FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

ador de la pobla. A la Gascunya, Llenguadoc,
Camí de Sant Jaume o Navarra
hi ha casals com els d’Abraham de la
Torre i el de na Borrella de Vila-real 20 .
Vicent Gil Vicent
L’eix vertebrador de la pobla
oberta de Vila-real i de l’ocupació el
paisatge serà la séquia nova. Les primeres
notícies de la nova xarxa hidràulica
daten de 1272, quan en les donacions
de terra concedides amb aquesta
data s’anomena com a delimitació de
límits, la qual cosa fa pensar que la
seua construcció es va iniciar en algun
moment anterior a aquesta data i posterior
a 126621 . En la documentació tan
sols s’indica la localització avall de la
séquia de la terra repartida. La major
part d’aquests concessions de terra, realitzades
entre 1272 i 1275, constituïen
explotacions que oscil·laven entre
les 5 i les 8 jovades (15 i 24 ha) 22 .
El lot també incloïa en moltes ocasions,
fi ns 1273, cases i, des d’aquest any, solar per edifi car, damunt del recorregut de la
séquia. Les donacions tendien a confi gurar unes explotacions familiars homogènies i autosufi
cients. Però aquesta regularitat i el caràcter franc, alodial, de la majoria de les donacions
no impliquen la societat lliure i igualitària que han cregut veure alguns historiadors.
La mitjana de les 9 a què confi guraren les explotacions camperoles amaguen desigualtats.
Ja l’any 1273 no tenen la mateixa vàlua les cases i solars confrontants amb els camins
d’Onda i Tortosa, com els atorgats a Borràs de Montpalau, o el solar de Pereto de Girona
al carrer Major que el de Pere Porquet, que també enfrontava amb dos carraris; les torres
i terres dels fi lls del prior de Guissona que les de Guillem de Torrellas o les terres de Pere
Pococull (Pocululli) a l’horta que les de Miquel Sanz al secà23 Pla de regs del riu Millars (Castelló) 1751. Arxiu del
Sindicat de Regs de Vila-real. Foto: Pascual Mercé
.
El sistema de distribució urbana de l’aigua es coneix des del 1364. La documentació
descriu una sequiola que duu “aigua de rec i per beure” per la part baixa de la vila. Des
del “damunt de l’hort de Berthomeu Figuera al cap” del raval de Castelló fi ns al cap del
raval de València (Santa Llúcia). El 1423 es completa la distribució per la part alta amb la
sequieta. El traçat de la sequiola i la sequieta determina o s’ajusta (és aquesta qüestió per
determinar) el recinte murari de la vila i la trama urbana dels ravals. De fet, el disseny del
sistema hidràulic que bastia Vila-real es pot entendre com la clau que explica l’extensió
de l’espai tancat dins del seu recinte murari i fi ns i tot, potser, la disposició dins la vila
i els ravals de les zones o edifi cis dedicats a determinades activitats. Per tot això, es pot
concloure que a la nova pobla de Vila-real, com a qualsevol indret urbà andalusí, fou imprescindible
dissenyar el sistema hidràulic abans de procedir a la urbanització. La séquia
37