FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

18
Evolució recent de la immigració a la ciutat de Vila-real 2007-2009
manera senzilla, pel mer fet d’inscriure’s al Padró Municipal. Aquesta inscripció al Padró
era tan fàcil que no s’exigia ni tan sols la presència física de tots els membres de la llar a
l’hora d’empadronar-se.
La majoria de grups polítics, i especialment els dos majoritaris, donen suport a
aquestes lleis. I és indubtable que, en aquell moment, aquesta fou una legislació molt
avançada a Europa. Ara bé, aquesta legislació hagués tingut sentit en un context d’autèntic
estat del benestar que destinara fortes inversions a sanitat i a educació, cosa que no ha
ocorregut.
Però aquest model que ha consistit a potenciar l’arribada d’immigrants tant per
part d’una administració (la del PP) com de l’altra (la del PSOE) i que en principi podria
fer d’Espanya un model de societat oberta, ara (en circumstàncies econòmiques de crisi)
s’ha mostrat molt feble. El que havia provocat aquest model entre el 2002 i el 2008 era
proporcionar ocupacions de baixa qualifi cació, amb salaris baixos i contractes inestables
i precaris (la meitat de la mà d’obra immigrant té contractes temporals).
El 2008, quan ja la crisi era evident, d’un total de 646.000 persones que s’incorporaren
a la població activa (que no ocupada) a l’Estat resulta que més de 420.000 eren
immigrants. Això esdevenia una bona eina per tal de pressionar a la baixa tots els salaris
dels no qualifi cats, tant dels autòctons, com dels forasters. En defi nitiva, la manera d’actuar
legislativament ha benefi ciat els contractadors -empresaris- però ha perjudicat la classe
treballadora de l’Estat, en un mecanisme, per cert, que ja ha estat estudiat per als EUA per
Georges Borjas (vegeu el seu llibre A les portes del cel). Evidentment, el neoliberalisme
ho té clar. El mateix Banc d’Espanya, en un informe recent, ve a dir que la mobilitat
laboral dels immigrants facilitarà la moderació salarial (EL PAÍS, 7 de gener del 2009).