DOSSIER DE PRÀCTIQUES Morfologia II Sala de dissecció: VO-055 1
DOSSIER DE PRÀCTIQUES Morfologia II Sala de dissecció: VO-055 1
DOSSIER DE PRÀCTIQUES Morfologia II Sala de dissecció: VO-055 1
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>DOSSIER</strong> <strong>DE</strong> <strong>PRÀCTIQUES</strong><br />
<strong>Morfologia</strong> <strong>II</strong><br />
<strong>Sala</strong> <strong>de</strong> <strong>dissecció</strong>: <strong>VO</strong>-<strong>055</strong><br />
1 er Quadrimestre<br />
CURS 2011-12
COR I GRANS VASOS (Estudi aïllat <strong>de</strong>l cadàver)<br />
Pericardi<br />
I<strong>de</strong>ntificar:<br />
─ Pericardi fibrós<br />
─ Pericardi serós<br />
─ Línia <strong>de</strong> reflexió <strong>de</strong>l pericardi serós (Làmina parietal i làmina visceral o epicardi)<br />
─ Cavitat pericardíaca<br />
─ Si transvers <strong>de</strong>l pericardi (entre l’aorta i el tronc pulmonar)<br />
Conformació externa <strong>de</strong>l cor<br />
I<strong>de</strong>ntificar:<br />
─ Base <strong>de</strong>l cor<br />
─ Vèrtex <strong>de</strong>l cor (punta <strong>de</strong>l ventricle esquerre)<br />
─ Escotadura <strong>de</strong>l vèrtex <strong>de</strong>l cor<br />
─ Cara auricular (esquerra)<br />
─ Cara atrial (dreta)<br />
─ Vora ventricular esquerra (caudal, pertany al ventricle esquerre)<br />
─ Vora ventricular dreta (convexa i cranial, pertany al ventricle dret)<br />
─ Solc coronari (envolta el cor indicant el límit entre els atris i els ventricles)<br />
─ Solc interventricular paraconal (<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l solc coronari <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>ix per la cara auricular)<br />
─ Solc interventricular subsinuós (<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l solc coronari <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>ix per la cara atrial)<br />
─ Septe interventricular<br />
⎧ Aorta ascen<strong>de</strong>nt<br />
─ Aorta ⎨ Arc <strong>de</strong> l’aorta<br />
⎩ Aorta <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt<br />
─ Tronc braquiocefàlic<br />
─ Artèria subclàvia esquerra<br />
─ Tronc pulmonar<br />
─ Con arteriós (dilatació <strong>de</strong>l ventricle dret on s’origina el tronc pulmonar)<br />
─ Lligament arteriós<br />
─ Vena cava cranial<br />
─ Vena cava caudal<br />
─ Venes pulmonars<br />
Conformació interna <strong>de</strong>l cor<br />
Pràctica 1 i 2<br />
I<strong>de</strong>ntificar:<br />
Atri dret<br />
─ Aurícula dreta (diverticle cec <strong>de</strong> l’atri dret)<br />
─ Músculs pectinats<br />
─ Cresta terminal (cresta muscular interna entre el si <strong>de</strong> les venes caves i l’atri dret pròpiament dit)<br />
─ Solc terminal (correspondència externa <strong>de</strong> la cresta terminal)<br />
─ Si <strong>de</strong> les venes caves<br />
─ Tubercle intervenós (cresta transversa situada entre la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong> les venes caves)<br />
─ Si coronari<br />
⎧ Fossa oval<br />
─ Septe interatrial ⎨<br />
⎩ Limbe <strong>de</strong> la fossa oval<br />
Atri esquerre<br />
─ Aurícula esquerra (diverticle cec <strong>de</strong> l’atri esquerre)<br />
─ Músculs pectinats<br />
─ Septe interatrial<br />
─ Orificis <strong>de</strong> les venes pulmonars
Pràctica 1 i 2<br />
Ventricle dret<br />
─ Orifici atrioventricular dret:<br />
Valva atrioventricular dreta o valva tricúspi<strong>de</strong>:<br />
Cúspi<strong>de</strong> parietal (vora parietal <strong>de</strong> l’orifici atrioventricular)<br />
Cúspi<strong>de</strong> septal (vora septal <strong>de</strong> l’orifici atrioventricular)<br />
Cúspi<strong>de</strong> angular (en l’angle cranial <strong>de</strong> l’orifici atrioventricular)<br />
─ Cor<strong>de</strong>s tendinoses<br />
⎧ Múscul papil·lar magne<br />
─ Músculs papil·lars ⎨ Múscul subarteriós<br />
⎩ Músculs papil·lars petits<br />
─ Trabècules carnoses<br />
─ Trabècula septomarginal<br />
─ Con arteriós (dilatació que dóna origen al tronc pulmonar)<br />
─ Cresta supraventricular (cresta carnosa que separa l’orifici atrioventricular <strong>de</strong>l con arteriós)<br />
─ Orifici <strong>de</strong>l tronc pulmonar<br />
─ Valva tronc pulmonar:<br />
Vàlvula semilunar esquerra<br />
Vàlvula semilunar dreta<br />
Vàlvula semilunar intermèdia<br />
Ventricle esquerre<br />
─ Orifici atrioventricular esquerre:<br />
Valva atrioventricular esquerra o valva mitral (bicúspi<strong>de</strong>)<br />
Cúspi<strong>de</strong> parietal (a la vora parietal <strong>de</strong> l’orifici atrioventricular)<br />
Cúspi<strong>de</strong> septal (a la vora septal <strong>de</strong> l’orifici atrioventricular)<br />
─ Cor<strong>de</strong>s tendinoses<br />
⎧ Múscul subauricular<br />
─ Músculs papil·lars ⎨<br />
⎩ Múscul subatrial<br />
─ Trabècules carnoses<br />
─ Trabècula septomarginal<br />
─ Orifici <strong>de</strong> l’aorta<br />
─ Valva aòrtica<br />
Vàlvula semilunar esquerra<br />
Vàlvula semilunar dreta<br />
Vàlvula semilunar septal<br />
─ Orificis <strong>de</strong> les aortes coronàries esquerra i dreta<br />
─ Septe interventricular<br />
Circulació coronària<br />
Tipus <strong>de</strong> circulació coronària:<br />
─ Circulació coronària <strong>de</strong> predominança esquerra (Ru i Cànids)<br />
─ Circulació coronària bilateral (Su i Eq)<br />
─ Circulació coronària variable (predominança esquerra o bilateral) (Felins)<br />
Artèries coronàries:<br />
─ Artèria coronària esquerra:<br />
Branca interventricular paraconal<br />
Branques septals<br />
Branca circumflexa (pel solc coronari)<br />
Branca intermèdia (a la vora ventricular esquerra) (Car, Su i Ru)<br />
Branca interventricular subsinuosa (espècies amb predominança esquerra)<br />
─ Artèria coronària dreta:<br />
Branca interventricular subsinuosa (Su i Eq)<br />
Branques septals
Venes <strong>de</strong>l cor:<br />
Vena magna <strong>de</strong>l cor (pel solc paraconal)<br />
Vena mitjana <strong>de</strong>l cor (pel solc subsinuós)<br />
Venes dretes <strong>de</strong>l cor (<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l ventricle dret cap a l’atri dret)<br />
Venes mínimes <strong>de</strong>l cor (a les quatre cavitats)<br />
Branca intermèdia (per la vora ventricular esquerra)<br />
Vena obliqua <strong>de</strong> l’atri esquerre (<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’atri esquerre cap al dret) (Car i Eq)<br />
Diferències entre espècies<br />
EQUIDS<br />
─ 1 % <strong>de</strong>l pes corporal (en races pura sang)<br />
─ Greix coronari groc i tou<br />
─ Cada artèria coronària té dues venes col·laterals<br />
─ Trabècules septomarginals fines<br />
─ Circulació coronària bilateral<br />
─ Arc <strong>de</strong> l’aorta: Tronc braquiocefàlic<br />
─ Vena àziga dreta (que <strong>de</strong>semboca en la vena cava cranial)<br />
REMUGANTS<br />
─ 0,4-0,6 % <strong>de</strong>l pes corporal<br />
─ Greix coronari blanc i dur<br />
─ Trabècules septomarginals gruixu<strong>de</strong>s<br />
─ Circulació coronària <strong>de</strong> predominança esquerra<br />
─ Arc <strong>de</strong> l’aorta: Tronc braquiocefàlic<br />
─ Vena àziga dreta (que <strong>de</strong>semboca en la vena cava cranial)<br />
─ Vena àziga esquerra (que <strong>de</strong>semboca en el si coronari)<br />
SUIDS<br />
─ 0,3-0,4 % <strong>de</strong>l pes corporal<br />
─ Greix coronari blanc i tou<br />
─ Vasos coronaris recoberts <strong>de</strong> “ponts musculars”<br />
─ Circulació coronària bilateral<br />
─ Arc <strong>de</strong> l’aorta: Tronc braquiocefàlic i artèria subclàvia esquerra<br />
─ Vena àziga esquerra (que <strong>de</strong>semboca en el si coronari)<br />
CARNÍ<strong>VO</strong>RS<br />
─ 0,7-0,8 % <strong>de</strong>l pes corporal<br />
─ Circulació coronària <strong>de</strong> predominança esquerra<br />
─ Arc <strong>de</strong> l’aorta: Tronc braquiocefàlic<br />
