestructures generals bàsiques per fer front als reptes 

del planejament i de la sostenibilitat futura. 

Respecte a les propostes dels sistemes de mobilitat d’abast territorial el planejament preveu la 

reserva de sòl destinada a la millora de la xarxa viària que hauran de ser objecte d’estudis tècnics 

detallats abans de la seva construcció. Aquestes actuacions, juntament amb les previsions 

destinades al sistema viari, ferroviari i aeroportuari estratègics per a la comarca del Berguedà 

queden recollides al Pla territorial parcial de les Comarques centrals, tal i com es descriu a 

continuació. 

C.5.2. Actuacions proposades al Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals 

(PTPCC) 

Les premisses del programa del planejament territorial s’estructura en tres sistemes generals: 

- Sistema d’espais oberts 

- Sistema d’assentaments 

- Sistema de mobilitat 

Aquests s’articulen en quinze criteris de planejament: 

Sistema d’espais oberts 

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. 

2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de 

l’ordenació del territori. 

3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. 

4. Moderar el consum de sòl. 

Sistema d’assentaments 

5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. 

6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. 

7. Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. 

8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la 

implantació de polígons industrials o terciaris. 

9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. 

10. Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat. 

11. El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori. 




Sistema de mobilitat 

12. La mobilitat és un dret i no una obligació. 

13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes 

d’assentaments. 

14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments 

urbans. 

15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant 

infraestructures concordants amb la matriu territorial. 

Els objectius específics que adopta el PTPCC per assolir els desitjats nivells d’utilització racional del 

territori i del medi, de cohesió social i de desenvolupament urbanístic sostenible, formen un tot en 

la mesura que integren estratègies d’equilibri i de desenvolupament per cada un dels sistemes 

bàsics territorials: espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat. Els objectius establerts 

són: 

Objectius relatius a la protecció dels espais oberts 

− Preservar les parts del territori on és desitjable el manteniment de l’activitat agrària dels 

processos que els poguessin afectar de forma negativa, per tal de garantir, a llarg 

termini, la competitivitat i les produccions de qualitat, la gestió adequada del medi 

ambient, la diversificació de les fonts de renda i el desenvolupament endogen. 

− Protegir la diversitat dels paisatges naturals i culturals que composen el territori de les 

Comarques Centrals de Catalunya. 

− Orientar l’expansió de les àrees urbanes de forma que es creïn espais de qualitat ben 

interrelacionats amb els entorns naturals. 

Objectius relatius a la vertebració urbana del territori: 

− Dirigir els processos de canvi d’escala de les àrees urbanes d’Igualada, Manresa i Vic. 

− Establir les estratègies de desenvolupament per a les altres ciutats que formen 

l’estructura urbana madura del territori. 

− Establir les estratègies que assegurin el desenvolupament proporcionat de les poblacions. 

− Impulsar la creació d’instruments de cooperació supramunicipal en matèria d’ordenació 

urbanística. 

− Reforçar les estructures urbanes febles del territori com són els conjunts de les Colònies 

industrials desenvolupades al llarg dels cursos fluvials i certes àrees amb extenses 

urbanitzacions de baixa densitat. 

− Establir un predimensionat i unes directrius d’implantació d’àrees destinades a acollir 

nova activitat econòmica. 

Objectius relatius a la implantació de les infraestructures de mobilitat. 

− Integrar en el conjunt del Pla les propostes viàries i ferroviàries d’abast general. 

− Aplicar criteris d’implantació de les carreteres i de les noves infraestructures ferroviàrie de 

forma que es doni prioritat a les solucions que estructurin territorialment els 

desenvolupament urbans. 

− Incorporar les propostes viàries que millorin la connectivitat global del territori. 

L’estudi econòmic i financer del PTPCC contempla una valoració de les principals actuacions, així 

com una previsió de la seva programació. Les actuacions sobre el sistema d’espais oberts finançades 

amb recursos públics, referents a la restauració i millora del paisatge i a actuacions de gestió i 

manteniment dels espais naturals, venen recollides a la legislació sectorial vigent, tant europea, 




estatal com autonòmica, i en funció dels diversos graus de protecció se’n defineixen les diferents 

actuacions. Respecte al sistema d’assentaments, les actuacions previstes s’emmarquen en donar 

una estimació als diferents escenaris del el PTPCC contempla, i les actuacions previstes es deriven al 

planejament urbanístic municipal, és a dir, el conjunt d’actuacions de desenvolupament urbà 

previstes en aquest POUM. Així doncs, aquelles actuacions d’abast supramunicipal contingudes al 

PTPCC es centren al sistema de mobilitat, segons es descriu a continuació. 

C.5.2.1. Sistema de mobilitat 

El conjunt d’infraestructures proposades al Pla territorial parcial de les Comarques centrals (PTPCC) 

suposen una previsió dels requeriments estimats per l’horitzó de l’any 2026, d’acord amb els reptes 

i les possibilitats d’intervenció que es reflecteixen en l’estratègia i les determinacions del Pla 

territorial parcial. 

El PTPCC considera com a infraestructures de mobilitat i transport la xarxa viària, la xarxa ferroviària, 

el sistema aeroportuari, el sistema logístic i els intercanviadors nodals associats als anteriors. En 

conseqüència, fa propostes de nous traçats i de condicionaments en les xarxes viària i ferroviària. 

De la mateixa manera, el Pla fa propostes relatives a les àrees logístiques i a les que formen part del 

sistema aeroportuari. En aquest sentit l’esperit i la vocació del PTPCC es transcriuen coma premisses 

de desenvolupament d’una agenda que si bé resta oberta representa l’instrument de planejament 

territorial de referència. 

El conjunt de propostes recollides al PTPCC, indicant sobre qui recau el finançament i la previsió de 

la programació de les actuacions, es detalla a continuació: 

TAULA 4.1 INVERSIONS PREVISTES SEGONS TIPUS D’ACTUACIÓ (2006-2026) 

Milions d’euros 

Actuacions ferroviàries 

Font A càrrec 

Programació de 

l'actuació 

Eix Transversal ferroviari Lleida-Igualada-Manresa-Vic-Girona PITC Per determinar Fase 2 

Connexió Eix Transversal (Manresa/Igualada) - Port de Barcelona PITC Per determinar Fase 1 

Desdoblament línia Montcada-Vic-Ripoll PITC MIFO Fase 1 

Modernització i millora línia Manresa-Lleida i Vic-Ripoll PITC MIFO Fase 1 

Adaptació tren tram de la línia Martorell-Igualada PITC DGTT Fase 1 

Adaptació tren tram de la línia Manresa-Lleida PITC Per determinar Fase 1 

Adaptació a viatgers (tren tram) de la línia Manresa-Sallent/Súria PITC DGTT Fase 1 

Actuacions logístiques 



l'actuació 

Potenciació logística eix transversal-Plataformes logístiques associades PITC DGTT Fase 1 

Actuacions viàries pressupost font a càrrec 

AUTOPISTES I AUTOVIES 



l'actuació 

C-16: Desdoblament en autovia Berga-Bagà PITC DGC Fase 2 

C-25: Desdoblament en autovia les Olugues-Riudellots PITC DGC Fase 1 

A-2: Condicionament a Igualada per tram comú amb C-37 40 SPT DGC No programat 

C-17: Desdoblament Vic-Ripoll. Inclou millora tram Centelles-Vic PITC DGC Fase 1 




VIES ESTRUCTURANTS PRIMÀRIES 

C-241c: Condicionament a Xarxa Bàsica (com a C-37) de Montblanc a Igualada PITC DGC Fase 1 

C-37: Nous trams entre Igualada i Manresa. Inclou Ronda Sud Igualada PITC DGC Fase 1 

C-55: Variant de Solsona. Condicionament Solsona-Basella PITC DGC Fase 2 

B-224: Reconversió a via per automòbils entre Capellades i Martorell. Inclou variants de 

Vallbona d'Anoia i Piera 

PITC DGC Fase 1 

C-25: Desdoblament de la Ronda Nord de Vic PITC DGC Fase 2 

C-55: Desdoblament de la Ronda Est de Manresa PITC DGC Fase 2 

Noves connexions C-16/C-55 SPT DGC No programat 

Connexió C-37/C-25. Ronda Oest de Manresa (Salelles) DGC DGC No programat 

Connexió C-25/C-55. Ronda Oest de Manresa (St. Joan de Vilatorrada) SPT DGC No programat 

Connexió C-16/C-55/C-37. Ronda Sud de Manresa (Pont de Vilomara-Salelles) SPT DGC No programat 

C-26: Condicionament Solsona-Berga PITC DGC Fase 2 

C-26: Condicionament Berga-Ripoll PITC DGC Fase 2 

C-55: Condicionament entre Abrera i Monistrol de Montserrat. Inclou variant d'Olesa de 

Montserrat. Desdoblament entre Bauma (enllaç amb C-58) fins a Manresa 

PITC DGC Fase 1 

C-58: Condicionament entre Terrassa i Monistrol de Montserrat (Bauma) PITC DGC Fase 2 

C-451: Condicionament a Xarxa Bàsica Tàrrega-Guissona-Solsona PITC DGC Fase 2 

VIES ESTRUCTURANTS SECUNDÀRIES 

C-154: Condicionament i milloria eix Vic-Gironella PITC DGC Fase 2 

BV-4511/BV-4501: Condicionament Callús-Santpedor (C-16) i Santpedor-Manresa. 

Inclou variant Santpedor 

SPT DGC No programat 

BP-4313: Condicionament Súria-Balsareny-Avinyó SPT DGC No programat 

B-431: Condicionament Calders-Artés-Prats de Lluçanès SPT DGC No programat 

BP-4653/BP-4654: Condicionament Prats de Lluçanès-Sant Quirce de Besora SPT DGC No programat 

N-141c/BV-5303: Condicionament+nous trams(Variants) Navarcles-Tona SPT DGC No programat 

Concionament vies entorn Pont de Cabrianes (B-451, BV-4511;BV-4512) SPT DGC No programat 

Vial d'Osona: Tram Nord Vic-Torelló. Inclou variants de Roda de Ter, Manlleu i Torelló SPT DGC No programat 

Vial d'Osona: Tram Sud Tona-Vic. Inclou variants de Tona i St. Eugènia de Berga i 

Ronda de Taradell 

SPT DGC No programat 

VIES INTEGRADES 

B-300/BV-3002: Condicionament Calaf/Súria SPT DGC No programat 

B-402: Condicionament Guardiola de Berguedà-Campdevànol SPT DGC No programat 

B-522: Condicionament Vic-Manlleu SPT DGC No programat 

BV/LV-4241: Condicionament Berga-St.Llorenç de Morunys SPT DGC No programat 

Adequció pista Mura-Rocafort SPT DGC No programat 

Nova via: Gironella-Casserres DGC DGC No programat 

BV-4131: Condicionament Casserres-Puig-reig SPT DGC No programat 

Vials accés Aerodròm de Calaf SPT DGC No programat 

Vials accés Aerodròm de Prat de Moià SPT DGC No programat 

Vial de connexió BV-4316 (Sta. Eulàlia Riuprimer) amb C-25 i C-17 SPT DGC No programat 

Condicionament Santpedor-Castellnou de Bages SPT DGC No programat 

Font: Pla territorial parcial de les Comarques centrals 

Nomenclatura: 

PITC Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 

MIFO Ministeri de Foment 

SPT Secretaria per a la Planificació Territorial del DPTOP 

DGC Direcció General de Carreteres de la Secretaria per a la Mobilitat del DPTOP 

DGTT Direcció General del Transport Terrestre de la Secretaria per a la Mobilitat del DPTOP 




La programació en la Fase 1 indica que l’actuació prevista s’iniciarà o es finalitzarà abans de l’any 

2015, i la programació en la Fase 2 indica que l’actuació s’iniciarà després de l’any 2015. 

C.5.2.2. Revisió de l’agenda 

L’agenda s’actualitzarà, d’acord amb el que preveu l’art. 59.4 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, 

en el termini de sis anys des de la publicació del present POUM per acord de l’Ajuntament d’Olvan, 

després d’un termini d’un mes d’informació pública. Aquest acord s’haurà de publicar al Butlletí 

Oficial corresponent i s’ha de comunicar a la comissió territorial d’urbanisme competent. 

Les previsions realitzades a l’apartat anterior podran ser modificades a instància del propietaris 

afectats o d’ofici, si es justifica la necessitat i conveniència per a l’interès públic, i amb el 

procediment legal que escaigui. 




C.6. EL MEDI NATURAL (VALORS MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTICS) 

C.6.1. Usos del sòl 

Tal i com es pot observar en la imatge, l’ús de sòl o coberta vegetal majoritària a Olvan és la 

constituïda pels boscos, el qual s’ha anomenat ús forestal, amb un 65% aproximadament de la 

superfície municipal. A continuació, tenim l’ús agrícola, situat en la zona de la plana d’Olvan i 

comprèn una extensió aproximada del 30% del total del municipi. Per últim, el 5% de superfície 

restant està ocupada pels nuclis urbans, així com també les masies disseminades i per espais 

desforestats nuus de vegetació. 

Figura. Distribució dels usos del sòl al municipi d’Olvan 

Usos FORESTALS 

Usos AGRÍCOLES 

Usos URBANITZATS 

Sòls DESFORESTATS 

Fotos. Vessants afectades per incendi forestal a la vall de la riera de la Portella (esquerra) i estrat herbaci amb diversitat 

destacada d’espècies en terrenys rocosos de l’entorn immediat del polígon de Cantallops Roca-rodona (dreta) 

Foto. Mosaic agroforestal de la part baixa del terme d’Olvan, amb les panoràmiques de la Serra de Queralt al fons (esquerra) 

i pastures de l’entorn de Minoves (dreta) 




C.6.2. Vegetació 

Dins la geografia del municipi d’Olvan hi trobem representades diverses comunitats vegetals amb 

diferent grau d’importància ecològica. Aquesta distribució ve donada per la topografia de la zona, 

el substrat geològic, la intervenció antròpica secular i la influència dels diversos cursos hídrics que 

circulen pel municipi. Es diferencien 7 grans grups d’agrupacions vegetals amb característiques 

diferents segons la seva ubicació: 

→ Boscos Aciculifolis 

→ Boscos d’Esclerofil·les i Laurifolis 

→ Prats i altres formacions herbàcies 

→ Bosquines i Matollars mediterranis i submediterranis 

→ Pastures intensives 

→ Vegetació associada a cursos hídrics 

→ Camps de conreu 

C.6.3. Hàbitats d’interès comunitari 

Espais naturals protegits 

Donat el fet de no trobar cap espai natural protegit dins del terme municipal, cal destacar el fet de 

tenir-ne alguns de propers al límit municipal. Així, per tal de mostrar gràficament la ubicació dels 

diferents espais naturals protegits a nivell comarcal, en la pàgina següent es mostra una fitxa 

indicativa dels mateixos. 

A nivell d’espai natural és destacable la vall del riu Portella, que tot i l’incendi que va afectar bona 

part de les seves vessants ja fa uns anys, presenta un interès especialment destacat. En aquesta vall 

hi ha una zona humida d’especial interès no catalogada com a tal: el pantà de Fuïves. 

Foto. Primers raigs de sol al serrat de la Vila, a les vessants meridionals de la vall de la Portella 




C.6.4. Fauna 

Foto. Pantà de Fuïves amb el serrat de la Vila al font, a la vall de la Portella 

Per tal d’analitzar la fauna que habita en els diferents espais del municipi, s’han analitzat les 

informacions presents en el Banc de dades de biodiversitat de Catalunya del Departament de Medi 

Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Aquesta base de dades recull totes aquelles 

espècies animals vertebrades que s’han observat algun cop en tota l’extensió del terme municipal. 

El sistema d’ordenació d’informació que utilitza aquest suport informàtic, és mitjançant quadrícules 

UTM. Per al municipi d’Olvan, s’han utilitzat les quadrícules 31T_DG_06, 31T_DG_05 i 31T_DG_15. 

C.6.5. Unitats de paisatge 

Tot i que el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals ja està aprovat definitivament, el 

Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals encara està en elaboració i de fet no s’ha realitzat la 

participació pública que s’ha realitzat en Catàlegs d’altres àmbits territorials. Cal comentar, no 

obstant, que aquest instrument estableix unes unitats de paisatge a nivell supramunicipal. 




C.6.6. Connectivitat ecològica i biodiversitat 

Per tal d’analitzar aquest apartat, cal abans fer referència als diferents conceptes que ajuden a 

entendre la importància de la connexió dels diferents espais naturals. 

Tal i com es pot observar en la figura anterior, els principals factors de conservació de biodiversitat 

propers al municipi, són els tres espais considerats PEIN i que es situen al nord i al sud-est 

municipal. 

Aquests tres espais es pot considerar que estan connectats per una sèrie de connectors terrestres 

fonamentats en gran part per l’existència dels diferents cursos fluvials que discorren en sentit nordest 

sud-est en el terme municipal. 

Cal remarcar que bona part del terme municipal, donada la seva baixa antropització, funciona com 

a connector entre els espais protegits de la serra del Picancel i de Els Tres Hereus. 




C.7. EL PATRIMONI 

El patrimoni de d’Olvan es caracteritza per dos grans grups: el patrimoni arquitectònic, representat 

per les masies i les esglésies romàniques escampades pel terme municipal, i el patrimoni natural, les 

zones d’interès natural (moltes associades als cursos fluvials que solquen el municipi i als estanys), i 

les fonts. 

El patrimoni arquitectònic situat fora del nucli urbà, i el patrimoni natural del municipi d’Olvan 

estan molt relacionats entre sí; formen una trama bastant homogènia en el territori articulada per 

una xarxa molt important de camins. 

C.7.1. Elements protegits per la normativa general (Llei 9/1993). 

Actualment, pocs són els elements que es troben protegits de forma legal. 

De fet, al terme municipal no hi ha cap element declarat BCIN i tampoc no existeix cap element 

declarat com a BCIL. 

L’Inventari de Patrimoni Cultural d’Olvan descrit a continuació, estableix una sèrie de 

recomanacions en aquest sentit: 

− Instar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya d’incoar expedient per 

declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) els següents edificis i/o conjunts 

patrimonials: 

Pont d’Orniu 

Restes del pont vell d’Orniu 

Forats a la roca del primer pont d’Orniu 

Església de Santa Maria de Valldaura 

Masia de Valldaura Vell 

− Instar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a declarar el jaciment 

arqueològic de Minoves o Llavaneres com Espai de Protecció Arqueològica (EPA). 

− Proposar que l’Ajuntament d’Olvan, a través del Consell Comarcal del Berguedà i en 

aplicació de la Llei del Patrimoni Català (1993), declari Bé d’Interès Local (BCIL) els 

següents béns immobles: 

Jaciment arqueològic de Minoves (en el cas que no sigui declarat EPA) 

Pont d’Orniu (en el cas que no sigui declarat BCIN) 

Restes del pont vell d’Orniu (en el cas que no sigui declarat BCIN) 

Forats a la roca del primer pont d’Orniu (en el cas que no sigui declarat 

BCIN) 

Església de Santa Maria de Valldaura (en el cas que no sigui declarat BCIN) 

Masia de Valldaura Vell (en el cas que no sigui declarat BCIN) 

Església de Santa Maria d’Olvan. 

Les masies de Palau, Ferreres, Minoves, Boladeres, el Ballaró, la Riba i 

Trasserra. 

C.7.2. Inventari del Patrimoni Cultural d’Olvan. 

El municipi d’Olvan disposa d’un Inventari de Patrimoni Cultural, el qual ha estat realitzat per 

encàrrec de l’Oficina Cultural de la Diputació de Barcelona, a petició de l’ajuntament d’Olvan. 

Els elements fitxats són els que es relacionen a continuació, els quals estan classificats segons la 

tipologia. 




1.-Patrimoni immoble: 

1.1.-Edificis 

− El Ballaró (1.1) 

− Pallissa del Ballaró (1.1) 

− Sant Salvador (1.1) 

− Boladeres (1.1) 

− Molí de Boladeres (1.1) 

− Trasserra (1.1) 

− Sant Francesc de Trasserra (1.1) 

− Masoveria de Trasserra (1.1) 

− Santa Maria d'Olvan (1.1) 

− Rectoria d'Olvan (1.1) 

− Cal Rafel (1.1) 

− Coll Cervera, antigament Coll de la Cervera (1.1) 

− La Pera (1.1) 

− Palau de Biure (1.1) 

− Masoveria de Palau de Biure (1.1) 

− Mare de Déu de la Pietat de Palau (1.1) 

− Pallissa de Palau (1.1) 

− Montsent (1.1) 

− Fuives (1.1) 

− Minoves (1.1) 

− Sant Martí (1.1) 

− La Casanova (1.1) 

− Pla del Gol (1.1) 

− Tàpies (1.1) 

− Can Llop (1.1) 

− Mare de Déu de can Llop (1.1) 

− La Riba (1.1) 

− Valldaura Vell (1.1) 

− Santa Maria de Valldaura (1.1) 

− Blancs (1.1) 

− La Tor (1.1) 

− Alzinosa (1.1) 

− Sindicat d'Olvan (1.1) 

− Arxiu municipal d'Olvan (1.1) 

− Valldaura Nou (1.1) 

− Boix (1.1) 

− Cal Ramonet de Pursals (1.1) 

− Cal Roig (1.1) 

− Fuià (1.1) 

− Ateneu d'Olvan (1.1) 

− Ferreres (1.1) 

− Mare de Déu del Roser de Ferreres (1.1) 

− Les Cases (1.1) 

− Molí de can Llop (1.1) 

− La Bauma o la Balma (1.1) 

− Ajuntament d'Olvan (1.1) 




− Gotsenes (o Gotzeneres) (1.1) 

1.2.-Conjunt arquitectònic 

− Olvan (1.2) 

− Grup Sant Ramon (1.2) 

− Grup Sant Josep (1.2) 

− Barri de l'Estació d'Olvan (1.2) 

1.3.-Element arquitectònic 

− Llindes del Ballaró (1.3) 

− Tina de vi del Ballaró (1.3) 

− Caldera del mas Sant Salvador (1.3) 

− Sant Salvador de Sant Salvador (1.3) 

− Cuina de Boladeres (1.3) 

− Altar major de Santa Maria d'Olvan (1.3) 

− Cups de vi de la Pera (1.3) 

− Sala de Palau (1.3) 

− Resclosa de la fàbrica de cal Rosal (1.3) 

− Pica de cal masover de Minoves (1.3) 

− Llindes de Minoves (1.3) 

− Divesos elements petris treballats de la Riba (1.3) 

− Tina de vi de la Riba (1.3) 

− Llindes i blocs monolítics de Valldaura Vell (1.3) 

− Cuina de Valldaura Nou (1.3) 

− Llindes i pedres de Valldaura Nou (1.3) 

− Cairons de Valldaura Nou (1.3) 

− Pou-cisterna de Palau de Biure (1.3) 

− Forat a la roca de cal Roig (1.3) 

− Rentamans de la sala del mas de la Riba (1.3) 

− Sales de Ferreres (1.3) 

− Forn de pa de les Cases (1.3) 

− Cuina de les Cases (1.3) 

− Safareig públic d'Olvan (1.3) 

− Pou del Mas Sant Salvador (1.3) 

− Element petri de la Tor (1.3) 

1.4.-Jaciments arqueològics 

− Dipòsit del poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves (1.4) 

− Poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves (1.4) 

− Sant Martí de Llavaneres o de Minoves (1.4) 

− Forn de teules del Pla del Gol (1.4) 

− Pont medieval d'Orniu, o pont vell d'Orniu (1.4) 

− Forats del pont d'Orniu (1.4) 

− Jaciment Serrat Alt de Ferreres (1.4) 

− Construccions hidràuliques de l'antic molí de can Llop (1.4) 

− Cups de la Bauma o la Balma (1.4) 

− Forats a la roca de la resclosa de l'antic molí fariner d'Obiols (1.4) 

− Tines de Ferreres d'Olvan (1.4) 




1.5.-Obra civil 

− Antic traçat del tren de cal Rosal (Olvan) fins a Pedret (1.5) 

− Campament de l'antic ·Frente de Juventudes" (1.5) 

− Pont d'Orniu (1.5) 

− Resclosa de la fàbrica de L'Ametlla de Casserres (1.5) 

− Resclosa de la fàbrica de la Plana (1.5) 

2.-Patrimoni moble 

2.1.-Elements urbans 

− Creu commemorativa d'Olvan (2.1) 

− Creu de Trasserra (2.1) 

− Creu de Minoves (2.1) 

− Creu de Tàpies (2.1) 

− Creu de la Riba (2.1) 

2.2-Objectes 

− La Mare de Déu dels Dolors del Ballaró (2.2) 

− Arada del Ballaró (2.2) 

− Rellotge de caixa del Ballaró (2.2) 

− Canterano de Boladeres (2.2) 

− Torn mecànic de Boladeres (2.2) 

− Pica baptismal de Santa Maria d'Olvan (2.2) 

− Mare de Déu del Roser de la Pera (2.2) 

− Molí d'oli de Palau (2.2) 

− Mare de Déu de Valldaura (2.2) 

− Premsa de raïm de la Riba (2.2) 

− Arreu del mas la Riba (2.2) 

− Lauda sepulcral de Valldaura Vell (2.2) 

− Calaixera de Valldaura Nou (2.2) 

− Capelleta de la sala de la Riba (2.2) 

− Sant Crist de la Riba (2.2) 

− Roda de molí de Fuià (2.2) 

− Element pètris de la Tor (2.2) 

− Llinda de l'antic edifici seu de la Casa de la Vila d'Olvan (2.2) 

2.3.-Col.leccions 

− Col·lecció de pistoles del Ballaró (2.3) 

− Col·lecció de caixes de núvia del Ballaró (2.3) 

− Col·lecció de calaixeres del Ballaró (2.3) 

− Col·lecció de taules del Ballaró (2.3) 

− Col·lecció d'objectes d'ús domèstic del Ballaró (2.3) 

− Col·lecció de caixes de núvia de Boladeres (2.3) 

− Col·lecció de calaixeres de Boladeres (2.3) 

− Col·lecció d'imatgeria religiosa de Boladeres (2.3) 

− Col·lecció de llits de Boladeres (2.3) 

− Col·lecció de mobiliari domèstic de Boladeres (2.3) 

− Col·lecció d'objectes d'aram de Boladeres (2.3) 




− Col·lecció d'eines i màquines de pagès de Boladeres (2.3) 

− Col·lecció d'elements de culte de Santa Maria d'Olvan (2.3) 

− Col·lecció de maquinària de pagès de la Pera (2.3) 

− Col·lecció de licors de Destil·leries Garriga (2.3) 

− Col·leció d'ampolles de licor antigues (2.3) 

− Col·lecció de diferents elements de vidre bufat català (2.3) 

− Col·lecció d'objectes menors de forja de Minoves (2.3) 

− Col·lecció de calaixeres de Minoves (2.3) 

− Col·lecció de vestits de Minoves (2.3) 

− Col·lecció d'eines i màquines de pagès de cal masover de Minoves (2.3) 

− Fons documental de Minoves (2.3) 

− Col·lecció de llits de Valldaura Nou (2.3) 

− Col·lecció d'eines i màquines de pagès de Valldaura Nou (2.3) 

− Col·lecció de caixes de núvia de Palau de Biure (2.3) 

− Col·lecció de mobles de Palau de Biure (2.3) 

− Col·lecció de paper moneda (2.3) 

− Col·lecció de vestits de la Riba (2.3) 

− Col·lecció de caixes de núvia de la Riba (2.3) 

− Col·lecció de mobles de la sala de la Riba (2.3) 

− Col·lecció d'eines i màquines de pagès de Fuià (2.3) 

− Alcoves de Ferreres (2.3) 

− Col·lecció d'objectes domèstics de Ferreres (2.3) 

− Col·lecció d'eines i màquines de pagès de les Cases de Ferreres (2.3) 

− Moles del molí fariner de can Llop (2.3) 

3.-Patrimoni documental 

3.1.-Fons d’imatges 

− Fons d'imatges de Minoves (3.1) 

3.2.-Fons documentals 

− Fons documental del Ballaró (3.2) 

− Fons documental de Boladeres (3.2) 

− Goigs de Santa Maria d'Olvan (3.2) 

− Fons documental de la masia Valldaura (3.2) 

− Goigs de Mare de Déu de Valldaura (3.2) 

− Fons documental de Pursals (3.2) 

− Fons documental de la Riba (3.2) 

− Fons documental d'Olvan conservat a Montserrat (3.2) 

− Goigs de Sant Sebastià (3.2) 

3.3.-Fons bibliogràfics 

− Bilblioteca del Ballaró (3.3) 

− Col·lecció de llibres antics de la Riba (3.3) 




4.-Patrimoni immaterial 

4.1.-Manifestació festiva 

− Mercat del Bolet de cal Rosal (4.1) 

− Festa de Sant Sebastià d'Olvan (4.1) 

− Festa Major d'Olvan (4.1) 

− Festa Major de Cal Rosal (4.1) 

− Diada nacional de l'11 de setembre (4.1) 

− Revetlla de Sant Joan (4.1) 

4.2.-Manifestació festiva 

− Receptes de cuina de cal Rosal (4.2) 

4.3.-Tradició oral 

− Corrandes i dites d'Olvan (4.3) 

− Llegenda del castell d'Olvan (4.3) 

4.4.-Música i dansa 

− Cançó de Valldaura (4.4) 

5.-Patrimoni natural 

5.1.-Zones d’interès natural 

− Arnes del Ballaró (5.1) 

− Pedres de la Pera (5.1) 

− Font de Minoves (5.1) 

− Font d'Olvan (5.1) 

− La bauma de la Bauma (5.1) 

− Pedrera de la Bauma (5.1) 

− La Balma Cogulera (5.1) 

− Font del Tubang (5.1) 

− Granja de reproducció de rucs guarans de Fuives (5.1) 

− Els estrets de la riera d'Olvan (5.1) 

− Gorg del Garrofí (5.1) 

− Font de cal Llop (5.1) 

5.1.-Espècimens botànics singulars 

− Les cinc alzines (5.2) 

Nota: Aquest treball descrit anteriorment és un inventari en el que es va documentar el patrimoni 

del municipi en general, però no té caràcter normatiu i, per tant, no suposa una protecció. Aquest 

inventari documenta el conjunt del patrimoni i l’agrupa en diferents categories. Aquest inventari 

s’ha fet servir com a base per a realitzar el llistat de patrimoni immoble que cal protegir en aquest 

POUM, i que quedarà descrit a les Normes urbanístiques. 




D. DESCRIPCIÓ I RESULTAT DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ 

CIUTADANA 

Un bon pla d’urbanisme és aquell que, més enllà de la seva qualitat tècnica, es pot configurar amb 

la corresponsabilització de tots els agents que intervenen en el procés urbà, de manera que permeti 

dur a terme sense grans tensions la creació de les noves regles del joc que regiran l’urbanisme d’un 

territori durant els següents anys. 

El Programa de participació ciutadana (PPC) ha de tenir molt present la sensibilitat i necessitats 

objectives de la totalitat del territori, de la mateixa manera que haurà tingut en compte la 

sensibilitat de tots els ciutadans, amb interessos i voluntats en ocasions contraposats. En el cas de 

la ciutadania, caldrà elaborar línies específiques de participació adreçades a entitats, sectors 

específics i al conjunt de ciutadans. 

La creació d’instàncies adequades i d’instruments de participació efectius són la condició 

inexcusable per a trobar el consens al voltant del POUM que en garanteixi l’eficàcia i la credibilitat. 

La informació ha de fluir des del primer dia, i per tant l’establiment de mecanismes de participació 

ha d’anar plegat amb l’inici dels treballs del Pla. El coneixement del procés de redacció, de les 

persones que formaran l’equip redactor, són elements que ajudaran, en els moments de màxim 

debat, a obtenir el necessari consens. 

Objectius del Programa de participació ciutadana 

− Fomentar i garantir els drets d’informació, iniciativa i participació ciutadana. 

− Facilitar la divulgació i la comprensió dels continguts dels treballs 

− Establir un marc de participació on es pugui donar veu als ciutadans i ciutadanes d’Olvan 

i que permeti assolir un alt grau de consens i implicació en el planejament. 

Aquest programa ha d’abastar les diferents fases d’elaboració dels documents del POUM, amb la 

finalitat de facilitar la divulgació i la comprensió dels objectius d’una banda, i la formulació 

d’al.legacions i suggeriments o propostes i alternatives, de l’altra. 

El present programa estableix el procés de participació en la confecció del Pla d’Ordenació 

Urbanístic Municipal i relaciona els mecanismes de consulta i de participació perquè tots els 

ciutadans puguin utilitzar-los, tant els creats específicament amb aquesta finalitat, com els 

mecanismes legals existents. 

D.1. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES ADOPTADES 

D1.1. Presentació pública dels treballs del POUM i del document de criteris, 

objectius i solucions generals. 

El dilluns 28 de setembre de 2009, es van presentar els estudis previs, els criteris i les primeres 

propostes per a la elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). 

En aquest acte també es va presentar als ciutadans del municipi l’equip redactor, el calendari i el 

programa de treball, i es van explicar els treballs realitzats en la fase d’informació i avanç. 

En el mateix acte es va repartir entre els assistents un fulletó informatiu sobre els treballs que 

s’estan realitzant del POUM i un resum dels criteris i objectius del POUM. També es va repartir una 




enquesta on els ciutadans poden opinar sobre els primers esbossos del Pla reflectits en el document 

de criteris i objectius, i, per altra banda, poden expressar les seves propostes i suggeriments. 




D.1.2. Full informatiu dels treballs del POUM. 

A l’acte públic de presentació dels treballs del POUM i del document de criteris i objectius, es va 

repartir entre els assistents un fulletó informatiu sobre els treballs que s’estan realitzant del POUM i 

un resum dels criteris i objectius del POUM. 




D.1.3. Enquesta sobre l’avanç de POUM. 

L’enquesta es va distribuir el dia 28 de setembre de 2009, coincidint amb la celebració de l’acte 

públic informatiu dels treballs del POUM i del document de criteris i objectius. 

Posteriorment, es va penjar l’enquesta a l’apartat del POUM de la web de l’ajuntament d’Olvan. 




D.1.4. Exposició pública dels treballs a les oficines municipals 

S’exposaran a les oficines municipals, uns plafons on es resumeixin els treballs d’informació i els 

criteris i objectius del POUM, així com les primeres propostes. 

Pàgina web www.olvan.cat 

A la web de l’ajuntament, hi haurà un apartat pel POUM. 

En aquesta secció s’explicarà què és un POUM i quins són els criteris i objectius del POUM d’Olvan. 

També es pot obtenir informació sobre els treballs del POUM, informació i publicitat sobre els actes 

informatius del POUM, i informació urbanística del POUM. 

Per altra banda, cal destacar que l’enquesta que es va repartirà el dia de l’acte públic informatiu del 

POUM, es penjarà a la pàgina web de l’ajuntament, per tal que qui no pogués assistir a l’acte, 

també pugui opinar i presentar suggeriments i propostes. 

Es posarà a disposició dels ciutadans els mitjans per a la recollida de suggeriments i propostes: a 

través del Registre General de l’Ajuntament, o bé via internet a través de la web de l’Ajuntament 

d’Olvan, on es va crear un enllaç directe per enviar les propostes mitjançant un formulari dissenyat 

per l’equip redactor i l’Ajuntament. 







D.1.5. Reunions de la comissió de seguiment. 

En l’àmbit intern de l’Ajuntament ha creat una comissió de seguiment presidida per l’alcaldessa o 

per delegació el regidor d’urbanisme i formada per un regidor de cada grup municipal, l’arquitecte 

municipal, un membre de l’equip redactor i el secretari de l’Ajuntament. 

La comissió de seguiment ja s’ha reunit en una ocasió, prèviament a l’aprovació de l’Avanç de 

POUM. A més té previst reunir-se en una segona ocasió, abans de l’aprovació inicial del POUM. 

D.2. RESULTATS DERIVATS DE LES AL.LEGACIONS I SUGGERIMENTS 

PRESENTATS 

Fase d’Avanç de POUM: 

Es va posar a disposició dels ciutadans els mitjans per a la recollida de suggeriments i propostes: a 

través del Registre General de l’Ajuntament, o bé via internet a través de la web de l’Ajuntament 

d’Olvan (www.olvan.cat), on es va crear un enllaç directe per enviar les propostes mitjançant un 

formulari dissenyat per l’equip redactor i l’Ajuntament. 

L’ajuntament ha tingut en consideració els resultats de l’enquesta i del suggeriments presentats a 

l’avanç del POUM, tot i que no es doni resposta en el tràmit inicial. 

D.3. SÍNTESI DE LES MODIFICACIONS O ASPECTES INCORPORATS AL PLA 

Pel que fa als suggeriments presentats pels habitants d’Olvan a les propostes dels treballs d’avanç 

del POUM, aquests no han alterat el conjunt de propostes de l’avanç de POUM. 

Els suggeriments presentats per a les zones de Cal Llop i Fuià, han provocat que s’hagin tornat a 

delimitar els sectors de sòl urbanitzable delimitat de caràcter industrial (PPU-1 i PPU-3) ja previstos a 

les Normes subsidiàries vigents (tot i que amb algunes modificacions pel que fa als àmbits), i que el 

document de l’Avanç de POUM proposava suprimir. 

Tanmateix, i d’acord amb l’oficina tècnica municipal s’ha ajustat la qualificació del sòl a la realitat 

física existent del nord del nucli de Cal Rosal d’acord amb la modificació puntual de planejament 

vigent en tràmit. 




E. LA DIAGNOSI 

Mancances i potencials. 

El municipi d’Olvan es caracteritza per tenir dos nuclis de població principals amb caràcter i 

morfologia molt diferent. 

Per altra banda, també és important remarcar la presència de diverses àrees industrials de poca 

dimensió dedicades majoritàriament a l’extracció d’àrids i que se situen preferentment a l’àrea 

delimitada per l’antiga carretera C-154, la nova variant d’aquesta carretera, la carretera C-16a 

(antiga C-1411), i l’autovia C-16. 

També caldria destacar la importància de les nombroses masies i edificacions rurals (moltes 

associades a activitats ramaderes) en l’estructura del territori del municipi d’Olvan. 

Aquesta estructura actual del municipi d’Olvan a curt termini canviarà d’una manera destacada 

amb la implantació d’un polígon per activitats econòmiques d’abast comarcal promogut per 

l’INCASOL, dins del terme municipal d’Olvan. 

Aquest fet ha de servir per a reactivar el teixit productiu i l’economia del municipi, però de cap 

manera ha de provocar és un creixement desmesurat d’habitatges, els quals donarien resposta a 

una hipotètica demanda de vivenda per a nova població atreta per l’oferta laboral causada per la 

implantació del nou polígon comarcal per a activitats econòmiques. 

Un altre fet a remarcar ocorregut els últims anys, és la posada en servei de la nova autovia C-16. 

Aquest fet pot ser una nova oportunitat per a rellançar el caràcter tradicionalment comercial del 

nucli de Cal Rosal. L’antic traçat de la carretera C-16a s’ha de convertir en una travessera amb un 

tractament molt més urbà. Actualment, ja s’estan portant a terme diferents obres d’arranjament de 

la travessera urbana de la carretera C-16a al seu pas per Cal Rosal, per tal de convertir la carretera 

amb una via de caràcter més urbà, on el trànsit rodat perdi importància i el vianant guanyi espai. 

El mateix nucli de Cal Rosal es caracteritza per una altre fet que cal destacar: el contacte del nucli 

amb la llera del riu Llobregat. Aquesta situació s’ha d’aprofitar per tal de configurar una sèrie 

d’àrees d’esbarjo vinculades al riu Llobregat, tot procurant que els nous creixements d’habitatges 

que es proposin en un futur s’allunyin el més possible de la llera del riu, tal com proposa el Pla 

d’usos de l’espai fluvial de Cal Rosal de la Diputació de Barcelona 

També s’han de tenir presents les diferents activitats econòmiques i de lleure ubicades al sòl rústec 

del municipi d’Olvan, que el nou planejament general ha de regular. 

