FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

Fèlix Quirós Candau
(creu reforçada o potençada), d’una línia horitzontal a l’altura d’un terç de la base i dues
xicotetes línies horitzontals en cada costat de la seua base emulant una omega. Encara
que pareix que no tinga relació amb les estudiades, en el fons el seu signifi cat simbòlic
pot ser el mateix (fi g. 12).
De l’antiguitat d’aquestes marques se sap poc, per la data de la construcció de les
esglésies i altres edifi cis es té una aproximació de la seua execució.
Seguirem amb la publicació del Diario de Teruel.
“Los investigadores han demostrado la documentación de la época a que se cree que se
realizaron entre fi nales del siglo XVIII i fi nales del sigo XIX.”
És evident que aquestes dates s’han d’aproximar, ja que la majoria de les esglésies
estudiades, la seua construcció es va realitzar entre mitjan del XVIII i principis del XIX
segons resa en els seus frontispicis. El iaio de qui açò escriu, que va ser el que em va
mostrar les del pont de Santa Quitèria quan jo era xicotet, em contava que ell les coneixia
des de xicotet quan anava amb son pare en el carro a l’hort. El iaio va nàixer el 1890 i les
marques ja estaven allí. Fa pensar que quadren les dates que s’han donat. Encara que és
una bona aproximació, des de fi nals del XVIII a fi nals del XIX són cent anys aproximadament
i aquestes marques, dins d’aquests límits, podrien haver-se fet en un reduït nombre
d’anys, data que es desconeix.
Al principi d’aquest treball eixia la pregunta si hi hauria algun eix d’unió entre el
pont de Santa Quitèria i les de Terol: efectivament, com es diu en la introducció, aquest
eix d’unió existia. Des de la Puebla de Arenoso, Villanueva de Viver, Pina de Montalgrao
i El Toro enllacen amb Sogorb, Jérica, Soneja, Sot de Ferrer, Aín, Almenara, la Llosa, Xilxes,
Moncofa, Betxí, Mascarell, Vila-real, pont de Santa Quitèria. I ja, des d’aquest, enllaça
Almassora, Castelló i Borriol (fi g.10). El que és desconegut és si l’execució d’aquestes
marques o la infl uència d’aquestes sobre el que representaven, va ser de Terol cap a Castelló
o viceversa, o va ser un moviment conjunt d’ambdues províncies.
De totes les preguntes, la més important des del punt de vista d’aquest treball és:
Què simbolitzen? El que representen o simbolitzen aquests gravats és un misteri que es
tracta de desentranyar. Després de les investigacions realitzades, cobra força la teoria que
es tracta de símbols religiosos, la majoria d’aquests gravats es troben en esglésies, ermites
o en les creus de camins. En la província de Castelló només n’hem trobat fora de l’àmbit
religiós en un antic casalot, avui convertit en Ajuntament de Pina de Montalgrao, la cova
de la Cerdanya i el barranc de Poyatos. Com es veu, és un número ínfi m comparat amb
els existents en llocs religiosos.
Cal analitzar fi l per randa la hipòtesi que dóna força a un simbolisme cristià
d’aquests gravats, a partir de les investigacions realitzades. Algun d’aquests gravats estan
ubicats a una alçada inaccessible des del sòl, com és el cas d’El Toro que està al costat
de la porta principal a una altura d’uns tres metres, o els de Pina de Montalgrao, un a dos
89