FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

Vicent Gil Vicent
El pla de l’Hospital (1440) era un altre espai al marge del nucli urbà. A més del
mur, el barranc de Santa Llúcia aïllava l’hospital, fundat per Pere Dahera el 17 d’abril de
1275 50 . Tal com Eiximenis aconsellara: “hespitals, llocs de llebrosos, bordells e tafureries
e escorriments de clavegueres deuen estar a la part contraria d’aquell vent qui més s’usa
en la ciutat”.
Més enllà de l’església, més enllà dels furs i de les normes, de les magistratures
i càrrecs, de les comunitats gremials i ètniques, la vila era un espai protector i produïa
un ordre que es va mostrar molt efi caç a l’hora de generar identitats i sentiments de
pertinença en els seus habitants. La vila havia de lliurar més que fe i que dret. Havia de
confi gurar una representació simbòlica de si mateixa en què els homes projectaren les seues
il·lusions, els seus somnis i els seus desitjos de futur, els seus anhels de seguretat i de
poder. Això fa que el paisatge urbà estiga ple de fi tes, que s’utilitzen no sols com a punts
de referència per orientar-se, ans també com a expressió de la simbologia del món medieval.
Els pous, l’abeurador, la taverna, el forn, els hostals signifi caven relació i conversa
veïnal; els peirons de les creus de terme, símbols de la protecció divina necessària a l’inici
o fi del viatge. En temps de guerra s’arribava a tapiar els portals, que obrien la vila, i entre
1386 i 1487 tothom coneixia la protecció que oferia cadascuna de les setze fi tes (torres,
vall, ponts trencats, portals tapiats, cossers i el de la porta caladiça, mur reforçat) d’una
vila “forta y ben bastida”, com la dibuixava al marge de les seues escriptures públiques i
a les cobertes dels seus protocols Guillem Cortes 51
Aquesta simbologia era tant més necessària en un univers, com el medieval, en
el qual totes les realitats naturals invocaven sempre una dimensió ideal i sagrada. En
aquest sentit, Vila-real era també una garantia de futur, una forma de dominar el temps.
Els homes, molt menys duradors, tenien com a funció principal encarnar aquests símbols,
prendre’ls vius i efi caços, recordar-los i mantenir-los als espais públics urbans d’una vila
que ens ha de pervenir.
Màquina de guerra, 1364. Arxiu Municipal de Vila-real,
Claveria, 207 /1364-1365), cobertes en pergamí
43