Per últim, seria important tenir en compte el gran nombre de masies i edificacions rurals 

disseminades per tot el terme municipal, que conjuntament amb la xarxa de camins rurals i 

tradicionals, formen una malla que articula el territori, que el planejament ha de potenciar i 

protegir. 







2. MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: 

ORDENACIÓ 

A. OBJECTIUS I CRITERIS 

A.1 ELS CRITERIS, ELS OBJECTIUS I LES ESTRATÈGIES D’ORDENACIÓ 

La redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Olvan es fonamenta en criteris i estratègies 

que són resultat d’integrar les determinacions del Pla General Territorial de Catalunya i el Pla 

Territorial Parcial de les Comarques Centrals, les exigències normatives de la Llei d’Urbanisme DL 

1/2010, la Llei estatal del Sòl 8/2007, la Llei 18/2007 de dret a l’habitatge, i les informacions 

territorials i mediambientals. 

Els objectius generals del POUM. 

Inscriure adequadament el municipi d’Olvan en el context de l’àrea del Baix Berguedà i de 

la comarca, buscant un paper actiu del municipi en aquestes àrees territorials, tot 

mantenint la seva personalitat pròpia. 

El nou planejament general no s’ha de basar en un model de creixement extensiu, sinó en 

un nou model de consolidació i millora de l’actual estructura urbana, aprofitant les àrees 

no consolidades de dins de la trama urbana que no s’han arribat a desenvolupar. 

S’ha de preveure un creixement ordenat, que ha d’anar vinculat a la resolució dels 

problemes actuals de mobilitat presents al nucli urbà del poble d’Olvan (proposta de 

tancament de l’anella viària perimetral del municipi), i a l’obtenció de sòl per a ubicar els 

equipaments que necessitarà el municipi en un futur immediat. 

Creació de recorreguts per a vianants dins del nuclis del poble d’Olvan i Cal Rosal, que 

uneixin els diferents equipaments a través d’unes seqüències de places i zones verdes. 

Preveure una reserva de sòl per a activitats econòmiques per al futur desenvolupament de 

la segona fase del polígon comarcal Rocarodona-Olvan. 

Potenciar i protegir la xarxa vertebradora del territori formada per les masies i els camins 

rurals. 

Potenciar i protegir els diferents cursos fluvials que solquen el municipi, així com les seves 

lleres, sobretot pel que fa a la llera del riu Llobregat i a la llera de la riera de la Portella. 

Les propostes del POUM. 

Creació d’un nova àrea de creixement al nord-est del poble d’Olvan que permeti completar 

l’anella viària en aquest zona del poble i permeti aconseguir la cessió de sòl per 

equipaments, com també sòl per a delimitar una zona de protecció a l’àrea de contacte 

amb el rec de l’Aigua Roja. 

Delimitació d’un nova àrea de creixement al sud del poble d’Olvan que permeti completar 

l’anella viària en aquest zona, així com configurar nous recorreguts per accedir al poble 

d’Olvan des de la carretera d’entrada al poble, al qual connecta amb la carretera C-154. 

També ha de permetre aconseguir la cessió de sòl per equipaments (camp de futbol i 




d’altres), com també sòl per a zones verdes que protegeixin l’àrea més propera al rec de 

l’Aigua Roja. 

Proposta de transformació de l’ús de dues àrees de caràcter industrial que han quedat 

envoltades per la trama urbana del poble d’Olvan. 

Proposta de canvi d’usos al sector de sòl urbanitzable delimitat per les NNSS vigents al 

nucli de Cal Rosal, passant dels usos industrials previstos actualment a usos d’habitatges, 

terciari i usos logístics, per tal de reforçar el caràcter comercial de Cal Rosal. 

Proposta de delimitació d’un sector industrial de sòl urbanitzable no delimitat, per tal de 

preveure la futura ampliació amb una segona fase del polígon per a activitats econòmiques 

de Rocarodona-Olvan. 

Creació de bosses d’aparcament a les entrades de Cal Rosal. 

Incorporació de les determinacions del Pla Director urbanístic de les Colònies del Llobregat 

per a l’àmbit de Cal Rosal. 

Regulació de les activitats en sòl no urbanitzable. 

Connectar els diferents veïnats i àrees urbanes del municipi que actualment no estan 

connectats o ho estan deficitàriament (potenciant el camí asfaltat que uneix els nuclis 

urbans de Cal Rosal i Olvan poble, com també millorant la xarxa de camins rurals). 

A.2 ANÀLISI D’ALTERNATIVES 

a) Pel que fa a la proposta de crear una nova àrea de creixement al sud del nucli del poble 

d’Olvan per tal d’aconseguir per cessió una àrea d’equipament per a la ubicació d’un nou 

camp de futbol, s’han estudiat les següents alternatives: 

• Alternativa A: Incloure el camp de futbol actual, situat a l’entrada del poble d’Olvan, 

dins del sector de sòl urbanitzable proposat al sud del nucli. 

o Opció amb menys cost econòmic pel que fa a la construcció del camp de 

futbol, doncs el camp de futbol actual s’inclouria dins del sector de sòl 

urbanitzable proposat pel POUM al sud del poble, i s’obtindria a través de 

cessió. 

• Aspectes positius: 

− Aconseguir que l’actual camp de futbol passi a ser de titularitat 

pública. 

− Noves connexions viàries que possibiliten altres vies d’accés al 

nucli del poble d’Olvan, i que a més a més permeten la creació de 

recorreguts en forma d’anella majoritàriament de sentit únic. 

− Promoure el sanejament del rec de l’Aigua Roja, construint un 

sistema de clavegueram que eviti l’abocament de les aigües 

residuals directament en aquest rec. 

• Aspectes negatius: 

− Creixement important al sud del nucli del poble d’Olvan, en una 

àrea propera a un rec. 




• Alternativa B: Delimitació d’una zona d’equipament amb destí a un nou camp de 

futbol a l’àrea compresa entre el camí de del cementiri i el rec de l’Aigua Roja, just 

davant del cementiri. 


− Noves connexions viàries que possibiliten altres vies d’accés al 

nucli del poble d’Olvan, i que a més a més permeten la creació de 

recorreguts en forma d’anella majoritàriament de sentit únic. 





− Construcció d’un nou camp de futbol, quan a poca distància ja 

n’existeix un, encara que no sugui de titularitat pública. 

− Creixement important al sud del nucli del poble d’Olvan, en una 

àrea propera a un rec. 

• Alternativa C: Manteniment de la classificació com a sòl no urbanitzable de l’àrea 

d’estudi situada al sud del poble d’Olvan. Manteniment de la titularitat privada del 

camp de futbol actual, fet que provocaria la necessitat de prorrogar el “lloguer” del 

camp de futbol als propietaris dels terrenys on es troba ubicat. 


− Manteniment de la classificació com a sòl no urbanitzable de 

l’àrea més pròxima al rec de l’Aigua Roja. 


− Impossibilitat de tenir un camp de futbol de titularitat pública. 

− Impossibilitat d’executar les millores que necessita aquest 

equipament esportiu, i que la població del municipi reclama. 

− Impossibilitat de completar l’anellat de la xarxa viària. 

b) Pel que fa a la proposta de canvi d’usos al sector de sòl urbanitzable situat al sud de Cal 

Rosal ja previst a les Normes subsidiàries vigents i que el POUM proposa mantenir: 

• Alternativa A: Manteniment dels usos industrials i logístics previstos pel planejament 

vigent, a tot l’àmbit del sector de sòl urbanitzable anomenat, a les NN SS vigents, PP- 

5. 


− Potenciar el caràcter de pol d’activitat econòmica de Cal Rosal. 


− Continuació d’un model obsolet de gran indústria, que ja no 

compleix satisfactòriament les demandes de la societat actual. 

− Problemes de “convivència” entre els usos industrials proposats i 

les àrees d’habitatges que limiten amb el sector de sòl 

urbanitzable. 

− Poca viabilitat de l’àrea industrial del PP-5, sobretot després de 

l’aprovació definitiva de la primera fase del Polígon per a 

activitats econòmiques “Rocarodona-Olvan”, d’abast 

supramunicipal. 




• Alternativa B: Proposta de canvi d’ús a tot l’àmbit del sector de sòl urbanitzable PPU-5, 

passant de l’ús industrial previst a les NN SS vigents a usos d’habitatge unifamiliar i 

plurifamiliar, seguint les tipologies presents actualment als voltants. 


− Suprimir les possibles incompatibilitats entre els usos industrials i 

d’habitatge. 


− Potenciar que Cal Rosal esdevingui un nucli residencial, enlloc 

d’una àrea de caràcter comercial i d’activitat econòmica. 

• Alternativa C: Proposta de canvi d’ús a tot l’àmbit del sector de sòl urbanitzable PPU-5, 

passant de l’ús industrial previst pel planejament vigent a usos d’habitatge unifamiliar i 

plurifamiliar, a les àrees més pròximes als habitatges actuals (Grup Sant Ramon), i usos 

comercials, logístics i d’activitat econòmica (terciari), a l’àrea situada més al sud. 


− Potenciar el caràcter comercial que ha tingut tradicionalment el 

nucli de Cal Rosal. 

− Suprimir les possibles incompatibilitats entre els usos industrials i 

d’habitatge. 


− Eliminar del tot els usos industrials a l’àmbit del nucli de Cal 

Rosal. 

c) Pel que fa a la proposta de crear una nova àrea de creixement al nord del nucli del poble 

d’Olvan, la qual completaria el creixement i tancaria el nucli en aquesta àmbit, s’han 

estudiat les següents alternatives: 

• Alternativa A: Proposta de delimitar la nova àrea de creixement al nord-est del nucli 

d’Olvan, al límit de l’àrea de Cal Rafel i de la zona d’equipaments. 


− Possibilitar el tancament de l’anella viària, ja prevista a les NN SS 

vigents, en aquesta àrea. 

− Acumular les cessions al nord del sector per a equipament deixant 

com a sòl d’aprofitament privat les àrees centrals d’acord amb el 

teixit residencial existent de baixa densitat. 





− Creixement al nord-est del nucli del poble d’Olvan, en una àrea 

propera a un rec. 




• Alternativa B: Proposta de delimitar la nova àrea de creixement al nord-oest del nucli 

d’Olvan, a banda i banda del camí asfaltat que uneix els nuclis de Cal Rosal i Olvan. 


− Recolzament dels nous creixements al camí asfaltat que uneix el 

poble d’Olvan i Cal Rosal, aprofitant d’aquesta manera aquesta 

via existent i evitant la construcció de nova vialitat. 


− Problemes topogràfics a l’àrea més propera al Serrat del Quirze. 

− Àrea de creixement situada en una posició perifèrica respecte del 

centre neuràlgic de la vila. Aquest nou creixement serviria per 

relligar i completar el poble d’Olvan, sinó que correspondria a 

una nova àrea residencial que s’estendria vers el nord-oest, 

estenent el creixement en aquesta direcció. 

d) Pel que fa a l’estratègia de creixement del nucli d’Olvan poble, s’han estudiat les següents 

alternatives: 

• CREIXEMENT ZERO: consistent en no delimitar cap nou sector de creixement i suprimir 

aquells altres sectors que no s’havien arribat a desenvolupar, encara que fossin 

previstos pel planejament vigent. 

• CREIXEMENT IMPORTANT: consistent en proposar un considerable creixement 

d’habitatges per tal de donar resposta a la futura demanda per part de la població que 

es pugui desplaçar al poble d’Olvan atrets per l’oferta laboral del polígon d’activitats 

econòmiques d’abast comarcal de Rocarodona-Olvan. 

• CREIXEMENT CONTROLAT: consistent en situar els nous creixements aprofitant les 

infraestructures existents i reforçant els nuclis existents, acabant de completar i tancant 

l’estructura urbana actual. 

e) Pel que fa a l’estratègia de creixement de Cal Rosal, s’han estudiat les següents alternatives: 

• CREIXEMENT ZERO: consistent en no delimitar nous sectors de creixement i eliminar el 

que no s’han desenvolupat que ja estaven previstos al planejament vigent, suprimint 

per exemple, el sector anomenat R-UA2. 

• CREIXEMENT IMPORTANT: consistent en continuar la dinàmica de creixement dels 

últims anys, mantenint la delimitació dels sectors de planejament previstos a les NN SS 

vigents, i proposant un canvi d’ús a tot l’àmbit del sector de sòl urbanitzable situat al 

sud de Cal Rosal anomenat PPU-5, passant d’usos industrials a usos d’habitatges de 

mitjana densitat. 

• CREIXEMENT CONTROLAT: consistent en mantenir la delimitació dels sectors de 

creixement previstos per les Normes subsidiàries de planejament vigents, però 

proposant canvis d’usos respecte el que preveu el planejament vigent, suprimint els 

creixements d’habitatges més propers a la llera del riu Llobregat – fonamentalment 

situats a la R-UA2 – proposats per les NN SS vigents i adequar-los a la legislació 

urbanística i sectorial vigents. 




f) Pel que fa a l’estratègia per a la indústria i les activitats econòmiques, s’han estudiat les 

següents alternatives: 

• Àrees industrials situades al voltant de l’autovia C-16, la carretera C-16a , la variant de 

la carretera C-154 i la carretera C-154. 

• Alternativa A: Desclassificar bona part del sòl urbanitzable industrial 

actual, doncs la ubicació del polígon comarcal dins del terme 

municipal d’Olvan fa que aquestes àrees perdin el seu sentit, doncs 

l’oferta de nou sòl industrial és excessiva. 

• Alternativa B: Mantenir la delimitació dels sectors de sòl urbanitzable 

de caràcter industrial de les àrees del Pla de Fullà i de Cal Llop 

previstos pel planejament vigent, com a complement del futur 

polígon d’activitats econòmiques d’abast comarcal de Rocarodona- 

Olvan. 

• Nucli de Cal Rosal. 

• Alternativa A: Reconsideració dels usos previstos actualment a les NN 

SS per a aquest àmbit de sòl urbanitzable (anomenat PPU-5), per tal 

d'adaptar-se a la nova estratègia d'aquest nucli. El POUM proposa 

passar de l’ús industrial actual a usos terciaris i logístics, i d'habitatge. 

• Alternativa B: Mantenir les àrees qualificades com a indústria pel 

planejament en aquest nucli. 

• Pel que fa a l’estratègia de desenvolupament futura del Polígon per a activitats 

econòmiques “Rocarodona-Olvan”, s’han estudiat tres alternatives possibles: 

• Alternativa A: Proposar la delimitació d’un sector de sòl urbanitzable 

no delimitat de caràcter industrial, per tal de preveure l’ampliació en 

una segona fase del Polígon d’activitats econòmiques Rocarodona- 

Olvan, tal com indicava la modificació puntual de les Normes 

subsidiàries de planejament a l’àmbit del futur polígon d’activitats 

econòmiques d’Olvan, i com ja quedava indicat als plànols 

d’ordenació de l’aprovació inicial del Pla territorial parcial de les 

Comarques centrals. 

• Alternativa B: No preveure cap reserva de sòl urbanitzable no 

delimitat per a la futura ampliació en una segona fase del polígon 

d’activitats econòmiques de Rocarodona-Olvan. 

• Alternativa C: Delimitació d’una àrea de creixement de caràcter 

industrial a l’òrbita del nucli de Cal Rosal. 




A.3 DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA 

A.3.1. Estratègies d’ordenació dels diferents nuclis 

Estratègia de creixement global del municipi d’Olvan: 

El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC) determina un creixement moderat pels 

nuclis del poble d’Olvan i Cal Rosal. 

S’hauria de tendir cap a un creixement compacte que ocupés els espais que han anat quedant buits 

als nuclis més consolidats, intentant evitar, doncs, el consum de nou sòl per als futurs creixements. 

El creixement s’hauria de resoldre reforçant els nuclis ja existents, i recolzant-se i aprofitant les 

infraestructures viàries actuals. 

Per altra banda, pel que fa a les àrees industrials, es proposa adequar tot el sòl d’activitat 

econòmica d’ús industrial que s’havia previst al planejament vigent a la legislació urbanística i 

sectorial vigents. 

Finalment, el PTPCC protegeix especialment una bona part del sòl no urbanitzable del municipi. 

Aquesta protecció especial s’hauria de fer extensiva a les lleres i cursos fluvials més importants que 

solquen el municipi. 

Figura. Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.(PTPCC) 





Nucli d’Olvan poble: 

a) Nova àrea de creixement de baixa densitat en sòl urbanitzable que completa el model 

proposat per les Normes subsidiàries vigents actualment, situada al límit nord-est del 

nucli urbà actual del poble d'Olvan. 

Objectius: 

− Donar continuïtat a la xarxa viària existent, permetent la configuració de 

recorreguts viaris forma d'anella. 

− Creació d'una àrea d'habitatges de baixa densitat, en consonància amb les 

tipologies edificatòries més pròximes. 

− Generar cessions de sòl per a equipaments. 

− Cessió d'una àrea d'espais lliures (VP) a l'àrea de contacte amb el rec de l'Aigua 

Roja, per tal de configurar una franja de protecció entre les noves edificacions 

proposades i l'esmentat rec. 

b) Nova àrea de creixement de mitjana densitat en sòl urbanitzable delimitada pel rec de 

l'Aigua Roja, el camí ral, el camí del cementiri i els límits posteriors de les parcel·les de les 

edificacions amb façana a la carretera d'Olvan, situada al sud del nucli urbà actual del 

poble d'Olvan. 

Aquest sector de sòl urbanitzable discontinu també inclou l’actual camp de futbol. 

Objectius: 

− Permetre la connectivitat perimetral del nucli urbà del poble d'Olvan (anellat de la 

vialitat rodada). 

− Creació d'una àrea d'habitatges de mitjana densitat, que tanqui i completi el 

creixement pel sud del nucli urbà. 

− Obtenir per cessió la titularitat del camp de futbol actual. 

− Cessió d'una àrea d'espais lliures (VP) a l'àrea de contacte amb el rec de l'Aigua 

Roja, per tal de configurar un parc lineal vinculat a aquest curs fluvial que permeti 

la protecció de la llera del rec. 

c) Creació d'un sistema de recorreguts a través de zones verdes i places urbanes, que uneixi 

els diferents equipaments. 

d) Completar l'anella de la xarxa viària per al trànsit rodat, indicada a les Normes 

subsidiàries vigents actuals. 

e) Àrees de transformació d'ús en Sòl urbà no consolidat. 

Objectius: 



− Completar l'estructura urbana actual. 

f) Àrees de gestió en Sòl urbà consolidat per tal de cedir i urbanitzar el sòl previst al 

planejament vigent. 




Nucli de Cal Rosal: 

a) Àrea de creixement en sòl urbanitzable ja prevista a les Normes subsidiàries vigents a 

l'actualitat, situada al sud del nucli de Cal Rosal. 

Objectius: 

− Reconsideració dels usos previstos actualment a les NN SS per a aquest àmbit de 

sòl urbanitzable (anomenat PPU-5), per tal d'adaptar-se a la nova estratègia 

d'aquest nucli. El POUM proposa passar de l’ús industrial actual a usos comercials i 

d'habitatge. 



− Construcció d'una rotonda a l'accés sud del nucli de Cal Rosal, que permeti millorar 

la mobilitat. 

− Creació d'una bossa d'habitatges de baixa mitjana densitat a l'àrea més pròxima a 

les edificacions existents. 

− Delimitació d'una àrea per a usos terciaris (oficines, hotels, comerç) i logístics a 

l'extrem sud del sector de sòl urbanitzable, que permeti reforçar el nucli de Cal 

Rosal com a centre comercial ("Porta del Comerç"- Pla director urbanístic de les 

Colònies del Llobregat). 

− Cessió d'una àrea d'espais lliures (VP) a l'àrea de contacte del nou creixement 

d'habitatges amb el veïnat anomenat "Grup Sant Ramon". 

− Delimitació d'una zona d'aparcament per a autocars a l'àmbit del sector més 

pròxim a l'àrea més consolidada del nucli de Cal Rosal. 

b) Nova proposta per a l'àmbit de la Unitat d'Actuació "R-UA2" prevista al planejament 

vigent. 

Objectius: 

− Protegir l'àrea més pròxima al pont d'Orniu i a la llera del riu Llobregat amb la 

delimitació d'un àmbit d'espais lliures (VP) on les NN SS vigents permetien la 

construcció d'habitatges. La delimitació d'aquesta zona verda a l'àrea pròxima al 

pont d'Orniu també permetrà una millor connexió peatonal entre les zones verdes 

associades situades al llard de la llera del riu Llobregat i els equipaments esportius 

situats al sud del nucli de Cal Rosal (camp de futbol i piscina). 

− Canvi d'ús de l'àrea més pròxima a la carretera C-16a, substituint l'ús industrial 

actual previst a les NN SS, per l'ús d'habitatges, més en consonància amb l'entorn 

més immediat de l'àmbit en estudi. 

c) Creació d'un equipament de benvinguda al visitant prop de la rotonda on es creuen la 

carretera C-16a i la carretera que porta al poble d'Olvan i dóna accés a l'autovia C-16, i 

pròxim al punt on comença la via verda que porta a Pedret. 

d) Configuració d'un recorregut peatonal a través de zones verdes (que corresponen amb el 

curs de la rasa de Sant Martí) que connecti transversalment l'àrea oest de Cal Rosal amb 

l'espai fluvial del Llobregat. 




Polígon d’activitat econòmica de Rocarodona-Olvan: 

Proposta d'àmbit per a la segona fase del polígon comarcal per a activitats econòmiques de 

Rocarodona-Olvan. 

Antecedents urbanístics: 

− En data 23 d'octubre de 2006, l'Institut Català del Sòl i l'Ajuntament d'Olvan varen 

signar el Conveni de col.laboració per al desenvolupament de l'àmbit anomenat 

Polígon d'Activitats Econòmiques d'Olvan, d'aquest terme municipal, mitjançant la 

constitució d'un Conveni urbanístic. 

− Entre els objectius establerts del consorci es preveia una modificació puntual i 

revisió del planejament general vigent. En total, estava prevista la delimitació d'un 

àmbit global d'unes 100 hectàrees, a desenvolupar en diferents fases o sectors. 

− En una primera fase, i per mitjà de la Modificació puntual de Normes subsidiàries, 

es preveu el desenvolupament d'un sector de 52,73 hectàrees, que estava 

classificat com a sòl no urbanitzable. Els terrenys inclosos a l'àmbit d'aquesta 

primera fase se situen a l'entorn del Polígon Industrial de Cantallops, d'una 

indústria situada al peu de la carretera C-154, i del sector de sòl urbanitzable del 

Pla parcial Can Llop (PPU-1). Actualment el desenvolupament d’aquesta primera 

fase es troba en execució. 

− En una segona fase, i mitjançant la revisió del planejament general i la delimitació 

d'un sector de sòl urbanitzable, es promourà el desenvolupament d'un sector, 

d'una superfície aproximada de 40 hectàrees, que actualment està classificat com 

a sòl no urbanitzable. Aquests terrenys es troben situats entre la traça del riu 

Llobregat, el sòl urbà d'ús industrial situat davant de la colònia de la Plana (Avià), i 

el traçat de la C-16 entre els plans de Fullà al nord i el rec de Fullà al sud. 

Proposta: 

− L'àmbit proposat per a la segona fase del polígon (classificat com a sòl 

urbanitzable no delimitat) es considera apte i es redefinirà la seva delimitació 

segons les necessitats futures. 

− Es proposa situar preferiblement les cessions per a espais lliures i equipaments de 

la segona fase del polígon a la zona de contacte amb la primera fase del polígon, 

just on l'àmbit proposat té menys amplada, per tal de conformar un corredor 

"verd" que permeti la connectivitat biològica. 

Altres àrees industrials existents: 

Proposta de reconeixement de les àrees industrials existents a Can Llop, el Pla de Fullà, Cantallops i 

les àrees situades entre l’autovia C-16 i la carretera C-16a, mantenint la delimitació dels àmbits de 

sòl urbà i de sòl urbanitzable de caràcter industrial classificats pel planejament vigent i adequar-los 

a la legislació urbanística i sectorial vigents. 

Altres agrupacions i nuclis en Sòl no urbanitzable: 

Es proposa un tractament específic d’aquestes agrupacions i edificacions singulars en Sòl no 

urbanitzable, a través del Catàleg de masies i cases rurals, o bé amb la redacció de Plans especials. 




Edificacions en Sòl no urbanitzable: 

L’estratègia en les edificacions en Sòl no urbanitzable ha d’estar forçosament relacionada amb 

l’estructura en forma de xarxa dels camins. 

S’ha de potenciar la recuperació, manteniment i rehabilitació del patrimoni arquitectònic present al 

Sòl no urbanitzable. 

Gestionar de manera eficaç la gran quantitat de granges presents a tot el terme municipal d’Olvan. 

A.3.2. Estratègies d’ordenació (per temes) 

Mobilitat: 

− Es proposa completar el traçat de l’anella viària ja indicada per les Normes subsidiàries 

vigents, així com la creació de diferents recorreguts també en forma d’anella, que permetin la 

creació d’una xarxa viària majoritàriament de sentits únics. 

− Creació d'un sistema de recorreguts a través d’espais lliures i places urbanes, que uneixi els 

diferents equipaments. 

− Tenir en compte la proposta de variant de la C-154, actualment en estudi, al seu pas pel 

terme municipal d’Olvan. 

− Potenciar el camí asfaltat que unia tradicionalment els dos nuclis principals de població, el 

poble d’Olvan i Cal Rosal. Aquesta via ha passat ha tenir un caràcter més secundari, sobretot 

després de la posada en servei del de l’autovia C-16. 

− Conservar en bon estat i potenciar la xarxa de camins rurals i tradicionals existents, que 

uneixen les diferents edificacions i masies del municipi. Aquests camins realitzen una funció 

articuladora i vertebradora del territori. 

Creixement d’habitatges / estratègia de creixement proposada: 

− Es proposa una estratègia del global del municipi que es basi en un creixement compacte 

dels diferents veïnats, evitant un consum excessiu de nou sòl reforçant, tancant i completant 

els nuclis existents. 

− Aquesta estratègia de compactació es basa en aprofitar la xarxa viària existent per a 

“recolzar-hi” els nous creixements proposats, i en ocupar els buits que han anat quedant dins 

de la trama urbana per a ubicar-hi els nous sectors de creixement. Així, doncs, s’evita el 

consum excessiu de nou sòl per als futurs creixements. Aquest és el cas del nucli del poble 

d’Olvan, on es proposen creixements a l’àrea situada al sud del nucli delimitada per la 

carretera d’Olvan, el camí Ral, el rec de l’Aigua Roja; i a l’àmbit del nord-est del poble situada 

al límit de Cal Rafel i l’actual zona esportiva municipal. 

− Per altra banda, pel que fa nucli de Cal Rosal, es proposa mantenir la delimitació del sector 

de creixement en sòl urbanitzable previst a les Normes subsidiàries vigents, tot i que el POUM 

proposa un canvi d’ús per a aquest àmbit, passant dels usos industrials previstos al 

planejament vigent, a usos d’habitatge i usos terciaris i logístics, que responguin millor a les 

necessitats actuals. 

− Pel que fa al sector de creixement en sòl urbà anomenat “R-UA2”, ja previst pel les NN SS 

vigents, el POUM proposa suprimir el creixement d’habitatges previst a l’àrea més pròxima al 

riu Llobregat i al pont d’Orniu, per tal de delimitar una àrea d’espais lliures vinculada a la 

llera del riu. Per altra banda, l’àrea industrial de petites naus prevista a l’àrea més pròxima de 

la carretera. C-16a, s’ha substituït per un creixement d’habitatges, més d’acord amb els usos 




presents al voltant de l’àmbit de la R-UA2, i seguint la mateixa estratègia que la proposada 

pel PPU-5. 

Àrees industrials / activitat econòmica: 

− Manteniment i actualització a la legislació urbanística i sectorial vigent de bona part del 

petits sectors de sòl urbanitzable industrial previstos per les NNSSP vigents a l’àrea del Pla de 

Fullà i Cal Llop (PPU-3 i PPU-1) 

− Proposta de canvi d’ús de part del sector de sòl urbanitzable previst per les Normes 

subsidiàries vigents al sud del nucli de Cal Rosal, passant una part dels usos industrials a usos 

terciaris i logístics. 

− Pel que fa a les activitats en Sòl no urbanitzable, es proposa que es fomentin les activitats 

econòmiques compatibles amb l’entorn a les masies i edificacions rurals disseminades pel 

terme municipal. 

− Promoure el canvi d’ús de les granges pròximes al nucli urbà. 

Equipaments comunitaris: 

− Es proposa la inclusió de l’actual camp de futbol del sud del poble d’Olvan dins del nou 

sector de creixement en sòl urbanitzable proposat pel POUM, per tal d’aconseguir la seva 

cessió com a equipament públic. 

− Es proposa fer una reserva d’equipament al nord-est del nucli urbà del poble d’Olvan, que ha 

d’anar forçosament lligat amb el desenvolupament de l’àrea de creixement en sòl 

urbanitzable proposada pel POUM en aquest àmbit. 

− Es proposa, seguint les indicacions del Pla d’usos de l’espai fluvial de Cal Rosal, la creació 

d'un equipament de benvinguda al visitant prop de la rotonda on es creuen la carretera C- 

16a i la carretera que porta al poble d'Olvan i dóna accés a l'autovia C-16, i pròxim al punt on 

comença la via verda que porta a Pedret. Vinculat a aquest equipament s'hi proposa la 

ubicació d'un aparcament per a autocaravanes. 

Activitats en sòl no urbanitzable: 

• Masies i cases rurals 

− Les activitats d’agroturisme i d’altres relacionades amb les masies i cases rurals 

existents es regularan seguint els criteris establerts en el document redactat per la 

Direcció General d’urbanisme sobre els catàlegs de masies i cases rurals. 

• Instal.lacions fotovoltaiques i eòliques 

− Hauran de seguir criteris d’integració paisatgística i visibilitat, tenint en compte les 

determinacions del Pla territorial parcial de les Comarques centrals. 

• Activitats extractives 

− Hauran de complir les determinacions del Pla territorial parcial de les Comarques 

centrals, situant-se preferentment en el sòl no urbanitzable de protecció genèrica 

(sòl no urbanitzable de menys protecció). 




• Activitats ramaderes 


centrals, situant-se preferentment en el sòl no urbanitzable de protecció genèrica 

(sòl no urbanitzable de menys protecció). 

• Activitats de lleure 


centrals, situant-se en el sòl no urbanitzable de protecció genèrica (sòl no 

urbanitzable de menys protecció), i hauran de ser compatibles amb l’entorn 


• Futura depuradora (previsió any 2015) 

− S’haurà de preveure una reserva de sòl per tal d’ubicar-hi aquest servei tècnic i 


Patrimoni arquitectònic i natural: 

− Regular el procés de transformació de les masies i cases rurals que no puguin seguir amb la 

seva activitat agrícola i ramadera, seguint els criteris de transformació definits pel document, 

elaborat per la Direcció General d’Urbanisme, sobre el contingut dels catàlegs de masies i 

cases rurals. 

− Reforçar la qualitat del Sòl no urbanitzable, mantenint o potenciant la “xarxa viva” formada 

pels camins i les masies i edificacions rurals, que articulen i vertebren el territori. 

− Optar per una ordenació del territori que garanteixi la protecció activa i la posta en valor dels 

espais agrícoles, més enllà del seu rendiment econòmic directe, com a peça bàsica de la 

matriu d’espais lliures, reforçant els seus valors de funcionalitat ecològica i continuïtat 

paisatgística, com un dels elements actius del municipi. 

− Apostar per la connectivitat, protegint la xarxa de rieres, torrents i barrancs, l’espai 

agroforestal de la plana, i les zones muntanyoses del nord del municipi, que actuen com a 

principals connectors biològics. 

− Pel que fa a la zonificació del sòl no urbanitzable, es respectaran les determinacions 

establertes pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals i pel planejament actualment 

vigent al municipi (Normes subsidiàries de planejament). A més a més, es farà un especial 

èmfasi en la protecció de les lleres dels diferents cursos fluvials que solquen el municipi. 

− A grans trets, l’objectiu pel sòl urbà és la consolidació dels diferents nuclis urbans, i l’objectiu 

pel sòl no urbanitzable és la preservació i potenciació del patrimoni paisatgístic, natural i 

arquitectònic. 




A.4 JUSTIFICACIÓ EN RELACIÓ A LA CAPACITAT DE MUNICIPI 

Els creixements previstos pel POUM seran perfectament assumibles pel municipi durant els pròxims 

anys, doncs s’ha optat per una estratègia de creixement moderat pels dos nuclis principals del 

municipi d’Olvan (Cal Rosal i Olvan poble). 

El POUM planteja la construcció de 397 habitatges en polígons i sectors de millora en sòl urbà no 

consolidat, sectors de sòl urbanitzable delimitat i sectors de sòl urbanitzable no delimitat, els quals 

són perfectament assumibles dins de la vigència del POUM, que es calcula en uns 20 anys. Tenint 

en compte el ritme de construcció dels últims anys al municipi d’Olvan, que, de mitjana, s’arribaven 

a construir quasi 15 habitatges per any, i calculant que un ritme assumible de construcció 

d’habitatges assumible en un futur per un municipi de la mida d’Olvan podria estar al voltant dels 

20 habitatges tenint en compte el polígon comarcal de Rocarodona-Olvan que s’ha de convertir en 

una polaritat funcional dins el Berguedà, resulta que el potencial consumit d’aquí 20 anys podria 

arribar gairebé al 80%. 

Aquestes hipòtesis queden explicades als quadres següents: 

Potencial de les NNSS vigents 

1.385 habitatges 

o Potencial d’habitatges del sòl urbà (SU) 

Sòl urbà de llicència directa 

• 951 habitatges 

Sòl urbà inclosos en Unitats d’actuacions 

• 329 habitatges. 

o Potencial d’habitatges en sòl no urbanitzable (SNU) 

• 83 habitatges en masies. 

• 22 habitatges en edificacions diferents a masies. 

Potencial del document de POUM per a l’aprovació inicial 




• 1.087 habitatges 

Sòl urbà inclòs en sectors de planejament (PMU) 


Sòl urbà inclòs en polígons d’actuació (PAU) 


o Potencial d’habitatges en sòl urbanitzable delimitat (SUD) 


o Potencial d’habitatges en sòl urbanitzable no delimitat (SUND) 




• 22 habitatges en edificacions diferents a masies 




A.5 JUSTIFICACIONS AL COMPLIMENT DEL PLANEJAMENT TERRITORIAL 

A.5.1. El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals 

El mes de setembre de 2008, s’aprovà definitivament el Pla territorial parcial de les Comarques 

centrals (en endavant PTPCC), elaborat per la Secretaria per a la Planificació Territorial a través del 

Programa de Planejament Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 

De manera particular, la present Memòria descriptiva recull i justifica els preceptes generals i 

específics que el planejament de rang superior determina per a l’àmbit del municipi d’Olvan. 

Figura. Pla territorial parcial de les Comarques centrals. 


A.5.1.1. Criteris d’ordenació per als nous creixements urbans. 

El PTPCC assigna al municipi d’Olvan les següents estratègies: 

Olvan poble: creixement moderat. 

Cal Rosal :creixement moderat. 

Àrees especialitzades d’activitat econòmica: sense estratègia. 

Olvan poble: El PTPCC assigna al nucli urbà del poble d’Olvan una estratègia de creixement moderat 

que s’ajusta a la seva realitat econòmica i social dins de la comarca al nivell d’altres municipis 

semblants del Baix Berguedà. 




Segons determina el PTPCC, l’extensió màxima orientativa que el POUM podrà establir al nucli 

d’Olvan, assimilat a l’estratègia de creixement moderat, vindrà de l’aplicació de les següents 

expressions alfanumèriques: 

Creixement Moderat 

Creixement Mitjà 

E: (30/100)*A*f 

E: (60/100)*A 

E: Superfície de l'extensió urbana admissible en Ha. 

A: superfície de càlcul de l'àrea urbana existent en Ha. (SUC i sòls urbanitzats) 

f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió. S'ha d'aplicar a les superfícies de càlculs iguals o inferiors a 50 Ha 

f:1 si A>=51 Ha 

f:2,43 si A 6,64 Ha (SUNC+SUD+SUND*) Compleix 

El POUM dóna compliment a l’estratègia de “creixement moderat “que estableix el PTPCC al nucli 

d’Olvan poble en el sentit que: 

a) D’acord amb el càlcul de l’extensió màxima admissible es permetria una extensió de fins a 

6,75 ha, mentre que el POUM, preveu un màxim de 6,50 ha per a sòl d’extensió en sòl 

urbà, urbanitzable delimitat i no delimitat. Per al càlcul de nova extensió urbana s’han 

exceptuat aquells sectors de millora en sòl urbà no consolidat que tenen per objectiu la 

transformació d’ús donant que es troben en un context plenament urbanitzats. Tanmateix, 

pel que fa al sector de sòl urbanitzable no delimitat s’ha descomptat la reserva de sòl per a 

espais lliures i equipaments que excedeixen dels mínims legals previstos a la legislació 

urbanística vigent i que és de l’ordre de 1,18 ha. 

b) S’ha incorporat una ordenació precisa del sòl d’extensió, en el qual es potencia la situació 

central de l’espai lliure i dels equipaments i la seva condició com a element de cohesió 

entre la trama existent i els nous sòls de transformació. 

c) Els nous creixements proposats al nucli d’Olvan poble s’ajusten també a les determinacions 

fetes pel Planejament superior vigent en quant a la implantació de nous usos. 

d) Gairebé tots els sectors de sòl urbanitzable amb ús residencial conformen models urbans 

compactes basats en un model d’edificació plurifamiliar aïllada adaptada a l’entorn urbà i 

natural, fent més viable el complex procés d’adaptació de les reserves d’habitatge protegit 

que a tipologies de baixa densitat. 

Cal Rosal: El PTPCC assigna al nucli urbà de Cal Rosal una estratègia de “creixement moderat” que 

s’ajusta a la seva realitat econòmica i social dins de la comarca al nivell d’altres municipis semblants 

del Baix Berguedà. 

Segons determina el PTPCC, l’extensió màxima orientativa que el POUM podrà establir al nucli 

d’Olvan, assimilat a l’estratègia de creixement moderat, vindrà de l’aplicació de les següents 

expressions alfanumèriques: 




Creixement Moderat 

Creixement Mitjà 

E: (30/100)*A*f 

E: (60/100)*A 

E: Superfície de l'extensió urbana admissible en Ha. 

A: superfície de càlcul de l'àrea urbana existent en Ha. (SUC i sòls urbanitzats) 

f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió. S'ha d'aplicar a les superfícies de càlculs iguals o inferiors a 50 Ha 

f:1 si A>=51 Ha 

f:2,43 si A 5,703 Ha SUNC+SUND Compleix 

El POUM dóna compliment a l’estratègia de “creixement moderat “que estableix el PTPCC al nucli 

de Cal Rosal en el sentit que: 

a) D’acord amb el càlcul de l’extensió màxima admissible es permetria una extensió de fins a 

5,83 ha, mentre que el POUM, preveu un màxim de 5,52 ha per a sòl d’extensió en sòl 

urbà i urbanitzable no delimitat. 

b) S’ha incorporat una ordenació precisa del sòl d’extensió, en el qual es potencia la situació 

central de l’espai lliure i dels equipaments i la seva condició com a element de cohesió 

entre la trama existent i els nous sòls de transformació. 

c) Els nous creixements proposats al nucli de Cal Rosal s’ajusten també a les determinacions 

fetes pel Planejament superior vigent en quant a la implantació de nous usos. 

d) Gairebé tots els sectors de sòl urbanitzable amb ús residencial plantejen models urbans 

compactes basats en un model d’edificació plurifamiliar aïllada adaptada a l’entorn urbà i 

natural, fent més viable el complex procés d’adaptació de les reserves d’habitatge protegit 

que a tipologies de baixa densitat. 

A.5.1.2. Criteris d’ordenació per al sòl no urbanitzable. 

Han quedat incorporats a l’ordenació urbanística les delimitacions i prescripcions de les categories 

del sòl no urbanitzable plantejades pel PTPCC amb la definició més detallada que ha permès el 

treball a una escala més petita. Les Normes urbanístiques del present POUM, recullen les 

prescripcions del planejament superior i el complementen amb especificacions normatives pròpies. 

