FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

Fèlix Quirós Candau
Aquesta cançoneta és l’exponent més clar que Federo no tenia res de boig, com ja
s’ha dit, era un excèntric que es va prendre la vida a la seua manera.
En quina època va viure Federo? Aquesta és la pregunta que s’han fet els autors
que han escrit sobre aquest tema i que calia resoldre. De moment, només sabíem que Vicente
Murria va conéixer els nebots i que un d’ells va estar a la Guerra de Cuba. Era una
dada molt important per a arribar a Federo. Els nebots s’anomenaven: Miguel, Avecino i
Vicente, Francisco i Genero eren germanastres per part de pare.
El primer pas va ser l’arxiu de la parròquia. L’entrevista amb el rector no va donar
els fruits esperats. No hi havia cap llibre de naixements d’abans de la guerra. El següent
era consultar l’arxiu municipal, en el qual es van trobar els nebots de Federo, Avecino
Clemente que va nàixer el 1877 i Miguel Clemente que va nàixer el 1879. D’aquestes
dates cap enrere no hi ha cap llibre de registres en l’arxiu, de manera que no es va poder
accedir a la data de naixement de Federo, però amb les dates de naixement de dos nebots,
no feia falta buscar els altres, extrapolant podíem arribar a una data aproximada. I aquesta
data aproximadament podria ser entre el 1840 i el 1850.
Com a dada curiosa un dels nebots de Federo, el que li deien Francisco, per a no
anar al servei militar, sa mare li va posar un cigró comprimit fortament amb un embenat
en l’omòplat que li va produir una ulceració, en anar a passar la revisió per a ingressar a
fi les el capità mèdic quan va veure aquell forat de tan mal aspecte el va donar inútil per al
servei, sa mare amb unes herbes en pocs dies li’l va curar, però a partir d’ací en el poble
el coneixien com l’agujerao.
Els veïns de Pina de Montalgrao li atribueixen aquestes marques a Federo, també
es fa menció d’això en un parell d’articles publicats. Un de l’Associació Arqueològica de
Castelló BAAC 6.7 1988-89, titulat “La problemàtica de los grabados esquemáticos de la
cueva de la Cerdaña (Pina de Montalgrao) a la luz de representaciones similares conocidas”.
Llegint entre línies diu:
“[…] El interés efectivo por este tema, se vería reanimado años después cuando Enrique
Guillot expuso la leyenda de la almera de Federo.
Fig. 8 - Corral de la família de Federo
83