FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

84
Les marques del pont de Santa Quitèria
[…] su interpretación se fundamenta en la tradición oral que tuvo la oportunidad de recoger
en la misma población de Pina de Montalgrao. Una tradición que le atribuye a Federo, un
pastor vagabundo, la ejecución de todos los grabados para testimonio público de su desgracia
desde que fue asaltado y despojado de todo su ganado.”
Un altre article sobre aquest tema és el publicat pel BAAC 9-11 1990-91, titulat
“Tornant a la problemàtica dels graffi ti de Federo des de la història social de l’escriptura”.
“Pensem més bé que la història de Federo tindria prou de sentit en l’explicació. No sols
perquè Am aquest graffi ti mostrava als altres pastors i camperols com era el seu signe de propietat
per tal que si el veien en qualsevol bestiar s’ho digueren sinó també perquè els itineraris
d’execució dels mateixos són els de múltiples ramats de les aldees de Terol o de la Serra d’Espadà.
Itineraris de ramats i també d’unt pastor en busca de bestiar furtat.”
Després de minucioses investigacions se sap amb certesa que Federo mai va tenir
ramat propi, com ja hem dit pasturava el de la família quan no caminava vagabundejant pel
món. No es recorda en la història de Pina que es robara cap ramat, com a màxim –recorda
Murria- alguns corders dels corrals, és un fet del qual no es lliura cap ramader (fi g. 8).
Almera és el nom que se li dóna al ferro per a marcar el bestiar oví, encara que no
consta en el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua, també s’anomena almerador,
i a l’acció de marcar el bestiar almerar. El ramader elegia la marca que li agradava, per
exemple, el bestiar de Murria portava una M. que encara conserva en la porta de sa casa.
Antigament es marcava amb pega calenta quan la llana de les ovelles tenia de dos a tres
centímetres. En l’actualitat, es marca el bestiar amb una pintura especial. És més ràpid i
evita alguna cremada a l’animal. Normalment, aquestes marques s’encarregaven al ferrer
del poble. Pareix cert que el pare de Federo va adoptar la marca que s’està estudiant,
Murria –diu- que recorda haver-la vist en el bestiar d’un nebot de Federo. La llegenda que
conten els majors del poble diu que com era l’almera del bestiar de son pare, ell l’anava
gravant de poble en poble durant la seua gira estival.
Va inventar el pare de Federo la marca o la marca ja existia en les parets de l’església
de Pina? Aquest és el dilema de l’ou o la gallina, qui va ser primer. El més segur i
normal era que les marques estigueren allí i al pare de Federo li agradaren per a la seua
marca i l’encarregara al ferrer. En cas contrari, havia de tenir molta imaginació o un gran
coneixement de les coses de l’església, com es veurà en el transcurs d’aquest treball.
La següent pregunta és: Qui va fer aquestes marques? No hi ha dubte que Federo
va poder gravar algunes d’aquestes marques mentre pasturava, com van poder ser les
de la cova de la Cerdanya o les del barranc de Poyatos, alguna masia, i inclús en la part
posterior de l’església de Pina que dóna al camp, i on estava la casa dels Federo. Sobre
l’autoria de Federo d’aquestes marques, una hipòtesi podria ser que la gent del poble el
veuria realitzar alguns d’aquests gravats i amb el transcurs del temps es van quedar com
les marques de Federo. Però que ell realitzara totes les existents, això ja és un altre tema.