FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

Fèlix Quirós Candau
regats sobretot en la creu i altres llocs que dóna aqueixa imatge femenina. En la província
de Castelló no apareixen recarregades amb aquests traços, excepte les de la muralla de
Mascarell i les de l’església d’Aín com ja hem dit.
Mentre mesurava l’alçada dels gravats de l’església d’Alcotas (Terol), es va acostar
un veí anomenat Feliciano Gil Mezquita, interessant-se pel que estava fent. En informar-lo
sobre el treball que estava duent a terme, em va dir que ell sabia qui havia fet
aquelles marques, aquelles marques les havia fet el loco de Pina, que recorria els pobles
de festa en festa i gravava aquelles marques. Podria ser aquell home, que sabia molt del
tema, que aportara llum sobre aquest misteri? No, no va ser així, les meues esperances es
van esvair. Repetia la llegenda publicada en el Diario de Teruel. Però va ser un revulsiu
que va avivar la urgent necessitat d’esbrinar l’existència i història verídica d’aquest personatge
que ningú havia aclarit.
El següent pas va ser anar a Pina de Montalgrao (Castelló). I esbrinar si en aquest
poble hi havia algun d’aquests gravats. En vaig trobar en l’església, l’Ajuntament, en una
creu de camí i en l’ermita que està junt al poble, amb l’advocació de la Mare de Déu de
Gràcia. N’hi ha també en l’ermita de Vallada encara que està envoltada d’una tanca i no
es pot accedir a ella, per la qual cosa no es pot investigar. També se’n troben en la cova
de la Cerdanya i el barranc de Poyatos.
Mentre feia unes fotos dels gravats de l’Ajuntament, un veí es va mostrar interessat
i em va preguntar sobre l’interés cap aquelles marques. S’anomena Florián Herrero
Clemente. És tota una institució a Pina de Montalgrao. Col·lecciona fòssils i minerals, sa
casa és un vertader museu. És fundador del Museu de Fotografi a de Temes Antics de Pina
de Montalgrao i del concurs anual de balcons i reixes amb ornaments fl orals. L’home que
buscava era ell. La primera pregunta va ser “qui va fer aquestes marques?”, la resposta
va ser contundent: “Federo el tonto de Pina”. A Pina, el coneixen com el tonto de Pina,
però curiosament en els pobles dels voltant com el loco de Pina. Federo s’autodenominava
tonto com es diu en una cançoneta inventada per ell mateix. Els veïns de Pina coneixen
aquests símbols com les marques de Federo. Què hi havia de cert en això? Les va fer
Federo o era una llegenda? Calia continuar buscant per a resoldre l’enigma. Va ser una
sort conéixer Fernando Clemente Morón i Vicente Murria Ramos. Aquest va ser un dels
ramaders més importants de bestiar oví de Pina i coneixedor de la família de Federo. El
seu testimoni aporta moltes dades i molta llum.
Qui va ser Federo? Federo s’anomenava Federo Clemente, fi ll d’una família agrícola
i ramadera, Federo, des de la seua adolescència, va mostrar uns comportaments estranys.
Sobre allò que s’ha estudiat al voltant d’aquest personatge pareix que de boig no
tenia res, la prova és que ell s’anomenava tonto, no hi ha cap boig que s’ho reconega,
va ser un excèntric esvalotat. En el si de la família mai va exercir cap tasca ni càrrec de
responsabilitat, li manaven fer labors del camp o pasturar el bestiar.
Federo, quan arribava l’estiu, abandonava les obligacions familiars, es posava una
disfressa molt estrafolària i les postisses (castanyoles, nom que se’ls dóna a Pina de Mon-
81