FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

22
Evolució recent de la immigració a la ciutat de Vila-real 2007-2009
Vol dir això que si la crisi s’endureix no marxaran? Dependrà molt i molt de quina
siga la conjuntura econòmica a Romania. En aquest aspecte, tenim un exemple a l’Europa
comunitària que és el dels polonesos establerts a Irlanda. Mentre Irlanda patia la febre
de l’or amb taxes de creixement del seu PIB desbocades, molts polonesos hi anaren. En
els darrers temps la cosa sembla canviar; així, en el primer trimestre del 2008 el cens de
polonesos ofi cialment enregistrat a la República d’Irlanda va baixar de 19.000 a 12.000;
i el de residents reals de 70.000 a menys de 40.000. Font: Rafael Ramos, La Vanguardia,
3 de juliol del 2008.
En tot cas, pense que caldrà anar fent-se a la idea que una part important dels
romanesos no es troben ací de pas i que, possiblement, en uns pocs anys més s’hauran
integrat en un nou mercat laboral on compartiran problemes, però també esperances, amb
els treballadors del nostre país 2 .
Conclusió
La crisi econòmica i l’augment consegüent de l’atur a les nostres comarques ha
estat molt intens en els darrers dotze mesos. Mentre redacte aquestes línies, es fa pública
la previsió de la Comissió Europea que preveu una taxa d’atur per al fi nal del 2009, al
conjunt de l’Estat, del 16,1% i del 18,7 % per al fi nal del 2010. Són unes previsions molt
i molt preocupants que situarien Espanya al capdavant de tots els estats europeus en taxa
d’atur. En l’àmbit local, és gairebé segur que en el moment de redactar aquestes línies
(febrer de 2009) el nombre d’aturats ja haja ultrapassat els 4.000.
Aquest comportament de l’economia afecta tant els espanyols com els immigrants
no espanyols. Encara més els immigrants amb contractes més inestables. Només, d’una
manera encara escassa, açò repercuteix en l’arribada de nous contingents, que ara no creixen
amb l’empenta d’abans; perquè ha quedat clar que els altres col·lectius que no són els
romanesos estan començant a disminuir. En conjunt, el que sí que hem pogut comprovar
és que el percentatge del col·lectiu d’immigrants respecte al total de la població local s’ha
situat ENTRE EL 15% I EL 16% a hores d’ara i a partir d’aquest cim, li costa de pujar.
No sabem si aquest percentatge quedarà estancat, puix aquest fenomen dependrà
de quina siga la decisió dels espanyols immigrats a la Plana -en temps recents- respecte al
retorn a la seua terra d’origen (Andalusia, Extremadura, etc.), un fenomen que els americans
han estudiat i que coneixen amb el nom d’el vol dels blancs, és a dir, la competència
pels llocs de treball es produeix, en defi nitiva, entre els obrers que estan situats en una mateixa
escala social, per exemple entre chicanos i blancs obrers dels EUA, el que explica
el fort refús de la classe obrera blanca a l’arribada massiva de gent del sud de la frontera
entre els EUA i Mèxic 3 . Si els espanyols radicats ací opten per marxar amb més proporció
que els no espanyols, llavors el percentatge esmentat es mantindria.
Els experts de l’Organització Mundial de les Migracions, que depén de l’ONU,
afi rmava al seu informe del primer de desembre del 2008 “que las demandas de mayor