FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

30
Orígens d’una vila medieval: Vila-real 1269-1274
En aquesta data l’infant Pere, com a senyor de Borriana, reconeix les masades i
estadis comprats per Jaume Alamany i el jueu de Barcelona, Abraham de la Torre, habitatori
ville nostre Regalis 3 . Aquests dos establiments obrin una fi nestra que dóna vista a un
paisatge urbà de Vila-real anterior a la Carta Pobla del 20 de febrer del 1274. Hi trobem
l’esment de diversos elements concrets molt notables: masades, casals, cases construïdes
i per construir, pati, plaça, camí public 4 . El mateix trobem en la major part dels registres
de les donacions atorgades fi ns 1272. A partir d’aquest any, a la majoria dels casos documentats,
es donen solars per la construcció de la casa. Tanmateix, totes les donacions i
establiments aporten informació sobre el paisatge i l’organització del territori. Permeten
apropar-nos a cadascun dels elements que el formen. Recomponen el paisatge urbà de
Vila-real al temps de Jaume I 5 .
El poblament anterior a la conquesta: la torrassa
Abans de la conquesta cristiana, el poblament andalusí de la Plana de Borriana es
repartia en alqueries, que s’agrupaven al voltant de la medina i d’un castell refugi (hisn) 6 .
A més del castell, l’element defensiu d’aquests nuclis de poblament clànic està representat
pel burg o torre. La torrassa a la partida del Pla Redó potser un d’aquests establiments
fortifi cats, format per una torre i uns habitatges. El topònim pareix tenir el seu origen en
l’existència d’alguns murs romans. Tanmateix, no apareix documentat fi ns el padró de
béns de 1362 7 . Fins aquesta data aquest indret s’anomena Misquitella o Mesquitella i va
ser ser utilitzat com una fi ta per al traçat de la línia divisòria entre els termes municipals
de Vila-real i Betxí 8 . En tots el casos s’utilitza el terme antigor o antigament per a referirse
a aquest lloc, per la qual cosa pot deduir-se que amb el terme Mesquitella es designaven
unes ruïnes ja en el segle XIII 9 .
Certament, des del 1901 sabem que aquest lloc era una extensa explotació agrària,
ocupada des del segle I al IV 10 . Les descripcions de Meneu (1901, 1903 i 1911), Almarche
(1918), Traver (1920), Doñate (1969), Esteve (2003) i Arasa (2005) permeten determinar
la distribució funcional de les distintes parts de l’hàbitat originària. Una de les parts edifi -
cades es correspon amb el que degué ser la pars fructuària de la vil·la, és a dir, la zona de
transformació de productes agrícoles per a l’elaboració de vi o oli. Un gran trull de planta
possiblement quadrada, ensostrat amb la clàssica tègula, que tenia almenys tres grans
premses. En l’espai de treball també es van realitzar treballs de fundició metal·lúrgica i
probablement es va fabricar vidre. A la zona residencial, la pars urbana, destacava una villa
amb pòrtic, pati interior (peristylus) o porxo. El paisatge es completava amb un espai
funerari que s’estenia als dos costats del camí d’accés a la vila. Aquest camí arrancava des
de la via Augusta, que passava pel sud-est a 4,5 km.
Que l’any 1362 a Mesquitella se l’anomene La Torrassa fa pensar que si al temps
de la repoblació, en aquest indret es va bastir una casa forta o torrassa. L’ús de la construcció
està documentat entre els segles XIV i XVII. En tots els casos es descriu el seu
paisatge com terra secà del Pla Redó (1362, 1523, 1559, 1596, 1642) en la qual hi ha