El PTPCC estableix dues categories principals dins del sòl no urbanitzable: el sòl de protecció 

especial de valor natural i de connexió i el sòl de protecció preventiva. 

A.5.1.3. Criteris d’ordenació per a les infraestructures. 

El Pla Territorial Parcial de les Comarques centrals preveu una sèrie d’actuacions en infraestructures 

de comunicació, pel període 2006-2026, que inclouen la construcció i millora de carreteres, de 

ferrocarrils, d’àrees logístiques i d’aeroports. 

La major part de les previsions fetes al voltant de possibles actuacions en infraestructures de 

comunicació, pel planejament territorial (PTPCC) amb l’horitzó de l’any 2026, queden com 

propostes indicatives de actuacions en un futur més llunyà. El Pla d’ordenació urbanística municipal 

d’Olvan incorpora les reserves per a infraestructures de comunicació previstes al PTPCC. 




Pel que fa a les infraestructures dins del terme municipal d’Olvan, el PTPCC proposa el 

condicionament i millora del traçat de la carretera C-154 entre les poblacions de Gironella i Vic, 

tram que inclou el terme municipal d’Olvan. Per aquest motiu, el POUM ha fet una reserva de sòl i 

ha indicat les servituds d’aquestes possibles variants als plànols d’ordenació. 

A.5.2. El Pla Director Urbanístic de les Colònies del Llobregat 

La vall del riu Llobregat entre el Pla de Bages i el Prepirineu és l’àmbit objecte del Pla Director 

Urbanístic de les Colònies del Llobregat. Es tracta d’una unitat geogràfica caracteritzada per l’alt 

valor patrimonial de la seva seqüència d’establiments tèxtils encaixats en una vall estreta vora l’eix 

viari del Llobregat. 

S’identifiquen divuit peces de naturalesa diversa entre les quals cal distingir, en funció de la seva 

consistència urbana, dotze colònies (Cal Rosal, Ametlla de Casserres, Viladomiu Vell, Viladomiu 

Nou, Guixaró, Cal Prat, Cal Pons, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera, Ametlla de Merola, Soldevila), tres 

semi-colònies (La Plana, Cal Metre, Cal Bassacs) i tres fàbriques de riu (Cal Casas, Cal Forcada, La 

Rabeia). La semi-colònia, a diferència de la fàbrica de riu, disposa d’habitatge obrer però manca 

dels edificis singulars i serveis propis de la colònia completa. 

El Pla afecta a nou municipis riberencs: Olvan, Berga, Casserres, Gironella, Olvan, Puig-reig 

(Berguedà), Balsareny, Gaià, Navàs (Bages). 

El PDU formula criteris i actuacions per a preservar i revalorar les colònies com a barris de qualitat 

dins d’un sistema urbà solidari. Es plantegen enfocaments urbans específics per a cada peça i 

enfocaments territorials que cal entendre en continuïtat. 

Figura. Proposta del PDU de les colònies del Llobregat per a l’àmbit de “Cal Rosal” 





B. PROPOSTES URBANÍSTIQUES DE CARÀCTER GENERAL 

B.1. MARC GENERAL I CRITERIS D’ESTRUCTURACIÓ URBANA DEL POUM 

El municipi d’Olvan es troba dins de l’àrea del Baix Berguedà, molt pròxim a la capital comarcal i a 

l’eix que estructura tota la comarca en sentit nord-sud, l’eix del Llobregat. 

També és important remarcar la presència de l’anomenat eix prepirinenc dins del terme municipal 

d’Olvan, de direcció nordest-sudoest, i a partir del qual s’han anat configurant els diferents 

creixements urbans del municipi, a excepció de Cal Rosal, colònia situada al municipi veí de Berga, 

però vinculada al nucli del mateix nom del municipi d’Olvan, a la vall del Llobregat, la qual està 

vinculada als desenvolupaments industrials sorgits al segle XIX a la llera del Llobregat. Per últim, 

caldria destacar la presència d’un nombre important de masies i edificacions rurals en tot el terme 

municipal d’Olvan, connectades entre sí per una important xarxa de camins rurals i històrics, que 

articulen d’una manera importantíssima tot el territori. 

Per tot això, els nous creixements han d’evitar la dispersió pel territori, i s’han de concentrar al 

voltant del nuclis urbans actuals, sempre seguint els criteris marcats pel planejament territorial. 

B.2. SOSTENIBILITAT 

B.2.1. Criteris i objectius ambientals del POUM d’Olvan 

L’Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM presenta els criteris i objectius ambientals 

considerats com a referència, en els àmbits següents: 

− Model territorial i ocupació del sòl (5 criteris). 

− Cicle de l'aigua (5 criteris). 

− Ambient atmosfèric (4 criteris). 

− Gestió dels materials i els residus en la urbanització i edificació (2 criteris). 

− Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i edificació (3 criteris). 

− Biodiversitat territorial, permeabiltat ecològica i patrimoni natural (3 criteris). 

− Qualitat del paisatge (1 criteri). 

Model territorial i ocupació del sòl 

1. Promoció d'un model urbanístic i de planejament de consolidació del creixement 

compacte dels nuclis tradicionals o consolidats. 

2. Readaptació de determinats àmbits urbanístics establerts pel planejament anterior al 

POUM, de cara a potenciar les millores urbanes, les rehabilitacions i l’establiment d’una 

estructura urbana plurifuncional. 

3. Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzable, mantenint-se o si és el 

cas, recuperar-ne l’estructuració orgànica 

4. Preservar els espais i elements amb valor rellevant del territori. 

5. Contribuir a la mobilitat sostenible del municipi mitjançant la planificació integrada 

dels usos del sòl i la mobilitat 




Cicle de l’aigua 

1. Adequació a la disponibilitat de recursos hídrics per al desenvolupament previst derivat 

del POUM i que en la mesura del possible, aquesta disponibilitat es garanteixi en un 

marc de sostenibilitat (especialment pel que fa a l'obtenció del recurs i a la seva gestió). 

2. Adoptar mesures per a protegir els recursos hídrics autòctons, especialment de les 

fonts i els pous, orígens de les extraccions d’aigua. 

3. Adoptar mesures (normatives i d'altra naturalesa) en el planejament derivat per a 

assolir consums sostenibles d'aigua (foment de l'estalvi i la reutilització). 

4. Assegurar l'òptim tractament i depuració de la totalitat de les aigües residuals 

generades, i estudiar-ne les possibilitats de reutilització. 

5. Prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions en base el principi 

de precaució i les normatives vigents. 

Ambient atmosfèric 

1. Promoció de mesures de prevenció de la contaminació lluminosa. ordenant el tipus 

d’il·luminació de cada sector concret. 

2. Promoció de mesures de prevenció de la contaminació atmosfèrica, afavorint la 

mobilitat sostenible i la implantació d’activitats econòmiques respectuoses amb el 

medi. 

3. Promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques respecte als 

assentaments de les telecomunicacions, en especial de la telefonia mòbil. 

4. Adoptar mesures per a reduir l'impacte sonor sobre la població exposada a nivells 

sonors més elevats. 

Gestió dels materials i els residus en la urbanització i edificació. 

1. Implantar els serveis tècnics ambientals amb els sistemes de disseny urbà adients per a 

potenciar, a nivell local, la recollida selectiva dels residus i les possibilitats de 

reutilització i reciclatge. 

2. Promoure mesures en els edificis la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la 

recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió dels mateixos. 

Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i edificació. 

1. Adequació a la disponibilitat de recursos energètics per al desenvolupament previst 

derivat del POUM. 

2. Adoptar mesures per a fomentar i incrementar la producció d'energia a partir de 

recursos autòctons i de caràcter renovable amb l’objectiu d’incrementar 

progressivament el percentatge de les fonts energètiques autòctones i renovables en la 

satisfacció de la demanda local d'energia, en especial l’energia fotovoltaïca. 

3. Promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques de bioclimatisme i 

eficiència energètica en les edificacions, de cara a reduir la seva contribució al canvi 

climàtic. 




Biodiversitat territorial, permeabiltat ecològica i patrimoni natural. 

1. Promoure i reforçar la connectivitat ecològica i física entre els espais naturals, lliures i 

no urbanitzats en general, per a garantir alts nivells de permeabilitat ecològica en la 

matriu biofísica i territorial constituïda en base el mosaic agroforestal i la xarxa 

hidrogràfica existent i garantir una xarxa d'espais preservats del procés urbanitzador. 

2. Mantenir i potenciar l’existència i la funcionalitat d’una matriu d’espais lliures coherent 

i integrada, fomentant la continuïtat dels boscos i dels espais agrícoles, i potenciant el 

sistema hídric com a element vertebrador del territori. 

3. Optar per una ordenació del territori que garanteixi la protecció activa i la posta en 

valor dels espais agrícoles, més enllà del seu rendiment econòmic directe, com a peça 

bàsica de la matriu d’espais lliures, reforçant els seus valors de funcionalitat ecològica i 

continuïtat paisatgística, com un dels elements actius del municipi. 

Qualitat del paisatge. 

Preservar la qualitat del paisatge i dels elements i els ambients paisatgístics d’interès 

mitjançant la minimització de l’impacte paisatgístic dels nous creixements adaptant el 

sòl urbanitzable a la realitat topogràfica del territori i l’establiment de criteris 

d’integració paisatgística en la urbanització dels espais en funció de les característiques 

de l’entorn i les tipologies arquitectòniques pròpies de la zona. 

Aspectes territorials rellevants amb incidència ambiental en l’àmbit del planejament. 

El capítol 4 de l’ISA del POUM constitueix el bloc descriptiu dels aspectes territorials i ambientals de 

l’àmbit del pla, amb la identificació dels aspectes rellevants en l’àmbit del planejament, destacant: 

− La xarxa hidrogràfica de torrents i barrancs que drenen cap al riu Llobregat. 

− El caràcter agroforestal de bona part del terme i les seves implantacions singulars d’activitat 

econòmica. 

− La presència d’hàbitats d’interès comunitari, bàsicament de naturalesa forestal i lligats als 

cursos hidrogràfics. 

− Les qüestions relatives al subministrament d’aigua a la població en el context dels nous 

creixements proposats; el municipi disposa d’un Pla director d’abastament elaborat 

recentment que estableix mesures i accions al respecte. 

− El sanejament de les aigües residuals, pendent de la construcció d’una EDAR, amb projecte ja 

realitzat. 

− La presència d’activitats en sòl no urbanitzable, especialment d’activitats agropequàries o 

ramaderes. 

B.2.2. Avaluació ambiental global del pla i incorporació de mesures de 

sostenibilitat 

El capítol 8 de l’ISA del POUM conté l’avaluació del grau de compliment dels objectius i criteris 

ambientals del pla en la seva versió per a l’aprovació inicial; aquesta avaluació es presenta en unes 

taules i amb un codi de colors que en permeten una fàcil i àgil consulta. 

Es considera que la proposta del pla pel que fa a la seva documentació cartogràfica i del text de la 

documentació urbanística permeten en termes generals un alt compliment dels criteris i objectius 

ambientals, destacant com a valoracions amb un compliment parcial els següents criteris i 

objectius: 




1. Adequació a la disponibilitat de recursos hídrics per al desenvolupament previst derivat del 

POUM i que en la mesura del possible, aquesta disponibilitat es garanteixi en un marc de 

sostenibilitat, en el context territorial del propi terme: les Normes urbanístiques del Pla recull, 

en l’articulat específic, que caldrà que els projectes de desenvolupament dels nous sectors 

residencials aportin un certificat de garantia de subministrament i la informació necessària de 

dimensionament i demés per a sol·licitar aquest certificat. Calen estudis més aprofundits per 

part del planejament derivat i d’aportar certificats de garantia de subministrament en el 

context del planejament derivat. 

2. Prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions en base el principi de 

precaució i les normatives vigents. La ubicació de nous creixements no es preveu, a priori, en 

entorns inundables. L’informe previ de l’ACA no esmenta àmbits inundables, tot i que cal 

esperar el seu informe sobre aprovació inicial del pla. 

3. Adequació a la disponibilitat de recursos energètics per al desenvolupament previst derivat 

del POUM. La normativa del pla fa referència a algun aspecte en aquest sentit tot i que 

entenem que està pendent del desenvolupament del pla i d’estudis més aprofundits, com la 

concreció per part dels projectes d’urbanització i d’aportar certificats de garantia de 

subministrament en el context del planejament derivat 

4. Adoptar mesures per a fomentar i incrementar la producció d'energia a partir de recursos 

autòctons i de caràcter renovable amb l’objectiu d’incrementar progressivament el 

percentatge de les fonts energètiques autòctones i renovables en la satisfacció de la 

demanda local d'energia, en especial l’energia fotovoltaïca. La normativa del pla fa referència 

a algun aspecte en aquest sentit tot i que entenem que és una qüestió que va més enllà del 

pla, tot i que el seu desenvolupament i desplegament ho pot concretar mitjançant projectes 

d’urbanització o d’edificació. 

5. Promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques de bioclimatisme i 

eficiència energètica en les edificacions, de cara a reduir la seva contribució al canvi climàtic. 

La normativa del pla fa referència a algun aspecte en aquest sentit tot i que entenem que és 

una qüestió que s’ha de concretar per part del desenvolupament i desplegament del pla en 

els projectes d’ordenació dels nous àmbits urbanitzables i del disseny dels projectes 

d’edificació 

En síntesi, i d’acord amb l’exposat en els punts precedents del present informe, sobre el model 

territorial, l'ocupació del sòl i els riscos ambientals i la protecció de la biodiversitat, la connectivitat i 

permeabilitat ecològiques i del patrimoni natural del POUM d’Olvan, podem concloure el següent: 

− La totalitat dels àmbits de nou creixement, desenvolupament urbanístic o millora i 

rehabilitació es plantegen en el context del teixit urbà preexistent (nucli d’Olvan poble i Cal 

Rosal); es pot considerar doncs un model doncs de "creixement orgànic" a partir d’aquests 

nuclis en la major part dels casos. 

− Tots els àmbits de creixement productiu o d’activitat, es preveuen en àmbits on ja existeixen 

activitats econòmiques o hi van ser en el passat (Àrea industrial de la Torre, Rodarodona- 

Olvan). 

− Es contemplen un total de 12 sectors de desenvolupament entre sectors de desenvolupament 

de tipus residencial, sectors d’activitat terciària i d’activitats i sectors de millora i compleció 

urbanes. Dels 12 sectors de desenvolupament contemplats el més gran té unes 52,73 

hectàrees, que es correspon al Polígon industrial de Rocarodona-Olvan i la resta tenen 

superfícies que varien majoritàriament entre les 15 les 5 ha. 




− La forma dels nous àmbits de creixement es pot considerar adaptada al territori i a 

l’estructura urbana i parcel·lària existent; aquesta estructura derivada del nou POUM ha de 

possibilitar una millora dels serveis i la mobilitat en el context municipal. 

− En el context del nou POUM el sòl urbanitzable (SUD+SUND) comptabilitza una superfície 

d’unes 109,49 ha (59,55 ha de SUD i 49,94 ha de SUND), i el sòl urbà 41,25 ha que 

corresponen aproximadament a un 3,07% i un 1,16% respectivament de la superfície del 

terme municipal d’Olvan. El sòl no urbanitzable, conseqüentment, representa el 95,76% de 

la superfície municipal. 

− Les zones verdes dels nous sectors s’han de concebre com un element d’integració dels nous 

desenvolupaments en el funcionament dels nuclis urbans i de transició del sòl urbà amb 

l’entorn no urbanitzat, caracteritzat per un entorn agroforestal. 

− No s’han detectat, en el context dels àmbits de desenvolupament urbanístic plantejats, 

aspectes rellevants a nivell de risc ambiental. 

− Es preserva el sòl no urbanitzable, especialment d'aquell amb especial interès ambiental, 

d'implantacions urbanístiques que puguin perjudicar els seus valors; no es planteja cap àrea 

de creixement ni actuació urbanística en sòl no urbanitzable d'especial interès (natural, 

paisatgístic, de connexió ecològica). 

− La proposta urbanística no afecta cap corredor ecològic; hi ha una íntegra preservació de 

l'estructura de la xarxa de camins existent i la proposta recull i respecte el paper dels cursos 

fluvials com a elements estructuradors territorials i ambientals, establint-ne una protecció de 

la seva zona hidrològica. 

− Hi ha una proposta d’ordenació del sòl no urbanitzable, amb reconeixement i potenciament 

dels seus valors i de les seves funcions en l'estructuració orgànica del territori (connectivitat i 

altres) i de preservació de la biodiversitat; es recull la proposta del PTP Comarques Centrals 

respecte la classificació del sòl no urbanitzable i claus de protecció, en base la diferenciació 

de les següents categories: protecció preventiva (clau 20) i protecció especial de valor natural 

i de connexió (clau 21). 

L’anàlisi i treball dels redactors de la documentació ambiental ha permès incorporar en la normativa 

del Pla, ja en la seva versió per a l’aprovació inicial, diversos articles que fixen mesures de 

sostenibilitat per als nous desenvolupaments urbanístics que es plantegin en el context del nou pla, 

així com la regulació de determinats aspectes relatius a la garantia de serveis ambientals i protecció 

enfront els riscos ambientals. 

El desenvolupament del pla permetrà concretar les dades a nivell de requeriments de serveis 

ambientals, en un context d’anàlisi i estudi detallat de les infrastructures ambientals i de serveis 

(subministrament d’aigua, tractament d’aigües residuals, subministrament energètic i gestió de 

residus, entre d’altres) i de les garanties de la seva presència i bon funcionament, així com dels 

projectes d’acord amb les determinacions de la normativa del pla. 

Les fases posteriors a la present aprovació inicial hauran de permetre encara una major concreció i 

internalització dels criteris i objectius ambientals del pla. 

Els informes de les administracions i públic afectat en la fase d’exposició pública del pla permetran 

recollir i analitzar les inquietuds respecte el mateix i la seva documentació, entre la qual hi ha a l’ISA 

del POUM. Aquelles al·legacions i informes de les administracions de tipus ambiental seran 

analitzades i tractades per l’equip redactor de la documentació ambiental, que en presentarà les 

explicacions i justificacions oportunes del seu grau de consideració en el tercer i darrer document 

ambiental de la tramitació del pla: la Memòria Ambiental. 




B.3. MOBILITAT 

Per la seva part, el POUM preveu una sèrie de estratègies d’ordenació per a millorar la mobilitat en 

el municipi d’Olvan. Aquestes estratègies són les següents: 

− Completar, en cada un dels dos nuclis del municipi, el traçat de l’anella viària ja indicada a les 

Normes Subsidiàries de Planejament vigents, així com la creació de diferents recorreguts 

també en forma d’anella, que permetin la creació d’una xarxa viària majoritàriament de 

sentits únics. 

− Creació d’un sistema de recorreguts a través de zones verdes i places urbanes, que uneixi els 


− Tenir en compte la proposta de variant de la C-154, actualment en execució, al seu pas pel 








El POUM preveu i justifica, a través de l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada, que la mobilitat 

que generaran els sectors de desenvolupaments un cops executats, és perfectament assumible per 

la xarxa viària interna i externa del municipi. 

A més a més, el POUM també preveu adoptar mesures per tal de facilitar una mobilitat sostenible al 

municipi com, per exemple la implantació de quatre bosses d’aparcament distribuïdes de la següent 

manera: 

− A Olvan poble es preveu, per una banda, un espai d’aparcament al centre del nucli per 

substituir les places que hi ha actualment a la Plaça de San Sebastià per tal de que aquesta 

tingui un caràcter molt més vinculat a vianants i, per altra banda, es preveu una bossa 

d’aparcament en el polígon de sòl urbà no delimitat de “L’Aigua Roja” vinculada a 

l’equipament esportiu, que actualment ja té aquest ús però no està qualificat com a tal. 

− Per la seva banda, el nucli de Cal Rosal també disposa de dues bosses d’aparcament. La 

primera està ubicada a l’extrem nord del nucli i és un espai per autocaravanes vinculat a 

l’equipament de benvinguda. L’altre està prevista situar-la en el polígon de sòl urbà no 

delimitat del “Pla de la Saleta” i estaria destinada a aparcament per a autocars. 




B.4. HABITATGE 

B.4.1. Previsions de sostre per a habitatge protegit i assequible 

La Llei d’urbanisme estableix, en el seu article 59.1-h, la necessitat d’incorporar als Plans 

d’ordenació urbanística municipal, i per defecte del present Pla d’ordenació urbanística municipal 

d’Olvan, la memòria social que ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge 

protegit i, si s’escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determina la llei, així com la 

justificació de la inclusió del sistema d’habitatges dotacionals públics. 

La memòria social del POUM es refereix a les previsions d’habitatge protegit i assequible que inclou 

el Pla d’ordenació i a la seva incorporació en el Programa d’actuació. 

Aquestes previsions deriven de: 

a) Les cessions de sòl de titularitat pública amb aprofitament urbanístic, tant en sòl urbà com 

en sòl urbanitzable. 

b) Les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública del sòl corresponents al 

30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà 

com en sòl urbanitzable, del que un mínim del 20% s’ha de destinar a habitatges amb 

protecció oficial de règim general i de règim especial i la resta del percentatge resultant a 

habitatges amb protecció oficial de preu concertat. 

c) Les reserves per a habitatges dotacionals públics previstos en el Pla d’acord amb el que 

estableix l’article 34.3 del DL 1/2010. 

D’acord amb el caràcter tipològic de baixa densitat d’una part dels creixements inclosos dins del 

POUM, quan el planejament derivat contempli la reserva de sostre per a habitatge protegit, la 

densitat de la subzona podrà incrementar-se al doble per poder permetre la construcció, com a 

màxim, de dos habitatges enlloc d’un de sol. En qualsevol cas, serà preceptiva la reserva de sostre 

destinat a aquest tipus d’habitatge públic. 

B.4.1.1. Previsions en sòl urbà. 

La delimitació de Plans de millora urbana (PMU) i de Polígons d’actuació urbanística (PAU) en sòl 

urbà comporta la cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic, quan es tracti de sòl urbà no 

consolidat i els objectius del sector siguin els relacionats en l’article 70.2 del DL 1/2010. 

a) Plans de millora urbana (PMU) 

Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal delimita sectors de millora urbana al sòl urbà no 

consolidat, amb l’objectiu de millorar les condicions d’urbanització, promoure la renovació de 

l’edificació o construir habitatge públic i solucionar problemes de específics de situacions urbanes. 

Per els sectors de millora urbana en sòl urbà no consolidat és preceptiva la cessió del 10% 

d’aprofitament urbanístic, i la reserva per a habitatges protegits. 

El POUM delimita cinc sectors de millora urbana al municipi. Es preveuen les corresponents reserves 

d’habitatge públic protegit i cessions d’aprofitament al a tots els sectors i la cessió del 10% de 

l’aprofitament. 

− PMU-1 “Cal Pubill”, al nucli d’Olvan poble. 

− PMU-2 “La Fàbrica”, al nucli d’Olvan poble. 

− PMU-3 “Carretera d’Olvan”, al nucli d’Olvan poble. 

− PMU-4 “Centre”, al nucli d’Olvan poble. 




− PMU-5 “Pont d’Orniu”, al nucli de Cal Rosal. 

POUM OLVAN_PMU 

Usos Superfície sector 

Sostre màxim 

sector 

Sostre màxim ús Nom màxim 

d'habitatge d'habitatges 

Habitatges 

renda lliure 

Sostre 

Habitatges 

HPP-Gen i Esp HPP-Gen i Esp 

Sostre 

HPP-Concertat 

m2sl m2st m2st uts núm m2st % núm m2st % 

SUNC PMU-1_Cal Pubill Habitatge 6.335,26 1.822,00 1.822,00 16 11 426,60 23,41 4 120,00 6,59 

PMU-2_Carretera d'Olvan Habitatge 5.308,11 4.103,75 4.103,75 22 11 829,41 20,21 8 401,72 9,79 

PMU-3_La Fàbrica Habitatge 15.015,00 8.500,00 8.500,00 71 49 1.700,00 20,00 15 850,00 10,00 

PMU-4_Centre Habitatge 4.816,00 3.543,00 3.543,00 31 21 732,90 20,69 7 330,00 9,31 

PMU-5_Pont d'Orniu Habitatge 10.624,00 7.568,00 7.568,00 55 34 1.610,40 21,28 15 660,00 8,72 

Total PMU ús residencial 42.098,37 25.536,75 25.536,75 195 126 5.299,31 20,75 49 2.361,72 9,25 

Total PMU ús no residencial - - - - - - - - 

Total PMU-SUNC 42.098,37 25.536,75 25.536,75 195 126 5.299,31 20,75 49 2.361,72 9,25 

Habitatges totals de HPP-Règim General-Especial i Concertat. 49 

Subzona unifamiliar intensiva (clau R2a-HPP) - 

Subzona unifamiliar extensiva I (clau R2c-HPP) 4 

Zona d'eixample (Clau R3-HPP) 30 

Zona d'ordenació específica (clau R4-HPP) 15 

Habitatges lliures 126 

b) Polígons d’actuació urbanística. 

Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal delimita Polígons d’actuació urbanística en sòl urbà 

consolidat i en sòl urbà no consolidat. 

Els polígons que el present Pla delimita en sòl urbà consolidat tenen per objecte la urbanització i la 

cessió gratuïta a favor de l’Ajuntament de la part dels terrenys destinada a carrers o qualsevol altre 

tipus de via o a espais lliures, o llurs ampliacions. Segons el paràgraf segon de la Disposició 

addicional setzena del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aquestes no es consideren actuacions de 

transformació urbanística a l’efecte de l’aplicació de la Llei estatal del sòl, sens perjudici de llur 

subjecció als deures de cessió de sòl per a sistemes que estableix la legislació urbanística. El POUM 

determina l’obligatorietat de la conservació de les obres d’urbanització corresponents a tots els 

Polígons d’actuació urbanística que han estat delimitats amb els objectius establerts en el present 

paràgraf. 

El POUM estableix un cinc polígons d’actuació en sòl urbà consolidat: 

− PAU-2, al nucli d’Olvan poble. 




− PAU-6, al nucli de Cal Rosal. 

D’altra banda, aquest Pla delimita un polígon en sòl urbà no consolidat, com a figura bàsica de 

gestió dels nous creixements urbans. En aquest cas, i d’acord amb la Llei d’Urbanisme, a aquests 

polígons d’actuació els hi és aplicable el deure de cessió de sòl amb aprofitament que estableix 

l’article 43 del DL 1/2010. 


Aquests polígons en sòl urbà no consolidat també estan obligats a fer les reserves de sòl per a 

habitatges de protecció pública que regula l’article 57.3 del DL 1/2010. 




POUM OLVAN_PAU 

Usos 

Superfície 

polígon 

Sostre màxim 

polígon 


habitatge d'habitatges 

Habitatges 

renda lliure 

Sostre 

Habitatges 


Sostre 

HPP-Concertat 


SUNC PAU-1 Habitatge 13.017,62 8.764,98 8.764,98 49 25 1.753,00 20,00 16 876,50 10,00 

Total PAU ús residencial 13.017,62 8.764,98 8.764,98 49 25 1.753,00 20,00 16 876,50 10,00 

Total PAU ús no residencial - - - - - - - - 

Total PAU-SUNC 13.017,62 8.764,98 8.764,98 49 25 1.753,00 20,00 16 876,50 10,00 

SUC PAU-2 Habitatge 8.779,30 5.000,00 5.000,00 20 20 - - - - - 

PAU-3 Industrial 2.705,00 2.836,50 - - - - - - - - 



PAU-6 Habitatge 1.421,90 1.742,13 1.742,13 8 8 - - - - - 

Total PAU ús residencial 8.779,30 5.000,00 5.000,00 28 28 - - - - - 

Total PAU ús no residencial 15.334,00 12.264,00 - - - - - - - - 

Total PAU-SUC 24.113,30 17.264,00 5.000,00 28 28 - - - 


Zona d'eixample (Clau R3-HPP) 16 


B.4.1.2. Previsions en sòl urbanitzable delimitat i no delimitat. 

Els sectors de sòl urbanitzable han de cedir el 10% de l’aprofitament urbanístic amb destí al 

patrimoni municipal de sòl i habitatge, amb finalitat de promoure habitatge públic protegit. A més, 

el POUM ha de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública un mínim del sòl 

corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a l’ús residencial de nova implantació del qual 

un mínim del 20% s’ha de destinar a habitatges amb protecció oficial de règim general i de règim 

especial, i la resta del percentatge resultant a habitatges amb protecció oficial de preu concertat. 

D’acord amb el caràcter tipològic de baixa densitat d’una part dels creixements inclosos dins del 

POUM, quan el planejament derivat contempli la reserva de sostre per a habitatge protegit, la 

densitat de la subzona podrà incrementar-se al doble per poder permetre la construcció, com a 

màxim, de dos habitatges enlloc d’un de sol. En qualsevol cas, serà preceptiva la reserva de sostre 

destinat a aquest tipus d’habitatge públic. 

POUM OLVAN_SUD 

Usos Superfície sector 

Sostre màxim 

sector 



Habitatges 

renda lliure 

Sostre 

Habitatges 


Sostre 

HPP-Concertat 


SUD PPU-1_Camí Ral Habitatge 13.508,08 3.497,45 3.497,45 17 9 749,23 21,42 6 300,00 8,58 

PPU-2_Rec de Fuià Industrial 9.604,00 2.902,81 - - - - - - - - 

PPU-3_Cal Llop Industrial 45.078,00 8.926,80 - - - - - - - - 

PPU_Pol. Ind Rocarodona-Olvan (*) Industrial 527.339,59 180.412,29 - - - - - - - - 

Total PPU ús residencial 13.508,08 3.497,45 3.497,45 17 9 749,23 21,42 6 300,00 8,58 

Total PPU ús no residencial 582.021,59 192.241,90 - - - - - - - - 

Total PPU-SUD 595.529,67 195.739,35 3.497,45 17 9 749,23 21,42 6 300,00 8,58 


Desenvolupament unihabitatge aïllat (Clau R11-HPP) 6 

Habitatges lliures 

(*) Sector en execució 

9 

Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal proposa el següent nou sector de planejament en sòl 

urbanitzable delimitat: 

− PPU-1”Camí Ral”, al nucli d’Olvan poble. 




Tanmateix, el Pla d’ordenació urbanística municipal incorpora i adapta als objectius del Pla antics 

sectors del planejament vigent en sòl urbanitzable delimitat: 

− PPU-2 ”Rec de Fuià”, a l’àrea industrial de La Torre. 

− PPU-3 ”Cal Llop”, a l’àrea industrial de Rocarodona-Olvan. 

Finalment el POUM delimita el següent sector procedent d’antic sector en sòl urbanitzable que ha 

estat aprovat definitivament i actualment en execució: 

− PPU-Polígon Rocarodona-Olvan, a l’àrea industrial de Rocarodona-Olvan. 

POUM OLVAN_SUND Usos Superfície sector 

Sostre màxim 

sector 



Habitatges 

renda lliure 

Sostre 

Habitatges 


Sostre 

HPP-Concertat 


SUND SUND-1_L'Aigua Roja Habitatge 31.627,00 7.887,14 7.887,14 78 54 1.577,43 20 16 788,71 10 

SUND-2 Pol. Ind Rocarodona-Olvan Industrial 432.422,86 108.105,72 - - - - - - - - 

SUND-3_Pla de la Saleta Hab i terciari 35.380,30 11.700,00 8.700,00 58 33 1.740,00 20 17 870,00 10 

Total PPUD ús residencial 67.007,30 19.587,14 16.587,14 136 87 3.317,43 20 33 1.658,71 10 

Total PPUD ús no residencial 432.422,86 108.105,72 - - - - - - - - 

Total PPUD-SUND 499.430,16 127.692,86 16.587,14 136 87 3.317,43 20 33 1.658,71 10 


Desenvolupament d'habitatges intensitat mitjana (SUND) (Clau R21-HPP) 16 

Desenvolupament d'usos mixtes_habitatge (Clau R22-HPP) 17 


El POUM preveu un total de tres àmbits de Sòl urbanitzable no delimitat (SUND), un al sud del nucli 

d’Olvan poble, un altre al sud-est del nucli de Cal Rosal a partir d’un antic sector contemplat al 

planejament vigent que no s’ha arribat a desenvolupar i finalment un tercer que ha de 

desenvolupar la segona fase de l’àrea industrial de Rocarodona-Olvan. 

− SUND-1 ”L’Aigua Roja”, al nucli d’Olvan poble. 

− SUND-2 ”Segona fase Polígon Rocarodona-Olvan”, a l’àrea industrial de 

Rocarodona-Olvan. 

− SUND-3 ”Pla de la Saleta”, al nucli de Cal Rosal. 

B.4.2. Sistema d’habitatges dotacionals públics 

No es preveu cap reserva de sòl per al sistema d’habitatges dotacionals per a la ubicació de sostre 

per habitatges dotacionals públics, dins de l’àmbit del Pla d’ordenació urbanística municipal 

d’Olvan. 

En cas que es consideri necessari crear una nova àrea d’habitatge públic dotacional, es pot destinar 

a aquesta finalitat el sostre procedent de les cessions d’aprofitament residencial, o assignant aquest 

ús a algun dels equipaments sense ús definit, a través de la redacció d’un pla especial d’assignació 

d’ús, amb les limitacions que estableix l’article 58.g. del DL 1/2010. 




B.4.3. Potencial total del programa d’habitatge protegit i assequible. 

Les xifres totals aproximades de sostre corresponent a la cessió de sòl amb aprofitament urbanístic i 

les de sostre a reservar per habitatge protegit, resultants per al sòl urbà no consolidat i per al sòl 

urbanitzable són les que s’especifiquen al quadre següent. 

Nom màxim Habitatges Sostre 

Sostre 

HPP- Habitatges 

Superfície sector d'habitatges lliures HPP-Gen Esp Concertat HPP 

m2sl uts. núm m2st m2st núm 

POUM OLVAN 

Total sòl Urbà no consolidat ús d'habitatge (PAU-PMU) SUNC 55.115,99 244 151 7.052,31 3.238,22 93 

Total sòl Urbanitzable ús d'habitatge (PPU-PPUD) SUD-SUND 80.515,38 153 96 4.066,66 1.958,71 57 

Total creixements residencials 135.631,37 397 247 11.118,97 5.196,93 150 

Nombre habitatges protegits (HPP) 104 46 

Nombre habitatges lliures 247 

La reserva de sostre per habitatge protegit ens donaria uns 104 habitatges de règim general, i uns 

46 habitatges de preu concertat. En total uns 150 habitatges, suficients per a cobrir fragments de 

la demanda situada per sota de les condicions del lliure mercat. 

Si la totalitat del sostre corresponent a les cessions de sòl amb aprofitament procedent de sectors 

amb ús residencial es destinen a habitatge protegit, tindríem un total aproximat de 5.938,63 m2 

de sostre, és a dir, l’equivalent a uns 54 habitatges, aplicant un promig de 110 m2st brut per 

habitatge. 

Les previsions totals d’habitatge públic, general i concertat, varien entre un mínim de 150 

habitatges i un màxim de 204 habitatges. 




B.5. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL 

B.5.1. Classificació urbanística del sòl 

B.5.1.1. Objectius generals de la classificació del sòl 

La classificació urbanística del sòl revisa la classificació vigent segons el planejament general de 

1995 (NN SS), atenent als criteris del Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost, Decret 305/2006, de 

18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme pel que fa als conceptes de sòl 

urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable, i als propis objectius urbanístics de la present revisió de 

planejament municipal d’Olvan. 

La seva delimitació es fixa als plànol de Classificació del sòl, a escala 1:5.000 i 1/10.000, els quals 

indiquen també els sectors sotmesos a Plans de millora urbana en sòl urbà, Polígons d’actuació 

urbanística en sòl urbà i Sectors de sòl urbanitzable delimitat i no delimitat. 

Pel que fa a la informació urbanística referida al planejament urbanístic municipal, la seva evolució 

al llarg del temps i la seva quantificació en termes de règim de sòl i de qualificacions urbanístiques 

queden recollides a l’apartat B.1 de la Memòria d’informació. 

El POUM, als corresponents plànols de planejament vigent, recull el Planejament general dels 

diferents nuclis del municipi. Aquestes anàlisis formen part de la Memòria d’informació d’aquest 

Pla. 

La revisió del sòl urbà feta durant la redacció del present Pla ha incorporat la definició més exacta 

de les superfícies tant del sòl urbà, com del sòl urbanitzable no desenvolupat i del sòl no 

urbanitzable, i dels potencials pendents segons el planejament derivat no executat o en 

desenvolupament, que donava com a resultat un important potencial de sòl qualificat encara no 

executat , tant en termes de sòl vacant com en termes de sostre edificable encara no materialitzat. 

La classificació del sòl concreta, així doncs, alguns dels més importants objectius de planejament i 

específicament els següents: La classificació atén a la hipòtesi de creixement demogràfic establerta, 

en funció de les relacions entre creixement de la població i ocupació del territori, per un costat, i de 

la relació entre demografia i capacitat dels serveis i equipaments públics, per un altre. 

POUM OLVAN 

TR-NNSSP Olvan 

2007 

Aprovació Inicial 

POUM 2011 

ha % habitatges ha % habitatges 

Sòl urbà llicència directa 28,02 0,79 951 33,18 0,93 1.087 

Sòl urbà en UA 12,86 0,36 329 - - - 

Sòl urbà en PAU - - - 3,86 0,11 77 

Sòl urbà en PMU - - - 4,21 0,12 195 

Sòl urbà (SU) 40,88 1,15 1.280 41,25 1,16 1.359 

Plans parcials tramitats 52,73 1,48 - - - - 

No inclòs a cap Pla parcial tramitat 12,36 0,35 - - - - 

Sectors de SUD previstos pel POUM - - - 59,55 1,67 17 

Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 65,09 1,83 0 59,55 1,67 17 

Sòl urbanitzable no delimitat (SUND) - - - 49,94 1,40 136 

Sòl no urbanitzable (SNU) (*) 3.451,94 97,02 105 3.407,17 95,76 155 

Total municipi Olvan 3.557,91 100 1.385 3.557,91 100 1.667 

(*) Pel que fa al potencial d’habitatges en sòl no urbanitzable, el POUM al catàleg de masies i cases rurals que 

s’adjunta dins la documentació per a l’aprovació inicial preveu, d’acord amb la legislació urbanística vigent, 




passar dels 83 habitatges en masies fins a un màxim de 133 habitatges. D’altra banda, el POUM manté en 22 

el nombre màxim d’habitatges en edificacions situades en sòl no urbanitzable que no tenen la consideració 

d’edificacions susceptibles d’incorporar al catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. 

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL 

Sòl urbà (SUC+SUNC) 

Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 

Sòl urbanitzable no delimitat (SUND) 

Sòl no urbanitzable (SNU) 

m2sl 

Superfície 

Ha % 

412.461 41,25 1,16 

595.530 59,55 1,67 

499.430 49,94 1,40 

34.071.720 3.407,17 95,76 

POUM OLVAN 35.579.140 3.557,91 100,00 

El POUM manté el predomini del sòl no urbanitzable, quasi un 96% del municipi s’inclou en 

aquesta classe de sòl. 

Una bona part del sòl urbanitzable, que s’ha desenvolupat durant les darreres dècades, queda 

incorporat al sòl urbà directament. En total un 1,16% del municipi s’inclou dins del sòl urbà. 

El sòl urbanitzable inclou aquells sectors que ja eren urbanitzables però que no s’han arribat a 

tramitar en període de vigència del anterior de les normes subsidiàries de planejament (NN SS) i 

aquells altres sectors que corresponen a nou sòl de desenvolupament incorporat pel POUM, en 

total el sòl urbanitzable suposa el 3,07% del sòl municipal. 

B.5.1.2. Classificació de sòl urbà. Polígons d’actuació urbanística i plans de millora 

urbana a sòl urbà 

El sòl classificat com a urbà s’ha delimitat d’acord amb els criteris definits a l’article 25 del Decret 

Legislatiu 1/2010. El POUM inclou de manera expressa en el sòl urbà aquells terrenys que, havent 

estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics bàsics o bé 

són compresos en àrees consolidades per a l’edificació d’almenys dues terceres parts de llur 

superfície edificable. 

