FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

Dels altres noms del riu Millars
Salustiano López Orba
El riu Millars, del qual tractarem en aquest xicotet treball, anomenat en castellà
Mijares, és el que naix a la serra de Gúdar en el terme municipal d’El Castellar (província
de Terol), de la unió amb altres rierols, i que desemboca entre els termes d’Almassora i
Borriana, a la província de Castelló, després de 156 km aproximadament de recorregut,
amb una conca de 4.028 km 2 . Prop del seu naixement hi és el seu principal afl uent anomenat
Valbona o Vallibona i també l’altre afl uent que es diu Alventosa o Aventosa, segons
autors i èpoques.
I fem aquest aclariment perquè a les terres valencianes hi ha un altre riu Mijares
que limita entre els municipis de Bunyol i Iàtova. Rep aquest nom només a la part inferior
del seu curs, perquè es conegut més a dalt amb els noms de Rambla del Quisal, i també
com Rambla del Fresnal. El punt conegut com el seu naixement és un lloc on tornen a
aparéixer les seues aigües, excepte els anys que plou molt on es conserva tot el curs i a
més a més qualsevol pot anar a visitar i aprofi tar les infraestructures creades per a gaudir
d’una estona d’esplai, que sempre és d’agrair.
També haurem d’informar el lector d’un poble a les nostres terres anomenat Millars
a la comarca de La Canal de Navarrés.
Assabentats tots d’aquestes similituds en la realitat geogràfi ca del nostre entorn
valencià, descartem altres d’àmbit estatal que no vénen al cas, ja podem entrar a l’estudi
del nostre riu tan històric i tan controvertit amb la seua nomenclatura.
En l’actualitat, l’anomenen Millars, però no sempre ha tingut aquest nom i això
és el que portarem a terme en aquest petit treball caminant pel seu esdevenir històric.
Pretenem mostrar a través del temps els diferents noms que va tenir i les difi cultats per a
la seua identifi cació.
Volem despertar la curiositat perquè la curiositat és el primer esglaó d’arribar
al coneixement de les coses. És la meua obligació presentar el fet històric amb el major
rigor i ser imparcial en el seu tractament, però també aportar opinions i consideracions
d’altres autoritats en la matèria, així com aportacions personals; d’aquesta manera deixem
al lector l’exercici de la llibertat de prendre les conclusions que estime més conseqüents.
Abans d’entrar al tema és lícit situar al lector en la realitat històrica i cultural
segons el temps històric a tractar. Fins que els romans comencen la conquesta hispànica
(fi nals del segle III a. de C.) només els escriptors grecs coneixien poca cosa de les nostres
terres, principalment accidents geogràfi cs del litoral i algunes informacions de pobles
costaners a la mar recollits per comerciants, mariners, aventurers i persones involucrades
en la mercaderia. En tot això confi guraren plànols de les costes i els pobles costaners més
61