FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

42
Orígens d’una vila medieval: Vila-real 1269-1274
notícies indirectes: el primer, Pere Rubim, era cridat a intervenir en una disputa entre Joan
de Pertusa i Bernard de Punt per un confl icte de terres; i el de batlle requeria a la mort del
rei Jaume sobre Salomó Vidal.
Fins l’any 1280 Borriana mantindrà el dret sobre la cort del justícia. És a dir, tots
els plets es resoldran a la cort de Borriana. Allí és on es jutgen els delictes criminals i els
afers civils. Disposar de la jurisdicció era un símbol de poder i una important font de rendes.
Per aquesta raó, els enfrontaments entre les dues viles o amb el comanador dels ordes
del Temple i de l’Hospital a Borriana seran freqüents. Per la qual cosa, la llicència per
elegir al justícia no arribarà fi ns 1302 41 . El 10 de gener de 1330, el rei Alfons farà donació
d’uns obradors del seu patrimoni reial per construir la cort del justícia, la presó i l’almodí.
Al mateix temps cal dir, que encara l’any 1307, “consell cridat per públich corredor e
ajustat en la plaça de Vila-real, en loch acustumat de consell ajustar” 42 .
Des del 1298 el pla de l’església o pla del fossar (1381) serà l’espai de culte 43 . Tres
anys abans, el 29 de maig de 1295, el rei Jaume II havia donat llicència als veïns de Vilareal
perquè pogueren canviar la ubicació de l’església des del lloc que ocupava originàriament,
considerat poc idoni 44 . Els pagaments per reparacions i l’obra del mur dels anys
1373, 1376 i 1377 localitzen l’emplaçament del conjunt de l’església, la casa abadia i el
fossar intramurs, vora el portal d’Onda 45 , a tocar el mur oest. Aquestes notícies confi rmen
el fet que coincidint amb l’inici de les obres de les muralles, l’obra de la fàbrica medieval
es va construir a la murada oest, a l’espai que ocupaven dos obradors del patrimoni reial,
arrendats per Bertrà Bou de Vilarnau i Maria Gaya 46 . Val la pena dir que l’església medieval,
de la que avui a penes queda visible alguna dovella o carreu, ocupava els peus de
l’actual arxiprestal. En aquest indret la va dibuixar l’any 1562 Mateu de Viciana.
El pla de Borriana (1398) era un dels espais dels menestrals. La majoria de la
població artesana com teulers, tintorers, teixidors, ferrers tenien els obradors fora els
murs, al raval de València. També allí es localitza l’espai de lleure: tavernes, tafureries i
el bordell el 1415 47 . Altres són més difícils de conéixer amb precisió. Sabem, però, que es
jugava a pilota a la plaça del fossar o que en certs horts es practicava el tir amb ballesta.
Els espais de les altres comunitats: la jueria i la moreria, també es localitzen al
marge del nucli urbà. El call, a un racó, al costat del portal dels «juheus o de la sanch »
(1499-1562). La moreria des del 1485 fi ns 1502 al raval de Castelló. Tots dos, tal com
aconsellaran els teòrics de l’urbanisme del segle XIV al marge de la vila, separades d’ella
pel mur. “E per ço sia manat et publichat que nengu no sia osat vendre cases als dits moros
dins los murs de la dita vila, et aço sots pena de cinquanta timbres partidos lo terç al
Senyor Rey, lo terç a la dita vila e lo terç restant al acusador” 48 . Totes dues comunitats són
necessàries per la vida econòmica de la vila. El mateix rei reconeixia que necessitava els
diners dels jueus “en atenció al profi t, necessitat i fi ns i tot favor amb els cristians”. Dels
mudèjars, tant el consell com els representants reials, esperaven que ocuparen i reconstruïren
les cases en estat d’abandó que hi ha al raval de Castelló, “per haumentar et poblar la
universitat de la vila de Vila Real, lo que redundara en servey del Senyor Rey” 49 .