S’inclou en sòl urbà consolidat aquelles àrees que s’ajusten a la definició de l’article 30 DL 1/2010 

s’inclou en sòl urbà no consolidat aquelles àrees que s’ajusten a les condicions del article 31 i 25 

del DL 1/2010. 

El sòl que es classifica com a sòl urbà coincideix amb els teixits ja consolidats. En relació a les NN SS 

s’incorporen aquells sectors de planejament que s’han desenvolupat i han executat la seva 

urbanització. En la major part dels casos estan consolidats i han realitzat les cessions corresponents. 

També es delimiten Polígons d’actuació urbanística en els casos en que sigui necessari resoldre 

algun problema específic, que comporti cessions i compromisos d’urbanització, o quan es tracta de 

delimitacions d’antigues unitats d’actuació no executades. En aquests casos es delimiten els PAU en 

sòl urbà consolidat i són de menor mida que els anteriors. 




En resum, els sòls delimitats com a PAU es recullen en el següent quadre. 

POUM OLVAN_PAU 


Usos 

Superfície 

polígon 

Sostre màxim 

polígon 

Nom màxim 

d'habitatges 

m2sl m2st uts 

SUNC PAU-1 Habitatge 13.017,62 8.764,98 49 

Total PAU ús residencial 13.017,62 8.764,98 49 

Total PAU ús no residencial - - - 

Total PAU-SUNC 13.017,62 8.764,98 49 

SUC PAU-2 Habitatge 8.779,30 5.000,00 20 

PAU-3 Industrial 2.705,00 2.836,50 - 



PAU-6 Habitatge 1.421,90 1.742,13 8 

Total PAU ús residencial 8.779,30 5.000,00 28 

Total PAU ús no residencial 15.334,00 12.264,00 - 

Total PAU-SUC 24.113,30 17.264,00 28 

El POUM delimita sectors de millora urbana, en casos molt específics i responen a objectius 

concrets. Al nucli urbà d’Olvan poble es delimiten quatre sectors. Pel que fa a Cal Rosal, es delimita 

un sector de millora. 

POUM OLVAN_PMU 

Sostre màxim Nom màxim 

Usos Superfície sector sector d'habitatges 

m2sl m2st uts 

SUNC PMU-1_Cal Pubill Habitatge 6.335,26 1.822,00 16 

PMU-2_Carretera d'Olvan Habitatge 5.308,11 4.103,75 22 

PMU-3_La Fàbrica Habitatge 15.015,00 8.500,00 71 

PMU-4_Centre Habitatge 4.816,00 3.543,00 31 

PMU-5_Pont d'Orniu Habitatge 10.624,00 7.568,00 55 

Total PMU ús residencial 42.098,37 25.536,75 195 

Total PMU ús no residencial - - - 

Total PMU-SUNC 42.098,37 25.536,75 195 

B.5.1.3. Classificació de sòl urbanitzable 

La delimitació de sòl urbanitzable respon directament als objectius generals definits en els primers 

documents del POUM i seguint les determinacions del PTPCC. Els objectius marcats son els 

següents: 

− La consolidació dels límits urbans i l’obtenció d’espais lliures i per a equipaments 

estratègics al nucli d’Olvan vinculats al desenvolupament del municipi dins la comarca 

atenent a la seva voluntat com a polaritat funcional dins del sistema urbà de Berga i del 

Baix Berguedà, a més de l’obtenció de sostre per habitatge i usos no residencials en una 

posició de centralitat i la participació del sector en importants actuacions d’infraestructura i 

d’equipament.



− La millora de la connectivitat urbana i interurbana dins i entre els nuclis urbans, per tal de 

garantir la unió viària entre el sòl urbà i els nous creixements en sòl urbanitzable amb usos 

diferents del residencial i la seva vinculació dins del context municipal i supramunicipal. 

− Aportació d’elements d’estructura, tots els sectors de sòl urbanitzable aporten elements 

d’estructura general: viari, espais lliures i sòl per equipaments. 

− Consolidació d’un model urbanístic de cohesió, la delimitació i condicions del sòl 

urbanitzable constitueix un instrument de definició del model urbanístic municipal que 

tracta de superar l’actual tendència com a municipi estacional de segona residència, amb 

les corresponents implicacions econòmiques i poblacionals que ja han quedat exposades al 

planejament territorial vigent. 

− A nivell de nuclis es busca un model urbà més cohesionat, a través de reforçar el centre i 

les seves relacions amb els sistemes d’espais lliures i equipaments, preveure noves activitats 

als límits urbans dels nuclis delimitant sectors de sòl urbanitzable d’ús no residencial, 

destinats a acollir activitats terciàries, de servei i industrials, i sòl per als sistemes urbanístics 

d’equipaments, espais lliures i d’altres. 

Sectors de sòl urbanitzable 

El conjunt dels sectors delimitats com a sòl urbanitzable delimitat i no delimitat s’especifica en el 

següent quadre: 

POUM OLVAN_SUD 

Sostre màxim Nom màxim 

Usos Superfície sector sector d'habitatges 

m2sl m2st uts 

SUD PPU-1_Camí Ral Habitatge 13.508,08 3.497,45 17 

PPU-2_Rec de Fuià Industrial 9.604,00 2.902,81 - 

PPU-3_Cal Llop Industrial 45.078,00 8.926,80 - 

PPU_Pol. Ind Rocarodona-Olvan (*) Industrial 527.339,59 180.412,29 - 

Total PPU ús residencial 13.508,08 3.497,45 17 

Total PPU ús no residencial 582.021,59 192.241,90 - 

Total PPU-SUD 595.529,67 195.739,35 17 

POUM OLVAN_SUND Usos Superfície sector 

Sostre màxim 

sector 

Nom màxim 

d'habitatges 

m2sl m2st uts 

SUND SUND-1_L'Aigua Roja Habitatge 31.627,00 7.887,14 78 

SUND-2 Pol. Ind Rocarodona-Olvan Industrial 432.422,86 108.105,72 - 

SUND-3_Pla de la Saleta Hab i terciari 35.380,30 11.700,00 58 

Total PPUD ús residencial 67.007,30 19.587,14 136 

Total PPUD ús no residencial 432.422,86 108.105,72 - 

Total PPUD-SUND 499.430,16 127.692,86 136 




B.5.1.4. Classificació de Sòl no urbanitzable 

La delimitació del sòl no urbanitzable respon als següents objectius: 

Els objectius del POUM dins del medi natural del municipi d’Olvan es centren principalment en la 

protecció de les diferents unitats de paisatge que estructuren el seu territori, com ho puguin ésser 

les costes, la conca d’Olvan, els vessants del Llobregat i els turons del sud. En aquest sentit, el 

POUM regula en les seves Normes urbanístiques les proteccions en aquells sòls amb valor agrícola, 

paisatgístic i de connexió ecològica segons les determinacions establertes pel planejament territorial 

vigent. 

Pe que fa al sistema hidrogràfic, el POUM estableix totes les proteccions que determina la legislació 

sectorial vigent i incorpora criteris de respecte per als nous desenvolupaments que es localitzen en 

el tram d’aquesta riera al seu pas pel nucli d’Olvan, per tal de protegir elements naturals com la 

vegetació de ribera. En aquest cas, el POUM preveu la necessitat de protegir la llera de la riera a la 

zona de contacte amb el nucli urbà. La regulació de la gestió del verd es farà mitjançant la 

conservació estructural dels boscos de ribera com a bé natural patrimonial. En aquest sentit, als 

nous creixements urbans hauran de situar la major part de sòl de cessió per a espais lliures com a 

barrera de tancament, atalussant amb vegetació la vora dels cursos d’aigua i plantejant usos 

vinculats amb el lleure. 

En general, l’àmbit de la plana agrícola que queda dins del terme municipal, es regularà per 

afavorir el cicle hidrològic, ja sigui dels canals i sèquies o dels abocaments de depuradores. 

Un altre dels objectius bàsics que contempla el POUM dins del medi natural és la relativa a la 

protecció d’aquell sòl estratègic de separació entre nuclis urbans. 

El sòl no urbanitzable té una superfície de 3.407,17 ha, i representa el 95,76% de tot el sòl 

municipal. 

Actuacions de millora paisatgística. 

Un dels objectius a assolir amb el desenvolupament del Pla incideix en les actuacions puntuals que 

es puguin realitzar en diversos aspectes del sòl no urbanitzable mitjançant la tramitació de plans 

especials urbanístics. En aquest cas, el POUM preveu el retorn al medi natural d’aquelles pedreres 

en desús, l’adequació paisatgística d’infraestructures de serveis tècnics com els abocadors de runes i 

d’enderrocs, de les EDAR existents i de les noves, de les naus industrials preexistents, i sobretot de 

la xarxa viària en aquells punts de major feblesa del medi natural. 

En l’exercici privat de l’ús del sòl, el POUM preveu la millora paisatgística d’aquells àmbits menys 

consolidats del municipi, atenent a criteris de respecte mediambiental davant de les preexistències 

naturals i en la conservació en bon estat d’aquelles finques o solars encara no edificats i que puguin 

ocasionar, per falta de neteja del seu substracte vegetal, un risc seriós d’incendi. 

Regulació d’activitats en el medi natural. Les activitats de lleure. 

El POUM promou mantenir, conservar i aprofitar per a nous usos el patrimoni arquitectònic, 

especialment en el sòl no urbanitzable, potenciant la transformació de masies i cases pairals en 

habitatges o cases de turisme rural. 

S’han de fomentar activitats econòmiques compatibles amb l’entorn, a les masies i edificacions 

rurals disseminades pel municipi. 




Finalment, el POUM mitjançant la creació de recorreguts per la xarxa existents de camins, potencia 

els esports de muntanya com ara el senderisme o excursionisme. La presència de GR es pot 

complementar amb la connexió amb petits recorreguts temàtics per les diferents unitats de 

paisatge que estructuren el municipi d’Olvan, des de la plana al primers contraforts sistema prepirinenc. 

B.5.1.5. Relacions entre les diverses classes de sòl. 


Sòl urbà consolidat (SUC) 

Sòl urbà no consolidat (SUNC) 




m2sl 

Superfície 

Ha % 

SUC fora de PAU-PMU 331.809 33,18 0,93 

PAU 25.535 2,55 0,07 

Total SUC 357.345 35,73 1,00 

PMU 42.098 4,21 0,12 

PAU 13.018 1,30 0,04 

Total SUNC 55.116 5,51 0,15 

PPU 595.530 59,55 1,67 

Total SUD 595.530 59,55 1,67 

PPUD 499.430 49,94 1,40 

Total SUND 499.430 49,94 1,40 

Total SNU 34.071.720 3.407,17 95,76 

POUM OLVAN 35.579.140 3.557,91 100,00 

En els quadres anteriors es presenten les xifres corresponents a les superfícies totals municipals de 

cada classe de sòl, segons superficiació realitzada sobre el plànol de zonificació a escala 1:1.000. 

Totes les superfícies, inclosa la total del municipi corresponen a les medicions fetes sobre el plànol 

de major detall. 

En cas que la superfície municipal no s’ajusti a la superfície total del terme oficialment reconeguda, 

possiblement degut a discrepàncies en els límits del terme municipal, s’hauran de mantenir les 

superfícies corresponents a la documentació continguda en el planejament urbanístic vigent. 

Els trets més importants relatius a la classificació del sòl són la incorporació del sòl urbanitzable 

executat al sòl urbà i la delimitació de tots aquells polígons d’actuació urbanística que es 

consideren necessaris per facilitar la gestió del Pla en sòl urbà. 

Es tracta doncs d’un planejament que busca principalment la reestructuració del sòl urbà, la millora 

de les condicions d’urbanització, i l’obtenció del sòl necessari per garantir la construcció dels 

equipaments i la urbanització dels espais lliures per assolir un bon nivell de vida de la població. Així 

doncs la major part de les actuacions que es proposen afecten a sòl urbà. 

Pel que fa a la classificació del sòl, la delimitació de polígons d’actuació, amb objectius ben 

diversos, afecten a quasi el 9,35% del sòl urbà. 

El POUM respecta els sectors de planejament delimitats anteriorment que no es van arribar a 

tramitar i, proposa modificacions pel que fa als seus límits o l’ordenació en els casos que es 




consideri necessari per tal de facilitar la consecució dels objectius de planejament definits en 

aquesta Memòria. 

En conjunt el sòl urbanitzable suposa el 3,07 % del total municipal, donat que bona part d’aquest 

sòl es correspon amb el polígon d’activitat econòmica supramunicipal de Rocarodona-Olvan, en la 

seva fase d’actual execució i en la segona fase de desenvolupament dins de la categoria del sòl 

urbanitzable no delimitat amb més de 100 ha de superfície. 

B.6. VALORS A PROTEGIR 

El patrimoni de d’Olvan es caracteritza per dos grans grups: el patrimoni arquitectònic, representat 

majoritàriament per les masies escampades pel terme municipal, i el patrimoni natural, format per 

les zones d’interès natural (moltes associades als cursos fluvials que solquen el municipi), i les fonts. 

El patrimoni arquitectònic situat fora del nucli urbà, i el patrimoni natural del municipi d’Olvan 

estan molt relacionats entre sí; formen una trama bastant homogènia en el territori, articulada per 

una xarxa molt important de camins, que cal protegir. 

B.6.1. Elements protegits per la normativa general (Llei 9/1993). 

Actualment, pocs són els elements que es troben protegits de forma legal. De fet, al terme 

municipal no hi ha cap element declarat BCIN i tampoc no existeix cap element declarat com a 

BCIL. L’Inventari de Patrimoni Cultural d’Olvan estableix una sèrie de recomanacions en aquest 

sentit: 

− Instar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya d’incoar expedient per 

declarar Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) els següents edificis i/o conjunts patrimonials: 

− Pont d’Orniu 

− Restes del pont vell d’Orniu 

− Forats a la roca del primer pont d’Orniu 

− Església de Santa Maria de Valldaura 

− Masia de Valldaura Vell 

− Instar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a declarar el jaciment 

arqueològic de Minoves o Llavaneres com Espai de Protecció Arqueològica (EPA). 

− Proposar que l’Ajuntament d’Olvan, a través del Consell Comarcal del Berguedà i en 

aplicació de la Llei del Patrimoni Català (1993), declari Bé d’Interès Local (BCIL) els següents 

béns immobles: 

− Jaciment arqueològic de Minoves (en el cas que no sigui declarat EPA) 

− Pont d’Orniu (en el cas que no sigui declarat BCIN) 

− Restes del pont vell d’Orniu (en el cas que no sigui declarat BCIN) 

− Forats a la roca del primer pont d’Orniu (en el cas que no sigui declarat BCIN) 

− Església de Santa Maria de Valldaura (en el cas que no sigui declarat BCIN) 

− Masia de Valldaura Vell (en el cas que no sigui declarat BCIN) 

− Església de Santa Maria d’Olvan. 

− Les masies de Palau, Ferreres, Minoves, Boladeres, el Ballaró, la Riba i Trasserra. 




B.6.2. Catàleg de béns protegits del POUM 

CAPÍTOL 1. Disposicions generals 

Art. 1. Aquest Catàleg de béns protegits té per objecte regular la protecció i la defensa dels valors 

artístics, històrics i culturals del diferents béns que configuren el patrimoni cultural del municipi 

d’Olvan. 

Segons la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, el patrimoni cultural català està format per 

“tots els béns mobles o immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur 

valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, 

científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser 

gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions 

futures” (art. 1.2). 

Amb la redacció i posterior aprovació d’aquest catàleg es pretén assegurar la correcta transmissió 

dels elements que constitueixen la idiosincràsia i genuïnitat del municipi d’Olvan. 

Aquest catàleg constitueix una de les figures del planejament urbanístic municipal que tindrà 

incidència directa sobre la protecció del patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic, paisatgístic i 

mediambiental, que ve definit a l’article 69.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, del Text 

refós de la Llei d’Urbanisme. 

Aquest catàleg estarà complementat d’acord amb allò que disposa l’art. 75.2 del Reglament de la 

Llei d’urbanisme, per un Pla especial urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic o cultural, 

que desenvoluparà, sense contradir-lo, el present catàleg, i que podrà incloure mesures fiscals 

compensatòries de la disminució de les rendes o increment de les despeses de manteniment. 

Art. 2. La Llei 9/1993 del patrimoni cultural català estableix tres categories de protecció: 

• Els béns culturals d’interès nacional (BCIN) 

• Els béns catalogats, que pel que fa al patrimoni immoble, es denominen béns culturals 

d’interès local (BCIL) 

• Resta de béns integrants del patrimoni cultural català. 

Gaudeixen de la categoria de bé catalogat tots els béns inclosos en catàlegs municipals de 

patrimoni incorporats en plans urbanístics aprovats abans de l’entrada en vigor de la Llei 9/1993 

del patrimoni cultural català. Tots ells estan inclosos en el Catàleg del patrimoni cultural català. 

Art. 3. En aquest Catàleg de béns protegits hi són inclosos els béns existents ja catalogats amb 

anterioritat al municipi a través de la legislació sectorial (BCIN, BCIL), o a través de la legislació 

urbanística (béns inclosos en anteriors catàlegs i béns catalogats de nou a través del present 

catàleg). 

El contingut del catàleg estarà format per quatre grup de béns, depenent de la legislació que ha 

donat peu a la seva declaració: 

− BCIN. (no hi ha elements al municipi amb aquest nivell de protecció) 

− BCIL. 

− Altres béns catalogats a través de la legislació sectorial: espais naturals de protecció 

especial i altres espais naturals inclosos al PEIN; arbres monumentals; EPA. 

− BÉNS CATALOGATS pel present Catàleg de béns protegits. 




CAPÍTOL 2. Naturalesa dels béns catalogats 

Art. 4. Les diferents característiques que presenten els béns catalogats del municipi d’Olvan, fa 

necessària una prèvia descripció del mateixos per poder atorgar a cada tipologia de bé una pauta 

de protecció i intervenció coherent amb la seva pròpia naturalesa. El conjunt de béns catalogats 

s’ha dividit en sis grups a, b, c, d, e, i f als quals es farà referència al determinar posteriorment el 

tipus d’intervenció permesa, segons la protecció assignada en cada cas. 

a) Conjunt històric: agrupament de béns immobles, continu o dispers, que 

constitueix una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia (encara que 

cadascun dels elements, aïlladament i individual, pugui tenir o no valors prou 

rellevants) i que gaudeix de valors històrics, arquitectònics, artístics, tècnics, 

etnològics o simbòlic-identitaris 

Exemples: casc urbà o nucli antic; fortaleses i recintes urbans emmurallats; barri; 

plaça; carrer; monestir; complex industrial o colònia fabril; explotació agrària 

complexa; torres de guaita establertes en el territori, etc. 

b) Edificis i construccions: construcció o qualsevol altra obra material produïda per 

l’activitat humana que configura una unitat singular i que gaudeix de valors 

històrics, arquitectònics, artístics, tècnics, etnològics o simbòlic-identitaris. 

Exemples: edificis monumentals; masies rurals; palaus i cases urbanes (p.e. 

noucentistes); esglésies, ermites i altres edificis religiosos; fàbriques, molins, cellers 

i altres edificis industrials; pous de glaç i altres construccions preindustrials, 

construccions civils, com ponts, guals, canals, seccions de camins empedrats, 

túnels, torres de telègraf, mines o pedreres; castells i torres de guaita i de defensa; 

edificis amb valors simbòlics, com cases natals de personatges, espais on han 

succeit fets històrics, o ateneus i seus d’entitats; edificis que contenen patrimoni 

moble, com arxius o museus; etc. 

c) Element arquitectònic: Element constructiu rellevant, que forma part o no d’un 

edifici o d’un conjunt, que cal preservar en el seu lloc original o en una altra 

ubicació, i que gaudeix de valors històrics, arquitectònics, artístics, tècnics, 

etnològics o simbòlic-identitaris. 

Exemples: elements rellevants d’un edifici o construcció (façana, portal, capelleta, 

rellotge de sol, finestral, capitell, dintell, mosaic i paviment, arcada, paret 

esgrafiada, escut esculpit, pintures murals, mènsula, reixa forjada, decoració 

escultòrica, ....) i estructures arquitectòniques de menor entitat (creus de terme; 

oratoris i capelletes; fites de terme; estructures preindustrials com pous de glaç, 

congestes, tines, forns, sínies, molins, sèquies, barraques de vinya o de pastor, 

corrals i cledes, marges,...; estructures domèstiques -relacionades físicament o no 

amb la casa- com eres, safareigs, pous, basses, abeuradors, bugaders, cisternes; 

safareigs urbans; fonts urbanes i rurals; fanals; arquitectura militar, com búnkers, 

refugis o trinxeres; monuments prehistòrics megalítics, com menhirs o dòlmens; 

arquitectura funerària, com panteons d’un cementiri o làpides de vasos funeraris; 

etc.. 




Cal incloure també els elements urbans commemoratius o ornamentals instal·lats a 

la via pública (que per definició són també mobles, per que es poden traslladar), 

com per exemple escultures al carrer, monòlits i plaques, elements etnològics i 

industrials instal·lats en rotondes, fonts urbanes, etc. 

En el cas d’un element que forma part d’un edifici o construcció i que tan sols ell, 

passa a ser protegit, en permetre la protecció un canvi d’ubicació, podria 

considerar-se un bé moble. Només es considerarà que passa a ser un bé moble, si 

en aquest canvi se’l tracta com una peça desmuntada a conservar, destinada a 

finalitat museística, totalment descontextualitzada de la seva funció original. Tot i 

amb això, la inclusió en aquest catàleg de béns immobles és clara, ja que en el 

moment de la protecció, l’element considerat forma part constituent d’una unitat 

immoble i, tal vegada, el seu destí no serà ser traslladat sinó conservat en el seu 

lloc original en una possible futura rehabilitació del conjunt. 

d) Jardí històric: espai delimitat que és fruit d’un projecte arquitectònic i/o paisatgístic 

d’ordenació, utilitzant elements naturals, especialment vegetals, com a base 

fonamental del seu disseny, i que gaudeix de valors naturals, històrics, 

arquitectònics, artístics, o simbòlic-identitaris 

Exemples: jardins de cases pairals o palaus nobles; jardins i parcs públics urbans. 

e) Jaciment arqueològic o paleontològic: El jaciment arqueològic és l’espai o paratge 

–difícil de delimitar- amb indicis constatats de vestigis arqueològics mitjançant 

restes tangibles d’estructures o evidències superficials de materials arqueològics. La 

llei sectorial defineix com a patrimoni arqueològic aquells béns immobles (també 

els mobles) de caràcter històric generats per l’home i ubicats al sòl, al subsòl o en 

el medi subaquàtic, que només proporcionen coneixement si s’aplica la 

metodologia arqueològica. El jaciment paleontològic és l’espai o paratge -difícil de 

delimitar- amb indicis constatats d’elements fòssils de caràcter natural (zoològic o 

botànic) anteriors i per tant no relacionats amb l’ésser humà i ubicats al sòl, al 

subsòl o en el medi subaquàtic. El fet de que la legislació de patrimoni cultural 

reguli conjuntament el patrimoni arqueològic i paleontològic justifica l’inclusió 

dels jaciments paleontològics en aquesta categoria i no en la de zona d’interès 

natural i paisatgístic 

Exemples: qualsevol jaciment arqueològic de qualsevol cronologia (que no tingui 

suficient entitat arquitectònica per a ser considerat edifici): taller paleolític 

d’indústria lítica a l’aire lliure; necròpolis neolítica de fosses; pintures rupestres 

prehistòriques en abric; habitat del bronze final en cova; poblat ibèric; villa 

romana; necròpolis medieval; despoblat medieval; etc.: I jaciments paleontològics, 

com niu d’ous de dinosaure; icnites o petjades de dinosaure; jaciments amb restes 

de vertebrats o de fauna marina; etc. 

f) Lloc històric i zona d’interès etnològic: paratge o espai obert -amb construccions 

arquitectòniques o no- que, per raons històriques o culturals, configura una 

unitat coherent vinculada a un fet històric o a una activitat industrial o etnogràfica 

passada o present, i que per tant gaudeix de valors naturals, històrics, 

arquitectònics, etnològics, o simbòlic-identitaris. 




Pot ser un indret vinculat a esdeveniments, records o manifestacions folklòriques 

que no hagi estat transformat per la mà de l’home, però pot també contenir 

intervencions o vestigis d’intervencions que siguin testimoniatge d’una 

determinada cultura del treball, de la festa, de les creences, i de la vida quotidiana. 

No es tracta de catalogar la toponímia ni les manifestacions festives, les tècniques 

artesanals, la tradició oral, la gastronomia, el costumari o la música i dança, que 

són manifestacions de caire immaterial que no es poden traslladar a un catàleg 

urbanístic (la qual cosa no significa que no hagin de ser també objecte de 

protecció per part del municipi), sino d’incloure i preservar els espais físics on es 

produeixen. 

Exemples: espais on es fan aplecs o mercats, peces de terra cultivada, carrerades, 

marges de camins, zones de culte, indrets de batalles i fets històrics, plaça 

carbonera, espais de concentració d’obradors artesanals o d’activitats 

econòmiques tradicionals, llocs vinculats a una llegenda, tradició o aparició 

religiosa; etc. Els camins -sempre difícils de classificar- podrien encabir-se en 

aquesta categoria. 

g) Zona d’interès natural i paisatgístic: espai o zona oberta o element natural concret, 

que per la seva pròpia naturalesa original -no manipulada per la mà de l’home- 

que gaudeix de valors científics, paisatgístics, ecològics, naturals (botànics, 

zoològics o geològics) o simbòlic-identitaris. 

Es tracta d’espais considerats vitals en l’equilibri de l’ecosistema terrestre, per ser 

zones habitades per determinades espècies vegetals o animals en perill d’extinció, 

o per la bellesa pròpia de la seva configuració, i també es tracta d’elements 

concrets, com un estany, o espècimens singulars, com els arbres o arbredes 

monumentals. 

Exemples: paisatges de muntanya, parcs naturals o altres espais naturals; boscos i 

arbres monumentals; tossals i particularitats orogràfiques; gorgs, pèlags, llacs i 

estanys; lleres de riu o de rieres i salts d’aigua; coves; floracions geològiques; etc.). 

A més dels elements descrits, també s’inclouran aquells paratges on apareixen indicis de jaciments 

arqueològics, restes construïdes per la mà de l’home que només poden ésser estudiats amb mètode 

arqueològic. El tipus de protecció que afecta aquest patrimoni arqueològic serà regulada per les 

disposicions del Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni 

arqueològic i paleontològic. 

CAPÍTOL 3. Tipus de protecció 

Art. 5. El present document estableix els diferents Tipus de protecció possible pels béns protegits. 

TIPUS 1 Protecció: Protecció integral. 

Aplicable als béns que per les seves característiques constructives, 

arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o funcionals, representen un 

testimoniatge de primer ordre, a conservar i transmetre íntegrament a les 

generacions futures, com a document històric de la col·lectivitat de gran 

rellevància. 




Tots els elements declarats per la legislació sectorial protegits de forma 

integral com els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), els Béns Cultural 

d’Interès Local (BCIL) i els Espais de protecció arqueològica (EPA) declarats per 

la Generalitat, d’acord amb la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català, i 

considerats de primera categoria, tindran aquest tipus de protecció. 

TIPUS 2 Protecció: Béns a recuperar. 

Aplicable als béns de singular valor des del punt de vista constructiu, 

arquitectònic, històric o paisatgístic o funcional que han perdut la seva 

coherència original a causa de successives intervencions o per un progressiu 

deteriorament, i que mereixen el restabliment dels seus trets definitoris. 

TIPUS 3 Protecció: Manteniment de la volumetria i/o tipologia i/o essència. 

Aplicable als béns immobles en els que el valor a conservar és la seva 

volumetria, entesa com la dimensió i forma del seu volum. 

Aplicable als béns immobles en els que el valor a conservar és la seva 

tipologia, entesa com el conjunt de característiques constructives i 

arquitectòniques que configuren els trets formals i funcionals de la 

construcció. 

També aplicable als espais oberts en els que el valor a conservar és la seva 

essència, entesa com el conjunt de característiques naturals, paisatgístiques o 

històriques que configuren els trets formals i funcionals de la zona o paratge. 

TIPUS 4 Protecció: Manteniment de façanes i/o elements arquitectònics. 

Aplicable als béns immobles característics que disposen d’una façana singular 

vinculada a un volum extern concret o als béns immobles el valor dels quals es 

concentra en una part molt determinada del seu aspecte exterior, mentre que 

la resta del bé es considera de poc interès històric o arquitectònic, o bé ha 

estat modificat o alterat radicalment. 

Aplicable als béns immobles amb elements individuals que constitueixen parts 

realitzades en alguna època històrica concreta i que suposen els únics vestigis 

visibles que poden determinar l’ evolució històrica de l’immoble. Igualment 

aplicable a aquells elements i obres aïllades que s’integren en el paisatge com 

a elements d’interès específic per raons històriques, científiques, artístiques, 

culturals o socials. 

TIPUS 5 Protecció: Àrea a documentar. 

Aquest tipus de protecció s’aplicarà a la totalitat dels edificis i construccions 

ubicades en les àrees que, per les seves característiques històriques, es 

consideri que poden contenir restes d’antigues estructures constituents i 

definidores de la història urbana del nucli urbà i/o d’elements o masies aïllades 

i altres edificacions en àrees rurals. 

Ara bé, la manca d’estudis aprofundits de la seva morfologia i el conseqüent 

desconeixement real de les possibles especificitats històriques atresorades a 

l’interior de les actuals estructures edilícies, fa necessari que aquest catàleg, 

dins els seus límits legals, plantegi una actuació per evitar la seva possible 

imminent destrucció, i la seva subsegüent adjudicació a un nivell o tipus de 

protecció. 




CAPÍTOL 4. Intervenció possible segons el tipus de protecció 

Art. 6. Segons els diferents tipus de protecció definits en el capítol anterior, es permetran les 

diferents possibilitats d’intervenció que tot seguit es detallen. 

Intervenció possible TIPUS 1: 

Les intervencions han de garantir el manteniment del paratge o immoble protegit, 

conservar la seva estructura i fesomia originals i possibilitar el seu correcte 

funcionament, sense que les actuacions de restauració i condicionament suposin 

aportacions de reinvenció o de nou disseny. La utilització de tècniques i materials 

contemporanis, no suposarà de cap manera la modificació de l’aspecte general del 

bé i aquests hauran de possibilitar un correcte ús i salvaguarda del mateix, sense 

malmetre la seva genuïnitat ni representar aportacions formals gratuïtes. El disseny 

formal i els materials utlitzats en les actuacions necessaries hauran d’ésser 

elaborats, triats i utilitzats sense que produeixin un impacte visual i cultural sobre 

el lloc. Si és possible, tota intervenció haurà de ser reversible. No es tracta de 

realitzar obres que singularitzin aquests espais, sinó d’instal·lar, en el cas que sigui 

necessari, els elements imprescindibles per a garantir la correcta i segura utilització, 

així com la seva senyalització i accessibilitat. 


La intervenció en aquests béns comporta prèviament realitzar un estudi acurat del 

bé o del seu projecte originari en cas d’existir, a través de documentació gràfica, 

escrita i oral, per poder establir una correcta directriu d’intervenció orientada a 

retornar-li els valors constructius, arquitectònics, històrics, paisatgístics o funcionals 

originals malmesos. 

Cal considerar, que en aquest tipus de protecció, és igual d’important el projecte 

original com els possibles posteriors projectes de reconversió o condicionament 

que el bé hagi sofert, ja que les transformacions esdevingudes al llarg dels segles, li 

poden suposar un valor afegit que caldrà conèixer per poder discriminar o integrar 

en el projecte de rehabilitació proposat. 

Aquest coneixement ha de possibilitar la lectura dels seus valors patrimonials i 

l’establiment de les actuacions necessàries per la seva consolidació i el seu correcte 

funcionament. En aquest cas es poden arribar a proposar intervencions de caràcter 

integral que poden, fins i tot, representar l’enderroc o enretirada de determinades 

parts o elements segons el que es desprengui de l’estudi previ. 


Pel que fa al seu aspecte exterior, només es permetran intervencions de 

manteniment i consolidació, o canvis per retornar al conjunt l’estat genuí de la 

seva envolvent, sense modificar en cap cas la volumetria de la construcció ni els 

elements que són característics de la seva tipologia. Interiorment, s’hauran de 

mantenir els elements que configuren l’estructura constructiva i arquitectònica de 

la seva tipologia. Hem de ser conscients que el valor patrimonial d’un immoble no 

resideix tan sols en els trets externs que el determinen, sinó que és inherent al 

sistema estructural, espacial o d’acabats que el configura i que dona sentit a la 

seva lògica global. 




Es recuperarà l’espai original amb els seus trets naturals, ecològics o paisatgístics, 

de manera que malgrat que hagin desaparegut en part o en la seva totalitat, es 

pugui reinterpretar la seva essència o reconèixer el seu valor històric o etnlògic 

amb nous materials i elements. 


La protecció a nivell de paisatge urbà determinarà el manteniment de la façana en 

la seva composició i materials originals, permetent-se intervencions de 

manteniment i consolidació o canvis per retornar a la façana el seu estat genuí, 

sense que les actuacions de restauració suposin aportacions de reinvenció o nou 

disseny. La utilització de tècniques i materials contemporanis no suposarà de cap 

manera la modificació de l’aspecte general de l’exterior del bé i aquests hauran 

d’ésser utilitzats com a veritables eines, per a possibilitar un correcte ús i 

salvaguarda de l‘immoble, sense malmetre la seva genuïnitat ni representar 

aportacions formals gratuïtes. 

En aquest tipus de protecció, la conservació de la façana va lligada a la conservació 

estricta del volum i dels acabats de la coberta originària, aconseguint així el 

manteniment de la coherència de l’edifici en el paisatge urbà o rural que l’envolta. 

Es permet, si es considera oportú, el buidat total del interior de l’edifici tot i 

respectant els elements estructurals i decoratius que siguin vestigis de l’evolució 

històrica de l’elment. 

S’hi permetran les modificacions que no malmetin ni els valors ni la funcionalitat 

de la part protegida, i també aquelles que li retornin valors que hagin estat 

malmesos. Intervencions que garanteixin el manteniment de la part de les façanes 

o cobertes que estiguin protegides, fent possible el correcte funcionament del 

conjunt, sense que les actuacions de restauració suposin aportacions de reinvenció 

o nou disseny. La utilització de tècniques i materials contemporanis no suposarà de 

cap manera la modificació de l’aspecte general de la part protegida. 

Si la intervenció que es proposa en aquest tipus de protecció (ampliació, remunta 

o substitució) no adapta correctament la nova arquitectura a la part que s’ha de 

conservar, la proposta de protecció no tindrà cap sentit. Segons com es plantegi el 

projecte de la intervenció, aquest pot arribar a potenciar formal i volumètricament 

el valor assignat a la part protegida o la pot, sens dubte, arribar a desmerèixer, 

quedant totalment inoperatiu l’esforç de la protecció. 

Igualment, qualsevol intervenció ha de respectar els elements estructural i/o 

decoratius característics de diferents èpoques històriques i que són representatius, 

com les portes adovellades, arcs diafragma interns, llindes, escuts, voltes, piques, 

forns, armaris de fogons, bugaders,..... i altres elements que caldrà descriure en un 

estudi històric previ que justifiqui la seva conservació. 

Intervenció necessària TIPUS 5: 

Elaboració d’un estudi previ 

Finalitat de l’estudi previ: L’esforç que implica documentar un edifici, per senzill i 

modest que aquest sembli possibilita, per una banda, l’aportació de dades reals 

sobre les estructures i elements arquitectònics que s’hi troben i per altre banda, 

aporta informació sobre la tipologia documentada. Aquesta informació es 

converteix en una eina de treball a l’hora de plantejar la seva rehabilitació, i per 

altra banda, confereix al propietari un coneixement, tal vegada inesperat o fins 




aleshores poc valorat, sobre la seva propietat, que farà que, si més no, prengui 

consciència dels seus valors. 

Documentació de l’estudi previ: La documentació a presentar estarà formada per: 

l’aixecament planimètric de totes les plantes, l’aixecament de tots els alçats, un 

reportatge fotogràfic de l’interior i exterior, documentació històrica escrita i gràfica 

de l’immoble si existeix, planimetria històrica de l’àrea on és bastida la construcció 

superposada amb la planimetria actual del parcel·lari amb anàlisi del traçat urbà, el 

corresponent informe arqueològic, i altres aportacions que el propi ajuntament, 

propietari o redactor de la recerca cregui oportú adjuntar. 

Responsables de l’estudi i abonament del treball: El redactor responsable del 

treball serà un professional amb la capacitat suficient per desenvolupar o dirigir la 

tasca encarregada (ens referim a historiadors, historiadors de l’art, arqueòlegs o 

arquitectes, o molt millor a equips interdisciplinaris) En tot cas, en el procés 

d’aquest treball és indispensable poder disposar de l’aixecament de l’estat actual 

del conjunt d’estructures estudiades i poder-les analitzar en relació als altres 

documents aportats. L’abonament d’aquest treball ha d’anar a càrrec del 

promotor. 

Efectivitat de l’estudi previ: Aquests estudis poden ser encarregats per diversos 

propietaris al mateix temps, agafant una àrea més gran i fent més efectiu l’estudi. 

Fins i tot, l’ajuntament pot promoure l’estudi de tota l’àrea delimitada. Realitzar 

l’estudi d’una manera unitària seria el procediment més efectiu i correcte de ferho, 

ja que la lògica formal, funcional i estructural de les diferents propietats prové 

molts cops de realitats d’escala superior que no es descobreixen amb l’estudi aïllat 

de les finques, sinó que provenen de la lògica urbana del seu context. 

Valoració de l’estudi previ 

La concessió de permisos d’obres, sigui de rehabilitació o d’enderroc, estarà 

supeditada als resultats de la documentació, que s’haurà de presentar a 

l’ajuntament acompanyada del corresponent projecte de rehabilitació, o en el seu 

cas, d’un informe tècnic que justifiqui la manca de necessitat o de possibilitats de 

recuperació del bé. L’ajuntament decidirà la idoneïtat del projecte proposat, ja 

sigui la seva destrucció i posterior substitució per una arquitectura de nova planta 

o la seva rehabilitació sempre en funció de les determinacions urbanístiques del 

planejament i del catàleg. 

Tal com descriu la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català en el Decret aprovat 

l’any 2002, s’estableixi que si es localitza qualsevol bé al qual s’estimi mereixedor 

dels valors que estableix la llei per poder gaudir de la protecció exigida per la 

mateixa, es notificarà al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i 

l’ajuntament prendrà les mesures oportunes per assegurar la seva integritat i 

salvaguarda mentre l’esmentat òrgan competent no hagi constatat el seu valor. 




CAPÍTOL 5. Llicències d’obres 

Art. 7. L’atorgament de llicències en béns catalogats com a BCIN, BCIL, o amb altres graus de 

protecció (com PEIN o jaciments arqueològics i paleontològics, siguin o no declarats EPA) es regirà 

per allò establert a la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català. 

Art. 8. En relació als béns catalogats s’establirà un control sobre les llicències d’obra que els afectin. 

Els permisos seran aprovats pel Ple municipal, i serà necessària la presentació d’un informe previ de 

l’arquitecte municipal. En el cas de que el municipi disposi d’un tècnic de cultura també serà 

necessària la presentació d’un informe d’aquest. Ambdós informes hauran de ser avalats pel 

responsable de l’àrea corresponent. Es podrà demanar un informe extern a un tècnic de patrimoni 

cultural. 

Art. 9. Qualsevol acte subjecte a llicència, tant si es tracta d’edificació com de moviment de terres o 

altres, i que estiguin dins d’un cercle de radi 150 m. al voltant d’un jaciment arqueològic, haurà de 

ser degudament informat per part dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament i es donarà compte als 

Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per tal d’obtenir un informe preceptiu 

favorable. 

