Els Camins del Bisbe i Abat Oliba (GR 151) - Centre Excursionista ...

GETTY IMAGES
Una passió
a la fi del món
Les muntanyes del Karakoram
Text i fotos: Toni Salas
En el Baltistan, allà on el Pakistan perd el seu nom, es troben les
muntanyes més boniques de la Terra. Tres dies de carretera ominosa,
un dia de pista en jeep per congostos perduts. Tot paga la pena, o no,
per arribar a la fi del món: la serralada del Karakoram i el K2, el segon
vuitmil en alçada, el primer en dificultat.
Marble Peak i
Crystal Peak des
del campament de
Concòrdia.
UN PROPÒSIT
Arribar al cor profund del Pakistan. L’objectiu és
creuar una part de la glacera de Baltoro partint
d’Askole, un petit llogaret sense les mínimes condicions
de vida dignes, i arribar a la vall d’Hushe després
d’haver travessat Concòrdia, l’únic lloc del globus
on conflueixen a la vista dos vuitmils, el K2,
àlies Chogori, i el Broad Peak al costat del monumental
Gasherbrum IV.
EL BALTISTAN PACÍFIC
En la regió del Baltistan, quan després de dures jornades
s’arriba a Skardu, no costa gaire apropar-se al
basar. Es pot trobar un carrer llarg ple de comerços i
d’homes, sols homes, perquè les dones apareixen
poc en espais públics.
Els homes s’asseuen a la porta de les seves botigues
a xerrar o a prendre el te. La gent mira un occidental
amb curiositat però l’absència de turisme fa
que ningú demani res, ni tan sols que els nens ens
assetgin.
En principi poden semblar gent seriosa, esquerpa,
personatges barbuts sortits d’una pel·lícula de
Sandokan interpretant el paper de dolents. En realitat
tot és pura imatge. Quan trequem la timidesa i
ens apropem a un d’ells i li parlem, sorgeix el somriure,
la paraula amable, l’hospitalitat.
Al contrari que en altres llocs, si intentem obtenir
una foto d’algun d’ells, s’empolainen i es posen
presumits i orgullosos. Després et donen les gràcies
per la foto i el viatger queda entendrit i sorprès.
En la zona esportiva, al costat de la mesquita,
sessió contínua de futbol, criquet i polo. Sorprèn en
un lloc que sembla d’economia modesta observar els
joqueis elegantment vestits amb les seves belles
muntures. Quan es guanya una partida, cavall i
TREKKINGS PER L’HIMÀLAIA
genet, incapaços de parar la seva carrera es precipiten
a prop del carrer comercial.
En aquest ambient divers, no pas colorista,
tothom utilitza vestimentes sense color i summament
austeres, sorprèn que a pocs quilòmetres en
jeep per pista en mal estat es desemboqui al llac Satpara,
un lloc plaent amb muntanyes al fons i un
quiosc de begudes (llevat de cervesa, perquè la religió
musulmana la prohibeix). Sembla una postal de
Suïssa al Pakistan.
L’endemà, quan sortim en jeep cap a Askole
podem pensar que per moltes que siguin les fúries
desfermades de les muntanyes, que ens esperen, no
tornarem a passar tanta por. La pista és estreta, ruïnosa,
desplaent, sols permet el pas d’un vehicle, gira
en voltes laberíntiques i a cadascuna d’aquestes voltes
Camió en la Karakoram Highway, a la regió de
Baltistan.
Patriarca de la ciutat de Skardu.
12/2009 MUNTANYA 886 23