─ Vena àziga dreta (que <strong>de</strong>semboca en la vena cava cranial)<br />
─ Arc <strong>de</strong> l’aorta: Tronc braquiocefàlic i artèria subclàvia esquerra<br />
Pràctica 1 i 2
OSSOS <strong>DE</strong>L CRANI, <strong>DE</strong> LA CARA I MANDÍBULES<br />
Pràctica 3 i 4<br />
Ossos <strong>de</strong>l crani (neurocrani): occipital, parietal, interparietal, rontal, temporal, basiesfenoi<strong>de</strong>,<br />
preesfenoi<strong>de</strong> i etmoi<strong>de</strong>.<br />
Ossos <strong>de</strong> la cara (esplacnocrani): nasal, llagrimal, zigomàtic (o malar), maxil·la, incisiu (o premaxil·lar),<br />
pterigoi<strong>de</strong>, vòmer i palatí.<br />
Cara dorsal (crani i cara)<br />
• Ossos parietals<br />
• Os interparietal<br />
• Os occipital<br />
• Cresta nucal<br />
• Cresta sagital externa<br />
• Ossos frontals<br />
o Procés zigomàtic <strong>de</strong>l frontal<br />
o Orifici supraorbitari<br />
• Ossos nasals<br />
• Forat nasal ossi<br />
• Ossos incisius<br />
o Canal interincisiu (A. palatolabial)<br />
• Fossa temporal<br />
o Orificis venosos<br />
• Arc zigomàtic<br />
Cara lateral (crani i cara)<br />
• Porció timpànica <strong>de</strong>l temporal<br />
o Porus acústic extern<br />
o Meat acústic extern<br />
o Bulla timpànica<br />
o Apòfisi muscular (m. elevador <strong>de</strong>l vel <strong>de</strong>l paladar)<br />
o Canal musculotubàric (m. tensor <strong>de</strong>l vel <strong>de</strong>l paladar i trompa auditiva)<br />
• Porció petrosa <strong>de</strong>l temporal<br />
o Apòfisi mastoi<strong>de</strong><br />
o Apòfisi estiloi<strong>de</strong><br />
o Orifici estilomastoïdal (nervi facial = V<strong>II</strong>)<br />
o Orifici mastoïdal<br />
• Porció escamosa <strong>de</strong>l temporal<br />
o Apòfisi zigomàtica <strong>de</strong>l temporal<br />
o Superfície articular <strong>de</strong> la mandíbula<br />
Tubercle articular<br />
Fossa articular<br />
Apòfisi retroarticular<br />
Forat retroarticular<br />
• Òrbita<br />
o Apòfisi zigomàtica <strong>de</strong>l frontal<br />
o Apòfisi zigomàtica <strong>de</strong> la maxil·la<br />
o Apòfisi temporal <strong>de</strong>l zigomàtic<br />
o Os llagrimal<br />
Fossa <strong>de</strong>l sac llagrimal<br />
Canal nasollagrimal
Pràctica 3 i 4<br />
o Os zigomàtic<br />
o Os basioesfenoi<strong>de</strong>: Ala (cara orbitària o vèrtex <strong>de</strong> l’òrbita)<br />
Forat o forats etmoïdals (nervis i vasos etmoïdals)<br />
Canal òptic (nervi òptic = <strong>II</strong> i a. oftàlmica interna)<br />
Fissura orbitària (nervi oftàlmic, branca <strong>de</strong>l nervi trigemin = V; nervi<br />
oculomotor = <strong>II</strong>I; nervi troclear = IV; nervi abducent = VI)<br />
Canal alar<br />
• Forat alar caudal (a. maxil·lar)<br />
• Forat rodó (nervi maxil·lar, branca <strong>de</strong>l nervi trigemin = V)<br />
• Forat alar cranial (a. i nervi maxil·lars)<br />
• Fossa pterigopalatina<br />
o Forat maxil·lar (a. i nervi maxil·lar)<br />
o Forat esfenopalatí (a. i nervi esfenopalatí)<br />
o Forat palatí caudal (nervi i a. palatines majors)<br />
• Regió maxil·lar<br />
o Cresta facial<br />
o Forat infraorbitari (nervis i vasos infraorbitaris)<br />
o Procés alveolar <strong>de</strong> l’os maxil·lar<br />
o Espai interalveolar o inter<strong>de</strong>ntari (diastema)<br />
o Incisura nasoincisiva<br />
• Basioccipital<br />
o Forat magne<br />
o Còndils occipitals<br />
o Fossa condílea ventral<br />
Canal <strong>de</strong>l N. hipoglòs = X<strong>II</strong><br />
o Apòfisi paracondilar<br />
Cara ventral (crani i cara)<br />
• Cos <strong>de</strong>l basioesfenoi<strong>de</strong><br />
o Apòfisi pterigoi<strong>de</strong> <strong>de</strong>l basioesfenoi<strong>de</strong><br />
• Cos <strong>de</strong>l preesfenoi<strong>de</strong><br />
• Forat lacerat (Eq. i Su.)<br />
o Incisura jugular (N. glossofaringi = IX; n. vague = X; n. accessori = XI; a. caròtida<br />
interna; v. jugular interna)<br />
o Incisura carotídia (A. caròtida interna)<br />
o Incisura oval (N. mandibular, branca <strong>de</strong>l n. trigemin = V)<br />
o Incisura espinosa (A. meníngia mitja)<br />
• Forat jugular (Car. i Ru.)<br />
• Forat carotidi, <strong>de</strong>semboca en la fissura esfenotimpànica (Car. i Ru.)<br />
• Forat oval (Car. i Ru.)<br />
• Forat espinós (Car. i Ru.)<br />
• Coanes:<br />
o os palatí<br />
làmina horitzontal<br />
• apòfisi piramidal <strong>de</strong>l palatí<br />
làmina perpendicular<br />
o os pterigoi<strong>de</strong><br />
apòfisi ganxuda <strong>de</strong>l pterigoi<strong>de</strong><br />
o vòmer
• Regió palatina<br />
o làmina horitzontal <strong>de</strong>l palatí<br />
o apòfisi palatina <strong>de</strong> la maxil·la<br />
forat palatí major<br />
solc palatí<br />
o apòfisi palatina <strong>de</strong> l’incisiu<br />
fissura palatina<br />
canal interincisiu<br />
o Etmoi<strong>de</strong> (interior)<br />
làmina cribrosa ( nervi olfactori = I)<br />
Cara caudal (crani i cara)<br />
• Os occipital<br />
o cresta nucal<br />
o cresta occipital externa (lligament nucal)<br />
o tubercles nucals<br />
o fossa condília dorsal<br />
Mandíbula<br />
• Cos <strong>de</strong> la mandíbula:<br />
o cantell alveolar dorsal<br />
porció incisiva<br />
porció molar<br />
o cantell ventral<br />
incisura <strong>de</strong>ls vasos facials<br />
o cara bucal o lateral<br />
forat o forats mentonians<br />
o cara lingual o medial<br />
línia milohioïdal<br />
• branca <strong>de</strong> la mandíbula:<br />
o angle <strong>de</strong> la mandíbula<br />
apòfisi angular (Car)<br />
o tuberositat <strong>de</strong>l m. esternomandibular (Eq)<br />
o apòfisi coronoi<strong>de</strong><br />
o escotadura <strong>de</strong> la mandíbula<br />
o apòfisi condília<br />
cap <strong>de</strong> la mandíbula<br />
coll <strong>de</strong> la mandíbula<br />
o fossa massetèrica<br />
o fossa pterigoïdal<br />
o forat mandibular (n. alveolar inferior, branca <strong>de</strong>l n. mandibular)<br />
o canal mandibular<br />
Denticions permanents (no entra per a l’examen)<br />
Gos: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 4/4; M 2/3) = 42<br />
Gat: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 3/2; M 1/1) = 30<br />
Èquids: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 3(4) /3; M 3/3) = 40 (42)<br />
Remugants: 2 X (I 0/4; C 0/ 0(1); PM 3/3; M 3/3) = 32 (34)<br />
Suids: 2 X (I 3/3; C 1/1; PM 4/4; M 3/3) = 44<br />
Pràctica 3 i 4
DISSECCIÓ SUPERFICIAL <strong>DE</strong>L CAP<br />
Abans <strong>de</strong> procedir a retirar la pell <strong>de</strong>l cap, s’han d’observar una sèrie d’estructures<br />
Cavitat oral<br />
• rima oris (obertura oral)<br />
o llavi superior<br />
o llavi inferior<br />
o angle oral<br />
• pèls tàctils<br />
• filtrum<br />
• vestíbul oral<br />
o vestíbul labial<br />
o vestíbul bucal (boca)<br />
Cavitat nasal<br />
• nas<br />
o arrel<br />
o dors<br />
o punta<br />
• narius<br />
o orifici nasal<br />
o ales <strong>de</strong>l nas<br />
• vestíbul nasal<br />
Ull<br />
• parpella superior<br />
• parpella inferior<br />
• comissura palpebral lateral<br />
• comissura palpebral medial<br />
• angle lateral <strong>de</strong> l’ull<br />
• angle medial <strong>de</strong> l’ull<br />
• plec semilunar <strong>de</strong> la conjuntiva o tercera parpella<br />
Oïda externa<br />
• pavelló auricular (cartílag auricular)<br />
• hèlix (cantell lliure <strong>de</strong> l’orella)<br />
o cantell tràgic (rostromedial)<br />
o cantell antitràgic (caudolateral)<br />
• antitrague<br />
• trague<br />
• sac cutani marginal<br />
Pràctica 5 i 7<br />
Procedimu a retirar la pell <strong>de</strong>l cap, vorejant amb molt <strong>de</strong> compte les diferents obertures que ens trobem i<br />
respectant la fàscia superficial, per evitar perdre el mínim <strong>de</strong> músculs cutanis.