CAPÍTOL 6. Òrgans competents per autoritzar les obres en els béns protegits 

Art 10. Els òrgans competents per autoritzar les obres en els diferents béns protegits sóns els 

següents: 

- Béns Culturals d’interès Nacional (BCIN).- Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la 

Catalunya Central del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de 

Catalunya. 

- Béns Culturals d’Interès Local (BCIL).- Ajuntament d’Olvan. Correspon a la Comissió Territorial 

del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central emetre informes sobre les propostes de deixar 

sense efecte la declaració de BCIL, d’acord amb l’article 17.4 de la Llei 9/93 de setembre, del 

Patrimoni Cultural Català. La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Catalunya Central 

pot emetre els informes i atendre les consultes que l’Ajuntament formuli en relació al patrimoni 

arquitectònic, arqueològic i paleontològic, en virtut del que estableix l’art. 2.1.k del Decret 

276/2005, de 27 de desembre, de les comissions territorials del patrimoni cultural. 

- Béns de Protecció Urbanística (BPU).- Ajuntament d‘Olvan. 

- Patrimoni arqueològic: Jaciments o Zones d’interès arqueològic.- Llicència municipal 

condicionada a la corresponent autorització de la Dirección General del Patrimoni Cultural del 

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Servei 

d’Arqueologia i Paleontologia. Qualsevol actuació en jaciments arqueològics, esglésies, masies 

històriques susceptibles de ser estudiades amb metodologia arqueològica, comportarà la 

realització d’una intervenció arqueològica preventiva d’acord amb la legislació vigent (Decret 

78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic 

(DOGC núm. 3594, de 13.3.2002). 

CAPÍTOL 7. Mesures de foment 

Art. 11. Els béns catalogats com a BCIN o BCIL gaudiran dels beneficis fiscals establerts a l’Art. 59 

de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català. 




CAPÍTOL 8. Obligacions dels propietaris 

Art. 12. Els propietaris de béns catalogats com a BCIN o BCIL hauran d’exercir el seu deure de 

conservació segons allò que es descriu a l’Art. 67 de la Llei 9/1993 del patrimoni cultural català 

Art. 13. Els propietaris de béns catalogats a través d’aquest catàleg tenen l’obligació de conservarlos 

per tal de que mantinguin íntegres els valors per als quals els és assignada la seva protecció. 

Art. 14. Davant d’un incompliment del deure de conservació dels béns catalogats l’Ajuntament 

podrà obligar els propietaris a realitzar les obres d’actuació necessàries per a preservar-los, 

conservar-los i mantenir-los. 

CAPÍTOL 9. Sancions 

Art. 15. L’incompliment de les obligacions establertes per als béns catalogats a través de la via 

urbanística amb l’aprovació del catàleg, podrà ser sancionat segons el grau d’importància de la 

infracció. 

Art. 16. Es defineixen dos tipus d’infracció: les greus i les lleus. 

Es consideraran infraccions greus les següents: 

• Destrucció total o parcial dels elements catalogats. 

• Execució d’obres sense llicència municipal en els elements catalogats. 

• Execució d’obres basades en projectes que ocultin les característiques protegides dels 

elements catalogats. 

• Executar unes obres sense correspondre al projecte presentat. 

• Ampliació de les instal·lacions afectant l’estat original de l’element. 

Es consideraran infraccions lleus les següents: 

• Modificació de l’ús dels edificis catalogats sense autorització prèvia. 

• Deixadesa en la conservació i manteniment de l’edifici. 

Art. 17. Segons el tipus d’infracció les responsabilitats recauran en: 

• El propietari, el constructor i els tècnics facultatius, si es tracta d’obres, ja siguin 

d’enderroc o de reforma. 

• El propietari, si es tracta de deficiències en la conservació i manteniment que malmetin 

l’estat del bé catalogat. 

• L’executor de la infracció i el propietari quan es tracti d’una activitat danyosa 

consentida. 

Art. 18. Les infraccions seran notificades al o els interessats i seran sancionades per l’Alcalde amb 

multes. L’import d’aquestes vindrà reglamentat per la legislació vigent, i la seva quantia serà fixada 

segons la gravetat de la infracció i el grau de responsabilitat de l’autor, per analogia amb 

infraccions similars determinades per la legislació patrimonial i urbanística. 

B.6.3. Relació dels béns a protegir: 

a) Conjunt històric 

a.01 Nucli antic d’Olvan (nivell de protecció 3, 4, 5) 

a.02 Grup Sant Ramon (nivell de protecció 3, 4) 

a.03 Grup Sant Josep (nivell de protecció 3, 4) 




a.04 Barri de l’Estació d’Olvan (nivell de protecció 3, 4) 

b) Edificis i construccions 

b.01 El Ballaró (nivell de protecció 1) 

b.02 Pallissa del Ballaró (nivell de protecció 3) 

b.03 Sant Salvador (nivell de protecció 3) 

b.04 Boladeres (nivell de protecció 1) 

b.05 Molí de Boladeres (nivell de protecció 3) 

b.06 Trasserra (nivell de protecció 1) 

b.07 Sant Francesc de Trasserra (nivell de protecció 3) 

b.08 Masoveria de Trasserra (nivell de protecció 3) 

b.09 Santa Maria d’Olvan (nivell de protecció 1) 

b.10 Rectoria d’Olvan (nivell de protecció 3) 

b.11 Cal Rafel (nivell de protecció 3) 

b.12 Coll Cervera (nivell de protecció 3) 

b.13 La Pera (nivell de protecció 3) 

b.14 Palau de Biure (nivell de protecció 1) 

b.15 Masoveria de Palau de Biure (nivell de protecció 3) 

b.16 Mare de Déu de la Pietat de Palau (nivell de protecció 1) 

b.17 Pallissa de Palau (nivell de protecció 3) 

b.18 Montsent (nivell de protecció 3) 

b.19 Fuïves (nivell de protecció 3) 

b.20 Minoves (nivell de protecció 1) 

b.21 Sant Martí de Minoves (nivell de protecció 3) 

b.22 La Casa Nova de Minoves (nivell de protecció 3) 

b.23 Pla del Gol (nivell de protecció 3) 

b.24 Tàpies (nivell de protecció 3) 

b.25 Can Llop (nivell de protecció 3) 

b.26 Mare de Déu de Can Llop (nivell de protecció 1) 

b.27 La Riba (nivell de protecció 3) 

b.28 Valldaura Vell (nivell de protecció 1) 

b.29 Santa Maria de Valldaura (nivell de protecció 1) 

b.30 Blancs (nivell de protecció 3) 

b.31 La Tor (nivell de protecció 3) 

b.32 L’Alzinosa (nivell de protecció 3) 

b.33 Sindicat d’Olvan (nivell de protecció 3) 

b.34 Arxiu municipal d’Olvan (nivell de protecció 3) 

b.35 Valldaura Nou (nivell de protecció 3) 

b.36 Boix (nivell de protecció 3) 

b.37 Cal Ramonet de Pursals (nivell de protecció 3) 

b.38 Cal Roig (nivell de protecció 3) 

b.39 Fuià (nivell de protecció 3) 




b.40 Ateneu d’Olvan (nivell de protecció 3) 

b.41 Ferreres (nivell de protecció 1) 

b.42 Mare de Déu del Roser de Ferreres (nivell de protecció 1) 

b.43 Les Cases de Ferreres (nivell de protecció 3) 

b.44 Molí de Can Llop (nivell de protecció 3) 

b.45 La Bauma o la Balma (nivell de protecció 3) 

b.46 Ajuntament d’Olvan (nivell de protecció 3) 

b.47 Gotzenes (nivell de protecció 2, 3) 

b.48 Ca l’Andreu (nivell de protecció 3) 

b.49 Ca l’Àngel (nivell de protecció 2, 3) 

b.50 L’Artigós (nivell de protecció 2, 3) 

b.51 Cal Batlló (nivell de protecció 2, 3) 

b.52 Cabots (nivell de protecció 3) 

b.53 La Casa Nova de Ferreres (nivell de protecció 3) 

b.54 Castelló (nivell de protecció 3) 

b.55 Cerdanyola (nivell de protecció 2, 3) 

b.56 Cal Cisteller (nivell de protecció 3) 

b.57 Mas Clotet / Cal Mas (nivell de protecció 3) 

b.58 Cal Codina (nivell de protecció 3) 

b.59 El Coll d’Olvan (nivell de protecció 3) 

b.60 Comadedona (nivell de protecció 2, 3) 

b.61 Cal Costa (nivell de protecció 3) 

b.62 Cal Cussa (nivell de protecció 2, 3) 

b.63 Ca l’Esmolet Nou (nivell de protecció 3) 

b.64 Ca l’Esmolet Vell (nivell de protecció 3) 

b.65 Ca l’Esqueller (nivell de protecció 3) 

b.66 Cal Feló (nivell de protecció 3) 

b.67 Cal Floretes (nivell de protecció 3) 

b.68 Cal Geperut (nivell de protecció 3) 

b.69 Cal Ginyola (nivell de protecció 3) 

b.70 Cal Marceló (nivell de protecció 3) 

b.71 Cal Marigot (nivell de protecció 3) 

b.72 Cal Miquel (nivell de protecció 3) 

b.73 L’Ocata (nivell de protecció 2, 3) 

b.74 La Perera (nivell de protecció 3) 

b.75 Can Porxer (nivell de protecció 3) 

b.76 La Pubilla (nivell de protecció 3) 

b.77 Cal Roget (nivell de protecció 3) 

b.78 Cal Ros (nivell de protecció 3) 

b.79 La Saleta (nivell de protecció 3) 

b.80 Sant Salvador Nou (nivell de protecció 3) 




b.81 Cal Sant Salvador (nivell de protecció 3) 

b.82 Cal Sastret (nivell de protecció 3) 

b.83 La Serreta (nivell de protecció 3) 

b.84 Cal Soleia (nivell de protecció 3) 

b.85 El Soler (nivell de protecció 3) 

b.86 La Talaia (nivell de protecció 3) 

b.87 Cal Terrosser (nivell de protecció 3) 

b.88 Cal Tomàs (nivell de protecció 3) 

b.89 Cal Tuet (nivell de protecció 3) 

b.90 La Vallnova (nivell de protecció 3) 

b.91 Cal Vicenç (nivell de protecció 2, 3) 

b.92 La Vileta (nivell de protecció 2, 3) 

b.93 Les Vinyes (nivell de protecció 2, 3) 

c) Element arquitectònic 

c.01 Llindes del Ballaró (nivell de protecció 1) 

c.02 Tina de vi del Ballaró (nivell de protecció 1) 

c.03 Caldera del mas Sant Salvaldor (nivell de protecció 1) 

c.04 Sant Salvador de Sant Salvador (nivell de protecció 1) 

c.05 Cuina de Boladeres (nivell de protecció 1) 

c.06 Altar major de Santa Maria d’Olvan (nivell de protecció 1) 

c.07 Cups de vi de la Pera (nivell de protecció 1) 

c.08 Sala de Palau (nivell de protecció 1) 

c.09 Resclosa de la fàbrica de Cal Rosal (nivell de protecció 1) 

c.10 Pica de cal masover de Minoves (nivell de protecció 1) 

c.11 Llindes de Minoves (nivell de protecció 1) 

c.12 Diversos elements petris treballats de la Riba (nivell de protecció 1) 

c.13 Tina de vi de la Riba (nivell de protecció 1) 

c.14 Llindes i blocs monolítics de Valldaura Vell (nivell de protecció 1) 

c.15 Cuina de Valldaura Nou (nivell de protecció 1) 

c.16 Llindes i pedres de Valldaura Nou (nivell de protecció 1) 

c.17 Cairons de Valldaura Nou (nivell de protecció 1) 

c.18 Pou-cisterna de Palau de Biure (nivell de protecció 1) 

c.19 Forat a la roca de Cal Roig (nivell de protecció 1) 

c.20 Rentamans de la sala del mas de la Riba (nivell de protecció 1) 

c.21 Sales de Ferreres (nivell de protecció 1) 

c.22 Forn de pa de les Cases (nivell de protecció 1) 

c.23 Cuina de les Cases (nivell de protecció 1) 

c.24 Safareig públic d’Olvan (nivell de protecció 1) 

c.25 Pou del mas Sant Salvador (nivell de protecció 1) 

c.26 Element petri de la Tor (nivell de protecció 1) 

c.27 Creu commemorativa d’Olvan (nivell de protecció 1) 




c.28 Creu de Trasserra (nivell de protecció 1) 

c.29 Creu de Minoves (nivell de protecció 1) 

c.30 Creu de Tàpies (nivell de protecció 1) 

c.31 Creu de la Riba (nivell de protecció 1) 

c.32 Pont d’Orniu (nivell de protecció 1) 

c.33 Resclosa de la fàbrica de l’Ametlla de Casserres (nivell de protecció 1) 

c.34 Resclosa de la fàbrica de la Plana (nivell de protecció 1) 

d) Jaciment arqueològic / paleontològic 

d.01 Dipòsit del poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves (nivell de protecció 1) 

d.02 Poblat medieval de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves (nivell de protecció 1) 

d.03 Sant Martí de Llavaneres o de Minoves (nivell de protecció 1) 

d.04 Forn de teules del Pla del Gol (nivell de protecció 1) 

d.05 Pont medieval d’Orniu, o pont vell d’Orniu (nivell de protecció 1) 

d.06 Jaciment Serrat Alt de Ferreres (nivell de protecció 1) 

d.07 Construccions hidràuliques de l’antic molí de can Llop (nivell de protecció 1) 

d.08 Cups de la Bauma o la Balma (nivell de protecció 1) 

d.09 Forats a la roca de la resclosa de l’antic molí fariner d’Obiols (nivell de protecció 1) 

d.10 Tines de les Ferreres d’Olvan (nivell de protecció 1) 

e) Lloc històric i zona d’interès etnològic 

e.01 Camí ramader (nivell de protecció 1) 

e.02 Camí Ral (nivell de protecció 1) 

e.03 Antic traçat del tren de Cal Rosal fins a Pedret (nivell de protecció 3) 

e.04 Campament de l’antic “Frente de Juventudes” (nivell de protecció 3) 

f) Zona d’interès natural i paisatgístic 

f.01 Arnes del Ballaró (nivell de protecció 3). 

f.02 Pedres de la Pera (nivell de protecció 3) 

f.03 Font de Minoves (nivell de protecció 3) 

f.04 Font d’Olvan (nivell de protecció 3) 

f.05 La bauma de la Bauma (nivell de protecció 3) 

f.06 Pedrera de la Bauma (nivell de protecció 3) 

f.07 La Balma Cogulera (nivell de protecció 3) 

f.08 Font del Tubang (nivell de protecció 3) 

f.09 Granja de reproducció de rucs guarans de Fuives (nivell de protecció 3) 

f.10 Els estrets de la riera d’Olvan (nivell de protecció 3) 

f.11 Gorg del Garrofí (nivell de protecció 3) 

f.12 Font de cal Llop (nivell de protecció 3) 

f.13 Les cinc alzines (nivell de protecció 3) 




C. PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES 

C.1. ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI. ELS SISTEMES. 

C.1.1. Sistemes generals: definició i classificació. 

L’estructura general i orgànica del territori i urbana es determina als plànols d’informació 

urbanística I.07 i I.08, on es grafien aquells elements que per les seves condicions i per la seva 

continuïtat han d’actuar com a suport del desenvolupament urbà, de la residència i de les activitats 

actuals i futures. 

Els elements que conformen l'estructura general del territori es consideren sistemes generals, 

aquests venen complementats pels sistemes locals que estan al servei dels àmbits més limitats. 

Malgrat la necessària distinció, els sistemes generals i locals es complementen, configurant 

conjuntament l'estructura urbana. 

L’estructura general del territori al municipi d’Olvan està configurada pels següents sistemes 

urbanístics: 

-Sistema de comunicacions: 

-Xarxa viària………………………………………………………….. clau XV 

-Xarxa viària. Aparcaments…………………………………………. clau XVa 

-Sistema d'equipaments i serveis: 

-Equipaments comunitaris………………………………………….. clau EQ 

-Serveis tècnics i mediambientals…………………………………… clau TA 

-Sistema d'espais lliures: 

-Espais lliures…………………………………………………………. clau VP 

-Sistema hidrogràfic:…………………………………………… clau HI 

-Protecció de sistemes…………………………………………. clau PS 

-Sistema d'habitatge dotacional……………………………….. clau HD 

C.1.2. Sistema urbanístic de comunicacions 

El POUM preveu una sèrie de estratègies d’ordenació per a millorar la mobilitat en el municipi 

d’Olvan. Aquestes estratègies són les següents: 

− Completar, en cada un dels dos nuclis del municipi, el traçat de l’anella viària ja indicada a les 

Normes Subsidiàries de Planejament vigents, així com la creació de diferents recorreguts 

també en forma d’anella, que permetin la creació d’una xarxa viària majoritàriament de 

sentits únics. 

− Creació d’un sistema de recorreguts a través de zones verdes i places urbanes, que uneixi els 


− Tenir en compte la proposta de variant de la C-154, actualment en execució, al seu pas pel 











El POUM preveu i justifica, a través de l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada, que la mobilitat 

que generaran els sectors de desenvolupaments un cops executats, és perfectament assumible per 

la xarxa viària interna i externa del municipi. 

A més a més, el POUM també preveu adoptar mesures per tal de facilitar una mobilitat sostenible al 

municipi com, per exemple la implantació de quatre bosses d’aparcament distribuïdes de la següent 

manera: 

− A Olvan poble es preveu, per una banda, un espai d’aparcament al centre del nucli per 

substituir les places que hi ha actualment a la Plaça de San Sebastià per tal de que aquesta 

tingui un caràcter molt més vinculat a vianants i, per altra banda, es preveu una bossa 

d’aparcament en el polígon de sòl urbà no delimitat de “L’Aigua Roja” vinculada a 

l’equipament esportiu, que actualment ja té aquest ús però no està qualificat com a tal. 

− Per la seva banda, el nucli de Cal Rosal també disposa de dues bosses d’aparcament. La 

primera està ubicada a l’extrem nord del nucli i és un espai per autocaravanes vinculat a 

l’equipament de benvinguda. L’altre està prevista situar-la en el polígon de sòl urbà no 

delimitat del “Pla de la Saleta” i estaria destinada a aparcament per a autocars. 

C.1.3. Sistema urbanístic d’equipaments comunitaris 

Equipaments en sòl urbà 

En general, els equipaments existents donen un bon nivell de servei d’equipaments bàsics com ara 

l’esportiu, escolar i dotacional. En aquest sentit, el planejament vigent ha desenvolupat la major 

part dels sòls destinats a equipaments estratègics. 

En aquest cas, l’objectiu del POUM en relació als equipaments és la reserva de suficient sòl per 

assolir els nivells de servei que es proposen i que han de donar servei a la població prevista. També 

es vol facilitar la tasca de programació dels equipaments en funció de l’increment d’habitants. 

Els equipaments centrals 

Els principals equipaments es concentren als nuclis d’Olvan poble i de Cal Rosal. 

Pel que fa al nucli d’Olvan poble, els equipaments es localitzen a l’est, en l’illa delimitada pels 

carrers Nou i de la Plaça de l’Ajuntament, formats pel CEIP d’Olvan-ZER Baix Berguedà, 

l’Ajuntament i la Zona esportiva municipal que compta amb dues piscines i una pista poliesportiva 

a l’aire lliure. Aquesta àrea central es pretén completar amb la reserva de sòl per a equipaments, 

amb destí al la futura construcció del nou CEIP. Tanmateix, en aquesta banda del nucli, i 

confrontant amb l’Ajuntament es troba el nou dispensari municipal d’Atenció Primària. A l’entorn 

de la plaça de Sant Sebastià es localitzen l’església de Santa Maria d’Olvan i l’oficina de Correus. 

Finalment, trobem al sud del nucli i per sota del rec de l’Aigua Roja el camp de futbol que 

actualment és de titularitat privada. 

Pel que fa al nucli de Cal Rosal, els equipaments es concentren al sud, a l’àmbit anomenat del Pla 

de la Saleta, entre la carretera c-16 i el riu Llobregat, formats per instal·lacions esportives que 

compten amb pistes poliesportives i diverses piscines. 

Equipaments en sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable 

Una bona part dels nous equipaments es relacionen amb el desenvolupament de en sectors de sòl 

urbanitzable. en aquest sentit, l’obtenció del sòl destinat a equipaments en sòl urbà consolidat i no 




consolidat i urbanitzable s’obtindrà per cessió en el desenvolupament del planejament derivat i 

corresponents projectes d’urbanització. 

El Pla d’ordenació urbanística determina la posició i l’ús dels equipaments en els casos que ho 

considera necessari per tal de reforçar les relacions entre el sistema d’equipaments i la resta de 

l’estructura urbana. En el sòl urbanitzable en què la disposició dels equipaments no vingui fixada, 

es determina la superfície i, opcionalment, els usos a què s’han de destinar. 

Sistemes generals i locals d’equipaments 

S’inclouen en els sistemes generals aquells equipaments de major representativitat i que han de 

donar servei a la població del municipi en general i amb caràcter supramunicipal. Formen part del 

sistema general les escoles i instituts, els centres sanitaris, els centres religiosos, els principals 

centres cívics i culturals i els grans centres esportius o els de seguretat. 

Es consideraran equipaments locals aquells que van destinats a les necessitats d’un veïnat, o tenen 

un ús especialitzat per a col·lectius concrets, són exemples d’aquests casos de les llars d’infants i les 

residències d’avis. 

La mida i estructura funcional d’Olvan dins la comarca fa que la major part dels equipaments es 

destinin al conjunt del municipi, a excepció dels situats dins del sòl de desenvolupament de l’àrea 

d’activitat econòmica supramunicpal de Rocarodona-Olvan, en conseqüència, s’integrin al sistema 

general d’equipaments, quedant com a sistemes locals únicament aquells que es destinen 

exclusivament a cadascun dels nuclis urbans del municipi. 

Figura. Sistema urbanístic d’equipaments del nucli urbà d’Olvan poble i de Cal Rosal. Font: POUM Olvan 




Justificació del dimensionat del sistema d’equipaments. 

El sistema d’equipaments generals i locals s’ha dimensionat complint amb els estàndards 

urbanístics i confrontant amb les necessitats expressades pels serveis tècnics municipals per tal de 

garantir l’adequat nivell de servei del municipi. 

En relació als 4.334 habitants que s’ha fixat com a població puntual màxima en el 

desenvolupament d’aquest Pla d’ordenació urbanística resulta: 

POUM OLVAN 

Equipaments 

comunitaris (EQ) Superfície total 

Sostre màxim 

d'habitatge 

Equipaments comunitaris àmbit de planejament Usos 

m2sl m2sl m2st 

Sòl urbà consolidat (SUC) SUC fora de PAU-PMU Habitatge 36.697,53 331.809,32 137.896,08 

PAU-2_Olvan poble Habitatge - 8.779,30 5.000,00 

PAU-3_Olvan poble Industrial - 2.705,00 - 



PAU-6_Cal Rosal Habitatge - 1.421,90 1.742,13 

Total SUC_ 36.697,53 357.344,52 144.638,21 

Sòl urbà no consolidat (SUNC) PMU-1 Cal Pubill_Olvan poble Habitatge - 6.335,26 1.822,00 

PMU-2 Carretera d'Olvan_Olvan poble Habitatge - 5.308,11 4.103,75 

PMU-3 La Fàbrica_Olvan poble Habitatge 924,00 15.015,00 8.500,00 

PMU-4 Centre_Olvan poble Habitatge - 4.816,00 3.543,00 

PMU-5 Pont d'Orniu_Cal Rosal Habitatge - 10.624,00 7.568,00 

PAU-1_Olvan poble Habitatge 354,73 13.017,62 8.764,98 

Total SUNC_ 1.278,73 55.115,99 34.301,73 

Sòl urbanitzable delimitat (SUD) PPU-1 Camí Ral_Olvan poble Habitatge 2.430,00 13.508,08 3.497,45 

PPU-2 Rec de Fuià_Àrea industrial de La Torre Industrial 480,00 9.604,00 - 

PPU-3 Cal Llop_Àrea industrial Rocarodona-Olvan Industrial 2.471,00 45.078,00 - 

PPU-Polígon Rocarodona-Olvan (*) Industrial 34.662,88 527.339,59 - 

Total SUD_ 


40.043,88 595.529,67 3.497,45 

Sòl urbanitzable no delimitat (SUND) SUND-1 L'Aigua Roja_Olvan poble Habitatge 11.766,00 31.627,00 7.887,14 

SUND-2 Polígon Rocarodona-Olvan 2ª Fase Industrial 21.621,14 432.422,86 - 

SUND-3 Pla de la Saleta_Cal Rosal Habitatge i terciari 1.769,02 35.380,30 8.700,00 

Total SUND_ 35.156,16 499.430,16 16.587,14 

Total SUC+SUNC+SUD+SUND_ 

113.176,30 1.507.420,34 199.024,53 

− El sostre potencial màxim amb ús d’habitatge, inclòs sòl urbà i els sectors d’ús residencial de 

sòl urbanitzable és de 199.024,53 m2 de sostre. 

− La relació entre equipament i sostre d’habitatge en sòl urbà (fora PMU) és de 24,15 m2 

d’equipament per cada 100 m2 de sostre amb ús d’habitatge. 

− La relació entre equipament i sostre d’habitatge en sòl urbà i urbanitzable (SU+SUD+SUND) 

és de 56,87 m2 d’equipament per cada 100 m2 de sostre amb ús d’habitatge. 

− El sòl destinat a equipaments suposa el 6,65% del total del nou sòl d’extensió en sòl urbà i 

urbanitzable i el 7,51% del sòl urbà i urbanitzable del municipi. 

− La relació mínima entre equipaments i població màxima previstos pel POUM d’acord a 

hipòtesis de creixement (4.334 habitants) és de 26,11 m2 de sòl d’equipaments/habitant. 

El POUM determina l’ús d’aquells espais que considera més adients per a determinats equipaments, 

restant encara sòl sense destí, suficient per noves necessitats que en aquest moments no es poden 

preveure. 

Característiques de les zones d’equipament esportiu existents i proposades. 

El línies generals, Olvan és un municipi força ben dotat pel que fa a equipaments esportius. 

Els equipaments esportius actualment existents al municipi estan composats per un camp de futbol 

(que es troba en terrenys que no són de titularitat municipal), situat al sud del poble, dues pistes 




poliesportives (una a Cal Rosal i una altra al poble d’Olvan) i dues piscines (una a Olvan poble i 

l’altra a Cal Rosal). 

El futur desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable i els àmbits de pla de millora previstos pel 

POUM generarà sòl amb destí a equipaments comunitaris. 

La majoria d’aquests nous equipaments no tenen l’ús definit, tot i que, en cas que fos necessari, 

s’hi podrien ubicar equipaments de caràcter esportiu. 

Com a nou equipament esportiu incorporat pel POUM, s’ha de tenir en compte, la reserva de sòl 

per a equipaments esportius del sector de sòl urbanitzable no delimitat anomenat SUND-1 “L’Aigua 

Roja”, sector discontinu que inclou dins del seu àmbit l’actual camp de futbol del municipi, per tal 

d’obtenir per cessió aquest equipament esportiu. 

A continuació es detalla el quadre de superfícies dels equipaments esportius previstos al 

planejament vigent i al nou POUM. 

Sòl per a equipaments esportius (EQ1) OLVAN 

Zona esportiva de Cal Rosal 16.313,56 m2 Zona esportiva de Cal Rosal 21.000,00 m2 

Pista poliesportiva (Olvan 

poble) 

Piscines municipals (Olvan 

poble) 

Planejament vigent (NN SS) POUM 2011 

1.684,44 m2 

2.735,37 m2 

Pista poliesportiva (Olvan 

poble) 

Piscines municipals (Olvan 

poble) 

1.684,44 m2 

2.735,37 m2 

Camp de futbol 9.719,53 m2 

Total EQ1 NN SS 20.733,37 m2 Total EQ1 POUM 35.139,34 m2 

El POUM incorpora la determinació de diferenciar la qualificació del sòl d’equipaments, per tal que 

quedi clarament definit al POUM el destinat específicament a equipaments esportius. En aquest 

sentit, el sòl qualificat com a equipaments esportius s’identifica al POUM amb la clau EQ1. 

Criteris i estratègies per a la previsió d'equipaments 

Els estudis previs, posen en evidència: 

− L’existència de sòl de petita dimensió reservat per a ús d’equipament local, previsió 

suficientment adequada per assolir una bona distribució d’equipaments locals dins del teixit 

urbà de cadascun dels nuclis urbans del municipi. 

− La dificultat de gestió dels sectors i obtenció de sòl i una escassa possibilitat d’elecció de la 

localització més adient per a cada equipament. 

− L’important esforç de l’administració per dotar a la població dels equipament essencials 

malgrat les dificultats, cas especial de l’equipament d’habitatge dotacional. 

Els criteris per a la previsió de nous equipament responen a la voluntat de: 

− Establir mecanismes que facilitin l’obtenció del sòl amb destí a equipaments. 

− Reforçar els equipaments de centralitat, vinculats a àrees existents i proposades i als eixos 

cívics. 




Les reserves de sòl per a equipament de major importància s’obtenen del desenvolupament dels 

nous sectors de sòl urbanitzable, tant en els nous sectors que delimita el POUM com en aquells 

altres que s’han incorporat a partir de sòl urbanitzable no desenvolupat pel planejament vigent. 

En els casos en que el POUM no disposi d’un sistema específic per l’obtenció del sòl destinat a 

equipament, aquesta es farà mitjançant expropiació. 

Criteris d’ús dels equipaments 

El POUM ha avaluat els equipaments existents i el grau de servei, real o possible, complint amb els 

estandars mínims urbanístics . A partir d’aquí ha calculat les necessitats derivades de cobrir els 

dèficits existents, i de garantir l’adequació dels equipaments als increments de població i al seu ús 

supramunicipal dins l’àmbit funcional de la comarca. 

Aquelles zones d’equipament a les que no s’assigna ús, poden destinar-se, a través dels mitjans 

legalment previstos, a qualsevol dels usos d’equipament previstos, inclòs l’ús d’habitatge dotacional 

públic. Igualment, en cas de que es consideri necessari un canvi d’ús en aquelles àrees amb ús 

assignat es redactarà un pla especial d’assignació d’ús. 

Titularitat i ús dels equipaments 

Per definició la titularitat dels equipaments ha de ser pública. L’existència d’equipaments privats i la 

voluntat del seu manteniment en òptimes condicions porta a la seva inclusió d’aquest tipus, dins 

del sistema d’equipaments, però es vol garantir que en el moment en que aquestes activitats cessin 

l’Ajuntament d’Olvan tindrà prioritat per a l’adquisició del sòl i el manteniment de l’activitat o el 

canvi d’ús seguint els procediments anteriorment indicats. 

També es preveu la possible col·laboració entre la iniciativa pública i privada en la administració 

dels equipaments, en aquest cas, l’Ajuntament podrà establir concessions a termini per l’explotació 

dels equipaments, sempre que les condicions garanteixin el servei públic necessari per els habitants 

del municipi. 

En els casos en que la disposició d’un equipament privat no tingui la funció de completar el sistema 

públic d’equipaments aquests s’hauran d’incloure en una zona que podrà ser d’ús exclusiu. 

C.1.4. Sistema d’espais lliures 

Previsió i classificació d’espais lliures 

Els treballs de diagnosi posen en evidència la necessitat de previsió i ordenació dels espais lliures, no 

tant pel que fa al seu grau d’urbanització, com per la seva estructuració dins del teixit urbà existent. 

Aquestes previsions han de garantir la futura presència d’aquest tipus d’espai en aquells indrets 

més estratègics dels nuclis, amb capacitat de convertir-se en referència general dels nuclis 

consolidats. Pel que fa a la seva urbanització es fixa la necessitat de deixar, d’acord a la seva posició 

perifèrica, aquells espais estratègics com a separadors naturals entre el sòl no urbanitzable i el sòl 

urbanitzat. 

Des de les primeres treballs d’intervenció en el sistema d’espais lliures s’ha posat èmfasi en la 

conveniència d’intensificar les connexions entre espais lliures i equipaments, a través dels eixos o 

connectors locals, que garanteixin l’accessibilitat als espais lliures i una millor relació entre ells. 

Al nucli d’Olvan poble, els espais lliures estan vinculats majoritàriament vinculats al centre històric, a 

l’entorn de les peces d’equipament comunitari, a banda de petites actuacions al llarg de diversos 

carrers que estructuren el nucli. en aquest sentit, cal destacar la importància de la reserva de sòl per 

a espais lliures que es preveu als sectors de millora urbana PMU-3-“La Fàbrica” i PMU-5-“Centre”, 




els quals han de dotar de grans espais d’esbarjo dins de la part del nucli més densificada. 

Tanmateix, l’Ajuntament d’Olvan ha marcat les pautes per la Renovació i Millora de l’Espai Públic 

del Nucli Antic d’Olvan, promogut per la Direcció general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat 

de Catalunya, el qual té com a objectiu donar les solucions arquitectòniques oportunes perquè les 

futures obres de renovació tinguin una unitat conceptual i constructiva. Cal assenyalar que la major 

part d’aquest espais lliures estan sense urbanitzar o amb una urbanització deficient (tal com passa 

a la plaça de l’església), doncs tenen el mateix tractament que les àrees de sòl no urbanitzable 

pròximes al nuclis urbans. 

Pel que fa al nucli de Cal Rosal, els espais lliures se situen majoritàriament al llarg de la llera del riu 

Llobregat com a verd de protecció i alhora com a espais d’esbarjo. Tanmateix, al llarg del recorregut 

de la rasa de Sant Martí, que travessa el nucli, s’estructuren una sèrie d’espais diferencialment 

urbanitzats d’acord amb la seva inserció dins del teixit consolidat. Finalment, i dins de les 

actuacions derivades de la travessera urbana de Cal Rosal es va procedir a la urbanització d’una 

reserva important de sòl per a espais lliures i aparcaments. 

Figura. Sistema urbanístic d’espais lliures del nucli urbà d’Olvan poble i de Cal Rosal. Font: POUM Olvan 




Les propostes del POUM en matèria d’espais lliures se centren a crear zones de passeig i d’esbarjo 

dins de la trama urbana actual i futura. Per altra banda, els espais lliures proposats pel POUM al 

nous sectors de creixement o àmbits de millora, tenen la funció principal de descongestionar la 

trama urbana actual, força densa en alguns casos, per tal de configurar nous espais de reunió i 

d’esbarjo i, en altres sectors, tenen l’objectiu de delimitar àrees de separació entre les edificacions 

existents o proposades i activitats no compatibles amb l’habitatge, o crear franges de protecció de 

les rieres o elements de valor natural respecte les infraestructures i les àrees urbanitzades. 

Sistema General d’espais lliures 

El sistema d’espais lliures s’ha dimensionat complint amb els estàndards urbanístics i confrontant 

amb les necessitats expressades pels serveis tècnics municipals per tal de garantir l’adequat nivell de 

servei del municipi. En relació als 4.334 habitants que s’ha fixat com a població puntual màxima en 

el desenvolupament d’aquest Pla d’ordenació urbanística resulta: 

POUM OLVAN 

Espais lliures àmbit de planejament Usos Espais lliures (VP) Superfície total 

Sostre màxim 

d'habitatge 






PAU-5_Olvan poble Industrial 1.010,00 9.891,00 - 

PAU-6_Cal Rosal Habitatge 362,75 1.421,90 1.742,13 

Total SUC_ 25.242,15 357.344,52 144.638,21 

Sòl urbà no consolidat (SUNC) PMU-1 Cal Pubill_Olvan poble Habitatge 354,00 6.335,26 1.822,00 

PMU-2 Carretera d'Olvan_Olvan poble Habitatge 185,32 5.308,11 4.103,75 

PMU-3 La Fàbrica_Olvan poble Habitatge 6.009,00 15.015,00 8.500,00 

PMU-4 Centre_Olvan poble Habitatge 725,00 4.816,00 3.543,00 

PMU-5 Pont d'Orniu_Cal Rosal Habitatge 2.988,00 10.624,00 7.568,00 

PAU-1_Olvan poble Habitatge 1.087,55 13.017,62 8.764,98 

Total SUNC_ 11.348,87 55.115,99 34.301,73 


PPU-2 Rec de Fuià_Àrea industrial de La Torre Industrial 1.894,00 9.604,00 - 



Total SUD_ 


157.760,82 595.529,67 3.497,45 




Total SUND_ 159.686,03 499.430,16 16.587,14 


354.037,87 1.507.420,34 199.024,53 

− El sostre potencial màxim amb ús d’habitatge, inclòs sòl urbà i els sectors d’ús residencial de 

sòl urbanitzable és de 199.024,53 m2 de sostre. 

− La relació entre espais lliures i sostre d’habitatge en sòl urbà (fora PMU) és de 17,16 m2 

d’espais lliures per cada 100 m2 de sostre amb ús d’habitatge. 

− La relació entre espais lliures i sostre d’habitatge en sòl urbà i urbanitzable (SU+SUD+SUND) 

és de 177,89 m2 d’espais lliures per cada 100 m2 de sostre amb ús d’habitatge. 

− El sòl destinat a espais lliures suposa el 28,59% del total del nou sòl d’extensió en sòl urbà i 

urbanitzable i el 23,49% del sòl urbà i urbanitzable del municipi. 

− La relació mínima entre espais lliures i població màxima previstos pel POUM d’acord a 

hipòtesis de creixement (4.334 habitants) és de 81,69 m2 de sòl d’espais lliures/habitant. 




C.1.5. El sistema hidrogràfic. 

S’inclou en el sistema hidrogràfic la totalitat de les rieres i sistemes de desguàs del municipi. 

L’objectiu de la delimitació d’aquest sistema és el de garantir el correcte desguàs del territori i la 

protecció de les seves àrees d’influència o d’inundació. 

La delimitació del sistema hidrogràfic comprèn les lleres de les rieres i torrents i les seves proteccions 

segons legislació sectorial vigent. 

C.1.6. Sistema d’habitatges dotacionals 

No es preveu cap reserva de sòl per al sistema d’habitatges dotacionals per a la ubicació de sostre 

per habitatges dotacionals públics, dins de l’àmbit del Pla d’ordenació urbanística municipal 

d’Olvan. 

En cas que es consideri necessari crear una nova àrea d’habitatge públic dotacional, es pot destinar 

a aquesta finalitat el sostre procedent de les cessions d’aprofitament residencial, o assignant aquest 

ús a algun dels equipaments sense ús definit, a través de la redacció d’un pla especial d’assignació 

d’ús, amb les limitacions que estableix l’article 58.1.g de la Llei d’Urbanisme. 




C.2. SERVEIS 

C.2.1. Cicle de l’aigua. Abastament, inundabilitat i sanejament. 

C.2.1.1. Abastament. 

Els nous desenvolupaments previstos pel POUM s’hauran d’adequar a la disponibilitat de recursos 

hídrics i, en la mesura del possible, aquesta disponibilitat es garanteixi en un marc de sostenibilitat 

(especialment pel que fa a l'obtenció del recurs i a la seva gestió). Les Normes urbanístiques del 

POUM recullen, en l’articulat específic, que caldrà que els projectes de desenvolupament dels nous 

sectors residencials aportin un certificat de garantia de subministrament i la informació necessària 

de dimensionat i demés per a sol·licitar aquest certificat. Calen estudis més aprofundits per part del 

planejament derivat i s’hauran d’aportar certificats de garantia de subministrament en el context 

del planejament derivat. 

El recent Pla Director del servei de subministrament d’aigua potable a Olvan (2008) és l’instrument 

de referència en aquest àmbit. Caldrà que els planejaments derivats que es plantegin per part del 

nou POUM el tinguin en consideració, així com les consideracions i determinacions de l’organisme 

competent, l’Agència Catalana de l’Aigua. 

L’Ajuntament d’Olvan és l’ens que gestiona directament el servei públic d’abastament d’aigua 

potable a la població i factura el servei als usuaris. Actualment l’Ajuntament d’Olvan està tramitant 

la legalització de les diverses captacions en funcionament, però encara no disposa de les 

concessions de cap dels seus pous ni captacions superficials. 

