FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

108
Les marques del pont de Santa Quitèria
Passen els anys i emprenem aquest estudi. En la recerca de símbols, en l’església
d’Almenara en trobe dos, una en cada muntant de la porta principal, però en aquests
símbols hi havia quelcom diferent de tots els estudiats fi ns al moment. Va ser una gran
sorpresa, sobre l’omega no hi havia una creu reforçada sinó la creu de la Serra d’en Galceran.
Què feia aquella creu allí? (fi g.16).
Després d’una incessant recerca en una pàgina web de la Diputació Foral de Guipúscoa
titulada GRAFIA I ORNAMENTACIÓ DE LA RETOLACIÓ BASCA estava la
creu que buscava (fi g.17). Rep el nom de creu recreuada. En veure l’interés que té aquesta
creu per al present estudi, em trasllade a la Serra d’en Galceran per a recuperar aquella
creu i fotografi ar-la per a incloure-la en aquest treball. Els anys havien passat, havien
crescut els pins i un d’ells, per alguna tempestat de vent, havia caigut sobre aquella paret
i l’havia destrossada. Vaig buscar, però, enmig de tanta pedra. Encara que va ser tot inútil.
Calia esbrinar el signifi cat d’aquesta creu i la relació que poguera tenir amb les
altres. Em pose en contacte per correu amb el bisbe de Còrdova, monsenyor Juan José
Asenjo Pelegrina (6) per a demanar-li informació sobre ambdós símbols, tant els normals
com el de la creu recreuada. Als pocs dies vaig rebre contestació en una amable carta (fi g.
18). En la mateixa, vaig rebre informació de l’arqueòloga María José Muñoz, de l’informe
de la qual es transcriuen els aspectes més interessants per a aquest estudi.
“[...] En una primera impresión podría tratarse de un “Alfa” como símbolo cristológico. Si se
analiza con más detenimiento podría tratarse de una alusión gráfi ca al monte Calvario sobre el
cual se asienta la cruz de Cristo. E incluso una fusión de ambos elementos, el alfa y el monte.”
Sobre la creu recreuada diu
“En la página sobre la grafía vasca parece más claro aún la asociación al Calvario. De cualquier
forma, sólo se trata de pistas o hipótesis que habría que contrastar con investigaciones
mucho más serias.”
Aquesta valuosíssima informació dóna força al que he escrit anteriorment, però
calia contrastar amb altres opinions. Li ensenye al reverend Gimeno Estornell la creu
recreuada i immediatament diu “Açò representa la crucifi xió de Jesucrist en la muntanya
del Calvari amb les tres creus, Jesucrist en la del centre i en les dues dels costats, el lladre
bo i el dolent.
Pareix que queda prou clara la religiositat d’aquests símbols i que no els va fer algú
per a entretenir-se. Els qui els van manar gravar sabien molt de religió, com ho demostren
les dues creus recreuades de l’església d’Almenara (fi g.16). Crec que res està fet a l’atzar.
La ubicació en les esglésies, el seu nombre, els símbols invertits. Les anomenades més
amunt com d’Almenara. Per què diferents? Però segurament relacionades amb els altres
símbols. Símbols que segons la seua posició i nombre podrien ser com un alfabet que
l’iniciat poguera llegir, ja que pensem que podria tractar-se d’una organització religiosa.