FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

Evolució recent de la immigració
a la ciutat de Vila-real 2007-2009
Introducció
Santiago Vilanova Añó
Ara fa dos anys, pel maig del 2007, publicàvem en aquesta mateixa revista -que
per cert ja va adquirint una certa tradició i prestigi per la continuïtat demostrada- una anàlisi
de quina havia estat l’evolució de la immigració en la ciutat de Vila-real entre els anys
2002 i 2007. Allí féiem una menció especial al col·lectiu més representat entre nosaltres
que era, no cal ni dir-ho, el romanés. Déiem llavors que el col·lectiu romanés representava
el 42% si fa no fa del conjunt dels immigrants ací representats.
En aquell article ens atrevíem a dir respecte al total de nouvinguts romanesos:
“Seguirà en el futur aquesta arribada? Es produirà un procés de retorn? És difícil de predir.
Caldrà veure si el procés de millora de l’economia romanesa amb la incorporació a
la Unió Europea es dóna amb la força que caldria i aquest fet desincentiva els romanesos
a marxar fora del seu país” i encara afegíem “l’altre fet al qual caldrà estar-hi atent és la
marxa més o menys dinàmica que puga tenir el mercat laboral a la nostra terra”.
Ara, passats dos anys, i en un context que a ningú se li escapa és de forta crisi
econòmica a les nostres comarques, el que voldria és tornar sobre el tema per tractar de
veure si en aquestes circumstàncies actuals el procés d’arribada d’immigrants s’ha vist o
no afectat. I al mateix temps analitzar si l’evolució de l’arribada dels col·lectius forasters
-entenent per forasters els no espanyols- ha afectat els romanesos en la mateixa mesura i
proporció que a les altres set nacionalitats més representades en l’àmbit local.
Si com la premsa no para de dir “els immigrants són el col·lectiu més fortament
castigat per l’augment de l’atur” llavors caldria esperar que es produís un procés de retorn
que fes baixar el nombre de forasters ací. Com veurem, però, les coses no són tan
senzilles.
Evolució recent del mercat de treball
En termes generals el nombre d’actius a la província de Castelló s’ha incrementat
de manera contínua des de fa trenta anys. Entenem per actius la població entre
16 i 64 anys que es troba ocupada, a l’atur, o cercant feina activament.
Però quan analitzem aquesta taxa d’activitat per sexes el que podem afi rmar és
que la taxa masculina ha seguit una tendència decreixent entre el 1977, any en el qual
15