Músculs<br />
• Músculs facials<br />
Múscul esfínter superficial <strong>de</strong>l coll 1<br />
Platisma (Mm.úscul cutani <strong>de</strong> la cara) 1<br />
Múscul esfínter profund <strong>de</strong>l coll 1<br />
Múscul zigomàtic 2<br />
Múscul malar 1<br />
Múscul frontal 2<br />
Múscul elevador nasolabial 2 (medialment els dos següents músculs)<br />
Múscul caní 1<br />
Múscul elevador <strong>de</strong>l llavi superior 1<br />
Múscul orbicular <strong>de</strong> la boca 1<br />
Múscul buccinador 1<br />
Múscul <strong>de</strong>pressor <strong>de</strong>l llavi inferior (només ovella)<br />
Múscul omohioi<strong>de</strong>u omohioïdal (només ovella)<br />
Múscul esternomandibular (cabra)<br />
Múscul orbicular <strong>de</strong> l’ull 2<br />
Múscul retractor <strong>de</strong> l’angle lateral <strong>de</strong> l’ull 2<br />
Múscul elevador <strong>de</strong> l’angle medial <strong>de</strong> l’ull 2<br />
• Múscul temporal 3<br />
o Origen: fossa temporal<br />
o Inserció: apòfisi coronoi<strong>de</strong> <strong>de</strong> la mandíbula<br />
o Funció: elevador <strong>de</strong> la mandíbula<br />
• Múscul masseter 3 (porció superficial i profunda)<br />
• Múscul esternocefàlic: porció mandibular (cabra)<br />
• Múscul milohioïdal 3<br />
• Múscul geniohioïdal 4<br />
• Múscul omohioïdal (en ovella)<br />
• Múscul <strong>de</strong>pressor <strong>de</strong>l llavi inferior (en ovella)<br />
• Múscul digàstric<br />
o Ventre caudal (N. facial V<strong>II</strong>)<br />
Origen: apòfisi paracondilar <strong>de</strong> l’occipital<br />
Inserció: tendó intermedi<br />
o Ventre rostral (N. trigemin)<br />
Origen: tendó intermedi<br />
Inserció: cos <strong>de</strong> la mandíbula<br />
• Músculs auriculars 5<br />
o Músculs. auriculars rostrals<br />
Múscul zigomàticoauricular<br />
Múscul frontoescutular<br />
Múscul escutuloauricular<br />
o Músculs. auriculars dorsals<br />
Múscul interescutular<br />
Múscul parietoauricular (profunds a l’anterior)<br />
Múscul parietoescutular<br />
o Músculs. auriculars caudals<br />
Múscul cèrvicoauricular<br />
Múscul cèrvicoescutular<br />
o Músculs. auriculars ventrals<br />
Múscul parotidoauricular<br />
1. Branca bucal dorsal i branca bucal ventral <strong>de</strong>l n. facial (V<strong>II</strong>)<br />
2. N. auriculopalpebral <strong>de</strong>l n. facial (V<strong>II</strong>)<br />
3. N. mandibular, branca <strong>de</strong>l n. trigemin (V)<br />
4. N. hipoglòs (X<strong>II</strong>)<br />
5. branques <strong>de</strong>l n. facial (V<strong>II</strong>)<br />
Pràctica 5 i 7
Glàndules salivals<br />
• Glàndula paròti<strong>de</strong> i conducte parotidi<br />
• Glàndula mandibular<br />
Limfocentres<br />
• Nòduls limfàtics parotidis<br />
• Nòduls limfàtics mandibulars<br />
Nervi facial (V<strong>II</strong>)<br />
• Branca bucal dorsal<br />
• Branca bucal ventral<br />
• N.auriculopalpebral<br />
Vena jugular externa<br />
Pràctica 5 i 7<br />
• Vena maxil·lar<br />
o Vena auricular caudal<br />
o Vena temporal superficial<br />
Vena auricular rostral<br />
• Vena linguofacial<br />
o Vena lingual<br />
Arc hioïdal<br />
Branques mentonianes<br />
Vena sublingual<br />
o Vena facial<br />
Vena mentoniana<br />
Vena labial inferior<br />
Vena angular <strong>de</strong> la boca<br />
Vena facial profunda<br />
Vena infraorbitària (entra per l’orifici infraorbitari. Per aquest orifici<br />
surt l’a A. i el N. infraorbitaris)<br />
Vena labial superior<br />
Vena nasal lateral<br />
Vena nasal dorsal<br />
Vena angular <strong>de</strong> l’ull
DISSECCIÓ PROFUNDA <strong>DE</strong>L CAP<br />
Pràctica 8 i 9<br />
Desinseriu <strong>de</strong> la mandíbula els músculs digàstric, milohioïdal i masseter. Talleu el cos <strong>de</strong> la mandíbula<br />
rostralment, a l’altura <strong>de</strong>ls orificis mentonians i <strong>de</strong>sarticuleu-la a l’altura <strong>de</strong> l’articulació<br />
temporomandibular.<br />
Músculs<br />
• Músculs mastegadors<br />
o Múscul masseter<br />
o Múscul temporal<br />
o Múscul pterigoïdal medial<br />
o Múscul pterigoïdal lateral<br />
o Múscul digàstric (ventre rostral)<br />
• Músculs <strong>de</strong> la llengua<br />
o Múscul genioglòs<br />
o Múscul hioglòs<br />
o Múscul estiloglòs<br />
• Músculs hioïdals<br />
o Múscul milohioïdal (nervi mandibular (branca <strong>de</strong>l V))<br />
o Múscul geniohioïdal (nervi hipoglòs (X<strong>II</strong>))<br />
o Múscul esternohioïdal (nervis cervicals i nervi accessori (XI))<br />
o Múscul tirohioïdal (nervis cervicals i nervi accessori (XI))<br />
o Múscul estilohioïdal (nervi facial (V<strong>II</strong>))<br />
• Músculs faringis (nervi glossofaringi (IX) i nervi vague (X))<br />
o Múscul hiofaringi<br />
o Múscul tirofaringi<br />
o Múscul cricofaringi<br />
Glàndules salivals<br />
Nervis<br />
• Glàndula zigomàtica<br />
• Glàndula sublingual monostomàtica i conducte sublingual major<br />
• Glàndula sublingual polistomàtica<br />
• Conducte mandibular<br />
• Nervi mandibular (branca <strong>de</strong>l V)<br />
o Nervi alveolar inferior<br />
o Nervi lingual<br />
o Nervi sublingual<br />
o Nervi bucal<br />
• Nervi hipoglòs (X<strong>II</strong>)<br />
• Nervi vague (X)
Artèria caròtida comuna<br />
• Artèria caròtida interna<br />
• Artèria caròtida externa<br />
o Artèria occipital<br />
o Artèria lingual<br />
o Artèria facial<br />
Artèria labial inferior<br />
Artèria angular <strong>de</strong> la boca<br />
Artèria labial superior<br />
o Artèria auricular caudal<br />
o Artèria temporal superficial<br />
Artèria transversa <strong>de</strong> la cara<br />
Artèria auricular rostral<br />
Aa. palpebrals laterals<br />
o Artèria maxil·lar<br />
Artèria infraorbitària<br />
Artèria alveolar inferior<br />
Artèries palpebrals medials<br />
Branques mentals o mentonianes<br />
Artèries nasal lateral<br />
Pràctica 8 i 9
FARINGE, LARINGE I LLENGUA<br />
Pràctica 10 i 11<br />
Faringe<br />
La faringe és la unió musculomembranosa <strong>de</strong>ls tractes respiratori i digestiu. Està situada entre les cavitats<br />
nasal i oral rostralment, i l’esòfag i la laringe caudalment.<br />
Cavitat faríngia<br />
• Nasofaringe (porció nasal <strong>de</strong> la faringe)<br />
Situada caudodorsal, s’estén <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les coanes fins a l’orifici interfaringi.<br />
o Paladar tou (vel <strong>de</strong>l paladar)<br />
o Arc palatofaringi (plec <strong>de</strong> la mucosa que s’estén <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l paladar tou vorejant l’orifici<br />
intrafaringi)<br />
o Orifici faringi <strong>de</strong> la trompa auditiva o d’Eustaqui<br />
o Orifici intrafaringi (comunicació entre la nasofaringe i la laringofaringe)<br />
• Orofaringe (porció oral <strong>de</strong> la faringe)<br />
S’estén <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’istme <strong>de</strong> la gola fins a la base <strong>de</strong> l’epiglotis.<br />
o Arc palatoglòs (plec <strong>de</strong> la mucosa que s’estén <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l paladar tou fins a la llengua.)<br />
o Plec glossoepiglòtic medial<br />
o Val·lècula epiglòtica<br />
o Plecs glossoepiglòtics laterals<br />
• Laringofaringe (porció laríngia <strong>de</strong> la tràquea)<br />
Situada caudoventral, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’epliglotis fins a l’esòfag.<br />
Cartílags laringis<br />
o Recessos piriformes<br />
o Vestíbul esofàgic<br />
Cartílag epiglòtic<br />
— cara lingual<br />
— cara laríngia<br />
— vèrtex<br />
— base<br />
Laringe<br />
Cartílag tiroi<strong>de</strong><br />
— làmines esquerra i dreta<br />
— banya rostral (s’articula amb l’hioi<strong>de</strong>)<br />
— fissura tiroïdal<br />
— banya caudal (s’articula amb el cartílag cricoi<strong>de</strong>)<br />
— prominència laríngia<br />
— escotadura tiroïdal cranial (re)<br />
— escotadura tiroïdal caudal<br />
Cartílag cricoi<strong>de</strong><br />
— arc <strong>de</strong>l cartílag cricoi<strong>de</strong><br />
— làmina <strong>de</strong>l cartílag cricoi<strong>de</strong><br />
— cresta mitjana
Cartílag aritenoi<strong>de</strong><br />
— cara lateral<br />
— cara medial<br />
— apòfisi vocal<br />
— apòfisi corniculada<br />
— apòfisi cuneïforme (car)<br />
— cartílag interaritenoi<strong>de</strong> (car i su)<br />
Músculs <strong>de</strong> la laringe<br />
— Múscul cricotiroïdal<br />
— Múscul cricoaritenoïdal dorsal<br />
— Múscul cricoaritenoïdal lateral<br />
— Múscul aritenoïdal transvers<br />
— Múscul tiroaritenoïdal<br />
— Múscul vocal (car i eq)<br />
— Múscul ventricular (car i eq)<br />
— Múscul hioepiglòtic<br />
Lligaments<br />
— Membrana tirohioïdal<br />
— Lligament cricotiroïdal<br />
— Lligament cricotraqueal<br />
Cavitat laríngia<br />
— Epiglotis<br />
— Entrada <strong>de</strong> la laringe<br />
Tubercle corniculat<br />
Tubercle cuneiforme (car)<br />
Plec aritenoepiglòtic<br />
