FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

38
Orígens d’una vila medieval: Vila-real 1269-1274
i les séquies condicionen elements
urbans i determinen el creixement de
l’espai urbà, més enllà de les causes
d’origen demogràfi c normalment adduïdes.
Aleshores, a banda de les consideracions
teòriques d’urbanisme que
van determinar des del 1273 la forma
de la nova població, l’excel·lent localització
del lloc al costat del camí reial
que portava de Catalunya a València,
estratègies defensives, raons econòmiques
o d’un pla preconcebut pel rei
Jaume I el 1274 Vila-real no hagués
estat possible sense la construcció de
la séquia.
D’altra banda, en les donacions
fetes a la nova pobla reial, com en
tots aquests pobles, trobem un agregat
de cases dominants, cadascuna de les
quals centra la seua illa d’habitatges
Jaume I autoritza la fundació de l’hospital de Vila-real respectiva. Aquestes illes de cases
a Pere Dahera. 18 d’abril de 1275. Arxiu de la Corona
eren inicialment un habitatge amb les
d’Aragó. Cancelleria Reial, registre 20, f. 243v.
seues dependències (una cort, un estable
i fi ns i tot unes cases annexes). En
aquest espai de la casa es basava la vivència en comunitat. Cadascuna de les cases representa
vincles profunds de sang, de família, de parentiu, de tradició. Així, en moltes de
les donacions que es fan, es diu textualment que són pel benefi ciari i els seus. Si aquests
vincles desapareixen, els homes percebien que la seua realitat es dissolia. Per això, es
necessitava diferenciar i mantenir l’altre (sarraïns i jueus) al marge, primer de la casa i a
partir del 1274 de la vila.
D’acord amb aquesta morfologia, sembla que l’urbanisme de Vila-real té un origen
en un moment anterior al que tradicionalment s’ha considerat. Tanmateix, no es pot
dubtar que és una vila nova, atenent, d’una banda, a l’aspecte institucional i, d’altra, a
l’aspecte purament urbanístic. Així, l’existència d’una població nova, els habitants de la
qual van ser afavorits per part del rei Jaume amb un estatus jurídic en principi privilegiat,
especifi cat en la Carta Pobla del 20 de febrer del 1274 és inqüestionable 24 . Al mateix
temps, hi ha l’aspecte purament urbanístic, derivat del fet d’haver-se creat de bell nou tota
la població: l’existència d’una regularitat en la forma com s’organitzen els carrers i fi ns i
tot, en la forma de les parcel·les de terreny repartides als nous pobladors. Les disset cases,
els patis, solars i dos casals es distribuïen al llarg de carrers 25 (1273), plaça 26 (1269, 1273),
camí reial 27 (1269), camí públic 28 (1269), camí d’Onda 29 (1273), camí de Tortosa 30 (1273)
i carrer Major 31 (1273). De del 1274, aquests carrers ben planifi cats, poden ser l’element
que organitza l’espai de la vila en funció d’una retícula ortogonal.