FONT número 11 - Ajuntament de Vila-real

Fèlix Quirós Candau
El motiu d’aquests símbols distribuïts per terres de les províncies de Castelló i
Terol -segurament existeixen en altres llocs com en la província de València,- pareix que
es deu a un corrent civicoreligiós, dins del si de l’Església. Cívic perquè apareix aquest
símbol en algun casalot (alguns també en la província de Terol) de gent important i inclús
de la noblesa, en l’actualitat reconvertits en edifi cis públics. La noblesa o personatges
principals normalment col·laboraven estretament amb l’Església i rebien a canvi el suport
d’aquesta. Per tal motiu, aquests senyors podrien exercir algun càrrec, dins d’aquesta
organització religiosa, amb el consegüent dret de poder tenir aquest símbol en els seus
casalots.
Què representen aquests símbols? Després de moltes consultes a sacerdots, pareix
que es tracta d’un símbol cristià. Al principi sempre vaig pensar que es tractava d’una
campana, ja que també és un símbol religiós, però no encaixava en descobrir el mateix
símbol en una “A” grega.
Calia resoldre aquest galimaties. En una entrevista amb el rector Vicente Ayet Gimeno,
li vaig mostrar dos dibuixos, el de forma de campana i el de la “A” grega, només
veure’ls, sense dubtar un instant –va dir- : està claríssim, són l’alfa i l’omega, principi i
fi de totes les coses, un símbol cristià. Ja anava encaixant el puzle, però calia continuar
aprofundint en el tema. En una visita al rectorat de l’Arxiprestal de Vila-real, consulte al
reverend Vicente Gimeno Estornell sobre aquests símbols, en veure els dibuixos va fer
el mateix comentari que el reverend Ayet Gimeno; són l’alfa i l’omega, són un símbol de
l’església, i recordava que aquests dos símbols els portava en la casulla en la seua primera
missa cantada, afegia que a aquestes lletres primera i última de l’alfabet grec es va referir
Jesucrist: “Jo sóc l’Alfa i l’Omega, diu el Senyor Déu, el que va ser, el que era i el que ve,
el Totpoderós” Apocalipsi 1.8. O també: “Jo el Senyor que sóc el primer i estaré també
en els últims” Isaïes 41.4.
Però, i les invertides, quin signifi cat podrien tenir? La hipòtesi que ens pot donar
llum és la crucifi xió de sant Pere. Aquest, en veure’s amenaçat de mort a Roma fuig, en
la seua fugida se li va aparéixer Jesucrist i Pere li pregunta la famosa frase “Quo vadis
Domine?” (On vas Senyor?) i Jesucrist li respon “vaig a què em crucifi quen novament”.
Pere entén la indirecta, aleshores torna a Roma i és crucifi cat, amb una condició, que
el crucifi quen boca per avall per a ser menys que el seu Senyor. Així va ser com el van
crucifi car. Aquests símbols invertits podrien tenir una relació amb sant Pere. En la seua
representació, quasi sempre estan a la dreta del símbol amb la creu cap amunt, com en
el cas de l’església de Sot de Ferrer o la creu de camí de la Puebla de Arenoso (fi g. 13).
Pere, en el Sant Sopar, està el segon a la dreta de Jesucrist, després de Joan. No són moltes
coincidències?
Després d’aquests testimonis, pareix més sòlida la hipòtesi sobre la religiositat
d’aquests símbols. Continuem buscant i trobem noves proves que reafi rmen aquestes teories.
Trobem un tipus de creu diferent de la creu reforçada que es troba en aquests símbols.
En la Serra d’en Galceran, fa prou anys, buscant uns petròglifs, prop d’un poblat
ibèric, en la partida del Coscollar, en una caseta de camp mig derruïda, vaig trobar una
105