Escotadura interaritenoïdal<br />
— Vestíbul <strong>de</strong> la laringe<br />
recés laringi mitjà<br />
— Plec vestibular (car i eq)<br />
— Ventricle laringi (car, eq i su)<br />
— Plec vocal<br />
— Glotis<br />
— Cavitat infraglòtica<br />
— Tirohioi<strong>de</strong><br />
— Basihioi<strong>de</strong><br />
apòfisi lingual (re i eq)<br />
— Ceratohioi<strong>de</strong><br />
— Epihioi<strong>de</strong><br />
— Estilohioi<strong>de</strong><br />
— Timpanohioi<strong>de</strong><br />
Aparell hioïdal<br />
Pràctica 10 i 11
Llengua<br />
— arrel <strong>de</strong> la llengua<br />
— cos <strong>de</strong> la llengua<br />
— dors <strong>de</strong> la llengua<br />
— solc medià <strong>de</strong> la llengua (car)<br />
— fossa lingual (bo)<br />
— torus lingual (re)<br />
— vèrtex <strong>de</strong> la llengua<br />
— cara ventral<br />
— fre lingual<br />
— recés sublingual lateral<br />
— llisa (car)<br />
— papil·les linguals<br />
— mecàniques<br />
— filiformes (cornifica<strong>de</strong>s en ungulats)<br />
— còniques<br />
— lenticulars (re)<br />
— gustatives<br />
— fungiformes<br />
— valla<strong>de</strong>s<br />
— folia<strong>de</strong>s (car, eq i su)<br />
— tonsil·les<br />
— tonsil·la lingual (tots)<br />
— tonsil·la <strong>de</strong>l vel <strong>de</strong>l paladar (tots)<br />
— tonsil·la palatina (absent en suids)<br />
— tonsil·la paraepiglòtica (només en suids)<br />
Pràctica 10 i 11
TRÀQUEA I PULMONS<br />
Tràquea<br />
— Cartílags traqueals (oberts dorsalment)<br />
— Múscul traqueal (unint els cartílags dorsalment; en carnívors és extern)<br />
— Lligaments anulars (teixit conjuntiu entre els cartílags traqueals)<br />
— Bifurcació <strong>de</strong> la tràquea (principi <strong>de</strong>ls bronquis esquerre i dret)<br />
— Carina traqueal (cresta <strong>de</strong> la bifurcació <strong>de</strong> la tràquea)<br />
Bronquis<br />
— Bronquis principals (esquerre i dret)<br />
— Bronquis lobulars<br />
— Bronqui traqueal (su i re)<br />
— Bronquis segmentaris (dorsals, ventrals, medials i laterals)<br />
Pulmons<br />
— Base <strong>de</strong>l pulmó<br />
— Vèrtex <strong>de</strong>l pulmó<br />
— Cara costal:<br />
— Impressions costals<br />
— Cara medial:<br />
— Porció vertebral<br />
— Porció mediastínica:<br />
— Impressió cardíaca<br />
— Impressió aòrtica<br />
— Impressió esofàgica<br />
— Cara diafragmàtica<br />
— Cares interlobulars<br />
— Cantell dorsal<br />
— Cantell ventral<br />
— Cantell basal (entre la cara diafragmàtica i la cara costal)<br />
— Hílum (hil) <strong>de</strong>l pulmó (bronquis, artèries i venes pulmonars)<br />
— Cissura interlobular cranial (pulmó dret)<br />
— Escotadura cardíaca <strong>de</strong>l pulmó dret<br />
— Escotadura cardíaca <strong>de</strong>l pulmó esquerre<br />
— Solc <strong>de</strong> la vena cava caudal (pulmó dret)<br />
Lobulació pulmonar<br />
— Pulmó dret:<br />
— Lòbul cranial:<br />
— Porció cranial (re)<br />
— Porció caudal (re)<br />
— Lòbul intermedi (no en eq)<br />
— Lòbul accessori<br />
— Lòbul caudal<br />
— Pulmó esquerre:<br />
— Lòbul cranial:<br />
— Porció cranial (no en eq)<br />
— Porció caudal (no en eq)<br />
— Lòbul caudal<br />
Limfocentre bronquial<br />
— Nòduls limfàtics traqueobronquials<br />
— Cranials (ventrals presents en re i su)<br />
— Esquerres<br />
— Drets (inconstants en re, absents en ov)<br />
— Mitjans (dorsals, inconstants en re, absents en ov)<br />
— Nòduls limfàtics pulmonars<br />
Pràctica 12
CAVITAT TORÀCICA I<br />
Pràctica 13<br />
• Reclineu dorsalment la pell <strong>de</strong> la regió i <strong>de</strong> l’extremitat toràcica. A continuació seccioneu els músculs<br />
que mantenen l’extremitat fixada (músculs pectorals, múscul serrat ventral, etc.). Un cop separada<br />
l’extremitat s’ha <strong>de</strong> tallar <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la segona a la penúltima costelles dorsalment, i els cartílags costals<br />
ventralment.<br />
— Múscul transvers <strong>de</strong>l tòrax<br />
O: Estèrnum<br />
I: Articulació costocondral<br />
F: Espiratori<br />
— Fàscia endotoràcica (teixit conjuntiu que revesteix les parets <strong>de</strong> la cavitat toràcica)<br />
— Pleura<br />
— Pleura pulmonar (coberta serosa que embolcalla el pulmó)<br />
— Pleura parietal:<br />
— Pleura mediastínica<br />
Pleura pericàrdica<br />
— Pleura costal<br />
— Pleura diafragmàtica<br />
— Cavitat pleural<br />
— Cúpula pleural<br />
— Recessos pleurals:<br />
— Recés costodiafragmàtic (entre la pleura costal i la diafragmàtica)<br />
— Recés costomediastínic (entre la pleura costal i la mediastínica)<br />
— Recés lumbodiafragmàtic<br />
• Retireu el pulmó esquerre. Per fer això haureu <strong>de</strong> seccionar totes les estructures que entren per<br />
l’hílum pulmonar.<br />
— Mediastí<br />
— Mediastí cranial (cranial al pericardi, conté grans vasos, tràquea i esòfag)<br />
— Mediastí caudal (caudal al pericardi, conté l’aorta i l’esòfag)<br />
— Mediastí medià (conté el cor)<br />
— Mediastí dorsal (entre el pericardi i les vèrtebres)<br />
— Mediastí ventral (entre el pericardi i l’estèrnum)<br />
— Plec <strong>de</strong> la vena cava (<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l pericardi al diafragma, conté la vena cava caudal)<br />
Diafragma<br />
— Porció lumbar<br />
— Pilar dret<br />
— Pilar esquerre<br />
— Hiat esofàgic<br />
— Hiat aòrtic<br />
— Porció costal<br />
— Porció esternal<br />
— Centre tendinós (entre les porcions lumbar, costal i esternal)<br />
— Orifici <strong>de</strong> la vena cava
CAVITAT TORÀCICA <strong>II</strong><br />
Artèries<br />
— Arc <strong>de</strong> l’aorta<br />
— Tronc braquiocefàlic<br />
— Tronc bicarotidi<br />
— Artèria caròti<strong>de</strong> comuna (esquerra)<br />
— Artèria caròti<strong>de</strong> comuna (dreta)<br />
— Artèria subclàvia (dreta)<br />
— Artèria subclàvia (esquerra) en remugants s’origina en el tronc braquiocefàlic<br />
— Artèria vertebral<br />
— Tronc costocervical<br />
— Artèria intercostal dorsal I<br />
— Artèria escapular dorsal<br />
— Artèria cervical profunda<br />
— Artèria toràcica interna:<br />
— Branques intercostals ventrals<br />
— Artèria cervical superficial<br />
— Artèria axil·lar<br />
— Aorta <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt<br />
— Aa. intercostals dorsals<br />
— A. broncoesofàgiques<br />
— A. pulmonar (esquerra)<br />
— Vena cava cranial<br />
— Vena toràcica interna<br />
— Venes braquiocefàliques (esquerra i dreta)<br />
— Vena costocervical (esquerra)<br />
— Vena subclàvia<br />
— Vena jugular externa<br />
— Vena àziga dreta<br />
— Vena intercostals dorsals<br />
— Venes broncoesofàgiques<br />
— Vena cava caudal<br />
— Venes pulmonars (esquerres)<br />
— Tronc simpàtic (esquerre)<br />
— Ganglis <strong>de</strong>l tronc simpàtic<br />
— Gangli cervicotoràcic (estrellat)<br />
— Nansa subclàvia<br />
— Gangli cervical mitjà<br />
— Plexes cardíac, esofàgic i pulmonar<br />
— Tronc vagosimpàtic<br />
— Nervi vague (X) (esquerre)<br />
— Nervi laringi recurrent<br />
— Tronc vagal dorsal<br />
— Tronc vagal ventral<br />
— Nervi frènic (esquerre)<br />
Venes<br />
Nervis<br />
Pràctica 14 y 15
Limfàtic<br />
— Timus (en animals joves)<br />
— Conducte toràcic<br />
— Limfocentre toràcic dorsal<br />
— Nòduls limfàtics intercostals<br />
— Nòduls limfàtics toràcics aòrtics (no hi solen ser en carnívors)<br />
— Limfocentre toràcic ventral:<br />
— Nòduls limfàtics esternals cranials<br />
— Nòduls limfàtics esternals caudals<br />
— Limfocentre mediastínic:<br />
— Nòduls limfàtics mediastínics cranials<br />
— Nòduls limfàtics mediastínics mitjos (en remugants)<br />
— Nòduls limfàtics mediastínics caudals (en remugants)<br />
— Limfocentre bronquial:<br />
— Nòduls limfàtics traqueobronquials esquerres<br />
comparació entre espècies: gos/ovella<br />
Pràctica 14 y 15
Estómac monocavitari<br />
ESTÓMAC<br />
Pràctica 19<br />
— Cara parietal (es relaciona amb la paret abdominal i amb el fetge)<br />
— Cara visceral (es relaciona amb les nanses intestinals)<br />
— Curvatura major <strong>de</strong> l’estómac<br />
— Curvatura menor <strong>de</strong> l’estómac<br />
— escotadura angular (entre el cos <strong>de</strong> l’estómac i la porció pilòrica)<br />
— Porció cardíaca (regió al voltant <strong>de</strong> l’entrada <strong>de</strong> l’esòfag)<br />
— orifici cardíac<br />
— escotadura cardíaca (entre l’esòfag i el fons <strong>de</strong> l’estómac)<br />
— Fundus gàstric (sac cec a l’esquerra <strong>de</strong> la porció cardíaca)<br />
— sac cec <strong>de</strong> l’estómac (èquids)<br />
— diverticle <strong>de</strong> l’estómac (suids)<br />
— Cos <strong>de</strong> l’estómac (la porció principal <strong>de</strong> l’estómac)<br />
— solc <strong>de</strong> l’estómac (en la curvatura menor, la continuació a la mucosa gàstrica <strong>de</strong> la gotera<br />
esofàgica)<br />
— Porció pilòrica (entre l’escotadura angular i el pílor)<br />
