FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

62
Dels altres noms del riu Millars
importants i en general de tot el Mediterrani en allò que els grecs anomenaven oikouméne
(οικουμενη), que no era més que el món conegut per ells.
És amb la conquesta romana quan darrere de l’exèrcit entren els homes de lletres
d’aquells temps i comença de forma gradual un millor coneixement de la realitat de la
península.
Podríem considerar a Polibi com el primer investigador que arriba a la Meseta, per
la conquesta de Numància pels romans. Altres com Asclepíades de Mirlea, Artemidor
i Posidoni feren importants aportacions de les quals s’aprofi taria Estrabó, a banda que
també aquest aportara a nivell personal anotacions rellevants. Encara que el testimoni més
antic parlant d’Hispània va ser Ruf Fest Aviè en la seua Ora Marítima, traducció que va
fer del grec Eutimenes de Massàlia al llatí i en vers, obra també coneguda com el periple
massaliota, que ja portava anotacions de l’historiador grec Èfor i també anotacions pròpies
d’ell. Segons Adolf Schulten aquest escrit d’Aviè podria ser dels voltants del 500 a. de C.
El primer nom que sorgeix històricament és Idubeda. Aquest nom presenta una
dualitat geogràfi ca: una orogràfi ca i l’altra fl uvial; és a dir, les muntanyes Idubeda i el riu
Idubeda.
Primerament tractarem de l’orogràfi ca perquè ens portarà de forma més estructural
a l’anàlisi d’aquesta realitat.
Segons Estrabó en la seua Geographika (III-4, 10-15) en el seu inici descriptiu
de la Celtibèria repleguem les següents paraules traduïdes a la nostra llengua: “Entre els
Pirineus i la Idubeda hi està l’Ebre, és paral·lel a les dues esmentades serres i recull les
seues aigües dels rius que baixen d’allí i també per altres aigües. En el riu Ebre està la
ciutat de Caesaraugusta i la colònia de Celsa, que té entrada per un pont de pedra. Aquest
país és habitat per…”.
A primer colp de vista deduïm que per a Estrabó les muntanyes Idubeda és el que
avui identifi quem com a totes les serralades que conformen el sistema orogràfi c anomenat
Ibèric. Per a nosaltres és un repte poder determinar geogràfi cament des d’on i fi ns
on arriba Idubeda. Si per a Estrabó és un costat muntanyós de l’Ebre, hi ha autors que
manifesten que va des de Los Montes de Oca (al nord de Burgos) fi ns als confi naments
mediterranis del massís de Terol. Altres accepten des de la serra de la Demanda fi ns a
les nostres i properes serres d’Espadà, Javalambre i Gúdar. La serra de la Demanda com
Los Montes de Oca es poden acceptar perquè el mateix Estrabó manifesta que Idubeda
va pel nord de la Celtibèria, passant pels turmogis situats en aquestes serres esmentades
i és més aclaridor dir que també passa pel territori dels berons situats a la dreta de l’Ebre
a La Rioja. Vull aclarir que els berons mantenien i compartien amb els pelèndons tota
aquesta orografi a des de Picos de Urbión fi ns al Moncayo, avui entre Sòria i La Rioja. Per
tant aquest extrem d’Idubeda queda perfectament situat. A més a més, el controvertit pare
Mariana diu que aquest mont Idubeda fa que el riu Ebre no se’n vaja cap a ponent, com ho
fan els altres rius més famosos.