FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

110
Les marques del pont de Santa Quitèria
anomenat El Fadrí, nom que li ve donat
per estar separat de l’edifi ci de la cocatedral
de Santa Maria, aquest campanar
és de propietat municipal.
Una de les dependències
d’aquest campanar, concretament en la
segona planta, va ser utilitzada com a
presó d’eclesiàstics, a través d’una petició
de l’autoritat eclesiàstica a l’autoritat
civil.
Continuem amb la visita i quan
arribem a la planta superior, la sorpresa
fou gran en descobrir en el muntant esquerre
de la porta que dóna fi a l’escala
de caragol i ix a la sala de campanes
una marca (fi g. 19) amb la muntanya
calvari i la creu recreuada, idèntica a la
de l’església parroquial d’Almenara, la
de la Serra d’en Galceran en una caseta
de la partida del Coscollar i la de ferro
de Bautista Carceller. Un altre misteri
afegit.
Fig. 19 - Creu recreuada campanar
El Fadrí. Castelló
Què feia aquest símbol en la part més alta del campanar, en la sala de les campanes?
Qui la va poder realitzar? Normalment el campanar està tancat i només té lliure
accés el campaner i la seua família, ja que aquests vivien en la tercera planta, habilitada
com a habitatge. Però ens plantegem la hipòtesi següent: la segona planta, com hem dit,
en un temps va ser presó. Entre el 2001 i el 2002, en el campanar es va realitzar una restauració.
En eliminar les diferents capes de pintura en la presó va aparéixer un fresc en
mal estat (en espera de restauració) que representa la Sagrada Família, on es veu la Mare
de Déu, Jesús i Sant Josep. Però la importància per a aquest treball va ser l’aparició d’una
inscripció realitzada per un pres, datada el 1817, data que encaixa amb l’època en què es
van poder realitzar aquests símbols.
Seguint amb la nostra hipòtesi, podria haver realitzat el símbol algun clergue durant
la seua estada en la presó, aprofi tant alguna eixida per a prendre l’aire i el sol en la
sala de campanes? Sabem que estaven tancats amb pany i clau, com ho demostra la grossa
porta amb espiera. Però per salut, podria el reglament carcerari contemplar alguna eixida
a la sala de campanes per a prendre el sol i l’aire. O si al contrari no disfrutaven d’aquest
xicotet privilegi, sempre quedava el suborn a l’encarregat de vigilar el pres, ja que alguns
d’ells, possiblement, disfrutaven d’una bona posició econòmica, prova d’això són els objectes
apareguts en una arqueta de l’excusat, com ara culleres de plata, restes de sabates
de seda o vellut, etc.