FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

40
Orígens d’una vila medieval: Vila-real 1269-1274
drada són districtes iguals. Estan pensats i planifi cats per assumir l’enquadrament veïnal
sobre la base de la mateixa població. El quarter o la parròquia és una estructura formal de
caràcter comunitari que marca les jurisdiccions per l’elecció de jurats i justícia i determina
l’establiment de les prestacions comunitàries (deenes).
A les dues vies principals s’uneixen uns altres quatre que conformen l’engraellat
de carrers o vies on es distribueixen illes de cases. Els carrers principals (lo carrer, el
1584) comunicaven els edifi cis i espais urbans estratègics i simbòlics de la vila. Per això,
dins del teixit urbà tenen molt de pes en l’organització de l’espai. Entre ells, ja l’any
1275 hi ha carrers transversals (com les fi lloles del carrer Major) i carrerons, que només
portaven a un indret d’algú i que se solien conéixer amb el nom del lloc o del propietari 35 .
A fi nals del segle XIII, la inestabilitat bèl·lica del moment determinarà emmurallar
la vila. L’any 1294, Jaume II fa cessió de drets per la construcció de muralles (pro
construendo muro in dicto loco, ad deffensionem eiusdem) i el 3 de juliol de l’any següent
s’aprova l’obra dels murs 36 . Tanmateix, fora murs, al llarg del camí reial, des del portal
de València fi ns al barranc de Santa Llúcia sorgí un raval amb el mateix nom al segle
XIV. L’any 1275 a l’altra part del barranc s’havia fundat l’hospital 37 . El barranc va frenar
l’expansió del raval. Al segle XV, sorgeix al portal de Castelló, al llarg també del camí
reial un altre raval 38 .
Tota vila naix com a fruit de diverses realitats per això, es desenvolupen en relació
amb diferents focus generadors de teixit urbà: llocs de govern, edifi cis religiosos o
indrets on es feien activitats econòmiques. De fet la sociotopografi a urbana vindrà donada
per tota una sèrie de noms que fan referència a l’ús que es fa d’aquests espais. Si parem
atenció a la carta pobla del 20 de febrer de 1274 es veu com al temps que Jaume I dota la
població d’un estatut jurídic que servirà de base per al desenvolupament de les relacions
socioeconòmiques, concedeix mercat setmanal i fi ra anual. A més, el 4 de març atorga
franquesa per sis anys, a tots els qui aniran a la fi ra 39 . Si atenem a les concessions de
mercat i fi ra cal pensar que les funcions comercials van decidir el reconeixement jurídic
de Vila-real. Naixia com vila mercat i fi ra dels préstecs.
L’arrendament de cises municipals referides a mercaderies demostren l’activitat
d’un actiu mercat setmanal, que encara avui es continua celebrant cada dissabte, tal com
es va determinar en la carta pobla. Fins a fi nal segle XIX, el mercat té lloc a la plaça, on es
trobaven les taules de carnisseria (del cabró i del moltó) i de pescateria, l’almodí, la botiga
de forment, la tenda, la venderia de sal, les tavernes, els obradors, l’hostal (alberch) de
Pere de Boil (1318), els corredors públics o de coll.
La importància del mercat en la vida quotidiana d’una vila és un fet ben conegut.
Un cop a la setmana, tots els dissabtes de l’any, es bescanviaven productes o s’adquiria el
que es necessitava a canvi de les reserves monetàries. El mercat atreia tota aquella gent
de la rodalia que es podien desplaçar en la mateixa jornada. És a dir, anar i tornar de casa
al mercat el mateix dia. Per a molts, l’indret on se celebrava el mercat era el lloc més
allunyat al qual anaven al llarg de tota la seua vida. L’estudi sobre la procedència dels