Donada l’existència del Pla Director d’Abastament d’Aigua per al municipi d’Olvan aprovat 

recentment, el maig de 2009, se n’ha extret la informació exposada a continuació per tal de 

destacar-ne els factors més rellevants en quant al subministrament d’aigua al municipi. Aquest pla 

agafa com a horitzó l’any 2015. 

L’aigua que abasta a la població d’Olvan procedeix principalment de 4 orígens -3 pous (un d’ells a 

l’embassament de Fuïves) i 1 font (la font del Rull)- que alimenten un primer dipòsit, que fa les 

funcions de dipòsit impulsor. Des d’aquest dipòsit impulsor l’aigua es derivada cap a dos altres 

dipòsits de major capacitat que s’encarreguen d’abastar les diferents zones del municipi. La 

capacitat conjunta dels 2 dipòsits de distribució és de 250 m3. El nucli de Cal Rosal té un sistema 

d’abastament diferenciat, amb un únic punt de captació del riu Llobregat i amb un sistema de 

distribució que a més de la Colònia de Cal Rosal basteix a la xarxa de disseminats de la Serreta i 

Minoves, tal i com s’observa a l’esquema que es presenta tot seguit. La capacitat del dipòsit de 

distribució de Cal Rosal és de 500 m3. 

En síntesi, a nivell de diagnòstic sobre el subministrament d’aigua potable a la població d’Olvan, 

segons es desprèn del Pla Director del servei de subministrament d’aigua potable cal destacar el 

següent: 

− La xarxa d’abastament d’aigua potable subministra a la major part d’habitatges i indústries 

del terme; hi ha alguns disseminats al sud, al nord-est del nucli de Cal Rosal i al nordest del 

municipi (sector de l’Alzinosa) on no hi ha abastament; en aquest darrer àmbit existeix un 

projecte que preveu la portada d’aigua des del dipòsit d’Olvan. 

− Amb una població de 905 habitants l’any 2008, el consum mitjà d’aigua diari fou de 154 

m3/dia, el què correspon a uns 170 l/hab-dia. Aquest últim càlcul però, s’estima en 90 l/habdia 

donat el fet que quasi un 50% de l’ús de l’aigua està destinat a l’agricultura i la indústria. 

En els anys anteriors els valors diaris havien estat superiors: de 207 m3/dia l’any 2006 i de 

183 m3/dia l’any 2007. S’adverteix que els baixos valors de consum de l’any 2008 són valors 




circumstancials associats al període de sequera, advertint que es tracta de valors que 

difícilment es poden mantenir. 

− El Pla estableix una dotació de 200 litres/habitant/dia per a estimar els cabals de les 

necessitats associades als creixements de població futurs. 

− Les incidències en el servei més freqüents són talls per avaries a les instal.lacions i de forma 

puntual problemes de cloració d’aigua. 

− El rendiment actual de la xarxa d’abastament d’aigua s’estima en el 70%, tot i que 

s’adverteix que la manca de dades sobre cabals captats (absència de cabalímetres) impedeix 

donar una dada real. 

− S’estima un augment de població de 95 habitants en 7 anys, a raó de 13-14 nous habitants 

cada any, és a dir, una població futura de 1.000 habitants l’any 2015. 

− En la relació de demandes futures per zones es destaca com a projectada la construcció del 

futur Polígon d’activitats econòmiques de Rocarodona, d’una extensió total de 100 ha (a 

desenvolupar en 2 fases). Aquest fet estableix la previsió de la instal.lació d’un nou pou al 

marge esquerra del Llobregat per l’abastament de la zona industrial, de forma que aquest 

àmbit no dependria de la xarxa municipal d’abastament. L’ACA estima un consum de 685 

m3/dia de la mencionada futura zona quan aquesta tingui desenvolupada les seves 2 fases. 

− A nivell de demanda del sector agrícola es considera un augment del 10% dels caps de 

bestiar per l’horitzó del pla i l’entrada en funcionament per a usos ramaders d’una nova 

xarxa l’any 2013. 

− S’estima que la dotació diària mitjana per habitant l’any 2015 serà de 230 litres/habitant/dia. 

− En base les estimacions de creixements de població (10% per al 2015) la capacitat conjunta 

reguladora dels dipòsits és d’una capacitat de reserva de 2,91 de mitjana i de 2,29 en 

període de demanda punta. 

− En base les estimacions de creixements de població realitzades es conclou que la 

disponibilitat de recursos actual és suficient per a garantir la demanda futura. 

− El Pla director d’abastament realitza una sèrie de propostes per a millorar l’abastament i la 

seva gestió, així com fer més eficient i sostenible el consum. 

Per altra banda, caldrà adoptar mesures per a protegir els recursos hídrics autòctons, especialment 

de les fonts i els pous, orígens de les extraccions d’aigua, mitjançant primerament la seva 

identificació i posteriorment la seva protecció per part de diversos instruments, entre ells la 

normativa del POUM. També s’hauran d’adoptar mesures (normatives i d'altra naturalesa) en el 

planejament derivat per a assolir consums sostenibles d'aigua (foment de l'estalvi i la reutilització). 

Pel que a les noves edificacions, s’hauran de concretar i adoptar mesures concretes en els projectes 

edificatoris per a assolir consums sostenibles d'aigua en base el foment de l'estalvi i la reutilització; 

estudi i concreció de mesures en els projectes d’urbanització, projecte d’obres o d’edificació 

derivats. Desenvolupament dels projectes d’enginyeria i edificatoris corresponents amb criteris 

ambiciosos, prenent com a referència per exemple el què estableix la normativa reguladora en altres 

àmbits diferents de l’industrial o de serveis (bàsicament el Decret d’Ecoeficiència i el Codigo 

Técnico) o anant més enllà. 

En relació a les zones verdes (públiques i privades), es procurarà la utilització sistematitzada i 

extensiva d’espècies autòctones, naturalitzades i/o adaptades (entre altres implicacions es cerca una 

mínima despesa en manteniment, especialment en termes de consum d’aigua); hi haurà d’haver un 

estudi i concreció de les espècies a utilitzar i valoració de la seva conveniència i idoneïtat per part 

del tècnic municipal competent. 




El POUM, per avaluar la demanda corresponent als nous creixements fa servir les dotacions d’aigua 

següents d’acord amb criteris establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua. 

Ús d'habitatge 

Ús industrial d'ús general 

Ús industrial d'ús terciari 

2,6 persones / habitatge i 200 litres persona / dia 

3 litres / m2 sostre i dia 

1 litre / m2 sostre i dia 

Previsions de consum d’aigua als nous sectors de creixement amb ús d’habitatge 

Previsions de consum d’aigua als nous sectors de creixement amb ús industrial i terciari. 

Habitatges Habitants Consum diari 

Consum 

anual 

uts hab m3 /dia m3/any 

SUNC PMU PMU-1 Cal Pubill 16 42 8,32 3.037 

PMU-2 Carretera d'Olvan 22 57 11,44 4.176 

PMU-3 La Fàbrica 71 185 36,92 13.476 

PMU-4 Centre 31 81 16,12 5.884 

PMU-5 Pont d'Orniu 55 143 28,60 10.439 

PAU PAU-1 49 127 25,48 9.300 

SUD PPU-1 Camí Ral 17 44 8,84 3.227 

SUND SUND-1 L'Aigua Roja 78 203 40,56 14.804 

SUND-3 Pla de la Saleta 58 151 30,16 11.008 

SUNC+SUD+SUND 397 1.032 206 75.351 

Ús industrial 

Ús general Ús terciari 

Total consum aigua 

Sostre 

Consum diari Consum anual 

Sostre potencial Consum diari Consum anual potencial Consum diari Consum anual total total 

m2st m3 m2st/dia m3/any m2st m3 m2st/dia m3/any m3 /dia m3/any 

SUD PPU-2 Rec de Fuià 2.902,81 8,71 3.178,58 - - - 8,71 3.178,58 

PPU-3 Cal Llop 8.926,80 26,78 9.774,85 - - - 26,78 9.774,85 

PPU-Polígon Rocarodona-Olvan 180.412,29 541,24 197.551,46 - - - 541,24 197.551,46 

SUND SUND-2 Polígon Rocarodona-Olvan 2ª Fase 108.105,72 324,32 118.375,76 - - - 324,32 118.375,76 

SUND-3 Pla de la Saleta - - - 3.000,00 3,00 1.095,00 3,00 1.095,00 

SUD+SUND 300.347,62 901,04 328.880,64 3.000,00 3,00 1.095,00 904,04 329.975,64 

Consum diari Consum anual 

m3 /dia m3/any 

Ús d'habitatge 206,44 75.350,60 

Ús industrial 901,04 328.880,64 

Ús terciari 3,00 1.095,00 

Total consum abastament aigua 1.110,48 405.326,24 

En tot cas, el creixement urbanístic ha d’internalitzar el cost global de la disposició, distribució i 

garantia del nou abastament previst derivat del seu desenvolupament, doncs tant en sòl 

urbanitzable com en sòl urbà no consolidat (tant per als polígons industrials com per als 

residencials), les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament o bé 




l’ampliació de les ja existents corresponen als propietaris afectats per les noves actuacions 

urbanístiques, d’acord amb la normativa urbanística relativa a les obres d’urbanització. 

L’Ajuntament, a través del planejament urbanístic, han de repercutir el cost global de l’abastament 

d’aigua de les noves promocions urbanístiques, i no només pel que fa a la xarxa de distribució, sinó 

afegint el cost global de la infraestructura d’abastament que caldrà ampliar per donar servei a la 

demanda. 

C.2.1.2. Sanejament 

Assegurar l'òptim tractament i depuració de la totalitat de les aigües residuals generades, i estudiarne 

les possibilitats de reutilització. 

Olvan no disposa de cap EDAR pròpia; el PSARU 2005 recull que durant el període del segon 

escenari (2009 – 2014), està prevista la construcció d’una EDAR i de nous col.lectors per tal de 

solucionar la xarxa de sanejament municipal. Segons els serveis tècnics municipals actualment les 

aigües residuals del nucli d’Olvan s’aboquen sense depurar al rec de l’Aigua Roja i al rec de Cabots 

mentre que les aigües residuals sense depurar de Cal Rosal ho fan directament al riu Llobregat. 

Volums de sanejaments previstos als nous creixements amb ús d’habitatge 

Habitatges Habitants Sanejament Sanejament 

uts hab m3 /dia m3/any 

SUNC PMU PMU-1 Cal Pubill 16 42 7,90 2.885 

PMU-2 Carretera d'Olvan 22 57 10,87 3.967 

PMU-3 La Fàbrica 71 185 35,07 12.802 

PMU-4 Centre 31 81 15,31 5.590 

PMU-5 Pont d'Orniu 55 143 27,17 9.917 

PAU PAU-1 49 127 24,21 8.835 

SUD PPU-1 Camí Ral 17 44 8,40 3.065 

SUND SUND-1 L'Aigua Roja 78 203 38,53 14.064 

SUND-3 Pla de la Saleta 58 151 28,65 10.458 

SUNC+SUD+SUND 397 1.032 196 71.583 

(*) El volum de sanejament es considera el 95% del volum domèstic d’abastament consumit 

Cal fer èmfasi en què les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures de 

sanejament (o l’ampliació de les existents), en cas de ésser necessàries, corresponen als propietaris 

afectats per la nova actuació urbanística. I igualment, tant si l’EDAR i la resta d’infraestructures 

generals tenen capacitat suficient com si no, segons el PSARU 2005, el promotor ha d’assumir els 

costos econòmics en la part proporcional d’inversió per a totes les infraestructures del sistema de 

sanejament. 

No es calcula el volum d’aigua de sanejament per als sectors industrials perquè conforme a la 

normativa, són els promotors els qui han de resoldre l depuració de les aigües generades en aquest 

sectors. 




C.2.1.3. Inundabilitat 

Caldrà prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions en base el principi de 

precaució i les normatives vigents. 

El POUM ha d’incorpora les prescripcions i normatives reguladores al respecte, tant relatives a la 

prevenció dels riscos hidrològics associat a les crescudes fluvials i torrencials, com relatives a la 

protecció de l’espai fluvial. 

Anant més enllà dels aspectes merament normatius, es proposa un tractament per al sistema hídric 

que potenciï el seu paper d’articulació funcional de la matriu d’espais lliures, promovent la 

recuperació de la integritat de l’espai fluvial i potenciant la naturalitat de les ribes, per tal de 

garantir la funcionalitat hidrològica i ecològica dels cursos d’aigua, així com el seu valor 

paisatgístic. 

La ubicació de nous creixements no es preveu, a priori, en entorns inundables. L’informe previ de 

l’ACA no esmenta àmbits inundables, tot i que cal esperar el seu informe sobre aprovació inicial del 

POUM. 

C.2.2. Residus 

Gestió dels materials i els residus en la urbanització i edificació. 

S‘implantaran els serveis tècnics ambientals amb els sistemes de disseny urbà adients per a 

potenciar, a nivell local, la recollida selectiva dels residus i les possibilitats de reutilització i 

reciclatge. 

La previsió del nombre, dimensionament i localització de les àrees d’aportació de residus i de 

recollida selectiva dels mateixos haurà de ser feta per part dels desenvolupaments urbanístics 

derivats. 

Es promouran mesures en els edificis la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida 

selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió dels mateixos. 

Aquest aspecte haurà de ser impulsat en el context d’aplicació del Decret d’Ecoeficiència i del 

Código Técnico de la Edificación tot i que la nova normativa del POUM s’hi pugui referir. 

S’estudiaran i es concretaran de mesures específiques de gestió de residus i que facilitin la recollida 

selectiva en origen dels residus (industrials i de naturalesa domèstica) en les llicències ambientals de 

les activitats corresponents; gestió en base contractes específics de recollida, transport i gestió dels 

residus generats per part de les respectives activitats amb gestor autoritzat. 




C.2.3. Energia 

Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i edificació. 

Els desenvolupaments previstos derivats del POUM s’hauran d’adequar a la disponibilitat de 

recursos energètics. 

Caldrà que els planejaments derivats que es plantegin per part del nou POUM tinguin en 

consideració els aspectes energètics. 

També s’hauran d’adoptar mesures per a fomentar i incrementar la producció d'energia a partir de 

recursos autòctons i de caràcter renovable amb l’objectiu d’incrementar progressivament el 

percentatge de les fonts energètiques autòctones i renovables en la satisfacció de la demanda local 

d'energia, en especial l’energia fotovoltaïca. El compliment del Decret d’Ecoeficiència hauria de 

permetre avançar significativament en aquest sentit. 

Per últim, s’hauran de promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques de 

bioclimatisme i eficiència energètica en les edificacions, de cara a reduir la seva contribució al canvi 

climàtic. Aquest aspecte podrà ser impulsat en el context d’aplicació del Decret d’Ecoeficiència, del 

Código Técnico de la Edificación. 

Per altra banda, s’hauran d’estudiar per part dels redactors dels projectes edificatoris de la 

possibilitat d’adoptar mesures per a potenciar la producció d'energia a partir de recursos autòctons 

i de caràcter renovable, especialment de la solar tèrmica o fotovoltaïca; estudi i concreció de 

mesures en els projectes d’edificació derivats. Estudi específic de la possibilitat de mantenir els 

serveis comunitaris (enllumenat públic, enllumenat de la senyalització viària, altres sistemes de 

senyalització i emergència,...) o específic d’empreses (escalfament d’aigua, il·luminació d’edificis,...) 

a partir de producció autònoma d’energia. 

També, s’hauran d’estudiar per part dels redactors dels projectes edificatoris de la possibilitat de 

promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions d’eficiència energètica en les edificacions. 

Desenvolupament dels projectes constructius corresponents amb criteris ambiciosos, més enllà de la 

normativa vigent; implantar la certificació energètica de les construccions en base alguna 

metodologia de referència. 

Finalment caldrà estudiar per part dels redactors dels projectes edificatoris de la possibilitat 

d’adoptar mesures en els projectes edificatoris per a millorar o garantir una eficiència energètica de 

les edificacions i reduir la seva contribució al canvi climàtic. Desenvolupament dels projectes 

constructius corresponents amb criteris ambiciosos i sotmesos a alguna certificació energètica. 

Comunicació i informació 

S’han de promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques respecte als 

assentaments de les telecomunicacions, en especial de la telefonia mòbil. 

El POUM ha de regular i ordenar dels elements i les instal·lacions emissores de radiacions 

electromagnètiques en base el principi de precaució i les normatives vigents, per a minimitzar els 

seus efectes negatius sobre el paisatge i els éssers vius. Les noves instal·lacions que es plantegin 

hauran de presentar una documentació justificativa d’aquesta no afecció o minimització dels seus 

efectes negatius. 




C.3. TEIXITS URBANS. 

L’objectiu de l’anàlisi dels teixits urbans consolidats i de les Normes urbanístiques vigents és 

racionalitzar la relació entre la forma d’ordenació i les tipologies del teixit urbans, amb la definició i 

condicions d’ordenació i edificació de les corresponents zones. 

El primer pas per aquest reconeixement és l’anàlisi dels teixits urbans. 

El plànol d’anàlisi s’elabora classificant els diferents teixits a partir de la seva forma d’ordenació i 

forma urbana resultant: dimensió d’illa, grau de regularitat d’illes i parcel·les, topografia, forma i 

dimensió de les parcel·les, tipus edificatori…. A partir d’aquest punt s’han assajat diverses fórmules 

d’interpretació que ens permetin l’associació de diversos “grups” de zones amb els corresponents 

teixits urbans. 

Nucli antic. 

El nucli històric d’Olvan poble es caracteritza per tipologies edificatòries entre mitgeres alineades a 

vial, conformant el nucli originari de la vila d’Olvan, restant sota protecció, aquelles edificacions 

amb major valor patrimonial que configuren la primera extensió del nucli originari de la vila. 

Bàsicament se situen al sud de l’església de Santa Maria d’Olvan, queda definida pels carrers del 

Forn, Berga, de l’Escola i d’en Riva. La tipologia dominant és la d’habitatge entremitgeres alineat a 

vial, amb alçades que es mouen entre planta baixa i tres plantes. La profunditat de parcel·la varia 

notablement entre les diferents parcel·les i una ocupació en planta que en molts casos voreja el 

100%. L’amplada de façana es mou entre el 6 i els 8 metres, però també trobem habitatges on 

aquesta agafa majors dimensions. Es tracta d’un teixit molt compacte on es localitzen algunes 

edificacions deteriorades, tot i que actualment s’hi poden veure treballs de rehabilitació i 

condicionament. La tipologia habitual dels habitatges és unifamiliar amb una superfície mitja 

superior als 150m2. 

Creixement suburbà entre mitgeres. 

Aquest tipus de teixit es concentra sobre tot al nucli de Cal Rosal i a llevant del barri antic del nucli 

d’Olvan poble. 

Pel que fa a Cal Rosal, aquest nucli es va anar desenvolupant a mida que l’activitat industrial de la 

fàbrica s’anava incrementant. Encara que l’àmbit pròpiament de la colònia estava situada dins del 

terme municipal de Berga, durant el segle XX es va anar ampliant més avall de l’estació amb els 

pisos de Sant Josep (1922) i el grup Sant Ramon (1946). 

Aquest últim grup tot i que comparteix característiques morfològiques relativament similars a les 

del casc antic, respon a la lògica dels creixements suburbans, és a dir de parcel·les allargades i 

estretes. La tipologia dominant és la d’habitatge entremitgeres amb pati, amb una amplada de 

façana mitja de 6 metres. La mida mitja de la seva parcel·la és més gran que la del casc antic i la 

seva ocupació no sol superar el 50% aproximadament. La superfície dels habitatges varia entre els 

100 i 200 m2. 

Creixements entre mitgeres 

Són els que s’articulen al marge dret del nucli antic d’Olvan poble i al nord-oest de Cal Rosal. Es 

tracta d’habitatges entremitgeres alineats a carrer amb alçades entre variables entre la planta baixa 

i tres plantes. Es tracta d’habitatges amb una superfície mitjana de 110 m² en la majoria de casos 

amb propietat vertical, però es troben algunes peces amb propietat horitzontal. 




Edificacions aïllades. 

La majoria es concentren al nord dels nuclis d’Olvan poble i de Cal Rosal, tot i que també es 

localitzen disseminades pel terme municipal sense arribar a crear petits nuclis o assentaments 

conjunts. No passen de planta baixa i pis i la mida i ocupació de parcel·la varien segons el cas. 

Teixit industrial. 

Els creixements industrials pràcticament es concentren al nucli d’Olvan poble i a les àrees d’activitat 

econòmica de l’àmbit de cal Llop, la Torre i de Rocarodona. 

Pel que fa a les instal·lacions existents dins del nucli d’Olvan poble, cal assenyalar que aquestes 

s’estenen al llarg del límit de ponent, sud i llevant del nucli amb tipologies de naus de petita 

dimensió. 

D’altra banda, les naus industrials de major entitat són les existents a l‘àrea de La Torre i de 

Rocarodona, aquesta última en la que s’està desenvolupant el polígon d’activitat econòmica que ha 

de bastir bona part de la comarca del Berguedà. 

C.4. USOS 

Habitatge 

L’ús d’habitatge és majoritari als principals nuclis urbans del municipi d’Olvan. Les excepcions són 

les àrees d’activitat econòmica de la Torre i de Rocarodona-Olvan. 

Pel que fa a les tipologies, les edificacions unifamiliars entre mitgeres i alineades a vial són 

predominants, amb presència puntual de blocs d’habitatge plurifamiliar tant al nucli d’Olvan poble 

com de Cal Rosal i en menor mida l’habitatge unifamiliar aïllat, que es concentra en àrees 

perifèriques dels dos nuclis urbans del municipi. 

Per últim, caldria remarcar la presència d’un nombre important de masies i altres habitatges en sòl 

no urbanitzable a tot el terme municipal. 

Comerç 

La pràctica totalitat del comerç es concentra al centre del nucli d’Olvan poble i del nord de Cal 

Rosal, al llarg de la carretera C-16 que l’estructura, format majoritàriament per petit comerç de 

proximitat. 

Sòl industrial i activitats econòmiques 

La majoria del sòl industrial i les activitats econòmiques d’Olvan es concentren en tres àrees 

principals. 

Una part, es troba puntualment disseminada pels límits de ponent, sud i llevant del nucli d’Olvan 

poble i es caracteritza per naus de petita dimensió vinculades a l’activitat econòmica local. 

D’altra banda, es troba l’àrea industrial de la Torre amb una serraria de mida important, encara que 

és a l’àmbit de Rocarodona a on es concentra la major superfície de sòl industrial del municipi i 

potencialment una de les més importants de la comarca. En aquest sentit, es preveu pràcticament 

una superfície resultant de és de 1.000 hectàrees repartides entre una primera fase que resta 

actualment en execució i una segona fase posterior, a banda dels sòls que havien estat previstos al 

planejament anterior, cas del sector de Cal Llop i que el POUM revisa i integra dins del Pla. 

Per últim, caldria destacar la gran quantitat d’explotacions agrícoles i ramaderes a tot el sòl no 

urbanitzable del municipi. Aquestes activitats han de quedar regulades per aquest POUM, i han 

d’adaptar-se a la normativa específica per aquest tipus activitats. 




C.5. ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 

El POUM classifica, d’acord amb el sistema d’espais oberts fixats al Pla Territorial Parcial de les 

Comarques Centrals (PTPCC) com a sòl no urbanitzable de protecció especial de valor natural i de 

connexió (clau 21) pràcticament la totalitat del municipi amb excepció dels camps més planers 

dedicats a conreu que s’estenen des de la carretera E-09 i del nucli de Gironella fins al nucli d’Olvan 

poble d’una banda, i d’altre, a llevant del nucli de Cal Rosal i fins els peus de la Serra de Montsent. 

El POUM preserva el sòl no urbanitzable, especialment d'aquell amb especial interès ambiental, 

d'implantacions urbanístiques que puguin perjudicar els seus valors; no es planteja cap àrea de 

creixement ni actuació urbanística en sòl no urbanitzable d'especial interès (natural, paisatgístic, de 

connexió ecològica). 

La proposta urbanística no afecta cap corredor ecològic; hi ha una íntegra preservació de 

l'estructura de la xarxa de camins existent, i la proposta recull i respecte el paper dels cursos fluvials 

com a elements estructuradors territorials i ambientals, establint-ne una protecció de la seva zona 

hidrològica. 

Al POUM d’Olvan hi ha una proposta d’ordenació del sòl no urbanitzable, amb reconeixement i 

potenciament dels seus valors i de les seves funcions en l'estructuració orgànica del territori 

(connectivitat i altres) i de preservació de la biodiversitat; es recull la proposta del Pla Territorial 

Parcial de les Comarques Centrals respecte la classificació del sòl no urbanitzable i claus de 

protecció, en base la diferenciació de les següents categories: protecció genèrica (clau 20) i 

protecció especial (clau 21). 

Finalment, el POUM mitjançant la creació de recorreguts per la xarxa existents de camins, potencia 

els esports de muntanya com ara el senderisme o l’excursionisme. La presència d’un sender de GR 

es pot complementar amb la connexió amb petits recorreguts temàtics per les diferents unitats de 

paisatge que estructuren el municipi d’Olvan, des de la plana al primers contraforts sistema prepirinenc. 

Objectius de l’ordenació del SNU 

1. Promoure i reforçar la connectivitat ecològica i física entre els espais naturals, lliures i no 

urbanitzats en general, per a garantir alts nivells de permeabilitat ecològica en la matriu 

biofísica i territorial constituïda en base el mosaic agroforestal i la xarxa hidrogràfica 

existent i garantir una xarxa d'espais preservats del procés urbanitzador. 

La naturalesa, extensió i localització dels desenvolupaments previstos del nou POUM haurà 

de ser compatible amb potenciar l'extensió, valors i funcions dels espais naturals, lliures i no 

urbanitzats en general com a elements bàsics i vertebradors del sòl no urbanitzat en el 

context del model territorial, urbanístic i de planejament derivat del POUM. 

2. Mantenir i potenciar l’existència i la funcionalitat d’una matriu d’espais lliures coherent i 

integrada, fomentant la continuïtat dels boscos i dels espais agrícoles, i potenciant el 

sistema hídric com a element vertebrador del territori. 

En la mateixa línia que l’enunciat anterior, el model de POUM haurà de ser compatible 

amb la preservació de la connectivitat ecològica, protegint la xarxa de rieres, torrents i 

barrancs, l’espai agroforestal i, especialment, els espais connectors naturals que actuen 

com a principals connectors biològics. 

3. Optar per una ordenació del territori que garanteixi la protecció activa i la posta en valor 

dels espais agrícoles, més enllà del seu rendiment econòmic directe, com a peça bàsica de 




la matriu d’espais lliures, reforçant els seus valors de funcionalitat ecològica i continuïtat 

paisatgística, com un dels elements actius del municipi. 

En aquest sentit, serà bàsic: 

− Mantenir, conservar i aprofitar per a nous usos el patrimoni arquitectònic, 

especialment en el sòl no urbanitzable, potenciant la transformació de masies i 

cases pairals en habitatges o cases de turisme rural. 

− Fomentar activitats econòmiques compatibles amb l’entorn a les masies i 

edificacions rurals disseminades pel municipi. 

− Reforçar la qualitat del sòl no urbanitzable, mantenint i potenciant la “xarxa viva” 

formada pels camins i les masies i edificacions rurals, que articulen i vertebren el 

territori. 

Habitatges preexistents en sòl no urbanitzable. 

Les edificacions existents al sòl no urbanitzable d’Olvan amb ús d’habitatge, s’agrupen en dos 

blocs; les pròpiament masies i els altres habitatges. 

Es consideren masies el conjunt d’edificis d’estatge i producció agrícola-ramadera, explotat 

unitàriament en règim familiar, quedant excloses d’aquesta consideració les instal·lacions 

agropecuàries de caràcter industrial que estiguin situades a les seves rodalies, en les que s’aplica la 

regulació dels articles que regulen magatzems agrícoles i construccions ramaderes de la zona on 

estiguin emplaçades. S’identifiquen als plànols d’ordenació amb la clau m.XX. 

El Catàleg de masies i cases rurals forma part de la documentació del POUM d’Olvan. 

MASIES I CASES RURALS EN SNU habitatges 

Codi Nom TR-NNSSP POUM 2011 

m.01 L'Alzinosa 2 3 

m.02 Ca l'Andreu 1 1 

m.03 Ca l’Àngel 0 1 

m.04 L’Artigós 0 1 

m.05 El Ballaró 2 4 

m.06 Cal Batlló 0 1 

m.07 La Bauma 2 2 

m.08 Blancs 0 1 

m.09 El Boix 1 2 

m.10 Boladeres 2 4 

m.11 Cabots 2 1 

m.12 La Casa Nova de Ferreres 1 2 

m.13 La Casa Nova de Minoves 1 1 

m.14 Les Cases de Ferreres 1 2 

m.15 Castelló 1 1 

m.16 Cerdanyola 0 1 

m.17 Cal Cisteller 1 1 

m.18 Mas Clotet (o Cal Mas) 1 2 

m.19 Cal Codina 1 1 

m.20 Coll Cervera 4 4 

m.21 Coll d’Olvan 1 1 




m.22 Comadedona 0 1 

m.23 Cal Costa 1 1 

m.24 Cal Cussa 1 1 

m.25 Cal l’Esmolet Nou 1 1 

m.26 Ca l’ Esmolet Vell 1 1 

m.27 Ca l’Esqueller 1 2 

m.28 Cal Feló 1 1 

m.29 Ferreres 5 5 

m.30 Floretes, Cal 1 1 

m.31 Fuià 1 3 

m.32 Fuïves 1 3 

m.33 Cal Geperut 1 1 

m.34 Cal Ginyola 1 1 

m.35 Gotzenes 0 1 

m.36 Can Llop 2 4 

m.37 Cal Marceló 1 1 

m.38 Cal Marigot 1 1 

m.39 Minoves 2 4 

m.40 Cal Miquel 1 1 

m.41 El Molí de Can Llop 0 1 

m.42 Montsent 2 4 

m.43 L’ Ocata 0 1 

m.44 Palau de Biure 2 4 

m.45 La Pera 2 4 

m.46 La Perera 1 1 

m.47 Can Porxer 1 2 

m.48 La Pubilla 1 1 

m.49 Cal Ramonet de Pursals 1 2 

m.50 La Riba 2 4 

m.51 Cal Roget 1 1 

m.52 Cal Roig 2 4 

m.53 Cal Ros 1 1 

m.54 La Saleta 1 2 

m.55 Sant Martí de Minoves 1 1 

m.56 Sant Salvador 1 1 

m.57 Sant Salvador Nou 1 1 

m.58 Cal Sant Salvador 1 1 

m.59 Cal Sastret 1 1 

m.60 La Serreta 1 1 

m.61 Cal Soleia 1 1 

m.62 El Soler 1 1 

m.63 La Talaia 1 1 

m.64 Tàpies 1 1 

m.65 Cal Terrosser 1 1 

m.66 Cal Tomàs 1 1 

m.67 La Tor d’Olvan 1 1 




m.68 Trasserra 1 4 

m.69 Cal Tuet 1 1 

m.70 Valldaura Nou 1 3 

m.71 Valldaura Vell 1 4 

m.72 La Vallnova 1 2 

m.73 Cal Vicenç 0 1 

m.74 La Vileta 0 1 

m.75 Les Vinyes 1 1 

Total d'habitatges en masies 83 133 

Es consideren habitatges preexistents no inclosos en el catàleg de masies, tant si estan vinculats a 

una explotació rústica com si no ho estan, la resta d’edificacions amb ús residencial localitzades a 

l’àmbit del sòl no urbanitzable. S’identifiquen als plànols d’ordenació amb la clau h.XX. 

ALTRES HABITATGES EN SNU habitatges 

Codi Nom TR-NNSSP POUM 2011 

h.01 Ca l’ Ambròs 1 1 

h.02 Cal Blau 1 1 

h.03 Casa Clotet 2 2 

h.04 Casa del Molí de Boladeres 1 1 

h.05 Caseta de Fusta 1 1 

h.06 Corderroure (o Cal Mas Nou) 1 1 

h.07 Can Corominas 1 1 

h.08 El Corral Del Montsent 1 1 

h.09 Cal Font 1 1 

h.10 Cal Gibert Nou 1 1 

h.11 Cal Mariano 1 1 

h.12 Masoveria de Can Llop 1 1 

h.13 Cal Mujal 1 1 

h.14 La Parada 1 1 

h.15 Cal Rotes 1 1 

h.16 Salvatella 1 1 

h.17 Cal Santamaria 1 1 

h.18 El Serrat dels Tres Pins 1 1 

h.19 La Sorrera 1 1 

h.20 Cal Tomàs Nou 1 1 

h.21 Cal Ventet 1 1 

Total altres habitatges 22 22 




C.6. DESENVOLUPAMENT DEL POUM D’OLVAN. 

C.6.1. Qualificació urbanística i ordenació del sòl urbà 

C.6.1.2. Objectius i criteris per a la qualificació 

Problemàtica i metodologia 

Les Normes urbanístiques vigents de les NN SS de 2007 compten amb vuit “zones” que després 

s’estructuraven en subzones atenent a particularitats paramètriques, com ha estat el cas de les 

edificacions d’ordenació en edificació aïllada, tant unifamiliar com plurifamiliar. 

El POUM ha seguit codificant aquestes zones tenint en compte la codificació zonal establerta a les 

NN SS vigents. En tot cas, dins la revisió efectuada pel POUM s’ha procedit a l’ajust zonal de 

determinades qualificacions que no s’ajustaven a la realitat física existent ni als objectius de 

desenvolupament previstos pel POUM al sòl urbà. 

D’altra banda, el POUM ha incorporat dins de la zonificació del sòl urbà aquelles zones 

desenvolupades a través del planejament derivat, tramitat durant la vigència de les NN SS, que 

presentaven paràmetres i criteris tipològics específics. 

L’objectiu de l’anàlisi dels teixits urbans consolidats i de les Normes urbanístiques vigents és el de 

racionalitzar la relació entre la forma d’ordenació i les tipologies del teixit urbans, amb la definició i 

condicions d’ordenació i edificació de les corresponents zones. 

El primer pas per aquest reconeixement és l’anàlisi dels teixits urbans. 

El plànol d’anàlisi s’elabora classificant els diferents teixits a partir de la seva forma d’ordenació i 

forma urbana resultant: dimensió d’illa, grau de regularitat d’illes i parcel·les, topografia, forma i 

dimensió de les parcel.les, tipus edificatori…. A partir d’aquest punt s’han assajat diverses fórmules 

d’interpretació que ens permeten l’associació de diversos “grups” de zones amb els corresponents 

teixits urbans. 

Anàlisi dels teixits urbans i normes urbanístiques vigents 

L'anàlisi dels teixits consolidats té com a objectiu final la mesura de les relacions entre les 

característiques d’aquests i les Normes urbanístiques que els regulen. Les conclusions dels estudis 

han de justificar les modificacions que es proposin a les Normes urbanístiques del Pla d’ordenació 

urbanística municipal, en tot allò que modifiquin les normes del planejament general o dels plans 

parcials vigents. 

A partir de l’estudi dels teixits urbans i de la seva relació amb les Normes urbanístiques de les NN SS 

o dels Plans parcials desenvolupats, s'han definit els objectius relatius a la regulació del sòl urbà. 

L'adaptació de les normes a partir de les condicions de desenvolupament, la homogeneïtzació de 

denominacions en teixits similars, la regulació de les alternatives d’edificació oportunes i, en els 

casos amb problemàtica singular, la definició dels corresponents polígons d'actuació. 

Paral.lelament a l'anàlisi dels teixits urbans, es classifiquen les diverses zones en funció del tipus 

d’ordenació i el teixit que regulen. 




Objectius i criteris per a la qualificació: definició de zones 

L’objectiu d’adequació de les Normes urbanístiques vigents al municipi d’Olvan i del seu nou Pla 

d’ordenació urbanística municipal en fase d’aprovació inicial, justifica la doble anàlisi, de teixits i de 

la normativa vigent, realitzada. 

A partir de les dades anteriorment comentades podem establir els criteris que han de servir de base 

per a la qualificació del sòl. 

El fet que estiguem treballant amb teixits urbans consolidats obliga a respectar les condicions que 

han regulat l’edificació de cada zona, en la varietat de paràmetres d’edificabilitat, ocupació, 

distància a llindars etc… Així com la consideració d’alguns factors que s’han introduït en l’anàlisi de 

teixits. 

A partir d’aquest treball bàsic es proposa la següent divisió zonal que es basa principalment en la 

configuració morfològica dels diferents teixits urbans del municipi. 

En funció de la normativa aplicable distingim entre: 

-Zona de nucli antic Clau R1 

-Subzona de nucli antic clau R1a 

-Subzona de nucli antic amb grau de protecció clau R1b 

-Zona d'edificació aïllada Clau R2 

-Subzona unifamiliar intensiva clau R2a 

-Subzona unifamiliar semiintensiva clau R2b 

-Subzona unifamiliar extensiva II clau R2c 

-Zona d'eixample clau R3 

-Subzona genèrica clau R3 

-Subzona modalitat I clau R3a 

-Subzona "Grup Sant Josep" clau R3b 

-Subzona habitatge protegit clau R3-HPP 

-Zona d'ordenació específica clau R4 

-Subzona genèrica clau R4 

-Subzona "Grup Sant Ramon" clau R4a 

-Subzona modalitat I clau R4b 

-Subzona modalitat II clau R4c 

-Zona de conservació clau R5 

-Subzona "Cal Rafel" clau R5a 

-Subzona "Carretera d'Olvan" clau R5b 

-Subzona "Grup Sant Ramon" clau R5c 

-Zona industrial. clau I 

-Subzona gran indústria clau I1a 

-Subzona mitjana indústria. Modalitat I clau I2a 

-Subzona mitjana indústria. Modalitat II clau I2b 

-Subzona petita indústria. Modalitat I clau I3a 

-Subzona petita indústria. Modalitat II clau I3b 




Contingut normatiu de les zones 

Zona de nucli antic, R1a, R1b: 

Correspon a les edificacions que formen part del nucli antic del poble d’Olvan, el qual es 

caracteritza per una ordenació d’illes tancades de cases i edificacions entre mitgeres, amb sistemes i 

tipologies constructives tradicionals. 

S’estableixen dues subzones, que responen a la diferent importància o interès històrico-artístictradicional 

de les edificacions consolidades i que requereixen un tractament diferenciat. 

a) Subzona de nucli antic (clau R1a). 

b) Subzona de nucli antic amb grau de protecció formada per àrees d’uns valors 

patrimonials i històrics rellevants (clau R1b). 

Aquesta subzona comprèn els següents grups edificatoris, que corresponen a les 

agrupacions de caràcter més genuí del nucli antic del poble d’Olvan: 

Les edificacions situades a ambdós costats del primer tram del carrer de l’Escola, el 

carrer d’en Riba i el carrer de Berga. 

− La Plaça de l’Església. 

− La Plaça Major i els dos carrers que hi desemboquen. 

Zona d’edificació aïllada, R2a, R2b, R2c: 

Aquesta zona comprenen aquelles àrees de sòl urbà en les que l'edificació es regula en relació a la 

parcel·la que ocupa mitjançant paràmetres que estableixen les condicions de quantitat, posició i 

ocupació de l'edificació en funció de la superfície i resta de característiques de la parcel·la. 

Conseqüentment amb la seva definició, l’objectiu que es pretén en aquesta zona és fixar 

unívocament tots els paràmetres de l’ordenació amb la finalitat de provocar un procés de 

clarificació urbana, tant de l’estructura funcional com de les tipologies arquitectòniques resultants 

de l’aplicació de les disposicions normatives, tot i tenint en compte els tipus actualment existents. 

Zona d’eixample, R3, R3a, R3b, R3-HPP: 

Correspon a les zones d’eixamplament dels nuclis urbans on l’ús majoritari és el d’habitatge i les 

edificacions són entre mitgeres. La subzona R3a es correspon a les edificacions situades a la plaça 

de l’Ajuntament, i la subzona R3b es correspon al bloc plurifamiliar anomenat “Grup Sant Josep” 

situat al nucli de Cal Rosal. La subzona R3-HPP correspon al sòl destinat a fer efectives les reserves 

d’habitatge protegit del PAU-1. 

