Els Camins del Bisbe i Abat Oliba (GR 151) - Centre Excursionista ...

Vistes dins l’Insade
Passage, un viatge a
través de nombroses
illes.
Iceberg de la glacera
Trace Arm.
El tren comença a Carcross. Va ser construït el
1898 i era una obra d’enginyeria única al món,
equiparada amb la Torre Eiffel, pels elevats ponts
per on passa, fets amb estructura de fusta. Però el
millor són els llocs per on travessa la muntanya, els
quals són de gran bellesa, un d’aquests llocs és el pas
més elevat, el Whitepass, segurament perquè passa
prop d’una gelera. Una vegada arribem a Skagway
cal esperar la policia dels EUA perquè puguin comprovar
que la documentació està en regla.
Finalment els únics passatgers que vam haver de
visar els passaports a la comissaria vam ser els dos
catalans. A Skagway els edificis mantenen el seu
encant de cent anys d’antiguitat o encara més; però
tot i ser una petita població, tenen un port el qual
poden atracar grans creuers.
Travessant l’Insade Passage
L’endemà i de bon matí vam embarcar en el ferri,
que ens portaria fins a Juneau, la capital de l’estat
d’Alaska. L’Inside Passage és un viatge que passa per
entremig de moltes illes i es poden veure extraordinaris
paisatges de muntanyes i d’unes quantes glaceres,
ideals per fotografiar panoràmiques. La primera
part del recorregut és d’Alaska i la segona del Canadà,
a partir de Prince Rupert, fins a Port Hardy.
Juneau és una ciutat a la qual només es pot acce-
dir per mar o per aire, ja que no hi arriba la carretera.
Ara bé, la ciutat, d’uns 30.000 habitants, pot
arribar a rebre diàriament fins a 12.000 turistes,
principalment en grans creuers. A part de visitar la
ciutat i la rodalia, també vam poder fer un parell
d’excursions a les glaceres. La primera a Menderhall
Glacier, que és molt maca i espectacular amb la seva
cascada en un dels costats; però a la segona gelera
vam haver de viatjar en un petit vaixell, per a només
vint persones. L’expert i intrèpid capità ens va apropar
navegant entremig de blocs de gel que colpejaven
el fràgil casc del vaixell, pel mig d’un fiord fins
a uns cent metres d’una gran gelera, la Tracy Arm,
un fiord de gran alçada i que amb una freqüència de
pocs minuts podíem contemplar l’espectacle de la
caiguda dels blocs de gel damunt de l’aigua. El seu
soroll i l’onada que provoca és inenarrable; en el
paisatge la companyia d’unes foques, que ens observaven
tranquil·lament damunt d’altres blocs de gel,
caiguts amb anterioritat, sense immutar-se al més
mínim.
El mateix dia vam tenir la sort de veure balenes.
El segon ferri va ser des de Juneau fins a Prince
Rupert, passant dues nits al vaixell. A Prince Rupert,
si pots escollir un hotel amb la finestra que miri a
l’oceà es pot aconseguir un meravellós espectacle de
la posta del sol.
Illa de Vancouver
En arribar a Port Hardy, a la illa de Vancouver,
vam poder trobar un bed & breakfast en bones condicions
i bé de preu. Tot va ser molt relaxat, després
de tota una nit de marees que van escorant el vaixell
per babord i per estribord. Als afores de Port Hardy
podeu visitar una petita població en la qual només
hi viuen els primers pobladors, i es pot conèixer
artistes que fan tòtems, una experiència que val la
pena. L’illa pot ser molt interessant, ara bé la ciutat
de Victoria, capital de la Colúmbia Britànica,
creiem que cal visitar-la i conèixer-la per molts
motius, sobretot per la bonica arquitectura colonial.
La ciutat de Vancouver
Vancouver és una gran i bonica ciutat de la
Colúmbia Britànica, al Canadà. És considerada
mundialment com una de les millors ciutats per
viure, i si algú pensa anar-hi en les properes olimpíades
d’hivern, ha de saber que als afores més pròxims
de la ciutat hi ha boscos i muntanyes d’una
naturalesa tal que no sembla que tant a prop hi hagi
una gran ciutat.
Un viatge de llarg recorregut
Pot semblar un viatge de molts quilòmetres. Ara
bé, hi ha països de grans extensions, com és el cas
del Canadà i Alaska que, per la poca densitat de
població i a causa de grans àrees de terreny sense
habitar, no és tan estrany fer quilòmetres per traslladar-se,
i en aquest cas els sistemes de transport són
molt eficients. Així que en realitat dels 7.000 km
del total, podem dir que els 3.000 km fets en vaixell
cal considerar-los de plaer, i els 2.250 km fets amb
autobús, els realment pesats són aquells que es fan
de nit, ja que durant el dia vam aprofitat tota la
bellesa del paisatge.
Per tot això creiem que en cas de tornar no repetiríem
el recorregut total, del qual n’estem molt
contents, però sí que intentaríem fer alguna d’aquelles
excursions per aquells indrets que ara no ens ha
estat possible. Suposo que sempre que es coneix un
nou lloc, acostuma a passar, que un hi tornaria per
aprofundir en el coneixement de la gent i dels llocs
concrets.
32 MUNTANYA 886 12/2009
12/2009 MUNTANYA 886 33
ALBERT MARTÍNEZ
VIATGES
Més informació
Bibliografia de viatge
British Columbia.
Lonely Planet.
Travel Guides.
London: Lonely Planet
Publications, 2008.
Canadá 2009. Guias
visuales. Madrid: Aguilar,
2009.
«Alaska y Oeste de
Canadá. Naturaleza
desbordante».
Altaïr 46 (2007).
INTERNET
Turisme:
www.traveljuneau.com
www.tourismvictoria.com
www.tourismcalgary.com
www.yfnta.org
Lloguer de cotxes:
www.norcan.uk.ca
Ferris:
www.alaskaferry.com
www.dot.state.ak.us/amhs
Línia d’autobusos:
www.greyhound.com