— antre pilòric (porció més àmplia)<br />
— pílor (constricció distal que conté l’esfínter)<br />
— orifici pilòric<br />
— torus pilòric (suids)<br />
— Mucoses:<br />
— porció aglandular (èquids i suids):<br />
— cantell plegat (límit sinuós entre la mucosa aglandular i la glandular)<br />
— porció glandular:<br />
— plecs gàstrics (plecs <strong>de</strong> la mucosa generalment longitudinals)<br />
Estómac policavitari<br />
Rumen<br />
— Cara parietal (esquerra, es relaciona amb la paret abdominal)<br />
— Cara visceral (dreta, es relaciona amb les nanses intestinals)<br />
— Atri <strong>de</strong>l rumen (sac cranial)<br />
— Sac dorsal:<br />
— sac cec caudodorsal<br />
— Sac ventral:<br />
— recés <strong>de</strong>l rumen (cranial)<br />
— sac cec caudoventral<br />
— solc cranial (entre l’atri <strong>de</strong>l rumen i el recés <strong>de</strong>l rumen)<br />
— solc caudal (entre els sacs cecs dorsal i ventral)<br />
— solc longitudinal dret (pilar longitudinal dret)<br />
— solc longitudinal esquerre (pilar longitudinal esquerre)<br />
— orifici intraruminal (entre sac dorsal i sac ventral)<br />
— solc coronari dorsal (pilar coronari dorsal) entre el sao dorsal i el sac cec caudodorsal<br />
— solc coronari ventral (pilar coronari ventral) entre el sac ventral i el sac cec caudoventral<br />
— solc ruminoreticular (plec ruminoreticular):<br />
— orifici ruminoreticular<br />
— papil·les <strong>de</strong>l rumen
Reticle (bonet)<br />
Llibret<br />
Quall<br />
— curvatura major<br />
— curvatura menor<br />
— solc <strong>de</strong>l reticle<br />
— orifici reticuloomàsic<br />
— cel·les <strong>de</strong>l reticle<br />
— crestes <strong>de</strong>l reticle<br />
— papil·les <strong>de</strong>l reticle<br />
— cos <strong>de</strong>l llibret<br />
— coll <strong>de</strong>l llibret (orifici reticuloomàsic)<br />
— solc <strong>de</strong>l llibret<br />
— orifici omasoabomàsic<br />
— recessos interlaminars<br />
— papil·les <strong>de</strong>l llibret<br />
— cara parietal (es relaciona amb la paret abdominal)<br />
— cara visceral (es relaciona amb el rumen)<br />
— curvatura major<br />
— curvatura menor<br />
— fundus <strong>de</strong>l quall<br />
— cos <strong>de</strong>l quall<br />
— porció pilòrica:<br />
— pílor<br />
— orifici pilòric<br />
— torus pilòric<br />
— vels <strong>de</strong>l quall<br />
— plecs espirals <strong>de</strong>l quall<br />
Pràctica 19
— cara diafragmàtica:<br />
— solc <strong>de</strong> la vena cava<br />
— cara visceral:<br />
— fossa <strong>de</strong> la vesícula biliar<br />
— cissura <strong>de</strong>l lligament rodó<br />
— porta <strong>de</strong>l fetge<br />
— impressió esofàgica<br />
— impressió gàstrica<br />
— impressió duo<strong>de</strong>nal<br />
— impressió renal (no en su.)<br />
— cantell dorsal<br />
— cantell ventral:<br />
— escotadures interlobulars<br />
— cantell dret<br />
— cantell esquerre<br />
Lòbuls <strong>de</strong>l fetge<br />
— lòbul dret:<br />
— lòbul lateral dret (car, su)<br />
— lòbul medial dret (car, su)<br />
— lòbul esquerre:<br />
— lòbul lateral esquerre (car, su, eq)<br />
— lòbul medial esquerre (car, su, eq)<br />
— lòbul quadrat<br />
— lòbul caudat<br />
— procés papil·lar (car, re)<br />
— procés caudat<br />
Conductes biliars<br />
— conducte cístic<br />
— vesícula biliar:<br />
— fons <strong>de</strong> la vesícula biliar<br />
— cos <strong>de</strong> la vesícula biliar<br />
— coll <strong>de</strong> la vesícula biliar<br />
— conducte colèdoc<br />
Lligaments <strong>de</strong>l fetge<br />
— lligament falciforme<br />
— lligament rodó <strong>de</strong>l fetge<br />
— lligament coronari<br />
— lligament triangular dret<br />
— lligament triangular esquerre<br />
— cara parietal<br />
— cara visceral<br />
— hílum (hil) <strong>de</strong> la melsa<br />
— cara renal<br />
— cara gàstrica<br />
— cara intestinal<br />
— extremitat dorsal<br />
— extremitat ventral<br />
— túnica serosa<br />
FETGE<br />
MELSA<br />
Pràctica 20
CAVITAT ABDOMINAL<br />
Pràctica 21, 23 y 24<br />
Obertura <strong>de</strong> la cavitat abdominal: secció <strong>de</strong> la línia alba <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l cartílag xifoi<strong>de</strong> fins al pubis. Talleu la<br />
paret abdominal seguint els arcs costals. I<strong>de</strong>ntifiqueu la topografia visceral: fetge, estómac, melsa,<br />
pàncrees, intestí prim, intestí gruixut, bufeta <strong>de</strong> l’orina, ronyons i òrgans genitals interns.<br />
• Duodè<br />
Intestí prim<br />
— porció cranial: entre el pílor i la flexura duo<strong>de</strong>nal cranial<br />
— flexura duo<strong>de</strong>nal cranial<br />
— porció <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt: entre les flexures duo<strong>de</strong>nal cranial i duo<strong>de</strong>nal caudal<br />
— flexura duo<strong>de</strong>nal caudal<br />
— porció transversa (porció caudal)<br />
— porció ascen<strong>de</strong>nt: entre la porció transversa i la flexura duo<strong>de</strong>nojejunal<br />
— flexura duo<strong>de</strong>nojejunal<br />
Visualitzeu la papil·la duo<strong>de</strong>nal major i la menor mitjançant la secció <strong>de</strong> l’intestí a l’altura <strong>de</strong>l duodè<br />
<strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt, a la zona <strong>de</strong> contacte amb el lòbul dret <strong>de</strong>l pàncrees.<br />
— papil·la duo<strong>de</strong>nal major: <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l conducte colèdoc i <strong>de</strong>l conducte pancreàtic<br />
— papil·la duo<strong>de</strong>nal menor: <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong>l conducte pancreàtic accessori<br />
• Pàncrees<br />
— lòbul dret<br />
— cos<br />
— lòbul esquerre<br />
• Jejú<br />
Entre la flexura duo<strong>de</strong>nojejunal i l’ili.<br />
• Ili<br />
Dissequeu la papil·la ileal, projecció <strong>de</strong>l final <strong>de</strong> l’ili a la llum <strong>de</strong> l’intestí gruixut, i els orificis ileal<br />
i cecocòlic.<br />
• Cec<br />
base <strong>de</strong>l cec<br />
cos <strong>de</strong>l cec<br />
vèrtex <strong>de</strong>l cec<br />
• Còlon<br />
en carnívors<br />
— Còlon ascen<strong>de</strong>nt<br />
Flexura còlica dreta<br />
— Còlon transvers<br />
Flexura còlica esquerra<br />
— Còlon <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt<br />
en remugants<br />
— Còlon ascen<strong>de</strong>nt<br />
nansa proximal<br />
nansa espiral<br />
Intestí gruixut
girs centrípets<br />
flexura central<br />
girs centrífugs<br />
nansa distal<br />
— Còlon transvers<br />
— Còlon <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt<br />
• Recte<br />
— Ampolla rectal: eixamplament <strong>de</strong> la porció terminal <strong>de</strong>l recte<br />
Peritoneu<br />
Pràctica 21, 23 y 24<br />
Membrana serosa que recobreix la cavitat abdominal, pelviana i escrotal. Es distingeixen una túnica<br />
serosa i una tela subserosa, que presenta teixit adipós.<br />
— Peritoneu parietal<br />
— Peritoneu visceral<br />
— Cavitat peritoneal<br />
— Bossa omental<br />
— Orifici omental (epiploic)<br />
— Recés caudal <strong>de</strong> l’oment<br />
— Oment major (epipló major): sac <strong>de</strong>l peritoneu entre els intestins i la paret ventral <strong>de</strong> l’abdomen<br />
— Paret superficial<br />
— Paret profunda<br />
— Lligament gastroesplènic: <strong>de</strong> l’estómac a la melsa<br />
— Lligament gastrofrènic: <strong>de</strong>l fundus <strong>de</strong> l’estómac al diafragma<br />
— Lligament frenicoesplènic: <strong>de</strong>l diafragma a la melsa<br />
— Vel omental: en carnívors, part <strong>de</strong>l peritoneu que comunica la paret profunda <strong>de</strong> l’oment<br />
major amb el mesocòlon <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt<br />
— Recés supraomental (remugants)<br />
— Oment menor (epipló menor): comunica la curvatura menor <strong>de</strong> l’estómac i la porció cranial <strong>de</strong>l<br />
duodè amb la cara visceral <strong>de</strong>l fetge<br />
— Lligament hepatogàstric<br />
— Lligament hepatoduo<strong>de</strong>nal<br />
— Lligaments <strong>de</strong>l fetge<br />
— Lligament hepatorenal<br />
— Lligament falciforme <strong>de</strong>l fetge<br />
— Mesoduodè<br />
— Mesenteri<br />
— Mesojejú<br />
— Mesoili<br />
— Mesocòlon ascen<strong>de</strong>nt<br />
— Mesocòlon transvers<br />
— Mesocòlon <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt<br />
— Mesorecte<br />
— Plec duo<strong>de</strong>nocòlic<br />
— Plec ileocecal<br />
— Plec cecocòlic (carnívors)<br />
— Plec intercecal (carnívors)<br />
Secció <strong>de</strong>l duodè: es realitza una lligadura doble a l’altura <strong>de</strong>l duodè <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt a l’extrem caudal <strong>de</strong>l<br />
lòbul dret <strong>de</strong>l pàncreas. Es talla entre les dues lligadures.
