FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real
FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real
FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
32<br />
Orígens d’una vila medieval: <strong>Vila</strong>-<strong>real</strong> 1269-1274<br />
Donació <strong>de</strong> terra, cases i horts al cuiner <strong>de</strong>l rei Arnau <strong>de</strong><br />
Tamarit “a la població que manem fer al costat <strong>de</strong> Borriana,<br />
dita <strong>Vila</strong><strong>real</strong>”. 20 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1273. Arxiu <strong>de</strong> la Corona<br />
d’Aragó. Cancelleria Reial, registre 19, f. 83r.<br />
un aljub (1476), corrals o majadas<br />
(1476, 1489) i una torrassa (1410,<br />
1489, 1642). De fet, les parets <strong>de</strong> la<br />
torrassa es <strong>de</strong>diquen a guardar el ramat<br />
i, fi ns i tot “dins la qual se fa un<br />
corral” (1642) <strong>11</strong> .<br />
L’any 1273 les donacions<br />
d’una torre o casa-torre són una <strong>real</strong>itat<br />
a la nova pobla reial que s’està<br />
fent per ordre reial. El rei Jaume<br />
estableix en tres d’elles als fi lls <strong>de</strong>l<br />
prior <strong>de</strong> Guissona i a Guillem <strong>de</strong><br />
Torrellas 12 . Cal dir, que la paraula<br />
torre no té només el signifi cat <strong>de</strong><br />
torre <strong>de</strong>fensiva, ans també el <strong>de</strong> lloc<br />
poblat per diverses famílies, al servei<br />
d’un senyor. Tot i que, algunes<br />
d’aquestes torres, com és el cas <strong>de</strong> la<br />
donació als germans Ramon i Mateu<br />
Guissona, tenien poques heretats: un<br />
hort i vuit jova<strong>de</strong>s <strong>de</strong> terra.<br />
Formes d’hàbitat al secà <strong>de</strong> la Plana <strong>de</strong> Borriana: masa<strong>de</strong>s (1269)<br />
Els primers documents que donen notícies sobre les formes d’hàbitat al que s’anomena<br />
la pobla <strong>de</strong> <strong>Vila</strong>-<strong>real</strong> daten <strong>de</strong>l 1269. Tanmateix en ells s’adverteix la presència <strong>de</strong><br />
masos en assenyalar els límits <strong>de</strong> la propietat donada. A més, el fet que un d’aquests documents<br />
siga la confi rmació d’un establiment anterior, permet retraure la data d’arribada<br />
<strong>de</strong>ls primers pobladors. El 18 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1269, l’infant Pere reconeix la venda <strong>de</strong><br />
dues masa<strong>de</strong>s dins la pobla <strong>de</strong> <strong>Vila</strong>-<strong>real</strong> a favor <strong>de</strong> Jaume Alamany 13 .<br />
Les masa<strong>de</strong>s, masos o masoveries situats dins <strong>de</strong>l territori d’un mas o una pobla<br />
s’escamparen amplament al segle XIII. De fet, el reconeixement <strong>de</strong> la venda a cens a<br />
favor d’Alamany <strong>de</strong>scriu els masos com a cases situa<strong>de</strong>s dins d’una pobla. Per això, cal<br />
suposar que la masada és una explotació familiar, que, com el mas, té com a base una<br />
casa amb les seues terres (terres cultes i ermes, aigües i pastures, amb emprius i algun<br />
hort). Normalment, la casa està separada uns centenars <strong>de</strong> metres <strong>de</strong>l centre <strong>de</strong>l mas més<br />
proper, on hi ha una casa semblant. Així les dues masa<strong>de</strong>s que compra Jaume Alamany<br />
limiten a l’est amb el mas <strong>de</strong> Jaspert <strong>de</strong> Podio, a l’oest amb terra <strong>de</strong> l’infant Pere i les<br />
masa<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Joan Apilis i Joan <strong>de</strong> Prado, al nord (la part <strong>de</strong> la muntanya) amb camí públic.