FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

90
Les marques del pont de Santa Quitèria
metres i mig i un altre damunt en la mateixa vertical a tres metres i mig, o el de Torrijas
que està sobre quatre metres d’altura en la torre campanar. En primer lloc, per a poder
realitzar aquests gravats es van haver de valer d’una escala i, en segon, per a utilitzar l’escala
i fer el treball haurien de tenir permís d’alguna autoritat, normalment l’eclesiàstica,
ja que les marques es realitzaven en un dels seus edifi cis. No és normal que algun federo
o qualsevol altre rodamón portaren una escala al muscle i a gravar, sense que ningú del
lloc els cridara l’atenció.
La ubicació d’aquestes marques en les esglésies és un altre misteri, no crec que
estiguen posades a l’atzar. Algunes estan en llocs visibles, però hi ha d’altres que estan en
llocs recòndits fora de l’abast de la vista del passejant, a una altura que només les veu algú
que sap que estan allí. De totes les esglésies en què s’han trobat aquests símbols, -nom
que s’utilitzarà al llarg d’aquest treball-, només coincideixen en la ubicació i el nombre
d’aquests, quatre, que són: Villanueva de Viver, Soneja, Almenara i l’ermita de Sant Antoni
a Betxí, amb dos símbols, un en cada muntant en la porta principal. Tots els altres
estan ubicats en llocs diferents en les portes i perímetres exteriors dels edifi cis.
Aquest misteri també ocorre amb les creus de camí, per exemple, les entrellaçades
de la Puebla de Arenoso (fi g.13). O les gravades en distintes altures de la de Sant Francesc
de la Font a Castelló, amb un fust octogonal, en el qual es troben set símbols. Curiosament
en el costat que mira a l’ermitori de la Magdalena no n’hi cap, casualitat? O forma
part del codi –del qual es parlarà- . Aquests símbols no estan gravats a la mateixa altura,
l’un al costat de l’altre, sinó que la seua disposició és com si traçarem una línia corba i
posàrem un símbol en el vèrtex superior i el següent en el vèrtex inferior. Una altra de les
incògnites a resoldre és que alguns d’aquests símbols apareixen invertits o entrellaçats, és
a dir, units per la base, un cap amunt i l’altre cap avall. Aquesta distribució dels símbols
podria obeir a una intenció premeditada, i no sols al capritx de qui manejava el cisell,
possiblement es tractara d’un codi, que l’iniciat sabera desxifrar en arribar a l’església
i contemplar la seua distribució. En la província de Castelló, de totes les esglésies que
tenen aquests símbols, com ja s’ha dit, només en coincideixen quatre, algunes amb prou
símbols, altres només amb dos, o amb un, com per exemple, la de l’Arxiprestal de Vilareal
i prou amagada, cal buscar molt per a trobar-la.
Fig. 13 - Creu de terme. Puebla de Arenoso