FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

124
Records i dades biogràfi ques sobre ma tia Angelina Abad Cantavella
Era la primera vegada des de la fundació de Vila-real que es nomenava un Fill
Predilecte, que a més era dona, la qual cosa va ser insòlita en aquells temps. Per desgràcia
i fi ns al moment, aquest títol d’honor no ha sigut atorgat a cap altra vila-realenca i no
perquè no hi haja d’altres dones que també el meresquen.
Angelina, igual que la seua germana Consuelo, no va contraure matrimoni. Consuelo
era una dona bellíssima i Angelina no és que no ho fóra, però com que els seus pares
eren majors van haver d’ocupar-se d’ells i a més, la riquesa i la cultura eren una barrera
infranquejable.
Els seus avis, a pesar de gaudir d’un bon patrimoni, van repartir l’herència entre
deu fi lls i els seus pares també van tindre molta descendència. Com que eren tants germans,
el repartiment va ser escàs i els matrimonis eren concertats pels pares. De fet, un
fort propietari no es casava amb una xica que no tinguera una bona herència.
A un obrer sense propietats tampoc no li venia de gust tindre una esposa criada en
un ambient ric perquè necessitava una companya que l’ajudara a malviure treballant en la
taronja o en alguna de les fàbriques que ja existien a la ciutat, però mai no es casaria amb
una intel·lectual. Estic convençut que aquest va ser el motiu pel qual les dues germanes
es van quedar fadrines.
El 1935, en morir el seu pare, el metge Juan Bautista Abad Sales, les dues solteres
amb el vistiplau de les altres germanes i el germà, continuaren vivint en la casa familiar.
A més, una cobrava la pensió del pare, que era metge; i l’altra, cobrava la de la mare, que
era mestra.
Després de la desastrosa guerra incivil van començar a exercir com a mestres
privades i van instal·lar en sa casa una escola de pagament on impartien classes de repàs,
gràcies a les quals van poder sobreviure.
Un temps després, va morir el seu únic germà, Juan Bautista Abad Cantavella, al
qual les germanes adoraven. Tenia la carrera de telegrafi sta, va ser cap de telègrafs a Vilareal
i a Nules, ciutat aquesta última que li va posar el seu nom al Poliesportiu Municipal,
ja que fou el principal fundador de l’actual Caixa Rural. El 1919 va col·laborar amb Juan
Bautista Flors García amb la fundació de la Caixa Rural de Vila-real, de la qual va ser
vocal en diverses ocasions.
Consuelo va morir el 5 d’abril de 1955. Aquesta mort va suposar un gran colp per
a la tia Angelina, a qui a partir d’aquell moment vam veure morir a ulls veients.
Va sobreviure deu anys a la seua germana, anys de soledat i patiment que tan sols
va mitigar gràcies al seu amor a Déu i a la Verge. Va morir el dia 4 de febrer de 1965. “Tia,
quina llàstima em fa no tindre’t i quin consol és recordar-te!”.
Passaren anys d’oblit, ja que el seu record tan sols va romandre entre la seua família,
però fa uns pocs anys, l’Ajuntament de Vila-real va posar el seu nom a un carrer.