Els Camins del Bisbe i Abat Oliba (GR 151) - Centre Excursionista ...

Tren miner que va des
de Carcros (sud de
Whitehorse) fins a
Skagway.
Visió des del tren
miner d'Skagway.
30
MUNTANYA 886 12/2009
muntanya vam poder contemplar el primer ós a uns
200 m de distància. Uns dies més tard en veuríem
de més a prop, al costat de la carretera, circumstància
que provoca certs embussos, ja que tothom vol
fer la seva foto d’óssos.
Al llac Emerald (el nom és degut al color verd
maragda intens de les seves aigües) ens vam desplaçar
amb un petit vaixell fins a un paratge de gran
bellesa, passant al llarg d’aquest recorregut per llogarets
impressionants. Tampoc no ens oblidem de
les cascades de Natural Bridge, en el cor del parc i
en el riu Kicking Horse.
Finalment ens vam acomiadar dels amics per
anar fins Jasper. Com que va ser molt difícil trobar
lloc abans d’aquesta ciutat, ens vam veure obligats a
fer en un dia 310 km. No és una gran longitud de
desplaçament si es fa d’una tirada, però cal fer diverses
parades, ja que en tot el recorregut hi ha tant a
veure… per exemple set llacs d’importància i la gran
gelera d’Athabaska.
Tot i que al dia següent havíem de tornar el cotxe
ens el vam poder quedar un dia més per conèixer
una mica més l’àrea de Jasper. El canyó de Maligne
és considerat com un dels més macos de les Rocalloses.
El llac Medicine amb la particularitat que es
poden provocar en poc temps diferents nivells i a
partir de cert punt el nivell pot variar amb molta
rapidesa, a causa de la seves coves adjacents, les
quals drenen el llac.
El Territori del Yukon
Uns 2.250 km i 32 hores de viatge en tres autobusos
diferents fins a Whitehorse, de la famosa empresa
Greyhound. Cal tenir en compte que a partir de
certa edat es pot aconseguir certs descomptes si
demanes els tiquets uns dies abans. En el recorregut
vam veure diverses vegades cérvols i fins i tot un
ramat de 35 bisons, amb la deferència del conductor,
que es va aturar perquè els valents poguessin
baixar a fer fotos.
Per poder desplaçar-te amb llibertat és millor ferho
amb cotxe, i per això calia tornar a llogar-ne un
a Whitehorse. La nostre idea era arribar al parc del
Kluane i llogar un guia per a una excursió com a
mínim d’un o dos dies; però no va ser possible, ja
que a la oficina de Parks Canadà de Haines Juntion
no ens en van poder aconseguir cap, i amb molta
pena per part nostra ho vam haver de deixar
córrer… potser ens calia més informació i intentarho
més per Internet.
Tots dos sols no ens vam atrevir, ja que plovia
molt i també influïen probablement les contínues
advertències del perill de trobar óssos en qualsevol
moment. En canvi, vam poder veure cinc japonesos
que venien de fer una excursió de set dies sense
guia, ¡quina enveja! Tots els dies d’estada en el Kluane
van ser de pluja i fred, però no per això vam deixar
de gaudir de la bellesa d’aquest territori tan
allunyat de tot, en què els colors vermells de la tardor
a la natura començaven a esclatar.
Des de Whitehorse es pot decidir anar a qualsevol
direcció, ara bé la tendència general és la d’anar
a Haines Juntion per la carretera d’Alaska Higway i
poder preparar alguna excursió pel parc del Kluane,
declarat patrimoni de la humanitat per la ONU. La
vegetació d’aquest parc a la tardor té uns colors
rogencs i grocs molt macos. Als muntanyencs més
ambiciosos els tempta de pujar a les muntanyes de
Saint Elias, i fins i tot arribar a coronar el Logan
(5.959 m), el més alt del Canadà. Nosaltres no vam
poder ser massa ambiciosos, i vam arribar fins a
Burswarsh Landing, un petit llogaret que és a 124 km
al nord de Haines Juntion, l’extrem occidental del
llac del Kluane i a 172 km de Beaver Creek, l’últim
poble abans de travessar la frontera d’Alaska.
El canvi del clima i l’augment de temperatures
està afectant especialment al Territori del Yukon,
tant a la flora com a la fauna i fins i tot al terreny.
Un gran problema per a la flora és l’insecte de la
Picea, un petit escarabat que està proliferant ràpidament,
que s’introdueix dins de la escorça dels avets i
els destrueix. Aquesta transformació afecta evidentment
a la fauna.
El retrocés del gel a la gran majoria de les geleres
també afecta els animals, ja que tenen més dificultats
per aconseguir aliments. I finalment afecta el
terreny, ja que sobretot al nord es produeix el permafrost,
un sòl que roman glaçat durant anys consecutius,
però també per la pujada de temperatures.
Ara és un terreny que cedeix, ja que ha perdut la
seva duresa i això afecta les carreteres, que necessiten
un manteniment continu; les cases es mouen
perquè el terreny cedeix, i els arbres també poden
cedir, per falta de consistència de les arrels.
De Carcross fins a Skagway amb el tren
dels antics miners
Una vegada vam tornar de nou a Whitehorse,
calia preparar el viatge fins a Skagway, a Alaska, i la
idea de fer-ho amb el tren dels antics miners de l’època
de la febre d’or ens va agradar.
VIATGES
El canvi del
clima i
l’augment de
temperatures
està afectant
especialment al
Territori del
Yukon, tant a la
flora com a la
fauna i fins i tot
al terreny
12/2009 MUNTANYA 886 31