FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

Fèlix Quirós Candau
Les marques del pont de Santa Quitèria
Introducció
Originàriament, aquest treball no tenia prevista aquesta introducció, però com a
conseqüència dels fets ocorreguts durant la investigació, s’ha fet necessària per a situar
millor el lector en el tema.
En un principi, el treball consistia a donar a conéixer l’existència d’unes marques
gravades en la pedra del pont de Santa Quitèria a Vila-real, en el qual parlem sobre l’antiguitat
del mateix, sobre aquest assumpte hi ha teories diferents. D’altra banda, el desig
d’escriure sobre aquestes marques (campanes amb una creu?) que coneixia des de xicotet,
va nàixer en descobrir en la zona de Manzanera, al sud-est de Terol, altres gravats en distintes
esglésies idèntics als del pont de Santa Quitèria.
Em vaig posar a treballar sobre la relació que podria existir entre ambdós gravats.
A partir d’ací, la curiositat era trobar si hi havia alguna connexió entre els trobats en el
sud-est de Terol amb els del pont de Santa Quitèria. La investigació de camp va donar els
seus fruits. L’eix buscat existia i d’ell parlarem al llarg d’aquest treball.
Ja tenim l’eix, hi havia més pobles en la província de Castelló que tingueren aquestes
marques? El següent pas era descobrir-ho, una recerca adequada amb molta paciència.
He traçat una línia imaginària de Vilafranca a Torreblanca, al sud de la qual van ser recorreguts
tots els pobles fi ns al límit amb la província de València, amb òptims resultats.
El següent objectiu era ampliar l’àrea dels pobles de Terol. No va ser necessari. Un
article publicat en el Diario de Teruel sobre les marques trobades en els pobles d’aqueixa
província obria el camí (1). En un principi, vaig creure que aclariria totes les incògnites
sobre aquestes marques, però tampoc responia a les meues preguntes. Aquests articles no
donen més llum al qui investiga. En ells s’al·ludeix a un cert Federo, com a possible autor
d’aquestes marques, després de les investigacions dutes a terme sobre qui les va fer i què
signifi caven?
Quan estava acabant el treball de camp i immers en la redacció d’aquest estudi,
vaig rebre per cortesia de Ferran Olucha, director del Museu de Belles Arts de Castelló
(arran d’una entrevista anterior), dos articles publicats, sobre el tema que ens ocupa, un
publicat per l’Associació Arqueològica de Castelló (2) i un altre per la Universitat de
València (3).
Sobre l’existència d’aquest personatge, va ser possible conéixer qui i com era
Federo i en l’època que havia viscut. Els comentaris sobre la investigació d’aquestes marques
seran sempre hipotètics, a falta d’una solució verídica i contrastada d’aquest estudi.
75