90 Les marques <strong>de</strong>l pont <strong>de</strong> Santa Quitèria metres i mig i un altre damunt en la mateixa vertical a tres metres i mig, o el <strong>de</strong> Torrijas que està sobre quatre metres d’altura en la torre campanar. En primer lloc, per a po<strong>de</strong>r <strong>real</strong>itzar aquests gravats es van haver <strong>de</strong> valer d’una escala i, en segon, per a utilitzar l’escala i fer el treball haurien <strong>de</strong> tenir permís d’alguna autoritat, normalment l’eclesiàstica, ja que les marques es <strong>real</strong>itzaven en un <strong>de</strong>ls seus edifi cis. No és normal que algun fe<strong>de</strong>ro o qualsevol altre rodamón portaren una escala al muscle i a gravar, sense que ningú <strong>de</strong>l lloc els cridara l’atenció. La ubicació d’aquestes marques en les esglésies és un altre misteri, no crec que estiguen posa<strong>de</strong>s a l’atzar. Algunes estan en llocs visibles, però hi ha d’altres que estan en llocs recòndits fora <strong>de</strong> l’abast <strong>de</strong> la vista <strong>de</strong>l passejant, a una altura que només les veu algú que sap que estan allí. De totes les esglésies en què s’han trobat aquests símbols, -nom que s’utilitzarà al llarg d’aquest treball-, només coinci<strong>de</strong>ixen en la ubicació i el nombre d’aquests, quatre, que són: Villanueva <strong>de</strong> Viver, Soneja, Almenara i l’ermita <strong>de</strong> Sant Antoni a Betxí, amb dos símbols, un en cada muntant en la porta principal. Tots els altres estan ubicats en llocs diferents en les portes i perímetres exteriors <strong>de</strong>ls edifi cis. Aquest misteri també ocorre amb les creus <strong>de</strong> camí, per exemple, les entrellaça<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Puebla <strong>de</strong> Arenoso (fi g.13). O les grava<strong>de</strong>s en distintes altures <strong>de</strong> la <strong>de</strong> Sant Francesc <strong>de</strong> la Font a Castelló, amb un fust octogonal, en el qual es troben set símbols. Curiosament en el costat que mira a l’ermitori <strong>de</strong> la Magdalena no n’hi cap, casualitat? O forma part <strong>de</strong>l codi –<strong>de</strong>l qual es parlarà- . Aquests símbols no estan gravats a la mateixa altura, l’un al costat <strong>de</strong> l’altre, sinó que la seua disposició és com si traçarem una línia corba i posàrem un símbol en el vèrtex superior i el següent en el vèrtex inferior. Una altra <strong>de</strong> les incògnites a resoldre és que alguns d’aquests símbols apareixen invertits o entrellaçats, és a dir, units per la base, un cap amunt i l’altre cap avall. Aquesta distribució <strong>de</strong>ls símbols podria obeir a una intenció premeditada, i no sols al capritx <strong>de</strong> qui manejava el cisell, possiblement es tractara d’un codi, que l’iniciat sabera <strong>de</strong>sxifrar en arribar a l’església i contemplar la seua distribució. En la província <strong>de</strong> Castelló, <strong>de</strong> totes les esglésies que tenen aquests símbols, com ja s’ha dit, només en coinci<strong>de</strong>ixen quatre, algunes amb prou símbols, altres només amb dos, o amb un, com per exemple, la <strong>de</strong> l’Arxiprestal <strong>de</strong> <strong>Vila</strong><strong>real</strong> i prou amagada, cal buscar molt per a trobar-la. Fig. 13 - Creu <strong>de</strong> terme. Puebla <strong>de</strong> Arenoso
Monòlit PONT DE SANTA QUITÈRIA, VILA-REAL ESGLÉSIA D’AÍN Fèlix Quirós Candau Major Séquia 91