FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

Santiago Vilanova Añó
Nota: Les dades no són ofi cials, però sí les més aproximades a la realitat. Ja que
el Servei d’Estadística Municipal les actualitza periòdicament i nosaltres hem procurat
ajustar les baixes i altes d’immigrants per tal que no es produïren salts sobtats.
Ara passarem a analitzar quina ha estat l’evolució al llarg del 2008 per nacionalitats
dels immigrants representats a la nostra ciutat, de manera que podrem veure si el
comportament és semblant entre totes elles o no.
QUADRE 3 - EVOLUCIÓ DELS IMMIGRATS A LA CIUTAT DE
LES VUIT NACIONALITATS MÉS REPRESENTADES
ORIGEN GENER’08 JULIOL’08 GENER’09 VARIACIÓ 08/09
Romania 3.457 3.537 3.657 200
Marroc 1.816 1.852 1.775 -41
Algèria 368 350 329 -39
Equador 149 147 123 -26
Colòmbia 430 435 406 -24
Argentina 173 194 164 -9
Brasil 304 336 300 -4
Itàlia 132 138 140 8
FONT: Dades del Servei d’Estadística de l’Ajuntament de Vila-real. Elaboració pròpia.
Podem veure com el conjunt dels romanesos ha continuat creixent, de manera
que actualment els romanesos ja representen un 45% del total dels col·lectius immigrants.
Els altres en canvi -llevat dels italians que serien un altre cas- han decrescut tot i
que no d’una manera important. En termes relatius, tant els algerians com els equatorians
sí que presenten una baixada molt per sobre del deu per cent, en nombre relatiu.
Com es pot explicar aquest creixement dels romanesos? Sembla que a partir del
moment que un col·lectiu assoleix un determinat volum, s’estableixen dinàmiques de
col·laboració i suport dintre del conjunt. De manera que apareixen autònoms que treballen
pel col·lectiu, així com petites empreses (colles d’obrers, per exemple) que realitzen
feines per a ells i per als nadius. D’aquesta manera es forma una xarxa de col·laboració
intragrup que el fa més fort.
Respecte d’aquesta nacionalitat, convé a més conéixer que a partir del primer de
gener de l’any en curs el govern espanyol donà per acabada la moratòria de dos anys que
havia impedit entre el gener del 2007 i el gener del 2009 la lliure circulació de persones
de Bulgària i Romania. Així, a partir d’aquest moment, els romanesos ja es poden considerar
a tots els efectes com a ciutadans europeus al mateix nivell que francesos, italians
o irlandesos, per exemple.
21