Pràctica 21, 23 y 24<br />
Secció <strong>de</strong>l còlon: es realitza una lligadura doble a l’altura <strong>de</strong>l còlon <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt on el còlon penetra cap<br />
a la cavitat pelviana. Es talla entre les dues lligadures.<br />
Dissecció <strong>de</strong> l’artèria i la vena mesentèrica cranial a l’altura <strong>de</strong> l’arrel <strong>de</strong>l mesenteri.<br />
Secció <strong>de</strong>l mesenteri i <strong>de</strong>ls mesos <strong>de</strong>l duodè i <strong>de</strong>l còlon. Extracció <strong>de</strong> la massa intestinal.<br />
Visualització <strong>de</strong> la papil·la duo<strong>de</strong>nal major en el duodè <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt: <strong>dissecció</strong> <strong>de</strong>l conducte colèdoc fins<br />
a localitzar la zona en què està en contacte amb el duodè. Secció longitudinal (3-4 cm) <strong>de</strong>l duodè en el<br />
seu cantell lliure, obertura <strong>de</strong>l duodè i localització <strong>de</strong> la papil·la duo<strong>de</strong>nal amb el seu orifici.<br />
Visualització <strong>de</strong> l’orifici ileal i <strong>de</strong> l’orifici cecocòlic: lligadura a l’altura <strong>de</strong> l’ili on acaba el lligament<br />
ileocecal, lligadura <strong>de</strong>l còlon a l’altura <strong>de</strong> la flexura còlica dreta. Secció longitudinal <strong>de</strong> l’intestí entre<br />
les dues lligadures. Observeu la papil·la ileal que comunica l’ili amb el còlon <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt, i l’orifici<br />
cecocòlic situat al còlon ascen<strong>de</strong>nt i que comunica amb el cec.<br />
Vasos sanguinis<br />
Dissecció <strong>de</strong> les artèries celíaca i mesentèrica cranial<br />
Secció <strong>de</strong> les tres últimes costelles a l’altura <strong>de</strong> la inserció <strong>de</strong>l múscul iliocostal en el gos. Secció <strong>de</strong>ls<br />
músculs intercostals en el novè espai intercostal. Aquesta maniobra permet moure el diafragma en<br />
direcció caudal per visualitzar el hiatus aòrtic i en direcció cranial per observar l’origen <strong>de</strong> l’artèria<br />
celíaca i mesentèrica cranial.<br />
Dissequeu l’artèria celíaca i mesentèrica cranial eliminant, a l’altura <strong>de</strong>l pilar esquerre <strong>de</strong>l diafragma, el<br />
plexe celíac i el mesenteri cranial respectivament.<br />
Localitzeu i dissequeu la glàndula adrenal esquerra. Per la seva cara lateral creua la vena frènica caudal.<br />
En el cas <strong>de</strong> l’ovella s’ha <strong>de</strong> tallar l’arc costal prop <strong>de</strong> l’origen, s’ha <strong>de</strong> separar la melsa <strong>de</strong>l diafragma i<br />
s’ha <strong>de</strong> fer <strong>de</strong>scendir el rumen per po<strong>de</strong>r dissecar les artèries celíaca i mesentèrica cranial. A vega<strong>de</strong>s<br />
aquestes dues artèries po<strong>de</strong>n originar-se com un tronc comú <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’aorta abdominal.<br />
Aorta abdominal<br />
— A. frènica caudal i abdominal cranial<br />
— A. celíaca (esòfag, estómac, fetge i pàncrees):<br />
CARNÍ<strong>VO</strong>RS<br />
— A. gàstrica esquerra<br />
— Branques esofàgiques<br />
— A. hepàtica<br />
— Branques hepàtiques<br />
— A. cística<br />
— A. gàstrica dreta<br />
— A. gastroduo<strong>de</strong>nal<br />
— A. pancreaticoduo<strong>de</strong>nal<br />
— A. gastroepiploica<br />
— A. esplènica<br />
— Branques pancreàtiques<br />
— Aa. gàstriques curtes<br />
— A. gastroepiploica esquerra<br />
REMUGANTS<br />
— A. gàstrica esquerra<br />
— A. gastroepiploica esquerra<br />
— A. hepàtica<br />
— Branques hepàtiques<br />
— A. cística<br />
— A. gàstrica dreta<br />
— A. gastroduo<strong>de</strong>nal<br />
— A. pancreaticoduo<strong>de</strong>nal<br />
— A. gastroepiploica<br />
— A. esplènica<br />
— A. ruminal dreta<br />
— A. ruminal esquerra
— A. mesentèrica cranial (pàncrees, duodè, jejú, ili, cec i còlon)<br />
— A. pancreaticoduo<strong>de</strong>nal caudal<br />
— A.. jejunals<br />
— A. ileocòlica<br />
— A. mesentèrica caudal (còlon <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt i recte)<br />
— A. còlica esquerra<br />
— A. rectal cranial<br />
VENES<br />
Vena cava caudal<br />
Vena porta<br />
NERVIS<br />
Venes frèniques caudals<br />
Venes hepàtiques<br />
Vena abdominal cranial<br />
Venes lumbars<br />
Vena rectal caudal<br />
Vena gastroduo<strong>de</strong>nal<br />
Vena esplènica<br />
Vena mesentèrica cranial<br />
Vena mesentèrica caudal<br />
Vena rectal cranial<br />
Plexe aòrtic abdominal: Sistema nerviós autònom<br />
LIMFOCENTRES<br />
— Limfocentre celíac<br />
— Limfocentre mesentèric cranial<br />
— Nòduls limfàtics jejunals<br />
— Limfocentre mesentèric caudal<br />
Pràctica 21, 23 y 24
RONYÓ<br />
Pràctica 26<br />
Els ronyons estan coberts per la fàscia renal, sota <strong>de</strong> la qual trobem una coberta doble, primer la<br />
càpsula adiposa i immediatament a sota la càpsula fibrosa. Depenent <strong>de</strong>l grau <strong>de</strong> fusió <strong>de</strong>ls lòbuls<br />
renals <strong>de</strong> l’embrió, trobem ronyons en forma <strong>de</strong> raïm (per exemple el cas <strong>de</strong>ls cetacis). Parlaríem <strong>de</strong><br />
ronyons lobulats, quan aquesta lobulació és visible <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’exterior, com és el cas <strong>de</strong>ls bòvids. Són<br />
ronyons unificats quan la fusió és completa, tant externament com internament; és el ronyó <strong>de</strong>ls<br />
carnívors i petits remugants. Es parla <strong>de</strong> ronyons <strong>de</strong> transició, quan la lobulació es manté a la medul·la<br />
però no a l’altura cortical.<br />
<strong>Morfologia</strong> externa<br />
— Cantell lateral: convex<br />
— Cantell medial: còncau, aquí trobem:<br />
— Hilum renal: lloc per on surt l’urèter i entra el paquet vasculonerviós<br />
— Sinus renal: cavitat <strong>de</strong>l ronyó on es troba l’hilum, conté greix i teixit conjuntiu<br />
— Cara ventral<br />
— Cara dorsal<br />
— Extremitat cranial<br />
— Extremitat caudal<br />
— Càpsula adiposa<br />
— Càpsula fibrosa<br />
— Lòbuls renals: externament només són visibles en bòvids<br />
<strong>Morfologia</strong> interna<br />
— Lòbuls renals: internament es corresponen amb una piràmi<strong>de</strong> renal i la seva escorça renal<br />
corresponent; estan dividits internament en suids i en l’home, externament en bòvids i cetacis.<br />
— Escorça renal: és la porció externa <strong>de</strong>l ronyó, d’aspecte granulós, on trobem els corpuscles renals,<br />
que formen els lobels corticals.<br />
— Lobels corticals:<br />
— Porció convoluta: s’hi localitzen els corpuscles renals (glomèruls) i els tubs contorts.<br />
— Porció radiada: es correspon amb els túbuls rectes, que es prolongaran al llarg <strong>de</strong> la<br />
medul·la.<br />
—Medul·la renal: aquí es on trobem les piràmi<strong>de</strong>s renals<br />
-Piràmi<strong>de</strong>s renals: la base es troba en l’escorça i el vèrtex en la pelvis renal o en els calzes<br />
renals<br />
-Columnes renals: porcions d’escorça renal que s’extén fins a la medul·la limitant les<br />
piràmi<strong>de</strong>s<br />
renals.<br />
-Base <strong>de</strong> la piràmi<strong>de</strong>: es situa a l’escorça renal<br />
-Papil·les renals: estan separa<strong>de</strong>s drenant al seu propi calze en suids i bòvids<br />
-Cresta renal: resultat <strong>de</strong> la fusió <strong>de</strong> les papil·les renals ocorre en carnívors, òvids i<br />
èquids<br />
-Àrea cribosa: agujeros <strong>de</strong>ls conductes papil·lars a nivell <strong>de</strong>ls calzes o <strong>de</strong> la cresta renal<br />
—Pelvis renal (no presenten pelvis renal els bòvids): consisteix en la dilatació <strong>de</strong> l’urèter a nivell <strong>de</strong>l<br />
sinus renal.<br />
-Recessos <strong>de</strong> la pelvis:<br />
-Recessos laterals (Car, Ov)<br />
-Recessos terminals (Eq)<br />
-Calzes renals (Re, Su):<br />
-Calzes renals majors<br />