Zona d’ordenació específica, R4, R4a, R4b, R4c: 

Constitueixen aquesta zona aquells sectors urbans de nova urbanització en els que l’estructura de la 

propietat permet l’establiment d’unes tipologies edificatòries diferenciades, fruit d’un disseny 

unitari de tipus obert i bàsicament residencials de baixa densitat. 

Per aquesta zona es proposen els següents objectius: 

− Conformar nous sectors urbans, de dimensions mesurades, que tendeixin a servir de pont 

entre sectors ja existents i que històricament i tipològicament són diferents. 

− Estructurar i cohesionar el fet urbà reomplint els buits actualment existents. 

− Permetre noves tipologies edificatòries que, entroncant amb les existents, cobreixen tot el 

ventall de la potencial demanda. 




Zona de conservació, R5a, R5b, R5c: 

Formen part d’aquesta zona aquells espais i edificacions existents que el POUM proposa mantenir 

parcialment amb el volum i usos existents en el moment de l’aprovació inicial del POUM amb unes 

certes limitacions ,les quals queden recollides a les Normes urbanístiques d’aquest POUM. 

Zona industrial I1a, I2a, I2b, I3a, I3b: 

Compren les zones del sòl urbà destinat principalment a l’emplaçament d’indústries i magatzems 

que per la naturalesa de l’activitat o dels materials o productes que tractin, o dels elements tècnics 

emprats, no generen situacions de risc per a la salubritat o la seguretat o ni siguin susceptibles de 

mesures correctores que eliminin tot risc per a la salut i a la seguretat, personal o ambiental, o de 

degradació del medi ambient. 

Constitueixen aquesta zona bàsicament aquells sòls en els que es dóna una situació d’implantació 

industrial històrica i que les normes subsidiàries reconeixen i legalitzen a fi de garantir la continuïtat 

de l’ús industrial. 

L’objectiu bàsic d’aquesta qualificació respon a la necessitat de mantenir uns usos generadors de 

treball encara que facilitant, mitjançant la normativa, els processos de canvi necessaris per tal 

d’adaptar-los ales reals sol.licituds que avui requereix tot procés industrial 

C.6.1.3. Quantificació zones i sistemes al sòl urbà. 

En aquest apartat es quantifiquen les superfícies de les diverses zones. Les superfícies provenen de 

la medició automàtica en el plànol 1/1000 d’ordenació del sòl. 

SISTEMES 

ZONES 

Sòl urbà consolidat llicència directa (SUC) 

Potencial 

clau 

descripció m 

XV Xarxa viària 62.940,80 0,00 0 0 15,26 

XVa Xarxa viària. Aparcament 2.253,02 0,00 0 0 0,55 

VP Espais lliures 23.067,92 0,00 0 0 5,59 

EQ Equipaments comunitaris 36.697,53 0,00 0 0 8,90 

PS Potecció de sistemes 3.145,55 0,00 0 0 0,76 

TA Serveis tècnics i ambientals 196,29 0,00 0 0 0,05 

R1a Nucli antic 6.420,06 14.333,31 130 339 1,56 

R1b Nucli antic amb protecció de l'edificació 5.500,16 12.030,60 109 284 1,33 

R2a Edificació aïllada. Subzona unifamiliar intensiva 4.882,28 4.882,28 20 51 1,18 

R2b Edificació aïllada. Subzona unifamiliar semiintensiva 17.078,05 13.662,44 43 111 4,14 

R2c Edificació aïllada. Subzona PMU-1 "Cal Pubill" 0,00 0,00 0 0 0,00 

R3 Eixample 30.789,62 65.162,76 592 1.540 7,46 

R3a Eixample. Subzona 1. 263,53 342,26 4 10 0,06 

R3b Eixample. Subzona "Grup Sant Josep" 1.329,45 5.317,80 48 126 0,32 

R4 Ordenació específica 4.884,82 7.980,84 44 115 1,18 

R4a Ordenació específica. Subzona "Grup Sant Ramon" 11.024,08 12.503,05 87 226 2,67 

R4b Ordenació específica. Subzona 1 0,00 0,00 0 0 0,00 

R4c Ordenació específica. Subzona 2 0,00 0,00 0 0 0,00 

R5a Zona de conservació. Subzona 1 "Cal Rafel" 3.591,04 1.237,90 6 16 0,87 

R5b Zona de conservació. Subzona 2 "Ctra d'Olvan" 214,16 336,13 3 8 0,05 

R5c Zona de conservació. Subzona 3 "Sant Ramon" 284,34 106,71 0 0 0,07 

I1a Industrial. Gran indústria 24.757,85 37.136,78 0 0 6,00 

I2a Industrial. Mitjana indústria. Subzona 1 0,00 0,00 0 0 0,00 

I2b Industrial. Mitjana indústria. Subzona 2 65.557,58 98.336,37 0 0 15,89 

I3a Industrial. Petita indústria. Subzona 1 25.780,34 38.670,51 0 0 6,25 

I3b Industrial. Petita indústria. Subzona 2 1.150,85 1.726,28 0 0 0,28 

2 

m² sostre 

Habitatges 

potencials 

Habitants 

potencials 

% 

TOTAL SUC DIRECTE 331.809,32 313.766,01 1.087 2.826 80,45 




El quadre anterior indica les superfícies i percentatges de les zones en sòl urbà, no incloses a Plans 

de millora urbana o Polígons d’actuació urbanística. 

El quadre següent especifica les superfícies de sòl urbà consolidat incloses en Polígons d’actuació 

urbanística. 

SISTEMES 

ZONES 

clau descripció m 



R4b Ordenació específica. Subzona 1 1.059,15 1.742,13 8 21 0,26 

R4c Ordenació específica. Subzona 2 5.136,00 5.000,00 20 52 1,25 



2 

PAU en sòl urbà consolidat (SUC) 

Potencial 

m² sostre 

Habitatges 

potencials 

Habitants 

potencials 

% 

TOTAL PAU en SUC 25.535,20 19.006,13 28 73 6,19 

TOTAL SUC no inclòs en PMU 357.344,52 332.772,14 1.115 2.899 86,64 

Els Polígons d’actuació es centren en aquelles operacions puntuals de cessió i urbanització de sòl de 

diversos indrets dels nuclis del municipi. 

El quadre següent especifica les superfícies incloses en PAU en sòl urbà no consolidat. 

SISTEMES 

ZONES 

PAU en sòl urbà no consolidat (SUNC) 

Potencial 

descripció m m² sostre 

Habitatges 

potencials 



EQ Equipaments comunitaris 354,73 0,00 0 0 0,09 


R3 Eixample 1.567,09 2.991,00 27 70 0,38 


2 

clau 

Habitants 

potencials 

% 

TOTAL PAU en SUNC 13.017,62 8.764,98 49 127 3,16 

El quadre següent especifica les superfícies incloses en PMU en sòl urbà no consolidat. 

SISTEMES 

ZONES 

clau descripció m 2 

PMU en sòl urbà no consolidat (SUNC) 

Potencial 

Habitatges Habitants 

m² sostre 

potencials 

potencials 






R2c Edificació aïllada. Subzona PMU-1 "Cal Pubill" 3.644,00 1.822,00 16 42 0,88 

R3 Eixample 3.743,87 7.960,41 72 187 0,91 


TOTAL PMU en SUNC 42.098,37 25.536,75 195 507 10,21 


%



El conjunt del sòl urbà consolidat i no consolidat presenta una relació de zones que s’indica en el 

quadre següent: 

SISTEMES 

ZONES 

Sòl urbà 

Potencial 






HI Sistema hidrogràfic 0,00 0,00 0 0 0,00 



R1a Nucli antic 6.420,06 14.333,31 130 339 1,56 





R3 Eixample 36.100,58 76.114,17 691 1.798 8,75 









R5c Zona de conservació. Subzona 3 "Grup Sant Ramon" 284,34 106,71 0 0 0,07 






2 

m² sostre 

Habitatges 

potencials 

Habitants 

potencials 

% 

TOTAL SU 412.460,51 367.073,87 1.359 3.533 100 

La superfície total del sòl urbà és de 41,25 hectàrees (ha.) 

Per el conjunt de sòl, consolidat i no consolidat, les relacions entre zones i sistemes son les 

següents: 

m2sl Ha % 

Total sòl urbà (SUC+SUNC) 412.461 41,25 100,00 

Sistemes 167.340 16,73 40,57 

Zones 245.121 24,51 59,43 

C.6.1.4. Plans de millora urbana en sòl urbà (PMU) 

àmbit de planejament Ús predominant Superfície total 

Edificabilitat 

bruta màxima Sostre màxim 

Sostre màxim ús 

Habitatges 

habitatge Densitat màx potencials 

PMU-1 Cal Pubill_Olvan poble Habitatge 6.335,26 0,29 1.822,00 1.822,00 25 16 

PMU-2 Carretera d'Olvan_Olvan poble Habitatge 5.308,11 0,77 4.103,75 4.103,75 41 22 

PMU-3 La Fàbrica_Olvan poble Habitatge 15.015,00 0,57 8.500,00 8.500,00 47 71 

PMU-4 Centre_Olvan poble Habitatge 4.816,00 0,74 3.543,00 3.543,00 64 31 

PMU-5 Pont d'Orniu_Cal Rosal Habitatge 10.624,00 0,71 7.568,00 7.568,00 52 55 

SUNC en PMU 42.098,37 0,61 25.536,75 25.536,75 46 195 




Es delimiten cinc plans de millora urbana que es descriuen a continuació: 

PMU-1 Cal Pubill_Olvan poble 

Sector situat al sud-oest del nucli urbà d’Olvan poble, entre el camí ral i el rec de Cabots. 

El sector té per objecte completar la trama urbana existent al sud-oest del nucli, donant 

continuïtat a la xarxa viària perimetral prevista, preveient situar una reserva de sòl per a espai 

lliure fent front al carrer de l’Escola i reordenar i transformar el sòl amb ús agrícola actual en ús 

d’habitatge d’acord amb el teixit urbà de l’entorn immediat. 




PMU-2_ Carretera d’Olvan_ Olvan poble 

Sector situat al sud del nucli urbà d’Olvan poble, al llarg del marge de ponent de la carretera 

d’Olvan. 

El sector té per objecte completar la trama urbana existent en aquesta banda del nucli, 

preveient una reserva de sòl per a espais lliures al sud del sector amb front a la carretera 

d’Olvan i la cessió i urbanització de sòl per a vialitat que ha de garantir la continuïtat de la 

vialitat existent i a desenvolupar 




PMU-3 La Fàbrica_ Olvan poble 

Sector situat al sud del nucli urbà d’Olvan poble, limitant al nord amb el pla de millora PMU-5 

“Centre”, a ponent amb la carretera d’Olvan, al sud amb el camí Ral i a llevant amb un vial de 

nova construcció. 

El sector té per objecte reordenar i transformar el sòl d’antic ús industrial en una àrea amb ús 

d’habitatge de mitjana densitat preveient una reserva d’espais lliures a l’àmbit central i una 

peça d’equipaments al sud-oest del sector. Tanmateix, es preveu la urbanització del camí Ral i 

de part de la vialitat situada a llevant prevista al planejament anterior i que no ha estat 

desenvolupada i una reserva de sòl per a aparcaments públics. 

PMU-4 Centre _Olvan poble 




Sector situat al centre del nucli urbà d’Olvan poble, limitant al nord amb els darreres 

d’edificacions amb façana a la plaça de l’Ajuntament, a ponent amb la carretera d’Olvan i al 

sud amb el sector de millora PMU-3 “La Fàbrica”. 

El sector té per objecte reordenar i modificar la qualificació del sòl prevista al planejament 

anterior amb ús industrial per ús d’habitatges de mitjana densitat d’acord amb les 

preexistències de l’entorn immediat. Tanmateix, es preveu la cessió de sòl i la urbanització del 

vial que ha de comunicar la carretera d’Olvan amb el carrer de la Font d’Olvan i una reserva de 

sòl per a espais lliures a l’àmbit central del sector. 

PMU-5 Pont d’Orniu_Cal Rosal 

Sector situat a l’extrem sud del nucli urbà de Cal Rosal, limitant a ponent amb la llera del Riu 

Llobregat, al nord amb el carrer del Pont d’Orniu, a llevant amb la carretera C-16a i al sud amb 

una peça d’equipament comunitari. 

El sector té per objecte completar la trama urbana existent en aquesta banda del nucli, 

substituint l’ús industrial previst al planejament anterior per ús d’habitatge d’acord amb les 

preexistències de l’entorn. Tanmateix, es preveu una reserva de sòl per a espais lliures de 

protecció al llarg de la llera del riu Llobregat amb la qual limita el sector per ponent, 

possibilitant la connexió mitjançant un recorregut per a vianants entre els espais lliures existents 

al llarg de la llera del riu Llobregat i els equipaments esportius situats al sud del nucli de Cal 

Rosal. Pel que fa a la vialitat, es preveu la cessió i urbanització del sòl que ha de garantir la 

mobilitat dins del sector i la connectivitat amb la xarxa viària existent 




C.6.1.5. Polígons d’actuació urbanística en sòl urbà (PAU) 

Per l’ordenació dels polígons d’actuació en sòl urbà consolidat es pren com a base els projectes de 

reparcel.lació i urbanització. En base a ells s’han de completar les cessions i obres d’urbanització. 

En aquest polígons s’han homogenitzat les zones amb els mateixos criteris que per la resta de sòl 

urbà, això vol dir que les noves construccions s’han d’ajustar a les condicions d’edificació definides 

per les corresponents zones. 

També s’han inclòs al sòl urbà consolidat aquells PAU de dimensions molt reduïdes i amb uns 

objectius puntuals d’obtenció d’espai lliure i d’equipaments o de compromís d’urbanització. En tots 

els casos, els PAU inclosos en sòl urbà no consolidat precisen de projecte de reparcel.lació i/o 

d’urbanització. També en aquests casos el POUM ordena detalladament el polígon i determina les 

cessions i obres d’urbanització corresponents, en funció dels antecedents diversos de cada polígon. 



Habitatges 

àmbit de planejament Ús predominant Superfície total bruta màxima Sostre màxim habitatge Densitat màx potencials 

m2sl m2st/m2sl m2st m2st habitatges/ha uts 

PAU-2_Olvan poble Habitatge 8.779,30 0,57 5.000,00 5.000,00 - 20 

PAU-3_Olvan poble Industrial 2.705,00 1,05 2.836,50 - - - 



PAU-6_Cal Rosal Industrial 1.421,90 1,23 1.742,13 1.742,13 - 8 

SUC en PAU 25.535,20 0,74 19.006,13 6.742,13 - 28 

PAU-1_Olvan poble Habitatge 13.017,62 0,67 8.764,98 8.764,98 38 49 

SUNC en PAU 13.017,62 0,67 8.764,98 8.764,98 38 49 

Resumirem breument els orígens, objectius i determinacions dels PAU delimitats per aquest POUM: 

PAU-1_Olvan poble (SUNC) 




Polígon situat a l’extrem nord-oest del nucli d’Olvan poble. 

El polígon té per objecte completar la trama urbana i el viari existent al nord-oest del nucli, 

preveient situar la reserva de sòl per a espai lliure i equipament en la banda sud del polígon i 

part com a verd de tancament al sòl no urbanitzable. 

PAU-2_Olvan poble (SUC) 

Polígon situat a ponent del nucli d’Olvan poble, limitant al nord amb el polígon d’actuació 

urbanística PAU-1, a llevant amb sòl urbà de tipologia tradicional i a ponent amb sòl no 

urbanitzable. 

El polígon té per objecte cedir i urbanitzar el sòl previst com a xarxa viària i espais lliures a partir 

de l’ordenació de la Unitat d’actuació UA-3 prevista al planejament anterior i que no s’havia 

arribat a desenvolupar. 





Polígon situat al nord-oest del nucli d’Olvan poble, limitant al nord amb parcel·les urbanes de 

tipologia tradicional, a llevant amb sòl pendent d’edificar i a sud i ponent amb sòl no 

urbanitzable 

El polígon té per objecte cedir i urbanitzar el sòl previst com a xarxa viària per tal de possibilitar 

el desenvolupament de l’activitat econòmica ja prevista al planejament vigent. 





Polígon situat al sud del nucli d’Olvan poble, limitant al nord amb sòl no urbanitzable i amb el 

sector de millora PMU-2, a ponent i a sud amb sòl no urbanitzable i a llevant amb parcel·les 

urbanes amb tipologia d’habitatge unifamiliars entre mitgeres. 


el desenvolupament de l’activitat econòmica ja prevista al planejament vigent. 


Polígon situat al sud-est del nucli d’Olvan poble entre el sector PMU-5 que reordena l’àmbit de 

la fàbrica i el cementiri municipal. 


el desenvolupament de l’activitat econòmica ja prevista al planejament vigent i l’arranjament 

del camí fins al cementiri, preveient a més la cessió i urbanització d’una zona d’espais lliures de 

protecció entre el sòl d’activitat econòmica i el cementiri. 




PAU-6_Cal Rosal (SUNC) 

Polígon situat a l’est del nucli urbà de Cal Rosal, concretament a la confluència dels carrers de 

Sant Lluís i del Llobregat., amb els quals limita a l’oest i al sud respectivament, limitant a l’est 

amb la zona verda existent (carrer Sant Josep) i al nord amb el carrer de la Rasa de Sant Martí. 

El polígon té per objecte completar la trama urbana amb tipologies edificatòries de mitjana 

densitat (substituint les edificacions existents destinades a garatges de PB i PB+1) i cedir i 

urbaitzar els espais lliures previstos en d’aquest polígon d’actuació urbanística. 

C.6.2. Sectors delimitats i no delimitats en sòl urbanitzable 

C.6.2.1. Sòl Urbanitzable. Sectors en sòl urbanitzable 

El POUM delimita sòl urbanitzable en la categoria de sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no 

delimitat. Els objectius d’aquests nous sectors sempre responen a la concreció d’altres objectius 

definits amb caràcter general al POUM, i expressats en els diversos actes de participació ciutadana 

per els veïns, agents socials i òrgans de govern municipal. Entre ells destaquem l’obtenció 

d’elements d’estructura urbana, en particular viari, espais lliures i equipaments que, com a sistema 

local o general, s’articuli en el corresponent sistema urbà. 




La millora de la connectivitat dins dels nuclis, el reequipament del teixit urbà i l’obtenció d’espais 

lliures de protecció en els límits amb el sòl no urbanitzable protegit són alguns dels objectius bàsics 

que ha d’assolir el desenvolupament del sòl urbanitzable previst pel POUM. 

Com en el cas dels Polígons en sòl urbà, els sectors de sòl urbanitzable recullen antics sectors que, 

per raons diverses, no s’han arribat a tramitar i que han mantingut o modificat la seva ordenació 

dins del present Pla d’ordenació. 

Per tant, en sòl urbanitzable, podem distingir les següents situacions: 

a) Sectors de nova delimitació: 

Es delimita com a sòl urbanitzable nous sectors per tal de respondre a les necessitats 

d’oferir nou sòl amb tipologies i usos més diversificats, tot considerant la contribució 

d’aquests nous sectors al desenvolupament d’una política municipal del sòl i habitatge. 

En aquest cas tenim els següents sectors proposats pel POUM: 

PPU-1 Camí Ral _Olvan poble 

SUND-1 L’Aigua Roja _Olvan poble 

SUND-2 Segona fase polígon Rocarodona-Olvan_Àrea industrial de 

Rocarodona 

b) Sectors d’antiga delimitació adequats als objectius generals del POUM i de la legislació 

urbanística vigent: 

Es delimita com a sòl urbanitzable aquells sectors procedents del planejament vigent 

anterior que no han desenvolupat el pla parcial d’acord amb les determinacions i els 

terminis previstos pel planejament general. En aquest cas, ens trobem amb sectors que 

mantenint la delimitació sectorial del les NN SS amb petits ajustos han adequat la seva 

ordenació i paràmetres normatius als objectius generals del POUM i de la legislació vigent: 

PPU-2 Rec de Fuià_Àrea industrial de La Torre. 

PPU-3 Cal Llop_Àrea industrial de Rocarodona-Olvan. 

SUND-3 Pla de la Saleta_Cal Rosal 

c) Sectors actualment en execució procedents del planejament vigent: 

El POUM recull la delimitació sectorial d’aquell sòl urbanitzable actualment en execució: 

PPU Rocarodona Olvan_Àrea industrial de Rocarodona-Olvan 

C.6.2.2. Sectors de sòl urbanitzable delimitat (SUD) 



Habitatges Sostre màxim ús 

àmbit de planejament Ús predominant Superfície total bruta màxima Sostre màxim habitatge Densitat màx potencials industrial 

m2sl m2st/m2sl m2st m2st habitatges/ha uts m2st 

PPU-1 Camí Ral_Olvan poble Habitatge 13.508,08 0,26 3.497,45 3.497,45 13 17 - 

PPU-2 Rec de Fuià_Àrea industrial de La Torre Industrial 9.604,00 0,30 2.902,81 - - - 2.902,81 

PPU-3 Cal Llop_Àrea industrial Rocarodona-Olvan Industrial 45.078,00 0,20 8.926,80 - - - 8.926,80 

PPU-Polígon Rocarodona-Olvan (*) Industrial 527.339,59 0,34 180.412,29 - - - 180.412,29 

Total SUD 595.529,67 0,33 195.739,35 3.497,45 13 17 192.241,90 




SISTEMES 

CATEGORIES 



sectors de planejament (PPU) 

m² sostre 

Habitatges 

potencials 

Potencial 

Habitants 

potencials 

XV Viari 40.524,16 0,00 0 0 6,80 



HI Sistema hidrogràfic 13.925,65 0,00 0 0 2,34 


TA Serveis tècnics i ambientals 1.422,11 0,00 0 0 0,24 

R11 Desenvolupament unihabitatge aïllat 5.829,08 3.497,45 17 44 0,98 

I14a Desenvolupament industrial. Modalitat I 5.477,00 2.902,81 0 0 0,92 

I14b Desenvolupament industrial. Modalitat II 29.756,00 8.926,80 0 0 5,00 

31 Industria aïllada tipus 1 104.690,28 80.444,95 0 0 17,58 



34 Industria entre mitgeres 30.090,49 28.897,80 0 0 5,05 

30 Sòl industrial sense sostre 24.174,13 0,00 0 0 4,06 

TOTAL SUD 595.529,67 195.739,35 17 44 100,00 

PPU-1 Camí Ral_Olvan poble 

Sector situat al nord-est del nucli urbà d’Olvan poble, limitant a ponent amb el sector de 

millora PMU-1 “Cal Rafel” i dotació d’equipaments comunitaris, al sud amb sòl qualificat com a 

espais lliures i a llevant amb la llera del rec de l’Aigua Roja. 


%



El sector té per objecte desenvolupar una àrea amb ús d’habitatge de baixa densitat d’acord 

amb el tipus de teixit de l’entorn immediat. L’ordenació proposada preveu que el sostre amb ús 

d’habitatge es localitzi al nord del sector, vinculat al teixit residencial existent. Pel que fa al sòl 

destinat a sistemes d’espais lliures, el POUM preveu una franja de protecció al llarg del rec de 

l’Aigua Roja amb l’objectiu que aquest sòl es mantingui lliure d’edificacions d’aquests sòls 

potencialment inundables i esdevingui un punt de connexió entre el sòl urbanitzat i el sòl no 

urbanitzable. Pel que fa al sòl destinat a equipaments, es preveu situar preferentment al nord 

del sector. La xarxa viària te com objecte garantir la mobilitat interna dins del sector i 

l’estructuració d’un recorregut perimetral dins del nucli. 

PPU-2 Rec de Fuià_Àrea industrial de la Torre 

Sector situat a l’àrea industrial de La Torre, limitant per ponent amb l’autovia C-16 i al sud amb 

sòl urbà amb ús industrial. 

El sector té per objecte desenvolupar una àrea d’activitat econòmica local amb ús industrial a 

partir del sector SUP-3 contemplat al planejament anterior, en continuïtat amb instal·lacions 

industrials existents. L’ordenació proposada preveu concentrar el sostre industrial a l’àmbit 

central del sector, envoltat a ponent i al nord per una reserva d’espais lliures de tancament a 

l’autovia i al sòl no urbanitzable. Pel que fa a la vialitat, es preveu la urbanització i l’ampliació 

de la secció del vial existent situat al sud incorporant un girador que garanteixi la mobilitat 

interna dins del sector i l’accés a les noves instal·lacions previstes. 




PPU-3 Cal Llop_Àrea industrial de Rocarodona-Olvan 

Sector situat a l’àmbit anomenat de Cal Llop, al sud-est de l’antic traçat de la carretera C-154, 

envoltant per ponent sòl urbà amb ús industrial i per llevant amb la traça de la riera de la Riba. 

El sector té per objecte desenvolupar una àrea d’activitat econòmica local amb ús industrial a 

partir del sector SUP-1 contemplat al planejament anterior, en continuïtat amb instal·lacions 

industrials existents i en desenvolupament de l’àrea industrial de Rocarodona-Olvan. 

L’ordenació proposada preveu concentrar el sostre industrial en continuïtat amb el sòl 

industrial existent a ponent, delimitant una reserva d’espais lliures de tancament al llarg del 

límit del sector amb el sòl no urbanitzable. Pel que fa a la reserva de sòl per a equipaments, es 

preveu que aquesta se situï a la banda nord-est del sector, amb front a l’antiga traça de la 

carretera C-154. Pel que fa a la vialitat, es preveu la urbanització i l’ampliació de la secció 

actual del vial situat al sud incorporant un girador que garanteixi la mobilitat interna dins del 

sector i l’accés a les noves instal·lacions previstes. 




PPU-Rocarodona-Olvan_Àrea industrial de Rocarodona-Olvan (sector de sòl urbanitzable 

en execució) 

Sector discontinu format per quatre àmbits situats a l’est del riu Llobregat i al nord de la 

carretera Vic-Gironella C-154. L’àmbit de major dimensió se situa al nord de la carretera C-154 

i limita al nord amb el Serrat dels Xoriguers, a l’oest amb el Rec de Fullà, a l’est amb part de la 

riera de Cal Cussà i al sud amb la carretera C-154. El següent àmbit en dimensió se situa al sud 

de la nova variant de la C-154 i la carretera existent, limitant a ponent amb el camí existent 

que porta a Cal Masnou. El tercer àmbit en dimensió se situa al sud de la carretera C-154 i 

limita per l’est amb el sector PPU-3 Cal Llop, i pel sud amb un nou camí que substitueix a 

l’antic camí de Cal Llop que queda inclòs dins d’aquest subàmbit. Per últim, l’àmbit de menor 

dimensió se situa a l’est de l’àrea industrial de Rocarodona-Olvan, limitant al nord amb la 




variant de la carretera C-154, al sud amb la carretera C-154, i a l’oest amb el vial que connecta 

l’àmbit del Pla parcial amb el sector de Cal Llop. 

Antecedents urbanístics: 

• Signatura del Conveni de col·laboració per al desenvolupament de l’àmbit anomenat 

“Polígon d’activitats econòmiques de Rocarodona-Olvan”, mitjançant la constitució d’un 

Consorci urbanístic en data 23 d’octubre de 2006. 

• Modificació puntual del Text refós de les Normes Subsidiàries d’Olvan a l’àmbit del Polígon 

d’activitats econòmiques de Rocarodona-Olvan, aprovada definitivament per la Comissió 

Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data 30 d’abril de 2008 i publicada al DOGC en 

data 4 d’agost de 2008, amb l’objectiu de concretar la implantació d’un nou sector 

especialitzat per a cobrir les demandes de sòl industrial per activitats econòmiques a la 

comarca del Berguedà, determinant els límits del futur polígon i requalificant els terrenys 

rústecs, en sòl apte per urbanitzar de caràcter industrial. 

• Aprovació definitiva del Pla parcial urbanístic a l’àmbit del Polígon d’activitats econòmiques 

de Rocarodona-Olvan per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data 17 de 

desembre de 2008 i publicada al DOGC en data 22 de gener de 2009. 

El sector té per objecte, entre d’altres: 

• Desenvolupar un sector per a activitats econòmiques per tal de crear una àrea que 

afavoreixi la implantació de noves empreses dins la comarca del Berguedà i que dinamitzi 

l’economia dels municipis de la seva àrea d’influència. 

• Possibilitar la creació d’una zona d’activitats econòmiques amb diferents tipologies 

edificatòries i de parcel·lació que permeti l’establiment d’un ampli ventall d’empreses. 

• Minimitzar l’impacte ambiental mitjançant una correcta implantació al territori i a la 

topografia, situant bona part de la reserva de sòl per a sistemes d’espais lliures com a 

franges de tancament al sòl no urbanitzable i en aquelles zones de major sensibilitat 

ambiental. 

• Dotar al sector d’accés directe des de la variant de la carretera C-154, complint amb els 

requeriments dels enllaços d’aquests tipus de vies. La xarxa viària interna del sector s’ajusta 

a les preexistències físiques i topogràfiques del lloc, garantint l’accés a les parcel·les 

previstes i garantint la connectivitat amb la xarxa viària existent i la prevista al sector PPU-3 

Cal Llop. 

• Preservar l’entorn natural, concentrant la zona edificable en les parts més planeres del 

sector i mantenint les condicions naturals de les rieres i recs que travessen el sector i que 

tenen la condició de corredors biològics. 

• Obtenir sòl per a sistema d’equipaments comunitaris que possibiliti la conservació de la 

masia de Roca Rodona. 




C.6.2.3. Sectors de sòl urbanitzable no delimitat (SUND) 



Habitatges Sostre màxim ús Sostre màxim 

àmbit de planejament Ús predominant Superfície total bruta màxima Sostre màxim habitatge Densitat màx potencials industrial ús terciari 

m2sl m2st/m2sl m2st m2st habitatges/ha uts m2st m2st 

SUND-1 L'Aigua Roja_Olvan poble Habitatge 31.627,00 0,25 7.887,14 7.887,14 25 78 - - 

SUND-2 Polígon Rocarodona-Olvan 2ª Fase Industrial 432.422,86 0,25 108.105,72 - - - 108.105,72 - 

SUND-3 Pla de la Saleta_Cal Rosal Habitatge i terciari 35.380,30 0,33 11.700,00 8.700,00 16 58 - 3.000,00 

Total SUND 499.430,16 0,26 127.692,86 16.587,14 20 136 108.105,72 3.000,00 

SIST 

CT 


Habitants 

potencials 

XV Viari 65.492,54 0,00 0 0 13,11 



R21 Desenvolupament d'habitatges intensitat mitjana 8.884,00 7.887,14 78 203 1,78 

R22 Desenvolupament d'usos mixtes_habitatge 10.000,00 8.700,00 58 151 2,00 

R22 Desenvolupament d'usos mixtes_terciari 4.000,00 3.000,00 0 0 0,80 

I23 Desenvolupament industrial 216.211,43 108.105,72 0 0 43,29 

TOTAL SUND 499.430,16 127.692,86 136 354 100,00 

SUND-1 L’Aigua Roja_Olvan poble 


m² sostre Habitatges 

potencials 

Potencial 

Sector de sòl urbanitzable no delimitat format per dos àmbits situats al sud del nucli urbà 

d’Olvan poble. L’àmbit de major dimensió se situa entre el sòl urbà delimitat per les traces de la 


%



carretera d’Olvan i el camí Ral, limitant per llevant amb el rec de l’Aigua Roja. L’altre àmbit que 

forma part del sector correspon al camp de futbol i una zona d’extensió prevista per a 

aparcament públic. 

El sector té per objecte definir una àrea amb ús d’habitatge de mitjana densitat que completi la 

trama urbana a la banda sud del nucli. Pel que fa a la reserva de sòl per a sistema 

d’equipaments, es preveu incorporar dins del sector les instal·lacions del camp de futbol 

municipal, preveient al sud d’aquest subàmbit una reserva de sòl per a aparcament públics. Pel 

que fa a la reserva de sòl per a sistema d’espais lliures, el POUM preveu que aquesta se situï 

preferentment al llarg del límit de llevant de l’àmbit nord, com a verd de protecció al rec de 

l’Aigua Roja, amb l’objectiu de, per una banda, configurar un parc lineal vinculat a aquest curs 

hídric i d’altra garantir la protecció del sòl edificable front els riscos hidrogeomorfològics que es 

puguin derivar d’aquest rec, a banda de garantir la protecció de les condicions naturals de la 

seva llera. La xarxa viària té com objecte estructurar i garantir la mobilitat interna del sector i 

donar continuïtat a la xarxa viària existent en aquesta banda del nucli. 

SUND-2_Segona Fase Polígon Rocarodona-Olvan_Àrea industrial de Rocardona-Olvan 

Sector discontinu format per tres àmbits situats entre el riu Llobregat i la primera fase del 

Polígon d’activitats econòmiques de Rocarodona-Olvan. L’àmbit de major dimensió limita per 

llevant amb la primera fase del polígon industrial de Rocarodona-Olvan, pel sud amb la variant 




de la carretera C-154 i a ponent amb l’autovia C-16. El segon àmbit de major dimensió, limita 

a ponent amb la carretera C-16z i el riu Llobregat, a llevant amb l’autovia C-16 i al sud amb sòl 

urbà d’ús industrial. L’àmbit de menor dimensió se situa al sud de la variant de la carretera C- 

154 en contacte amb el nus viari d’accés a l’autovia C-16. 

El sector té per objecte definir definir una àrea amb ús industrial per a la segona fase del 

polígon comarcal d’activitats econòmiques de Rocarodona-Olvan, d’acord amb l’establert a la 

Modificació puntual del Text refós de les Normes subsidiàries del municipi d’Olvan, aprovada 

definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data 30 d’abril de 2008 

i publicada al DOGC en data 4 d’agost de 2008. 

Pel que fa a l’ordenació del sector, el POUM preveu que la reserva de sòl per a sistemes d’espais 

lliures i d’equipaments se situïn preferentment a llevant, en contacte amb el sector que 

desenvolupa la primera fase del polígon de Rocarodona-Olvan, per tal de configurar un 

corredor verd que garanteixi la connectivitat ecològica del sistema d’espais oberts entre les 

dues fases que desenvolupen l’Àrea industrial de Rocarodona-Olvan. 

SUND-3_Pla de la Saleta_Cal Rosal 




Sector de sòl urbanitzable no delimitat situat al sud del nucli urbà de cal Rosal, a partir del 

sector PP-5 previst al planejament anterior i que no ha estat desenvolupat. 

El sector té per objecte reconsiderar l’ús industrial del sector PP-5 previst al Text refós de les 

Normes subsidiàries de planejament, per l’ús mixt d’habitatge i de terciari, amb l’objectiu de 

consolidar i potenciar l’activitat econòmica local d’aquest nucli dins del municipi i dels nuclis 

urbans dels voltants. En aquest sentit, el POUM preveu que el sòl d’aprofitament privat amb ús 

d’habitatge de baixa i mitjana densitat se situï preferentment en continuïtat amb la trama 

urbana existent, mentre que el sòl d’aprofitament amb ús terciari se situí en la banda sud del 

sector amb l’objectiu de reforçar el nucli de Cal Rosal com a centre comercial, en les ermes 

fixats al Pla Director urbanístic de les Colònies del Llobregat, aprovat definitivament per la 

Comissió d’Urbanisme de Catalunya en data 8 de juny de 2007. Pel que fa a la reserva de sòl 

per a sistemes urbanístics, el POUM preveu que una part de la reserva de sòl per a espais lliures 

i dels equipaments comunitaris es puguin situar preferentment al nord del sector, com a espai 

d’esponjament entre el veïnat anomenat “Grup Sant Ramon” i el nou desenvolupament urbà. 

En aquest sentit, el POUM determina una reserva de sòl per a aparcament públic vinculat als 

espais lliures abans esmentats que ha de garantir entre d’altres l’estacionament d’autocars. La 

xarxa viària té com objecte estructurar i garantir la mobilitat interna del sector i donar 

continuïtat a la xarxa viària existent en aquesta banda del nucli, preveient una rotonda a l’accés 

sud de Cal Rosal. 

C.6.3. Sòl Urbanitzable. Justificació al compliment d’estandards urbanístics. 

El conjunt de sectors en sòl urbanitzable delimitat (SUD) distribueixen la superfície en les següents 

zones i sistemes: 

Distribució sistemes en SUD Sòl públic (Sistemes) 

Xarxa viària 

(XV+XVa) 

Espais lliures 

(VP) 

Equipaments Habitatge dotacional 

comunitaris (EQ) (EQ-HD) Altres (TA, HI, PS) 

Sòl d'aprofitament 

Categories de sòl de 

desenvolupament Superfície total 

àmbit de planejament Usos 

m2sl m2sl m2sl m2sl m2sl m2sl m2sl 

PPU-1 Camí Ral Habitatge 3.019,00 2.230,00 2.430,00 - - 5.829,08 13.508,08 

PPU-2 Rec de Fuià Industrial 1.753,00 1.894,00 480,00 - - 5.477,00 9.604,00 

PPU-3 Cal Llop Industrial 4.507,00 8.344,00 2.471,00 - - 29.756,00 45.078,00 

PPU-Polígon Rocarodona-Olvan(*) Industrial 31.245,16 145.292,82 34.662,88 - 39.121,08 277.017,65 527.339,59 


Total SUD_m2sl 40.524,16 157.760,82 40.043,88 - 39.121,08 318.079,73 595.529,67 

Total SUD %_ 6,80 26,49 6,72 - 6,57 53,41 100 

El conjunt de sectors en sòl urbanitzable no delimitat (SUND) distribueixen la superfície en les 

següents zones i sistemes: 

Distribució sistemes en SUND Sòl públic (Sistemes) 

Xarxa viària 

(XV+XVa) 

Espais lliures 

(VP) 

Equipaments Habitatge dotacional 

comunitaris (EQ) (EQ-HD) Altres (TA, HI, PS) 

Sòl d'aprofitament 

Categories de sòl de 

desenvolupament Superfície total 

àmbit de planejament Usos 

m2sl m2sl m2sl m2sl m2sl m2sl m2sl 

SUND-1 L'Aigua Roja Habitatge 6.177,00 4.800,00 11.766,00 - - 8.884,00 31.627,00 

SUND-2 Polígon Rocarodona-Olvan Industrial 43.242,29 151.348,00 21.621,14 - - 216.211,43 432.422,86 

SUND-3 Pla de la Saleta Habitatge-terciari 16.073,25 3.538,03 1.769,02 - - 14.000,00 35.380,30 

Total SUND_m2sl 65.492,54 159.686,03 35.156,16 - - 239.095,43 499.430,16 

Total SUND %_ 13,11 31,97 7,04 - - 47,87 100 




C.6.4. Avaluació de la capacitat residencial derivats de les propostes del POUM. 

Els càlculs realitzats en funció de zones definides en el POUM i les característiques d’edificabilitat 

definides en sòl urbà no incloses en sectors, i mantenint la relació de 2,6 habitants/habitatge, 

donen xifres molt aproximades, que s’indiquen en el quadre següent: 

Resum de la capacitat del POUM Olvan 

Potencial total 

Aprovació inicial 

habitatges habitants 


1.087 2.826 

PAU en sòl urbà consolidat (PAU en SUC) 28 73 

PMU en sòl urbà no consolidat (PMU en SUNC) 

PAU en sòl urbà no consolidat (PAU en SUNC) 

195 507 

49 127 

PPU en sòl urbanitzable delimitat (PPU en SUD) 17 44 

PPUD en sòl urbanitzable no delimitat (PPUD en SUND) 136 354 

Sòl no urbanitzable (SNU) (*) 155 403 

Total SUNC-SUD-SUND-SNU 1.667 4.334 

(*) El potencial màxim d’habitatges en sòl no urbanitzable ve definit pel nombre màxim d’habitatges fixats al 

Catàleg de masies i cases rurals (133 habitatges) més aquells altres habitatges no susceptibles d’incorporar al 

catàleg de masies (22 habitatges) 

Aquestes xifres ens indiquen el potencial màxim del Pla, en el suposat que es construeixin totes les 

parcel·les i quedi exhaurit el sostre potencial del Pla. 




