30 Orígens d’una vila medieval: <strong>Vila</strong>-<strong>real</strong> 1269-1274 En aquesta data l’infant Pere, com a senyor <strong>de</strong> Borriana, reconeix les masa<strong>de</strong>s i estadis comprats per Jaume Alamany i el jueu <strong>de</strong> Barcelona, Abraham <strong>de</strong> la Torre, habitatori ville nostre Regalis 3 . Aquests dos establiments obrin una fi nestra que dóna vista a un paisatge urbà <strong>de</strong> <strong>Vila</strong>-<strong>real</strong> anterior a la Carta Pobla <strong>de</strong>l 20 <strong>de</strong> febrer <strong>de</strong>l 1274. Hi trobem l’esment <strong>de</strong> diversos elements concrets molt notables: masa<strong>de</strong>s, casals, cases construï<strong>de</strong>s i per construir, pati, plaça, camí public 4 . El mateix trobem en la major part <strong>de</strong>ls registres <strong>de</strong> les donacions atorga<strong>de</strong>s fi ns 1272. A partir d’aquest any, a la majoria <strong>de</strong>ls casos documentats, es donen solars per la construcció <strong>de</strong> la casa. Tanmateix, totes les donacions i establiments aporten informació sobre el paisatge i l’organització <strong>de</strong>l territori. Permeten apropar-nos a cadascun <strong>de</strong>ls elements que el formen. Recomponen el paisatge urbà <strong>de</strong> <strong>Vila</strong>-<strong>real</strong> al temps <strong>de</strong> Jaume I 5 . El poblament anterior a la conquesta: la torrassa Abans <strong>de</strong> la conquesta cristiana, el poblament andalusí <strong>de</strong> la Plana <strong>de</strong> Borriana es repartia en alqueries, que s’agrupaven al voltant <strong>de</strong> la medina i d’un castell refugi (hisn) 6 . A més <strong>de</strong>l castell, l’element <strong>de</strong>fensiu d’aquests nuclis <strong>de</strong> poblament clànic està representat pel burg o torre. La torrassa a la partida <strong>de</strong>l Pla Redó potser un d’aquests establiments fortifi cats, format per una torre i uns habitatges. El topònim pareix tenir el seu origen en l’existència d’alguns murs romans. Tanmateix, no apareix documentat fi ns el padró <strong>de</strong> béns <strong>de</strong> 1362 7 . Fins aquesta data aquest indret s’anomena Misquitella o Mesquitella i va ser ser utilitzat com una fi ta per al traçat <strong>de</strong> la línia divisòria entre els termes municipals <strong>de</strong> <strong>Vila</strong>-<strong>real</strong> i Betxí 8 . En tots el casos s’utilitza el terme antigor o antigament per a referirse a aquest lloc, per la qual cosa pot <strong>de</strong>duir-se que amb el terme Mesquitella es <strong>de</strong>signaven unes ruïnes ja en el segle XIII 9 . Certament, <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 1901 sabem que aquest lloc era una extensa explotació agrària, ocupada <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l segle I al IV 10 . Les <strong>de</strong>scripcions <strong>de</strong> Meneu (1901, 1903 i 19<strong>11</strong>), Almarche (1918), Traver (1920), Doñate (1969), Esteve (2003) i Arasa (2005) permeten <strong>de</strong>terminar la distribució funcional <strong>de</strong> les distintes parts <strong>de</strong> l’hàbitat originària. Una <strong>de</strong> les parts edifi - ca<strong>de</strong>s es correspon amb el que <strong>de</strong>gué ser la pars fructuària <strong>de</strong> la vil·la, és a dir, la zona <strong>de</strong> transformació <strong>de</strong> productes agrícoles per a l’elaboració <strong>de</strong> vi o oli. Un gran trull <strong>de</strong> planta possiblement quadrada, ensostrat amb la clàssica tègula, que tenia almenys tres grans premses. En l’espai <strong>de</strong> treball també es van <strong>real</strong>itzar treballs <strong>de</strong> fundició metal·lúrgica i probablement es va fabricar vidre. A la zona resi<strong>de</strong>ncial, la pars urbana, <strong>de</strong>stacava una villa amb pòrtic, pati interior (peristylus) o porxo. El paisatge es completava amb un espai funerari que s’estenia als dos costats <strong>de</strong>l camí d’accés a la vila. Aquest camí arrancava <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la via Augusta, que passava pel sud-est a 4,5 km. Que l’any 1362 a Mesquitella se l’anomene La Torrassa fa pensar que si al temps <strong>de</strong> la repoblació, en aquest indret es va bastir una casa forta o torrassa. L’ús <strong>de</strong> la construcció està documentat entre els segles XIV i XVII. En tots els casos es <strong>de</strong>scriu el seu paisatge com terra secà <strong>de</strong>l Pla Redó (1362, 1523, 1559, 1596, 1642) en la qual hi ha
Vicent Gil Vicent Donació <strong>de</strong> l’infant Pere a favor d’Abraham <strong>de</strong> la Torre, jueu habitant <strong>de</strong> <strong>Vila</strong>-<strong>real</strong>. 18 <strong>de</strong> <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1269. Arxiu <strong>de</strong> la Corona d’Aragó. Cancelleria Reial, registre 37, f. 3r. 31
Change language