-Calzes renals menors
Ovari<br />
— Cara medial<br />
— Cara lateral<br />
— Cantell mesoovàric<br />
— Cantell lliure<br />
— Extremitat tubària<br />
— Extremitat uterina<br />
— Lligament propi <strong>de</strong> l’ovari<br />
Al seccionar-lo:<br />
— Escorça: fol·licles 1i, 2i, 3i i cossos lutis<br />
— Medul·la: vasos sanguinis<br />
— Fossa ovàrica (Eq)<br />
Trompa uterina<br />
— Infundíbul <strong>de</strong> la trompa uterina<br />
— Fímbries <strong>de</strong> la trompa<br />
— Fímbria ovàrica<br />
— Orifici abdominal <strong>de</strong> la trompa uterina<br />
— Ampolla <strong>de</strong> la trompa uterina<br />
— Istme <strong>de</strong> la trompa uterina<br />
— Orifici uterí <strong>de</strong> la trompa<br />
Úter (úter bicorne)<br />
GENITAL FEMENÍ<br />
— Banyes <strong>de</strong> l’úter<br />
— Cantell mesomètric<br />
— Cantell lliure<br />
— Lligament intercornual (Re i Car)<br />
— Vel uterí<br />
— Fons <strong>de</strong> l’úter (Eq)<br />
— Cos <strong>de</strong> l’úter<br />
— Cantell dret<br />
— Cantell esquerre<br />
— Cara dorsal<br />
— Cara ventral<br />
— Glàndules uterines<br />
— Coll <strong>de</strong> l’úter:<br />
— Orifici intern <strong>de</strong> l’úter<br />
— Canal <strong>de</strong>l coll uterí:<br />
— Plecs longitudinals<br />
— Plecs circulars (Re)<br />
— Pulvini o coixinets cervicals (Su)<br />
— Orifici extern <strong>de</strong> l’úter<br />
— Porció vaginal <strong>de</strong>l coll (morro <strong>de</strong> tenca) (no en Su)<br />
— Glàndules cervicals<br />
— Perimetri (túnica serosa = peritoneu visceral)<br />
— Miometri<br />
— Endometri<br />
L’úter gestant en els remugants <strong>de</strong>senvolupa carúncules.<br />
El sac coriònic <strong>de</strong>senvolupa cotiledons.<br />
La unió carúncula-cotiledó forma els placentomes.<br />
Pràctica 28
Les carúncules són diferents segons l’espècie:<br />
Ovella: tenen una <strong>de</strong>pressió central.<br />
Vaca: tenen una prominència central.<br />
Cabra: són planes.<br />
Lligaments<br />
Vagina<br />
— Mesometri<br />
— Mesosàlpinx<br />
— Mesoovari<br />
— Bossa ovàrica<br />
— Lligament rodó <strong>de</strong> l’úter<br />
— Fòrnix <strong>de</strong> la vagina<br />
— Rugositats vaginals<br />
— Himen<br />
— Orifici <strong>de</strong> la vagina<br />
Vestíbul <strong>de</strong> la vagina<br />
— Glàndula vestibular major (Re, Fe)<br />
— Glàndules vestibulars menors<br />
— Tubercle uretral (Ca)<br />
— Orifici extern <strong>de</strong> la uretra<br />
— Diverticle suburetral (Re, Su)<br />
— Conducte <strong>de</strong>ferent vestigial (conductes <strong>de</strong> Gartner)<br />
Genitals externs<br />
— Vulva<br />
— Clítoris<br />
• Llavis <strong>de</strong> la vulva<br />
• Comissura ventral <strong>de</strong>ls llavis<br />
• Comissura dorsal <strong>de</strong>ls llavis<br />
• Obertura o fenedura <strong>de</strong> la vulva<br />
• Cos<br />
• Gland<br />
• Fossa <strong>de</strong>l clítoris<br />
Pràctica 28
Cobertes <strong>de</strong>l testicle i <strong>de</strong>l cordó espermàtic<br />
GENITAL MASCULÍ<br />
— Escrot (bossa <strong>de</strong> pell que conté els testicles)<br />
— Túnica dartos<br />
— Fàscia espermàtica externa (fàscia <strong>de</strong>l múscul oblic extern <strong>de</strong> l’abdomen)<br />
— Múscul cremàster (fibres <strong>de</strong>l múscul oblic intern <strong>de</strong> l’abdomen)<br />
— Fàscia espermàtica interna (fàscia <strong>de</strong>l múscul transvers <strong>de</strong> l’abdomen)<br />
— Túnica vaginal<br />
• Làmina parietal<br />
• Làmina visceral<br />
Testicles<br />
— Extremitat cefàlica (cranial a la majoria d’espècies, dorsal en remugants)<br />
— Extremitat caudada (caudal a la majoria d’espècies, ventral en remugants)<br />
— Cara lateral<br />
— Cara medial<br />
— Cantell lliure (ventral a la majoria d’espècies, lateral en remugants)<br />
— Cantell epididimari<br />
En seccionar-lo:<br />
— Epidídim<br />
• Cap <strong>de</strong> l’epidídim<br />
• Cos <strong>de</strong> l’epidídim<br />
• Cua <strong>de</strong> l’epidídim<br />
• Túnica albugínia<br />
• Mediastí <strong>de</strong>l testicle (absent en èquids)<br />
• Septes <strong>de</strong>l testicle<br />
• Lobels <strong>de</strong>l testicle<br />
• Parènquima <strong>de</strong>l testicle<br />
o Túbuls seminífers contorts<br />
— Conducte <strong>de</strong>ferent (cordó espermàtic)<br />
— Lligament propi <strong>de</strong>l testicle<br />
— Lligament <strong>de</strong> la cua <strong>de</strong> l’epidídim<br />
Penis<br />
— Tipus<br />
• Fibroelàstics (Re, Su)<br />
• Musculocavernosos (Car, Eq)<br />
— Arrel <strong>de</strong>l penis<br />
• Pilars <strong>de</strong>l penis<br />
• Bulb <strong>de</strong>l penis (teixit esponjós)<br />
— Cos <strong>de</strong>l penis (<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’arrel <strong>de</strong>l penis fins al gland)<br />
— Dors <strong>de</strong>l penis<br />
Pràctica 29<br />
o Túbuls seminífers rectes (connecten els túbuls contorts amb la xarxa<br />
testicular)<br />
o Xarxa testicular (al mediastí <strong>de</strong>l testicle)<br />
o Conductes eferents <strong>de</strong>l testicle
— Flexura sigmoïdal <strong>de</strong>l penis (Re, Su)<br />
— Porció lliure <strong>de</strong>l penis<br />
• Gland:<br />
o Corona <strong>de</strong>l gland<br />
o Coll <strong>de</strong>l gland<br />
o Fossa <strong>de</strong>l gland (Eq)<br />
En carnívors:<br />
o Porció llarga (Ca)<br />
o Bulb <strong>de</strong>l gland (Ca)<br />
o Os penià<br />
— Cos cavernós <strong>de</strong>l penis<br />
— Cos esponjós <strong>de</strong>l penis<br />
— Cos esponjós <strong>de</strong>l gland<br />
— Túnica albugínia (<strong>de</strong>ls cossos cavernós i esponjós)<br />
— Múscul isquiocavernós<br />
O: Tuberositat isquiàtica<br />
I: Cos <strong>de</strong>l penis<br />
— Múscul bulboesponjós<br />
O: Túnica albugínia<br />
I: Septe medià<br />
— Múscul retractor <strong>de</strong>l penis<br />
O: les primeres vèrtebres caudals<br />
I: Cara ventral (uretral) <strong>de</strong>l penis<br />
— Prepuci<br />
• Orifici prepucial<br />
• Cavitat prepucial<br />
• Fre <strong>de</strong>l prepuci (Re, Fe)<br />
— Uretra<br />
• Porció pelviana (preprostàtica i prostàtica)<br />
• Porció peniana<br />
• Orifici uretral extern<br />
• Procés uretral (no en Su i Fe)<br />
Glàndules genitals accessòries<br />
— Glàndules vesiculars (Un)<br />
— Pròstata<br />
• Lòbuls drets i esquerre<br />
• Porció disseminada (no en Eq)<br />
— Glàndules bulbouretrals (no en Ca)<br />
Pràctica 29
CAVITAT ABDOMINAL I PELVIANA<br />
Dissequeu i i<strong>de</strong>ntifiqueu les branques <strong>de</strong> l’aorta abdominal<br />
Pràctica 31, 32 y 33<br />
— Aa. frènica caudal, celíaca, mesentèrica cranial<br />
— Aa. adrenals<br />
— Aa. renals (emeten branques per les glàndules adrenals i els urèters)<br />
— Aa. testiculars o Aa. ovàriques (a l’altura <strong>de</strong> la 5a vèrtebra lumbar en el gos)<br />
— A. mesentèrica caudal<br />
• A. còlica esquerra (vascularitza el còlon <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt)<br />
• A. rectal cranial (vascularitza el recte)<br />
— Aa. circumflexes ilíaques profun<strong>de</strong>s (surten <strong>de</strong> la cavitat abdominal a l’altura <strong>de</strong> la fossa<br />
paralumbar; en remugants s’origina a partir <strong>de</strong> l’A. ilíaca externa)<br />
— Aa. lumbars<br />
— Aa. ilíaques externes<br />
— Aa. ilíaques internes<br />
• Aa. umbilicals<br />
— A. sacra mitjana<br />
Dissequeu i i<strong>de</strong>ntifiqueu les branques <strong>de</strong> la vena cava caudal<br />
— Vena abdominal cranial<br />
— Venes renals<br />
— Venes ovàriques o venes testiculars (la vena gonadal esquerra <strong>de</strong>semboca a la vena renal esquerra,<br />
la vena gonadal dreta directament a la vena cava caudal)<br />
— Venes circumflexes ilíaques profun<strong>de</strong>s<br />
— Venes ilíaques comunes<br />
— Venes ilíaques externes<br />
— Venes ilíaques internes<br />
Limfocentre iliosacral<br />
— nòduls limfàtics ilíacs medials (situats en l’origen <strong>de</strong> les Aa., ilíaques externes)<br />
