Els Camins del Bisbe i Abat Oliba (GR 151) - Centre Excursionista ...

El personatge
OLIBA (?, ~971 – Cuixà, 1046)
La figura d’Oliba és cabdal per a la història i la cultura de Catalunya. Fou
bisbe de Vic i abat de Ripoll i de Cuixà, a més d’escriptor i impulsor de la
cultura catalana del seu temps. Era fill d’Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i
de Besalú, i d’Ermengarda, i germà dels comtes Bernat I de Besalú i Guifré II
de Cerdanya i de Berenguer, bisbe d’Elna.
Home de caràcter reservat i tranquil, va deixar el govern temporal i va entrar
de monjo a Ripoll el 1002. L’any següent renuncià al comtat i als seus béns
personals i els cedí als seus germans i a diversos monestirs. El 1008 fou elegit
abat, gairebé al mateix temps, de Ripoll i de Cuixà, que aleshores eren els
dos monestirs més importants de Catalunya. Ben aviat emprengué la reconstrucció
espiritual i material de tots dos cenobis. També renovà l’esperit monàstic
en d’altres monestirs que fundà, com Montserrat (1023) i Sant Miquel de
Fluvià (1045); però també escampà el seu esperit al Canigó (1009), a la Portella
(1018), a Sant Feliu de Guíxols (1045), i a tants d’altres monestrirs on
tenia deixebles i companys. Entre tots formaven una gran congregació
monàstica d’esperit cluniacenc, més moral que no pas jurídica.
El monestir de Ripoll, un dels grans centres de repoblació de la Catalunya
Vella, havia estat fundat per Guifré el Pelós vers el 879; però amb Oliva es va
convertir en un dels centres intel·lectuals de primer ordre, amb un important
escriptori on es copiaven llibres litúrgics i pietosos, de gramàtica, matemàtiques
i altres ciències, a més d’algunes famoses bíblies miniades, com les conservades
a París i a la Biblioteca Vaticana. Amb Oliba els volums de la biblioteca
van arribar a triplicar-se.
El monestir de Sant Miquel de Cuixà del Conflent fou fundat l’any 879 per
l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada;
després cresqué sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-
Conflent; però amb Oliba fou quan el monestir visqué el punt àlgid d’irradiació
religiosa, cultural i artística.
L’activitat constructora d’Oliba es reflecteix en moltes esglésies que ell
mateix va consagrar (Sant Pau de Pi, Sant Martí d’Ogassa, la Tossa de Montbui,
etc.); però a part d’això també intervingué en l’endegament de la seu de
Manresa (1020) i en la construcció de la part nova de Sant Martí del Canigó
(1026), i encara de la Portella, Casserres i Cardona. Es pot dir sense por a
equivocar-se, que amb Oliba l’art i l’arquitectura del romànic prenen un impuls
decisiu en algunes novetats constructives, com ara els grans campanars de
Vic, Ripoll i Cuixà, les criptes de Cuixà i Cardona o les cinc naus capçanes del
creuer a Vic i a Ripoll.
Una altra de les seves facetes foren els viatges constants, no només pels
comtats catalans, sinó per Narbona, Roma, la Llombardia, d’on portava artistes
i gramàtics per a les seves construccions i les seves escoles.
El tarannà conciliador d’Oliba amb el
proïsme fou un tret de la seva personalitat
que tingué molta importància en les lluites
sangonoses dels nobles i cavallers catalans,
tan freqüents en aquells temps. Oliba
es preocupà sempre per procurar la concòrdia
entre els bàndols oposats. La
seva acció pacificadora es va concretar
en l’establiment de la treva de Déu,
una institució que Oliba proclamà a
Toluges l’any 1027.
Va morir a Cuixà el 30 d’octubre
de 1046 quan tenia 75 anys.
12
Escultura de l’abat Oliba,
obra de Domènec Fita,
ubicada a la plaça del Bisbe
Oliba de la catedral de Vic.
MUNTANYA 886 12/2009
FERRAN ALEXANDRI
El camí, amb antigues escales de pedra,
que condueix a l’església encimbellada de
Sant Feliuet.
sionant: el Puigmal, Montserrat, el turó de l’Home i
la plana de Vic. El descens per l’altre costat és tant
espectacular o encara més. Un bosc d’obaga, que
contrasta amb el bosc de solana de la pujada, ens
acompanya durant tot el descens. Quan s’acaba la
baixada trobem un altre tresor: el salt del Mir, amb
un antic molí en ruïnes. Som a la riera de la Foradada,
afluent del riu Ges, al Bisaura, un territori molt
especial, que culmina a Santa Maria de Besora.
8. De Santa Maria de Besora a la Farga
de Bebié
Recorregut: 8,4 km.
Temps: 2 h.
Desnivell: +90 m / -330 m.
Llocs d’interès: castell de Besora; parc del castell
de Montesquiu; castell de Montesquiu i la la
Farga de Bebié.
L’etapa de Santa Maria de Besora a la Farga de Bebié
és un tram curt i fàcil, caracteritzat pel descens fins
a retrobar el Ter. És un tram on trobem el castell de
Besora (segle IX; en ruïnes) i l’església romànica de
Santa Maria, i després el castell de Montesquiu.
Des de Santa Maria de Besora el camí va a buscar
el riu Ter a l’alçada de Montesquiu. El camí voreja el
castell de Besora pel nord, passa pel pla del Revell i
baixa cap al castell de Montesquiu, molt ben restaurat
(disposa d’un horari de portes obertes per a visites
i d’un centre d’interpretació). Des del mateix castell
el camí es dirigeix cap al nord, paral·lel i a certa
alçada del riu. És un camí obac però agraït. Seguint
el riu a contracorrent arribem a la colònia tèxtil de la
Farga de Bebié, entre el Ripollès i Osona, fi de l’etapa
i del pas d’aquest gran sender per Osona.
De la Farga de Bebié continua vers Ripoll i Sant
Joan de les Abadesses per la vall del Ter.
FERRAN ALEXANDRI