FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

66
Dels altres noms del riu Millars
ana implica el concepte, segons la meua opinió, d’aigua lliure que s’adapta a paraules de
rius com Guadiana (fl um Ana), fontana (font) en castellà.
Ara bé, ur pareix tindre més relació amb aigües més quietes, fi ns i tot estancades,
terreny propi per al bestiar boví, com el primitius bous anomenats urs. Avui encara podem
encontrar en la llengua èuscara l’arrel ur relacionada amb l’aigua i amb la qual es
confi guren paraules en la seua llengua com ara urmae (bassa) i urtegi (estany). Aquestes
apreciacions de l’arrel ur reforcen la concepció dels animals urs al voltant del naixement
tant del Turulis com del mateix i actual Túria de València, tenint en compte el fet històric
de què els primitius pobles d’aquestes zones (turboletes) es queixen als cartaginesos que
els de Morvedre (Sagunt) entraven als seus conreus a la caça dels urs (bous). Diuen que
Anníbal va aprofi tar açò per a declarar la conquesta de Sagunt com una forma de fer
entrar els romans de nou en les seues guerres púniques. Tota aquesta resumida argumentació
serveix per a comprovar, en certa manera, el valor fi lològic i semàntic de l’arrel ur
respecte al concepte de l’aigua, deixant a banda la veritat històrica d’aquest fet, ja que
la nostra història sempre ha sigut ruixada amb aquestes petites llegendes, de dubtosa
versemblança. A més a més, hem de tindre un cert respecte si escoltem Plutarc, que en
el seu llibre L’altra cara de la Lluna ens diu que: “Les grans veritats divines i les grans
metamorfosis còsmiques són comunicades al comú dels mortals en formes de faules. I en
cadascuna d’aquestes faules està la veritat, però no la descobrirem si no captem l’essència
mateixa del mite, que la faula no és altra cosa que una adaptació particular”. Qualsevol
faula amaga sempre un missatge; és l’ésser humà qui ha de mesurar fi ns on aplega la fabulació
i on comença la veritat. La realitat va ser involucrar un altre poble indígena com
a excusa. En aquest cas, Apià és molt clar i afi rma que foren els turboletes.
El rei Jaume, va conèixer el nostre Millars amb el nom d’Aventosa, i va donar
l’aprofi tament de les seues aigües amb les mateixes normes que havien tingut entre els
àrabs el seu ús.
Hauríem de recordar que en testar el rei Jaume i deixar el regne d’Aragó al seu
fi ll Alfons en remarcar el conreu d’aquest regne manifesta, entre altres punts, que aplega
fi ns a Alventosa. L’aprofi tament d’aquestes aigües per als pobles de la Plana i en especial
per a Vila-real, Castelló, Borriana i Almassora, va portar interessants litigis històrics, que
obviarem en aquest petit treball, però que demostren el valor d’aquest riu. Ara bé, si el rei
Jaume va conèixer el riu amb aquest nom més arabitzat, no va utilitzar mai aquest nom en
les seues donacions, privilegis i altres fets reials perquè repassant els documents d’aquesta
època generalment l’anomena Millars.
Abans fou batejat amb el nom llemosí de Millars i en castellà va rebre el nom de
Millares. Després, per corrupció es va derivar a Mijares, per tal de mantenir la teoria de
la seua derivació del Mijo, no molt compartida per altres historiadors.
De totes maneres, el riu al principi circula amb el nom de Vallibona o Vallbona i
rep el nom de Millars al voltant de les fontetes de Babor (Masia de Baboa) i la d’El mas
de Royo, que li donen aigua al seu mínim cabdal. Un quilòmetre més avall (al molí Hor-