FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real
FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real
FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>11</strong>0<br />
Les marques <strong>de</strong>l pont <strong>de</strong> Santa Quitèria<br />
anomenat El Fadrí, nom que li ve donat<br />
per estar separat <strong>de</strong> l’edifi ci <strong>de</strong> la cocatedral<br />
<strong>de</strong> Santa Maria, aquest campanar<br />
és <strong>de</strong> propietat municipal.<br />
Una <strong>de</strong> les <strong>de</strong>pendències<br />
d’aquest campanar, concretament en la<br />
segona planta, va ser utilitzada com a<br />
presó d’eclesiàstics, a través d’una petició<br />
<strong>de</strong> l’autoritat eclesiàstica a l’autoritat<br />
civil.<br />
Continuem amb la visita i quan<br />
arribem a la planta superior, la sorpresa<br />
fou gran en <strong>de</strong>scobrir en el muntant esquerre<br />
<strong>de</strong> la porta que dóna fi a l’escala<br />
<strong>de</strong> caragol i ix a la sala <strong>de</strong> campanes<br />
una marca (fi g. 19) amb la muntanya<br />
calvari i la creu recreuada, idèntica a la<br />
<strong>de</strong> l’església parroquial d’Almenara, la<br />
<strong>de</strong> la Serra d’en Galceran en una caseta<br />
<strong>de</strong> la partida <strong>de</strong>l Coscollar i la <strong>de</strong> ferro<br />
<strong>de</strong> Bautista Carceller. Un altre misteri<br />
afegit.<br />
Fig. 19 - Creu recreuada campanar<br />
El Fadrí. Castelló<br />
Què feia aquest símbol en la part més alta <strong>de</strong>l campanar, en la sala <strong>de</strong> les campanes?<br />
Qui la va po<strong>de</strong>r <strong>real</strong>itzar? Normalment el campanar està tancat i només té lliure<br />
accés el campaner i la seua família, ja que aquests vivien en la tercera planta, habilitada<br />
com a habitatge. Però ens plantegem la hipòtesi següent: la segona planta, com hem dit,<br />
en un temps va ser presó. Entre el 2001 i el 2002, en el campanar es va <strong>real</strong>itzar una restauració.<br />
En eliminar les diferents capes <strong>de</strong> pintura en la presó va aparéixer un fresc en<br />
mal estat (en espera <strong>de</strong> restauració) que representa la Sagrada Família, on es veu la Mare<br />
<strong>de</strong> Déu, Jesús i Sant Josep. Però la importància per a aquest treball va ser l’aparició d’una<br />
inscripció <strong>real</strong>itzada per un pres, datada el 1817, data que encaixa amb l’època en què es<br />
van po<strong>de</strong>r <strong>real</strong>itzar aquests símbols.<br />
Seguint amb la nostra hipòtesi, podria haver <strong>real</strong>itzat el símbol algun clergue durant<br />
la seua estada en la presó, aprofi tant alguna eixida per a prendre l’aire i el sol en la<br />
sala <strong>de</strong> campanes? Sabem que estaven tancats amb pany i clau, com ho <strong>de</strong>mostra la grossa<br />
porta amb espiera. Però per salut, podria el reglament carcerari contemplar alguna eixida<br />
a la sala <strong>de</strong> campanes per a prendre el sol i l’aire. O si al contrari no disfrutaven d’aquest<br />
xicotet privilegi, sempre quedava el suborn a l’encarregat <strong>de</strong> vigilar el pres, ja que alguns<br />
d’ells, possiblement, disfrutaven d’una bona posició econòmica, prova d’això són els objectes<br />
apareguts en una arqueta <strong>de</strong> l’excusat, com ara culleres <strong>de</strong> plata, restes <strong>de</strong> sabates<br />
<strong>de</strong> seda o vellut, etc.