Glàndules adrenals<br />
— Situa<strong>de</strong>s medialment i cranialment als ronyons. A l’ovella la glàndula adrenal esquerra està situada en<br />
les proximitats <strong>de</strong> l’origen <strong>de</strong> l’A. mesentèrica cranial<br />
Òrgans urinaris<br />
— Ronyons<br />
— Urèters<br />
• porció abdominal<br />
• porció pelviana<br />
• porció intramural<br />
— Bufeta urinària<br />
• vèrtex <strong>de</strong> la bufeta<br />
• cos <strong>de</strong> la bufeta<br />
— cara dorsal<br />
— cara ventral<br />
• coll <strong>de</strong> la bufeta<br />
• Lligament medià <strong>de</strong> la bufeta (uneix la bufeta <strong>de</strong> l’orina amb la símfisi pelviana i la línia alba, en<br />
l’embrió conté l’úrac)<br />
• Lligament lateral <strong>de</strong> la bufeta (uneix la bufeta <strong>de</strong> l’orina amb la paret pèlvica en el mascle i amb<br />
el lligament ample <strong>de</strong> l’úter en la femella)<br />
• Lligament rodó <strong>de</strong> la bufeta (vestigi <strong>de</strong> l’A.. umbilical <strong>de</strong> l’embrió)
Òrgans genitals femenins<br />
Pràctica 31, 32 y 33<br />
— Ovaris (dins <strong>de</strong> la bossa ovàrica en la gossa, que presenta una obertura a la cara medial. Formada<br />
pel mesoovari i el mesosàlpinx.)<br />
— Trompes uterines<br />
— Banyes <strong>de</strong> l’úter<br />
— Cos <strong>de</strong> l’úter<br />
— Lligament ample <strong>de</strong> l’úter:<br />
• Mesometri<br />
• Mesosàlpinx<br />
• Mesoovari (el seu cantell lliure es coneix amb el nom <strong>de</strong> lligament suspensori <strong>de</strong><br />
l’ovari.)<br />
• Lligament propi <strong>de</strong> l’ovari<br />
• Lligament rodó <strong>de</strong> l’úter (s’introdueix pel trajecte inguinal.)<br />
Òrgans genitals masculins<br />
— Cordó espermàtic (sortint <strong>de</strong> l’anell inguinal profund)<br />
Músculs <strong>de</strong>l sostre <strong>de</strong> la cavitat abdominal<br />
— M. psoes major<br />
O: Superfície ventral <strong>de</strong>l cos <strong>de</strong> les vèrtebres lumbars<br />
I: Trocànter menor <strong>de</strong> l’os fèmur<br />
— M. psoes menor<br />
O: Superfície ventral <strong>de</strong>l cos <strong>de</strong> les últimes vèrtebres toràciques i primeres lumbars<br />
I: Tubercle <strong>de</strong>l psoes menor <strong>de</strong>l cos <strong>de</strong> l’ili<br />
— M. quadrat <strong>de</strong>ls lloms<br />
O: Superfície ventral <strong>de</strong>l cos <strong>de</strong> les tres últimes vèrtebres toràciques<br />
I: Apòfisis transverses <strong>de</strong> les vèrtebres lumbars i cara medial <strong>de</strong> l’ala <strong>de</strong> l’il
CAVITAT <strong>DE</strong> LA PELVIS<br />
Pràctica 35<br />
Retireu el membre pelvià esquerre:<br />
° Seccioneu els músculs psoes ilíac, obturador extern i intern, bessons <strong>de</strong> la pelvis, quadrat <strong>de</strong> la<br />
cuixa, pectini, sartori. Desarticuleu el maluc, el glutis, els bíceps <strong>de</strong> la cuixa, el gràcilis,<br />
l’adductor, semitendinós i semimembranós.<br />
° Desarticuleu la maluc.<br />
° I<strong>de</strong>ntifiqueu i retireu en el gos el lligament sacrotuberós i en l’ovella el lligament sacrotuberós<br />
ample amb el forat isquiàtic major i menor.<br />
° Seccioneu l’ili on l’ala s’uneix amb el cos (l’ala <strong>de</strong>l sacre fa <strong>de</strong> límit i impe<strong>de</strong>ix tallar les<br />
estructures subjacents, el nervi ciàtic, artèria glútia caudal i artèria pu<strong>de</strong>nda interna)<br />
° Desarticuleu la símfisi pelviana i retireu l’os coxal esquerre.<br />
I<strong>de</strong>ntifiqueu la bufeta <strong>de</strong> l’orina i la <strong>de</strong>sembocadura <strong>de</strong> l’urèter esquerre.<br />
I<strong>de</strong>ntifiqueu el recte que <strong>de</strong>semboca a l’anus.<br />
Recessos <strong>de</strong> la cavitat peritoneal:<br />
° Excavació rectogenital<br />
° fossa pararectal<br />
° Excavació vesicogenital<br />
° Excavació pubovesical<br />
Dissequeu i i<strong>de</strong>ntifiqueu els músculs següents:<br />
° Múscul coccigi (dues porcions en el gos, la lateral petita i la medial més gran)<br />
° Músculs intertransversos dorsals <strong>de</strong> la cua<br />
° Músculs intertransversos ventrals <strong>de</strong> la cua<br />
° Múscul sacrocabal ventral lateral<br />
° Múscul elevador <strong>de</strong> l’anus<br />
° Múscul obturador intern<br />
En el mascle:<br />
° Pròstata (amb dos lòbuls, esquerre i dret parcialment separats per un solc en el gos. És<br />
l’única glàndula genital accessòria que presenten els carnívors.)<br />
° Conductes <strong>de</strong>ferents (i<strong>de</strong>ntifiqueu-los a l’anell inguinal profund. Desemboquen a la uretra<br />
masculina a l’altura <strong>de</strong> la pròstata. No presenten ampolla.)<br />
° Incidiu ventralment en la bufeta <strong>de</strong> l’orina i la uretra masculina per observar l’orifici <strong>de</strong><br />
l’urèter, la uretra interna i els col·licles seminals on s’obren els conductes <strong>de</strong>ferents.<br />
En la femella:<br />
° Vagina i vestíbul <strong>de</strong> la vagina<br />
° Incidiu a l’altura <strong>de</strong> la comissura ventral <strong>de</strong> la vulva seccionant el vestíbul <strong>de</strong> la vagina i la<br />
uretra femenina.<br />
° I<strong>de</strong>ntifiqueu el clítoris en la seva fossa i els pilars <strong>de</strong>l clítoris formats per teixit cavernós.<br />
Artèria ilíaca interna:<br />
° Artèria umbilical<br />
° Artèria vesical cranial (vestigial)<br />
° Artèria glútia cabal<br />
° Artèria pu<strong>de</strong>nda interna<br />
° Artèria prostàtica<br />
° Artèria vesical cabal<br />
° Branques rectals<br />
° Artèria vaginal o artèria <strong>de</strong>l penis<br />
Nervis pelvians (són nervis esplàncnics)<br />
Nervi ciàtic (s’ha seccionat el retirar l’extremitat)<br />
Nervi pu<strong>de</strong>nd (s’ha seccionat al retirar el coxal)
DISSECCIÓ D’ AUS
IN<strong>DE</strong>X <strong>DE</strong> <strong>PRÀCTIQUES</strong> <strong>DE</strong> MORFOLOGIA <strong>II</strong><br />
1. Cor i grans vasos<br />
2. Cor i grans vasos<br />
3. Ossos <strong>de</strong>l crani, cara i mandíbules<br />
4. Ossos <strong>de</strong>l crani, cara i mandíbules<br />
5. Dissecció superficial <strong>de</strong>l cap<br />
6. Òrgans limfoi<strong>de</strong>s: Timus, Bursa <strong>de</strong> Fabrici, Limfono<strong>de</strong>, Melsa<br />
7. Dissecció superficial <strong>de</strong>l cap<br />
8. Dissecció profunda <strong>de</strong>l cap<br />
9. Dissecció profunda <strong>de</strong>l cap<br />
10. Faringe PT<br />
11. Laringe, llengua i hio<strong>de</strong><br />
12. Tràquea i pulmons<br />
13. Cavitat toràcica (I)<br />
14. Cavitat toràcica (<strong>II</strong>)<br />
15. Cavitat toràcica ovella<br />
16. Aparell respiratori: Cavitat nasal, Regió olfactòria. Tràquea, Pulmó: mamífers i aus.<br />
17. Cavitat toràcica PT<br />
18. Pràctica d’integració<br />
19. Estómac<br />
20. Fetge i Melsa<br />
21. Cavitat abdominal<br />
22. Aparell digestiu i estructures annexes (I): Llengua, Tonsil·a, Esòfag, Proventricules remugants:<br />
Rumen. Reticle. Omàs.<br />
23. Cavitat abdominal<br />
24. Cavitat abdominal ovella<br />
25. Aparell digestiu i estructures annexes (<strong>II</strong>): Estómac glandular Intestí prim Intestí gros (plaques <strong>de</strong><br />
Peyer), Fetge<br />
26. Ronyó<br />
27. Aparell urinari: ronyó, bufeta <strong>de</strong> l’orina, Uretra prostàtica<br />
28. Genital femení<br />
29. Genital masculí<br />
30. Aparell genital femení: Ovari, Úter, vagina<br />
31. Cavitat abdominal i <strong>de</strong> la pelvis<br />
32. Cavitat abdominal i <strong>de</strong> la pelvis<br />
33. Cavitat abdominal i <strong>de</strong> la pelvis ovella<br />
34. Aparell genital masculí: Testicle, Epidídim, Cos <strong>de</strong> la pròstata<br />
35. Cavitat abdominal i <strong>de</strong> la pelvis PT<br />
36. Pell /glàndula mamària<br />
37. Dissecció d’aus<br />
38. Pràctica d’integració<br />
39. Òrgans endocrins: tiroi<strong>de</strong>, paratiroi<strong>de</strong>, hipòfisi, adrenal