FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

64
Dels altres noms del riu Millars
El otro puente se conserva y se conservará largos siglos; y es el llamado la
Ponseca, y éste daba comunicación a la calzada que iba desde Valencia por
Segorbe, donde aún se conserva dos puentes de aquel tiempo, y las atalayas o
torres hasta el Ragudo, al Puerto Mingalbo, o Saltus Manlianus, y al Ebro.
Harduino opinó que el río Idubeda es el que pasa por Segobriga,pero en
esto no estuvo atinado, pues ni la región Ilergovonia comenzaba en Sagunto,
ni el río que pasa por Segobriga se llamó Idubeda, sino Serabis.
“Nota (1).-Després no va prendre aquest nom de Milium, el Mijo, com es va imaginar P. Diago.
(Anal.lib.7. cap. 7). És molt possible que el prenguera de la veu hebrea Cibrat milliare térrea.
Vid Zanolin. Lex. Heb. Pàg. 59”
Plini aporta un raonament prou seriós. Deixa molt clar que el riu està després
de Sagunt i remarca que actua de frontera entre edetans i ilervacons o ilercavons. En el
Diccionario Espasa Íberos (José R. Pellón) els edetans ocupaven les terres des del riu
Sucro (Xúquer) fi ns al riu Udiva (Millars) i la seua capital era Edeta (Llíria) amb altres
localitzacions ibèriques com Arse (Sagunt) i Kelin (Caudete de la Sierra). Als ilercavons
o ilervacons se’ls situa en el delta de l’Iber (Ebre) i ocupant el sud de la província de Tarragona
i la del nord de Castelló. Aquestos dos pobles els va identifi car Hecateu de Milet
(segle VI aC) amb els noms d’esdetes (per edetans) i ilaraugates (per ilervacons).
Arduino presenta un Idubeda per al nostre Millars. Podríem deduir que la traducció
que fa Arduino d’Idubeda per Uduba (per a altres Udiba o Udiva) és del mateix riu,
i a banda molt conegut perquè la majoria dels historiadors confi rmen que era una via de
penetració a les terres celtibèriques riques en minerals i que el seu aprofi tament comercial
comporta el cultural també.
Per a Pomponi Mela no hi ha dubte que el Palància és el que s’anomena Serabis
perquè descrivint l’actual golf de València (golf Sucronense o més conegut com a sinus
Sucronensis) diu que allí on més s’engolfa hi ha tres rius: quo magis penetrotur angustior
Serabim et Turiam et Sucronem non magna excipit fl umina. Els noms són clars
a l’hora de referir-se als rius Serabis (Palància?), Turiam (Túria) i Sucronem (Xúquer).
Però E. Beltrán Manrique no opina el mateix, ja que manifesta que per a Pomponi Mela el
Serabis va ser en realitat el Millars, i es va fi xar l’ordre de citació i situació geogràfi ca, que
coincidia amb el cabdal d’aquella època i l’ordre de latitud. Novament es crea un dubte
entre els dos rius veïns. És molt possible que Pomponi Mela, coneixedor de la ubicació
de Sagunt, tan relacionada amb el món romà, i coneixedor dels escrits romans, fi ca la
ubicació del riu Serabis a Sagunt, per simple lògica històrica. Però també hem de manifestar
la similitud fonètica de Xèrica o Sérica, d’aportació més aràbiga, fou considerada
pels geògrafs posteriors i més moderns per a mantenir el nom de Serabis per al Palància.
Per al professor Antonio Blázquez no hi ha dubte si estudiem bé els escrits de
Plini i Ptolemeu, perquè Plini afi rma demarcació territorial entre edetans i ilergavons,