D. AGENDA I PROGRAMACIÓ 

D.1. OBJECTIUS 

D'acord amb l'article 59.1.e del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 de d’agost, pel qual s’aprova el Text 

refós de la Llei d'urbanisme, l'agenda i l'avaluació econòmica i financera de les actuacions a 

desenvolupar forma part de la documentació pròpia del pla d'ordenació urbanística municipal. 

Segons es recull a l’article 76 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament 

de la Llei d’Urbanisme, relatiu al programa d’actuació urbanística municipal, agenda i avaluació 

econòmica i financera, correspon a l’agenda establir les previsions temporals d’execució de les 

determinacions del pla d’ordenació urbanística municipal i, concretament, regular els terminis 

d’inici o de finalització per al desenvolupament dels sectors de planejament derivat, determinant la 

graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl urbanitzable, i establir les previsions 

temporals per a l’execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l’execució dels polígons 

d’actuació urbanística en sòl urbà i l’execució de les altres actuacions urbanístiques definides pel 

pla. Segons es recull també al mateix article, l’avaluació econòmica i financera del pla d’ordenació 

urbanística municipal conté l’estimació del cost econòmic de les actuacions previstes, la 

determinació del caràcter públic o privat de les inversions necessàries per a l’execució del pla, les 

previsions de finançament públic, i l’anàlisi de la viabilitat financera de les actuacions derivades de 

l’execució del pla. 

L’estudi econòmic i financer estableix la capacitat de l’Ajuntament per portar a terme les actuacions 

de les quals n’és responsable en la seva execució i, segons queda reflectit a l’article 69 del 

Reglament de la Llei d’urbanisme, sobre el contingut de la memòria del pla d’ordenació urbanística 

municipal, defineix les obres i infraestructures programades i la política d’inversions públiques que 

poden influir en el desenvolupament urbà. 

A l’hora de definir l’agenda d’actuació en els propers sis anys s’ha optat per indicar la realitat social 

i productiva de la comarca i la seva incidència en les propostes de desenvolupament del pla. El 

potencial dels instruments de planejament urbanístic que el pla defineix respon a les expectatives 

generades a la comarca i a l’estratègia de desenvolupament establerta en el Pla territorial parcial de 

les Comarques centrals, redactat en el marc del Pla territorial general de Catalunya, d’acord amb la 

llei 23/1983, de política territorial, així com dels diferents plans territorials sectorials, específicament 

destinats a ordenar aspectes concrets de la realitat territorial, com ara carreteres, ferrocarrils, espais 

d’interès natural, etcètera. 

El potencial de desenvolupament del sòl destinat a ús residencial, així com el potencial de 

creixement a escala local d’activitats per a usos productius, com ara la indústria i el sector terciari 

en general, responen als nous reptes urbanístics que el pla d’ordenació urbanística municipal 

contempla. El pla preveu els mecanismes necessaris per definir un model d’implantació urbana i 

l’estructura general de l’ordenació del territori, així com les determinacions relatives a les necessitats 

socials d’accés a l’habitatge. En aquest sentit, dins del marc del Pla territorial parcial de les 

Comarques centrals dóna compliment a les diverses determinacions que es fixen als articles 3 i 4 de 

la llei 1/95, pel que fa als sistemes de proposta i el seu esquema, les previsions de creixement, les 

estratègies de reequilibrament i els objectius de preservació del medi. 

Respecte a les finances municipals s’han recollit les liquidacions d’ingressos i despeses oficials en el 

període 2001-2008 i se n’ha extret una valoració global del municipi amb les seves tendències i els 

indicadors d’activitat econòmica més rellevants. Les conclusions i previsions que se’n deriven estan 

dirigides a orientar a l’Ajuntament d’Olvan a garantir la seva sostenibilitat econòmica i 

pressupostària sense comprometre’n la capacitat d’inversió real. 




D.2. AGENDA 

L’agenda del pla d’ordenació urbanística municipal d’Olvan és el document que pretén fixar les 

prioritats i les previsions temporals de l’execució de les actuacions urbanístiques previstes, basat en 

l’escenari que les expectatives de desenvolupament permeten suggerir segons el model de 

creixement donat, el sistema d’actuació proposat, i el model de gestió propi del municipi comprès a 

l’àmbit del sistema urbà de Berga. 

El conjunt d’actuacions recollides al pla responen a les diferents polítiques estratègiques que es 

defineixen a la Memòria descriptiva i justificativa del POUM. Aquestes es refereixen a la política de 

sòl i habitatge, a les mesures d’integració en el medi natural, i a polítiques per la sostenibilitat i 

l’estimulació de l’activitat econòmica local, dins del marc del desenvolupament urbanístic 

sostenible, entès com la utilització racional del territori i el medi ambient conjuminant les 

necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, 

arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i 

futures. 

A l’hora de definir l’agenda d’actuació s’ha tingut en compte la forta dependència del sector privat 

en la iniciativa d’actuació per al desenvolupament urbà dels sectors en sòl urbanitzable delimitat i 

en sectors en sòl urbà no consolidat. En al marc del planejament territorial, d’acord amb el model 

de transformació territorial del Pla territorial parcial de les Comarques centrals, la inversió pública, 

especialment la dedicada a infraestructures de mobilitat, serà fonamental per garantir el 

desenvolupament econòmic de qualsevol territori, ja que facilita el moviment de mercaderies i 

treballadors. Tota inversió pública té un efecte de catalitzador de projectes d’iniciativa privada que 

esdevenen més rendibles amb la millora de l’estoc de capital d’una determinada àrea. 

La capacitat inversora de les finances municipals d’Olvan, amb una població estimada de 903 

habitants a l’any 2009, requereix de la participació de la resta d’administracions públiques de 

l’Estat, la Generalitat de Catalunya i la diputació de Barcelona, així com de fons europeus, per fer 

front a la inversió que les infraestructures a desenvolupar previstes en el pla i el potencial del 

conjunt d’equipaments generals i locals. D'acord amb la Legislació Bàsica de Règim Local, els 

municipis, ja sigui exercint una competència pròpia que no és en cap cas exclusiva, ja sigui exercint 

activitats complementàries a les competències d'altres administracions, pot legalment intervenir en 

pràcticament tots els sectors d'inversió amb incidència urbanística però, en el cas d’Olvan la 

dependència dels programes de cooperació i de la intervenció d’altres administracions és del tot 

necessària i imprescindible. 

Així doncs, les reserves de sòl previstes al pla per la realització de les infraestructures interurbanes i 

estructurants del territori requeriran la inversió global de la resta d’institucions autonòmiques, 

estatals i europees, al no poder-se fer front des dels recursos municipals. Aquest fet, ja previst en el 

Pla territorial parcial de les Comarques centrals, es preveu en un escenari temporal més llarg al de 

sis anys que l’agenda ha contenir, fins a l’any 2026, i dependrà de la capacitat inversora externa a 

la pròpia de les finances municipals. En aquest sentit, tot i tractar-se d’una aposta 

d’infraestructures necessària per la dinamització de la comarca i del conjunt del territori de les 

comarques centrals, formarà part doncs d’una programació d’actuacions complementària a la que 

el propi pla d’ordenació urbanística municipal és capaç de generar. Més endavant es transcriuen els 

objectius i les estratègies en aquesta matèria per part del pla territorial parcial així com la seva 

valoració econòmica. 




AGENDA D'ACTUACIÓ 

1r SEXENNI 

Actuacions en sòl urbanitzable delimitat (S.U.D.) 

PPU-1_Camí Ral 

PPU-2_Rec de Fuià 

PPU-3_Cal Llop 

PPU-Polígon Rocarodona-Olvan 

Actuacions en sòl urbà no consolidat (S.U.N.C.) 

PMU-1_Cal Pubill 

PMU-2_Carretera d'Olvan 

PMU-3_La Fàbrica 

PMU-4_Centre 

PMU-5_Pont d'Orniu 

PAU-1 

Actuacions en sòl urbà consolidat (S.U.C.) 

PAU-2 

PAU-3 

PAU-4 

PAU-5 

PAU-6 

AGENDA D'ACTUACIÓ 

2n SEXENNI 

Actuacions en sòl urbanitzable no delimitat (S.U.N.D.) 

SUND-1_L'Aigua Roja 

SUND-2_2ª fase Pol. Rocarodona-Olvan 

SUND-3_Pla de la Saleta 

D.3. AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA 

L’avaluació econòmica i financera té com a finalitat principal la verificació de la viabilitat econòmica 

de les propostes del POUM, en el sentit d’ajustar i fer coherents la inversió econòmica necessària 

per assolir els objectius proposats i els recursos disponibles, justificant en qualsevol cas el necessari 

equilibri de càrregues i beneficis que es proposen al conjunt de les actuacions. 

L’avaluació econòmica i financera es centra en l’anàlisi de la viabilitat de les actuacions 

urbanístiques que es preveu desenvolupar, quantificant els recursos econòmics necessaris per a la 

seva execució i les aportacions que en cada cas hauran de realitzar el sector privat i les diferents 

administracions públiques, en el seu cas, en virtut de les competències i naturalesa de l’actuació. 

L’avaluació econòmica ha de justificar, en els àmbits delimitats, l’equilibri entre els beneficis i els 

costos derivats de la implantació dels serveis i de l’execució de les obres d’urbanització i en la que 

també s’ha d’incloure una estimació a les indemnitzacions de vols i activitats i altres obres i 

instal.lacions que exigeixi la seva execució, així com els honoraris tècnics per la redacció dels 

diferents instruments urbanístics necessaris per a la seva tramitació, gestió i execució. 

L’anàlisi de viabilitat econòmica se centra en la gestió i promoció de l’operació de transformació de 

sòl i s’ha preparat amb les dades de les que es disposa en el moment de la redacció del pla. 




El present estudi te com a únic objecte el donar compliment a l’obligació de viabilitat econòmica 

que estableix l’article 56 del Text refós de la Llei d’urbanisme. Tal i com estableix la legislació vigent, 

en tot cas, el valor del sòl a efectes de gestió es determinarà en els documents que correspongui. 

Cal remarcar que tots els imports i magnituds esmentats en el present estudi són fruit d’estimacions 

que s’entenen consistents amb la conjuntura actual i amb les previsions establertes pels documents 

de planejament als que acompanya. 

El Reial Decret Legislatiu 2/2008 de 20 de juny pel que s’aprova el text refós de la llei estatal del sòl 

en l’article 15 apartat 4, afegeix que en la documentació dels instruments d’ordenació de les 

actuacions urbanitzadores s’ha d’incloure un informe o memòria de sostenibilitat econòmica en el 

que s’ haurà de ponderar el seu impacte sobre les hisendes públiques afectades per la 

implementació i el manteniment de les infraestructures necessàries i la posta en marxa i la 

prestació de serveis resultant, així com la suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius. 

L’article 59.3.d) del Text refós de la Llei d’urbanisme (DL 1/2010) estableix que l’avaluació 

econòmica i financera ha de contenir un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l’impacte 

de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la 

implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis 

necessaris. 

Impacte sobre els ingressos i despeses de capital de l’Ajuntament d’Olvan 

Per la banda de les despeses, la principals inversions municipals que es poden derivar de l’actuació 

urbanística són: 

1. La construcció dels equipaments del sector. 

2. La construcció dels habitatges de protecció pública que l’hi corresponguin per 

l’aprofitament urbanístic, en el cas que així ho disposes l’Administració 

actuant de cada actuació. 

Per la banda d’ingressos de capital, l’Ajuntament d’Olvan podria obtenir, cas d’alienar el sòl 

urbanitzat, l’aprofitament urbanístic que els hi correspongui. Per tant, l’Ajuntament potencialment 

podria destinar el producte de l’alienació d’aquest aprofitament urbanístic per cobrir total o 

parcialment la inversió prevista en els equipaments del sector. 

D’acord amb els supòsits i raonaments exposats i en base a les xifres i estimacions realitzades sobre 

els ingressos i despeses de capital que es pot derivar per a l’Ajuntament d’Olvan del 

desenvolupament urbanístic previst, es pot concloure que el seu impacte sobre l’hisenda municipal 

pot ser sostenible econòmicament si es té en compte que aquesta té una capacitat no esgotada per 

obtenir finançament extern a llarg termini. 

Impacte sobre els ingressos i despeses corrents de l’Ajuntament d’Olvan 

Els principals efectes sobre els ingressos i despeses corrents de l’hisenda del municipi pel 

desenvolupament urbanístic de les actuacions que es proposa desenvolupar són els que provinguin 

del normal funcionament dels nous equipaments i que, des del punt de vista competencial, tindran 

que anar a càrrec de l’Ajuntament, mes els propis que es derivaran de la nova població resident i de 

l’ocupació dels nous habitatges construïts. 

Els augments en les despeses corrents derivats dels nous serveis a la propietat que poden 

comportar les actuacions urbanístiques previstes en el pla han de ser cobertes per l‘aplicació de les 

taxes corresponents, tal com estableix la llei reguladora de les hisendes locals junt amb els majors 




ingressos a percebre per concepte d’IBI dels nous habitatges i dels nous locals per activitats 

productives, així com de l’impost sobre construccions. 

L’augment de les despeses municipals que pugui comportar el manteniment de les noves 

infraestructures i els serveis als nous residents i activitats, derivat del desenvolupament i execució de 

les diferents actuacions urbanístiques, s’ha de considerar que serà cobert amb el previsible 

augment dels nous ingressos corrents municipals que també podrà generar, si es manté 

l’estructura que mostren l’hisenda municipal amb la liquidació dels pressupostos municipals en els 

darrers exercicis. 

Quan a les despeses en relació a la nova organització i dotació municipal que podria requerir la 

major gestió i control urbanístic que generi el desenvolupament del pla i les polítiques locals que 

haurà d’acompanyar la construcció, promoció i adjudicació dels nous habitatges de protecció 

oficial, es de preveure que les despeses no augmentin de forma significativa i que aquests menors 

augments de les despeses podran ser compensats pels majors ingressos abans estimats que es 

derivaran de l’impost municipal sobre construccions. 

D.4. CONCLUSIÓ 

Els efectes del desenvolupament urbanístic previst en el Pla d’ordenació urbanística municipal 

(POUM) del municipi d’Olvan, amb les dotacions de sostre per activitats terciàries/comercials i per a 

usos residencials en la proporció i tipologies establertes per a cada una de les actuacions en sòl 

urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, amb l’influencia que se’n deriva sobre els ingressos i 

despeses de capital i els ingressos i despeses corrents de l’hisenda municipal, avui per avui i en base 

a l’estructura pressupostaria i financera que presenta, es consideren en termes econòmics i 

financers com clarament sostenibles i no se’n deriven conseqüències que puguin afectar-la 

negativament. 

Les cessions de l’aprofitament urbanístic que generin el desenvolupament dels instruments 

urbanístics que recull el POUM, en la mesura que es concretin, permetran desenvolupar les 

polítiques d’accés a l’habitatge i de dotació d’equipaments generals i locals que se’n derivin. Per 

tant, les inversions en polítiques de sòl i habitatge de l’administració aniran a remolc de les 

actuacions que es duguin a terme. En el mateix sentit, respecte a la iniciativa privada la hipòtesi 

d’ingressos i despeses s’ha valorat tenint en compte els costos que la urbanització dels polígons i 

sectors requereixen, i, valorades amb els criteris definits a l’avaluació econòmica i financera, donen 

valors raonables que permeten indicar la viabilitat de les promocions si la demanda en recomana la 

seva execució. 

Respecte les cessions del 10% de l’aprofitament urbanístic dels sectors en sòl urbanitzable delimitat 

i no delimitat i dels polígons i sectors en sòl urbà no consolidat, amb la disposició resultant del 

patrimoni públic del sòl i d’habitatge per a l’administració de la Generalitat i l’Ajuntament, d’acord 

amb els articles 160 i posteriors del Text refós de la Llei d’urbanisme, caldrà condicionar-les al fet 

que siguin efectivament destinades a atendre necessitats d’habitatge de caràcter social o finalitats 

d’equipament comunitari, a generar activitat econòmica en àrees deprimides o a gestionar les 

reserves determinades per a protegir i tutelar el sòl no urbanitzable. Tanmateix, les administracions 

poden cedir i alienar els terrenys referits d’acord amb les determinacions que la mateixa llei 

determina, salvant el que disposa l’article 163.2, on s’especifica que el producte obtingut de la seva 

alienació, si els terrenys són d’ús residencial, passa a formar part del dipòsit municipal constituït a 

aquest efecte i s’ha de destinar obligatòriament a la finalitat de fer efectiu el dret de la ciutadania a 

accedir a un habitatge digne i adequat. 

Les actuacions en sòl urbà de gestió no urbanística, com ara la millora puntual de l’espai públic, 

places, carrers, voreres, edificis... formarà part dels programes d’actuacions municipals que els 

respectius ajuntaments hauran de desenvolupar, i no resten inclosos en el planejament urbanístic 




proposat. En qualsevol cas, qualsevol proposta d’actuació d’abast general que contingui les 

determinacions pròpies del planejament urbanístic general, tal i com es recull a l’article 67 del Text 

refós de la Llei d’urbanisme i a l’article 92 del Reglament de la Llei d’urbanisme, podrà ser objecte 

d’un pla especial urbanístic que, a aquests efectes, es consideren compatibles amb el planejament 

urbanístic general i no requereixen la seva modificació prèvia. En cap cas no poden substituir el pla 

d’ordenació urbanística municipal en la seva funció d’ordenació integral del territori, pel que no 

poden alterar la classificació del sòl. 

En tot cas, caldrà donar resposta als reptes que el desenvolupament urbanístic generi respecte al 

sistema de serveis tècnics, relatius al proveïment d’aigües, al subministrament d’energia elèctrica, a 

la xarxa de sanejament, així com a la política de residus. En tots els casos caldrà preveure’n la seva 

adaptació i renovació global, així com les infraestructures generals bàsiques per fer front als reptes 

del planejament i de la sostenibilitat futura. 

L’informe de sostenibilitat econòmica aporta una orientació de la capacitat municipal generadora 

de recursos per fer front als deures i potencial de desenvolupament d’equipaments comunitaris 

locals, de polítiques de sòl i habitatge adequades i als objectius establerts a la memòria del POUM. 

Per als equipaments comunitaris generals caldran els ajuts de les diferents administracions amb 

competències per a la seva execució. 

En aquest context, adquireix una especial rellevància la capacitat d'intervenció sectorial d'altres 

administracions, especialment la de la Generalitat de Catalunya, i també, encara que en menor 

mesura, la de l’Administració de l'Estat, així com les dotacions de recursos que aquestes 

administracions i les diputacions destinen a programes de cooperació amb els municipis. De la visió 

sectorial del context normatiu que regula la intervenció d'aquestes administracions en els diferents 

sectors d'inversió urbanística, hom pot treure una certa impressió de quina pot ser la participació 

més probable, a la llum de la regulació legal, de cada nivell administratiu en el finançament de les 

intervencions incloses a cada sector. Tal vegada, no cal insistir en el fet que, en la mesura que la 

realitat és extraordinàriament més complexa que les modelitzacions jurídiques, en alguns casos les 

participacions reals de les diverses administracions tendiran a diferir, o a trobar solucions 

específiques. 

Respecte la inversió pública en el sistema d’espais lliures i equipaments, per els mateixos motius 

descrits anteriorment, en dependrà de la capacitat d’inversió real dels pressupostos municipals que 

els recursos generats per el desenvolupament del planejament proposat i de la capacitat inversora 

de la resta d’institucions públiques. En aquest sentit, respecte als equipaments comunitaris de 

caràcter general serà fonamental el grau d’implicació de les administracions públiques competents, 

així com als equipaments comunitaris de caràcter local ho seran els propis ajuntaments. 

Respecte a la reserva de sòl per a fer efectives les infraestructures de mobilitat també recollides en el 

Pla territorial parcial de les Comarques centrals, així com aquelles incorporades al pla d’ordenació 

urbanística municipal, indicar que per la seva execució caldrà el compromís i el finançament del 

Departament de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de 

foment de l’estat espanyol, així com de possibles inversions provinents de fons europeus, sense 

desestimar la modesta capacitat pressupostària municipal d’Olvan. La incidència de les 

transferències entre la resta d’administracions públiques i els ajuntaments és fonamental, sobretot 

en municipis petits, on qualsevol obra que afecti a les infraestructures o equipaments pot suposar 

una càrrega impossible d’assumir per als municipis. 

Tanmateix, respecte a les polítiques d’inversió pública en sòl no urbanitzable, en els àmbits amb 

algun grau de protecció en el medi natural, en les actuacions previstes en els plans especials 

urbanístics (P.E.U.) i en el conjunt de béns immobles catalogats amb algun grau de protecció, és 

necessari promoure’n el seu desenvolupament, i caldrà destinar-hi els recursos necessaris provinents 

de les diferents administracions competents. 




Els escenaris de desenvolupament proposats permeten la seva adaptabilitat a les finances 

municipals, que gaudeixen d’una positiva capacitat recaptatòria i no depenen de les cessions 

resultants per equilibrar els seus balanços. Aquesta situació, recollida implícitament en els objectius 

i propòsits de desenvolupament urbanístic sostenible del pla, permetrà potenciar i integrar 

polítiques que permetin desenvolupar un model de creixement sostenible capaç d’apostar per la 

proximitat i l’estalvi de recursos, per l’estabilitat i l’augment de la complexitat en tot el territori, i 

per una qualitat de vida òptima, recollint les finalitats que l’article 3 del Text refós de la Llei 

d’urbanisme, sobre el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, definit com a la 

utilització racional del territori i el medi ambient i la conjuminació de les necessitats de creixement 

amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, 

a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. 




E. RESUM NUMÈRIC DE LES PROPOSTES DEL POUM 2011 

La situació de l’habitatge i la població a data d’avui. 

Segons el cens de l’any 2001 tenim: 

891 habitants 

459 habitatges 324 habitatges principals.....................71% 

46 habitatges secundaris....................10% 

89 habitatges vacants i d’altres...........19% 

Se’n desprèn una ocupació de 2,75 persones per cada habitatge principal. 

Entre l’any 2001 i l’any 2011, la població d’Olvan tan sols ha augmentat en 17 habitants, fins a 

arribar a 908 habitants, arribant a un màxim de 922 habitants l’any 2006. 

Per altra banda, l’any 2011, el parc d’habitatges del municipi ha arribat als 600. 

Potencial de les NNSS vigents 





Sòl urbà inclosos en Unitats d’actuacions 

• 329 habitatges. 



• 22 habitatges en edificacions diferents a masies. 

Potencial del document de POUM per a l’aprovació inicial 




• 1.087 habitatges 

Sòl urbà inclòs en sectors de planejament (PMU) 


Sòl urbà inclòs en polígons d’actuació (PAU) 


o Potencial d’habitatges en sòl urbanitzable delimitat (SUD) 


o Potencial d’habitatges en sòl urbanitzable no delimitat (SUND) 




• 22 habitatges en edificacions diferents a masies 




F. QUADRES DE DADES 

F.1. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL. 

La classificació del sòl al municipi d’Olvan queda reflectida en el quadre següent: 

POUM OLVAN 

TR-NNSSP Olvan 

2007 

Aprovació Inicial 

POUM 2011 

ha % habitatges ha % habitatges 

Sòl urbà llicència directa 28,02 0,79 951 33,18 0,93 1.087 

Sòl urbà en UA 12,86 0,36 329 - - - 

Sòl urbà en PAU - - - 3,86 0,11 77 

Sòl urbà en PMU - - - 4,21 0,12 195 

Sòl urbà (SU) 40,88 1,15 1.280 41,25 1,16 1.359 

Plans parcials tramitats 52,73 1,48 - - - - 

No inclòs a cap Pla parcial tramitat 12,36 0,35 - - - - 

Sectors de SUD previstos pel POUM - - - 59,55 1,67 17 

Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 65,09 1,83 0 59,55 1,67 17 

Sòl urbanitzable no delimitat (SUND) - - - 49,94 1,40 136 


Sòl urbà consolidat (SUC) 

Sòl urbà no consolidat (SUNC) 

Sòl no urbanitzable (SNU) (*) 3.451,94 97,02 105 3.407,17 95,76 155 





Sòl urbà (SUC+SUNC) 




Total municipi Olvan 3.557,91 100 1.385 3.557,91 100 1.667 

m2sl 

Superfície 

Ha % 

SUC fora de PAU-PMU 331.809 33,18 0,93 

PAU 25.535 2,55 0,07 

Total SUC 357.345 35,73 1,00 

PMU 42.098 4,21 0,12 

PAU 13.018 1,30 0,04 

Total SUNC 55.116 5,51 0,15 

PPU 595.530 59,55 1,67 

Total SUD 595.530 59,55 1,67 

PPUD 499.430 49,94 1,40 

Total SUND 499.430 49,94 1,40 

Total SNU 34.071.720 3.407,17 95,76 

POUM OLVAN 35.579.140 3.557,91 100,00 

m2sl 

Superfície 

Ha % 

412.461 41,25 1,16 

595.530 59,55 1,67 

499.430 49,94 1,40 

34.071.720 3.407,17 95,76 

POUM OLVAN 35.579.140 3.557,91 100,00 




F.2. QUALIFICACIÓ DEL SÒL. 

F.2.1. El sòl urbà. 

Les qualificacions del total del sòl urbà, dins de l’àmbit del POUM són: 

QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES DEL SÒL URBÀ (SUC+SUNC) 

SISTEMES 

ZONES 

Sòl urbà 

Potencial 






HI Sistema hidrogràfic 0,00 0,00 0 0 0,00 



R1a Nucli antic 6.420,06 14.333,31 130 339 1,56 





R3 Eixample 36.100,58 76.114,17 691 1.798 8,75 









R5c Zona de conservació. Subzona 3 "Grup Sant Ramon" 284,34 106,71 0 0 0,07 






2 

m² sostre 

Habitatges 

potencials 

Habitants 

potencials 

% 

TOTAL SU 412.460,51 367.073,87 1.359 3.533 100 




Les qualificacions del total del sòl urbà consolidat i no consolidat, dins de l’àmbit del POUM 

d’Olvan, són: 

QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES DEL SÒL URBÀ CONSOLIDAT I NO CONSOLIDAT 

(SUC+SUNC) 

SISTEMES 

ZONES 

SISTEMES 

ZONES 

ZONES SISTEMES 

SISTEMES 

ZONES 


Potencial 

clau 

descripció m 







R1a Nucli antic 6.420,06 14.333,31 130 339 1,56 




R2c Edificació aïllada. Subzona PMU-1 "Cal Pubill" 0,00 0,00 0 0 0,00 

R3 Eixample 30.789,62 65.162,76 592 1.540 7,46 





R4b Ordenació específica. Subzona 1 0,00 0,00 0 0 0,00 

R4c Ordenació específica. Subzona 2 0,00 0,00 0 0 0,00 



R5c Zona de conservació. Subzona 3 "Sant Ramon" 284,34 106,71 0 0 0,07 






2 m² sostre 

Habitatges 

potencials 

Habitants 

potencials 

% 

TOTAL SUC DIRECTE 331.809,32 313.766,01 1.087 2.826 80,45 

331.809,32 

clau descripció m 2 PAU en sòl urbà consolidat (SUC) 

Potencial 


m² sostre 

potencials potencials 







clau 

TOTAL PAU en SUC 25.535,20 19.006,13 28 73 6,19 

TOTAL SUC no inclòs en PMU 357.344,52 332.772,14 1.115 2.899 86,64 

descripció m 2 

PAU en sòl urbà no consolidat (SUNC) 

Potencial 


m² sostre 

potencials potencials 





R3 Eixample 1.567,09 2.991,00 27 70 0,38 


TOTAL PAU en SUNC 13.017,62 8.764,98 49 127 3,16 

PMU en sòl urbà no consolidat (SUNC) 

Potencial 

Habitants 


potencials 

2 Habitatges 

m² sostre 

potencials 







R3 Eixample 3.743,87 7.960,41 72 187 0,91 


TOTAL PMU en SUNC 42.098,37 25.536,75 195 507 10,21 

TOTAL SUC+SUNC 412.460,51 367.073,87 1.359 3.533 100 


% 

% 

%



F.2.2. El sòl urbanitzable delimitat. 

Les categories de sòl de desenvolupament del sòl urbanitzable delimitat, dins de l’àmbit del POUM 

d’Olvan, són: 

SISTEMES 

CATEGORIES 

QUALIFICACIONS SÒL URBANITZABLE DELIMITAT (SUD) 



sectors de planejament (PPU) 

m² sostre 

Habitatges 

potencials 

Potencial 

Habitants 

potencials 

XV Viari 40.524,16 0,00 0 0 6,80 



HI Sistema hidrogràfic 13.925,65 0,00 0 0 2,34 


TA Serveis tècnics i ambientals 1.422,11 0,00 0 0 0,24 

R11 Desenvolupament unihabitatge aïllat 5.829,08 3.497,45 17 44 0,98 

I14a Desenvolupament industrial. Modalitat I 5.477,00 2.902,81 0 0 0,92 

I14b Desenvolupament industrial. Modalitat II 29.756,00 8.926,80 0 0 5,00 




34 Industria entre mitgeres 30.090,49 28.897,80 0 0 5,05 

30 Sòl industrial sense sostre 24.174,13 0,00 0 0 4,06 

TOTAL SUD 595.529,67 195.739,35 17 44 100,00 

F.2.3. El sòl urbanitzable no delimitat. 

Les categories de sòl de desenvolupament del sòl urbanitzable no delimitat, dins de l’àmbit del 

POUM d’Olvan, són: 

SIST 

CT 

QUALIFICACIONS SÒL URBANITZABLE NO DELIMITAT (SUND) 



m² sostre Habitatges 

potencials 

Potencial 

Habitants 

potencials 

XV Viari 65.492,54 0,00 0 0 13,11 



R21 Desenvolupament d'habitatges intensitat mitjana 8.884,00 7.887,14 78 203 1,78 

R22 Desenvolupament d'usos mixtes_habitatge 10.000,00 8.700,00 58 151 2,00 

R22 Desenvolupament d'usos mixtes_terciari 4.000,00 3.000,00 0 0 0,80 

I23 Desenvolupament industrial 216.211,43 108.105,72 0 0 43,29 

TOTAL SUND 499.430,16 127.692,86 136 354 100,00 


% 

%



F.3. ÀMBITS DE GESTIÓ I SECTORS. 




àmbit de planejament Ús predominant Superfície total bruta màxima Sostre màxim habitatge Densitat màx potencials industrial ús terciari 


SUC fora de PAU-PMU Habitatge 331.809,32 - 313.766,01 137.896,08 - 1.087 175.869,93 - 

PAU-2_Olvan poble Habitatge 8.779,30 0,57 5.000,00 5.000,00 - 20 - - 

PAU-3_Olvan poble Industrial 2.705,00 1,05 2.836,50 - - - 2.836,50 - 



PAU-6_Cal Rosal Habitatge 1.421,90 1,23 1.742,13 1.742,13 - 8 - - 

SUC fora de PAU-PMU 331.809,32 - 313.766,01 137.896,08 - 1.087 175.869,93 - 

SUC en PAU 25.535,20 0,74 19.006,13 6.742,13 - 28 12.264,00 - 

Total SUC 357.344,52 - 332.772,14 144.638,21 - 1.115 188.133,93 - 

PMU-1 Cal Pubill_Olvan poble Habitatge 6.335,26 0,29 1.822,00 1.822,00 25 16 - - 

PMU-2 Carretera d'Olvan_Olvan poble Habitatge 5.308,11 0,77 4.103,75 4.103,75 41 22 - - 

PMU-3 La Fàbrica_Olvan poble Habitatge 15.015,00 0,57 8.500,00 8.500,00 47 71 - - 

PMU-4 Centre_Olvan poble Habitatge 4.816,00 0,74 3.543,00 3.543,00 64 31 - - 

PMU-5 Pont d'Orniu_Cal Rosal Habitatge 10.624,00 0,71 7.568,00 7.568,00 52 55 - - 

PAU-1_Olvan poble Habitatge 13.017,62 0,67 8.764,98 8.764,98 38 49 - - 

SUNC en PMU 42.098,37 0,61 25.536,75 25.536,75 46 195 - - 

SUNC en PAU 13.017,62 0,67 8.764,98 8.764,98 38 49 - - 

Total SUNC 55.115,99 0,62 34.301,73 34.301,73 44 244 - - 

PPU-1 Camí Ral_Olvan poble Habitatge 13.508,08 0,26 3.497,45 3.497,45 13 17 - - 

PPU-2 Rec de Fuià_Àrea industrial de La Torre Industrial 9.604,00 0,30 2.902,81 - - - 2.902,81 - 

PPU-3 Cal Llop_Àrea industrial Rocarodona-Olvan Industrial 45.078,00 0,20 8.926,80 - - - 8.926,80 - 

PPU-Polígon Rocarodona-Olvan (*) Industrial 527.339,59 0,34 180.412,29 - - - 180.412,29 - 

Total SUD 595.529,67 0,33 195.739,35 3.497,45 13 17 192.241,90 - 

SUND-1 L'Aigua Roja_Olvan poble Habitatge 31.627,00 0,25 7.887,14 7.887,14 25 78 - - 

SUND-2 Polígon Rocarodona-Olvan 2ª Fase Industrial 432.422,86 0,25 108.105,72 - - - 108.105,72 - 

SUND-3 Pla de la Saleta_Cal Rosal Habitatge i terciari 35.380,30 0,33 11.700,00 8.700,00 16 58 - 3.000,00 

Total SUND 499.430,16 0,26 127.692,86 16.587,14 20 136 108.105,72 3.000,00 

- - - - - - - - - - 

Total PEU en SNU - - - - - - - - 

Total sòl urbà consolidat (SUC) 357.344,52 - 332.772,14 144.638,21 - 1.115 - - 

Total sòl urbà no consolidat (SUNC) 55.115,99 0,62 34.301,73 34.301,73 44 244 - - 

Total sòl urbanitzable delimitat (SUD) 595.529,67 0,33 195.739,35 3.497,45 13 17 192.241,90 - 

Total sòl urbanitzable no delimitat (SUND) 499.430,16 0,26 127.692,86 16.587,14 20 136 108.105,72 3.000,00 

Total PEU en sòl no urbanitzable (SNU) - - - - - - - - 

Potencial (SU-SUD-SUND) 1.507.420,34 - 690.506,08 199.024,53 - 1.512 300.347,62 3.000,00 

Sectors i figures de planejament que fan reserva d'habitatge de protecció pública (HPP) 

(*) sector en execució 







Superfície total bruta màxima Sostre màxim habitatge Densitat màx potencials industrial ús terciari 


SUC fora de PAU-PMU 331.809,32 - 313.766,01 137.896,08 - 1.087 175.869,93 - 

SUC en PAU 25.535,20 0,74 19.006,13 6.742,13 - 28 12.264,00 - 

Total SUC 357.344,52 - 332.772,14 144.638,21 - 1.115 188.133,93 - 

SUNC en PMU 42.098,37 0,61 25.536,75 25.536,75 46 195 - - 

SUNC en PAU 13.017,62 0,67 8.764,98 8.764,98 38 49 - - 

Total SUNC 55.115,99 0,62 34.301,73 34.301,73 44 244 - - 

Total SUD 595.529,67 0,33 195.739,35 3.497,45 13 17 192.241,90 - 

Total SUND 499.430,16 0,26 127.692,86 16.587,14 20 136 108.105,72 3.000,00 

Total PEU en SNU - - - - - - - - 

Total sòl urbà consolidat (SUC) 357.344,52 - 332.772,14 144.638,21 - 1.115 188.133,93 - 

Total sòl urbà no consolidat (SUNC) 55.115,99 0,62 34.301,73 34.301,73 44 244 - - 

Total sòl urbanitzable delimitat (SUD) 595.529,67 0,33 195.739,35 3.497,45 13 17 192.241,90 - 

Total sòl urbanitzable no delimitat (SUND) 499.430,16 0,26 127.692,86 16.587,14 20 136 108.105,72 3.000,00 

Total sòl no urbanitzable (SNU) - - - - - 155 - - 

Potencial_ POUM OLVAN 1.507.420,34 - 690.506,08 199.024,53 - 1.667 488.481,55 3.000,00 

Resum de la capacitat del POUM Olvan 

Potencial total 

Aprovació inicial 

habitatges habitants 


1.087 2.826 

PAU en sòl urbà consolidat (PAU en SUC) 28 73 

PMU en sòl urbà no consolidat (PMU en SUNC) 

PAU en sòl urbà no consolidat (PAU en SUNC) 

195 507 

49 127 

PPU en sòl urbanitzable delimitat (PPU en SUD) 17 44 

PPUD en sòl urbanitzable no delimitat (PPUD en SUND) 136 354 

Sòl no urbanitzable (SNU) (*) 155 403 

Total SUNC-SUD-SUND-SNU 1.667 4.334 

(*) El potencial màxim d’habitatges en sòl no urbanitzable ve definit pel nombre màxim d’habitatges fixats al 

Catàleg de masies i cases rurals (133 habitatges) més aquells altres habitatges no susceptibles d’incorporar al 

catàleg de masies (22 habitatges) 


POUM OLVAN 



F.4. ESTÀNDARDS URBANÍSTICS DEL POUM. 

Equipaments comunitaris àmbit de planejament Usos 

Equipaments 

comunitaris (EQ) Superfície total 

Sostre màxim 

d'habitatge 



PAU-2_Olvan poble Habitatge - 8.779,30 5.000,00 




PAU-6_Cal Rosal Habitatge - 1.421,90 1.742,13 

Total SUC_ 36.697,53 357.344,52 144.638,21 

Sòl urbà no consolidat (SUNC) PMU-1 Cal Pubill_Olvan poble Habitatge - 6.335,26 1.822,00 

PMU-2 Carretera d'Olvan_Olvan poble Habitatge - 5.308,11 4.103,75 

PMU-3 La Fàbrica_Olvan poble Habitatge 924,00 15.015,00 8.500,00 

PMU-4 Centre_Olvan poble Habitatge - 4.816,00 3.543,00 

PMU-5 Pont d'Orniu_Cal Rosal Habitatge - 10.624,00 7.568,00 


Total SUNC_ 1.278,73 55.115,99 34.301,73 


PPU-2 Rec de Fuià_Àrea industrial de La Torre Industrial 480,00 9.604,00 - 



Total SUD_ 


40.043,88 595.529,67 3.497,45 




Total SUND_ 35.156,16 499.430,16 16.587,14 

POUM OLVAN 


113.176,30 1.507.420,34 199.024,53 

Espais lliures àmbit de planejament Usos Espais lliures (VP) Superfície total 

Sostre màxim 

d'habitatge 






PAU-5_Olvan poble Industrial 1.010,00 9.891,00 - 

PAU-6_Cal Rosal Habitatge 362,75 1.421,90 1.742,13 

Total SUC_ 25.242,15 357.344,52 144.638,21 

Sòl urbà no consolidat (SUNC) PMU-1 Cal Pubill_Olvan poble Habitatge 354,00 6.335,26 1.822,00 

PMU-2 Carretera d'Olvan_Olvan poble Habitatge 185,32 5.308,11 4.103,75 

PMU-3 La Fàbrica_Olvan poble Habitatge 6.009,00 15.015,00 8.500,00 

PMU-4 Centre_Olvan poble Habitatge 725,00 4.816,00 3.543,00 

PMU-5 Pont d'Orniu_Cal Rosal Habitatge 2.988,00 10.624,00 7.568,00 

PAU-1_Olvan poble Habitatge 1.087,55 13.017,62 8.764,98 

Total SUNC_ 11.348,87 55.115,99 34.301,73 


PPU-2 Rec de Fuià_Àrea industrial de La Torre Industrial 1.894,00 9.604,00 - 



Total SUD_ 


157.760,82 595.529,67 3.497,45 




Total SUND_ 159.686,03 499.430,16 16.587,14 


354.037,87 1.507.420,34 199.024,53

Memòria descriptiva i justificativa - Ajuntament d'Olvan

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?